Acaba't la sopa!

DOSSIER EDUCATIU
Acaba’t la sopa!
La cuina de la composició

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
Edició: Fundació “la Caixa”. Coordinació: Departament educatiu. Àrea de cultura. Continguts: Juanjo Grande
Disseny: Meritxell Piqué. Il·lustracions: Paloma Valdivia
SOBRE AQUEST DOSSIER
En aquest material es proposa l’ús d’eines en línia que Internet
ens posa a l’abast. En la majoria dels casos es tracta d’eines molt
senzilles i intuïtives, que ens permetran crear i experimentar amb
músiques i idees. Investigueu-les i feu tota mena de proves ja que,
de vegades, les possibilitats són gairebé infinites i l’única cosa que
cal fer es prémer una tecla. Sigueu agosarats i remeneu tots els
botons sense por!
Moltes de les activitats estan enfocades precisament des d’una
òptica creativa. Farem les nostres músiques utilitzant las mateixes
idees que els compositors que escoltarem al concert. Amb això
aconseguirem posar-nos al nivell del compositor i entendre com ha
fet la peça.
Les activitats són com petites «píndoles» que podem adaptar
segons les nostres necessitats. Volen establir un marc, unes pautes
que ens permetin tocar, pensar i compondre fent servir diverses
idees. És important pensar que no hi ha notes falses, sinó notes
interessants o menys interessants.
obriu les orelles i la imaginació
i deixeu que sigui la música qui parli!
2

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
LA CUInA DE LA COmpOSICIÓ
De vegades acabar-se un plat de sopa pot ser una
tasca molt feixuga, i si no que li ho preguntin a
la Muriel, la protagonista d’«Acaba’t la sopa!».
Aquest concert està ambientat en una cuina on,
mentre la Muriel s’acaba la sopa, anirà descobrint
un munt de sons i músiques nous.
Les peces que escoltarem ens serviran per entendre
millor la manera com els compositors han
creat, o més ben dit han «cuinat», les seves composicions.
Totes tenen els mateixos ingredients,
els 12 sons de l’escala musical, però en canvi cada
música sona d’una manera diferent.
El secret rau en com es creen i combinen diferents
melodies i ritmes, amb aquestes notes. Podríem
dir que cada compositor té la seva pròpia recepta
per «cuinar la seva sopa». Al llarg del temps els
compositors s’han anat trobant amb diferents
problemes en composar les seves obres: afegir
veus diferents, afegir acompanyaments, aconseguir
que les veus vagin bé juntes, poder escriure
el que sona o trobar nous colors instrumentals
són reptes que cada compositor ha solucionat
d’una manera concreta a partir d’una idea.
Nosaltres treballarem amb set
d’aquestes idees bàsiques:
do do# re re# mi fa fa# sol sol# la la# si
3
melodia
moVimenT paral·lel
obstinat
desfasament
cànon i fuga
indePendÈnCia
noVes sonoriTaTs
Aquestes idees ens serviran per poder entendre
i escoltar millor les músiques del concert, però
també veurem que no són conceptes exclusius del
camp musical, sinó que apareixen constantment
al nostre voltant. Serà molt interessant observar
que músiques d’estils diversos i de moments
històrics diferents tenen en comú una mateixa
idea generadora, i que aquesta idea també la
trobem en l’arquitectura, la natura o en moments
de la nostra vida quotidiana. A partir d’aquest
plantejament veurem que músiques que potser
pensàvem que no tenien res a veure tenen punts
en comú i estan més a prop del que
sembla. I descobrirem que, malgrat
que sigui complexa, moderna
o contemporània, és molt
fàcil escoltar i entendre
la música si sabem com
està feta, com funciona
des de dins.

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
mELODIA
Moviment per a clarinet sol, Hanns Eisler
El resultat serà una línia. La idea de definir una
línia com un punt que va d’excursió és del pintor
suís Paul Klee. La música va ser una de les seves
principals fonts d’inspiració, potser per això va
utilitzar un raonament semblant per definir la
melodia: «una nota que surt de passeig». Quan un
compositor vol crear una obra nova, el seu punt
de partida és el so. En la música occidental, cada
so està representat per una nota musical (do, re,
mi, fa, sol, la, si). Si encadenem diverses notes
seguides (o pensem que les notes se’n van de
passeig, utilitzant la imatge de Klee), aleshores ja
podem parlar de melodia. De fet aquesta línia no
deixa de ser una manera molt senzilla (però molt
clara) de fer una partitura.
us imagineu que
aquesT punT surT
d’excursió?
Una cosa semblant passa amb la parla. Els sons de
cada idioma estan representats per les lletres, amb les
lletres construïm les paraules i amb la combinació de
les paraules fem les frases.
Al nostre voltant sonen moltes melodies. El so d’una
porta, quan xiulem o la sirena dels bombers són sons
que podem assimilar a melodies.
Se us acudeixen més sons que ens envolten
i que podem convertir en melodies?
El compositor i director d’orquestra
Leonard Bernstein, en un dels seus
Young People’s Concerts —concerts on Bernstein
parlava i explicava diferents conceptes musicals
d’una manera molt distesa i entenedora— titulat
«Què és una melodia?», defineix la melodia com
una sèrie de notes que es mouen en el temps, una
4
darrere l’altra. Bernstein comenta que la melodia
és una de les primeres coses que percebem (i
recordem) en escoltar una música. Si voleu, podeu
mirar el concert i veureu de quina manera més
senzilla parlava Bernstein sobre la melodia.
Aprofitem aquesta definició de melodia com una
nota que segueix l’altra i creem les nostres pròpies
melodies. Tan sols haurem d’assignar un so a
cadascun de nosaltres. Pot ser un so cantat o una
nota d’un xilòfon, per exemple. A partir d’aquí,
podrem:
• Disposar-nos en cercle i anar tocant en el sentit
del cercle. Cadascú toca el seu so després del seu
company. Ja tenim una melodia. Si canviem la
disposició del cercle..., canviarem la melodia!
• El grup es barreja per l’aula i escollim una persona
que haurà d’anar caminant per la classe (anirà
d’excursió, que diria Klee). Quan aquesta persona
passi per davant d’algú, haurà de fer sonar el seu
so i, d’aquesta manera, a mida que vagi caminant,
anirà fent una melodia. Si volem, podem afegir-hi
imaginació i crear una situació determinada. Per
exemple ens podem convertir en un bosc on cadascú
de nosaltres pot ser un arbre, una flor, una pedra, etc.
I quan la persona que camina passi per davant nostre,
doncs sonem.

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
Moment musical per a clarinet sol. Hanns Eisler. Clarinet: Oriol Codina.
mELODIA
Moviment per a clarinet sol, Hanns Eisler
La primera peça que escoltarem en el concert
estarà interpretada pel clarinet; es tracta de
Moviment per a clarinet sol, de Hanns Eisler. En
aquesta peça breu per a clarinet sol escoltarem
una melodia que segurament ens captivarà, per
l’ambient que descriu. Eisler aconsegueix crear la
il·lusió que sonin diverses melodies amb tan sols
un instrument. Aprofitant les possibilitats sonores
de l’instrument mitjançant canvis de registre
(agut-greu), la melodia sembla que es desdobli i
vagin apareixent diferents veus. Ho voleu escoltar?
La idea que una sola melodia pot incloure diverses
melodies en si mateixa era una de les favorites de
J. S. Bach. Bach era un mestre dels efectes polifònics
(és a dir, crear la sensació de diverses veus) a
partir d’una melodia. Aquí teniu dos exemples de
polifonia a partir d’una veu:
Al llarg de la història, altres compositors han
cultivat la mateixa idea. Segons l’estil musical la
sonoritat canviarà, però allò realment important
és que tenen el mateix punt de partida. Escolteu
aquestes dues músiques i observeu si tenen punts
en comú:
5
Activitats
• Una bona manera d’experimentar sobre la relació que hi ha entre la
línia, el traç i la melodia és dibuixar el so amb el nostre dit. Dibuixeu
en l’aire diferents formes i figures amb el vostre dit, fent el so Shhh.
El so Shhh és senzill d’emetre i ens permet poder fer i controlar el
so acuradament. D’aquesta manera podrem fer i escoltar melodies
ascendents, descendents i veure la relació entre el moviment del dit
i el so. Podeu fer que un faci el Shhh amb les seves figures i tothom
imiti el mateix. És molt interessant veure com a cadascú el Shhh li
sona d’una manera diferent. Cadascú fa la música a la seva manera,
amb la seva personalitat, i totes són igual de vàlides.
• Amb aquest programa dibuixeu els vostres punts i línies i podreu
escoltar com es transformen en sons i melodies. En certa manera
dibuixareu una partitura que podreu escoltar:
• No us perdeu aquesta exposició sobre la línia al segle XX que van
fer al Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA). No cal viatjar fins
a Nova York..., la tenim tota a Internet. Observeu els quadres i els
diferents tipus de línies que hi apareixen. Ara que ja sabem que una
línia pot sonar i que es pot convertir en una partitura, proveu de fer
sonar les línies que més us agradin.

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
mOVImEnT pARAL·LEL
Wednesday 3 AM, Simon & garfunkel
segur que
alguna
Vegada heu
jugaT a...
És com tenir una melodia i duplicar-la, però més greu o més
aguda. La clau és que totes dues melodies es mouen en la
mateixa direcció tot respectant la distància entre elles, com
podem veure en aquest exemple del segle IX:
Si no hi heu jugat, potser teniu algun amic
o amiga que té un circuit a casa i podeu fer
una cursa de cotxes de slot. És un joc molt
divertit. Tots els cotxes fan el mateix recorregut,
però cadascun té el seu propi camí. La
millor manera de descobrir-ho és jugant-hi.
quan dues melodies es mouen en el maTeix senTiT a una disTància
deTerminada parlem de moVimenT paral·lel.
Si no teniu el circuit a casa, aquí podreu fer
unes quantes curses. No us oblideu el casc!
Si ens ho mirem des d’un altre punt de vista
i pensem que el circuit és una partitura i que
cada cotxe és una melodia, doncs ja tenim
davant nostre el moviment paral·lel!
La geometria defineix dues línies paral·leles com dues línies que mantenen la mateixa distància
i que, per més que es perllonguin, no s’arriben a trobar mai. Quan parlem de moviment
paral·lel ens referim a objectes que estan en posició paral·lela i en moviment. La idea del
moviment paral·lel la trobem en moltes situacions, com ara en una cursa d’atletisme, el
recorregut d’un riu o les vies del tren.
6
Se us acudeixen més accions,
moments o situacions en què
aparegui el moviment paral·lel?

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
Wednesday Morning, 3 A.M. Simon & Garfunkel. Violí: Aina Roigé. Clarinet: Oriol Codina. Piano: Maria Molet. Arranjament: Gregori Ferrer.
mOVImEnT pARAL·LEL
Wednesday 3 AM, Simon & garfunkel
En el concert, la violinista fa un regal a la Muriel
i... sorpresa: el que trobem són molts conills!
Mentre van sortint els conills, el piano, el clarinet
i el violí toquen la cançó de Simon & Garfunkel
Wednesday Morning 3 AM. En aquesta cançó, el
clarinet i el violí fan unes melodies que es mouen
en moviment paral·lel, mentre que el piano fa
l’acompanyament.
Simon & Garfunkel és un duet de música folkrock
que es va fer molt famós a la fi dels anys
seixanta. Una de les característiques d’aquest
grup és el tractament vocal que donava a les seves
melodies. Feien una música basada en melodies
molt senzilles i un dels secrets del seu èxit era que
sabien combinar molt bé les seves veus. Una de
les maneres que més utilitzaven per combinar les
seves veus era el moviment paral·lel. Si escolteu la
versió original de la cançó ho podreu apreciar:
A més del moviment paral·lel, dues melodies
poden fer altres tipus de moviment entre elles. Si
una de les veus es queda immòbil i l’altra es mou
pujant i baixant, parlem de moviment oblic.
En canvi, si una veu puja i l’altra baixa (o a
l’inrevés), parlem de moviment contrari.
Una de les claus de la varietat i la riquesa de la
música és la manera com els compositors combinen
els tres tipus de moviment. Els compositors
volien trobar la manera de com afegir una segona
veu a una melodia que ja havien fet: la manera
més senzilla que van trobar fou duplicant la
mateixa melodia, però més aguda o més greu.
Això és el que feien al segle IX quan a una melodia
gregoriana hi afegien la mateixa melodia, però per
sobre o per sota. Com que cada vegada la música
es complicava més ja no podien memoritzar-la i
van haver de trobar maneres d’escriure-la. Cadascú
anava provant el seu sistema de notació, i n’hi
havia de tan clars i intuïtius que gairebé no calia
saber música per interpretar-los.
7
Voleu veure-ho?
La música folklòrica i popular (danses, cançons
de treball, cançons de bressol, etc.) és plena de
casos en què trobem el moviment paral·lel. Com a
exemple podem escoltar les interessants polifonies
vocals de Geòrgia, músiques de gran tradició i
antiguitat:
Els compositors han agafat sovint idees i models
de la música popular, ja que era el material que
tenien més a prop. A l’època medieval trobem
l’organum, peça que combina la idea del moviment
paral·lel amb la idea de la nota pedal (una nota
llarga que es manté. Vegeu OBSTINAT). El resultat
és una música gairebé hipnòtica que segurament
és més a prop de la polifonia de Geòrgia del que
pot semblar d’entrada:

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
mOVImEnT pARAL·LEL
Wednesday 3 AM, Simon & garfunkel
Activitats
• Ara començarem a construir les nostres pròpies
línies dins d’una quadrícula com aquesta. Podem
començar creant una línia a la quadrícula com si
fos una senefa, així:
Després hi afegirem una altra línia que sigui
paral·lela. Haureu de vigilar de copiar i seguir el
perfil de la línia original, però a la distancia que
vulgueu.
• Ara experimenteu amb diferents línies i les seves
paral·leles, buscant diferents perfils, formes i
recorreguts. Trobareu la quadrícula a l’annex.
8
• Us agradaria escoltar les vostres línies?
Internet ens proporciona eines molt interessants
per crear músiques, una d’elles és Tonematrix.
Quan entreu al lloc web veureu una quadrícula
molt semblant a la que heu fet servir fins ara.
El funcionament és molt intuïtiu i senzill. Si cliqueu
en una casella sona; si no, no sona! Si voleu tornar
a començar i buidar la quadrícula, n’hi ha prou de
prémer la barra d’espai.
Ara ja podeu fer les vostres melodies per moviment
paral·lel, contrari o oblic. Fixeu-vos en com
canvia la sonoritat segons el tipus de moviment
que utilitzeu. La meva recomanació és que comenceu
creant melodies molt senzilles i, de mica
en mica, aneu incrementant la complexitat de les
vostres composicions tot afegint altres melodies i
acompanyaments. I compte, que és molt addictiu!

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
OBSTInAT
Je vivroie liement, guillaume de machaut; Company, philip glass
Com podem veure, la idea de la repetició és present
en tot el que ens envolta, com els animals, les
flors, els edificis o la nostra mateixa vida quotidiana.
Quan ens rentem les dents, quan escombrem,
quan planxem, quan sona el despertador... Són
accions i moments que en certa manera impliquen
una repetició, sia en forma de moviment constant
o quelcom que sona sense parar.
Nosaltres mateixos tenim ritmes dins nostre, com
el so de la respiració o els batecs del cor.
En l’arquitectura, els espais i les formes es distribueixen
de manera que creen un cert sentit rítmic.
A la natura també trobem processos que es van
repetint, com les fases de la lluna, les marees del
mar o les estacions de l’any.
en música, la repeTició és un elemenT
indispensable que ens permeT donar senTiT al
que escolTem i crear músiques d’una manera
senzilla amb l’ús d’obsTinaTs.
Cerqueu objectes, accions i elements de la vostra vida
quotidiana i de la natura on aparegui la idea de la
repetició. Podeu començar per coses de la vostra aula,
de l’escola, de casa vostra o de la roba que porteu.
Un segon pas pot ser buscar imatges i fotografies a
Internet amb l’ajuda d’un cercador (Google pot ser
una bona opció). Segur que apareixen coses molt
interessants.
Una vegada que cadascú (o cada grup) hagi fet la
seva cerca, feu una tria de cinc coses i poseu-les en
comú.
9
Segurament que una de les coses que ha sortit és
el mirall. Gairebé podríem dir que és una màquina
de repetició perfecta, tot i que de vegades no és
així... Mireu el que els passa als germans Marx a la
pel·lícula Sopa de ganso:
Podeu jugar al mirall. Disposats per parelles, un fa
un gest i l’altre ha de fer de mirall. També ho podeu
fer en grups, és a dir: una persona mana i la resta
repeteix al mateix temps.

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
Company (2n moviment). Philip Glass. Violí: Aina Roigé. Violoncel: Olga Domínguez. Clarinet: Oriol Codina. Piano: Maria Molet.
Arranjament: Gregori Ferrer.
OBSTInAT
Je vivroie liement, guillaume de machaut; Company, philip glass
Un obstinat és una idea musical que es repeteix.
Pot ser una melodia, una nota, un ritme, un acord,
una sonoritat... Tant és el que es repeteixi, el que
realment importa és que es va repetint. La idea
de la repetició és un procediment molt emprat en
música, ja que ens permet crear fragments o peces
musicals a partir d’un material molt simple.
En l’espectacle escoltem un obstinat que
forma part de la peça Je vivroie liement, de
Guillaume de Machaut. Primer sentirem com el
clarinet fa la melodia sola, i després el piano farà
una nota que es va repetint constantment.
No us perdeu l’apartat NOVES SONORITATS per
descobrir com la pianista fa aquesta nota. Només us
puc dir que toca el piano però no toca cap tecla.
Quan l’obstinat està format per una nota llarga
que es va repetint s’acostuma a parlar de pedal o
nota pedal. Si només escoltem la melodia interpretada
per la veu d’una cantant, ens adonarem de la
seva bellesa:
En l’època de Machaut s’utilitzaven instruments
per crear acompanyaments i, així, donar més
varietat. Escoltem-ne una versió instrumental:
En aquesta versió, les gaites i la percussió van fent
un pedal i un obstinat que es va repetint i acompanyant
la melodia. La utilització de pedals és una
manera molt senzilla de crear diferents sonoritats
ja que, mentre que l’acompanyament roman
immòbil, la melodia va sonant tot provocant
diferents moments de tensió i distensió que donen
interès al conjunt.
Proveu de cantar algunes de les cançons que coneixeu
amb una nota pedal que es vagi repetint. Ho podeu
fer amb la veu, amb la flauta o amb xilòfons.
Experimenteu amb diferents notes, ja que la sonoritat
dependrà de la nota que trieu.
10
Alguns compositors actuals, com Philip Glass,
també fan ús de la repetició i els obstinats en la seva
obra, però ho fan d’una manera diferent. Glass
parteix de breus motius melòdics que amplia i
contrau en petits patrons de 2, 3, 4 i 5 notes que es
van repetint. D’aquesta manera la música es torna
ambigua i sembla que el compàs vagi canviant
constantment. Aquesta ambigüitat ve donada per
la relació que Glass estableix entre el perfil melòdic
i el perfil rítmic.
Quan la Muriel s’arrossega pel conducte de ventilació,
al final hi troba els músics tocant la peça
Company, de Philip Glass. La podeu escoltar aquí:
1+1 és una de les primeres obres de Glass: hi fa
servir tan sols dos ritmes, que cada músic pot
combinar com vulgui. La idea és molt senzilla,
però el resultat pot ser molt atractiu. Si en voleu
fer la vostra versió, escolliu dos ritmes (PA i PAM-
PAM) i l’únic que heu de fer és combinar-los com
vulgueu. Aquí teniu una versió per escoltar 1+1:

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
OBSTInAT
Je vivroie liement, guillaume de machaut; Company, philip glass
Voleu compondre la vostra música utilitzant els
mateixos conceptes que Glass? És molt senzill. El
primer que farem és escollir un motiu de cinc notes.
Per exemple:
mi la si do re
Ara anem construint els patrons.
2 notes:
mi la mi la...
3 notes:
mi la si mi la si...
4 notes:
mi la si do mi la si do...
Si volem fer un patró més gran que el motiu, en
aquest cas més de cinc notes, doncs tornem a
començar. Per exemple, si volem fer un patró de 8
notes, doncs serà:
mi la si do re mi la si
mi la si do re mi la si
...
Una vegada que ja tenim els patrons, hem de decidir
quins farem servir, quants cops repetirem cada patró
i en quin ordre ho farem. Ja veureu que el resultat
sonarà molt semblant a Philip Glass.
Els obstinats es poden repetir constantment sense
variar o poden tenir petites modificacions a mida
que es van tocant per tal d’aportar varietat. La
repetició pot ser literal, evident, òbvia; o pot ser
més subtil, refinada o suggeridora. Tot dependrà
del context i l’estil musical. És clar que la repetició
constant provocarà que la música perdi interès i es
torni monòtona, per això els compositors utilitzen
el recurs de la variació (el mateix però una mica
diferent).
Al llarg del temps, cada creador ha anat buscant
noves maneres d’utilitzar la repetició com a eina
musical. Aquí en teniu alguns exemples:
• Henry Purcell va ser capaç de compondre una
fantasia sobre....una nota! No és que tan sols hi
surti una nota, sinó que de les cinc veus que té
la peça una d’elles toca exclusivament una nota
constantment, sense parar, des del començament
fins al final.
• El compositor brasiler Antonio Carlos Jobim va
compondre una Samba d’una sola nota. En realitat
fa servir més notes, però la primera part de la melodia
de la samba està feta tan sols amb dues notes.
11
• L’italià Giacinto Scelsi va compondre Quatre
peces sobre una nota. En aquestes peces, Scelsi
experimenta amb la sonoritat de cada instrument
de l’orquestra, tot creant uns ambients sorprenents.
El que resulta realment interessant és que a
la peça només fa servir una nota.
• PA PA PA PAAAM. Et sona? Beethoven és capaç
de construir un moviment d’una simfonia a partir
d’aquesta idea de quatre notes que va sortint i
sortint, i es va transformant i variant. El millor és
que, malgrat tot, la idea sempre és present i som
capaços de reconèixer-la.
Allegro con brio

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
OBSTInAT
Je vivroie liement, guillaume de machaut; Company, philip glass
Cada estil musical utilitza la repetició a la seva
manera, fins al punt que trobem diferents noms
per anomenar un obstinat. Els músics de rock and
roll i de jazz anomenen riff una petita idea melòdica
o rítmica que es va repetint. El millor de tot és
que tots nosaltres tenim presents alguns riffs molt
famosos, com per exemple aquell que fa:
o aquest altre:
En el camp de la música electrònica (techno,
dance, disco) anomenen loop una secció de
material sonor que es va repetint constantment.
Normalment els loops estan creats amb programes
d’ordinador o caixes de ritmes (que són uns
aparells per crear ritmes electrònics). De fet, quan
sona el telèfon mòbil sovint escoltem un loop.
Voleu escoltar un loop? Aquí en teniu dos exemples:
Una de les característiques de la música electrònica
és que podem combinar qualsevol loop que
tinguem, i així anar creant la nostra música. Si
ajuntem els dos loops d’abans, el resultat podria
ser:
Si voleu provar de compondre amb loops, Internet és
una eina molt valuosa que us permetrà de fer-ho de
manera intuïtiva, fàcil i gratuïta!
Incredibox. En aquest lloc web podreu compondre
les vostres peces utilitzant obstinats vocals i de
percussió, i ja veureu que de tant en tant hi ha alguna
sorpresa...
Unitunitunit i Hip hop machine. Aquí teniu dues
senzilles caixes de ritmes amb les quals podreu crear
la vostra música, amb molta marxa!
12
Soundation. Per crear les vostres composicions amb
loops.
Els sons els teniu agrupats a la dreta, en carpetes,
i quan us n’agradi un tan sols l’heu d’arrossegar a
un canal (que són les fileres de la dreta). Un cop
l’hi teniu posat, podeu allargar el so amb el ratolí
(cliqueu a la cantonada de dalt a la dreta per allargar
el so amb el ratolí). Si voleu escoltar el que heu fet,
premeu el «play» i a gaudir!
Boothang. Si voleu una opció per als més petits.
ACID Xpress. Una alternativa molt interessant. És un
programa gratuït que us podreu descarregar a:
A més, al mateix web podreu trobar loops per
començar a fer les vostres músiques.

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
OBSTInAT
Je vivroie liement, guillaume de machaut; Company, philip glass
Activitats
• Crearem uns obstinats utilitzant bloc lògics de
fusta. Podeu crear patrons repetitius utilitzant els
blocs. Per crear els obstinats, podeu pensar en la
figura geomètrica o en el color de cada bloc, com
per exemple:
Si no teniu bloc lògics, podeu emprar qualsevol
cosa que se us acudeixi, com per exemple llapis
de colors i gomes d’esborrar. Voleu escoltar com
sonaria aquest obstinat?
Escolteu:
Qui ens havia de dir que els llapis i la goma podien
sonar... En aquest cas hem decidit que els llapis els
piquem i la goma fa de silenci. Si voleu podeu fer
molts ritmes diferents agrupant els llapis en grups
de 2, 3 i 4, i a més podeu afegir-hi altres elements,
com la maquineta. Podria quedar aquest ritme:
13
I, ja que hi som, per què no proveu a fer ritmes o
sons vocals amb vosaltres mateixos?
Podeu posar-vos per fileres, per grups de 4 o en
diferents cercles que poden sonar alhora. Cada
cercle o filera mantindrà el seu ritme o melodia
particular.

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
OBSTInAT
Je vivroie liement, guillaume de machaut; Company, philip glass
• Després d’haver picat llapis, gomes i maquinetes,
no ens costarà gaire imaginar com podem
picar aquest ritme:
O aquest altre:
El sistema no pot ser més senzill, és com una
partitura. Si hi ha 1 rodona es pica un cop; si n’hi
ha 2, doncs dos cops, si n’hi ha 3, doncs tres... I si
la quadrícula és en blanc, doncs no sona!
Encara que això ho podeu modificar com vulgueu i
us podeu inventar el vostre propi codi secret, com
per exemple:
piquem de mans
piquem de peus
piquem per dins (audició interior)
O a cada casella podem posar-hi text:
Bum kA ShTI kA
També podeu fer-ho amb diferents persones i
instruments a la vegada.
Shh Shh pAm
A partir d’aquí, les possibilitats són infinites:
• Podem assignar instruments, sons i efectes
vocals a cada filera, o a cada columna, o a cada
casella.
• Podem tocar el ritme en el sentit de les agulles
del rellotge o a l’inrevés. Fins i tot en diagonal!
Amb aquests dos conceptes podeu anar tan lluny
com vulgueu. El secret és començar amb coses
senzilles, i la música mateixa ja us portarà cap a
coses més elaborades.
Amb aquesta quadrícula podreu crear les vostres
composicions. La trobareu a l’annexe.
14
• Si voleu continuar experimentant però fent servir
l’ordinador, us recomano Tonematrix. És una eina
fantàstica que funciona amb la mateixa idea que
hem estat treballant fins ara.
Si cliqueu en un quadrat sonarà, altrament és silenci.
Si voleu netejar la quadrícula, tan sols heu de prémer
la barra d’espai.
Ja veureu que podreu fer músiques molt divertides,
fer figures geomètriques i veure com sonen, posarhi
les vostres inicials... El que vulgueu!
Aquí teniu una demostració del que podeu fer amb
aquest instrument:

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
OBSTInAT
Je vivroie liement, guillaume de machaut; Company, philip glass
• Després d’haver creat, inventat, tocat i pensat tota mena d’obstinats, observeu aquestes obres:
Allan McCollum, 216 Plaster Surrogates (216 substituts de guix),
1987-88. Foto: Arxiu de la Col·lecció d’Art Contemporani Fundació “la
Caixa”.
• Què us recorden? Us són familiars?
• Quines idees utilitzen?
• Us podrien servir com a partitura?
Alan Charlton, Painting in ten parts (Pintura en deu
parts), 1990. Foto: Arxiu de la Col·lecció d’Art Contemporani
Fundació “la Caixa”.
La darrera obra és de l’artista nord-americà Sol
LeWitt, autor del mural que hi ha al vestíbul de
l’edifici del CaixaForum de Barcelona.
Si mai aneu al CaixaForum, no us el perdeu (és
clar que seria difícil, ja que és el primer que es
veu en entrar). Observeu-lo de prop, de lluny, des
de diferents angles. Poseu en comú les vostres
impressions i parleu de quines idees empra LeWitt
en aquest mural. Segur que us costarà posar-vos
d’acord: uns hi veureu repetició, d’altres moviment,
d’altres varietat... I és que, afortunadament,
en qüestions d’art cadascú veu les coses amb ulls
diferents.
15
Sol LeWitt, 49 Three-Part Variations on Three Different
Kinds of Cubes, 1967-71. Esmalte sobre acero. Instalación
de arte conceptual. Allen Memorial Art Museum, Oberlin
College, Ohio, Estados Unidos. © Fund for Contemporary
Art / The Bridgeman Art Library
Sol Lewitt, Splat, 2011.
Foto: Duccio Malagamba

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
DESFASAmEnT
Clapping Music, Steve Reich
música...música...música...música...música...música...música
En aquest exemple la paraula MÚSICA es repeteix sense canviar. Mireu, en canvi, aquest altre:
música...usicam...sicamu...icamus...camusi...amusic...música
La paraula va canviant fins que torna a l’ordre
inicial. Però, com va canviant?
La clau és que cada vegada que comencem anem
desplaçant la lletra d’inici de la paraula. La primera
vegada tenim la paraula tal qual, però la segona
comencem per la segona lletra. I així successivament,
fins que la paraula torna al seu estat
original.
Si ho expressem de forma numèrica, la cosa podria
anar així:
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2
4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3
etc.
Experimenteu-ho amb els vostres noms. Ja veureu que
els resultats poden ser molt divertits:
víctor pere
estel
torvic repe
teles
ClaRa
oRiol
aRaCl
Riolo
De vegades semblarà que hem canviat d’idioma.
Escolliu la versió del vostre nom que més us agradi.
Jugueu amb la sonoritat de cada nom i exagereu
la pronúncia dels sons. Repetiu-los constantment i
escolteu com sonen.
torvic torvic torvic
El següent pas és combinar el vostre nom amb una
versió modificada, alhora. Si fem dos grups, un pot
fer el nom (Víctor) i l’altre la versió modificada
(Torvic). Proveu amb diferents matisos i entonacions
per augmentar l’interès de l’activitat (fort, fluix,
murmurat, agut, greu, com si fos un rap, etc.).
16
Amb tot aquest material ja podeu compondre un
petita peça musical sobre els vostres noms. Ho podeu
fer per parelles o en grup.
Ara ho podem provar amb un patró dibuixat, per
exemple:
Doncs ja sabem què és el desfasament.

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
DESFASAmEnT
Clapping Music, Steve Reich
Aquesta idea que un element es va desfasant és
la mateixa que utilitza el compositor Steve Reich
a la peça Clapping Music (1972), que escoltarem
en el moment que els músics preparen una
sopa tallant amb uns ganivets les mongetes i les
pastanagues. A partir d’un ritme base que es va
repetint constantment sense canviar, Reich afegeix
el mateix ritme, però aquest segon es va desfasant
progressivament en relació amb el primer fins
que tots dos tornen a anar junts, com a l’inici.
En aquesta animació el concepte de desfasament
queda perfectament reflectit:
La música està organitzada en blocs de 12 repeticions.
Això vol dir que cada vegada que el ritme
canvia es fa dotze cops. La idea és molt senzilla
però el resultat és espectacular.
A mida que el segon ritme es va desplaçant, la
sonoritat canvia completament amb l’aparició de
noves combinacions rítmiques. De fet, tal com diu
el mateix Reich, el phase shifting process (procés de
desplaçament de fase, o per a nosaltres desfasament)
«és una extensió de la idea del cànon».
La idea del càNON (dues veus que s’imiten
desplaçades en el temps) és portada a l’extrem, ja
que el punt d’inici es va desplaçant i això fa que
la percepció també vagi canviant. Podríem dir que
es tracta de dues mateixes coses que succeeixen
alhora, però una d’elles es va desincronitzant
progressivament. Aquest exemple és molt clar i
molt divertit!
Una manera molt senzilla d’aconseguir l’efecte de
desfasament és escollir una cançó i que cadascú la
comenci a cantar per un lloc diferent. Ho podem
fer per parelles (un canta la cançó des del principi
l i l’altre la comença per on vol) o per grups més
nombrosos (cadascú comença per allà on vulgui). És
molt important escoltar-se, i ser conscients que estem
treballant en equip. És possible que al començament
soni estrany i que cadascú canti sense parar atenció
al que sona. Però si som capaços d’escoltar les
altres veus mentre cantem la nostra el resultat serà
fantàstic. Totes les veus són importants.
17
Si volem fer el mateix amb instruments, és molt fàcil.
Dos instruments toquen plegats les notes DO RE FA
SOL LA i, a partir d’un cert moment, un dels que toca
en comptes de començar per DO comença per una
altra de les notes, per exemple RE, amb la qual cosa
quedaria RE FA SOL LA DO contra DO RE FA SOL
LA. Aneu provant de començar amb altres notes i mireu
com sona. És important que cada combinació la repetiu
unes quantes vegades (ho podeu fer 12 cops, com
Reich), ja que d’aquesta manera ens acostumem a una
sonoritat, i aleshores quan ve el canvi ens sorprèn.
Una de les característiques més interessants de
la peça Clapping Music és que només necessitem
el nostre cos per interpretar-la, en aquest cas les
mans. Reich, d’un so normal en fa música. Però
nosaltres també. Segur que alguna vegada hem
jugat a jocs de picar de mans. En trobem arreu del
món, i normalment van acompanyats de text o de
cançons. Poden ser molt senzills i estar basats en
una paraula:
O en un ritme que es va repetint i sobre el qual es
va afegint text:

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
DESFASAmEnT
Clapping Music, Steve Reich
De vegades es fan servir objectes, que es van
passant al ritme de la cançó. Aquí teniu una cançó
brasilera que es diu Escatumbararibê en la qual
es van passant gots. Com passa sovint, en les
cançons populars el text no té cap mena de sentit,
només és un pretext rítmic:
Si voleu aprendre a fer els moviments amb el got,
aquí teniu dos vídeos que us ajudaran:
Sense música:
Amb música:
I si voleu cantar la cançó, aquí en teniu la partitura.
Aquí podeu escoltar la melodia:
Aquests jocs utilitzen unes seqüències i uns ritmes
que, segons com, ens poden recordar la peça
Clapping Music. Segur que a la classe hi ha algú
que coneix algun joc de picar d’aquells que es juguen
al pati. Els podeu escoltar i us els podeu ensenyar els
uns als altres. Potser ja esteu preparats per inventarvos
els vostres propis jocs: encara que m’imagino que
teniu moltes maneres de fer-ho, aquí van un parell de
suggeriments:
• A partir d’una paraula o frase molt curta us
inventeu uns moviments (semblant al que hem
escoltat de Chocolate). Els gestos van al ritme de la
paraula.
18
• Us inventeu un ritme molt senzill (PAM PAM
PAMPAM PAM) i aleshores hi aneu posant el text.
En aquest cas és el text que s’adapta al ritme. Podeu
explicar una història, dir els vostres noms, els vostres
menjars favorits, l’alineació del vostre equip preferit,
etc. La imaginació al poder!
La idea del desfasament s’acosta molt als procediments
que trobem en músiques ètniques com el
gamelan de Bali o les músiques subsaharianes, per
les quals Reich es va mostrar molt interessat i que
són una forta influència en la seva obra. Escoltem
aquestes dues músiques i veurem que no són
tan lluny de Clapping Music com podria semblar
d’entrada:

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
DESFASAmEnT
Clapping Music, Steve Reich
Activitats
• A partir d’un ritme molt senzill compondrem
la nostra peça musical utilitzant el desfasament.
Primer hem de trobar aquest ritme senzill, per
exemple:
Després en fem el desfasament, i així tindrem
quatre versions del ritme.
A partir d’aquest material podem fer les combinacions
que vulguem. Una manera fàcil i pràctica
és dividir la classe en grups i assignar un ritme
a cada grup. Si algú fa de director podem fixar
un senyal amb les mans per començar, per parar
i per continuar, i amb els dits podem indicar el
ritme que cada grup ha de picar (1, 2, 3, 4). Podem
assignar instruments o sons diferents a cada grup
per donar varietat. Però penseu en la peça original
de Reich, en la qual tan sols es fan servir les mans.
Menys és més!
• També ens podem animar i provar de tocar la
nostra pròpia versió de Clapping Music utilitzant el
mateix ritme original (o fer la peça sencera tal com
Reich la va escriure).
La partitura la trobareu aquí, però potser serà més
senzill fer servir una notació més intuïtiva, com
per exemple una quadrícula:
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
A l’hora d’interpretar el ritme, ens pot ajudar
posar-hi text. Una possibilitat podria ser:
1
pi-
2
ca
3
bé
4 5
re-
6
pi-
7 8
ca
9 10
També ens pot ajudar picar amb totes dues mans.
L’esquerra pot picar el ritme a les cames, i la dreta
picar els silencis al pit. D’aquesta manera tenim
una sensació de continuïtat que ens ajudarà a
assimilar el ritme globalment. La mà que pica els
silencis cada vegada ho pot fer més fluixet, fins a
desaparèixer.
19
re-
11
bé
12
Una vegada assimilat el ritme base, només ens
queda desfasar el ritme i tocar-los alhora. Si fem
el primer desfasament i comencem el ritme per la
segona casella, quedaria així:
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Si voleu podeu fer l’obra tal com Reich la va
pensar, repetint 12 vegades cada desfasament, o
podeu fer-ne una versió més personal amb menys
repeticions i escollint els desfasaments que voleu
fer. El cas és que, feu el que feu, sempre sonarà a
Clapping Music.
• Si esteu molt engrescats, podeu fer una coreografia
que vagi amb el ritme. Hi ha gent que ja ho
ha fet! No us ho perdeu, és impressionant:
També podeu fer la vostra versió de Clapping Music
utilitzant programes d’ordinador que fan servir
la mateixa notació que nosaltres hem emprat. A
continuació indico un lloc web en el qual podreu
experimentar i crear diferents combinacions
rítmiques:
1

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
CÀnOn i FUgA
Fuga núm. 5 en Re Major Op. 87 , Dmitri Shostakóvich
Un cànon és una idea musical que es presenta mentre la mateixa idea torna a començar,
però més tard. Una altra manera d’explicar-ho seria que es tracta d’una veu
que segueix una altra, cantant la mateixa cançó però desplaçada en el temps.
Si dues persones canten juntes una cançó, ho fan alhora:
tRes i tRes i tRes fan noU noU i tRes fan dotZe...
tRes i tRes i tRes fan noU noU i tRes fan dotZe...
Però si una de les persones comença a cantar més tard, doncs ja tenim el cànon:
tRes i tRes i tRes fan noU noU i tRes fan dotZe...
tRes i tRes i tRes fan noU noU i tRes fan dotZe...
Si el cànon és a tres veus, tenim això:
tRes i tRes i tRes fan noU noU i tRes fan dotZe...
tRes i tRes i tRes fan noU noU i tRes fan dotZe...
tRes i tRes i tRes fan noU noU i tRes fan dotZe...
20
Aquí veureu una animació que el cineasta
Norman McLaren va fer inspirant-se en la idea
del cànon. McLaren va ser un dibuixant i cineasta
que va realitzar moltes pel·lícules d’animació. Les
seves animacions es caracteritzen per una creativitat
i originalitat desbordant. Una imatge val més
que mil paraules...
Una manera de fer un cànon és a partir de dites i
refranys. Ens posem per parelles: un recita la dita i
la parella pot començar quan vulgui. Experimenteu
amb diferents punts d’inici i escolteu com canvia la
sonoritat.
Ara farem servir cartells per fer ritmes. A cada cartell
posem un dibuix d’alguna cosa, i tan sols haurem de
picar el nom de la cosa que estigui dibuixada. Si hi ha
un cotxe, doncs picarem COT-XE! Ho podeu dibuixar
o bé fer servir l’ordinador. Als cartells podeu dibuixar
fruites, joguines, fotos d’alumnes o el que estigueu
treballant en aquell moment. Una bona possibilitat
són les parts del cos (mà, dit, cama, colze, panxa,
avantbraç o panxolina!), ja que tothom ho coneix.
Com que la Muriel s’ha d’acabar la sopa, nosaltres
farem servir coses de menjar. Podríem tenir pa, sopa
i pastanaga. Si volem silenci, el més fàcil és deixar
el cartell en blanc. Podem anar provant diferents
combinacions i ordres amb els cartells i picar tots
alhora. Si volem fer un cànon, tan sols hem de fer dos
grups. El segon grup sempre començarà més tard, i ja
tindrem el nostre cànon.

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
CÀnOn i FUgA
Fuga núm. 5 en Re Major Op. 87 , Dmitri Shostakóvich
El cànon es basa en la imitació, és a dir, en
la repetició de fragments i melodies entre les
diferents veus. Tots hem anat a algun espai
on la ressonància és molt exagerada, com
una església, o a la muntanya. De fet, l’eco
podria ser una versió molt rudimentària del
cànon. En aquest vídeo veureu com funciona
l’eco. Segur que coneixeu el personatge que
us ho explica...
En els cànons, la segona veu acostuma a ser
una repetició exacta del que fa la primera,
però els compositors han trobat altres procediments
més elaborats, com per exemple
que la segona veu comenci més aguda o
més greu. Fins i tot trobem cànons en què la
segona veu fa el mateix que la primera però a
l’inrevés. De fet, els cànons es van convertir
en una mena d’entreteniments musicals que
van fascinar els compositors.
Aquí podreu escoltar un cànon a 24 veus del
compositor Josquin Des Prés:
Activitats
• Ara farem uns jocs basats en la idea de la
imitació i del cànon. Disposat el grup en cercle,
una persona fa un seguit d’accions i gestos i tot el
grup copia el que fa aquesta persona.
• Després podem provar una versió molt divertida
d’aquest joc en la qual una persona surt de l’aula
i no sap qui és el «guia». Un cop s’ha decidit qui
manarà, la persona entra i es comencen a fer els
gestos. La finalitat del joc és que la persona que
era fora endevini qui és el «guia». Li podem donar
tres oportunitats per descobrir-ho. Haurem de
procurar ser molt dissimulats i no mirar descaradament
la persona que guia. Si voleu ho podeu
fer amb música i fer els moviments seguint-ne les
pulsacions.
• Ara podem introduir la idea del cànon, i el grup
no canviarà de moviment fins que el guia digui
«canvi!». És a dir, si la persona que mana pica de
mans, tothom pica de mans. Quan el que guia
canviï i comenci a picar de peus, el grup encara
es manté picant de mans fins que el «guia» digui
«canvi!». En aquest moment el grup comença a
picar de peus i el «guia» fa un altre moviment nou.
I així successivament.
21
Quan fem jocs d’imitació podem jugar amb tres
formes d’imitació. Hi ha la imitació simultània, en
què tothom ens imita al mateix moment. És molt
intuïtiva, ja que el grup gairebé ha de preveure què
passarà, però en canvi no és gaire precisa, ja que
en determinats moments costa anticipar el que
passarà. La imitació recordada és aquella en què
primer intervé una persona, i després el grup ho
repeteix, seguint l’esquema pregunta-resposta. Pot
ser més precisa i ens focalitzem en la capacitat
d’escoltar del grup. En la imitació superposada, es
tracta que el grup ens imita, però el que fa el grup i
el que fa el guia no coincideix en el temps. Mentre
el guia fa una cosa, el grup en fa un altre, però al
mateix temps ja observa quina serà la següent.
Aquesta imitació obliga el grup a imaginar-se que
passarà i a dissociar el que veu del que fa. Com
veieu, no deixem de jugar amb la idea del cànon.
• Un altre joc molt interessant és el de passar un
so. Ens posem en cercle i enviem un so que cada
persona haurà de passar a la següent fins que torni
al punt d’inici. Podem passar sons diferents en
direccions diferents i, d’aquesta manera, obligar el
grup a controlar en quin punt del cercle és cada so.
Una altra variació consisteix a enviar més d’un so,
encara que el primer no hagi fet tota la volta. En
aquesta versió és important que els sons contrastin
i siguin breus, de manera que es complementin
i el resultat sonor tingui interès.

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
Fuga núm. 5 en Re Major Op. 87. Shostakovitx. Piano: Maria Molet.
CÀnOn i FUgA
Fuga núm. 5 en Re Major Op. 87 , Dmitri Shostakóvich
La fuga segueix la mateixa idea del cànon però
amb una mica més de complexitat. Es tracta d’una
composició basada en un tema (una melodia
o una idea musical breus) que, mitjançant la
imitació, va apareixent al llarg de la peça. Una
definició més senzilla podria ser que es tracta
d’un tema que va sortint durant la peça i que
es combina amb altres melodies. El tema pot
aparèixer en la seva versió original o experimentar
diverses modificacions. Un dels punts bàsics de la
fuga és com es combina el tema amb la resta dels
elements. Les possibilitats són infinites i hi entra
en joc l’habilitat del compositor. El tema sempre hi
és, però pot aparèixer de moltes maneres.
Quan la Muriel es posa les sabates màgiques,
la pianista toca una fuga del compositor rus
Dmitri Shostakóvich. Es tracta d’una fuga per a
piano sol. El tema de la fuga és la melodia que es
toca al començament, sobre la qual es construeix
la fuga. El tema experimenta modificacions (sona
més agut, més greu), però sempre el reconeixem.
Per això se’n diu tema. Nosaltres li hem posat text,
i així el podem cantar i familiaritzar-nos-hi.
Una activitat interessant consisteix a pensar una acció
(per exemple posar-se dempeus ) i fer-la cada vegada
que aparegui el tema de la fuga. D’aquesta manera
veurem clarament quantes vegades apareix el tema i
en quins moments de la peça.
Les idees de la imitació, la combinació i la simetria
constitueixen l’essència de la fuga. La simetria
permet donar coherència i contrast a les fugues.
En l’arquitectura, la idea de la simetria també és
molt present als edificis. En aquesta animació
de Norman McLaren realitzada sobre la idea de
la fuga veurem com el tema de la fuga, l’esfera,
va sortint i forma diferents figures mitjançant la
simetria. Malgrat totes les figures i esquemes que
apareixen, sempre reconeixem el tema (és a dir,
l’esfera). Mireu i escolteu, a veure que us sembla:
22
A continuació indico uns llocs web on podreu dibuixar
i pintar figures utilitzant les idees de la imitació i la
simetria. Ja veureu que podreu fer uns dibuixos molt
elaborats i d’una manera molt senzilla:
• Senzill, clar i divertit:
• Primer una línia i després el volum:
• Per als més petits:
La fuga és una idea que podem aplicar a qualsevol
melodia que tinguem. Tot dependrà de l’habilitat i la
imaginació del compositor. És una tècnica, i gairebé
qualsevol melodia pot convertir-se en el tema d’una
fuga. Trobem un exemple de fuga molt curios, com
aquest, fet a partir de la melodia d’un telèfon mòbil
que segur que us és molt familiar:

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
CÀnOn i FUgA
Fuga núm. 5 en Re Major Op. 87 , Dmitri Shostakóvich
Activitats
• Hem dit que la fuga treballa amb les idees de
la imitació, la simetria i la combinació. Hi ha
un objecte que casualment també treballa amb
aquestes tres idees: un tub pel qual mirem i veiem
unes imatges que van canviant segons com el
movem. Com ja deveu haver endevinat, es tracta
del calidoscopi.
Al calidoscopi, les imatges que veiem són fruit de
la combinació de les peces que són dins del tub.
Aquestes peces es reflecteixen en uns miralls i van
creant diverses simetries. Heus aquí un parell
de llocs web on trobareu informació sobre com
construir un calidoscopi:
• També podem crear les nostres figures calidoscòpiques
utilitzant l’ordinador:
Molt senzill, cliqueu i només cal moure el ratolí.
Funciona amb la mateixa idea (clicar i moure el ratolí),
però les possibilitats són molt àmplies. Podem
jugar amb el color, amb el gruix de les línies, i fins i
tot podem modificar la simetria del dibuix.
Es poden aconseguir dibuixos espectaculars!
23

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
InDEpEnDÈnCIA
Eleanor Rigby, The Beatles
Us agrada el pa amb oli i xocolata? I el pollastre
amb escamarlans? O potser el meló amb pernil?
A primera vista poden semblar plats que contenen
ingredients molt diferents perquè barregen
conceptes com el dolç i el salat, o la carn i el peix.
Però en canvi, la combinació d’aquests ingredients
dóna com a resultat uns plats molt bons i que
gairebé ja són tradicionals a la nostra cuina. Hi ha
coses que aparentment poden semblar contradictòries,
però que quan les ajuntem queden bé. Això
és exactament el que de vegades succeeix amb la
música.
De vegades, melodies i ritmes que sembla que no
tinguin cap relació entre si prenen sentit quan els
superposem, ja que es complementen. Al final de
l’espectacle sentirem unes músiques que surten
del l’armari.
Si cliqueu aquí, les podreu escoltar:
Sembla que no hagi de sortir res de bo d’aquestes
músiques, però provem d’ajuntar-les a veure què
passa:
Ara sona fantàstic, oi? Punts de partida diferents
que ens duen a un mateix lloc. Aquesta és la
darrera peça que escoltarem al concert. Es tracta
d’Eleanor Rigby, del famós grup The Beatles.
El compositor rus Stravinsky de vegades tenia una
manera de compondre molt curiosa: escrivia la
seva música i després tallava la partitura amb unes
tisores en diferents seccions i motius; aleshores
anava reconstruint la partitura enganxant els fragments
a la paret. Això li permetia de visualitzar els
elements de la seva música per separat i decidir
com els agrupava o repetia. Elements que no
tenien res a veure, quan sonaven alhora funcionaven
perfectament. En certa manera deconstruïa
la música per tornar-la a muntar. Escoltem un
fragment de la seva Simfonia per a instruments de
vent en què fa servir aquesta idea:
24
Un dels exemples més clars de música formada
per superposició d’elements independents que
formen un sentit musical el trobem en algunes de
les obres del compositor nord-americà
Charles Ives. Ives va ser un avançat al seu temps,
molt interessat en noves combinacions sonores i
musicals. Una de les seves obres més conegudes
és The Unanswered Question (La pregunta sense
resposta).
Es tracta d’una peça formada per tres idees ben
diferents: uns acords que fan els instruments de
corda, unes intervencions de les flautes de caràcter
més lliure i una melodia de la trompeta que
podríem identificar com la pregunta sense resposta.
Les tres idees s’alternen i es superposen sense
relacionar-se entre si. Però la música resultant és
molt interessant.
En aquesta versió que escoltarem també en
podrem veure la partitura. Ens serà de gran ajuda,
ja que visualitzarem els tres elements. Als pentagrames
inferiors veurem les cordes que no paren
de tocar, al pentagrama del mig la intervenció de
la trompeta i a la part superior les intervencions de
les flautes:

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
InDEpEnDÈnCIA
Eleanor Rigby, The Beatles
Activitats
• Si volem fer les nostres músiques a partir
d’elements diferents o contradictoris, podem ferho
de diverses maneres.
Una d’elles és a partir d’uns cartells dibuixats
que hauríem de fer sonar. Els cartells haurien de
contrastar, per exemple així:
Nosaltres hi hem posat figures i formes, però
podeu fer servir la grafia musical i a cada cartell
posar melodies i ritmes, o senzillament fotografies
de coses (un cotxe, una flor, una cadira, la lluna...).
El següent pas consisteix a crear una música breu
(de 10 a 15 segons) per a cada cartell. Una vegada
que ja tenim el material, hem d’esbrinar com el
combinem.
Comenceu per pensar un ordre per tocar els
cartells. Després es poden tocar simultàniament
per parelles, i després tots alhora.
Un bon sistema per fer la vostra partitura és construir
una quadrícula (la trobareu a l’annex). Amb
una quadrícula de 4 x 4 podem col·locar un cartell
a cada casella i tocar-ho per columnes, fileres, en
diagonal, cap a la dreta, cap a l’esquerra...
25
• Si volem fer músiques amb el sistema de tallar
i enganxar, com Stravinsky, una de les maneres
més senzilles i divertides és amb programes per
compondre amb patrons tipus, com l’ACID Xpress.
Us recomano un programa semblant en línia amb
què podreu fer les vostres composicions. Es diu
Soundation.
Els sons els teniu agrupats a la dreta en unes carpetes
i, quan us n’agradi un, tan sols l’heu d’arrossegar
cap a un canal (a les fileres de la dreta). Una vegada
que el teniu posat, podeu allargar el so amb el ratolí
(cliqueu a la cantonada de dalt a la dreta per allargar
el so amb el ratolí). Si voleu escoltar el que teniu,
premeu el «play».
Per a músiques i textures més suggerents us
recomano Pulsate.
Tan sols heu de clicar i aniran apareixent cercles.
Cada cercle té el seu ritme i moviment, però la seva
interacció farà que sorgeixin músiques diferents...,
però sempre molt interessants.
Un cop comenceu, no podreu parar!

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
Haikus per a violoncel I piano núm. 1 i Haikus per a violoncel I piano núm. 2. Josep Maria Guix. Violoncel: Olga Domínguez. Piano: Maria Molet.
nOVES SOnORITATS
Haikus 1 i 2, Josep maria guix
En el seu desig d’experimentar coses noves per
tal de sorprendre els qui escolten la seva música,
els compositors han anat creant noves sonoritats.
Des de l’ús conjunt d’instruments i veus fins als
actuals ordinadors i sintetitzadors, l’univers sonor
no ha parat de créixer i de renovar-se.
El fet que els intèrprets cada vegada toquessin
millor els instruments va obligar els compositors
a trobar noves maneres de tocar-los i, així, oferir
més possibilitats. Una de les maneres que els
compositors han fet servir per trobar nous sons
ha estat la recerca de noves formes de tocar els
instruments tradicionals.
Quan al concert s’explica el conte de La reina de
les neus, el piano i el violoncel interpreten dues
peces del compositor Josep Maria Guix que es
titulen Haikus. En aquestes peces Guix crea una
atmosfera molt especial. Utilitza els instruments
d’una manera molt acurada. El violoncel fa servir
uns recursos tècnics molt imaginatius (trèmolo
d’harmònics), fins al punt que un no sap si el que
està escoltant és un violoncel. El piano desgrana
una filera de sons i després fa una sèrie de sons
llargs com si fos una campana.
Aquí podeu llegir la partitura:
Els compositors reben influències d’altres músiques,
com ara la música popular, i això fa que
trobin solucions sonores que potser d’altra manera
no trobarien.
Escolteu aquest fragment d’una obra del japonès
Yasunoshin Morita i observeu la seva manera
imaginativa de tractar un duet de violí i violoncel.
Segur que us sorprendrà!
Ara serem nosaltres qui cercarem noves maneres de
tocar els instruments que tenim a l’aula.
Disposats en cercle, repartim un instrument a cadascú
i haurem de trobar una manera diferent de tocar-lo.
Proveu coses no òbvies, no desestimeu cap possibilitat
i sigueu arriscats. Després poseu en comú els sons i
comenteu com es poden millorar, o trobar-ne encara
de nous.
26
En l’espectacle, el clarinet i el piano toquen la peça
de Machaut Je vivroie liement, en la qual el piano
fa una nota pedal (una nota llarga que es manté.
Vegeu OBSTINAT) d’una manera molt curiosa.
Estem acostumats a veure tocar el piano amb les
tecles, però aquest cop la pianista el farà sonar
fregant les cordes. Deveu pensar que el piano no
és pas un instrument de corda fregada..., doncs
ara ja sabem que ho pot ser. Ara us proposo que
tanqueu els ulls o que senzillament no mireu la
imatge d’aquest vídeo. Escolteu-lo i després parleu
dels instruments que hi apareixen. Segur que
surten instruments de percussió, la guitarra...
La sorpresa és que tot està fet amb un piano!

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
nOVES SOnORITATS
Haikus 1 i 2, Josep maria guix
Un altre camí que els compositors han seguit per
ampliar la paleta sonora de les seves obres és l’ús
d’elements quotidians o el propi cos humà com
a instruments. En el concert escoltarem la peça
Clapping Music del compositor Steve Reich, en la
qual l’únic instrument que necessitem és el nostre
cos, ja que s’interpreta picant de mans:
Personatges com Keith Terry, un dels creadors
de la Body Music (música creada utilitzant el cos
com a punt de partida), han aprofundit en l’ús del
cos com a instrument i han aconseguit coses tan
espectaculars com la que podreu veure en aquest
vídeo:
Si parlem de elements quotidians que esdevenen
instruments musicals, no podem deixar
d’esmentar el compositor xinés Tan Dun, famós
per les bandes sonores de pel·lícules com ara
Tigre i drac o Hero.
Com a resultat del seu interès per les coses que
ens envolten, Tan Dun ha escrit un seguit de
concerts en els quals elements com l’aigua (Water
Concerto), el paper (Paper Concerto) o les pedres
(Earth Concerto) són els instruments solistes. La
música que n’extreu és sorprenent, fins al punt que
un no sap ben bé què està escoltant. Aquí podeu
escoltar-ne i veure’n alguns fragments:
• Water Concerto:
• Paper Concerto:
• The Map:
27
Més a prop de casa nostra tenim en Xavier Lozano,
músic i creador amb una facilitat insòlita per
fer-ho sonar tot. Qualsevol cosa que tingui a mà
corre el perill de transformar-se en un instrument
de música!
No us perdeu el web del seu programa Atrapasons,
el podreu veure en plena acció i hi trobareu molta
informació sobre com construir els vostres propis
aparells musicals.

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
nOVES SOnORITATS
Haikus 1 i 2, Josep maria guix
Activitats
El haiku és una forma poètica japonesa que es caracteritza
per la seva brevetat i concisió. Acostuma
a descriure un instant, una sensació, un moment
Els haikus desperten la nostra imaginació, ja que
fan servir imatges i sensacions que tots coneixem
però que es relacionen d’una manera inesperada.
L’element sorpresa acostuma a sorgir quan connectem
el que estem imaginant amb el que llegim
Les dues peces de Josep Maria Guix que escoltareu
en el concert estan inspirades en dos haikus:
«A la intempèrie, es va infiltrant el vent fins a la
meva ànima» , Matsuo Basho
«Frescor matinal de la campana, s’allunya el
colpejar de la campana», Yosa Buson.
Com veieu, hi apareixen elements de la natura
i sensacions que podem notar, com el vent, la
frescor o el so de la campana.
• Ara proveu de fer els vostres haikus musicals
a partir d’aquest dos poemes. Aquí teniu alguns
suggeriments:
• Llegiu el text detingudament en veu alta. Escolteu
com sona, quin ritme té. De vegades els poemes
tenen una música a dins, una manera de sonar
molt especial que tan sols podrem descobrir
escoltant amb atenció.
• Escolliu dos conceptes del poema. Per exemple,
en el segon haiku podríem escollir frescor i campana.
Ara trobeu una sonoritat per a frescor i una altra
per a campana. No intenteu imitar-ne els sons,
procureu que la música ho expliqui, que la música
soni a frescor o a campana.
• El darrer pas serà combinar el dos sons. Decidiu
qui comença i qui acaba, i l’ordre en què els
toqueu. Podeu tocar els dos sons a la vegada, o
primer un i després l’altre. Busqueu la manera que
la música soni més a prop del poema. Una durada
de 30-45 segons serà ideal.
28
Amb els avenços tecnològics han aparegut
instruments com els sintetitzadors, que gairebé
permeten que els compositors s’imaginin un so i
el puguin crear amb el sintetitzador.
Us deixo dos instruments en línia que segur que
desperten la vostra curiositat musical.
Tan sols haureu de clicar els quadrats de color i
veureu com sonen.
Trobareu unes notes de piano que van botant. Si
voleu les podeu moure o empentar, o afegir més
notes o acords. Està en anglès, però el funcionament
és molt intuïtiu. El millor sistema és anar tocant tots
el botons i anar veient què passa.
Que us divertiu!

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
pER SABER-nE méS
mElOdIA
Paul Klee:
• Informació i activitats sobre Paul Klee,
http://elarteenmiaula.blogspot.com/p/paul-klee.html
• Un joc per descobrir la pintura de Paul Klee,
http://www.xtec.es/~dabizand/quadres/quadres.html
• El quadern d’apunts pedagògics de Paul Klee, una obra breu però
interessant en la qual l’artista parla dels elements del dibuix. Molts dels
conceptes que planteja també els trobem en música,
http://blog.desarte.com.br/attachments/302_Paul%20Klee%20Pedagogical%20Sketchbook.pdf
Bernstein:
• El seu web oficial, http://www.leonardbernstein.com/index.htm
• Mes vídeos dels seus Young People’s Concerts,
http://www.youtube.com/watch?v=eLjxnzHXLGw&feature=related
Si voleu dibuixar i experimentar amb la creació de línies, formes i
dibuixos, aquí teniu tres webs molt interessants:
• Per dibuixar a la manera del pintor americà Jason Pollock,
http://www.cvadrat.com/generators/pollock/pollock.htm
• Per crear figures més elaborades,
http://www.atomless.com/projects/sketchpad1/
• Per fer servir aquest web, hom us demanarà d’instal·lar uns complements.
Val la pena, ja que us permetran dibuixar i escoltar com sonen
les vostres línies. Ah, i me n’oblidava: tot en 3D!
http://pitaru.com/sonicWireSculptor/online/slow/index.html
El theremin va ser un dels primers instruments musicals de tipus
electrònic. Tal com indica el seu nom, va ser creat pel rus León
Theremin. El so es controla apropant i allunyant les mans d’una
antena. És un instrument que es toca sense ser tocat... Si voleu
saber-ne més:
• Vídeo on podreu veure com funciona el theremin,
http://www.youtube.com/watch?v=5DUdq5JPUsQ&feature=relmfu
29
• Interpretació del Cigne de Saint-Saëns per a piano i theremin,
http://www.youtube.com/watch?v=pSzTPGlNa5U&feature=related
• Aquest theremin virtual us permetrà convertir el ratolí en un theremin;
premeu l’«start» i a tocar, http://www.flashmusicgames.com/generator/
generator_music02.html
mOVImENT pARAl·lEl
Un interessant article que explica els orígens de la polifonia i la
importància del moviment paral·lel:
• http://www.filomusica.com/filo18/eli.html
Una alternativa al programa TONEMATRIX. Funciona igual però
ofereix la possibilitat de superposar diferents quadrícules amb
diferents sons:
• http://inudge.net/
OBSTINATS
Músiques de diferents estils en les quals trobareu la idea de
l’obstinat:
• Take a Chance on Me, Abba,
http://www.youtube.com/watch?v=-crgQGdpZR0&ob=av2e
• Wimoweh, http://www.youtube.com/watch?index=12&playnext=1&v=O
SCbAIlBdGQ&list=PL6DB693EEB4694FB2
• Hip Hop, http://www.youtube.com/watch?v=osHT73lWMD0
• El Boléro de Ravel, http://www.youtube.com/watch?v=8po7FZonP-I
• Henry Purcell, http://www.youtube.com/watch?v=DHcgGgi4QMM
• Billy Jean, Michael Jackson,
http://www.youtube.com/watch?v=lFLwL1qApJY&feature=related
És realment interessant escoltar la música de Machaut
http://www.youtube.com/watch?v=bHRAYbgdxew&feature=related i
notar com, malgrat la seva antiguitat, s’assembla a músiques de compositors
actuals: http://www.youtube.com/watch?v=PkIuRJd5v5o

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
pER SABER-nE méS
La repetició constant pot provocar un estat gairebé màgic, ritual.
Manifestacions culturals com el Kecak indonesi —un cant que
imita el sons del micos— i les cançons del pigmeus Aka —que
imiten el cant dels ocells tropicals— fan servir la repetició en
aquest sentit.
• Kecak,
http://www.youtube.com/watch?v=p8dlZddzvv4&feature=related
• Pigmeus Aka, http://www.youtube.com/watch?v=HRVPieyKv8M
La idea de la quadrícula ha inspirat pintors com Mondrian.
Si voleu pintar un mondrian, en aquest web ho podreu fer:
• http://site.overstockart.com/mondriaan.html
Aquí teniu un seguit d’activitats i de jocs entorn de l’obra de
l’artista Sol LeWitt:
• http://www.vedoque.com/juegos/sol-lewitt.swf?idioma=es
dESfASAmENT
La peça Clapping Music és gairebé una icona de la música
minimalista. Molts músics i intèrprets n’han fet versions més o
menys personals:
• Disco Dance,
http://www.youtube.com/watch?v=45oY-rA9vvw&feature=relmfu
• La percussionista sorda Evelyn Glennie toca Clapping Music...
Però ho fa tota sola!
http://www.youtube.com/watch?v=R0jSKJCmeRM&feature=related
• Una versió amb malabars,
http://www.youtube.com/watch?v=dXhBti625_s&feature=related
• Una versió amb els peus,
http://www.youtube.com/watch?v=8_UUZqW8kbs&feature=related
Eina en línia per convertir paraules en ritme a partir del codi
Morse. Si hi poseu el vostre nom, es convertirà en un ritme:
• http://www.philtulga.com/morse.html
30
Una animació sobre la peça de Steve Reich Violin Phase:
• http://digilander.libero.it/eeegggooo/reich.html
El minimalisme és un corrent artístic que es basa en la simplicitat
i la senzillesa dels materials que fa servir. Compositors com Steve
Reich i Philip Glass, podríem dir que són minimalistes.
• Una definició breu però clara de minimalisme,
http://www.editions75.com/Articles/vocabulairespanish.html
• Aquí podreu visitar l’exposició «Antes y después del minimalismo»,
http://www.march.es/arte/palma/exposiciones/CatalogoMinimal/
castellano/visita.asp
• L’obra Two Pages de Philip Glass és un exemple molt clar del seu estil.
En aquesta versió podem veure la partitura, i ens ajuda molt a veure
com funciona la música,
http://www.youtube.com/watch?v=5antXqfUQrQ&feature=youtu.be
fugA
Pachelbel combina la idea del baix obstinat i la del cànon, i el
resultat és una de les obres més famoses de la història de la
música:
• http://www.youtube.com/watch?v=JvNQLJ1_HQ0
Quadre del pintor Paul Klee inspirat en la idea de la fuga, tal com
indica el títol, Fuga en vermell:
• http://www.medienkunstnetz.de/works/fuge-in-rot/
Un exemple de fuga sobre un tema de Lady Gaga:
• http://www.youtube.com/watch?v=-bYBJAQ-_24
Una reinterpretació moderna d’una fuga de Bach. No és en clau
de jazz ni res semblant:
• http://www.youtube.com/watch?v=BZg6_-DiF3s

DOSSIER
EDUCATIU
ACABA’T
LA SOpA!
SOBRE AQUEST
DOSSIER
LA CUInA DE LA
COmpOSICIÓ
mELODIA
mOVImEnT
pARAL·LEL
OBSTInAT
DESFASAmEnT
CÀnOn I FUgA
InDEpEnDÈnCIA
nOVES
SOnORITATS
pER SABER-nE
méS
AnnEx
pER SABER-nE méS
Si voleu jugar amb calidoscopis, aquí en teniu alguns.
Proveu-los i escolliu el que us agradi més:
• http://www.minijuegos.com/The-Kaleidoscope-Project/7609
• http://www.vam.ac.uk/vastatic/microsites/moc_kaleidoscope/
• http://www.zefrank.com/byokal/kal2.html
Un joc relaxant en el qual haureu de combinar i encadenar un
seguit d’elements per fer figures. Tornem a jugar amb les idees
de la simetria i la combinació:
• http://www.kongregate.com/games/ahnt/loops-of-zen
INdEpENdèNcIA
Un instrument en línia en què la interacció d’unes bombolles va
creant diferents sons. Movent el cub podrem modificar la música
i veurem com les bombolles, malgrat que cadascuna es mou al
seu ritme, generen una música interessant:
• http://www.flashmusicgames.com/generator/generator_music01.html
Un altre instrument amb el que podreu crear música a partir de
sons molt diferents. Està inspirat en la idea d’unes gotes d’aigua
que van caient i sonant successivament:
• http://www.lullatone.com/blog/wp-content/uploads/2009/04/raindrop.swf
NOVES SONORITATS
Un dels estris casolans que de vegades es transforma
en instrument és la serra:
• Duet de violoncel i serra,
http://www.youtube.com/watch?v=T0fJxvgLpP4
• Serra tocant la cançó Over the Rainbow,
http://www.youtube.com/watch?v=AAEOmHxN4QQ
31
De vegades els compositors volen modificar deliberadament
la sonoritat del piano introduint tota mena d’objectes entre les
cordes. D’aquesta manera canvien aspectes com la ressonància
o l’atac d’algunes notes. De fet esdevé un instrument que costa
d’identificar com un piano, amb una tímbrica molt especial. Quan
es modifica l’instrument d’aquesta manera, parlem de «piano
preparat». El compositor John Cage en va ser un precursor, i composava
unes obres que, segons com, semblen música techno:
• http://www.youtube.com/watch?v=VYsx5Di3bso
Grups com els Stomp s’han especialitzat a fer músiques amb
qualsevol cosa. Tot el que ens envolta és susceptible de convertirse
en un instrument musical. Escolteu i gaudiu:
• http://www.youtube.com/watch?v=ik8jICj8juc
Tres sintetitzadors en línia perquè pugueu fer els vostres experiments
sonors:
• http://lab.andre-michelle.com/tonewheels
• http://lab.andre-michelle.com/wavepole-synthesizer
• http://lab.andre-michelle.com/kalimba
Una manera original de tocar el xilòfon:
• http://www.flashmusicgames.com/generator/generator_music03.html