INSUBMISSIÓ. CAMPANYACONTRA EL 3r. GRAU - MOC ...

MOCADOR 29 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA 13
L'any 1994 s'ha iniciat a Bòsnia amb tres
significatives novetats. Per endavant, i
com se sap, el febrer l'OTAN va decretar
un ultimàtum
perquè les milícies
sèrbies retiressin la
seva artilleria dels
voltants de
Sarajevo. Poc dies
després, la
retirada vaser una
realitat.
L'ultimàtum, que
pretenia fer valer una vella resolució del
Consell de Seguretat de les Nacions
Unides per la qual s'establien "zones de
seguretat a sis ciutats bosnies, tan sols
ha tingut una tardana continuació a
Gorazde. Res no ha succeït, per altra
part, als altres enclavaments bosnis que
mereixen la mateixa consideració: Zepa,
Srebrenica, Tuzla i Bihac. Tampocs'han
estès les mesures internacionals a altres
ciutats que, com Maglaj, es troben en
una delicada
situació. Hi ha qui
afirma, finalment,
que la retirada
d'efectius
dispositius de la
regió de Sarajevo
s'ha traduït en un
rearmament en
altres àrees de Bòsnia.
En segon lloc, s'ha fet evident l'alineament
de la Federació Russa amb les autoritats
sèrbies. Rússia, que ha contribuït a
reforçar una impresentable distinció -la
que delimita cascos blaus "amics" i
"enemics"-, ha ratificat la seva claríssima
aposta per la partició ètnica de Bósnia.
QUE PASSA A BOSNIA?
D'acord a una interpretació, que encara
que discutible permet que elsfets encaixin
de manera precisa, tant l'ultimàtum de
Les potències occidentals i Rússia estarien intentant
legitimar els resultats de dos anys de neteges ètniques a
Elbsnia.
l'OTAN com la renovada presència russa
obeeixena un mateixpropósit: aconseguir
que els fronts es mantinguin tal i com es
trobaven a principis de 1994 i evitar, en
particular, una ofensiva militar del govern
bosni. De fer-se evident aquesta darrera
-no s'oblidi- la guerra es prolongaria, i
l'esquema de partició ètnica vigent, durant
1993, en les negociacions de Ginebra
entraria en una agudíssima crisi, en
detriment dels provisionals guanyadors:
En la defensa de la ciutat de Sarajevo han co
a colze musulmans, serbis i croats.
els governs de Sèrbia i Croàcia. D'acord
a aquest punt de vista, les potències
occidentals i Rússia estarien intentant
legitimar, un cop més, els resultats de
dos anys de neteges ètniques a Bòsnia.
En tercer lloc, finalment, i després de
pressions nordamericanes, el govern
croata sembla haver modificat les seves
posicions de
1993. Les causes
d'aquest gir són
diverses: els
reduïts
progressos
croates a Bòsnia,
el desplaçament
del grup de
pressió lideratper
Mate Bohan i, tal
vegada, la
decissió
d'encarar de
forma més
directa la
problemàtica
confrontació amb
Sèrbia, han
provocat un significatiu retorn al que
Croàcia deia defensar abans de la seva
activa intervenció en la república. Del
cantó bosni, en la
seva dimensió
formal l'acord no
pot ser més
avantatjós, tot i
que exhibeix
notóries
limitacions: depèn
de la dinàmica
d'apropament/
confrontació entre
els govern de Sèrbia i de Croàcia; tot
plegat no arriba a afectar a un 30% del
territori de Bòsnia i, finalment, no són
massa clares les seves conseqüències
sobre els plans de partició ètnica que es
segueixen manipulant a Ginebra. En
darrer terme, la pròpia deriva política
interna a Croàcia -dirigida cap a quelcom
que se sembla molt al feixisme- tant pot
contribuir a ratificar les aproximacions al
govern de Bòsnia com, pel contrari,
1.1aborat colze
traduir-se en una
aposta pel
repartiment del
gruix d'aquesta
última entre les
dues grans
potències
regionals: Sèrbia i
Croàcia.
Tot plegat el problema de fons continua
essent un altre: la comunitat internacional
manté el seu vist-i-plau, malgrat tot,
respecte a les polítiques de "neteja ètnica"
i a la seva correlació de conquesta de
territorisperla força. En darrera instància,
l'aposta internacional, que s'ajusta a la
idea de que a Bósnia no hi ha sinó
impresentables tribus en confrontació,
ha decidit oblidar el fonamental: a
l'escenari bosni d'aquestes h9res, i en
tots els escenaris post-iugoslaus, no hi
ha un enfrontament entre comunitats
ètniques. No han entrat en col.lisió, com
a primera vista pot semblar, musulmans,
serbis i croats, sinó que ho han fet dos
projectes: un eldeconvivència interètnica
i intercultural, i l'altre d'imposicions i
exclusivismes. Mai s'insistirà prou que
en la defensa de la ciutat de Sarajevo,
principal símbol del primer d'aquest
projectes, han col•aborat colze a colze
musulmans, serbis i croats.
Carlos Taibo
Membre del collectiu
Solídaridad Balcanes