INSUBMISSIÓ. CAMPANYACONTRA EL 3r. GRAU - MOC ...

14 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANTLA GUERRA MOCADOR 29
CAL UN COMPROMIS AMB LA PAU
A LLARG TERMINI
Declaració de la IRG sobre l'ultimàtum de Bósnia
La Internacional de Resistents a la Guerra
(I RG) no convocarà manifestacions
contra l'amenaça de bombardejar els
turons que envolten Sarajevo. Davant de
la disjunció entre un compromís
internacional amb Bòsnia-Herzegovina
o un desenteniment, la IRG opta pel
compromís internacional. Per a nosaltres,
no obstant, el principal objectiu d'un
compromís social hauria de ser restaurar
la vida social a la zona: un compromís a
llarg termini no només per acabar la
guerra sinó per construir la pau. Això és
molt diferent de la postura de l'OTAN:
temem l'escalada de la violència que
comportarà, i ens malfiem dels motius
dels membres de l'OTAN que ara
promouen els atacs aeris i operacions
militars ofensives similars.
Ni l'ultimàtum ni les negociacions de
Ginebra han ofert a ningú cap incentiu
per ferla pau o garantir algun compromís
continuat per a la reconstrucció de lavida
social a Bósnia-Herzegovina. En lloc
d'això, l'única base per a un tractat ha
estat l'exhauriment d'una de les parts i la
sacietat i el càlcul polític de l'altra. Mal
trip. Acords per a la inversió en el futur
desenvoluparnent econòmic podrien
jugar un paper vital per trencar aquest
'impasse'.
Al llarg dels mesos -
ara
ja anys
d'aquesta guerra hem observat com els
governs repetidament ignoren els molts
petits passos que es poden dur a terme
per millorar la situació. El govern dels
Estats Units busca el cop d'efecte; els
europeus tendeixen a voler fer només el
mínim per a contenir la situació.
Els governs de l'OTAN, amb
el seu tracte envers els
refugiats de la zona han
deixat clar la seva manca de
consideració per la gent de la
regió. Fins itot ara, quan tant
els governs de Croàcia com
de lugoslàvia estan reclutant
la majoria de
governs de l'OTAN segueix
considerant Sèrbia i Croàcia
com a 'àrees segures on els
bosnis serbis i els bosnis
croats poden ser-hi abocats.
Els estrategs de l'OTAN estan
menys motivats per un desig
de pau a la zona que per
desenvolupar un paper
estratègic per a l'OTAN
-
després de la guerra freda. Aquest
cinisme queda demostrat pel curs d'una
acció militar que no hi veu més enllà de
Sarajevo, que si bé és una ciutat molt
simbòlica no és en absolut l'únic
problema. L'OTAN no està compromesa
en una acció per a Bàsnia, sinó una acció
dirigida als mitjans de comunicació per
assegurar el seu propi futur. Després
d'haver soscavat la Conferència de
Seguretat i Cooperació a Europa, on
s'intentava posar les qüestions de
seguretat en un context més ampli de
relacions econòmiques i polítiques i
garanties per als drets humans, l'OTAN
persegueix reduir la seguretat a
dimensions militars.
El compromís que nosaltres demanem
implicaria engegar programes de suport
per a les forces de la pau. Aquest suport
aniria dirigit a aquelles persones que
encara romanen a la zona i a aquells
forçats a marxar. Per tota l'antiga
lugoslàvia i a un pilot de iniciatives no
governamentals, que treballen amb els
desplaçats, els agredits i traumatitzats.
Aquestes iniciativesabasten des de grups
contra la guerra, fins a emissores de
ràdio i altres mitjans de comunicació
independents; de monitors de drets
humans i línies de consell telefònic i
programes per a nens/es.
Mentre el gangsterisme creix -no només
a Bòsnia i Hercegovina, sinó també a
Sèrbia i Croàcia- la demagògia ocupa el
lloc de la democràcia i es violen
sistemàticament els drets humans. Fins
i tot en aquestescondicions, el treball per
a la reconciliació és inviable, per al
41, trirAN
a4f
-bz
reassentament pacífic dels desplaçat i la
resolució noviolenta dels conflictes de
baix nivell. La política real' sempre
considera aquests esforços com a
marginals nosaltres sabem que no
ofereixen cap solució immediata pel
genocida- però aquestes són essencials
per a qualsevol procés de construcció de
la pau.
Entre els refugiats, molts del que han
refusat lluitar tenen un profund desig de
contribuir a la reconstrucció pacífica de
la regió. Se'ls hauria de donar la
benvinguda i oferir-los tot el suport
possible: des de tractament per als seus
traumes, fins a facilitats per a publicar i
emetre i també oportunitats de formació
professional. En lloc de romandre com a
víctimes passives, se'ls hauria de
demanar que juguin un paper actiu per
construir el futur de la zona.
Tal com és ara, als refugiats no se'ls
garanteix l'asil ni se'ls ajuda a preparar
se per als conflictes i tensions que es
trobaran quan retornin. I podem estar
segurs que en el moment que hi hagi el
més mínim cessament del foc, en el
mateix moment en que sembla mig
decent d'enviar la gent de tornada a
Bbsnia-Herzegovina, els governs es
precipitaran a deportar la gent a qui sap
quines escenes de destrucció i
desplaçament respecte a llurs llars
anteriors.
Ara per ara, qualsevol persona informada
sap que no hi ha una solució immediata
en la guerra dels Balcans. Malgrat tot,
l'elecció per als grups per la pau no està
entre girar-li l'esquena a Bòsnia o
bombardejar, sinó en
treballar per a un canvi en
l'actitud dels nostres governs,
en fer-los prendre els tipus
de compromisos que fins ara
han estat evitant: donar
suport als grups anti-guerra i
als mitjans de comunicació
independents; encoratjar la
gent a exercir el seu dret a
negar-se a matar; oferir asil a
refugiats i donar-los suport a
trobar el seu lloc en el futur.
Sobretot, donar una alenada
d'esperança a la situació
adquirint un compromís
internacional per a la
reconstrucció de la vida
social.
IRG. Febrer del 1994.