Un any de canvis per enfortir-se - CapGros.com

08
Un any de canvis per enfortir-se
Capgròs fa balanç d’un any
marcat pels canvis en el format,
disseny i continguts del setmanari,
i per la consolidació del portal
digital capgros.com
| Redacció
El 2008 ha estat per Capgròs un
any de canvis. El setmanari ha encetat
una nova etapa amb una restructuració
integral de la publicació, que ha integrat
els equips del magazine Report Maresme,
ha incorporat nous continguts en
l’àmbit de l’oci i el turisme i ha ampliat
la seva cobertura a la comarca. El nou
Capgròs, amb un nou format i disseny,
ha arribat als 40.000 exemplars setmanals
i ha ampliat pàgines per atendre
nous públics. Amb aquest pas, i en
una difícil conjuntura econòmica, el
Alguns exemplars de nou format del setmanari Capgròs | FOTO: ROMUALD GALLOFRÉ
setmanari s’ha posicionat de forma
decidida amb un nou producte renovat,
de més qualitat, més modern, amb
voluntat de servei i apostant per la
informació. Ho confi rmen les dades
del Baròmetre de la Comunicació,
segons les quals Capgròs ha guanyat
mil lectors, fi ns a 61.000 setmanals,
situant-se com a tercer setmanari
gratuït de Catalunya.
Capgròs celebrarà al 2009 vint-i-cinc
anys convertit en referent informatiu
d’àmbit local, funció que es veu reforçada
dia a dia pel digital capgros.
com. Durant el 2008, s’han publicat
3.330 notícies que han donat compte
de la vida política, social, cultural i
esportiva de la ciutat. El portal va
publicar en exclusiva la notícia de la
detenció del cap de la Policia Local,
Joan Francesc Giménez Cernuda, per
Les notícies de l’any segons
els lectors de Capgròs
L’afer Cernuda, el Pacte per a la nova
ciutadania, la integració de les dues
escoles universitàries al TecnoCampus, el
Festival Shakespeare, la inauguració de
la Nau Gaudí i el dilema amb el museu
Bassat, el rodatge de la pel·lícula del
mataroní Francesc Páez i l’exposició “Jo
Vaig Ser-hi, (V.O)” de l’artista Pere-Màrtir
Brasó a l’Espai Enblanc són algunes de
les notícies de l’any que han destacat
els lectors de Capgròs a través del grup
de Facebook.
conduir ebri. Capgros.com també va
desvetllar el nom de l’autor del cartell
de Santes, va avançar que la botiga
Actua no paga el lloguer del local de
Pumsa, va anunciar que no hi hauria
Pellofa per Carnestoltes i va treure a
la llum les denúncies dels jugadors del
CE Mataró per impagament.
Durant el 2008 un total de 170.621
usuaris únics han consultat tres milions
de pàgines d’informació. Entre
els titulars més llegits, destaquen
les cròniques de Tercera Regional i
notícies com ara la mort d’una dona
a l’Espigó, l’afer Cernuda o el brot
de legionel·la. El portal ha introduït
millores entre les quals destaca el
nou registre per a usuaris. A més,
s’ha creat un grup de Facebook amb
el qual es vol afavorir la participació
dels lectors de Capgròs.
núm.1047 7

8 núm.1047
Anuari 2008
El PSC de Mataró ratifi ca Ramon
Bassas com a primer secretari
El Congrés local del PSC ratifi ca Ramon
Bassas com a primer secretari. Durant
el Congrés, en el qual es va escollir la
nova executiva, també es va aprovar
l’informe de gestió, amb només el 66%
dels vots. L’informe apunta la pèrdua d’un
centenar de militants. Montse López es
manté com a secretària d’organització i
Consol Prados és la vicepresidenta.
Les relacions entre
el govern i l’oposició
crispen els plens en
un any marcat pels
canvis de cartipàs
| J. V.
En l’acte de balanç del
primer any de mandat del PSC, el 26
de maig, l’alcalde Joan Antoni Baron
va deixar palesa la tensa relació entre
els socialistes i CIU, principal força de
l’oposició. A fi nals d’any davant els
mitjans de comunicació, Baron va tornar
a fer referència al clima de crispació
que ha marcat els plens. “Mai com ara
a la política mataronina s’havia arribat
a l’extrem del tot s’hi val”, va assegurar
l’alcalde al maig, en referència als
enfrontaments entre CiU i el regidor
d’Urbanisme, Ramon Bassas, arran
de qüestions com el trasllat de Can
Fàbregas, el cas Cernuda o la polèmica
al voltant del lloguer de l’Actua.
“Han fet acusacions infundades, han
intentat judicalitzar la política, sense
aportar arguments i propostes. Això
porta al descrèdit dels polítics i de la
política”, va assegurar Baron en aquell
moment. “Hi ha hagut certa crispació
en l’ambient per distreure el govern
de la feina que havia de fer”, reiterava
El PPC de Mataró viu un any
marcat per la divisió interna
Les diferències entre el cap del grup
municipal del PPC, Pau Mojedano, i el
president local, José Manuel López, es
fan evidents després que el primer donés
suport a la candidatura alternativa de
Montse Nebrera en el Congrés Provincial
i anunciés la voluntat de liderar un
projecte de renovació a la presidència
del PPC del Maresme. | Red.
Pere Galbany substitueix
Isabel Martínez al grup de CiU
La regidor de CiU, Isabel Martínez, deixa
el consistori el mes de maig després
d’haver estat nomenada jutgessa, càrrec
que l’impedeix dedicar-se a la política.
Martínez és substituïda pel regidor d’UDC
Pere Galbany. D’altra banda, Marc Marín
és escollit president local de CDC en
substitució de Joan Mora en el congrés
local de la formació. | Red.
Joan Antoni Baron i Joan Mora en una imatge d’arxiu | FOTO: ROMUALD GALLOFRÉ
l’alcalde al desembre. Tot i els consensos
assolits en temes com el Pacte per a la
Nova Ciutadania o el projecte Mataró
Marítim, i malgrat l’intent d’acostar
posicions en un dinar entre el líder de
CiU, Joan Mora, i l’alcalde, les relacions
entre socialistes i nacionalistes s’han
caracteritzat per la manca de confi ança
“Han fet acusacions
infundades i han judicalitzat
la política, sense aportar
arguments i propostes”, diu
Baron en referència a CiU
i les acusacions mútues, en aquestes
i altres qüestions com la factura dels
Armats. A aquesta situació cal afegir-hi
les crítiques del conjunt de l’oposició
-CiU, PPC i la CUP- a l’acció de govern,
que aquest any també ha vist modifi cat
el cartipàs com a conseqüència de
la marxa d’Esteve Terradas. El veterà
regidor va deixar l’Ajuntament després
de 25 anys, en ser nomenat cap del
gabinet del Delegat del Govern a
Catalunya. El regidor de Participació
Carlos Fernàndez es converteix en
president de l’Àrea de Presidència i
es crea la fi gura de cap de Gabinet
d’alcaldia, que ocuparà la periodista
Ana Villaverde. Núria Aguilar entra com
a regidora de Gent Gran.

L’ICO retira la seva oferta de
préstec pel TecnoCampus
L’Institut de Crèdic Ofi cial (ICO) va
retirar la seva oferta de préstec per
fi nançar les obres de construcció del
TecnoCampus. Això suposa que es
modifi quinles condicions fi nanceres del
préstec, que es redueix dels 30 milions
d’euros inicials a 24. El préstec es manté
a interès 0 amb quinze anys de retorn i
tres de carència. | Red.
Més atur, menys
empreses i més
pessimisme en un
any 2008 marcat
per la crisi
| S. F.
La crisi econòmica
que ha sacsejat el món i el sistema
capitalista ha afectat també l’activitat
de Mataró. La capital del Maresme
no ha estat aliena a la resta del país, i
les dades d’atur en són el clar exemple.
Les últimes dades d’ocupació
situen la taxa d’aturats en un 13’1%.
8.701 persones, 2.662 més que en
l’octubre de l’any passat i la xifra més
alta des de 1994. Aquestes dades
venen acompanyades pel tancament
de diverses empreses a la ciutat. El
sector tèxtil ha estat el més colpejat,
amb Laura G, Bispunt, Scooter, Tiblon
Eurolàstic, Tints Mataró i Tex-Deu com
a empreses que han hagut de baixar la
persiana. A elles se li ha unit l’empresa
Burniol i Cristalleries de Mataró, que
tampoc ha pogut aguantar la situació
actual, i que la cooperativa ha hagut
de rescindir temporalment el contracte
a tota la seva plantilla, una vuitantena
de treballadors.
La Federació d’Associacions Em-
Dolo guanya el premi
innovatic a la nit amb visió
L’empresa mataronina Dolo va ser
guardonada amb el premi innovatic a la
nit amb visió. El seu producte patentat
a nivell mundial, el Kit Water Dolo, és
un mètode que recull tota l’aigua de
la casa cap a un dipòsit, la depura i la
gestiona al lavabo de tal manera que
es gasta la meitat dels litres que pot fer
servir una sola família. | Red.
Anuari 2008
Ampli consens en l’aprovació
del projecte Mataró Marítim
El ple acorda a l’octubre, amb l’única
abstenció de al CUP, tirar endavant la
proposta Mataró Marítim, defensada llargament
pel PPC i que pretén posicionar
Mataró com a capital nàutica de referència.
L’aprovació, prevista pel setembre, es
va ajornar un mes per incorporar-hi la
proposta de CiU de crear una Comissió
del Front de Mar. | Red.
Cristalleries de Mataró ha suspès de sou a la plantilla. | FOTO: R. GALLOFRÉ
presarials i Gremis de Mataró i la
comarca (FAGEM) ja va alertar que la
crisi s’agreujaria la situació el 2008. El
pessimisme s’ha apoderat dels sectors
econòmics. El gremi d’hostaleria i restauració
de Mataró i Maresme així ho
va detectar en una enquesta entre els
seus agremiats, on el 44% es mostra
La dada
8.701 aturats
Les últimes dades disponibles
de l’atur (del mes d’octubre), que
signifi quen les pitjors des de
1994 i 2.662 més respecte el 2007
pessimista o molt pessimista de cara el
2009. Els comerços tampoc se salven, i
afi rmen veure com el consum es congela.
En aquest context de crisi s’emmarca la
inversió de la Generalitat al Maresme, 28
milions menys respecte l’any passat, i un
pressupost contingut de l’Ajuntament pel
2009 de 126 milions d’euros, en el que
destacaran les polítiques de promoció
econòmica, centres educatius i foment
del comerç local. La crisi ha provocat
l’aturament d’obres importants com el
sector Iveco Renfe o la zona dels Turons.
Però davant d’aquesta situació, Xavier
Sala i Martín va apostar a Mataró pels
emprenedors i la innovació per sortir de
la crisi. Els empresaris han de “tornar
a ser els herois”.
núm.1047 9

10 núm.1047
Anuari 2008
El TCM ofi cialitza la seva
entrada com a soci a l’APTE
El TecnoCampus va entrar, al novembre,
a formar part com a soci de l’Associació de
Parcs Científi cs i Tecnològics d’Espanya
(APTE). Mataró ja formava part de l’entitat
des de l’any 2005, en condició d’afi liat.
Després de llargues gestions i l’avaluació
del projecte, el TCM és ara soci de ple
dret. Les grans benefi ciàries seran les
empreses tecnològiques. | Red
El Parc Tecnològic
rebaixa els
costos de l’obra i
augmenta la seva
projecció comarcal
| Judith Vives
Durant el 2008 s’ha
donat un fort impuls al projecte TecnoCampus.
L’edifi ci universitari i les
dues torres per a empreses ja són
força visibles a la zona del Rengle on
s’està construint el parc tecnològic,
que a fi nals del 2007 va començar
a funcionar en la seva versió 2.0 a
Vallveric. El TCM ha estat notícia pel seu
fi nançament i per la fusió de les dues
escoles universitàries que s’integraran
en un únic centre.
El TCM ha tancat l’any amb la rebaixa
en un 22% del cost de la seva seu.
La crisi econòmica ha obligat a retallar
costos i ajustar la inversió prevista, que
passa de 60 a 46,5 milions d’euros.
Aquesta modifi cació ha estat possible
perquè s’han renegociat preus amb les
empreses constructores i perquè s’han
retallat elements del projecte inicial,
com ara la pèrgola o una de les torres
per a empreses, que s’entregarà sense
acabats. El TCM clou l’any amb una
inversió similar a la prevista inicialment,
Antoni Uix substitueix
Bonastre com a director
El mataroní Antoni Uix es converteix a
l’abril en el nou director del TecnoCampus
en substitució de Ricard Bonastre, que
deixa el càrrec a la Fundació, així com a
l’Àrea d’Innovació i Promoció de la Ciutat
i a l’EUPM, per anar a una empresa
privada. Diego Castillo és el nou cap de
l’Àrea d’Innovació i Presidència i Jordi
Teixidor, gerent de l’EUPM. | Red
La consultora Everis obre
un centre al TecnoCampus
L’empresa consultora d’estratègia,
negoci i aplicacions, Everis, inaugura a
l’edifi ci del TecnoCampus de Vallveric
un centre d’excel·lència dedicat en
el desenvolupament i manteniment
d’aplicacions informàtiques, així com el
suport tècnic de sistemes d’informació. La
companyia obre una seu a Mataró amb
una trentena de treballadors. | Red
Les obres del TecnoCampus al polígon del Rengle | FOTO: R. G.
de 43 milions d’euros. D’aquests, sis
milions els aportarà el govern català
a través del Cidem, pel trasllat de
Cetemsa a un espai de 3000 metres
quadrats a l’edifi ci universitari. Així
ho va anunciar l’alcalde, Joan Antoni
Baron, al maig, després que al gener el
conseller d’economia Antoni Castells
La dada
46,5 milions
La inversió fi nal prevista per a
la construcció del TecnoCampus,
després de la retallada del
projecte a causa de la crisi
tirés pilotes fora sobre l’aportació de
la Generalitat en el projecte. El TCM
compta també amb un crèdit del
Ministeri de Ciència i Innovació.
D’altra banda, la Fundació Tecno-
Campus ha fet un pas endavant per
dotar-se de major dimensió comarcal
amb la fusió de l’EUM i l’EUPM, i la
incorporació del Consell Comarcal als
òrgans de govern. La fusió universitària
va començar amb un conveni signat
entre Ajuntament i CCM al mes de
juliol i va culminar amb l’extinció dels
organismes autònoms i l’aprovació,
per unanimitat, dels nous estatuts de
la fundació, que amb la denominació
Fundació Pública TCM Mataró Maresme
reforcen el caràcter comarcal.

Mataró rep 21 milions del
Fons Estatal d’Inversió Local
Mataró rep un total de 21 milions d’euros
inclosos en el Fons Estatal d’Inversió
Local, impulsat pel govern de Zapatero.
L’Ajuntament decideix dedicar 7 dels 21
milions a projectes d’urbanització de
diversos carrers i trams de l’espai públic
i a altres millores de reforma urbana,
que fan preveure un 2009 marcat per
les obres als carrers. | Red
El polèmic trasllat
de Can Fàbregas
i de Caralt situa
Ramon Bassas en
l’ull de l’huracà
| V. B.
L’any 2007 es va
tancar amb l’anunci que la fàbrica de
Can Fàbregas i de Caralt es traslladaria
íntegra al seu futur nou emplaçament
al carrer Biada. Però aquesta resolució
no va ser el fi nal d’un dels temes més
polèmics dels darrers anys a la ciutat.
La Plataforma Salvem Can Fàbregas va
destapar el parentesc entre el regidor
d’Urbanisme, Ramon Bassas, i dos
oncles materns seus membres de la
societat propietària de la fi nca de l’antiga
farinera, on s’ubicarà El Corte Inglés.
Bassas va explicar que havia tingut
coneixement d’aquest parentesc feia
prop d’un any. Ho va notifi car llavors
al Secretari de l’Ajuntament, que li
va recomanar que no assistís a cap
més votació sobre aquesta qüestió.
La seva relació de parentiu hauria fet
recomanable que no assistís a cap
votació anterior però, segons el Secretari,
no es podien invalidar els acords
adoptats en votacions prèvies ja que
el vot particular de Bassas no va ser en
Es constitueix el Consell
Assessor Urbanístic
El ple de l’Ajuntament dóna llum verda
al Reglament del Consell Assessor
Urbanístic Municipal, un nou organisme
que ha de garantir la participació
ciutadana i el diàleg al voltant de la
política urbanística que porta a terme
el govern. El consell havia estat una
proposta llargament reivindicada pel
grup municipal popular. | Red
Anuari 2008
30 habitatges per a gent
gran al carrer Carlemany
Prohabitatge, Benestar Social i Gent
Gran impulsen al carrer Carlemany una
promoció de 30 habitatges dotacionals
que possibilita a les persones majors
de 65 anys disposar d’un habitatge
de lloguer assequible, sense barreres
arquitectòniques i amb serveis específi cs
destinats a cobrir les seves necessitats
bàsiques. | Red.
Primers enderrocs de la fàbrica, a fi nals de novembre | FOTO: R. G.
cap cas determinant. L’oposició, però,
va demanar la paralització del procés,
la inhabilitació dels acords presos
anteriorment i la dimissió de Bassas.
En el tens ple de febrer, l’alcalde Joan
Antoni Baron va insinuar que hi havia
regidors de l’oposició que també tenien
vinculació familiar amb els propietaris
Salvem Can Fàbregas va
destapar el parentesc entre
Bassas i dos oncles materns
seus propietaris de la fi nca
de l’antiga fàbrica
de la nau. El govern municipal, d’altra
banda, va decidir que els costos del
trasllat de Can Fàbregas recaiguessin
en els promotors del sector de la ronda
Barceló i els entorns del carrer Biada.
El planejament del projecte urbanístic
d’aquest sector discontinu, precisament,
va ser modifi cat per Pumsa, dividint-lo
en dos polígons d’actuació a desenvolupar
de manera esglaonada, de cara
a facilitar-ne l’execució i evitar que la
crisi puguin frenar l’arribada del Corte
Inglés. A fi nals de novembre, es van
iniciar els enderrocs del sector de Can
Fàbregas, procés que haurà de seguir
durant el 2009, incloent el desmuntatge
de la nau, per alliberar el solar on es
construirà el centre comercial.
núm.1047 11

12 núm.1047
Anuari 2008
Detenen un home per cremar
177 contenidors a Mataró
Els Mossos d’Esquadra van detenir
el 17 de novembre, Manuel JV, de 50
anys i veí de Mataró com a presumpte
autor d’un delicte de danys per la
crema de 177 dels 250 contenidors de
reciclatge de paper i cartró que hi ha
a la ciutat, des de gener de 2007. Els
danys ocasionats ascendeixen 180.000
euros. | Red.
L’excap de la Policia Local | FOTO: S. RUIZ
| V. B.
La notícia de l’any,
desvetllada per capgros.com. Un jutge va
condemnar el cap de la Policia Local de
Mataró, l’intendent major Joan Francesc
Giménez Cernuda, a la retirada del
carnet de conduir durant vuit mesos
per un delicte contra la seguretat del
tràfi c, en donar positiu en un control
d’alcoholèmia a Barcelona la matinada
del 15 de gener. Agents de la Guàrdia
Urbana l’havien detingut, quan no estava
de servei, després de que donés un
resultat de 0,71 mg d’alcohol. L’alcalde,
Mor una dona a la platja en
quedar atrapada a l’espigó
Una dona va morir el 3 de setembre
després de quedar atrapada entre les
roques a l’Espigó a la platja de Mataró,
a causa de les fortes onades. L’accident
va portar cua perquè feia quatre dies que
les platges de Mataró ja no comptaven
en els dies laborables amb el servei de
la Creu Roja ni tampoc amb la bandera
que dictamina l’estat del mar. | Red
Troben droga al Casal de
Joves de Cerdanyola
L’Ajuntament va clausurar de forma provisional
el Casal de Joves de Cerdanyola el
25 d’abril després que la policia hi trobés
substàncies estupefaents. Membres de
l’Associació Xerinola, encarregada de les
activitats del Casal, van protestar al Ple
de maig i van assegurar que mai s’havia
permès el consum ni la venda de drogues
a les instal·lacions | Red.
Cernuda renuncia al càrrec de cap de la Policia
Local després de ser enxampat ebri
Joan Antoni Baron, va ordenar l’obertura
d’un expedient disciplinari a Cernuda,
després que un expedient informatiu
determinés la suspensió del seu
càrrec com a cap de la Policia
Local durant un període màxim de
sis mesos. Baron va qualifi car
d’”irresponsabilitat” l’actuació
de Cernuda, i va constatar que
“L’honor de la policia local no
pot quedar esquitxat per un
comportament individual”.
CiU, mentrestant, va demanar
en dues ocasions
les factures de les trucades
que Cernuda va
fer els dies següents a la
seva detenció, però l’Ajuntament no
els les va facilitar en considerar que
anava en contra de la llei de protecció
L’excap de la Policia Local
passarà a ocupar un càrrec
de nova creació a l’empresa
municipal Gintra, amb un
sou de 60.000 euros
de dades. CiU va considerar que darrera
d’aquesta negativa hi havia voluntat
d’ocultar dades que podrien posar de
manifest que darrera l’afer Cernuda hi
havia “responsabilitats polítiques”. El
regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas,
va assegurar que no va tenir cap coneixement
de la detenció de Cernuda per
conduir sota els efectes de l’alcohol
mentre va ostentar les competències
de Via Pública, i que tampoc va rebre
cap trucada per part dels implicats la
nit que van tenir lloc els fets.
Finalment, l’expedient disciplinari va
determinar que Cernuda va cometre
una “falta molt greu”, i se li va imposar
una sanció d’un any de suspensió de
sou i feina. Cernuda va renunciar a
la seva plaça d’intendent major i va
demanar la seva incorporació com a
funcionari de l’Ajuntament en un altre
lloc de treball. Baron va acceptar la
renuncia i va decidir adscriure’l com
a cap de Servei a l’empresa municipal
Gintra, un càrrec de nova creació pel
qual percebrà un sou de 60.000 euros.
Davant l’allau de crítiques de l’oposició,
el govern va justifi car el seu trasllat
afi rmant que es va prendre la decisió
per evitar que Cernuda continués al
capdavant de la Policia Local.

El COAC es queda el fons
Català-Roca que volia Mataró
Els hereus del fotògraf Francesc
Català-Roca opten per llegar el seu fons
fotogràfi c, pretès per Mataró, al Col·legi
d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Els fi lls
del fotògraf havien mantingut converses
amb l’Ajuntament, molt embrionàries, per
instal·lar el fons a la Nau Gaudí, però
fi nalment es decideixen per l’oferta del
COAC | | Red.
Bassat i l’Ajuntament
acorden fer el Museu
a Mataró però el
projecte no acaba de
concretar-se
| V. B.
L’ombra del publicista
i col·leccionista d’art Lluís Bassat
és allargada, fi ns al punt de projectar-se
sobre la capital del Maresme durant tot
l’any. I no hi ha indicis d’apaivagar-se
aquest 2009. El 28 d’abril, la Fundació
Carmen i Lluís Bassat i l’Ajuntament van
signar un conveni que preveu que la
seva col·lecció (dedicada principalment
a l’art català de la segona meitat del
segle XX) s’exhibeixi a l’antiga farinera
Ylla i Aliberch de la Ronda Barceló. El
conveni, però, no estableix el pressupost
necessari, d’on sortirà el fi nançament,
el model de gestió que s’aplicarà ni
tampoc dates d’execució, tot i que
Bassat insisteix en el 2010 com a data
d’obertura. Queda tot per fer.
Pocs mesos més tard, però, l’Ajuntament
va admetre que la construcció
del Museu s’hauria d’endarrerir com
a mínim dos anys més ja que la
conjuntura econòmica faria alentir el
desenvolupament urbanístic de l’eix
Ronda Barceló. Bassat, en una visita
Caixa Laietana inaugura el
seu nou Centre de Cultura
La biblioteca de Caixa Laietana
reobre les seves portes convertit en el
Centre de Cultura de l’entitat d’estalvis.
La remodelació de l’equipament, que
compta amb 3.400 m2 va costar 3
milions d’euros i inclou el trasllat del
centenar d’ordinadors procedents del
Centre Multimèdia que Caixa Laietana,
fi ns llavors ubicats a l’Ateneu. | Red..
Anuari 2008
Els promotors del Fons d’Art
es retiren del projecte
Els promotors del Fons d’Art “Proposta
Mataró”, el crític d’art Pere Pascual i els
pintors Josep Maria Codina i Albert Alís,
anuncien la seva retirada “irrevocable”
del projecte. Segons ells, el PMC volia
tirar endavant el Fons d’Art d’una manera
que no tenia “res a veure” amb la seva
proposta, ja que no complia “bona part
dels pactes establerts”. | Red.
La Nau Gaudí, que Bassat reclama com a seu provisional del Museu | FOTO: R. G.
a l’exposició organitzada per Creamon
a l’Ateneu, va acceptar la situació
però va reclamar que l’Ajuntament li
cedís un espai provisional per fer-hi
exposicions mentre el Museu no fos
una realitat. Bassat va fi xar la seva
mirada en la Nau Gaudí, que es
va estrenar precisament aquest any
La frase
Lluís Bassat | Col·leccionista d’art |
“Entenc que la situació és crítica
i m’he d’adaptar a aquesta
circumstància, però fi ns al 2012
no m’estaré esperant amb les
mans creuades”.
com a Telecentre (un pla d’usos molt
discutit). El telecentre és una aposta
directa de Baron a la qual l’alcalde, de
moment, no vol renunciar. D’aquesta
manera, el consistori va oferir a Bassat
dues altres alternatives: Can Marfà i
la sala d’exposicions del nou Col·legi
d’Aparelladors. Però el publicista s’hi
va negar, capfi cat en l’antiga Obrera
Mataronense, al carrer Cooperativa.
L’oposició va acusar l’alcalde de “tossut”
i el va advertir que cometia un “greu
error” si deixava passar l’oportunitat de
destinar la Nau Gaudí a les exposicions
del fons d’art de Bassat.
En iniciar-se el 2009, la situació es
troba paralitzada, i no sembla que ningú
tingui clar quin camí toca seguir.
núm.1047 13

14 núm.1047
Anuari 2008
La botiga Actua no paga el lloguer
de la plaça de la Muralla
Capgros.com avança el 16 d’abril que
la botiga Actua no paga els 6.000 euros
mensuals de lloguer del local que ocupa
a la plaça de la Muralla. El regidor d’Urbanisme
assegura que és un ajornament
fi ns que el sector estigui desenvolupat.
L’oposició acusa el govern de tracte de
favor. El soci minoritari ICV reclama més
transparència a Pumsa. | Red.
El ple assoleix un
acord històric per
impulsar el nou
pla per a la nova
ciutadania
| J. V.
Tots els regidors
de l’Ajuntament amb el braç alçat per
donar el si al Pacte sobre les polítiques
d’immigració i integració, un document
que preveu les actuacions per facilitar
la integració dels immigrants a la ciutat.
Aquesta imatge de consens entre tots
els grups municipals del consistori,
inèdita a Catalunya, és la que va voler
destacar l’alcalde, Joan Antoni Baron,
en l’aprovació del document en el ple
del dia 2 de novembre. La signatura
del Pacte per a la Nova Ciutadania es
va formalitzar el 5 de desembre en un
acte celebrat al saló de sessions de
l’Ajuntament, on de nou es va mostrar la
unanimitat de tots els grups municipals
sobre la necessitat de treballar per la
integració dels nouvinguts a la ciutat,
que representen un 16% de la població
actual. Representants dels col·lectius
d’immigrants de la ciutat van omplir
la sala de plens en l’acte institucional
de signatura del pacte, que renova el
document vigent des del 2004 i que
Cultura i Esports passen
de Patronats a Instituts
El ple d’abril va aprovar la modifi cació
dels estatus dels Patronats Municipals
de Cultura i Esports, amb els vots en
contra de CiU i del PP i amb l’abstenció
de la CUP. El tràmit suposa el primer
pas per “posar al dia” els dos Patronats,
que es van convertir respectivament en
l’Institut d’Esports (IE) i l’Institut Municipal
d’Acció Cultural (IMAC). | Red.
La TDT pública inicia emissions i
es fusiona en un sol consorci
Maresme Digital TV, el canal públic de
TDT del centre i sud de la comarca, inicia
l’emissió en fase pilot el 8 de gener. D’altra
banda, els consorcis de l’Alt Maresme i
del Baix Maresme signen un conveni
de col·laboració per fer un únic projecte
d’abast comarcal. Tot i mantenir els dos
canals, es farà una gestió conjunta per
estalviar costos. | Red.
El moment de l’aprovació del pla en el ple del mes d’octubre | FOTO: A. CANALEJO
va ser aprovat per unanimitat a l’octubre.
El Pla tira endavant gràcies a la
“generositat i intel·ligència” de totes les
formacions, segons va destacar l’alcalde
en la seva aprovació, recordant que tots
els grups han sabut fer renúncies en
favor del consens. La negociació no
ha estat fàcil. El document, que s’havia
La dada
120 accions
Nombre d’actuacions que preveu
el pla per a la nova ciutadania
per integrar els nouvinguts i explicar-los
els seus drets i deures
d’aprovar al juliol, va quedar sobre la
taula per les discrepàncies entre el
PPC i la CUP al voltant dels cursos
de català i castellà. Els representants
dels grups municipals van treballar
durant el mes de setembre per consensuar
un nou text que fi nalment va
tirar endavant en el ple d’octubre. Els
portaveus van celebrar el consens però
alhora van aprofi tar per posar l’accent
en els aspectes que consideren més
importants del pla. El text preveu 120
actuacions per integrar els nouvinguts
a la ciutat, explicar-los els seus drets i
deures com a ciutadà, ensenyar-los el
català i facilitar-los programes específi cs
per a col·lectius, com els joves, les
dones o la gent gran.

Els estudiants aconsegueixen
mantenir el batxillerat nocturn
L’amenaça de la Generalitat de
Catalunya de suprimir el batxillerat
nocturn i substiuir-lo per cursos a distància
va mobilitzar els estudiants de
l’IES Damià Campeny, que després de
diverses reivindicacions van aconseguir
que es mantingués l’oferta de batxillerat
nocturn i s’afegís als cursos a distància
de l’Institut Obert de Catalunya. | Red.
Els Serveis
Territorials obren a
Mataró per atendre
463 centres i
120.000 alumnes
| S.F.
Els Serveis Territorials
Maresme-Vallès Oriental van entrar
en funcionament l’1 d’abril. Aquest
servei es troba ubicat durant un any i
mig a l’edifi ci Cafè de Mar de manera
provisional. Es tracta de la primera
delegació fora de Barcelona en obrir
les seves portes, després que Mataró
competís per acollir els serveis territorials
amb Granollers a instàncies
de Convergència i Unió. La formació
nacionalista va reclamar que es fessin
les gestions necessàries per acollir
aquest centre, repte que el govern va
recollir oferint la nau Cabot i Barba com
a seu defi nitiva pels Serveis Territorials i
parlant d’unes negociacions avançades,
fet que va provocar una petita disputa
amb CiU, ja que els nacionalistes es van
preguntar si l’Ajuntament feia gestions
per la seva banda sense explicar-ho
a la ciutadania. La descentralització
d’aquestes tasques permet oferir amb
més proximitat el 40% de la feina que
es feia a la delegació de Barcelona
L’Institut Satorras commemora
el seu 50è aniversari
L’IES Alexandre Satorras va iniciar els
actes de commemoració del 50è aniversari
del centre amb un esdeveniment institucional
a l’Ajuntament de Mataró. Entre les
activitats que estan previstes de cara el
2009 destaca una exposició fotogràfi ca i
una cursa anomenada les ‘Tres Seus’, en
honor als edifi cis on s’ha ubicat el Satorras
al llarg de la seva història. | Red.
Anuari 2008
Vuitanta persones en llista
d’espera pels cursos de català
Una vuitantena de persones van quedar
en llista d’espera per als cursos de català
que ofereix el Consorci de Normalització
Lingüística del Maresme (CNLM). El seu
president Frances Teixidó desmentia
així les paraules del diputat de CiU
Benet Maimí que havia assegurat que
300 persones s’havien quedat fora dels
cursos de català. | Red.
Els Serveis Territorials es troben provisionalment al Cafè de Mar | FOTO: R.G.
Comarques 2. D’aquesta manera, s’agilitzen
les gestions amb la direcció dels
centres i el professorat. Entre d’altres
coses, s’evitaran contratemps com
el fet que un professor del Maresme
acabi destinat a Berga, com arribava
a passar abans.
Aquesta administració de proximitat i
Aquesta descentralització
permet treballar amb més
proximitat amb els mestres
i els alumnes de Maresme
i Vallès Oriental
la restricció de zona que signifi ca obrir
els Serveis Territorials tindran un univers
de 463 centres i 120.000 alumnes. La
seva obertura va ser a ple rendiment, i
compta amb sis serveis educatius. La
delegació Maresme – Vallès Oriental
està format per professionals docents
que donen suport a mestres i professors
des d’un coneixement més especialitzat
en determinades qüestions. Logopedes,
psicopedagogs, treballadors socials
assessors sobre llengua i cohesió
social entre d’altres. El seu director,
Josep Maria Fernández, amb una
trajectòria de 34 anys, va anunciar en
la inauguració que estava previst fer
una ofi cina a Granollers que estigui
connectada amb la de Mataró.
núm.1047 15

16 núm.1047
Anuari 2008
L’Hospital de Mataró, nou
centre d’extracció d’òrgans
L’Hospital de Mataró podrà realitzar des
de 2008 l’extracció d’òrgans, en cas que hi
hagi donant i junt amb les indicacions de
l’Organització Catalana de Transplantaments
(OCATT), procedirà a desenvolupar el
programa. Aquest any l’UCI de l’Hospital
havia detectat 16 donants d’òrgans i 30 de
teixits que a partir d’ara es podran tractar a
la capital del Maresme.| Redacció
Mataró reviu el
fantasma de la
legionel·la amb
dotze casos a l’oest
de la ciutat
| S.F.
Mataró va reviure a mitjan
mes de juliol un brot de legionel·losi.
El departament de Salut va anunciar
que s’havia detectat a la capital del
Maresme un nou cas de legionel·la
que havia afectat a set persones procedents
de la zona oest de la ciutat:
Cerdanyola sud i Pla d’en Boet. Mataró
ja va patir un important brot l’estiu de
2002 que va afectar més d’un centenar
de persones i va causar dos morts. En
aquell cas, va ser el barri de Cerdanyola
el punt afectat. La situació viscuda fa
sis anys va servir perquè l’Ajuntament
activés ràpidament punts d’informació
per tenir un primer contacte. Totes
les investigacions ambientals i les
mesures sanitàries pertinents, així
com la planifi cació de les intervencions
necessàries, es van dur a terme
conjuntament amb el Departament de
Salut de la Generalitat de Catalunya.
El brot de legionel·la va afectar un total
de dotze persones, dels quals un no
va arribar a ingressar a l’hospital i que
L’Hospital podria quedar-se
sense les teràpies naturals
Els malalts de càncer i afectats per
lumbalgia que s’han benefi ciat de la
prova pilot de teràpies naturals duta
a terme a l’Hospital de Mataró poden
quedar-se sense aquest servei gratuït
de cara el 2009. La seva continuïtat, tot i
els bons resultats, no està garantida, pel
que només quedaria la iniciativa privada
de pagament. | Redacció
Guttman farà el programa de
rehabilitació cognitiva a Mataró
L’Institut Guttman desenvoluparà a
Mataró un programa clínic de rehabilitació
cognitiva en el traumatisme craneoencefàlic
guardonat als premis Tec-In per la millora de
la qualitat de vida de persones dependents.
Mitjançant una plataforma de Realitat
Virtual, el projecte pretén rehabilitar de
manera més personalitzada, ja que atén
el pacient a domicili. | Redacció
Expectació mediàtica sobre el brot de legionel·losi | FOTO: R. GALLOFRÉ
comprenien edats que van des dels 31
fi ns els 87 anys.
Vint dies després dels primers
casos, el Departament de Salut i
l’Ajuntament van donar per tancat el
brot. Després de fer les inspeccions
i tasques de control sanitari a totes
les instal·lacions d’aspersió d’aigua
La dada
20 dies
Els temps que el Departament
de Sanitat de la Generalitat de
Catalunya va necessitar per
donar per tancat el brot.
que podien representar risc, així com
les nombroses empreses que per
les seves característiques podrien
haver tingut també instal·lacions
de risc, no es va poder confi rmar
la relació directa entre els afectats
amb la instal·lació que hauria estat,
en principi, el focus del brot. També
es van prendre mesures preventives,
com tancar les fonts ornamentals i la
xarxa de reg. Es va aturar el reg per
aspersió i es van desinfectar tots els
camions de neteja viària. L’Ajuntament
també va habilitar un telèfon gratuït
d’informació i va obrir una ofi cina
d’informació en la que es van registrar
102 hores d’atenció presencial i 288
hores d’atenció telefònica.

Els Capgrossos, obligats a
traslladar l’actuació de la Diada
Un error de coordinació municipal va
obligar els Capgrossos a renunciar a la
plaça de Santa Anna com a escenari
per a l’actuació de la Diada castellera.
Els ‘blaus’ van traslladar-se a la plaça
de Santa Maria per celebrar la jornada,,
ja que a Santa Anna s’havia programat
simultàniament una altra activitat, FirOcasió,
d’Unió de Botiguers. | Red
Les Santes
presenten la seva
versió més massiva
i tenyeixen la ciutat
de groc-i-negre
| V. B.
Una de les Santes més
espectaculars que es recorden. La
Festa Major de la ciutat de 2008 van
ser notícia per la participació massiva,
tant de mataronins com de gent
vinguda de fora. Al límit del col·lapse,
però sense incidents, la Nit Boja del
25 de juliol va omplir el nucli antic
com poques vegades s’havia vist. Un
total de 14.000 persones van participar
al Desvetllament, unes 10.000
a l’Escapada a Negra Nit i prop de
8.000 a la Ruixada. Preveient una gran
assistència en caure en divendres a la
nit i tenint en compte els problemes
viscuts en anteriors Desvetllaments
entre el públic, la banda de música i
els gegants, l’IMAC va impulsar una
novetat tècnica important: sonoritzar
la banda i reproduir la música en dues
torres d’altaveus ubicades a l’inici i al
fi nal del recorregut. Tot i que no va
funcionar a la perfecció, el sistema
va resultar prou satisfactori.
Les Santes ja van tenir un bon tret de
El primer Festival Shakespeare
mataroní rep 1.900 persones
Un total de 1.900 persones van
assistir a la primera edició mataronina
del Festival Shakespeare, celebrada
entre els dies 28 de juliol i 3 d’agost a
la Masia de Can Ribot, a les Cinc Sènies.
El certamen, que fi ns el 2007 s’havia
celebrat a Santa Susanna, va acollir un
total de vuit espectacles centrats en el
teatre, la dansa i la música. | Red
Anuari 2008
El Carnestoltes perd la fi gura
irreverent d’en Pellofa
Després de cinc anys assumint bona
part de l’organització del Carnaval a la
ciutat, el Comitè de Crisis de Carnestoltes
(CCC) es va desvincular de la festa. La
seva absència va implicar que el Patronat
de Cultura hagués d’assumir l’organització
de tots els actes. Amb la desvinculació
del CCC, també va desaparèixer de la
festa la fi gura del Pellofa. | Red
El No n’hi ha prou, que va viure la seva segona edició | FOTO: A. CANALEJO
sortida amb la presentació del cartell
de la festa, a càrrec del dissenyador
Martí Anson. Una samarreta de futbol
per als afi cionats de la Festa Major,
que després de les habituals crítiques
inicials, es va convertir en la icona
dels darrers dies de juliol a Mataró.
Amb la ciutat tenyida de groc-i-negre,
La dada
14.000
Les persones que van participar
al Desvetllament Bellugós, que
va caure en divendres nit i que
per primer cop es va sonoritzar
Les Santes van mantenir el model de
sempre però amb algunes novetats
incorporades. La més celebrada va
ser l’aposta pel circ, amb un escenari
al Nou Parc Central on durant tres
dies s’hi van fer diverses actuacions
en un clima molt especial. Entre la
resta d’innovacions, van destacar la
reducció ostensible del cabal d’aigua
de la Ruixada, i un nou acte anomenat
el Ball dels Dracs.
Uns focs artifi cials molt aconseguits,
la Tripleta Màgica dels Capgrossos i el
nou model de Gegantada, van ser altres
estampes d’una Festa Major inoblidable.
Gestionar els grans allaus de gent per
mantenir la seguretat i l’esperit de la
festa serà el gran repte de futur.
núm.1047 17

18 núm.1047
Anuari 2008
Canvi de dates polèmic de la
Setmana de Música Antiga
La manca de previsió pressupostària del
PMC va fer endarrerir la XXVI edició de
la Setmana de Música Antiga dos mesos.
Estava prevista per novembre de 2007
però es va fer el gener de 2008. Es va
decidir que la següent edició tindrà lloc el
novembre de 2009, cosa que implica que
entre les dues edicions hi haurà gairebé
dos anys de diferència. | Red
La basílica de Santa
Maria celebra el
Mil·lenari sense
poder presentar la
seva millor cara
| V. B.
El Mil·lenari de Santa
Maria, el conjunt patrimonial més
important de la ciutat, es va iniciar el
25 de març de 2008 amb el regust
amarg de no disposar de la millor cara
de la Basílica per celebrar una efemèride
tan especial. El temple mataroní
encara té pendent una restauració
urgent, i durant tot l’any no es van fer
avenços signifi catius en aquest sentit
tot i l’impuls que podria haver donat
la commemoració dels seus mil anys
d’història. El més de juny es va constituir
la Comissió per a la restauració de la
basílica, impulsada per l’Ajuntament per
desencallar el procés de rehabilitació
De moment, sense resultats tangibles.
El rector de la Parròquia, Mossen Joan
Barat, no es va cansar de demanar una
major implicació de tots els estaments
en la restauració del temple mataroní.
Barat va fer servir com a altaveu de
les seves reclamacions la celebració
eucarística que va donar el tret de
sortida del Mil·lenari, protagonitzada
El projecte ‘Casa de la Música’
esdevé una aposta de país
El projecte de Casa de la Música, sorgit
a Mataró l’any 2005, es va convertir
en una aposta de país després que la
Generalitat l’adoptés com un dels seus
pilars en matèria de política cultural.
Al projecte, a més, s’hi van sumar dos
municipis més, Terrassa i Manresa, que
es van afegir a Mataró, Salt i l’Hospitalet
de Llobregat. | Red
El mal estat de la Torre
Llauder fa saltar les alarmes
La Torre Llauder va saltar a la palestra
a causa del mal estat i la deixadesa
de les restes arqueològiques. CiU va
lamentar la mala conservació de la
vil·la romana i la tardança en l’actuació
del govern. Aquest, mentrestant, va
anunciar que en l’any 2009 invertiria
160.000 euros per millorar la situació
del jaciment. | Red
La celebració eucarística que va obrir la commemoració del Mil·lenari | FOTO: R. G.
per l’arquebisbe de Barcelona, Lluís
Martínez Sistach. “La restauració
de la basílica la podrem veure tots”,
va assegurar llavors Sistach, però
de moment no hi ha més notícies al
respecte. Tampoc se sap res més del
compromís adquirit per la Generalitat
de rehabilitar la basílica, emmarcat en
El desencís per no poder
veure la basílica restaurada
es va veure compensat
per un programa d’actes
intens i variat
la Llei de Pressupostos de 2007. El
Pla Director de Restauració de Santa
Maria, redactat l’any 2001, preveia que
el procés tindria 10 fases i fi nalitzaria el
2008. Actualment, però, tant sols se’n
han executat tres, que han consistit en
la restauració de sostres, prospeccions
arqueològiques i la rehabilitació de la
capella del Sacrament.
Aquest desencís es va veure compensat
amb un programa d’actes intens,
promogut per la Comissió del Mil·lenari
i l’Ajuntament, que fi nalitzarà el 25 de
març de 2009. Entre les propostes
de què es va poder gaudir durant el
2008, van destacar especialment els
concerts de l’Escolania de Montserrat
i la Polifònica de Puig-Reig.

El femení del GrupClima acaba
cinquè a la Copa d’Europa
El GrupClima Mataró femení va
aconseguir un meritori cinquè lloc a
la Copa d’Europa.Les mataronines,
enquadrades en el grup de la mort, no
van poder aconseguir passar a semifi nals,
un objectiu que hagués estat factible
en l’altre quadre. Però en la pugna pel
cinquè lloc, van tombar a les locals del
Melhada portuguès. | Red.
El CE Mataró clou
un any marcat per
la delicada situació
econòmica en la
que es troba
| S.F.
Un any per oblidar. El
CE Mataró ha encadenat un fi nal de
temporada crític i un fi nal de 2008 que
segueix el mateix camí. L’inici de l’any
va començar amb certa il·lusió amb la
presència de Jaume Creixell a la banqueta
i l’arribada de jugadors que acabarien
sent decisius, com el cas de Landi. El
club va completar una bona segona
volta que li va permetre salvar-se del
descens. Però a mitjan mes de juliol
començarien a complicar-se les coses.
Capgros.com va treure en exclusiva la
intenció d’una desena de jugadors de
denunciar el club per impagament. Va ser
llavors quan va sortir a la llum que el club
devia diversos mesos a tota la plantilla.
Va haver-hi neteja general, i només els de
la casa i algun jugador més, com Víctor
Duran o Lluís, van continuar. La marxa
més sonada va ser la de Callicó, que va
acceptar una oferta de l’Europa després
d’haver estat el jugador més decisiu en
la salvació del CE Mataró.
La temporada va estrenar-se amb un
El CN Mataró commemora
els seus 75 anys d’història
El CN Mataró va celebrar durant aquest
2008 els actes per commemorar els
75 anys d’història. El centre té com a
objectiu és seguir creixent i ampliar les
instal·lacions per fer de Mataró un lloc
de referència internacional en els seus
esports. També ha estat l’any en que
Josep Masriera ha estat reelegit com a
president del CN Mataró. | Red.
equip competitiu pel pressupost que movia
el CE Mataró. L’equip es mostrava sòlid
en lliga i només un parell de mals resultats
van evitar que es veiés un conjunt mataroní
en posicions altes a la classifi cació. Però
de nou els problemes econòmics van
saltar a la llum. El club va demanar que
els jugadors reduïssin el seu sou en un
La dada
60.000 euros
Els diners que el principal
patrocinador va prometre i que
no ha pogut pagar en entrar en
suspensió de pagaments
Anuari 2008
El cadet femení de la UE
Mataró, campió d’Espanya
El cadet femení de la UE Mataró es
va proclamar campió d’Espanya en les
fi nals disputades a Benasque. El conjunt
unionista va imposar-se en la fi nal al
Gran Canaria La Caja , i va aconseguir
d’aquesta manera el seu primer triomf
en una competició d’aquestes característiques.
Mariona Ortíz va ser escollida
com la MVP de la fi nal.| Redacció
20% per poder seguir cobrant a fi nal de
mes. Ivo i Carricondo van marxar. Més tard,
marxarien tres jugadors més, deixant la
plantilla en escassos 18 jugadors. Abans
d’acabar l’any, el president del club Paco
Gonzalo va anunciar als jugadors que
no podria garantir el pagament regular
de les seves fi txes, obrint les portes
a marxar a qui volgués. Els jugadors
reaccionen decebuts i alguns dubten
sobre si tornaran a cobrar encara que no
sigui de manera regular. La relació amb
l’Ajuntament es tensa, de retruc, en un
fi nal d’any per oblidar que deixa un 2009
ple d’incògnites. Començant per saber
quins jugadors seguiran formant part de
la plantilla i sobre com acabarà l’afer de
les denúncies.
El CE Mataró passa per problemes econòmics. | FOTO: R.GALLOFRÉ
núm.1047 19

20 núm.1047
Anuari 2008 | Imatges
19 d’abril: L’Ajuntament va hissar per Sant Jordi una gran senyera de
Catalunya a la plaça Santa Anna. Instal·lada permanentment, amb
una alçada de 12 metres i unes dimensions de 3x2, va ser una
proposta de CiU acceptada per tots els grups municipals. | FOTO: R. G.
9 gener: Més de 700
persones dels àmbits
polític, econòmic i social de
Mataró i la comarca, encapçalades
pel conseller d’Economia Antoni Castells
van assistir a l’acte d’inauguració
de la nova seu corporativa de Caixa
Laietana, que ocupa una superfície
de 32.000 m2 i que va suposar una
inversió de 40 milions d’euros. | R. G.
20 d’abril: La colla castellera
Capgrossos va inaugurar la seva
nova seu social, un edifi ci
espectacular de 1.000 m2
al carrer Herrera. El projecte,
en què destaca sobretot el cub
d’assaig (on es poden assolir castells
de 10 metres) ha tingut un cost de
2,6 milions d’euros. | FOTO: A. ALUART.
27 de març: L’artista
mataroní Josep M. Codina
va desvetllar molts dels
seus secrets creatius i vitals en un
acte organitzat per Capgròs i Caixa
Laietana a l’Ateneu. Un centenar de
persones van assistir a l’entrevista
que li van realitzar els crítics d’art
Pere Pascual i Raquel Medina, rodejats
d’obres seves. | FOTO: R. G.

22 de juny: Unes 10.000
persones van assistir de
pública la Jour de Fète, la
festa Major de la ciutat francesa de
Créteil (agermanada amb Mataró), on
hi va participar una delegació de 360
mataronins, membres de les colles
de fi gures, comparses i castellers
de la ciutat, que va donar a conèixer
l’esperit de Les Santes. | FOTO: AJ. MATARÓ
23 de juny-20 de juliol:
El IV Cruïlla de Cultures va
satisfer els organitzadors
en l’àmbit artístic i en la resposta de
públic, tot i que van manifestar que
l’esdeveniment s’està estancant per
de fets com la reducció de concerts
a l’aire lliure i la climatologia, que
va obligar a suspendre el recital de
Blues Brothers. | FOTO: A. CANALEJO.
10 de setembre: Uns 60 Armats
van ser rebuts en audiència pel Papa
Benet XVI a la basílica
de Sant Pere del Vaticà,
a Roma. El viatge va ser
polèmic per l’aparició d’una factura
de 10.000 euros en la qual no es
detallava cap concepte. | FOTO: P. CATENA
Anuari 2008
29 de juny: La celebració per al victòria de la selecció espanyola a l’Eurocopa
va derivar en una batalla campal, quan un grup d’uns 300 afi cionats
es va desplaçar fi ns a davant de l’edifi ci de l’Ajuntament, on van
trencar mobiliari urbà i aparadors i es van enfrontar a la policia. | R. G.
núm.1047 21

22 núm.1047
Anuari 2008 | Imatges
31 d’octubre: L’enllaç nord de la C32 es va obrir al trànsit per connectar l’autopista
amb Mata i Rocafonda. La seva construcció, promoguda pel
PTOP i que ha costat d’1,4 milions d’euros, ha d’evitar els constants
embussos que es produeixen a la sortida Mataró Oest. | FOTO: R. G.
12 de setembre: Els
botiguers de Plaça de Cuba
van reobrir les parades
un cop fi nalitzada la primera fase de
la rehabilitació del mercat, que ha
comportat la reducció del nombre de
parades, la substitució de la coberta
i la instal·lació d’un nou paviment. El
projecte no va convèncer l’oposició ni
alguns botiguers de l’entorn. FOTO: R. G.
28 d’octubre: Els Mossos d’Esquadra
i la Policia Local van desallotjar
les fàbriques okupades de
Secopal, al carrer Pasqual
Madoz, i de la Fibra, a la
plaça de pintor Cusachs. Els desallotjaments
es van produir sense cap
incident, ja que pràcticament estaven
buides | FOTO: R. GALLOFRÉ.
3 d’octubre: La soprano
Montserrat Caballé i la seva
fi lla, Montserrat Martí, van
omplir de gom a gom el teatre Monumental
en el recital que van oferir
organitzat per l’Associació de familiars
de malalts d’Alzheimer del Maresme
per recaptar fons i lluitar contra
aquesta malaltia. Les dues intèrprets
van actuar de franc. | FOTO: A. ALUART.

20 de desembre: L’Estadi Municipal d’Atletisme va tornar a entrar en funcionament
després de la primera fase d’obres de millora, que es van
desenvolupar durant 9 mesos. L’estadi compta ara amb vuit carrils, a
més d’un carril per marxa i un altre de gespa artifi cials. | FOTO: A. C.
Consulta l’última hora a www.capgros.com
Anuari 2008
21-30 de novembre: La
Mostra de Cinema de Nous
Realitzadors va celebrar la
seva XXXa edició commemorant un
altre aniversari, els 40 anys del Maig
del 68. El certamen, que va ser un
èxit de públic, va projectar un total
de nou pel·lícules, entre les quals va
destacar ‘La Clase’, guanyadora del
darrer festival de Cannes. . | FOTO: A. C.
Capgròs és una de les dotze empreses
i entitats mataronines que s’han
despullat per participar en
el calendari solidari que
ha promogut l’ONG local
Creamón. La compra del calendari
serveix per contribuir als diferents
projectes que l’organització desenvolupa
a Guinea-Conakry. FOTO: M. CRUZ.
13-15 de novembre: El
Fòrum Innova 360 es va
celebrar al recinte fi ral
del Parc Central per acostar el concepte
d’innovació a la ciutadania en
general, a partir d’una nova fórmula
allunyada de les fi res tradicionals
i amb activitats de tot tipus. Hi van
participar activament prop de 2.000
persones. | FOTO: A. CANALEJO.
núm.1047 23

24 núm.1047
Anuari 2008 | Personatges
Esteve Terradas
Cap de gabinet del
delegat de govern
El veterà regidor socialista deixa
la regidoria de Presidència,
Participació i Comunicació i 25
anys dedicats al govern municipal
per ser nomenat cap de gabinet del
delegat del Govern a Catalunya.
El seu lloc el va ocupar Carlos
Fernàndez i va suposar l’entrada de
Núria Aguilar al consistori.
Anna Palà
ex-cap d’informatius de
Televisió de Mataró
La periodista mataronina Anna
Palà va morir als 40 anys víctima
d’un càncer. Cap d’informatius de
Televisió de Mataró, va entrar com
a redactora del mitjà a fi nals dels
anys vuitanta i va dirigir i presentar
durant 15 anys el 24hores en tota
una vida a TV Mataró.
Joaquim Llovet
Guanyador del premi
Iluro
L
’historiador mataroní Joaquim
Llovet va aconseguir el seu sisè
Premi Iluro gràcies a l’obra ‘Els
viatges del capità Moreu’. En ella,
Llovet explica les vivències d’un
capità de Calella que feia la ruta
d’Europa cap Amèrica a principis
del segle XIX.
Jordi Vallcorba
President de la Unió de
Botiguers
Jordi Vallcorba va substituir
Salvador Floriach al capdavant
de la Unió de Botiguers, entitat
que en aquest 2008 celebra el seu
30è aniversari. Vallcorba arriba a la
presidència després d’haver entrat
a l’entitat dos anys abans com a
vicepresident. Floriach va passar a
ser vocal de l’entitat.
Genís Mayola
President de la Coral
Primavera per la Pau
La coral Primavera per la Pau
que dirigeix Genís Mayola va
commemorar el seu 25è aniversari
reunint antics membres i omplint
de nou el Foment mataroní amb la
peça més emblemàtica de la formació,
la Cantata de Santa Maria de
Iquique.
Peret
Medalla d’or al mèrit
artístic de l’Ajuntament
de Barcelona
El cantant mataroní Peret va
veure reconeguda la seva
llarga trajectòria en el món de la
música de part de l’Ajuntament de
Barcelona, que li va fer entrega
de la medalla d’or al mèrit artístic
quan Peret ha arribat ja als 73 anys
d’edat.
Antoni Vilà
President de Càritas
Interparroquial Mataró
Antoni Vilà relleva a Lluís Feliu al
capdavant de Càritas Interparroquial.
La commemoració del 40è
aniversari de l’entitat va servir per
mantenir viva la lluita contra la pobresa
en un any on Càritas s’ha vist
desbordada per la demanda a causa
de l’actual situació econòmica que
s’està vivint.
Imma Llorenç
Directora de la Sala
Cabañes
La Sala Cabañes que dirigeix
Imma Llorenç celebra el seu
75è aniversari organitzant un cicle
de concerts i espectacles amb
noms com Pep Sala o el mag Lari
i amb el compromís de part de
l’Ajuntament de Mataró de millorar
les instal·lacions de la sala.
Jordi Bosch
Protagonista al musical
Spamalot
L
’actor mataroní Jordi Bosch
encarna el personatge principal
del Rei Artur en la versió espanyola
del musical dels Monty Python:
Spamalot. L’obra de John Du Prez
i Eric Idle s’inspira en la coneguda
pel·lícula ‘Els cavallers de la taula
quadrada’.

Lluís Feliu
Cap de la colla
castellera Capgrossos
Lluís Feliu substitueix a Xavier
Castellví al capdavant de la
colla castellera dels Capgrossos
després de nou anys. També es
va reelegir en Marc Guanyabens
com a president de l’entitat en
una temporada notable de la colla
mataronina.
Maria Rovira
Directora de la
companyia Trànsit
La companyia Trànsit que dirigeix
Maria Rovira aconsegueix el
premi butaca al millor espectacle
de dansa per la seva obra ‘el Salt
de Nijinsky’. L’estrena d’aquesta
representació es va fer a Mataró
davant 400 persones entusiasmades
amb l’obra.
Gàlia Dvorak
jugadora de tennis
taula del CN Mataró
La palista del Centre Natació
Mataró Gàlia Dvorak va aportar
el seu granet de sorra en el combinat
espanyol que va disputar els
Jocs Olímpics a Pequín. El conjunt
estatal no va poder, però, superar
la primera fase de la competició i va
guanyar només un partit.
Manuel Cusachs
Escultor
El Museu de Mataró i Ca l’Arenas
dediquen una àmplia retrospectiva
a l’escultor mataroní Manuel
Cusachs en motiu del seu 75è
aniversari. L’exposició viatja per
tota la trajectòria d’aquest veterà
creador que es troba actualment
afi ncat a Òrrius.
Ventura Ametller
Escriptor i fi lòsof
L
’escriptor i poeta de Pals i resident
a Mataró, Ventura Ametller,
una de les veus més signifi catives,
originals i desconegudes de la
literatura catalana de mitjan segle
XX, mor als 75 anys d’edat després
d’una llarga malaltia amb la que va
lluitar durant molt temps.
Núria Martínez
Guanyadora de la Nit
de l’Esport
La jugadora de bàsquet Núria
Martínez va ser guardonada com
a millor esportista mataroní de l’any.
La jugadora va completar un any
brillant amb la seva participació als
Jocs Olímpics de Pequín i el seu
fl amant fi txatge per l’actual campió
de la lliga italiana.
Anuari 2008
Mercè Millan
ex-directora de la
Biblioteca Pompeu
Fabra
La directora de la Biblioteca
Pompeu Fabra Mercè Millan
deixa el seu lloc després d’onze
anys per anar a la Diputació amb
l’encarrec, entre d’altres coses,
de desplegar el mapa de biblioteques
que s’ha de dibuixar a tota la
província de Barcelona.
Vicenç Tarrés
Seleccionador estatal
femení de waterpolo
Vicenç Tarrés aconsegueix una
històrica medalla de plata als
campionats d’Europa de waterpolo
femení amb Espanya. Aquest triomf
se suma a les grans temporades
que el CN Mataró està realitzant
de la seva mà des de l’arribada a la
Divisió d’Honor.
Mariona Ortíz
Jugadora de bàsquet
de la UE Mataró
Mariona Ortíz va proclamar-se
campiona d’europa en la
categoria sots-16 amb Espanya.
D’aquesta manera completava un
any espectacular en el que s’havia
proclamat campiona d’Espanya
amb la UE Mataró, fi ta històrica per
l’entitat.
núm.1047 25

26 núm.1047
Anuari 2008
L’alcalde Joan Antoni Baron tanca un any marcat per la crisi econòmica, per
la crispació política i per l’afer Cernuda, però també pel debat sobre el Museu
Bassat i la Nau Gaudí, on va repassar aquests i altres grans temes del 2008.
“Amb tot aquest soroll s’ha
intentat distreure l’opinió pública
respecte a la feina del govern”
Per: Vern Bueno/Judith Vives. Fotos: R. Gallofré
Podíem preveure a principis d’any
acabaríem amb una situació de crisi
com aquesta?
Ningú s’esperava que es produís una
crisi de l’abast d’aquesta, que comença
sent fi nancera i acaba afectant l’economia
local. Ara tots a córrer i a prendre
mesures per intentar capgirar la situació.
Són moments complicats.
Tanquen empreses, creixen les cues
a l’IMPEM, Càritas es desborda. Què
pot fer l’Ajuntament?
Els ajuntaments patim limitacions
molt importants. Intentem atendre les
persones que passen per una situació
delicada amb els recursos que tenim,
que no són infi nits. Però també podem
fer que l’activitat municipal serveixi de
motor econòmic de la ciutat, generant
ocupació a partir de la inversió. És per
això que celebrem els 21 milions que
ens arriben del Fons d’Inversió Estatal.
Podrem posar més diners al sector de
la construcció, un sector molt important
que de manera una mica frívola molts
han volgut demonitzar.
Li preocupa que la crisi pugui generar
problemes i confl ictivitat social?
I tant, extraordinàriament. Darrere les
crisis econòmiques solen haver-hi crisis
socials molt potents. Hem d’estar alerta
per activar els mecanismes que tinguem
per evitar la confl ictivitat social.
La crisi pot generar confl ictes amb
els immigrants. El Pla per a la Nova
Ciutadania permetrà evitar-los?
Quan vam signar el Pacte ja vaig dir
que no hi ha vacunes. Però si fas els
deures, tens menys possibilitats de patirho.
I jo crec que els hem fet, explicant
a la gent què signifi ca el fenomen de
la immigració i les conseqüències que
té; redimensionant els serveis públics;
explicant que qui ve aquí tindrà drets i
deures. Sovint són les coses petites les
que erosionen la convivència. Intentem
avançar-nos a les problemàtiques sabent
que ens enfrontem a un fenomen
complicat.
Amb la crisi, el TecnoCampus segueix
sent la gran aposta de la ciutat o
aquest projecte estratègic es comença
a mirar amb recel?
El pitjor que podríem fer seria que
el TecnoCampus i El Corte Inglés els
deixéssim ara a mitges. Mantenim la
inversió en el TecnoCampus, amb la
sensació que és més difícil, però el
dubte de fer-lo o no fer-lo no existeix ni
en mi ni en el Govern. Tant el TCM com
El Corte Inglés han de ser elements que
ens permetin estar més ben posicionats
quan canviï el cicle econòmic.
Ajudaran a alleujar cues a Càritas?
Dir això seria fer una reducció molt
simple. Però ens han d’ajudar a generar
més empreses, fer-les més competitives,
que generin més ocupació i més riquesa,
i que aquesta es reparteixi. Llavors les
cues a Càritas seran més curtes.
Projectes urbanístics
La crisi pot fer perillar El Corte Inglés?
Obrirà el 2010 segons previsions?
No hi ha cap indicador que assenyali
aquesta direcció. Ara estem treballant
en el projecte arquitectònic, hem de
resoldre la qüestió del solar, i iniciar
obres l’any 2009. Respecte al termini,
hem de veure com s’adequa el ritme de
construcció. Jo diria 2010 o 2011.
Molts projectes urbanístics ara
estan parats.
No cal passejar gaire per la ciutat

per veure que hi ha solars que en una
conjuntura econòmica diferent ja estarien
construïts. Però cal diferenciar entre
la planifi cació urbanística i l’execució
dels projectes. A Cirera la planifi cació
està acabada i el sector privat decidirà
quan inicia les obres. Al Rengle s’està
executant l’hotel, l’edifi ci de Pumsa i el
TecnoCampus, però no els habitatges;
l’eix Herrera està en fase de planifi cació;
al Sorrall hem fet una aprovació inicial
i queda molta tramitació; a la Ronda
Barceló hem fet una divisió poligonal
perquè la conjuntura no ens permet
fer-ho tot d’una tacada... Ara no hi
ha pressa, però quan la conjuntura
econòmica canviï, tota la feina que
s’havia de fer, que a nivell urbanístic
és feixuga, ja estarà feta.
Però el fre en l’execució privada
suposa una reducció d’ingressos
per a l’Ajuntament.
Hem patit una baixada
important d’ingressos, i ja
veurem com acabem, però
mantenim la inversió
Anuari 2008
Per a nosaltres els ingressos per
plusvàlua i per l’impost de construcció
eren importants, però al contrari que
altres Ajuntaments, no eren el pal de
paller del pressupost. Hem patit una
baixada important d’ingressos, i ja
veurem l’any que ve com acabarem,
però era un percentatge relativament
assumible. Malgrat tot, hem mantingut
un alt nivell d’inversió.
Davant la situació actual, el govern
es penedeix de traslladar Can
Fàbregas?
Al revés, si ens haguéssim aturat en
aquell moment haurem perdut l’oportunitat.
Amb una moratòria, com demanaven
alguns, ara estaríem empantanegats i
no hauríem avançat.
El trasllat, però, no sembla una mesura
molt popular en moments de crisi i
de prioritats més urgents.
De moment l’únic que farem serà
desmuntar-la, i ja la tornarem a instal·lar
quan es pugui.
Es farà la ‘Torre Barceló’, ara que
Construccions Riera ha anunciat
suspensió de pagaments?
Jo crec que sí. Construccions Riera
no era ni el promotor ni l’inversor de
l’obra, així que ja es buscarà un altre
constructor. Els inversors tenen intenció
de mantenir la inversió i el projecte.
Manca de transparència
Afers com Xerinola, el cas Cernuda
o la factura dels armats han donat
imatge de poca transparència. Què
s’ha fet malament?
Caldria preguntar quins interessos
hi ha hagut perquè el govern donés
aquesta imatge. El cas dels Armats
núm.1047 27

28 núm.1047
Anuari 2008
és d’una transparència absoluta, hem
seguit el procediment habitual: una
entitat vol fer una activitat extraordinària,
no està en període de subvencions i ens
demana ajuda. Ho acabem de fer amb
entitats esportives, per què no ha sortit
a la premsa? Senzillament, perquè no
hi va anar l’alcalde. Aquí la qüestió és
que l’alcalde va viatjar a Roma amb els
Armats. I després, la factura va sortir a
la comissió informativa, on toca. On és
la manca de transparència?
Algunes coses s’han de forma estranya,
com el manifest veïnal.
De forma estranya, res. Informes
jurídics van apuntar que es va fer el que
s’havia de fer, que el procediment va ser
l’habitual, tal i com fem en centenars
d’ocasions sense polèmica.
No es recorda un any amb tant
protagonisme del Secretari.
Es demana que es justifi quin jurídicament
si les coses s’han fet correctament,
i això ho ha de fer el Secretari. Abans
no es feien aquestes coses... són
polèmiques interessades.
Relació amb l’oposició
Atribueix la crispació a l’oposició o hi
ha part de responsabilitat del govern
per no saber-se explicar?
Explicar què? Hem d’anar als mitjans a
explicar que hem aprovat una factura o
hem entrat un document a registre?
En anys anteriors aquestes polèmiques
no es produïen.
El govern ha fet el que venia fent
sempre sense polèmiques. Alguna cosa
ha canviat. És l’actitud del govern? No,
perquè fem el que fèiem abans, però
ara interessa aquesta polèmica. Potser
haurien d’adreçar la pregunta als que
l’han generat.
Però la situació afecta al Govern, ja
que es pot posar en qüestió la seva
imatge, i també la del secretari.
Igual aquest era l’objectiu.
Hi ha una campanya de desacreditació
per part de l’oposició?
Jo no diria desacreditació, però sí de
desgast. Amb tot aquest soroll, s’intenta
distreure l’opinió pública respecte a la
feina del govern. Aquest també és el
joc de l’oposició. No ho critico, però no
ens hi havíem trobat mai. És cert que
Quan se’ns acusa
de manca de
transparència, això em
genera perplexitat.
hem comès errors. En el cas del Casal
Xerinola, potser podríem acceptar que
ens vam precipitar. Però en la resta de
casos, hem demostrat per via jurídica
que hem fet bé les coses.
En el ple d’investidura va fer un discurs
de mà oberta vers l’oposició. Crea ara
que el consens és possible?
No posaria tots els grups de l’oposició
en el mateix sac. Generar confi ances és
complicat, requereix molta paciència i la
confi ança es pot trencar molt fàcilment.
El clima entre govern i oposició no és
igual amb tots els caps dels grups, i és
cert que podria millorar. Temes importants
com el Pla de Nova Ciutadania o el Front
Marítim els hem endarrerit per arribar
al consens, però l’acord al 100% amb
l’oposició és molt difícil.
Les relacions amb CiU són tenses. És
un problema de fons o de forma?
Hi ha discrepàncies de fons en
algunes coses força evidents, també
amb el PP i la CUP. A vegades les
sintonies personals són més fàcils o
més complicades d’assolir.
L’estil de fer política de Joan Mora
(CiU) us genera un cert rebuig que
difi culta encara més la relació.
Podria ser. Són estils molt diferents
de fer política. Quan se m’acusa de
manca de transparència, em genera
perplexitat. Quan parlo amb altres
alcaldes i els explico les coses que
fem a Mataró, em pregunten per què
donem tantes facilitats a l’oposició.
L’accés a la informació a Mataró no té
comparació amb altres consistoris. Un
altre alcalde no deixava ni que l’oposició
fes fotocòpies dels pressupostos.
Tantes enganxades amb l’oposició
han acabat distraient el Govern?
Aquesta pot haver estat la intenció,
però hem tingut molt clar quin era el
nostre paper, les coses que volíem fer,
les prioritats, i el joc que podia tenir
l’oposició en cada tema. El balanç del
treball realitzat és molt satisfactori.
Canvis al cartipàs
Com afecta la marxa d’Esteve Terradas
i la incorporació de nous regidors?
Això afecta sempre, que marxi regidor
del pes i experiència d’Esteve Terrades no
és pèrdua fàcil de substituir, però reclamo
el mateix que quan marxen els regidors

de l’oposició. Tenim dret de marxar per
les circumstàncies que sigui.
No se li tira en cara que marxi sinó que
entri gent amb menys experiència.
Ja n’aprendran. Terradas va entrar
sense cap experiència i l’alcalde també.
I ens n’hem ensortit. No estan sols,
estan en un equip de govern i envoltats
de professionals, se’ls ha de deixar un
marge de confi ança.
Afer Cernuda
Com valora el Cas Cernuda i la solució
adoptada?
Personalment em va afectar. Jo vaig
treballat quatre anys amb en Cernuda
quan vaig ser regidor de Via Pública, i
tres anys més d’alcalde, i la confi ança
havia estat mútua sempre. La solució
la vaig explicar mil vegades i no se’m va
voler entendre. Es va dir que s’havien
de buscar altres solucions però no
s’han posar sobre la taula. Es va buscar
una sortida tenint en compte els drets
Mataró no ha descobert el
Maresme ara, sinó que s’ha
cregut que té capacitat per
exercir la capitalitat
d’aquesta persona. Quina justifi cació
jurídica tenia per fer-lo fora? Vam buscar
la solució que pugués ser acceptada per
tothom, fora de la policia però mantenint
els seus drets a l’Ajuntament. Passat
un any de suspensió de feina i sou
s’incorporarà a un lloc on té experiència.
La millor solució? La possible.
Exercir de capital
S’han fusionat les dues universitats,
s’han creat comissió per treballar els
passejos marítims, la TDT... Mataró
s’ha adonat ara que forma part del
Maresme?
Anuari 2008
No. Al meu primer discurs com a
alcalde ja vaig dir que Mataró té la
clara voluntat d’exercir la capitalitat
de comarca. Hem començat a treballar
amb els altres ajuntaments, una cosa
d’extraordinària complexitat. Però hem
impulsar el consorci de la TDT, el pacte
de la Riera d’Argentona, hem estat
presents al Pla Estratègic, hem donat
dimensió comarcal al TecnoCampus...
Mataró no és que hagi descobert el
Maresme ara, sinó que s’ha cregut
que té capacitat, i que és interessant
exercir aquesta capitalitat.
Què li aportarà Mataró a la comarca
i la comarca a Mataró?
Massa crítica i capacitat de decisió. Si
nosaltres no anem junts on es prenen
les decisions, pintem poc. Si anem junts
amb projectes comuns, consensuats amb
governs de diferents colors, això dóna
molta força. Podem generar sinèrgies
i podem institucionalitzar la presència
en un àmbit territorial on l’activitat
núm.1047 29

30 núm.1047
Anuari 2008
social ja és fa així. La gent d’Argentona
ja fa anys que ve a Mataró a treballar,
doncs reforcem aquest llaços i pensem
projectes en comú.
Es parla de portar una universitat
internacional a Mataró. Pot semblar
que el projecte universitari del TecnoCampus
és insufi cient?
Aquí parlem del projecte de la Universitat
Europea de Madrid, que vol ampliar
la seva activitat a Espanya. Són a Madrid
i creuen que han de ser a Catalunya.
Aprofi tant que Lluís Bassat és conseller
de la universitat, pensa que el Maresme
seria un bon lloc. La primera proposta
es fa a Llavaneres, però pel que sigui
no hi va. Llavors ens convida a anar a
Madrid i ens expliquen que estan molt
interessats en venir a Mataró. Hi ha altres
ciutats que hi van al darrera, però no
ensenyen les cartes, no fan declaracions
als diaris i treballen.
Bassat i la Nau Gaudí
El Museu Bassat pot servir com a
moneda de canvi?
No, que hi hagi el senyor Bassat no
relaciona els dos projectes. Bassat
és un conseller, no pren les decisions
importants. Però té molt d’interès en
els dos projectes.
L’Ajuntament està a l’alçada de les
exigències de Bassat respecte el
seu museu?
Ens hem reunit i tenim un full de ruta.
Ara s’estan confeccionant els estatuts
del consorci. S’ha fet l’inventari del fons
per saber de què parlem i s’ha fet un
projecte museogràfi c. Mentrestant ens
demana la possibilitat de fer exposicions.
En fem una a Can Palauet i ja s’està
treballant una altra. I planteja la possi-
bilitat de trobar una sala on se’n puguin
fer més exposicions. Posem algunes
possibilitats sobre la taula que no li fan
el pes. En seguirem parlant.
Amb la Nau Gaudí, l’alcalde
és molt tossut perquè té
el convenciment que no
s’ha equivocat
L’alcalde és tossut amb la Nau
Gaudí.
L’alcalde és molt tossut perquè té el
convenciment que no s’ha equivocat.
Com a mínim té criteri. Un de sentimental,
que respecta el caràcter de treball de la
Nau Gaudí, creada com a nau industrial.
L’alcalde vol que hi passin coses cada
dia, i això s’està complint. Per mi això
és molt important.
Serà un telecentre tota la vida?
No ho asseguraria, podria tenir uns
altres usos en un futur, perquè no? Però
sempre mantenint el criteri de què han
de passar moltes coses cada dia, i que
el què hi passi no impedeixi contemplar
el caràcter monumental de l’edifi ci.
Aquest criteri exclou la possibilitat
de fer-hi una sala d’exposicions com
reclama Bassat?
L’ús que estem fent és el més adequat
en aquests moments. Vull que cada dia
s’aixequi la persiana i això no s’aconsegueix
amb una sala d’exposicions.
Després de la rehabilitació resulta
decebedor trobar-hi un telecentre?
Perquè no pot estar en un espai
tan emblemàtic i posar els usuaris
en contacte amb el patrimoni? L’hem
convertit en un palau pels ciutadans. És
un espai molt digne per a una activitat
molt digne.
Mataró es quedarà sense cruïlla de
cultures?
Jo crec que no. Estem treballant per
consolidar festival en un moment complicat.
Busquem espais alternatius.
Com veu el CE Mataró?
Manifestar la preocupació de l’alcalde
per un club històric de la ciutat,
però els que poden fer coses són els
accionistes del club, no l’Ajuntament.
No és un club qualsevol, però tots els
clubs són importants, i la situació que
viu ara el CE Mataró no és responsabilitat
municipal.
L’Ajuntament, per tant, no es planteja
fer una operació de rescat
del club?
L’Ajuntament hauria de fer una operació
com aquesta? Nosaltres manifestem la
nostra preocupació, però els diners públics
han de servir per altres coses.

Sens dubte, la paraula més utilitzada el 2008
ha estat ‘crisi’, també a Mataró. I la dada més
lamentable, l’atur. Hem de començar el balanç
amb aquesta dada. Hem fet bé els deures? Podem
sortir-ne fi ns i tot reforçats d’aquesta situació?
Certament, la crisi ha agafat amb una economia
diversifi cada, amb bones infraestructures de
comunicacions i amb una ciutat més moderna.
Vam dir per les eleccions, però, que el pas de
Mataró al futur passava per atorgar un plus de
qualitat a la nostra economia, per formar millor,
per posicionar-nos bé en l’entorn metropolità
i per garantir que a Mataró hi hagi un alt grau
de cohesió social... El 2008 ens hem dedicat
a fer això. Impuls al TecnoCampus, que s’aixeca,
constitució de la taula per la FP, arribar
a un bons pactes sobre immigració, sobre
coordinació urbanística amb el nostre entorn o sobre
el front marítim, liderar d’apostes com la TDT o les
universitats, fer un nou concurs per millorar el Mataró
Bus, construir i acabar nous habitatges protegits, fer
Mataró avança
noves instal·lacions esportives, cíviques, escolar...,
posar al carrer més policies, arranjar nous carrers i
parcs, treballar perquè vingui El Corte Inglés, arranjar la
Plaça de Cuba, atraure la seu dels Serveis Territorials
d’Educació o el Museu Bassat... tot això combinat
amb unes polítiques de xarxa social per evitar les
situacions de risc d’exclusió.
I hem estat treballant també a mig i llarg
termini, apostant pel Pla Estratègic del
Port, o pel Pla Territorial Metropolità, per
l’alternativa a la N-II (ja s’ha obert un accés
a la C32!), pel tren orbital, etc... Els d’aquí
al costat faran un balanç més crític, ja ho
sé i potser és el que toca. Hem assistit, en
realitat, a un any on l’oposició no ha dubtat
en utilitzar les armes més baixes i la crispació
més absurda per desestabilitzar el Govern.
Per sort, sembla que s’imposa el seny i podem tornar
a parlar del que importa els nostres ciutadans. Així ho
espero. I que tingueu tots molt bon 2009.
Ramon Bassas
Portaveu del grup
municipal del PSC
Anuari 2008
núm.1047 31

El 2008 ha estat marcat a Mataró per temes
tan escandalosos com el “Cas Cernuda”, “el
desmuntatge de Can Fàbregas i de Caralt”
o el “lloguer fantasma del local de PUMSA
a la Plaça de Can Xammar”. Aquests només són tres
exemples del mal estil de fer política durant un
any més. La poca transparència, la inestabilitat
i la inseguretat a l’hora de liderar temes de la
ciutat ha sigut present durant els 365 dies del
segon any de mandat del tripartit municipal.
Des de l’oposició ens hem trobat, altre
cop, amb una manca absoluta de voluntat
d’acord per part de l’equip de Govern i
encara menys d’acceptar qualsevol idea que
vingui de fora d’aquest; ha sigut el cas de la
Plaça de Cuba o la opció del Museu Bassat
dins la Nau Gaudí, una gran oportunitat
d’estratègia cultural i turística per la ciutat i tirada
per la borda. A més també hem rebut una manca
d’informació amb alguns temes de la ciutat i no hem
trobat la participació adequada. Creiem que és la
feblesa de l’actual Govern i que és una prioritat a
millorar de cara al 2009.
CiU, des d’un Govern a l’ombra, ha lluitat per Mataró i
32 núm.1047
Anuari 2008
365 dies més sense transparència
Joan Mora
Cap del grup
municipal de CiU
els mataronins però amb molts pals a les rodes. Fa pocs
dies vam presentar unes 100 al·legacions al PAM i als
Pressupostos pel 2009, la majoria de les quals se’ns
han denegat; per exemple, se’ns ha denegat coses tan
sencilles com una millora de la pista de patinatge del
Parc Central perquè la canalla la pugui tornar
a disfrutar. Creiem que aquesta inèrcia que
porta el Govern no és bona per la ciutat ni
pel seu teixit econòmic.
Aquest any nou l’encetarem amb un nou repte,
la crisi econòmica. De moment el Govern ha
decidit que cal apujar els impostos un 4,6%
quan l’IPC serà menys. Així és com cal afrontar
la nova situació econòmica? L’equip de Govern
demostra maquillatge però no austeritat.
El nostre equip de CiU continuarà durant
el 2009 com fi ns ara, amb fermesa, control
de Govern i amb il·lusió de fer “més i millor”. Tal i com
ens enorgulleix la nostra proposta de tirar endavant una
Universitat Internacional de prestigi a Mataró continuar
fent també més i millor en educació, en cultura, en el
teixit econòmic i comercial, en defi nitiva, millorar Mataró
perquè al cap i a la fi , tots podem fer més i millor per
la nostra ciutat.

La que encapçala l’article és segurament la defi
nició que més s’acosta a l’Alcalde de Mataró.
Un Alcalde que fa servir les frases recurrents,
poc ambiciós i sense un projecte de ciutat que
il·lusioni als mataronins.
Si bé és cert que la situació actual no posa gens
fàcils les coses, no pot ser que, després de
més d’un any i mig de mandat, l’Alcalde no
hagi aportat cap nou objectiu, cap nova idea
per a la ciutat. Mataró necessita un lideratge
amb visió i amb valentia, amb capacitat de tirar
endavant nous projectes de ciutat. Algú que
no recorri als tòpics de sempre: “la situació
es difícil”, “però el govern no s’ha quedat amb
els braços creuats” , “ens esperona a buscar
noves sortides”, “la crisi és una oportunitat” ,
“ho farem com sempre, a
la mataronina, amb treball
i discreció”, o el recurs
al gran calaix de sastre
anomenat “Cohesió Social”.
Quantes vegades
hem sentit les mateixes
paraules?. Però és que
hi ha algú que vulgui el
contrari?
La veritat és que alguns,
probablement molts, preferiríem
una ciutat més neta,
amb cap graffi ti a les parets,
amb millor circulació, una
ciutat més segura i amb
més policia al carrer, amb
menys impostos i taxes,
una ciutat més dinàmica
i competitiva, més cuitada,
i més atractiva per
inversors i visitants. Sense
crear riquesa no hi pot
haver cohesió, i per crear
riquesa fan falta projectes i
capacitat transformadora...
L’Alcalde tòpic
Pau Mojedano
Portaveu
Municipal PPC
Anuari 2008
i per transformar fan falta grans apostes.
Malgrat la crisi, s’ha de tenir visió de futur. No s’ha fer
volar coloms, però sí cal que qui lidera la ciutat sigui
capaç de mirar més enllà i no limitar-se a “anar fent”,
esperant que algun dels grans projectes urbanístics
que hi ha pendents arribi a veure la llum. Per posar un
exemple: potser veurem abans la Sagrada
Família acabada que el Corte Inglés a Mataró.
I qui diu el Corte Inglés podria posar més d’un
exemple en aquest sentit.
L’únic gran projecte de ciutat, la única aposta
per dinamitzar Mataró, buscar nous sectors
econòmics emergents i redimensionar la ciutat
a l’alçada d’una gran capital europea és el
Projecte Marítim. Una aposta que ha aconseguit
el consens del Consistori per tirar endavant
però que ha estat ideada,
treballada i presentada pel
PPC. I n’estem orgullosos.
No per vanitat ni per ganes
de sortir a la foto, sinó
perquè estimem Mataró
i volem el millor per ella i
pels seus ciutadans.
Des del Grup Municipal
del PPC no ens cansem
de posar sempre el mateix
exemple: l’Ajuntament és
com una gran gestoria...i
molt cara! Massa regidories,
massa departaments,
massa despesa en comunicació,
etc. Massa de molt
i poca ambició, il·lusió i
ganes de treballar per la
ciutat en els polítics del
govern. Tant de bo el 2009
desperti les consciències
dels qui ens representen i
comencem a treballar per
fer un futur millor. Mataró
se’l mereix.
núm.1047 33

34 núm.1047
Anuari 2008
Entre la preocupació i l’esperança
Ha estat un any convuls. A mitjans d’aquest any,
com si es tractés d’una catarsi, vam ser conscients
que entràvem en un període
de crisi. Les veus dels moviments
socials i de les forces polítiques que hem estat
denunciant situacions insostenibles d’explotació
dels treballadors, de fam, de sobreexplotació
dels recursos naturals, de “venda de la vida” a
bancs i caixes, de paradisos fi scals, de guanys
estratosfèrics per a uns privilegiats-lladres, ara
seguim sense ser escoltades. Els poderosos
planegen una refundació del capitalisme,
tornant a construir un sistema antidemocràtic
i insolidari, sobre uns
mateixos ciments
que s’han demostrat
podrits i obsolets.
Les conseqüències
a casa nostra de
la crisi les estan vivint
moltes famílies que
depenen d’una feina
per viure i aquells i
aquelles al capdavant
d’una empresa, sovint
petita, que ara no
troben recolzament
fi nancer per als seus
projectes.
Aquests són moments
on hem de
promoure el bé comú
per sobre dels interessos
particulars,
treballar per evitar
l’empitjorament de
les condicions de
vida de totes les
víctimes d’aquesta
crisi i denunciar la
immoralitat i impunitat
amb les que
Quitèria Guirao
Portaveu del grup
municipal
d’ICV-EUiA
els poderosos han actuat i continuen actuant a dia
d’avui.
També l’any 2008 es va iniciar, a nivell de
drets socials, amb unes altes expectatives per
l’inici del desplegament de la Llei de Dependència
i ha acabat amb una greu frustració per
una baixa cobertura econòmica i manca de
serveis directes que necessiten les persones
amb gran dependència. Uns reptes als que
políticament hem de trobar-hi solució ja que
els drets socials són la garantia d’una societat
solidària i cohesionada.
Un altre aspecte a destacar de l’any
transcorregut és la
vitalitat ciutadana
que té Mataró. No per
recurrent és menys
important fer-hi esment.
Forma part
d’una realitat rica en
projectes i costums
que ens aporta riquesa
cultural i espais de
trobada ciutadana.
És el compromís
personal que es
fa col·lectiu per a
materialitzar-se en
ajuda mútua, festa,
esport, cooperació,
civisme, creativitat,
solidaritat, ...
Encarem un nou
any sabent que serà
difícil però que ens
tindrem els uns als
altres. Us desitjo
bones festes i un
pròsper i solidari
2009.

L’any que vàrem viure perillosament
Si l’any 2007 va estar marcat per les eleccions
municipals, aquest 2008 ho ha estat sens
dubte per l’esclat i el ràpid deteriorament de
la situació fi nancera, la caiguda del
mercat immobiliari i la greu afectació de tot
plegat a l’economia real.
Un any que s’acaba una vegada més amb
el Pressupost i el PAM 2009 aprovats, amb
la voluntat del Grup Municipal d’Esquerra,
de continuar essent resolutiu i, sobre tot, de
no fallar als ciutadans que ens demanen que
continuem prenent decisions que posin les
bases pel benestar i la prosperitat futures de
la nostra ciutat.
Davant la crisi econòmica el govern de la ciutat planteja
l’esforç inversor més gran de la història per salvaguardar
la cohesió social: incrementant la cobertura a aquells que
Francesc Teixidó,
portaveu d’ERC
Anuari 2008
més ho necessiten i impulsant una sèrie de projectes
de futur, a l’entorn del coneixement i la innovació (TCM)
que aquest any han començat a ser una realitat..
L’any passat es va engegar defi nitivament el
Pla Local de l’Habitatge. Parlàvem de les obres
del c/ Carlemany, del Pla d’en Boet , de Can
Gasol, de la Llei de Barris...
I, per acabar amb aquest resum de 2008
jo triaria l’entrega de les claus dels 30 pisos
de Carlemany als seus llogaters, gent gran, la
fi nalització i propera adjudicació dels 94 pisos
del Pla d’en Boet, per a joves, el sorteig dels 30
pisos de Can Gasol, l’entrada en funcionament
de l’Ofi cina de la Llei de Barris...
Finalment, desitjar-vos, en nom del meu Grup, bon
Nadal i feliç any 2009
núm.1047 35

Fa 30 anys que a Mataró manen els mateixos.
Per tant, convé fer memòria del que era, hauria
pogut ser i és actualment la ciutat. Durant els
darrers anys de vaques grasses, el PSC ha
encobert la desindustrialització i la pèrdua de pes
econòmic de la ciutat amb el boom immobiliari. Fins
ara, totes les apostes de futur del PSC i, per
extensió, dels seus socis minoritaris (ICV-EUiA
i Esquerra), s’han basat en el creixement especulatiu,
un creixement fet sense cap planifi cació
territorial racional, sense respectar el patrimoni
arquitectònic ni la necessària provisió d’equipaments
públics (escoles, centres sanitaris,
equipaments cívics, etc.).
Contra tot això i, des del primer dia, hem
defensat la participació ciutadana, donant
veu al ple a entitats i col·lectius de persones
compromeses amb la millora de la ciutat.
Hem apostat per una ciutat més sostenible, amb
iniciatives per a la preservació i desenvolupament
de l’espai agrari i forestal. Propostes concretes: la
declaració “Mataró lliure de transgènics”, l’impuls
de mesures per reduir l’ús de bosses de plàstic,
l’aposta pel transport públic alternatiu al cotxe privat i
la proposta de construcció d’una estació d’autobusos
interurbans.
36 núm.1047
2008: S’ha acabat el bròquil!
Hem aportat polítiques catalanistes com la catalanització
dels noms de tots carrers o el rebuig a la imposició de
símbols espanyols i l’exigència del dret de decidir tant
en la política municipal com en la nacional.
Hem denunciat la manca de responsabilitat social
de l’Ajuntament, produïda en bona mesura per l’externalització
creixent dels serveis públics. Ens
hem oposat a les constants modifi cacions
del Pla General, bàsicament pensades per a
requalifi car zones industrials en benefi ci de
l’especulació. Hem rebutjat la destrucció de
patrimoni arquitectònic (cases de cós i edifi cis
singulars com Can Fàbregas i de Caralt).
Hem posat en evidència l’incompliment de
la normativa (cas de les antenes de telefonia
mòbil o del gratacels projectat a la Ronda
Barceló). Hem reiterat altre cop la nostra
oposició als laterals de la C-32 i hem denunciat el
col·lapse de la mobilitat, els dèfi cits de serveis públics
i el deteriorament de la qualitat de vida.
Fins ara ens deien que tot anava bé. Ara, en plena
crisi, ens demanen paciència. A nosaltres, però, allò
que més ens preocupa ja no és la caiguda en què ens
trobem immersos, sinó evitar que l’aterratge sigui una
patacada que l’hàgim de pagar els de sempre.
Xavier Safont-Tria
regidor de la CUP