INSUBMISSIÓ. CAMPANYACONTRA EL 3r. GRAU - MOC ...

28 ENTREVISTA AL SOTS-COMANDANT MARCOS
hagut violacions per part dels nostres
companys. Sobre tot hostigament verbal
en alguns llocs. Això va ser el que va
denunciar el Consell dels Drets Humans,
i eracert. En vaencarregar la investigació
el nostre Comitè. I sí. Alguns estaven
amenaçant la gent perquè s'unissin a
l'Exèrcit Zapatista. Perquè si no, quan
arribessin els soldats els matarien atots.
Llavors els vacaure el nostre Comitè i va
detenir quatre companys culpables. El
que sí és mentida és això de que
trencàvem i entràvem i tota la resta que
- Vostè
diuen.
ha eludit, intencionalment o
tàcticament, la possible influència de
la teologiade l'alliberament a l'Exèrcit
Zapatista.
- No
hi ha elements religiosos, o de
l'estructura religiosa, o de la jerarquia
religiosa, ni en la direccióni en l'orientació
ideològica de l'ExèrcitZapatista. Aquesta
és la veritat. El que passa és que en
aquest estat, en concret, hi ha hagut un
treball social molt profund per part de
l'Església. Iels companys coneixen molt
bé això: que aquest treball anava
precisament en contra de la lluita armada,
encara que estava de moda El Salvador,
Nicaragua i tot això. Es deia que allà sí,
però que a Mèxic no és possible; ha
No pot ser que una part del país
entri en el Primer Món, mentre
l'altra, o sigui la nostra, sigui
aniquilada.
d'haver-hi un canvi pacífic, amb
mobilitzacions democràtiques
obertes. Tot l'esforç de l'Església
que treballa aquí anava en aquest
sentit.
- D'alguna
manera l'Església
concienciava de la seva situació
a les comunitats indígenes.
-
No. Des de que nosaltres vam
arribares produeix un xoc. Nosaltres
decidim: es necessitarà la lluita
armada ical preparar-s'hi. l ells deien
no. Cal dirigir l'esforç cap a projectes
econòmics, de salut, que resolguin
les necessitats indígenes.
- Això
- Sí,
crea pugnes?
però nosaltres vam deixar que
la realitat s'hi imposés. Els companys
fan el projecte, fan l'esforç, però
l'Estat els penja un altre cop i la
quota de morts s'incrementa. Quan
nosaltres vam arribar, vam trobar
que la gent tenia molt clares les seves
condicions de vida. No estaven pensant
que vivien bé o que eren pobres perquè
així ho havia volgut Déu. Políticament,
l'Església planteja d'anar cap a aquesta
participació políticaoberta. Nosaltresvam
arribar i vam dir: cal preparar-se en un
altre sentit. Però vam mirar de no
enfrontar-nos-hi, sinó que el temps ens
anés donant la raó. I, mentre,
necessitàvem preparar-nos, aprendre,
perquè ningú no ens donava
assesorament militar, ni armes, ni res.
Havíem d'aprendre des decompreparar
nos, firmes, com saludar i tot això.
- Es va acusar al senyor Samuel de
que l'Església creava un cultiu
favorable a la lluita armada.
- Nosaltres, que hi vam ser, sabem que
l'esforç de la diòcesi anava precisament
en sentit contrari. Si no va haver-hi
enfrontament directe és perquè el vam
evitar. Nosaltres pensem que la realitat
també educa. I que l'Estat mexicà estava
de part nostra en el sentit que demostraria
que no n'hi havia prou amb aquella lluita,
que en caldria una altra.
- El
caràcter mitjancer del senyor
Samuel.
-
-
El que passa és que a l'Exèrcit
Zapatista la direcció real- no és
propaganda és indígena. I ells
reconeixen en el senyor Samuel
algú que no és de l'enemic, i saben
també que no és dels nostres.
Llavors quan ells diuen: bé, qui
serà al mig per poder parlar: doncs
el senyor Samuel. Ell ha estat al
- Com
mig de per si.
MOCADOR 29
avaluen en tot el procés el
paper del senyor Samuel? El fet que
ell hagi llençat una crida tan forta i tan
immediata que va permetre saber les
causes profundes de l'aixecament.
No va tenir un paper important en
canviar lavisió de la societat mexicana
sobre vostès?
-
La veritat, jo et dic el que penso. El que
fa que la societat canviï la forma de
veure'ns és la premsa. Ni tan sols la
televisió: la premsa escrita, els fotògrafs
i tot això. Perquè no és que el senyor
Samuel no vegi les causes. És que quan
els mateixos periodistes diuen: Ja ho
veuen? Doncs sí que són indígenes: no
són estrangers i ja hem vist que viuen així
i tot això. En realitat els qui desperten
aquest canvi o aquesta desconfiança
crítica, que no té res a veure amb el que
està dient el govern, és la premsa escrita.
Va ser això. No el govern, ni les nostres
armes; tampoc el senyor Samuel ni
Camacho. És la premsa, que busca i
busca i comença a treure coses i més
coses i un diu: Espera, a veure, alguna
cosa està passant. El que passa és que
la mateixa premsa, en el seu moviment
dialèctic, es torna després contra si
mateixa. Primer: que Marcos, Marcos,
Marcos. I ara: punxi Marcos, punxi
Marcos, per què només Marcos. I la
veritat és que Marcos no va dir res. La
que va fer el batibull va ser la pròpia
premsa, i ara es queixen de per què
Marcos és protagonista. Sento com que
m'estan interrogant a San Cristóbal.
-lel país, Marcos? Quina opinió té del
futur del país?
- Els
posaré un exemple. Hi ha una llei de
la guerrilla respecte de la velocitat d'una
columna guerrillera. Diu que la velocitat
d'una columna guerrillera és tan ràpida
com l'home més lent. En aquest cas,
aquest país ha de ser igual. Quin ha de
ser el seu avenç econòmic? Tan ràpid
com el del seu estat més pobre. Llavors
no pot ser que una part del país entri en
el Primer Món, mentre l'altra, o sigui la
nostra, sigui aniquilada.
• No
pot haver-hi dos mèxics?
-
En aquest cas sóntres, perquè nosaltres
som al soterrani. Portrns a Guatemala
per ingressar al tour.
Són ja més de les vuit del matí. El dia
clareja definitivament. És hora de marxar.
Extret de la revista Proceso.
Mèxic, 21 de febrer del 1994.