INSUBMISSIÓ. CAMPANYACONTRA EL 3r. GRAU - MOC ...

MOCADOR 29 INTERNACIONAL 15
JOAQUIM VALLMAJÓ, DESAPAREGUT
El mes d'agost passat fèiem una
entrevista a Joaquim Vallmajó, un Pare
Blanc que portava gairebé 30 anys
treballant a Rwanda (MOCADOR27).
Pels que arrossegàvem la imatge del
missioner "de creuada" per països del
tercer món, tal i com ens havien venut a
les escoles religioses, entrar en contacte
amb en Vallmajó feia caure tots els
esquemes. La seva sensibilitat social
organitzant camps de refugiats pels
desplaçats de la guerra; el seu discurs
contundent contra les potències
occidentals -especialment França- i el
paper hegemònic que volen exercirsobre
el territori; l'alineamentincondicional amb
la causa del Poble davant la política
governamental o dels rebels; o la crítica
constructiva a les ONGs i alsorganismes
internacionals no ha fet altra cosa que
portar-li problemes. l, desgraciadament,
sembla que li ha costat la vida.
En aquest MOCADOR que teniu a les
mans hi publiquem un informe sobre la
situació a Burundi, en part gràcies a
material que en Joaquim ens havia fet
arribar poc dies abans de que esclatés la
guerra a la zona. Una guerra que va
comportar una gran mobilització
internacional per evacuar els estrangers.
Els mateixos països responsables d'una
situació de crisi que s'arrossega des del
procés de colonització s'afanyaven a
deixar el camp lliure de "conciutadans"
perfacilitar l'activitat genocida dels grups
armats. Religiosos, empresaris,
assessors,... tothom tornava. Tothom
menys en Joaquim que es mantenia
treballant a la comunitat de Byumba, una
zona controlada pel Front Patriòtic
Rwandès -FPR-. Un fet que ni sorprenia
ni, aparentment, preocupava a la gent
que el coneixia. Altres cops s'havien
viscut situacions semblants...
Però les informacions que arribaven de
Rwanda eren tràgiques: 500.000 morts
en sis setmanes, gairebé un 10% de la
població. El valor de la vida a la zona -si
mai n'haviatingut- quedavaabsolutament
devaluat. En aquest context recordo que
li vaig enviar ia darrera revista al seu
apartat de Correus a Kigali. Li expressava
la impotència i l'esverament davant les
notícies de Rwanda i li demanava que
anés amb compte. El sentiment
d'admiració i afecte despertat arrel de les
converses de l'estiu passat em feien
témer per la seva vida. Però, a més, tenia
molt present que la seva presència seria
cabdal el dia de demà. Una persona com
ell; profundament independent, lluny dels
òrgans de poder; estretament lligada al
poble i al país on ha viscut més de la
meitat de la seva vida; amb unes
capacitats de treball i anàlisi posades
contínuament a prova; amb nombrosos
contactes a nivell internacional és un
element imprescindible per la
reconstrucció de Rwanda.
Finalment, però, el dia 27 de maig es feia
pública la notícia: Joaquim Vallmajó,
juntament amb tres Pares Blancs
belgues, s'el donava per desaparegut.
Un eufemisme per encobrir la sospita
que el FPR els ha assassinat. Ell, com
qualsevol dels 500.000 rwandesos
víctimes de la guerra. La seva pell no ha
enganyat als seus botxins: no tenia res a
veure amb els blancs tibats de sous,
vivendes i cotxes oficials amb llengües
estranyes vinguts d'organismes
internacionals. En Joaquim parla el seu
idioma, viu entre ells i considera Rwanda
com el seu país. I això la condemnat.
Ens va arribar una carta seva, amb data
del 8 de març, on anunciava tot el que
havia de venir. Originalment no havíem
pensat en publicar-la. Però els
esdeveniments recents han modificat la
maquetació de la revista. No és un escrit
de comiat, perquè ell no plegava. Per
tant, ni ens donem per acomiadats ni,
tant com es pugui, deixarem de continuar
treballant al seu costat.
BYUMBA, 8-3-94
Josep M Tegido "Gustinet"
Amics, ja sé que no us mereixeu una carta col.lectiva. No és pas el
que m'agrada ni molt menys, però en aquests moments no veig cap
altra forma per fer-vos arribar notícies. Perdoneu. Com aneu
vosaltres? Com prepareu la Pasqua? Quines són les vostres
notícies?
A Rwanda estem vivint una situació molt anormal í dolorosa í que
no s'acaba mai. Sobretotalnord, lasituació és desastrosa. Després
d'uns anys de crisí econòmica i social, hem passat a una guerra, la
més absurda, per arribar a una crisi vergonyosal. Un petit grup de
polítics corromputs al màxim vol estar en el poder costi el que costi
volen sacrificar el poble i tot el país si cal. Un altre grup molt
semblant vol arribar al poder també costi el que costi, amb els
mitjans que convinguin. Un tercer grup, el més nombrós, digne de
tot el respecte i que viu uns valors, sofreixperaquest poder els seus
agents, des de fa molt de temps... És el poble pobre, víctima de la
ignorància, el racisme, la dictadura, la misèria i la guerra, i ara és la
víctima de la fam, de la depredació, la inseguretat, el vandalisme,
la violencia i la manipulació. On som? A on anem? I fins quan?.
La situació és molt greu en tots sentits: polític, econòmic, social,
cultural, higiènic, racial,...La manipulaciópolítica delpoder íels seus
acòlits, els partits polítics els seus líders, és vergonyosa! Mai
havíem arribat tan lluny. El grup "Ruta per la Pau" nascut de Pax