INSUBMISSIÓ. CAMPANYACONTRA EL 3r. GRAU - MOC ...

MOCADOR 29 INTERNACIONAL 29
MILERS DE VÍCTIMES DE L'ONU A SOMÀLIA?
De 6.000 a 10.000 morts: aquest és el balanç de les sagnants
lluites des del 5 de juny fins el 3 d'octubre entre tropes de l'ONU
i seguidors del dirigent guerriller General Aidid a Mogadisciu,
segons va declarar l'encarregat d'Estat Units a Somàlia Robert
Oakley al New York Times.
Oakley informa, astutament, que les seves informacions
provenen d'Aidid, però que, després d'haver cosultat els
serveis secrets nord-americans i alguns col•laboradors de
l'ONU i organitzacions d'ajuda, no veu cap raó per posar-les en
dubte. Dues terceres parts de les víctimes -diu citant el General
Major nord-americà Anthony Zinni- són dones i nens somalís.
(...)
La defensa per part d'Oakley de la posició d'Aidid, segons la
qual els cascos blaus de l'ONU haurien fet autèntiques
massacres entre la població somalí, ha estat criticada en
alguns cercles nord-americans. El comandant de les tropes
nord-americanes vatornar afer responsable a Aidid de l'escalada
dels enfrontamet a l'estiu.
Mentrestant, continuen els plans per a una retirada total dels
actuals 18.000 soldats nord-americans a Somàlia fins a finals
de març del 1994 (segons informacions de la premsa nord
americana, a partir d'aquest moment només quedarà una
presència militar simbòlica de l'ONU a Somàlia. Dels 29 països
que actualment tenen soldats a Somàlia, només Pakistà i
No col•aboris amb
la guerra, és a les
nostres mans
Som en un moment en què lesguerres
són una cosa quotidiana que se'ns
ofereix fins i tot a través de mitjans de
comunicació tan directes com la
televisió. l és també quan convé
qüestionar-se, més que mai, la nostra
col•laboració amb aquest món de
violència gratuïta que són les guerres.
Lafabricació d'armes continuaessent
un ''bonic" negoci per a les empreses
del sector, que també contribueixen
en la ideologització de la societat amb
conceptes militaristes, jerarquies,
pàtries, serveis militars...
A més, la directa i evident relació
entre les despeses militars i les
despeses socials ens fa evident la
necessitat de deixar de produir per a
la guerra.
Pel que fa a Euskadi, hi ha una dada
important: deltotal de lesadjudicacions
en armament de tot l'Estat espanyol
durant l'any 92, el 76,5% han recaigut
a Euskadi. Durant el trienni 1990-92e1
Ministeri de Defensa vaadjudicar més
de 28.000 milions de pessetes,
distribuïdes en 130 contractes amb un
total de 33 empreses a Euskadi. En
molts casos, les fàbriques d'armament i
material militar d'Euskadi orienten la
producció, no pas cap al mercat estatal,
sinó cap a l'internacional; i és freqüent la
provisió d'armament a països en conflicte
i/o països del Tercer Món. Tot això ens
porta a veure que Euskadi és una de les
zones de l'estat on la indústria militar
més s'ha desenvolupat amb el suport
dels poders públics.
Potser tot això tingui alguna influència en
la ràpida proliferació de la insubmissió i
l'antimilitarisme en aquestes terres. El
que és cert és que cal que aquest
antimilitarisme traspassi els conceptes
de "servei militar" i "exèrcit" per a,
qüestionant l'arrel de la despesa militar,
podem posar les bases de la
desmilitarització social.
s'ha de parlar, per alfutur, inevitablement
de conversió d'aquesta indústria, encara
que sigui difícil i probablement no tan
ràpid com ens agradaria, perquè topem
amb la divisió econòmica d'un món que
ha dipositat en la força de les armes una
confiança que nega a la força de la raó.
Ens adonem que els costes d'aquesta
conversió poden ser problemàtics, si
Egipte haurien acceptar deixar-hi els seus 5.000 homes, en
total, després del 31 de març de 1994. La petició per escrit
d'enviament de tropes adreçada pel Secretari General de
l'ONU, Butros Ghali, als governs de 42 països hauria provocat
reaccions tan negatives que l'ONU estaria pensant en posar en
mans d'empreses privades les tasques de logística i transport
fins ara realitzades per, entre d'altres, soldats de l'exèrcit
federal alemany).
tenim en compte que l'aplicació de
plans de desarmament comporta
problemes d'atur i de capacitat
industrial improductiva, més encara
en zones com Euskadi amb especial
dependència dels pressupostos
militars. Toti això, en un plantejament
obert del procés i amb laconscienciació
de tots i totes, és una cosa possible.
En altres zones del món hi ha hagut
experiències de conversió d'aquest
tipus d'indústria amb èxit. Païsoscom
Estat Units, Japó o l'ex-URSS
fabriquen ara, amb el que foren
indústries militars, productes com
planxes, termos, cuines... cosa que
ens pot fer veure que l'utopia
antimilitarista no és tan lluny.
En aquesta transformació caldrà tenir
en compte aspectes com l'economia,
els drets humans, les relacions nord
sud, l'ecologia. Serà necessari
l'abandonament de polítiques que
potencien el rearmament, l ordre
militar internacional, el negoci de les
armes. Caldrà potenciar la confiança
mútua, pilar bàsic d'aquesta
transformació social que pretenem.
Juan Manuel Martín Encinar.
Pres de consciència en vaga de
fam (Irufiea)