INSUBMISSIÓ. CAMPANYACONTRA EL 3r. GRAU - MOC ...

12 ENTREVISTA A PEPE BEÚNZA MOCADOR 29
lieva?
- Què mata més una bomba llençada per
un professional o per un soldat de lleva?.
Hem de lluitar pel desarmament i deixar
nos de negocis criminals. És terrible que
el 1994 encara hi hagi més de cent joves
a la presó per no voler aprendre a matar.
- Què
- Com
és la PAU?
no la vivim no ho sé realment. És
una aspiració de viure contents, gaudint
del món i de la natura, és una aspiració
de gent sensata. l dic una aspiració
perquè quan veus Bòsnia, Rwanda, o la
guerra de la misèria del Tercer Món,
penses com de lluny estem de la PAU i
d'una vida feliç a la qual tots hitenim dret
i hem nascut per gaudir-la. Des del
moment que uns pocs agafen la riquesa
de molts i l'aprofiten només per a ells ja
estem creant les condicions d'injustícia
que ens porten alsconflictes, a l'absència
de Pau. El problema és que la capacitat
de destrucció de la humanitat ha crescut
molt més que lacapacitat de raonar, i així
hem vist com els exèrcits de la ONU
estant fent el ridícul a Bòsnia, a Somàlia,
a Rwanda,...
- Ets
- Sí.
objector fiscal?
"Ni un duro, ni un minuto para el
ejercito de la muerte", és un "slogan" que
deien els francesos quan jo feia
campanyes a França. Hi ha moltes formes
més importants d'utilitzar els diners que
deixar que altres comprin armes. Si no
els obeim i no els donem diners els
militars hauran d'anar a casa seva i
buscar un altre ofici. L'Objecció Fiscal cal
fer-la en grup, sinó sembla anar de
Robinson Crusoe, quan la gent s'agrupa
tot agafa molta més força.
• Tres
personatges històrics que
admires?
- A la història n'hi ha molts que admiro.
Socrates pot ser un. Qualsevol desertor
d'una guerra un altre.
després, el meu pare. El meu avi havia
estat afusellat a la guerra, el meu pare va
patir una història molt forta com moltes
famílies en la seva època, tot i així em va
ajudar molt. Jo anava a la presó, però el
meu pare tenia un fill a la presó i a ell
també l'implicava. La família d'una
persona que va a la presó és molt
important perquè molt sovint es l'únic
vincle de relació amb l'exterior, i si estan
d'acord t'ajuden molt, si estan en contra
és un sofriment afegit al de la presó. Per
això els insubmissos que estan disposats
a anar a la presó han de cercar, com
sigui, el recolzament de la família.
- Quina
ha d'estar la nostra postura
davant la realitat del Tercer Món?
És curiós observar els mitjans que està utilitzant el govern
per intentarde rentar la cara a la PSS. Ens la presenten com
l'alternativa responsable, seriosa i solidària de qualsevol
jove que no vulgui oferir la seva joventut als militars.
Les recents rodes de premsa i comunicats dels
prestacionistes navarresos i prestacionistes a Bòsnia (herois
del senyor Belloch) desprestigien la PSS com a forma
d'explotació laboral i pèrdua de temps total, i aposten pels
postulats ideològics ipolítics de la insubmissió. Els sindicats
(excepte UGT) denuncien que els prestacionistes prenen
llocs de treball, serveixen de mà d'obra barata per als
organismes que els acullen. La PSS esdevé el més gran
contracte-escombraries que existeix en el mercat laboral.
Sembla que el governfaveure que no ho sent i ara es dedica
a fer xantatge a les organitzacions no governamentals
(ONGs) avisant-les que si no accepten prestacionistes no
obtindran la subvenció indispensable per a la seva
supervivència. Però l'argument que fa més riure és el de la
solidaritat de la PSS.
Ara sembla que ser solidari és anar per força a un lloc pel
qual no es té cap preparació, obeir cegament unes ordres,
ocupar llocs de treball i perdre-hitretze mesos de lavida al
servei dels de sempre.
L'engany de la PSS
- Hem
de Iluitar per la Pau en el seu sentit
més ampli. La riquesa del Món és de tots,
per això compartir i repartir és la base.
Tots som un xic responsables del gran
problema, la solidaritat no han de ser
engrunes, ha de ser un exercici de
responsabilitat.
Cal realitzar un treball de denúncia dels
Estats, dels exèrcits, dels poders
econòmics que treballen en sentit
contrari: acumular riquesa icrear misèria.
La denúncia, com l'objecció fiscal, pot
arribar a ser la solidaritat més efectiva.
Per poder fer tot això és imprescindible
tenir informació, coneixement dels
diferents països, de les diferentscultures,
del que fan els Estats, del comerç
d'armament,... Les tasques d'estudi i
divulgació són també molt importants.
- Amb
qui vas començar a aprendre
totes aquestes coses que ens has
explicat?
-
Sóc un deixeble de Lanza del Vasto,
que alhora era deixeble de Ghandi. Em
vaig formar a França i a Castellterçol on
estrobaven els grups de Lanza delVasto.
- Et desitgem molta sort i força per
seguir lluitant. Moltes gràcies pel què
vas fer, moltes gràcies per seguir al
peu del canó antimilitarista.
Els "insolidaris" som nosaltres, els insubmisos. Resulta
paradògic aquest argument quan estem patint privació de
llibertat per ser conseqüents amb les nostres idees. Quan
molts dels nostres companys rebutgen sentències d'un
any de presó en solidaritat amb els sentenciats a més de
dos anys. quan dotzenes d'insubmisos s'han desplaçat per
pròpia voluntat a camps de refugiats de Bòsnia percontribuir
a l'ajuda dels milers de persones afectades per la guerra.
Quan molts de nosaltres som col.laboradors o militants de
collectiusantiracistes, ecologistes, juvenils iorganitzacions
culturals, i estem veritablement compromesos amb uns
valors que no s'assemblen gens als que ens proven de
vendre aquests/es senyors/es "solidaris/es":
l'individualisme, la competitivitat, la incomunicació i els
interessos de cadascú per sobre dels col•ectius.
És ben clar que els nostre concepte de solidaritat, recollit
del sentir social, no s'assembla gens al seu i demostra un
cop més el distanciament entre les lleis i la sensibilitat de
la societat.
No creiem en la "solidaritat" del poder. Ens sona falsa i
hipòcrita.
David Celaya Castiella.
Insubmis empresonat a Iruíia, en vaga de fam.