PRIMAVERA 1990 - MOC - Barcelona

12•1
DIP. LEG. B-1292-87
-
de laPau Cervantes,
2, pral-1 08002-BARCELONA
PRIMAVERA 1990 300 PTES
16 FF

- MOCADOR 12 13
MOCS
PAIS VALENC1À:
MOC Valendo
Btanguerles. 4, 1
46033 Volenda
COMAROUFS Df PONF NT:
MOC Ponent
Alat. Correus 11W
Ltdda
MALI OPCA
Grup d'Ot*ectors Malorco
Aptat. Correus 1566
07083 Clutat de
MENOPCA:
FMPORDA,
MARLSME:
Mallorca
MOC Menorea
Aplat Correus 178
07703 Mo6
MOC Errpcsdà
Peliguer. 25
17753 Espolla
ASSOT4d00 AnfirrlIttarlsto del Morosme
Casal Independencla
Carrt Pal. 504. 1
MAMRÓ
VAll S OR11-NTAL:
MOC VolSes 0(errlci
Ateneu PopMar
Ploça de ITsglósla.9. 31
08400 Granollers
CARPOIXA:
BAGES
MOC (Mandu)
Dos de Molg. 31. At 1
08450 Parets del Vallès
Agrupoc16Nahroltsta dela Garrotxo
ServelComarcol deJoventud
LareMolagrtda
Passelg de Borceiona 15
17830 Olot
Grup d'ObKolars clel Boges
Casalde to Pau
Aptat. Correus 392
08240 Monresa
Assemdea Antlailltoristo dol Boges
GuIrnerb. 53. 2 1
08240 Monreso
RIBFRA DIBPF
MOC (Cartes)
Plaça MaKx, 4
43746la Sena d'Almos
BAIX LLOBRFGAL
MOC Bellvtige
Prado, 12. 13- 1
08907t'Hospnalet
ANCIA.
BAIX CAMP
BAPC1 lONS
Grup a'Ctiectors deSont Just
Casal de Joves de Sant Jusi
Ptaça delPorador s/n
08960 Sont Jusl Desvem
MOC Anola
Aplat. Correus 466
08103 Igualada
MOC Peus
Ateneu Illberlon dePeus
Sort V1cenç. 3
43201 Peus
MOC Bodolona
Cosal de Joves Dolt la Mla
Ger•na Bernove. s/n
08911 Baddona
MOC Cosal de la Pou
Cervantes,2, prat 1
08031 Barcelona
OSONA
Assemblea Antlrattorlsta Id'Oblecd6
Cosol Sant Just
Sont Just,1.2
08500 VIc
RCUFDÀ
Assembleo AdIralltorlsta del Berguedà
Aptat. Correus 30
08600 Berga
UNTVF RSITAT POUTECNICA DE CATALUNVA
90C
Escoto Tticnbca Supertor d'Englnyers de
Telecomundcaclons
Jordl GIrcoa ISalgodo.SM BOr•OC6 C
08034 Barcelona
2
MOCADOR 12 -
Un altre MOCADOR. Ja en por
tem 11 a l'esquena i aquesta vegada
l'hem fet més gros que mai, per aixà l'hem
batejat MOCADOR 12-13.
Sempre hem intentat que el
MOCADOR refiectis l'actualitat del Movi
ment antimilitarista, i si hem de fer cas de
les pàgines que segueixen aquesta intro
ducció veureu que ja queda molt enrera,
de moment, els primers Consells de Guer
ra, que continua, talment com una rutina,
l'empresonament arbitrari i selectiu dels
objectors insubmisos, que les presenta
cions ja no fan l'efecte que haurien de
fer,... Queden, però, moltes coses penja
des: Encara no se sap segur com acabarà
la sentència del Tribunal Suprem anul.lant
el reglament de la PSS i de moment
s'ignoren les conseqüències de l'admissió
a tràmit per part del Tribunal
Constitucional del recurs presentat pel
jutge militar de Parnplona respecte a qui
na jurisdicció, la civil
jutjar els insubmisos.
o la militar, ha de
Els partits i organitzacions afins,
com és costum, han aprofitat rocasió per
demanar una nova llei d'objecció
reclamant el DRET que tenen els objectors
a fer una PSS (Iniciativa per Catalunya) els
uns,iuna altra amnistia els altres. Una altra
organització política (les JERC) se n'ha
sortit amb una de bona: La Insubmissió
Nacional, una Insubmissió contra
rocupació espanyola. Mentre la Genera
litat continua distribuint una guia pràctica
sobre la PSS on s'adjunten els models
d'instàricia per a sollicitar el segrest
d'objectors de consciencia per part de les
entitats de torn. L'exit de LA INSUBMISSIÓ
EN CONCERT ha deixat palès que els polí
tics d'aquest país viuen d'esquena a la
realitat social i a anys llum de les reivindi
cacions dels joves.
Una altra organització, l'AOC,
que més que una associació d'objectors
sembla unsindicat de prestacionistes, ha
volgut i vol monopolitzar la sentència del
13
Tribunal. Suprem i intenta promoure una
reforma de la llei basada enla igual dura
da de la mili ila PSS ienla no necessitat de
declarar els motius de l'objecció;
d'aquesta manera creuen que les entitats
afins a l'AOC ja tindran justificat el segrest
d'objectors.
Però coincidint amb el dia inter
nacional de l'objecció de consciència, el
15 de maig, les organitzacions antimilitaris
tes europees han manifestat la seva soli
daritat vers els insubmisos. Une actitud
ben diferent a la de l'AOC que només
pensa en la seva llei, mentre un altre
objector català, Miquel Gómez, acaba
de ser detingut i empresonat per ser
insubmís. Mentre menys d'un centenar de
persones, convocades per l'AOC, es con
centraven davant de la Delegació del
Govern a Catalunya, més d'un miler,
convocades per la Plataforma, es mani
festaven per demanar la llibertat dels
objectors empresonats i contra
l'existència dels exèrcits. Dues maneres
ben diferents de commemorar el dia inter
nacional de lobjecció.
Intentarem que en el proper
número (extra d'estiu si tot va bé) surtin
tots aquests temes.
estona:
De moment ja teniu lectura per
El plat fort d'aquest MOCADOR
12-13 és el dedicat aLA INSUBMISSIÓ EN
CONCERT, concretament les entrevistes
que Jordi Murioz ha fet c lAmòric, en LLuís
ILach i la Dharma. També us recomanem
tota la informació sobre la Campanya
Contra el Comerç d'Armes (CA) i les
pàgines d'internacional. Us oferim també
una visió histàrica, des de la prespectiva
catalana, de la Insubmissió i un article
d'actualitat realitzat per Vicenç Fisas:
L'Europa dels Blocs davant el
desarmament. Esperem quetot aixà i més
us satisfaci les vostres neures antimilitaris
tes.
EQUIP DE REDACCIÓ
Han col.laborat enrelaboració d'aquest
MOCADOR:
CORRECTORS/ES, MECANOGRAFS/FES,
MAQUETISTES, COMPAGINADORS/ES I
TOTAMENA DE FEINES BRUTES: Txell (la dire),
Pere, Joan Carles, Carles, Miquel de Vic,
Núria, Jordi, Òscar i col.laboradors
habituals.
DIBUIXANTS: Tots
REDACTORS/ES I ALTRES ACTIVITATS: Jordi
Muñoz, Maria Dolors, Vicenç Fisas, Oscar,
Benja , Jordiet,Jordi Forn, Linus, Marc,Jordi
Pujades, El Liró Eixerit, Núria, Santi i Marta,
Gustinet, Sergi Rodríguez, Manel i
corresponsals a l'estranger.

3 - MOCADOR 12 13
,
▪
43▪
ess,,, INSI.RMISSIO, 1
Ofirfkill Pr.",
i",::11 1:47Erti
L.13...W4 "..fr.
m".i7Nti. PRAPPT.iiIl ..-
W:«L =.*
• ri.:tc2.:•rf.
>,-•-wr
•E=."-
-.1.--ca
...... -
I- is
-:.
. 431
z....P.-..7.
OURENFEMOELPORTAAYIONLI?
COMMUMMyrffi.QUIPI.Mt..1.
1411rraMAMIT
F-477.4=4,
1126 re•,r.ztcla
FXS.:
z
GRC
Wz.f.f.krari
r670.74..
zirrwale:7
kr;?ffien
E:ww,:éN:s
•
,
-
••■•=,
C0.0.1•11
rr4ireftw
=
r===.
rxpsz.
Ef"
Zr.tz
LAINPUR LSM011 RTORIC.A
::•••
L'El1ROPAIELIBLOCSDAYANTISL
ORBARMAMENT
ry%
"•4:"?'-cuua
SUMARI
•r. ".; LL_2•274
rLs:Pszfrig.%.-rà
g
1.4E-*4 -
cr:=.-cYrs gi...=.•=aree
!=r..
LLRMES
'
,diciscas:
•■•-:
,.
....=..»
LAINSUBMISSIOF2,4 CONCERT
irr=i:il Efi:=1.1: --kr"
SF "•••
..t• ....« Mi3V44.
triat-44 way_Elici
•
....-.:-:= ?:=E •.r.-%•?' a-,E...tie "
na•ara:iii.7 Wa'ib:17."4,1"
ÇONTRAELPLADERPSIDU MR=11=.
• •••••-•
....trfflPRZr .iSLtt
Km-zz.z.
=?LSR i 3
a;1 r •=
L'RTL1.1r,f.1 Z1 'M
PX1'.111.
c.r..nr:=1 3.1r5J
atts
ras-trete an•fria:zrg 4
tfatttg R=1.11.111177, mw.LI
a.v.ler
erarre.ri
to.~ mer..r.s.rc
ff
c-rrr..kurn
,,,=•:••%41.•
▪ r7.1•
•
wst/E
h7LLT,A,
_
S.W2r1 .
m:-"•41'," Troal.nu
ELS INSURMISOS,LATRUTTADE
PATATESIELSENYOR RICO
¥F-15.-=•1 LL4MCP.:
kg819:!' cs2krkiii
krj-Lfaiite
k7N-S4 ..11Lrazae
11
r2
-
:
trerrA.2.....4rt
I.
*•"%
OBJECCIOPISCAL
DICCIONARIABREIJJAT
.
-cr
FE85.T.4›:
LI—
F.ra•OT.
Lf,▪
ELsommuct.uw5F.Daciur
Wffl.
aNy;
knIt
•
•-0".t.
":"":".4
WZal
•
••''.... ''
PCfrmakANTICONSTITIJCK)NAL?
sec.r.rmr. J rarczszt zw...:zer..c
— w.--.....„.wg,....7,...,P
....z.i....kia
nc......r..= .....r..--.
at,PRAC.ASFRANCkS
vanacciówomorenauffina
cni..a.nurAse.ocla
ÉLUF.T.Z.2
Fzasus---,d
,
.r.
- -
pr_r!
.m.Tint
1.?
FkirWa-54
.55,&":•:
Fiffi:17.1
Fak..r--zzou :=AW. 3S.U.
CAMPANYACONTRA ELCOMERÇ
IYARMES
errisso—
Wed;14.r.
--
-•.:-:-:1 .'
?-.r. -' ' :‘-.1 È : . — Z.-3:TY
P.i.CM:.:11k12 ---.:::..7:.:4•:-:-. ksa-,
..C......... 5.."---11— .. --.
ar.,••=-1-* vc:- ,-.11
t.r =.r..=.111.
wou wIewmaffil
bEzzrz-z
wa.a. ••••■••••■■■
145
waluaorawimr*

- MOCADOR 12 13
PETITES VICTÒRIES
4
PSS, 1
Per evitar la posta en marxa
de la P.S.S. és evident que cal anar
guanyant terreny als qui intenten
vendre-la com una postura proso
cial, solidària, oposada a la postura
passota" dels insubmisos, "que no
volen fer res". I guanyar-los terreny
vol dir sobretot treballar en la línia
d'informar i convèncer.
En aquestsentit, a Badalona, es pot
dir que hem aconseguit una petita
victòria, malgrat que un jove estigui
fent la P.S.S.
L'èxit consisteix en que no ha pogut
realitzar les feines prèviament plani
ficades perquè els centres recep
tors dels seus serveis no l'han ac
ceptat. El jove fa la PSS a la Creu
Roja, i com a VOLUNTARI d'aquesta
havia de portar a terme un pro
grama social de bard, fent feina
d'Educador de Carrer, i havia
d'ocupar en lloc de monitor de
menjador en una Escola Especial. El
beneficiari d'aquests serveis era
l'IMSP, Institut Municipal que ges
tiona tots els serveis socials i person
als de laciutat (o gairebé tots), i que
DE LA INSU BM ISSIOL'oposició dels centres vaevitar que
mitjançnat un conveni de
col.laboració amb la Creu Roja of
ereix als seus Centres personal volun
tari per cobrir algunesfeines, estalvi
ant-se així de contractar més per
sonal. Al mateix temps, aquesta
fórmula permet que l'Ajuntament
rebi serveis de prestacionistes
sense estar directament implicat
en la seva "contractació", evitant
així els perjudicis d'imatge pública
que això Ii podria cormortar. (Cal
tenir en compte que la oposició a
que l'Ajuntament agafi objectors
ha estat motiu de diversos articles en
la premsa local, i s'ha tractat en el
Ple quan va ser ocupat per la
Plataforma de Badalona, existint un
acord verbal amb el compromís de
no agafar-ne).
Abans que s'incorporés el jove a fer
la PSS, vamrepartir a tots els centres
de l'IMSP la PROPOSTA DEL MOC,
explicant als directors i delegats
sindicals les intencions d'aquest In
stitut, al mateix temps que ferem
arribar la Proposta i l'oposició alsalts
càrrecs i consellers implicats.
el projecte es portés a terme, i fins i
tot existeix un document signat pels
directors oposant-se per raons pro
fessionals a laincorporació de pres
tacionistes en els diversos centres.
Malgrat tot l'objector cumpleix la
PSS a la Creu Roja (?). Hem connec
tat amb ell per fer-li saber la nostra
postura, sense cap pressió. Pensem
que a mida que la gent està infor
mada i entènels nostres arguments,
pot recolzar la insubmissió. I és indis
pensable per poder fer inaplicable
la llei, que els qui manen se sentin
pressionats; per tant cal que en
foquem la nostra tasca d'informació
i convenciment no només als alts
càrrecs, sinó als treballadors, als
professionals, als estudiants, a la
massa social, que pot pressionar
aquests alts càrrecs. Incidint en
cada àmbit professional i laboral
implicat, són moltes les persones
que poden fer seva la lluita contra
l'aplicació de la PSS.
És una via que requereix temps.
Cal connectar, parlar, explicar,
discutir,... Potser és laboriosa, però
eficaç.
Maria Dolors
MOC de Badalona

5
MOCADOR 12
L'EUROPA DELS BLOCS DAVANT EL
DESARMAMENT
En el contexte dels canvis que en els darrers mesos s'estan produint a Europa, la
reuníficació política de les actuals RFA i RDA és el primer obstacle per a prendre iniciatives
de desarmament ambicioses. L'autor proposa 12 mesures a prendre en un termini de deu
a quinze anys per a un programa de desarmament a Europa que alliberaria recursos
econòmics que es podrien canalitzar cap a la cooperació solidària i lluitar contra la
misèria i la degradació ecològica. L'article acaba aconsellant als polítics professionals la
lectura dels llibres i estudis, ignorats fins ara, que expliquen polítiques de defensa
coherents amb la situació actual.
La realització, noia de propos
tes de desarmament ambicioses,
sinó d'iniciatives molt més modera
des queja s'han plantejat en cercles
diplomàtics europeus, ensopega
amb un seguit d' obstacles derivats,
en part, de l'accelerat ritme amb
què es produeixen els esdeveni
ments polítics en alguns països de
l'Est. El primer obstacle és, no cal dir
ho, el disseny de lafutura Alemanya.
Donant per descomptat la reuni
ficació política de les actuals RFA i
RDA, sorgeix el problema de quin
tipus de defensa militar hauria de
tenir aquesta república, de manera
que ni Polònia, ni lURSS, ni cap altre
país se senti amenaçat, provocat o
temorós.
S'han alçat nombroses veus
demanant una integració de l'ac
tual territori de la RDA a l'OTAN.
També hi ha polítics que voldrien fer
el mateix amb Hongria, tot argu
mentant que no seria bo ni estabilit
zador que els pa•sos que han format
part del Tractat de Varsòvia durant
aquestes dècades assolissin un es
tatus de neutralitat.
Sorprèn que moltes de les veus
que fa tan sols quatre anys es pre
ocupaven tant de repetir que Es
panya no podria sortir de l'OTAN
(perquè desestabilitzaria Europa,
perquè no és el mateix no-entrar
que sortir, etc.) vegin ara amb tan
bons ulls que un o diversos paisos del
Tractat de Varsòvia, no sols surtin
d'aquesta aliança, sinó que s'nte
grin a l'altre bloc militar. Quina reac
ció cabria esperar d'aquesta gent si
passés quelcom semblant però a
l'inrevés? Quina reacció es produiria
en el si de l'OTAN si, per exemple, un
canvi polític a Grècia i Turquia fes
que aquests paisos decidissin inte
grar-se al Tractat de Varsòvia? Es
El tema que s'ha de
plantejar en aquests
moments a Europa no és
com engrandir l'OTAN ó el
Tractat de Varsòvia, sinó
com afeblir-les militarment i
al'uníson.
consideraria senzillament intolera
ble. l amb raó.
El tema que s'ha de plantejar en
aquests moments a Europa no és
com engrandir l'OTAN o el Tractat
de Varsòvia, sinó com afeblir-les
militarment i a l'uníson. Es tracta
daprofitar tots els canvis polítics que
estan en marxa per transformar pro
fundament la cultura armamentista
creada per l'existència de dos blocs
militars enfrontats durant quatre
dècades.
Per sortir d'aquesta situació cal
acceptar i facilitar que els pdisos de
l'Est que es van independitzant de
Moscou, puguin adoptar un estatus
de neutralitat, de desconnexió amb
la lògica dels blocs, siguin quines
siguin les seves simpaties polítiques
majoritàries. Es tractaria d' engrandir
a Europa l'espai neutral, en el sentit
de no pertinença a un bloc, al
temps que els pdisos que restin inte
grats en les dues aliances treballin
per desmilitaritzar progressivament
aquestes aliances, tant a nivell doc
trinal com operatiu (organització,
logística, personal i armes), i per les
vies que assenyala el nou discurs de
les defenses no-ofensives i no-provo
catives.
En els deu o (quinze darrers anys
s'han donat multitud d'idees en
aquest sentit que poden aprofitar-se
i posar-se en pràctica. Això inclou
iniciatives com la de zones desnu
cleritzades, passadissos desmilita
ritzats, zones lliures d' armes
ofensives,etc. Propostes totes elles
que possibilitarien prendre mesures
graduals i recíproques en un sentit
desmilitaritzador, i augmentant el
nivell de confiança entre tots els
paisos.
Una iniciativa que va en aquest
camí és la que va fer a comença
ments d'any el líder del renovat Par
tit Comunista de la RDA (SED-PSD),
Gregor Gysi, qui va proposar en
l'anomenat "programa Seguretat
2000" la retirada de totes les tropes
aliades del sòl alemany abans del
1999, la reducció dels seus exèrcits
en un 50%, el desmantellament de
totes les zonesd' entrenamentmilitar
situades en una zona de 80 kms, al
llarg de la frontera alemanya i re
nunciar a la modernització dels seus
armaments. El ministre de defensa
de lo RDA. per la seva banda, tam
bé es va manifestar partidari de què
I'Alemanya reunificada del futur dis
posi d'un sol exèrcit, defensiu i petit
(150.000 homes).
A manera de síntesi, doncs i
prenent la invitació del ministre de
defensa espanyol de plantejar
objectius ambiciosos cara al futur
de la defensa europea, entenc que
Es tractad'aprofitar tots els
canvispolíticsqueestan en
marxa per transformar
profundament la cultura
armamentista creada per
l'existència de blocs militars
enfrontats durant quatre
dècades.

- MOCADOR 12 13
un programa cap al desarmament
hauria d'incloure les següents mesu
res generals, en un termini de deu
quinze anys:
1) Basarlanova política de se
guretat europea, tant a nivell nacio
nal comde les aliances, en el discurs
de la defensa no-ofensiva i no-pro
vocativa.
2) Avançar amb rapidesa en
la desnuclearització del continent,
creant zones Iliures d'armes nuclears
(Mediterrània inclosa), disminuint el
potencial francès i britànic i accele
rant els acords entre els EE.UU. i
I URSS.
3) Creació de zones desmilita
ritzades i zones lliures d'armes ofensi
ves, especialment al llarg de les
actuals fronteres entre blocs.
4) Retirada total de les tropes
estrangeres en tots els països euro
peus.
6
5)Acceptació de l'estatus de
neutralitat i desconnexió dels blocs
d' aquells paisos que decideixin
sortir-se del seu bloc.
6) Mantenir tot el territori actu
al de la RDA com a zona desmilitarit
zada.
7) Umitar el personal de lesfor
ces armades nacional fins a un nivell
equivalent al 0'2% de la seva pobla
ció.
.8) Umitar les despeses militars
fins a un percentatgeequivalent a
un màxim de 1% del PIB de cada
país.
9) Supressió de totes les armes
clarament ofensives.
10) Conversió progressiva de
gran part de la indústria militar, pos
sibilitant la producció de béns
d'utilitat social.
11) Potenciar els fòrums de
discussió que abastin a tots els pai
sos del continent, com la Conferèn
cia de Seguretat Europea.
12) Canalitzar els recursos
econòmics alliberats per aquest
procés de desarmament a la coo
peració amb els països subdesenvo
lupats, a combatre la misèria de
moltes zones europees i a lluitar
contra ladegradació ecològica del
Planeta.
Des de molts centres
d'investigació sobre la pau s'ha
treballat durant anys preveient
aquestes situacions i dissenyant polí
tiques de defensa coherents amb
aquests objectius. Hi ha un bon
grapat de llibres i estudis que ho
expliquen. Potser seria hora de què
els polítics professionals hi donessin
un cop d'ull.
Vicenç Fisas Armengol
Investigador sobre pau I defensa
ELS INSUBMISOS, LA TRUITA DE
PATATES I EL SENYOR RICO
Qualsevol matí -posem que
és de dimecres, com avui-, a la
barra d'un bar. Entre les racions de
truita de carxofes i els carajillos de
rom brollen els comentaris. Hi ha dos
homes que llegeixen l'Sport i un El
Mundo Deportivo.
Un dels que llegeix l'Sport ar
riba a l'última pàgina i, com que ja
s'ha llegit El Mundo Deportivo,
agafa amb mandra un diari d'infor
mació general que hi ha, oblidat, en
un racó de la barra.
El fulleja.
De cop, colpeja les pàgines
amb el palrrtell de la mà i alça la
veu: "Ara en diuen insubmisos, dels
objectors de consciència. Ja els
arreglaria jo! ¿Sabeu què en faria?
61-lo sabeu?" Algú a labarra diu que
no. (I si no ho diu, tant li és.) "A la
Legió! Els faria fer la mili a la legiól"
Un que pren un trifàsic té opinió
pròpia sobre el tema: "El que passa
és que són uns maricons". Grans
riallades. Un que menja tripa branda
la mà i explica: "Doncsmira que s' ho
passarien bé, als quartels: tot són
homes!" "Ara ja no", diu un altre,
"també hi admeten dones". Un
moment de desconcert, que s'ar
regla de seguida. "Deuen ser bolle
res", diu el del trifàsic. Més riallades.
Un que encara no havia badat
boca explica que ell, a la vida, mai
no s'ho ha passat tan bé com a
l'època de la mili. "Quines trompes
que agafàvemI" ,
explica per refer
mar I afirmació. Embalat, insisteix:
"Ningú no es mor, per fer la mili!"
Però llavors calla, perquè s'adona
que n'hi ha que sí que es moren.
Encara que no en recorda exac
tament les xifres, fa uns dies va sentir
per la tele que en moren alguns,
fent-la: nois dèbils i poc resistents.
Però no importa: ja hi ha algú que
pren el relleu, amb el to habitual
d' aquestes converses, on els dia
logants no intercanvien arguments,
sinó axiomes que basen la validesa
únicament en els decibels amb què
són proferits.
El Tribunal Militar Territorial
Tercero de la Región Pirenaico
Oriental ha sentenciat Josep Maria
Moragriega i Carles Hinojosa a un
any i un mes de presó. (El mes de
torna és perquè no puguin acollir-se
a la remissió condicional, que
s'atorga a les penes de menys d'un
any.) Quan la sentència sigui ferma,
se sabrà si Hinojosa i Moragriega
han de complir la condemna en
una presó militar o en una presó civil.
No es poden queixar. Pitjor els
hauria anat si al Tribunal Militar Terri
torial Tercero de la Región Pire
naico-Oriental hi hagués estat Fran
cisco Rico, de la Reial Acadèmia
Espanyola de la Llengua. A la
classe de dimecres passat a la Uni
versitat Autònoma, el senyor Rico
va dir (en el seu aristocràtic estil
tipus carajillo de rom i truita de mon
getes) com condemnaria ell els in
submisos Hinojosa i Moragriega:
"Que los fusilen. 0, mejor aún, que
les corten la cabeza y nos la trai
gan". És clar que, tot seguit, es va
cagar a les calces i es va afanyar a
explicar que ho havia dit a tall de
broma.
Gràcies, Pacolete, per
aclarí'ns-ho.
Quim Monzó.

7 - MOCADOR 12 13
POTSER ANTICONSTITUCIONAL?
D'un temps ençà, i donat el caire
que agafen lescoses, el ministeri de
Defensa no para de recordar-nos
que la mili s'ha de fer perquè ho
mana la constitució que tots vam
votar. Hi hauria molt a discutir. La Ilei
no és mai científica i per tant és
susceptible de moltes interpreta
cions, i. tal vegada, donant-li la
volta a la truita podríem explicar la
seva anticonstitucionalitat. Anem
per passes. Amb la constitució a la
mà, tenim l'article 30 que, sota el
títol "De los Derechos y Deberes de
los Cludadanos" ens parla de tot allò
que es refereix a l'actual estat de la
qúestió. El primer punt d'aquest ar
ticle diu: "los espar‘oles tienen el
derecho y el deber de defender
España. Això es pot interpretar
dient que quan vingui una guerra ja
ho faran. D'altra banda, a les dones
,sels impedeix de fer la mili, per tant
se'ls vulnera el dret. El segon punt
assenyala que: "La Ley fijarà las
obligaciones militares de los es
parloles y regularà, con las debi
das garantías, la objeción de
conciencia, así como las demas
causas de exención del servicio mili
tar obligatorio, pudiendo imponer,
en su caso, una prestación social
sustitutoria". De la constitució
emana una llei que obliga a fer la
mili, però no és la pròpia constitució
qui obliga a fer-la. Si per la mateixa
llei s'anul.la la mili obligatòria, la
constitució resta inalterable i no val
dir que si aquesta llei anul.la el
servei obligatòriament se n'hagi de
posar una altra que contempli el
servei social substitutori. El condi
cional del verb "poder" que s'utilitza
a l'enunciat anul.la aquesta obliga
torietat.
Tampoc el tercer punt de l articulat:
"Podrà establecerse un servicio civil
para el cumplimiento de fines de
interés general" diu que necessà
riament s'hagi d'establir aquest ser
vei. Ara és lús del verb -"podrà
establecerse" implica que també
"podrà no establecerse"- el que ha
traït els interessos del govern i. d'al
tra banda, en aquest punt ja no es
menciona per res el servei militar. I
no cal ni comentar el quartpunt de
l'esmentat articulat: "mediante Ley
podran regularse los deberes de los
ciudadanos en los casos de grave
riesgo, catastrofe o calamidad
pública", ja que és una re
dundància del tercer punt.
Un cop tenim la possible aconsti
tucionalitat del servei militar, anem
a buscar-li la inconstitucionalitat.
Raons teòriques i pràctiques no en
mancaran.
Per començar, la posada en pràcti
ca del servei militar xoca frontal
ment amb molts aspectes de la
constitució, sobretot amb la preser
vació dels drets fonamentals i lliber
tats públiques de l'individu. Així, si
ningú pot ser retingut en contra de
la seva voluntat, mitjançant el ser
vei militar es nega aquest dret. Una
retenció que d'altra banda po
dríem qualificar molt bé de segrest i
que portaria a la conclusió que si el
segrest és un acte terrorista, l'obli
gatorietat del servei militar constit
ueix un acte de terrorisme d'estat.
Però, a més, es vulneren altres drets,
com el de llibertat d'expressió -dins
un quarter no es pot parlar de polí
tica ni expressar cap sentiment anti
militarista- dret a la higiene -les
condicions del menjar a algunes
casernes són lamentables: fins i tot,
a vegades es poden veure rates
passejant-se per sobre el menjar- o
el dret a la seguretat -alguns quar
ters estan que cauen amb el perill
que això comporta- entre altres
problemes.
És a dir, si la mili és aconstitucional,
resulta un calaix de sastre dins el
qual es pot atemptar constantment
contra la constitució. Potser al ferla
constitució ja es va pensar en això,
és a dir, laconstitució s'aplica sem
pre que no es digui el contrari. Això,
però, seria una espifiada monu
mental.
Si la mili és en sí aconstitucional, és
prou clar que pot passar a ser anti
constitucional.
D'altra banda, recentment s'han
donat algunes irregularitats que
enfronten clarament el sistema mili
tar amb laconstitució, com el fet de
les dificultats que va haver-hi en
algunes casernes per votar a les
passades eleccions generals on,
segurament per descuit, alguns sol
dats que tenien guàrdia no van
gaudir del temps reglamentari per
exercir el seu dret de vot. Tampoc
és massa clar el que passa amb la
gent que té més de vint-i-vuit anys i
que, per tant; només fan vuit mesos
de mili. Molts d'ells estroben que, en
demanar la corresponent pròrroga,
els fan signar un paper en el qual
renuncien al seu dret i, si no, no se'ls
concedeix la pròrroga. A la fi, la
renúncia ha estat paper mullat, però
la intenció de coaccionar queda
palesa.
Pau Valero
Publicat a Set dies d'actualitat,
núm. 16, 2 de març de 1990.

MOCADOR 12 -
13
8
QUÈ EN FEM DEL PORTAAVIONS?
CONCURS D'IDEES: QUÈ FARIES AMB EL
PORTAAVIONS?
Dins la campanya contra el comerç d'armes
(C3A), un grup d entitats, entre les quals hi ha el
MOC, ha convocat un concurs d'ideessobre un ús
no-militar al portaavions de l'armada espanyola
Príncipe de Asturias. Aquí publiquem unes quantes
raons de per què no volem el portaavions i les
bases per a participar al concurs.
Per què no volem el portaavions?
1- Per ofensiu
El portaavions és un vaixell extre
madament ofensiu, tant pels avi
ons que porta com pel vaixells que
sempre l'acompanyen (tres o
quatre fragates, un petroler i un
vaixell d'aprovovisionament), for
mant l'anomenat "Grup Alfa". El
"Príncipe de Asturias" carrega 22
avions Harrier denlairament verti
cal, capacitats per atacar territoris
dels Nord d'Africa i recolzar les
operacions anfibies de la Infanteria
de Marina. També porta 12 he
licòpters SH-3H Sea Kink de Iliuta
antisubmarina.
Espanya es dota d'un portaavions
en un moment en que a Europa
s'està pinatejant reduir les armes
convencionals i suprimir les armes
ofensives i provocatives les quals,
per les seves característiques,
creen inseguretat i desconfiança.
Els portaavions, símbols de la ca
pacitat de projectar molt lluny un
gran poder destructiu, han de desa
parèixer.
2- Per innecesari
L'existència del portaavions es justi
fica oficialment per protegir lesilles
Canàries i per fer front a les
"amenaces" del Marroc i de la URSS
en aigües atlàntiques.
El cert, però, és que els problemes
amb el Marroc són de caràcter
polític, i sols s'haurien de plantejar
en aquests termes. Pel que fa a la
URSS , és un absurd pensar que
aquest pais té intenció d'emboli
car-se en un conflicte armat contra
l'OTAN en aigúes de l'Estret de
Gibraltar o de l'Atlàntic.
El portaavions, per tant, no pot dis
suadir ni al Marroc ni a la URSS, i
tampoc hi hacap necessitat de que
ho faci. La seva existencia és, per
tant, innecessaria.
No hem d'oblidar que, tal com ha
reconegutpúblicament el Secretari
BASES DEL
CONCURS
1- El concurs consisteix en donar
idees sobre un ús pacífic i
alternatiu al portaavions "Prínci
pe de Astúrias".
2- L'objectiu d'aquest concurs
d'idees és crear una opinió
pública favorable a la
reconversió de les armes clara
ment ofensives, com el porta
avions, per tal de transformar-les
en aparells d'utilitat social.
3- Qualsevol persona pot parti
cipar en el concurs, sense
distinció d'edats. S'ha d'escriure
en un foli, explicant el que es creu
podria fer-se amb el portaavions.
4- Cada persona pot exposar el
nombre d'idees que vulgui.
5- Es poden redactar en qualsevol
llengua de l'Estat.
6- Les idees es poden descriure
en l'extensió que es cregui neces
sària.
7- Les idees poden anar acom
panyades de dibuixos. En aquest
cas aniran en un paper apart.
8- Totes les respostes s'hauran
d'enviar, individualment o aple
gades, a la seu del concurs:
CONCURS PORTAAVIONS -
C3A Rivadeneyra, 6 10é 08002
Barcelona (tel. 317 61 77)
9- Es recomana que les respostes
s'enviin abans d'acabar el mes de
Juliol.
10- Durant l'estiu es farà una
selecció de les millors idees
presentades, i un jurat de deu
persones, en representació de les
entitats patrocinadores del
concurs, decidirà sobre la idea
guanyadora i les deu finalistes.
11- Entre d'altres premis, els
finalistes podran disfrutar d'un
viatge en el Sirius, vaixell de
Greenpeace.
12- El resultat del Concurs es farà
públic el dia 24 d'Octubre.

9 - MOCADOR 12 13
d'Estat d' Hisenda , la seva construc
ció fou decidida per compensar del
"disgust" que les hi suposà la legal
ització del PCE a l' any 1977. Aquest
és el motiu real de la seva construc
ció, i no pas les necessitats de la
defensa espanyola.
3- Per car
El portaavions ha costat més de
100.000 milions de pts., però si
comptem el cost dels avions i he
licòpters que porta i el de les fra
gates i vaixells que l'acompanyen,
ens resulta un cost total de 400.000
milionsde pts., una xifra similar al PIB
de paisos com Costa Rica, Bolívia o
Hondures, sis vegades superior al
pressupost del Ministeri d'Afers
El dia 1 de maig un grup de persones
del MOC i de Mili-kk van afegir-se a
la manifestació que convocaven
una colla de sindicats i organitza
cions obreres al Passeig de Gràcia -
Rosselló pel dia del treball.
El grup formava una columna de
treballadors de la PSS uniformats,
amb el seu corresponent coman
dament (moltes persones que
també volien participar-hi van ha
Estrangers, cinc vegades més gran
que el de Cultura, el triple del
pressupost anual de I'Ajuntament
dde Barcelona, i la mitat del
pressupost total de laGeneralitat de
Catalunya. Masses diners simple
ment per "lluir "
de portaavions.
A més, nmantenir l'operativitat
d'aquest Grup Alfa costa més de
16.000 milions de pts. anuals, és a dir
45 milions cada dia. Tot plegat un
veritable dispendi en un país que
encara necessita de grans inversins
en educació, sanitat i cultura, entre
d'altres coses.
CARACTERISTIQUES TÈCNIQUES DEL
"PRINCIPE DE ASTURIAS"
Càrrega : 22 avions AV-8 HARRIER
L' 1 DE MAIG
ver de quedar fora a causa del
nombre predeterminat de membres
d'una columna. Potser l'any vi
nent.,.) i amb una pancarta que
deia: servei substitutori esclavatge
obligatori, ni mili ni pss, insubmissió.
Toteslesfonts consultades coincidei
xen en manifestar que la nostra pre
sència va ser força compresa i que
aquest gest serà un pas positiu més
en l'apropament de les forces sindi
12 helicòpters SH-3H Sea King
Cost : Més de 100.000 de pts.
Tripulació: 800 homes
Alçada : 53.8 mts.
Eslora : 196 mts.
Pista : 175 mts.
Pes : 16.400 Tm.
Vel. màx. : 27 nusos
Autonomia : 6.500 milles ( anant a 20
nusos)
ENTITATS CONVOCANTS:
• Campanya Contra el Comerç
d'Armes -C3A
*
•
•
•
Justícia i Pau •
Fundació per la Pau
Associació N.N.U.U.
CDDT MOC "
AOC Perifèria
En pie de Paz
cals i de la classe treballadora (10
part que no feia cua a les costes del
Garraf) a les nostres reivindicacions
contra la pss.
Un detall estratègic de gran
intel.ligència per part dels organit
zadors fou arribar tard i remontar la
manifestació de davant cap endar
rera a fi de donar més difusió a la
nostra participació.

avui, dijous
8 de febrer de 1990
MANIFEST CONTRA LA MILI
2a LLISTA D'ADHESIONS
Atès que la llibertat és un anhel i un dret fonamental de l'ésser humà, el absolutament questionables i anacroniques. Constatem que la LOC (llei
compromís dels qui Iluiten pel seu assoliment, rebutjant l'autoritarisme irra- d'objecció de consciencia) i 1a PSS (prestació social substitutCria) que se'n
cional de l'exèrcit, és també el nostre; és del tot coherent amb aquest anhel. deriva estan del tot encaminades a fer possible el manteniment de 1a mili,
Atès que el servei militar un atemptat contra les Ilibertats individuals i fiscalitzant i penalitzant l'objecció per dificultar-ne el creixement. Entenem
col.lectives, ens mostrem contraris i.contraries al manteniment del mecanis- doncs solidària i legitima la posició de rebuig dels qui es neguen a col.labo
me de conscripció (dret que s'atribueix l'Estat en disposar arbitràriament de rar-hi, fent ús de la seva Ilibertat iexercint la seva responsabilitat cívica.
la vida dels ciutadans). I encara més en la mesura que el seu mantemiment Demanem per tant, que la seva actitud no sigui castigada ni reprimida, i
implica que es posi en perill la vida, la integritat fica i el benestar dels jo- quesiniciï el camí envers 1a desaparició de la conscripció, ja que és atemp
ves afectats, per tal com les raons defensables al.legades per mantenir-la sén tatoria contra drets fonamentals de l'ésser humà.
MIQUEL DESCLOT (pot) lAUME MELENDRES INGLES lescríptor) JOAN (museOleg).EAMOi SAN MART1N PARAMO (engtnyer Industnal) PAULINA tudtant de Dot) CRISTINA GARRETA ) GIRONA lestudíant} SANTIA.. i AR
GOMIS (eactiptot) ALEX SUSANNA NADAL (editorl TERESA PAMIE-S BER. COLOMER i FRELXA (adm. A). SARRIA-ST GERVASI) PERE TORRENT GON- BOIX BALLÚS(cattet) JORDI FONT TARRES (paym) MONTSERRAT ,...UUSTI
TRAN (escnptoral SEBASTIA SORRIBAS ROIG (eactiptor) MONTSERRAT ZALEZ 'PERET' (graftsta). IORDI PADRÓS (musedleg). LLUIS ANGLADA i FER Imestremsa de casa) FRANCESC PORRET GAY (ompleal de banca .bat)
ROIG(escr tptota). FERRAN MALLOL PER1CH (editor). FELIPE BORRALLO RU. RER(Istbliolecari). PERE COMELLES 1 CASANOVA (bibliotecan). MAGIMIRET ELISABETH MASERAS GIMENO (admoustrat Iva) MARTA SAENZ MATES(ad•
BIO leditot) MARIA MERCP MARÇAL (nctiptora). IOSEP Ma BENET 10R- MESTRE larguebleg). JOSEP PINEDA i R1UMALLó (guimic). IORDI CANAL i moustratival ANDREA VALLS (admoustrattva). TONI MASSANES SANCHEZ
NET (escríptot) JAUME CREUS (escupton ENRIC LARREULA (orplo) Nti ARTIGAS (lubltotecan). JORDI CIURO i MORENO (lubhotecan). 10AQUIM (cuiner). FLORENCI ANDRES D1AZ (cauter). CEL1A PREMAT KATZ (asautent 3
RIA FELIU (cantant) ALBERT PLA (arbsta). ELECTR1CA DHARMA LLUES COROMINAS (engmyer indusanal). MIOUEL.DIDAC PINERO COSTA Obbre. socla1) PATRICI HERNANDEZ CLARET ltactoc mulumpal) CONCHA TORNE
LLACH (cantauton MAFUNA ROSSELL (cantant). MONTSERRAT ALBET (mtut. te). ANGEL GÓMEZ LOZANO (oilotmabc) XAV1ER REHUES 1 ESTIVILL (m. GUINART (aullbar admmuttabva). XIVA FOLCH Isecretana) JORDINA CU.
cdlogel ADOLF OSTA PEREZ Icantant). 10AN AMERIC (cantamor) JOSÉ Ma guitectel. MERCE SALAS I CAMPMANY Ibiblloteckia-Doc). MONTSERRAT N1LL i SANCHE2 ladmatuttatIva). JOSEP MODOL DALMAU ladmuustratín)
CANO ANDRES (composdot, en reprosentamó de MECANO) BARS. SUI GE- CASTELIS CAP (psmodatra). LOURDES VALLSLILLO (imatge per ollinador). LU1S IGNACIO GARMENDIA RAMONEDA )treba(lador somal) LLUIS MA
NERIS IORDI TARDA i CASTELIR (rockero). JOAN CALDUCH ALARCON JOSEP PAACERISA PUIGPELAT(psicoanalista). SANTIAGO i ALBESA BENA. LLORQUIN EGEA MARIECLAIRE BERCHE MARTA PAMIAS ROCA Ma
(11.31C de DETECTORS). SOPA DE CABRA PEP LOPEZ (múluc). ORLAND VENTE fprogt amador) IESES SOLÉ i FARRAS (psicaleg) JOSEP DELAS (mre- DOLORS FEJLCARA TORROELLA JOSEFINA FULCARA 1 TORROELLA
CARDONA (Inúsuc grup GREC) HUAPACHA COMBO JORDI FABREGAS ndleg) OCTAVIMONCHELO ARENAS (anunador econdull) ORIOL CABREI MONTSERRAT AGUSTí PLA Ravuta L'ESCON NEWS. CaaalLlabnoamence a
CANADELL (onimc) JAUME ARNELLA Iromancen. CELDON1 FON011 (can- FABRE (bièleg) JOAN VIDAL I RUGGIERO (psicàleg somal). RAFAEL XAMBO Catalunya Dones Ferallatea de Cerdanyola Aut dedones del Bages. CSPC
tant) MANUEL CAMP OUVERAS (mum.c). TON RULLó ARGILES (músic). (eomdleg). VICTÒRIA SAU SANCHEZ (pmedlogal. PERE OLIVÉ, DOLCET (Maluesa). M.D.T (Matuesa) Asa. de(oves contra l'atut (Maruesa) Ututat per la
SANGTRAIT HECTOR VILA Ma. 10SEPVILLARROYA. 10AN SOLER BORO- ladvocat). DOMENIC SANROMA i F1LELLA (advocat(. LLULS MA. M1LA SA- pau (Manreaa). Kolectivo SKABETXINA (Manxeas) Grup detellot del'entom
NAT GREC. SAU PICAP (thscograbca) ALBERT REGUANT (promotor ducs- N1ER (advocan. MARC PRATBAOUE(advocat). MATEO HIRNANDEZ LOPEZ (St Vioenc de,CastelIet). Ass contta l'atut luverul 19Ballts). Cte Comarcal Bo
gtabc) N'GAI N'GAI DETECTORS ELS PETS LA MADAM. LLUIS SANT I (advocat) ANTOMVIDAL 1 MIQUEL (totògrat) Ha. JOSEP HOSTALRICH (pe. ges.Berguade de CNT. Sualmat M.tall CNT (Matuaaa) Sullcat 0i1C11VdILS CNT
MONAOS (dibuotant) ENRIC MAJO (actor) JOAN TENA i ARAN (mestre cm riodista). CONSUELO SAENZ (persodiata) LLORENÇ TORRADO t VALLS(pon- (Marllea). Sollicat Oficuo varu CNT (Mantesa( FederacM local CNT (Matossa)
reggrall AVELINA ARGEFELF-S MIRANDA(core(sgrala ballanna) ANDREU AL- odutal GABRIEL PEACAR-MILLAN (DisC jOCke)locutor). ANDRES NAYA SuMmat Fabrdr Tfuld CNT (Maruesal Soullat Ountugues CNT (Memesai S S
FARO HERNANDEZ (escultor) JORDI LOPEZ VIDAL (ballari). ANTON1 Rl. (FAVA). EMPAR PINEDA (MCC). ANNA ABAD i BARBERA (preallenta d'ANI. SAF CNT (Manreall S S. LEMMERZ ESPANOLA, S A CNT (Mantesa( S S Auto.
BAS (cluectof de onoma). SERGI AGUILAR (escuItor). MIGUEL M1LA SAGNIER MAL HELP). JORDI MOLLON (MCC). RAMON CASARES (MCC). PEDRO GON. móvtles y Sennmce MORROS, S.A SEAT CNT (Manta) S S PIRELLI NELIMATI.
(dusenyadon FRANCESC TODO GARCIA nousta pottorl EISCOMED1ANTS. ZALEZ (Executiva CONC). 10AN GIRALT (USTEC). NATI MURGIGALDAY COS CNT (Manntsa(. S.S PIRELLI NEUMATICOSCNT (Mana) S S COMEACI
JAVIER MARISCAL (d)bumant) FRANCESC LUCCHETTI (actor). ENR1C AR. (USTEC) ALBERT MARIN (president d'AC0). ''TANO" CASACUBERTA (contr. AL MORROS, S A CNT (Mantosal S S LIGF-SA, S A CNT (Mantems) A E Selva
REDONO (actor) monrrses GUALLAR (actnu) ORJOL GENIS (Teatrede lian d'AC0). ANTONI MALET (protessot UAB). CESC TERRAZA 1 CUSI)ptol dot Espriu (Barce(ona) SOROLL Musatgers Antombtanstes Revuta LA LLETRA
ge() SANTI R1CART PASTOR (actor(. PEPE RUBIANES ALEGRET (actor). 10. ICE.U13). ENRIC GRACIA BARBA (prof Univer.) NIIRIA RAFEL I FONTA. A ANTI (Assocamo cu(ttual) Dutnistudora "EL LOKAL" EL LOKAL ARTESANS
SEP MARIA FLOTATS (actor duectorl. JORDI PARIS ROIG Ichbumantl. JOAN. NALS (prol. Univ.). JOAN Ma MIRO SANS (prol. Univ.). ANTONIO PUERTA DE LA PAU AMICS DE L'ARCA. Centre d'Ini., Assemozamant r omov d'alteman
JOSEP THARRATS VIDAL (pnuot) JORDI ARIS (membre d@ la FURA DELS NOTARIO XAVIER CORREIGIBLANCHAR (prol.Univ.). RAMON ves educatíves • PITET. BRIGADES INTERNACIONALS DE PAU ESCOLTES CA
BAUSI PEP MUNNE (actor( JAUME MATEU BULLICH (pallasso-TORTELL ALCUBILLO GONZALEZ Iptol. Uruv.). CARLES PADRO n LAIMON (ptol TALANS CAPUTXINS DE SARRIA FUNDACIÓ PER LA PAU Col lectm d'OKU
POLTRONA). ANGEL PAVLOWSKY (actor( ROSA VIRGILI CAMPS (Regido- Univ.). BABIL GIMENO GRACIA(plof. BUP). ROBERT TOMAS (prol.Untv ). PAS. ConseU dela loventot de Batca(one (C 1R) Ass pera la recupotamó deis
ta Al. la S,oro de GaM) IAUME SOLER n PASTELIS (alcalde d'Allsúcías) M1. CONXTIA MIR CURCO (ptoi Unív (. PERE NOLASC RAMIS i FONTARNAU boacce autectons (ARBA) Ass deVems de Sant Andreu dePalomar CANC Bot,
GUEL RAMOS MORENTE (vocal del CNOC). PERE AYGUADE I AYGUADE (educador). ARTLIRO PEREZ ALMOGUERA (prol.) EMILI JUNTENT 1 SAN. ga INTEGRAL Remata EN PLE DE PAZ PERIFERIA. STAC OCA (Objectors de
(thputan. SEBASTIÀ RIBES I GAROLERA (diputat provommi( EULALIA VIN- CHEZ (prol. Univ.-arguedeg) MAX TURULL RUBINAT (prol. Uruv.). BERNAT Consmanma d'Agricolos) Cenoe d'Eaplm X1XELL Col lecou per la Insubllamode
TRO CASTELLS (3a tinent d'alcalde A). de BNA). ANTON1 LUCCHETT1 i MUNILSA (prof. Untv.).VERENA STOLCKE )antropgloga.temmuttllprot Unly). la U/1/4/3. Grup de Dones de la UAB. ALTERNATIVAVERDA. Co( lectuts gana de
FARRÉ ltegnim A) de BNA) JOAN ARMET Idtputan. IOSEP Ma ARAGONES MIQUEL BARCELÓ I PERELLÓ (catedràtic(. PEPA GASULL VILELLA (prot Sta. Coloma de Gramenet r de Badalona (FAGC.JAG) CNT (Santa Coloma da
(alcalde de Montamg) FERMI PELUSE MART1N (alcalde de Timaaa) LLUIS Univ ) HELENA ESTALELLA I BOADELLA (prol.Utuv ). LUPICINIO INIGUEZ Cllamenet) CDS (Santa Coloma deGramenet). Conotò deSoltdentat deSta Colo.
HERNANDEZ ALCACER (eka)ds, da Sta Coloma de Gtamenet) FERRAN RUEDA (prol Univ) 1ORDI OLIVA n LLORENS (butonadon 1UDIT SUBIRAC. ma deGramenet Remsta INTEGRAL Cnda a laSokcientat (Sta C deGramenet.
SARO MADRIDEJOS (regidor Aj deSta C. deGf.). JOSEP MO/AL (regidor A BURGAYA (historiadora) 10SE TEJADA FERNANDEZ (prol. Unív.). AR. PSUC de St. Andosu. ICC de St Andreu Cornmstó de Pau Desarmament n de
de Sta C. de Gx ). ELOY JURADO CUBERO (regnior Aj de Sta C. de Gr.). MAND MONTOLIU ROLDAN (historiador) ROBERT RISCH (prehmtonador). Soltdaritat deSant Andreu LaCasa del Sol Naunent (Centre d'Espla,Ttempl
ANDREU BANÚS I GUERRERO (regiclor Al. de Sta. C deCll.). PEDRO GAR- ALBERTO PRIETO ARCINEGA (proi. Univ.-UAB) 10SE LUIS MATA GONZA- lectiu parla pau r objaccat deSanta Engracm Futtermtat Caries de Foucault Es
CIA AZORIN (regulot Aj deSta C. deGr.). OTILIA VILLANUEVAAGUSTINA LF2 (prol. prelustdria(.10SEP FONTANA (biatonadot). ESTEVE PONT BARCE- cola d'Adults Pegaso. CGT.CNT (lleida) IERC (Liella). JOVENTUT REPUBUCA
(regdora A) de Sta C. de Gr ). JOSEP Ma REGUAN (presllent C. Nac. Ló (ptolsuaor). DANIEL RECASENS VIVES (prolesson. MANUEL IORBA 11011- NA (1.1mda). Grop deloco. de Paultnyes (ORVEPARD) Mtbana Recho Parchnym
d'ERC). HEIWIIERT BARRERA (Plesllent d'F-RC) MIQUEL PUEYO (thputan BA (prolosata) JOSEP PUM BOIX (prol. Unts UAB). RAMON VALDES (cate- Alternabva Verda MEC (Useda) E U deTrebaU Somal (Alumnes) SIEC S Coop
JAUME RODRI Iegum de Govern d'ERC). TESOS PRUIA (egutp de Govern drabc Umv.). SILVIA CARRASCO i PONS lantroplloga(. BLANCA PALMADA C Ltda. Sectetanat d'Estudmnts Facultat Medímna de Llecha UMDC (Umcia)
d'ERC) 1UAN RAMOS (CAMILO) (Consellet Dtre St. Andreu.10.1 SEBASTIÀ PELEZ (prolessota). IOSEP BOGUEITOSAS (prol UPC). 10SEP Ma. VADELL r Granin Escola 'LES OBAGUES S. Coop.C1 Egtup de Campaments )Llella) Ca.
VIVES r MAS(enginyer Industnal) IOSEP MANUEL RUEDA i TORRES latgued ROCA (potd. UPC). JOAN GÓMEZ i URGELLES (prot UPC). Ma. 1ESGS IZ- eal de tovea de La Bordeta alella) Recho Ponent CusperatIva Hetbabona (Ilm.
leg) GEMMA HERNANDEZ HERRERO )arguedloga(. JOSEP CASTE1LS QUIERDO (prol. Univ) RAMON BUXO 1 CAPDEVILA (prol. asaomat UAB). da). Connte Óscar Romero (Lleicia). Centre Esplal Booleta (1.1eída) Grup Lndepen
CAMP (ngueàleg). MART1 ABELLA r PERE )aparellador) XAVIER LóPE2 TOMAS IBAREZ GARCIA Iptoi. Univ ). LOSEP MARIA SOLÉISABATÉ (broto- dent de Donas de Ponent Centre de ROCIII606 Tru Tras (Uenial Grup de loves
FONT lengtnyer tectuc). PEPA ESTRADA ALIBERAS (graluta) 10AOUIM CAP- riadon MAITE ARTEROINOVELLA (ploleseora) FRANCESC CANET Idoectot Magtans (Llenta) Grup Local deServel Civil Internamona( (Letda) MOVIMENT
DEVILA r GAYA (jmer) VICENTE IRANZO FERNANDEZ (Iimc) AGUST1 ME- de 11 B. Romon Muntaner-FIgueree) MARGARITA VERT t ROS tproiamara D'OBIECCIÓ DE CONSCTENCIA (MOC). COORDINADORA ANTIMILI
LLADO r RODRIGUEZ (pubhotan) 10AQUIBI FlUIZ DE ARBULO BAYONA (ar. BUP) CARLES CASTELLANOS (prolessor UAB) TONI CASSERF-S (professor COL.LECTIU ANTIMILTTARISTA PER LA INSUBMISSIO (CAMPI)
gueOleg) RAMON MORELL ROSELL (econortustal JORDI PADRO WERNER d'adults) SERGI PIQUET r ESTRADA (eatudíant) NÚRIA VILA i RABELLA (ae
Aquesta ésla publicació del MANIFEST. Qualsevol persona o entitat que s'hl vulgul adberir pot fer-ho signankle l enviant-lo al: CASAL DELA PAU Platatonna
-
d'objecton I objectores per la lasubmhaló (MOC MIL1•113
• CAMPI), cl Cervantes niun. 2, pral. 08002-Barcelona, tel. 318 39 94, 1 ingressantla quandlat de 1.000
ptes. al cic 119.04.1 de l'Agencla Plaça Espanyola de lHoepltalet de Llobregat (Caha de Barcelona).
LA INSUBMISSIÓ
EN CONCERT
NI MIL1
N1 PSS
DIVENDRES 9 DE FEBRER, A LES 22 HORES
PALAU MUNICIPAL D'ESPORTS (Barcelona)
LLUíS LLACH ELÈCTRICA DHARMA
JOAN AMÈRIC ALBERT PLA
-
Venda de localitats: Punts habituals. Dijous 8 i divendres 9, venda a les taquilles de Gran Via Aribau.
CONVOCA: PLATAFORMA D'OBJECTORS IOBJECTORES PER LA INSUBMISSIONOC -
MILI-KK
- CAMPI)
PERQUÈ VAM NÉIXER PER SER LLIURES, NO SOLDATS

11 MOCADOR 12- 13
AMB RAÓ INSUBMISSIC5. Jordi
García, Tomàs Gisbert, Francesc
Porret i Jordi Muñoz. Uibres per la
revolta. Ed. Revolució.
Amb raó Insubmissió és un llibre
que fa un repàs de l'evolució de
l'antimilitarisme a partir de les influ
encies d'altres ideologies així com
les diferents estratègies emprades al
llarg del temps fins arribar a
l'actualitat. Està estructurat en cinc
grans blocs que es corresponen
amb els capítols segúents:
• exèrcit
i antimili
tarisme
el poder militar a
l'estat espanyol
• la militarització
dels joves
• el
camí cap a la
insubmissió
• el
futur és antimi
litarista
En el primer capí
tol es realitza un estu
di de la influència de
diferents corrents
com el liberalisme, el
marxisme
l'anarquisme en
l'antimilitarisme actu
al per passar més en
davanta fer un estudi
de l'exèrcit des de
l'Optica antimilitaris
ta, tant pel que fa als
seus propis valors
com pel que fa refe
rència ala visió que es
té del món des d'una
perspectiva militar.
A continua
ció s'exposen el
principals trets del
moviment antimilita
rista en l'actualitat,
diferenciant termes
com pacifisme i no-violencia i
especificant el fronts de lluita que hi
ha i les formes d'acció emprades fins
ara. Es comenten també les
alternatives socials de
l'antimilitarisme estructurades al
voltant de tres eixos: la defensa
sense exèrcit, la defensa popular
LLIBRES
armada i la defensa popular no-vio
lenta.
En el segon capítol s'analitzen les
funcions defensives que la Constitu
ció atorga l'exercit i les funcions de
defensa que es porten a terme tant
a nivell extern com intern. El capítol
es clou amb una revisió a la reforma
militar portada a terme pel PSOE,
des de la seva arribada al poder el
1982, amb l'objectiu de modernitzar
les forces armades.
En el capítol dedicat a la militarit
zació dels joves es fa palès el rebuig
Jordi García
Tomàs Gisbert
Francesc Porret
Jordi Muñoz
Al3 RAÓ
INSUBDUSSIó
general de lapoblació al servei mili
tar i les funcions que aquest servei
exerceix en la nostra societat. A
continuació s'analitzen (al meu pa
rer, un dels millors apartats del llibre)
els diferents mecanismes que
s'apliquen al recluta per tal
d'inculcar en ell dos principis bàsics:
la disciplina i lajerarquia. Per últim es
comenta punt per punt la "reforma"
que el govern promou referent al
servei militar.
El capítol sobre el camí cap a la
insubmissió s'inicia en els
antecedents de la lluita anti-mili
(revoltes contra les quintes, accions
a diferents paisos arrel de situacions
concretes: França a la guerra
d'Algèria, Estats Units a la guerra del
Vietnam. etc) per passar més enda
vant (després de precisar el con
cepte d'objecció de consciència)
a realitzar una exposi
en el futur.
ció de la història de la
objeccció de consci
ència i de la Iluita anti
mili estructurada en
els blocs següents:
repressió (1958-1977),
compàs d'espera
(1978-1984), cap a la
insubmissió del 1985 al
maig de 1986, del
maig de 1986 al gener
de 1988, del febrer de
1988 en endavant).
El darrer capítol,
"El futur és antimilita
rista", fa una valora
ció actual i global de
tot el moviment anti
militarista i acaba
elaborant quatre hi
pòtesis de futur, ana
litzant-les una a una.
El llibre, en conjunt,
dóna una visió actual
i global de la lluita
antimilitarista i de la
insubmissió en
concret a partir de
l'estudi de la seva
evolució i analitzant
els diferents elements
que han influit i que
cal tenir en compte
Joan Carles
N de la R. A la secció de MATERIAL
s'indica com es pot fer per comprar
aquest llibre,

MOCADOR 12 -
13
Objectar és desobeir. I la
desobediència acostuma a ser cas
tigada. Si a l'anterior Assemblea
d'Objectors Fiscals els embarga
ments començaven a ser una reali
tat, en la darrera ja són una evidèn
cia palpable. Hisenda ha triat la
forma més còmoda I silenciosa
d'embargar: directament dels
comptes bancaris. No hi ha peu a
tot allò d'omplir la casa
d'andrómines, o oferir sacs de sorra
fins al valor confiscat. Però que no es
pensin els d'Hisenda que no troba
rem formes per entorpir els embar
gaments. De moment el silenci de
la seva fórmula ha estat contestat
amb el soroll que ha transcendit als
grans mitjans de comunicació.
FES OBJECCIÓ FISCAL A
LES DESPESES MILITARS
Informació:
Dimecres, 18-20 h.
ASSEMBLEA D'OBJECCIÓ
FISCAL
Rivadeneyra, 6, 10
Tel. (93) 317 61 77
Mai no s'havia parlat com ara de
l'Objecció Fiscal a tants programes
de T.V.ni a tants diaris. No ha estat
únicament el ressó dels fets com a
notícia, sinó el debat, l'article de
fons...; per altra banda les accions
legals en contra dels embarga
ments han anat tirant endavant.
Hisenda no sempre actua legal
ment, i per sobre de tot cal seguir
exigint el dret que tots tenim a no
col.laborar amb una cosa que va
en contra de la nostra consciència.
Pel que fa a la reducció de les des
peses militars, malgrat els nostres
esforços, el govern continua pressu
postantpel broc gros. Iaquestserà a
partir d'ara un objectiu a treballar
amb molta més força. A la VIllena
Assemblea es comentava que es
tem en un moment important, en un
punt d'inflexió. La Objecció Fiscal ha
près prou cos com perquè poguem
fer un pas endavant. Per això, a part
de continuar treballant per fer
créixer l'O.F., i d'anar investigant i
aplicant noves formes per ferfront a
la repressió (els avals solidaris,
12
OBJECCIÓ FISCAL
recursos per la llengua catalana,
comptes a nom de dues persones...)
es planteja una campanya en
contra de les despeses militars, de
denúncia pública, de conscienci
ació, i intentant comprometre als
partits polítics que aproven els pres
supostos. Aquesta campanya es fa
extensiva a tots els grups que d'una
o altra forma treballen per la pau i
l'antimilitarisme. En aquest sentit es
va proposar fer alguna jornada de
formació per als propis O.F. i tothom
qui vulgui, per tal de conèixer bé el
món de les xifres i els pressupostos, i
poder així treballar amb coneixe
ment de causa i que no ens puguin
fer callar amb quatre parrafades (es
parlava d'un acte a la Fundació de
la Pau).
Pel que fa, doncs, a la campanya
de 1990, que tenim ja a sobre, cal
destacar:
- Es
denunciarà a nivell estatal
l'engany de la propaganda
d'Hisenda, el primer dissabte de la
declaració de la renda.
- L'últim dissabte, entrega massiva
d'objeccions a Letamendi.
- S'aprofitarà la dedicació que els
mitjans de comunicació dediquen
la Declaració per cridar
l'atenció sobre els pressupostos i
l'Objecció Fiscal.
- Es
crida a tots els grups antimilitaris
tes i per la Pau i se'ls convida a
col.laborar en aquesta lluita.
- Es
continuen oferint fórmules
més "barates" d'Objecció
Fiscal, que significa
desviar 1000 ptes. de la
declaració per ingressar
les al fons de suport
de l'Objecció Fiscal.
- A més del material
de sempre, renovat,
es recull la proposta
de fer enganxines
per als cotxes, i es
farà un punt de
llibre per distribuir
en llibreries de cara a
Sant Jordi.
- S'inclou una carta
Ja Comissió de
Defensa demanant
aue retirin la auantitat
objectada, és a dir, els
avisem que no comptin
amb els nostres diners.
Bé, el millor serà que si voleu
ampliar lainformació, us poseu en
contacte amb nosaltres. Per cert, si
heu fet Objecció Fiscal i encara no
heu enviat el cens, feu-ho ara ma
teix. La Permanent vafer una anàlisi
de les dades rebudes que no és
gaire alentador. Sembla que aquest
any ha disminuit l'O.F. Però un alt
percentatge dels assistents a
l'assemblea vam confessar no
haver enviat el cens, i per tant
podria ser que les dades no respon
guin a la realitat. Tan de boll!
I recordeu. L'estat gasta CADA DIA
QUATRE MIL MILIONS DE PESSETES EN
DESPESES MILITARS. Recordeu-ho
cada dia, sobretot quan compro
veu l'estat dels serveis públics o
quan us trobeu gent tirada pel
carrer, o quan comproveu com es
viu amb el salari mínim, o quan us
assabenteu què miserables són les
subvencions per a atencions a
disminuïts o quan penseu en la
situació en el Tercer i Quart Món, o
simplement quan no us podeu
comprar un llibre o pagar un curs.
No ho oblideu cap dia: es gasten
QUATRE MIL MILIONS DIARIS. Més
que menys.
M. Dolors. MOC Badalona.

13 - MOCADOR 12 13
CONVOCATÒRIES
JORNADES SOBRE AL
TERNATIVES DE DE
FENSA NO-VIOLENTA
La intercomarcal del MOC ha
convocat les primeres jornades
sobre alternatives de defensa no
violenta pels propers dies 30 de juny
i 1 de juliol. El lloc on es desenvo
luparan aquestes jornades encara
està per concretar. Si voleu més in
formació dirigiu-vos a qualsevol
MOC INTERCOMARCAL
MOCADOR 14
La redacció del MOCADOR
continua fent esforços perquè
pogueu continuar tenint el plaer de
disfrutar d'aquesta revista. Els ar
ticles, informacions, dibuixos,
collaboracions,... pel MOCADOR 14
els feu arribar al Casal de la Pau
abans del 25 de Maig. El MOCADOR
15 sortirà l'octubre.
lers SEMINARIS D'AUTO
FORMACIÓ ECOLO
GISTA 1989-90
Tal com vam informar al dar
rer MOCADOR, el Centre d'Ecologia
i Projectes Alternatius (CEPA), amb
la col•aboració del MOC i altres
entitats,continua organitzant els lers
Seminaris d'Autoformació Ecolo
gista. Fins 1 de juliol es continuaran
fent lessessions al Centre Cívic "L'Ar
tesà" de Gràcia (Barcelona). Recor
Un dels punts més
importants de la darrera interco
marcal a Osona, la proposta
d'unes jornades sobre alternati
ves de defensa, no va quedar
gaire clara; de fet encara no és
clarsi es parlarà sobre alternatives
de defensa o sobre alternatives a
la defensa.
Alguns elements incon
trolats del Servei d'Intel.ligència
del MOC (Una mena de CIA
deu que l'assistència és gratuita
que si voleu més informació us heu
de dirigir a:
CEPA
Jacint Verdaguer, 48
- 08730 Molins de Rei Baix LJobregat
Tel. (93) 6686107
leres JORNADES DE
GASTRONOMIA 1 AN
TIMILITARISME
Només a occitans, vascos i catalans
podrien haver organitzat aquestes
Jornades. Els dies que durin es com
binaran les respectives gastrono
mies amb les respectives lluites an
timilitaristes; la combinació sembla
molt exitant. Per a participar-hi
caldrà tenir dots de cuiner i de bon
antimilitarista. Qui hi vulgui assistir
que connecti amb el MOC EM
PORDÀ.
SAFAREIG
d'antimilitaristes) estan realitzant un
cens de totes aquelles persones
que, no han volgutsignar el manifest
contra la mili per por a perdre tota
mena de subvencions i contractes
pagats pels poders establerts
d'aquets país i del país veí.
Davant les lluites de dos
col•ectius per una taula verda,
d'aquelles que calmen els nervis, la
redacció del MOCADOR ha decidit
fer-se-la seva; MOCADOR OKUPA,
PRESOS
Aquest és el llistat d'insubmisos
engarjolats a la Presó Militar
d'Alcalà de Heneres (Madrid).
Escriviu-los a la presó o feu ar
ribar les vostres cartes al MOC
de Madrid: Carrer de San
Cosme y San Damian 24, 2.
28012 (MADRID).
CARMELO SANZ RAMIRO (Bur
gos)
Objector a mitja mili em
presonat des del 23-2-90
FERNANDO NICASIO RUIZ (Bur
gos)
Empresonat des del 3-4-90
GUILLERMO DE LA CUESTA (Bur
gos)
Empresonat des del 3-4-90
XAN CORDEIRO BUDINO (Pon
tevedra)
Empresonat des de l 11-4-90
CLEMENTE GARCIA (Sala
manca)
Empresonat des del 19-4-90
FABIAN SAINZ COBAS (Burgos)
Empresonat des del 27-4-90
FERMÍN PALOMO (lruria)
Objector a mitja mili em
presonat des del 4-5-90
MARCOS PÉREZ ALTUNA (Ber
gara-Euskadi)
Empresonat des del 2-5-90
Ja has firmat el
manifest contra
la mili?
Dern•n• full de ougn•tures • qualsevol MOCcanern1
Després de la ja històrica
acció a la caserna de Berga,
l'Assemblea Antimilitarista d'O
sona es dedica a promocionar,
protegir i assessorar desertors
d'aquesta illustre capital. Els boti
guers de Berga han protestat
enèrgicament perquè tenen por
de l'exit d'aquesta campanya:
qui aniria a comprar a les seves
botigues després?

- MOCADOR 12 13
14
EL FRACÀS FRANCÈS
Aquest article fa referència a la situacióactual del MOC de l'Estat Francès arrel del fracàs
del Servei Civil Substitutori. Una situació que, com la d'Alemanya i altrespaïsos europeus,
hauria de ser analitzada per aquells grups que encara no dubten de la finalitat de la PSS:
neutralitzar l'antimilitarisme.
L'OBJECCIÓ ENFRONT DEL SERVEI
CIVIL:EL FRACAS FRANCÉS.
1983, encarajove poder socialista
proposa als objectors una Ilei, que
diuen és més progressista que
l'anterior. Aquests, en assemblea,
però no sense dubtes, accepten
jugar aljoc del servei civil substitutori.
han passat 6 anys, fins i tot 10,ja que
al 1979 ja havia arribat una primera
liberalització del servei civil. Avui ja
es pot fer balanç d'aquesta estratè
gia realista, tan fàcilment coms'han
fet recerques sociològiques sobre el
servei civil dels objectors. Però
tornem, potser una mica ràpida
ment, a partir de l'època que pre
cedeix la llei de 1983, el nostre punt
de mira sobre l'objecció a França,
sobre l'estat del M.O.C.
Una mica d'histório
El M.O.C. s'acaba de crear a la
tardor de 1981, sis mesos després de
la victòria de l'esquerra a les elec
cions presidencials i legislatives.
Amb unainnocència gairebé angè
lica, els objectors, com la resta de
"gent d'esquerres", pensen que
aquestcanvi al poder revolucionarà
la societat... També el M.O.C, molt
lògicament opta, opta per posar en
pràctica el servei civil substitutori,
amb la legitima esperança de rea
propiar-sel, i fer-ne un servei civil
alternatiu i també antimilitarista.
Després de diverses reunions i nego
ciacions amb el moviment
d'objectors,el nougovern dicta una
llei que, un cop més, mostra les limi
tacions del canvi... Malgrat alguns
progressos incontestables, com
poder escullir els destins, i malgrat
alguns avenços interessants, com
l'objecció a la reserva, la llei de 1983
és igual de represiva que l'anterior.
Encara millor; és una llei innovadora
en matèria de repressió i de
sancions: els insubmisos al servei civil
poden ara perdre el seu estatut
d'objectors als tribunals... que jut
gen la seva consciència III "La pas
tanaga i el garrot" que va escriureja
fa alguns anys Denis Langlos sobre
aquest tema. D'una banda els
objectors bons, que no objecten
amb gaire força, i de l'altre banda
els dolents, que cal marginar i elimi
nar.
Una reaprovació imoossible
per tant, en l'assemblea, això s'ha
de reconèixer, el món de
l'antimiliatrisme francés accepta,
per bé o per mal, el servei civil subs
titutori, mentre que la insubmissió
perd la seva cohesió, que estava
masa fonamentada el la lliure elec
ció dels destins. Durant tots aquests
anys el M.O.C., que agrupa princi
palment els objectors prestacionis
tes, intentarà alhora treballar en el
camp sindical i en el camp polític.
Perquè, no ho oblidem, el M.O.C.
afirma de bon principi la seva parti
cipació en la lluita contra la militarit
zació: segons laseva plataforma de
maig de 1982, es defineix com "un
grup d'acció contra la militarització,
utilitzant l'objecció, utilitzant
l'objecció com a mitjà priviliajat
d'aquesta Iluita"..És difícil d'estar a
dos llocs alhora, per altre banda in
compatibles: millorar un servei que
s'inscriu en el marc militaritzat que es
vol combatre. També sotmetent-se
al discurs dominant, ha arribat a
confandre, comel govern, objecció
amb servei civil. Una elecció estratè
gica realista:més objectors gràcies
a la liberalització de l'estatut, per
tant un missatge antimilitarista i una
reflexió sobre alternatives de defen
sa que arribaran a més gent...
El resultat és ben conegut avui
gràcies al treball de D. Jacquin, un
sociòleg "imparcial", que va estudi
ar, al 1987, el servei civil i els seus
actors. Certament, la finalitat del
seu treball encarregat per la
C.C.S.C(•), resideix en una evalua
ció del servei civil per la via associa
tiva. Si ens fa feliços saber que
l'aportació dels objectors en servei
és globalment possitiva, encara ens
interessa més l'analisi que es fa dels
propis objectors. Simpificant-ho
podem distingui dues grans catego
ries d'objectors: d'una banda, els
individus pels qual l'estatut
d'objector s'inscriu més o menys en
un marc d'unes idees antimilitaristes
humanitàries, d'altra banda, els
idividus que si troben perquè és el
darrer mitjà d'escapar-se del servei
militar, i que es troben sovint al límit
de l'exclusió social o de la margina
litat. El grup més nombrós. Resultats
del servei: els primers esdevenen,
gràcies als seus contactes amb la
via associativa, més realistes i per
tant, encara que això no ho digui
tan clarament, menys antimilitaris
tes; pel que fa alssegons, el servei els
permet retrovar-se socialment, és un
temps d'integració. El servei civil
substitutori, que s'inscriu en el marc
de la conscripció, té com a mínim
una de les dues funcions: la
integració social, integració de la
idea republicana i. per què no ?,
socialista, com en el cas del social
nacionalista Chevènement... El

-
15 MOCADOR 12 13
temps del servei no és, com mostra
D. Jacquin, un moment de presa de
consciència de la militarització, i
encaramenys un moment de lluita...
Menys per alguns individus estranys
L'estratègia del M.O.C., en resum:
un fracàs.
Moviment d'objectors o de
cridats al servei civil ?
Més o menys conscientment, el
món de l'objecció, en la seva
assemblea, es ressent d'aquest fra
càs; però són pocs els que gosen
afirmar que és laconseqúència lògi
ca de l'estratègia adoptada. Per a
la majoria es tracta d'una carència
del M.O.C. Aquests aleshores predi
quen que cal una accentuació del
treball sindical, un reforçament de
l'estratègia escullida. Un reforça
ment que pot fer oblidar a alguns
que el servei civil no era l'objectiu
del M.O.C., i menys un servei obliga
tori. Per justificar aquest amor al ser
vei social substitutori, la integració
social, la descoberta del mitjà asso
ciatiu es tira endevant. On entra
l'antimilitarisme ? El servei no serveix
a la causa, entant que servei nacio
nal, obligatori, integrat de fet en un
sistema de defensa militar i en una
societat cada cop més militaritza
da. Es descobreix aleshores que hi
ha objectors que es plantegen si cal
recolzar els insubmisos, si cal com
batre la conscripció i fins i tot
l'exèrcit I això és més que una
caricatura , un cas extrem, que de
totes maneres, il.lustra la tendència
del M.O.C. avui en dia. Una
tendència que encara dreu en el
servei civil alternatiu, emmarcat dins
d'un servei civil substitutori estàtic...
I per tnat, els deu anys transcorre
guts mostren clarament, sembla,
que la reapropiació és imposible,
contra un poder estructural de
l'esat, i els objectors, massa sovinet,
s'integren a la màquina del poder.
També enfront d'aquesta realitat,
n'hi ha que pensen que arribat el
moment de trencar amb
l'estratègia del passat, que no és
igual tenir un compromís que està
compromès; s'han de preveure les
respostes polítiques aals projectes
de generalització del servei civil. Un
nou discurs, més antimilitarista, una
altra línia d'acció ben entesa. Però
com que el lloc de l'antimilitarisme
és més aviat marginal, perquè pot
ser encara està massa dividit i tam
bé perquè la història recent no es
pot resumir d'un sol cop, aquesta
nova línia ha de mostrar originalitat.
és possible llençar una campanya
d'insubmissió com la que hi ha a
l'estat espanyol; el pes de la història,
l'absència novetat, la situació actu
al de la insubmissió, i laseva percep
ció en el món de l'objecció, no són
més que alguns elements
explicatius. Però cal no somiar més
amb el servei alternatiu, en el marc
de la conscripió definit pel govern. El
servei civil, un compromís individual,
un compromís per conveniència
personal.
A més a més, si vol que se
l'escoltin, el M.O.C. ha de tenir un
discurs. Conscient d'aquesta carèn
cia, de les divergències, si voleu dir
ne oposicions, que hi ha en el seu si,
el M.O.C. està avui en ple debat. un
debat que hauria de desembocar
en una nova plataforma.
reprendre un discurs polític, un
discurs de principis és avui en dia
una necessitat pel món de
l'objecció, si no vol diluir-se en un
moviment sindical de cridats al
servei sense armes. Una reneixença
que seria molt ben vinguda, i que no
faria altra cosa que redinamitzar
l'antimilitarisme a França.
C.C.S.C. : Comité de Coordi
nació pel Servei Civil, creat al 1972
per associacions que donaven su
port als objectors que demanaven
una lliure elecció dels destins, avui
coordina un centenar
d'asociacions que es comprome
ten a respectar la demanda de
l'objector, i que , diuen,
interpel.len mútuament sobre
qüestions referents a l'objecció, al
servei civil, a la militarització, a la
defesa i a la pau".
És en aquest marc que va enco
manar al sociòleg d: Jacquin un
estudi sibre el servei civil dels
Objectors, i va organitzar un
col.loqui als locals de l'Assemblea
Nacional. Pel que fa al servei civil,
podríem dir que és el sindicat dels
patrons...?
R. de Bellefon
„dr

- MOCADOR 12 13
Dins l'espai que dedica el
MOCADOR a l'antimilitarisme i ob
jecció a nivell internacional feia
temps que no parlàvem de Grècia.
Intentarem recuperar el fil perdut
després delja històric número 7 (juliol
del 88) d'aquesta revista.
Fent una mica de memòria, la
situació és la següent:
-16000 joves exiliats per deserció
o no incorporació a files,
-una mitjana de 3000 arrestats,
1000 desertors i 30 suïcidis anuals
-400 Testimonis de Jehovà em
presonats a l'actualitat.
A més recordem els casos de
Michalis Maragakis (primer objector
de consciència no religiós que
s'enfrontà a la jerarquia militar), alli
berat el desembre del 1988 després
de dues cndemnes consecutives,
Thanasis Makris alliberat el juliol del
1989 i una quinzena més d'objectors
no religiosos que no han estat em
presonats mai.
De fet la situació després dels
respectius alliberaments de Michalis
Thanasís no ha canviat gaire. A
l'octubre del 88, abans de
l'alliberament de Michaiis,
s'aconseguí una fita important en la
lluita pel reconeixement del dret
fonamental a l'objecció de cons
ciència: la introducció d'una esme
na al Parlament (aleshores governat
pel PASOK) que "legalitzava"
l'objecció de consciència.
D'aleshores ençà només han hagut
un seguit de bons propòsits gover
namentals i el deteriorament de les
condicions dels objectors empreso
nats.
El 8 de desembre del 1989, totjust
un any després de laintroducció de
l'esmena al Parlament, una delega
ció formada per membres del Comi
tè Grec Der a l'Obiecció de Cons
cièncig i de l'Eurooean Bureau for
Consclentious Oblection(EBCO) va
visitar el sotsministre de Defensa
Nacional, Carolos Papoulias. La de
legació va deixar constància de la
seva preocupació pel deteriora
ment de la situació dels objectors
empresonats; es remarcà que des
de roctubre del 1988 no s'havia
16
GRÈCIA
avançat gens en la qüestió de
l'objecció sinó més aviat el contrari,
donat que des del juliol del 1989 els
objectors tenen prohibit traspassar
les fronteres de l'estat grec i que es
segueixen realitzant detencions de
Testimonis de Jehovà declarats
objectors, detencions fortament in
fluenciades per la jerarquia de
l'Església Ortodoxa. El ministre va
prometre aleshores donar respostes
després de les vacances de Nadal...
Avui dia es pot dir que encara no
ha hagut cap resposta ministerial;
els grecs han votat tres cops en un
interval de deu mesos, el darrer cop
el 8 d'abril d' enguany, i els canvis
socials i legislatius són pràcticament
nuls. Llevat de la interrupció de
l'estat de guerra permanent entre
Grècia i Turquia (un dels motius en
què es recolzava el govern grec per
no reconèixer el dret a l'objecció),
només podríem resaltar la lluita polí
tica pel poder i la corrupció de les
altes esferes.
La realitat a les presons millitars és
prou dura i lluny de solució, com es
reflexa en una carta feta pública
l'octubre de 89 per 240 Testimonis de
Jehovà empresonats a la Presó Mili
tar d'AvIona. Aquí us remetem un
extracte de la carta, que apareixé a
la publicació de l'EBCO, The right to
fefuse to
... Fem
al-lusió al cas dels
objectors de consciència que han
estat reconeguts legislativament
per tots els estats membres de la
C.E.E. llevat de Grècia.
Tots els sotasignats d'aquesta
carta de protesta som empresonats
a la Presó Militar d'AvIona i
cadascun de nosaltres ha estat
condemnat a 4-5 anys de presó per
rebutjar laincorporació al servei mi
litar com a Testimonis de Jehovà.
Tot i el fet que una llei que passà
pel parlament grec el 1977 millorà
en el seu moment les coses pel que
fa als objectors, dotze anys després
la situaió legal s'ha deteriorat.
Segons la llei #731 del 1977, els
objectors haurien de complir con
demnes de presó del doble respec
te del servei militar.
Ara per ara, mentre el servei mili
tar ha estat reduït a 20 mesos, nosal
tres encara som empresonats entre
4 i 5 anys..."
"...donat que no hi ha cap legis
lació per tal que els tribunals militars
ens considerin com a objectors,
se'ns considera DELINQÜENTS CO
MUNS acusats de violar l'article 70
del Codi Penal Militar vigent des del
1941 I..."
...I pensar que 240 dels 320 pre
soners de la Presó Militar d'AvIona
són objectors de consciència..."
Per acabar unes declaracions
fetes pel sotspresident del Paria
ment europeu, G. Romeos, membre
de la delegació del PASOK, com a
mostra de cinisme per part del go
vern i en resposta a les sol-licituts de
"molts individus i organitzacions que
es queixen de la política de Grècia
respecte l'objecció de conscièn
cia."
"Els objectors haurien de consi
derar la seva consciència prou satis
feta, donat que el seu servei militar,
"servei sense armes" però, és tal que
mai es trobaran a ells mateixos en la
posició d'haver de matar o ferir nin
gú.
És però, imperatiu el fet que el
servei alternatiu sigui més llarg que el
regular; si això no fos així tothom
tindria la temptació d'esdevenir
objector de consciència..."
En Romeos considera que si la
llargària del servei alternatiu fos com
la del servei militar es donaria una
discriminació dels ciutadans sotme
sos a un "servei regular més dur",
violant articles de laconstitució gre
ga, que proclamen la igualtat de
tots els grecs davant la llei, i que
aquesta igualtat de llargària consti
tuiria un fort argument de "proselitis
me en favor delasecta delsTestimo
nis de Jehovà, en violació de
l'article 13.2 de la constitució (que
prohibeix el proselitisme)..."
Finalment afirma que la nova llei
introduïda al parlament el 1988 no
va poder ser votada per qüestions
tècniques, les eleccions i el momen
tani canvi de govern del juny
de11989, però expressa la seva pro
funda convicció(!?) que Grècia
desitja prendre mides adicionals per
ajudar als objectors de consciència.

- 17 MOCADOR 12 13
BREUS INTERNACIONALS
NADIUS D'ESTÓNIA ES NEGUEN A
SERVIR A L'EXÈRCIT.
(Dedicat a en Roger del MOC
Bama)
Objectors de consciència a
Estónia, continuen essent em
presonats per la seva resistència a la
lleva de l'Exèrcit Roig. El darrerjudici
vatenir lloc l 11 de setembre, contra
Erkki Luik, que rebutjà la conscripció
dins l'exèrcit soviétic al-legant que
existeix una força d'ocupació a la
seva Estónianativa. Escomenta que
Erkki Luik és el primer objector polític,
la majoria dels altres estonians re
butjant la lleva per motius religiosos.
L'advocat de Luik demanà la
substitució del jutge, un oficial so
viètic a la reserva, però el jutge sub
stitut també és conegut com a poc
benèvol amb elsresistents a la lleva,
haventja condemnat a d'altres dos
objectors de consciència.
L'advocat atacà el cas de Luik
amb la base que el càstig pel rebuig
a la lleva dins Estónia és il-legal,
donat que la conscripció forçada
dins un exèrcit d'ocupació contra
diu la Convenció de Ginebra.
Estónia va ser annexionada per la
URSS el 1939, quan Alemanya in
vadia Polònia. El tribunal no va re
conèixer la defensa de Luik, però la
sentència és relativament suau, un
any i mig de treballs forçats fora de
la presó. No se sap on enviaran a Luik
a complir la condemna.
Extret del Peace News
Traducció Benja.
OBJECCIÓ DE
CONSCIÈNCIA
ATUR?
Cada cop més les grans corpora
cions de la RFA prenen el servei mili
tar com a criteri per donar feina a
gent jove, desafavorint així als ob
jectors de consciència. El cap de la
BMW Franz Koehler va emfatitzar
recentment la importància del ser
"
vei militar: Aquell qui objecta a
enfrontar-se amb lesresponsabilitats
envers la nostra societat la qual ens
permet prosperitat també pot eludir
la responsabilitat de servir a la cor
poració i la seva gent." Una corpo
ració del sud d'Alemanya va re
butjar un aspirant amb la frase
següent: "Per raons generals només
acceptem aspirants que hagin
complert el servei militar."
Font: MEDIATUS,
9/1989, pag. 19 Traducció Benja.

MOCADOR 12 -
13
18
CONNEXIÓ BAGES
Us volem fer arribar notícies de
tota l'activitat (ufl) que hem dut a
terme darrerament" des de la pre
sentació d'octubre fins ara:
17/10/89 Uns quants i quanfes
components de l'AssembleaAntimi
litarista del Bages donen suport a la
presentació d'insubmisos, entre els
quals hi ha l'Angel Parés de Sallent,
que amb quatre companys més és
empresonat.
18/10/89 Apareixen pintades a tot el
Bages demanant la llibertat pels
insubmisos. Comunicats de denún
cia de l'Assemblea Antimilitarista
del Bages i de grups polítics (MCC,
MDT ...). Objectors de Sallent
s'entrevisten amb l'alcalde perquè
es "mulli" sense que ho arribi a fer.
21/10/89 Manifestació, amb
centenars de persones, a Sallent,
amb laparticipació dels familiars de
l'Angel. Es va a l'Ajuntament,
s'envolta la caserna de la Guàrdia
Civil se'ls commina a rendir-se- i es
talla l'Eix del Llobregat durant més
d'una hora. Un regidor de
l'Ajuntament de Sallent pretén fer
abandonar l'acció i se li respon que
això es farà quan deixin en llibertat
l'Angel. Gran desplegament policial
-Guàrdia Civil i socials de tota mena
però el poble s'imposa.
24/10/89 Acte per la llibertat de
l'Angel, al Centre Cívic de Manresa.
28/10/89 Participació a la manifes
tació per la Ilibertat dels
independentistes manresans Sebas
tià Datzira i Marcel.lí Canet, culmina
ció d'una campanya antirepressiva
a la qual s'haVia participat.
29/10/89 Concentració a Manresa
per la llibertat dels insubmisos em
presonats. Es va en manifestació fins
al local del PSOE que queda envol
tat durant unabona estona. La pro
vocació d'un dirigent del partit és
resposta amb arguments "sólids". Un
"Serra" és penjat d'un fanal.
04/11/89 El Centre Alimara, local uti
litzat per l'Assemblea conjuntament
amb d'altres grups (principalment
I'MDT), vola pels aires, víctima d'un
atemptat para-policial.
L'Assemblea Antimilitarista del Ba
ges, juntament amb els altres grups
denuncia l'atemptat com a actua
ció repressiva.
05/11/89 L'Assemblea Antimilitarista
del Bages participa a la
concentració convocada per
I'MDT, els CSPC i els JIB (Joves Inde
pendentistes del Bages). Es lliura una
carta a comissaria inculpant l'estat i
el ministeri de l'interior. La resposta
és immediata: un grup d'anti-ava
lots agredeix salvatgement els con
centrats.
11/11/89 Participació a la manifes
tació de rebuig a l'atemptat convo
cada per les entitats del Centre Ali
mara.
12/11/89 Participació a la Cadena
Humana contra els Consells de
Guerra.
12/89 Es dicta una ordre de recerca
i captura contra quatre insubmisos.
Entre ells el manresà Josep Pérez, el
qual és objecte d'una persistent
persecució per part de la Guàrdia
Civil.
13/12/89 Participació suport a la
presentació d'insubmisos.
14/12/89 Roda de premsa per
presentar el primer insubmís a la PSS
de lacomarca,en JordiTanesa, que
s'ha negat a incorporar-se a unes
dependències del Servei d'Infància
de la Diputació de Girona.
15/12/89 L'assemblea coordina la
vaga contra els consells de guerra
als Instituts d'Ensenyament Secun
dari que, a Manresa, és pràctica
ment total. Es fa una concentració i
una manifestació fins a
l'Ajuntament.
03/01/90 En Josep es presenta da
vant el jutge militar que el deixa en
llibertat provisional, tot esperant el
Consell de Guerra. L'Assemblea fa
una roda de premsa per anunciar
ho.
12/01/90 Al Centre Cívic "Joan
Amades", de Manresa, I"Assemblea
munta un concert per la insubmissió
i contra els consells de guerra, amb
l'actuació de "Jagúay Hilton" i
l'assistència d'unes dues-centres
persones.
13/02/90 Roda de premsa anunci
antla presentació de dos insubmisos
el proper dia 19.
19/02/90 Presentació dels dos
insubmisos.
Assemblea Antimilitarista del Bages
CONNEXIÓ BERGUEDÀ
Hola amics. L'Assemblea Antimili
tarista i d'Objecció del Berguedà
és una organització primerenca
però amb ganes de donar canya.
Segurament recordeu la nostra
primera acció, fer "acte de pre
sència" a la jura de bandera a la
caserna de Berga, allà al novem
bre, amb el resultat ja conegut:
una repressió desproporcionada
per part de les forces vives (?)lun
reforçament immediat del movi
ment i de les nostres conviccions.
Els motius que ens van dur a fer
aquesta acció continuen vigents
del tot: denunciar
l'empresonament d'insubmisos,
manifestar de manera
contundent i pública el rebuig de
la societat al servei militar i al
militarisme i manifestar la
incomoditat que suposa comptar
amb una caserna en la nostra
ciutat (hi ha dies, com la darrera
jura de bandera, 23 F per més
senyes, que sembla una ciutat
ocupada en comptes d'una
ciutat civil, atractiva, tranquila,
"turística" ...)
Hi ha moltes coses per fer, i el
moviment antimilitarista ha trobat
formes de lluita vàlides. Hem de
continuar donant voltes al cargol.
Els tenim rodejats1
Salut i forçal
Jordi Andrés Díaz
Assemblea Antimilitarista i
d'Objecció del Berguedà

-
19 MOCADOR 12
UNA NOVA SITUACIÓ
13
N. de la R. Una vegada
més, i degut a la freqüència
de publicació de la revista
MOCADOR, alguns as
pectes d'aquest article
poden estar desfassats
La sentència del Tribunal
Suprem deixa teóricament anul.lat
tot el Reglament de la PSS i tots els
fets esdevinguts arran de la seva
publicació: convenis, incorporaci
ons, processos a insubmisos; fins i tot
deixa en entre dit l'existència de
l'OPSOC (Oficina para la Prestación
Social de los Objetores de Concien--
cia).
L'OPSOC no ha mostrat cap
interès de fer efectiva la sentència,
intentant que la situació continuï
amb tota normalitat; és més, ha
amenaçat als prestacionistes que
deixin el seu lloc de treball amb
descontar-los tot el temps de PSS i
obrir-los processos. També han envi
at una sèrie d'advertències a les
entitats perquè no aturin el normal
funcionament dela PSS.
La lectura que, tant els
advocats del MOC com els de
l'AOC, fan de la sentència és radi
calment diferent de la que fa
l'Oficina i l'Administració. Entenem
que el reglament hauria de ser
anul.lat a tots els efectes: s'haurien
de paralitzar tots el processos oberts
als objectors insubmisos a la PSS,
totes les noves incorporacions
d'objectors haurien de ser congela
des, i els que en l'actuaitat estan
realitzant la PSS haurien de tornar a
casa; és més, el temps que el regla
ment quedés aturat, se 'Is hi hauria
de contabilitzar com a període
d'activitat, sumant-se així al període
que portaven
realitzat. Mal
grat que
l'OPSOC ha
amenaçat als
objectors,
aquests
podrien deixar
de fer la PSS
amb tota
tranquilitat,ja que capjutge gosaria
processar a cap prestacionista en
no existir una
base legal
sobre la qual
penalitzar
l'actitud dels
objectors que
estiguessin
disposats a
plegar.
La pèrdua del sentiment de
lluita per fer -canviar les
coses ha desaparegut en
gran part en els
prestacionistes
La valoració que se'n pot extreure
d'aquesta nova situació és positiva,
ja que comhem dit sempre,totes les
traves que es posin a la LJei
d' objecció són vàlides. Ara bé, la
sentència pot no tenir les
repercussions que l'AOC, a través
dels mitjans de comunicació, li ha
volgut donar. La sentència del su
prem només ha tingut en compte un
sol punt, però que ha estat suficient
per anul.lar el reglament: la falta de
participació, o audiència per part
dels grups d'objectors a l'hora
d'elaborar el reglament. En realitat,
això no hauria de suposar un greu
problema per l'administració, en
tindria prou obrint un periode de
consultes o convocar els grups en
audiència pública per tornar a do
nar validesa a l'actual reglament.
Per tot això, és criticable l'eufória i
entusiasme que ha manifestat
l'AOC, ja no sols per aquest motiu,
sinó perquè tampoc tenen suficients
prestacionistes disposats a plegar,
almenys de moment. Però aquest
fet també se'ns pot criticar a nosal
tres,ja que de la vintena de presta
cionistes amb els quals tenim con
tacte, de moment cap ha mostrat
interés a negar-se a continuar fent la
PSS mentre no hi hagi reglament
vigent. Això demostra, en part, un
dels perills que sempre he vist i he
Totes les trave s que es posin
a la Llei d'
vàlides
criticat
l'estretègia de
I 'AOC . La
dificultat de
treballar amb els
objectors un cop
integrats dins el
marc legal
establert per
l'Estat. Serà dificil
aconseguir un nombre suficient
ment important per començar a
Objecció són
preocupar al
Govern,
sobretot arran
de les
amenaces que
el Sr. Oliva
(director de
I OPSOC) ha
manifestat a
través dels miljans de comunicació.
La pèrdua del sentiment de lluita per
fer canviar les coses ha desapare
gut en gran part en els prestacionis
tes, com ho demostra el fet que fou
molt reduit el nombre d'objectors
que s'acostessin als locals del MOC
o de l'AOC per informar-se sobre la
sentència del Suprem i en quina
situació es quedaven tots els
objectors que havien començat la
PSS. És obvi que el treball
antimilitarista amb els prestacionis
tes es dur i lent, molt més lent que la
velocitat en la que s'està posant en
marxa la PSS. Amb això no vull dir
que no s'hagi de fer, sinó que no és
vàlid com a estretègia per acabar
amb la conscripció i fer el primer pas
cap a l'abolició de l'exèrcit. Malgrat
tot, s'ha d'intentar que el màxim
d'objectors pleguin, ja sigui a través
del MOC o de l'AOC. A hores d'ara,
sols han plegat 5 joves que treballa
ven a l'ANDE(minusvàlids)de Sòria
gràcies a contactes del MOC. Espe
rem que això vagi en augment,
almenys els rumors que corren són
de que plegaran alguns més.

- MOCADOR 12 13
Per altra part, l'AOC tenia
intenció de demanar a les entitats
prestacionistes que rescindissin el
conveni fins que no es normalitzés la
situació, fins que no s'elaborés un
nou reglament. Lògicament les
entitats de
c air e
governamental
faran més cas
a I'OPSOC que
no pas a IAOC
i les que en
teoria tenen muntat un Servei Civil
Altematiu (veure el cas de l'ADENC.
MOCADOR 11) no rescindiran els
convenis davant el temor que
aquests no siguin renovats un cop
elaborat el nou reglament. Aquests
podrien ser els casos de la UAB i el
CNJC, que són els que més
prestacionistes tenen, però que no
surguiren per iniciativa de l'AOC,
sinó que foren impulsats per un
grupet de gent que militen en un
determinatpartitpolític. La possibili
tat que els objectors d'aquestes
entitats deixin la PSS podria
20
És clar que no s'acabarà
amb la conscripció a través
dels tribunals
comportar una sèrie de friccions
amb l'OPSOC, la qual cosa podria
significar el trencament del conveni,
un risc que no crec que els responsa
bles d'aquestes dues entitats
s'atreveixin a córrer. Evidentment no
hi haurà entitats
que trenquin el
conveni sinó és
arrand'unaforta
campanya
contra la PSS,
incloent-hi
pressions per part dels sindicats
comités d'empresa.
És clar que no s'acabarà
amb la conscripció a través dels
tribunals, ja tenim com a experièn
cia la sentència del Tribunal Consti
tucional sobre la Uei d'Objecció, la
resolució dels recursos presentats
arran de la denegació de la
col.lectiva o, més recentment, la
sentencia condemnatòria dels Con
sells de Guerra contra en Carles i en
Josep Maria. El marc jurídic actual
no és un mitjà vàlid per a la lluita
antimilitarista, només és vàlid utilit
UN CANVI
D'ESTRATÈGIA ?
El 19 de febrer ens vàrem
presentar al govern militar per dar
rera vegada vint-i-un insubmisos.
Catorze érem de la lleva del gener,
els altres corresponien a presen
tacions de l'any passat, i sobre
aquests va caure la repressió selec
tiva contra el moviment. Un cop més
el jutge Izquierdo va imposar el
concepte que ell té de la igualtat:
empresonar dos companys i ignorar
la resta.
Som conscients que no som els
primers sinó que hem estat la
continuació d'una lluita que fa
començar fa molt temps. Tampoc
no som els darrers, ja que cada cop
creix el rebuig social envers la mili, i
són més els sectors que n' estan par
ticipant.
D'altra banda, gran part del
poble encara ens veu com herois i
suposa que la nostra lluita és una
successió de fets alats. D'aquesta
manera no aconseguim ferarribar la
col.lectivitat de la tasca.
Pensem que les presentacions
només han estat una mostra de I'en
frontament, que si bé han difós la
insubmissió, possiblement no hagin
adquirit una àmplia adhesió popu
lar.
És ara el moment de canviar la
nostra estratègia per a no caure en
la monotonia, des de l'assemblea
d'insubmisos ja fa temps que
pensem en noves formes de dur a
terme la manifestació pública del
nostre rebuig. Esperem tenir aviat
alguna solució possible.
Jordi Forn i Linus
Assemblea d'Insubmisos
zar-lo en determinats moments per
frenar o accelerar determinats fets
en determinades circumstancies.
L'únic mcrc vàlid i realment útil per a
la lluita antimilitarista és al carrer,
perquè mentre el nombre
d'insubmisos vagi en augment, el
govern ja pot dir misa que laforça i
la raó és amb nosaltres.
En aquests moments, quan
ja hi ha més de 600 insubmisos, 100
dels quals són a la PSS, el govern
podria optar per legislar una nova
Llei d'Objecció. Després de més
d'un any de campanya lasituació
continua sent incòmode per als
psoecialistes, els quals no dubtaran
en treure's de lamàniga una nova
Llei per intentar frenar tot aquest
rebuig contrade la mili i del mateix
exèrcit. Crec que això passarà
abans que s'acabi l'any, i per això
hem d'estar previnguts; i ,alhora,
aprofitar per fer aprofundir lopinió
pública en un debat més ampli i
extens sobre la necessitat de
l'exercit,potenciar d'alguna mane
ra les possibles alternatives de de
fensa
Senyors: anem pel bon
camí, i tenim molt clar que no volem
cap llei nova, ens carregarem
aquesta i totes les que vinguin fins
aconseguir acabar amb el Servei
Militar i amb laconscripció, marcant
el primer pas cap a la desaparició
de l'exercit.
CADA COP AMB MES RAÒ:
INSUBMISSIÓ !!!
JORDI CLOTET
INSUBMIS A LA PSS

21 MOCADOR 12- 13
LA INSUBMISSIÓ EN CONCERT
Divendres ti la nit en Jaume
enfilava esbufegant el carrer Lleida.
Havia quedat amb més gent i feia
tard. Una multitud amb aire festívol
seguia el mateix trajecte i s'anava
aplegant a l'entorn del Palau
d'Esports. Aquella seria, sens dubte,
una nit insubmisa tot seguint els
acords d'un còctel musical ben
explosliu: Amóric, Pla, Uach i
Dharma. Quan arribà al lloc de la
citaja l'esperaven, des de feia esto
na, amb nerviosisme. En Jaume
s'havia encarregat d'adquirir les
entrades pel Concert. Havia anat a
comprar-lesal Casal de la Pau ija de
pas s'havia informat sobre
l'objecció i aquestes coses. Era un
tema que li tocava de ple, però fins
llavors no s'havia aturat a pensar, li
quedava temps encara, deia.
ara,ja no en tenia gaire de temps. El
novembre el sortejaven per anar a
fer la mili. La "lotto-caqui": la que
sempre toca. l pensava que aquest
joc no estava fet per a ell. Ben mirat,
per a ningú.
Quan s'obriren les portes del
Palau, la gent començà a entrar-hi
a onades enlentides. Els passadissos
laterals estaven ocupats per para
des i tenderols de grups que havien
donat suport a l'acte. Ja a l'interior
gran quantitat de pancartesantimi
litaristes de caire divers decoraven
el recinte formant una carpa multí
color. Al davant, l'escenari emergia
d'una immensa cortina posterior
on s'hi podien llegir les lletres pinta
des del mot INSUBMISSIO.
En poc temps la pista s'omplí
de gom a gom. La gent s'agrupava
tot comentant l'esdeveniment. A
poc a poc s'anaren alçant castells
humans que, tot d'una i enmig
d'aplaudiments, perdien l'equilibri
i s'ensorraven.
L'enllumenat del Palau s'apagà per
a dornarpas a un recital que, abans
de començar, ja endevinava la
"ressaca" del dia següent.
Un temps després del Concert el
Mocador ha volgut parlar amb els
protagonistes musicals de l'acte.
Que ens expliquessin quins foren els
motius pels quals varen decidir
d'actuar a LA INSUBMISSIÓ EN
CONCERT, quina valoració en fan,
què en pensen de la moguda
antimilitarista, de lestratégia
d'insubmissió, i tantes altres coses.
Aquest ha estat el nostre objectiu:
conèixer una mica més aquestes
persones que, per una nit, varen fer
possible tancar les portes del Casal
por obrir les del Palau.

MOCADOR 12- 13
JOAN AMÈRIC
Joan Amèric va néixer a Alzira
(València) fa 26 anys. Ha presentat
recentment el seu primer treball:
Tornara l'aigua. Un disc que conté 8
cançons d'un tall netament líric.
El 9 de febrer, Joan Amèric, va ser
l'encarregat d'inaugurar, musical
ment parlant, LA INSUBMISSIÓ EN
CONCERT. Durant una mitja hora va
cantar el repertori que havia escollit
per a la nit, conformat pels temes:
Parlant de sirenes, La por i els moca
dors. Tot depèn del cristall, La idea
podria enamorar-te i Tres històries.
MOCADOR:
- Quins
foren els motius
pels quals vares decldir de cantar a
LA INSUBMISSIÓ EN CONCERT?
JOAN AMÈRIC: -
No
hi ha molts
motius. Senzillament se'm vacomu
nicar si volia participar en un acte
amb el qual estava plenament
d'acord i no vaig haver de pensar
moltminutsperadir quesí Vaseraixí
de senzill. Jo estava a Múrcia, se'm
digué que es faria un concert a Bar
celona, se'm va explicar una mica
l'esquelet ideológic de l'acte i vaig
venir.
MOC.:- En lesteves estades a Múrcia
has conegut de prop la gent que
treballa en el Moviment Antimilitarls
ta. Comenta'ns una mica tot alxó.
- J.A.: Sí, bé, no només en les meves
estades a Múrcia. Jo soc d'Alzira on
he viscut granpart de la meva vido,
després vaig anar a València i des
de fa un any vaig de tant en tant a
Múrcia. Llavors, no especialment
Múrcia sinó en els tres llocs que t'he
dit, doncs, d'alguna manera hi ha
gentque te lahas trobanten elcamí
i ;quasi mai és per casualitat. Et vos
ajuntant amb la teva gent. Sempre
m'he anat trobant en locals
d'aquests compartits entre les femi
nistes, els objectors de consciència,
els nacionalistes super-radicals
vaja em conec I'arquitectura
d'aquests locals en vàries ciutats.
Ultimament a Múrcia també. Allà hi
ha menys gent i elcontrast que jo he
trobat, afectiu i ideológic, ha estat
tan gran que al cap d'una setmana
ja estava anant sempre
d'enganxada de cartelLs amb la
mateixa colla.
MOC.: -
J.A.: -
l
moguda?
València
a Valèncla, com has vlscut
et dóna més op
cions, tot i que es pot dir que a
València no he treballat tant. Des
del punt de vista d'un observador o
d'un caminantcomsócjo, no estric
tamentd'un activista que no ho sóc,
et puc dir que sempre és diffcil de
separar, per exemple, la gent de
Ràdio Klara, dels objectors de cons
ciència, del sector radical dels
partits nacionalistes valencians: és
molt difícil separar-los perquè
d'olguna manera sempre som una
pinya. El dia que jo estava a Ràdio
Klara presentant el meu disc ens te
lefonarenper dir-nos que acabaven
de fer fora els okupas del barri del
Carme. No acaben de ser casuali
tats. Senzillament ens anem trobant
en el camí. Hi ha gent que et vas
trobant en elcamíi gent que mai de
la vida et trobaràs a lamateixa taula
on estàs. Es pot dir que sempre he
estat al voltant d'aquesta gent
d'alguna manera: ja des de xicotet,
sobretot a l'Institut, que és quan més
guen-iller estava jo. Això ho has de
posar, eh!. Ara, els anys m 'han aixa
fat una mica més i també he de dir
1'ofici de treballador de la cançó.
Quan vaig optarja per fer cançons i
que això fos la meva vida el meu
front de lluita va canviar una mica.
MOC.: -
El
terme aquest de treballa
dor de la cançó sembla voler dir
molt. Com l'explicaries?
J.A.: -
Sí,
jo espero que em delati
moltíssim perquè concebeixo la
meva feina com a moltes coses,
moltes, moltíssimes. Però una de les
coses és possible que sigi entendre
la com a la meva manera de fer
artesania, en aquest cas amb
l'estètica, amb l'acústica. Però
també al servei de coses, al servei
de les coses que m 'enamoren que
no sempresón persones, a voltessón
idees, o no sempre són consignes, a
voltes són persones.
MOC.: -
Tornant
al Concert, quines
varen ser les princlpals dificultats
amb les quals et vas trobar?
J.A.: -
Jo
només vaig tenir una
22
dificultat, he de dir que elcomentari
que faré ara és estrictament tècnic,
i és que hi ha coses en aquest ofici
que són imprescindibles, per exem
ple fer una bona prova de so. Senzi
llamentsi vols estaragustcantant i si
vols arribar a estar natural expres
sant, s'han de complir uns requisits
tècnics indispensables i he de con
fessar que alguns no es van donar.
Potserper falta de temps, no temps
meu perquè jo vaig estar allà ben
puntual, el cos és que jo no vaig
poder provar el so i reconec que
això per un moment, durant una
hora o dues, em va fer quasi oblidar
de tot el que era el Concert. I jo
senzillament estava empipat per
què no haviapogut provar elso i pèr
tant no podia fer el meu treball en
condicions. Per tot el demés fantàs
tic, he pogut conèixer molta gent.
MOC.:
-
Una de les cançons que
vares cantar fa referència a la
qüestió de la mill. Quina és
concretament?
-
J.A.: És una cançó que es diu Lapor
i els mocadors.
-
MOC.: Explica'ns una mica de què
es tracta.
J.A.:
- Guionísticament
tractadel dia
en què, sense saber exactament
com, em vaig trobar a l'estació de
trens del Nord de València camí de
Madridper anar a Tenerife després,
Jo no crec que s'hagi
d'estar en contra de la
formaconcretaamb laqual
l'Estat ens obliga a fer un
servei. Si em fessin donar 12
voltes a la Plaça Reial i em
diguessin "ya has cumplido
con la Patria", seria
exactamentelmateix.

- 23 MOCADOR 12 13
durant un any, i resulta que estaven
la meva mare i la meva germana
allà, a l'estació. Quasi que la cançó
parlava estrictament d això. diríem
que guionísticament. Evidentment
no hiha només una lectura. Jo estic
parlant-li a la meva mare i li estic
dient que no me'n puc oblidar, estic
dient que no hi ha dret que ella
estigui plorant en aquell moment.
Darrera de tot això hi ho tota una
lectura que crec que a mi em dela
ta. Jo vaig anar a la mili, encara no
s'havia redactat la Llei d'Objecció
de Consciència, i això em va trencar
elsmeus estudis. Per unproblema en
la sol.licitud de pròrroga d'estudiant
em vaig trobar que en un termini de
dues setmanes m 'havia
d'incorporar a fer el Servei Militar a
Tenerife. A la cançó estic parlant
una mica en contra de tot això i ho
estic edificant sobre el fet concret
de què la meva mare estava plo
rant, i que no hiha dret.
-
MOC.: Quan vares composar la
cançó La por i els mocadors?
J.A.:- Aproximadament fa uns tres o
quatre anys, o potser més. La melo
dia està feta elprimermesde mili la
lletra un mes després d'haver-la
acabat.
MOC.:- En la roda de premsa prèvla
al Concert vares comentar que "en
realitat S.M. l P.S.S.són slnónIms I que
acceptar la P.S.S. seria com
occeptar un xantatge. Podrles
-
ampllar-nos una mlca alxó?
J.A.: Sí. Jo no crec que s'hagi
d'estar en contra de la forma con
creta amb laqual l'Estat ens obliga
a fer un servei. Si em fessin donar 12
voltes a la Plaça Reial em diguessin
"ya has cumplido con la Patria-,
seria exactament elmateix. Qualse
vol acceptació de l'hipotètic dret
que té l'Estata cridar-tepera defen
sor els seus interessos, que no els
teus, és entrardins d'unjoc que és el
seu, no és el nostre, i per tant és fer
dels nostres minuts de vida un mer
cot. És acceptar un xantatge. No
hem de pagar res, crec que no li
devem res a I 'Estat i per tant no li
hem de fer cap servei. Encara que
sigui a plantar flors, m'és igual,
doncs si m'agradés plantar flors ho
faria perquèjo vull, no perquè l'Estat
es consideréssatisfet en què jo hagi
plantat flors per a defensar uns inte
ressos que són els seus i no els meus.
- MOC.: Quà en penses de
l'estratègla d'insubmissló que està
duent a terme el Moviment
d'Objecció IAntimilitarista?
J.A.: -
Jo
que vinc d'educació as
semblearia sé que per a fer una
anàlisi d'estratègies i tàctiques has
d'estar molt posat i jo ara etpodria
dir dues o tres gneralitats. No conec
exactament cadascun dels vostres
passos. El què si etpuc manifestar és
que esteu aconseguint crearopinió
em semblà que això ja és
important. Considero que és el pri
mer pas tàcticament, el de crear
opinió. Si no hiha opinió al carrer iv
no hiha denúncia de l'inhumà que
pot arribar a ser tot aquest tema, si

MOCADOR 12 -
no s'acompleix aquest primer pas,
difibilment es poden fer passos
posteriors. Crec que heu aconseguit
crear opinió i la gent s'està mobilit
zant d'alguna manera.
MOC.:
-
13
24
Creus que la InsubmIssió
com a valor l octItud de desobe
diència és transferible a d'altres
camps I aspectes de la nostra vida?
-
J.A.: Jocrec que sí. A mim'agrada
molt la lingúística i la filologia, insub
missió és elcontrari de submissió, per
tant fins i tot semànticament em
sembla un valorpositiu. La insubmis
siócoma dret. Peramiés sinònim de
sentitcrític. Jocrec que és important
per a unapersona elteniruns criteris,
que pugui optar lliurement a favor o
en contra d'allò que està establert.
Això per a mi és insubmissió. És una
mica la voluntat de decidir.
- MOC.: Consideres que el Moviment
d'Objecció I Antimilitarista està afa
vorint, en certa mesura, la creació
d'un exèrcit professional?
J.A.: -
Penso
que encara que això fos
veritat, no depen de vosaltres i no
crec que hagueu de canviar la vos
tra conducta per això. És evident
que vosaltres no manteniu un idili
ideològic amb un exercit professio
nal, hi esteu en contra. Suposant, i
més és probable, que l'Estat, el
Poder, assimilés un hipotètic guany
vostre i ho reconvertís en favor d'un
exèrcit profes
sional, això no
seria culpa
vostra. Això és
culpa
d'aquells que
han dirigit la
vostra protesta
en aquesta di
recció, que no
és la vostra.
MOC.: -
Quina
m'encanta per una vegada en la
meva vidahaver estat a favor d 'una
gent a qui els han sortitbé lescoses.
Almenys puntualment. Ja sé que la
vostra lluita no és omplir un Palau
d'Esports, és desomplir unes estruc
tures irracionals. Però cal dir que
tàcticament vaser un encert.
MOC.: -
Creus que el tema de
l'Exèrcit, a la mIlltarltzacló de la so
cletat, la Defensa, etc. és problema
únicament l excluslva dels joves, els
quals han de fer el S.M., o en el seu
cas dels objectors de consclència
que es neguen a fer-lo?
- J.A.: Sempre,
en tota lluita, hiha un
col.lectiu direc
tament afectat.
Jo crec que és
bonic que a més
a més d'aquest
sector directa
ment implicat
sempre hi hagi altres sectors que hi
donin suport, fins i tot activitat. A la
seva manera essumen a la lluita. En
el fons jo crec que quasi totes les
lluites que hiha en elmeu cap, gai
rebé totes van pel mateix cantó, és
a dir, hiha un front comú.
MOC.: -
ConsIderes
que hl ha relacló
entre la lluita per l'Alliberament
Nacional l la lluita AntImilitarista?
J.A.: -
Un independentista
perseguitper l'Estat té molt
en comú amb un insubmís
perseguittambé per l'Estat.
un homosexual perseguit
moralment per l'Estat,
doncs també.
valoració global fas de LA INSUBMIS
Sló EN CONCERT?
Impressionant. Jo crec que no
J.A.: -
hagués pogut sortir millor. Vaigestar
molt ocupat preparant el Concert i
no m'anava assabentant de si es
venien o no les entrades. Quan em
varen dir que hihavia més gent dins
de la que realment hi cabia, això
només es pot interpretar com a un
exit. Estic molt content, i és més, tinc
entès que hihavia gent interessada
en què elConcert sortís malament, i
Jo
crec que totes les llibertats
tenen un denominador comú i és
Per a mi no haurien
d'estar
enfrontats Anarquisme
i
AlliberamentNacional.
l'arrel semàntic
del seu nom que
és la llibertat. Un
independentista
perseguit per l'Es
tat té molt en
comú amb un in
submís perseguit
també per l'estat.
I un homosexual
perseguit moral
ment per l'Estat,
doncs també. Jo no voldria simplifi
carmassaperò tinc la impressió que
hi ha uns quants fronts de lluita que
s'agermanen, s'agermanen direc
tamentper les mans. Voldria deixar
clar que sempre estic parlant de la
manera i elcolor que prenen aques
tes idees en elmeu cap,ja que hiha
moltes independentismes, molts
nacionalismes, molts ecologismes,
moltes esquerres,...
MOC.: -
A
Catalunya ha estat palés
des de fa temps, l'enfrontament en
tre Anarquisme I Alliberament Na
cional, o per ser més exactes, entre
llibertaris I independentistes. Havent
hl, sens dubte, matisos I sectors. Què
en penses d'aquesta qüestió?
J.A.:
-
Per a mi
no haurien
d'estar enfron
tades aques
tes idees. No
hem de ser es
trictes a I'hora
d'imaginar-nos els mons que volem.
Quan un independentista parlad'in
dependència espero que no estigui
parlant de construir un Estat sobre
potent, manipulador i opressor del
poble català. Espero, suposo imag
ino que està parlant a favor de I 'al
liberament de totes les nacions
naturals del món, de totes. El que
passa ésque ellha nascut concreta
menten aquesta ino a Irlanda. Crec
que està parlant d'aix

-
25 MOCADOR 12 13
Lluís Llach, el cantant de Verges, va
ser el tercera actuar i cantà durant,
aproximadament, una hora. Inicià
el recital, pels volts de les 12 de la nit,
amb lessegúents paraules: "Hi havia
molta gent que volia que avui
fossim pocs, hem de proclamar,
però, que som molts". A continua
ció cantà Cançó sens nom per a
donar pas, tot seguit, a "uns amics"
(Lluís Parareda, Carles Hinojosa i
Josep Maria Moragriega), objec
tors insubmisos, que varen fer un
parlament antimilitarísta i exposa
ren el desenvolupament de la
Campanya d'insubmissió. Després,
Lluís Llach, continuà la seva actua
ció intercalant velles cançons, com
Abril del 74 o Amor particular, amb
peces dels seus últims treballs: Astres
i Geografia.
MOCADOR: -
Quins
LLUiS LLACH
foren els motlus
pels quals vares decldir de cantar a
LA INSUBMISSIÓ EN CONCERT?
LLUÍS LLACH: -
Els
motius són ben
clars. Bé, jo estic en contra de la
militaritzacióde lasocietat i de totes
les seves formes d'expressió.
Aquesta militarització és una de
les imbecilitats que arrossega la
humanitat des de fa segles. En
aquest sentit, lamilitarització de la
societat és elfetquehiha al darrera
del Servei Militar, i esdevé del tot
inacceptable.
- MOC.: En
la roda de premsa prèvia
al Concert vares aprofundir en
oquesta qüestió. Comenta'ns una
mica alxó.
L.L.: -
Sí,
considero que és una
bestialitat fer perdre un any de la
seva vida a lagentjove. No són pas
ells els qui han de pagar, a laprima
vera de lesseves vides, totelrelacio
nat amb lapolítica de blocs i coses
similars. En la mateixa roda de
premsa vaig comentar que en LA
INSUBMISSIC5 EN CONCERTintentaria
oferir un programa musical que
potenciés l'alegria que jo experi
mento quan penso en la Iluita
contra lamilitarització.
-
MOC.: Què en penses de
l'estrategia d'Insubmissió que està
duent a terme el Moviment
d'ObJeccló I Antlmilitarista?
L.L.:
- Penso
que el més important a
destacar és que esdevé un atac
frontal a un sistema de valors. Posa
en qüestionament el Sistema i no
entra dins del joc en no acceptar,
tampoc, el Servei Substitutori del
Servei Militar. Es de gran transcen
dència, és importantíssim, no
només com a estratègia sinó tam
bé com a educació. Tota la nostra
educació està impregnada de
valors militaristes, és un lastre que
anem arrossegant. En aquest sentit

- MOCADOR 12 13
La insubmissió té una
lectura de lluita
profundament ideològica
contra uns pilars
fonamentals
la insubmissió adquireix una
profunda transcendència a l'hora
de no qüestionar, únicament i
exclusiva, la praxis de la mili, sinó
també els valors que s'han de
destruir. Contra els quals s'ha de
lluitar. La insubmissió té una lectura
de lluita profundament ideològica
contra uns pilars fonamentals.
- MOC.: Cal esmentar que una de les
cançons que vares cantar oquella
nit plasma molt bé tot alxó que ara
ens estaves explicant. Quina cançó
és?
L.L.: -
Concretament
et deus referir a
la cançó Terra que és inclosa en el
disc Astres. És un treball que va sortir
cap a I 'any 1986.
MOC.:
-
Heus aquí un fragment:
Militars:
prohibit que poseu els esclops
sobre el meu redós.
Que basca em fan les raons
que us fan com sou
i quan parleu de pou als ulls
us veig dos clots de por.
Si apareix un cranc cínic
de professió
tot lloant les virils formes del canó,
de terra avall pujaran els meus crits
com coloms blancs segrestant
l'armament
per engolir-lo a lapanxa del bou
on sí que hi neva, on sí que hiplou
on les calderes esclaten al foc.
És l'infem per als
voltors
atiem-hi un gran
foc!.
- MOC.: Quina
valoració global
en fas de LA IN
SUBMISSIÓ EN CONCERT?
L.L.: -
Bé,
26
que em sembla molt important el
fet d'haver pogut reunir aquella
quantitat de gent. El Palaud'Esports
estava ple i és unamultitud de gent
que està en la línia, i això és un bon
toc d'atenció. Perquè aquests actes
quan funcionen s'auto-propulsen i
crec que, per tant, poden ajudar a
que lalluita per l'objecció de con
sciència i d'oposició alsmilitars vagi
cada vegada a més, sigui cada
vegada més gran. A més, això pot
servir d'auto-escalfament per a la
gent que està en aquesta lluita. I el
Concert del dia 9, d'alguna man
era, també era com un repte. Jo
tenia el pressentiment que hi havia
molta gent que esperava i tenia
ganes que alló no
hagués fun
cionat.
MOC.: -
Què
en
penses de les
crítiques que, des
d'alguns sectors,
s'adrecen al
Moviment dlent
que amb l'estra
tègla d'insubmis
sió s'està afavorint la creació d'un
exèrclt professional?
L.L.: -
Considero que la
insubmissió, en la seva
globalitat és una estratègia
possibilista a llarg termini.
en principi això a qui li
correspon profundament i d'una
manera seriosa és a qui va tenir el
paper protagonista de l'acte. Tot i
així, la valoració que en faig jo és
Ben
rista. No sabem encara en quina
mesura, però és per això que em
pipa. Cert és que lacampanya anti
OTAN, la pràctica democràtica
mitjançant la qual lagent té menys
por a expressar sense embuts allò
que pensa, la
La joventut té ganes de
vehicular accions,
inquietuds i ideals, i
considero que amb la
insubmissió hi està trobant
sortida.
segur que les forces
conservadores ho trobaran com a
substitutori, però aquesta no és la
nostra voluntat ni l'efecte primer. A
vegades les utopies, compot ser la
desaparició de l'exèrcit, tenen pas
sos intermedis. Considero que lain
submissió, en la seva globalitat i
entenent-la tal com hocomentava
abans, és una estratègia possibilista
llarg termini. Es ben sabut que el
Sistema s'autodefensa, però no
hem de fer culpables als éssers
humans de les bestialitats que
aquest cometi.
MOC.:
- i,Con
sideres que les
movIlitzacions
antl-OTAN,
l'Objecció Fis
cal, l'Objeccló
de Co n -
sclència al ser
vel militar I d'altres mogudes antim
Ilitaristes han ajudat a que la Insub
missió estIgui tenint el ressó que té?
L.L.: -
Tal
comja he dit abans, crec
que el Concert va ser una acta no
tarial d'aquest sentiment antimilita
situació inter
nacional,
etc..., han
ajudat
aquest mo
ment actual
de con
sciència. Tot i
així, no han
estat els únics
factors pro
tagonistes. La
joventut té ganes de vehicular
accions, inquietuds ideals, i consid
ero que amb la insubmissió hi està
trobant sortida. 1 un deis factors
fonamentals que ha influrt i hi ha
ajudat és eldesertque haportat a la
societat lo pràcticapolítica actual,
que ha esdevingut un problema de
l'absurd.
-
MOC.: Avançant-nos als esdeveni
ments, quin futur pots pronosticar a
l'estratègia d'insubmissió?
L.L.:
-
Aixe, és bastant difibil, no en
tinc gaire idea. En línies generals el
que sí es pot preveure és que el
Sistema reaccionarà d'alguna
manera i intentarà de destruir
aquest Moviment. Si és intel.ligent
ho farà sense repressió, si no ho és
aplicarà tots els mecanismesrepres
sius dels quals disposa per a fer-ho.
- MOC.: Mercès l fins la propera
ocassió, Lluís LJach.
Apuntar aquí que, tant en Lluís Llach,
com I'Albert Pla i els components de
l'Elèctrica Dharma, van Iliurar-se de
fer el Servei Militar. Tots i cadscun
d'ells per mot;us i en circum
stàncies ben diverses però, cer
tament, efectives.

27 MOCADOR 12- 13
ELÈCTRICA DHARMA
L'Elèctrica Dharma és, sens
dubte, el principal grup de rock
català que, amb més de 15 anys
d'existència, ha anat evolucionant i
ha aconseguit de consolidar-se en
el panorama musical del nostre país.
Actualment el grup està
format per en Josep, en Joan, la
Maria, en Carles i en Lluís. En directe
s'acompanyen per un percussionis
ta que es diu Xavier. L'Elèctrica
Dharma ha gravat 12 discos i el seu
darrer treball ha estat Fibres del cor.
El 9 de febrer, després de
l'humor d'en Guix i en Murga,
l'Elèctrica Dharma vasortir a clausu
rar la nit musical, LA INSUBMISSIÓ EN
CONCERT. Més d'una hora
d'actuació en un Palau d'Esports
que al llarg de tota la nit s'havia anat
impregnant del crit Força DharmalI.
- MOCADOR: Quins
foren els motius
pels quals vàreu decidir de cantar a
LA INSUBMISSIÓ EN CONCERT?
ELÉCTRICA DHARMA: -
Bé,
a nosal
tres ens varen telefonar i ho vàrem
tenir clar des del primer moment. Hi
ha causes i causes, i aquesta és una
d'aquelles causes que amb els ulls
tancats sempre t'hi posaries. Quan
és una cosa que tots I 'hem patit tant
en la nostra pell durant uns anys de
la nostra vida i es passa tan mala
ment, doncs, aixòs'ha de solucionar
comsigui. Ifas elquepots, en aquest
cas en concretparticiparen un acte
comLA INSUBMISSIC5EN CONCERT. El
fet de la insubmissió és un dret tan
clar, ja que és completament ab
surd que t'obliguin a fer una cosa
que tu no vols fer. I aquesta és una
cosa que tots tenim com molt viva.
MOC.: -
Tot
I la llarga durada del
Concert, quan vàreu sortlr a cantar,
vàreu connectar ràpidament I amb
molta marxa amb un públic que ja
portava vàries hores de festa al Pa
lau. Quina valoració en feu?
E.D.:
-
A nosaltres, sincerament, ens
va sorprendre perquè ens semblava
que la gent hauria d'estarja cansa
da. Quan ens estavem esperant per
asortira actuari vèiem que entre en
Llach i nosaltres es tardava massa a
canviar els instruments, pensàvem
que lagentja estaria cansada per
què portaven moltes hores i encara
faltava. La veritat és que ens va sor
prendre moltíssim que estiguessin
ton entregats.
MOC.: -
Un
moment de la vostra
actuacló, concretament mentre
cantàveu lacançóContra elsfusells,
va ser especialment de gran emoció
pel canvi de lletrad'una de lesestro
fes en la qual déieu "contra la mili,
Insubmissió". Expliqueu-nos com va
anar això?
E.D.: -
Bé,
és una cosa que en aquell

MOCADOR 12 -
moment semblava coherent i
adient de ficar-ho allà. De fet aques
to és unacançó unamica oberta,ja
es va fer amb aquesta idea, i en
qualsevol momentpotcanviarquan
una cosa ja s'ha
aconseguit per
una altra per la
qual cal lluitar. El
cert és que hem
rebut bastantes
cartes que ens
deien que havia
agradat molt i
havia emocionat
el fet d'incloure
"contralamili, insubmissió", i aixís'ha
quedat. És una cosa propera als
joves que venen als nostres
concerts, ja que estan a tres o
quatre anys vista, o a un any o a
mesos d'haver de fer la mili. Llavors
és un problemamolt properseu i s'hi
identifiquen, i serveix per a comuni
car.
MOC.:
- De
Contra els fusells?
E.D.:
- És
13
28
què parla la cançó
com un joc de paraules.
Contra una cosa lletja, una cosa
maca: Contra els fusells, un somriure;
contra la intolerància, estima com
vulguis;contrala
mili, insubmissio
o contra
l'imperialista,
l'humanista;... És
una cançó
oberta en el
sentit que si en
un moment
donat t'interessa
alguna cosa, o estàs en contra
d'una altra, pots anar fent jocs de
paraules oposades.
MOC.:
-
En laroda de premsa prèvia
al Concert vàreu comentar que "el
fetde lamill vasIgnIfIcar,pera nosal
tres, que el futur del grup estigués a
l'alre, va esdevenir Incert". Podrieu
ampliar-nos una mica això?
E.D.:
- Tots
nosaltres ens vàrem lliurar
de la mili. Uns més fàcilment, altres
amb més dificultat, però tots ens
vamacabar lliurant. Toti aixíens van
partirper la meitat allò que estàvem
fent ja que la gent del grup havia
d'ingressar a l'Hospital Militar i totes
aquestes coses. A part dels dies que
passes allà, és també un estat de
neguit continu per a tots els altres.
Quan era impensable
negar-se a fer la mil, el
primer pas era, doncs
l'objecció. Ara la
insubmissió és un avanç
més.
Contra els fusells, un
somriure; contra la
intolerància, estima com
vulguis; contra la mili,
insubmissió.
pendents de si arriba o no la carta
d'inútil. En aquella època dels anys
70 molts conjunts es desfeien per
culpa de la mili, després quan torna
ven, doncs, ja no era el mateix
d 'abans.
Trenques
durant més
d'un any la
relació amb la
gent, és fotu
díssim.
MOC.:
- Què
en penseu de
l'estratègla
d'InsubmIssló
que està duent a terme el Moviment
-
d'ObjeccióI Antimilitarista?
E.D.: És com una evolució. Quan
eraimpensable negar-se a ferlamili,
elprimer pas era, doncs, l'objecció.
Ara la insubmissió és un avanç més.
No has deper què ferel ServeiSocial
Substitutori tampoc. En aquest
aspecte la insubmissió és un pas
endavant, en elsentit de qüestionar
el principi de la militarització. En
aquests temps que corren que la
gent tambés'acostuma, una mica,
a no aixecar gaire la veu potserper
deixadesa, aquests moviments, tant
anti-OTAN, com
MOC.:
- Quina
d'insubmissió
donen una
mica
d'esperança.
No tot ho fan
ells, nosaltres si
volem també
podem fer
coses.
valoració global en
feu de LA INSUBMISSIÓ EN
CONCERT?
E.D.:
- Per
serlaprimera vegada que
féieu una cosa així de grossa, ho
vàreu fer molt bé. Estava molt ben
organitzat i va ser un èxit .
Es
va
omplir tot el Palau d'Esports i la gent
va sortir molt
contenta, això
és I'important.
Després hem
rebut cartes en
les quals ens
comentaven
que s'ho havien
passat moltbé, que els havia sorprés
agradablement el canvi "contra la
mili, insubmissió", però en general.
totes parlaven del Concert molt
positivament. En actuacions que
hem fet posteriorment hem notat un
ressó del Concert.
MOC.:
- El
9 de febrer, al Palau
d'Esports, hl havia moltíssIma gent
que cridava "contra la mili,
insubmissló" I després molta
d'aquesta gent no ho assumeix. No
-
creieu que de vegades és més un
"spot", un lema, I no es vaal fons de
la qüestió?
E.D.: Sí però, només que n'hi hagi
uns cinquanta o així que prenguin
unamica més de consciència,ja val
la pena. De totes maneres, en una
societat de consum en què tot són
"spots", doncs és millor que es faci
un "spor que digui "contra els fu
sells, un somriure" que no pas "la
alegría de vivir". En aquest sentit,
després del contrast, pot ser que de
tots aquests milers de persones n'hi
hagi, no se, dues-centes que hi
aprofundiran. I si això funciona,
doncs, perfecte. Ens sembla que es
millor atacar amb unes armes que
siguin eficaces en aquest aspecte.
MOC.:- Considereu que hi ha relació
entre la lluita per l'Alliberament
Naclonal I la lluita Antimilitarista?
E.D.: -
Els insubmisos han de seguir
lluitant perquè els militats no
es deixaran prendre
fàcilmentels seus privilegis.
N'hi
pot haver i no n'hi pot
haver. Ara bé, quan estimes la teva
terrala vols neta de toteslesporque
ries i una de les porqueries és el mili
Però no necessàriament ha
d'anar Iligatperquè,per exemple, hi
haurà alguns independentistes
d'aquests que
estaran a favor
d'un Exèrcit
català, fet que
nosaltres ens
sembla un
"xorrada", tot i
que la majoria
es mou per un sentit de la no
violència o pacifista. És més en el
sentit de la injustícia, tot allò que

29 MOCADOR 12- 13
vagi en contra de la teva voluntat,
on hi pot haver una profunda rela
ció.
-
MOC.: Ha passat més d'un any des
que el MovIment va posar en pràctl
ca, amb molta empenta, l'actual
estrcztègla d'InsubmIssló. Fent una
mIca de futurisme, per on penseu
que pot derlvar el
tema? és a dir,
quInes perspecti
ves s'obren?
E.D.: -
Això
ens
sembla un co
mençament, no es pot baixar la
guàrdia evidentment. Ells, els
militars, no cediran res si no allò
típic que diem: qui no plora no
mama. Els insubmisos han de seguir
lluitant perquè els militars no es
deixaran prendre fàcilment els seus
privilegis. S'ha de continuar
endavant. Toti així, això, és possible
que no depengui tant dels militars
com dels polítics. Els primers que
s'haurien de definir de dalt a boix
són ells. Aquesta és una qüestió
políticaiper tant han de prendre la
paraula perquè si no, mentrestant,
als militars ja els està bé com estan
les coses.
MOC.: -
Consldereu
sonoritat. Un Palau d'Esports no està
fet per a concerts, està fet per a
jugar a bàsquet. Però es veu que el
de Barcelona és un recinte particu
larment punyeter per a sonoritzar-lo
bé. De totes maneres a un Palou
d'Esportsja s'hivaa ferunamica allò
que us interessava en aquest cos:
omplir amb
Nosaltres estem per
l'abolició de tots
els Exèrcits.
que el Movl
ment d'ObjeccióI Antlmilitarista està
afavorint, en certa mesura, la crea
cló d'un Exèrclt professional?
E.D.:
- Bé,
una idea molt clara no
tenim. Sembla que potser una alter
nativa transitòria. El professional ho
faperquè vol i això es podria consi
derar com un mai menor. Evident
ment nosaltres anem més enllà,
estem per l'abolició de tots els
Exèrcits.
MOC.: Que el Palau d'Esports no té
bona acústica és una qüestió ben
sabuda. En LA INSUBMISSIÓ EN
CONCERT, però, la premsa va
destacar molt especlalment els pro
blemes de so. Què en penseuvosal
tres?
E.D.: -
El
Palau ha sonat pitjor que
l'altre dia. Aquella nit, dintre de
l'escala, estava correcte. Nosaltres
hem assistit a d'altres actes al Palau
d'Esports i ha sonat pitjor. Aquest
comentari en lapremsa ha esde
vingutja rutinari en gairebé tots els
concerts: "l'actuació molt bona,
però llàstima del so". Elproblema és
que una ciutat com Barcelona no
tingui un Auditori amb una bona
molta gent i
que quedés
com un éxit. En
un lloc més
petit no
haguéssiu tingut tants escrits. A partir
d'un Palau d'Esports, en certa mesu
ra, la premsa es veu obligada a
parlar-ne una mica més i millor. És
una cosa seriosa i important. A part
d'això, laqüestió dela sonorització
també depèn molt dels anys de
rodatge i de l'experiència d'un
músic o cantant, i dels tecnics.
Nosaltres ens hem trobat amb tèc
nics que et poden destrossar un
concert.
MOC.: -
Ja
que hem esmentat el
tema dels mItjans de comunIcacló;
us heu trobat amb algun tIpus de
boicot, alguna vegada, per part de
la premsa? SI es alxf, per quins
motlus?
E.D.:
-
Bé, sí que ens hi hem trobat i
sobretot, d'un temps ençà, perpart
del Diari de Barcelona i El País. Els
motius? que vingui un psicòleg i
que ens els expliqui. És la merda
d'aquest país, que s'han dividit en
dos bàndols: socialistes i
convergents. 0 et foten en un
costato etfotena l'altre, però sense
que tu "ni pinches ni cortes". Lla
vors, uns decideixen que ets d'un
bàndol i els altres de l'altre, i a partir
d'aquí comencen d'atacar-te per
la cara. Moltes vegades, però, no
són els diaris en sí sinó que són uns
senyors molt concrets els qui deci
deixen si convé parlar-ne o no. Per
exemple, al principi de la nostra
carrera perfecte, et posaven pels
núvols i arriva un punt que sembla
que, pam!!, araa aquests "tios" toca
silenciar-los. Però arriba un moment
que et fa riure i tot, ja t'hi acostu
mes. Llegeixes i veus: Diari de
Barcelona i El Pais, una cosa, i els
demés una altra. I això que comen
tàveu del so, a LA INSUBMISSIÓ EN
CONCERT,pot anar lligat a aquesta
subtilesa que a vegades empra la
premsa. Com que no se'l podien
carregar, el Concert, perquè va ser
un èxit i 8000 persones, o 9000,
varen dir que estaven d'acord amb
elfet de lainsubmissió i no espodien
ficar amb la gent, tot i que tenien
ganes de carregar-se'l, doncs això
ja ho fan, llavors ataquen pel punt
que els hisembla més feble. Per això
varen posar tant eldit a l'ull i varen
remenar sobre elrotllo del so. Hi ha
moltes tàctiquesd'aquestes ija veus
per on van.
MOC.: -
Retornant
al crit o lema
Força Dharmçi , hi ha una anàcdota,
sl més no, curlosa, no?
E.D.: -
Sí,
en Llach en elConcert ens
va comentar que en els seus
concerts també li criden EQ_Lçs2
Dharma per a demanar-li una altra
cançó un cop acabadal'actuació.
I va dir: "Almenys avui, quan ho di
guin, sortireu vosaltres a cantar.
MOC.: -
Bé,
I ja per acabar, quins
projectes immediats teniu?
E.D.: -
En
aquests moments estem
preparant la gira d'estiu per tot
Catalunya. Ens sembla que encara
no és el moment de treure un nou
discja que Fibres de/ cor està funcio
nant força bé.
MOC.: -
Dharma, per tot.
Moltes
gràcies, Elèctrica
com a cloenda ens agradaria
esmentar les paraules que un dels
components del grup va manifestar
a lapremsa el divendres 9 de febrer.
"Som molts els qui aquesta nit hem
somiat amb un món sense canyons
ni fusells".
ELÈCTRICA DHARMA, 9/2/1990

- MOCADOR 12 13
30
LA FESTA CONTINUA,
FES-TE INSUBWS!!
Quan ja han passat uns
mesos de LA INSUBMISSIÓ EN
CONCERT, el ressó de acte encara
és present. Aquest fet ha obert
noves expectatives de treball i ha
esdevingut un trampolí per a poder
configurar iniciatives per tal
d'ampliar el coixí social i d'implicar
més sectors en l'estratègia
d'insubmissió.
Volem, en darrer lloc, exposar
alguns dels comentaris que varen
aparèixer a la premsa els dies
posteriors al Concert.
•
"El Palau d'Esports es va omplir:
tota una victòria de la Platafor
ma d'Objectors per la
Insubmissió, l'organitzadora del
recital que, divendres a la nit,
va comptar amb laparticipació
de Joan Amèric, Albert Pla, Lluís
Llach i la inevitable Elèctrica
Dharma".
•
*
Diari de Barcelona (Donat Putx)
11/2/1990
"Los componentes de laPlatafor
ma d'Objectors i Obiectores per
Ja Insubmissió ya hablan de un
antes y de un después del con
cierto de la noche del viernes.
Tras conseguir Ilenar hasta la
bandera el Palau d'Esports de
Barcelona, los organizadores de
La Insubmissió en concert opina
ban que su "lucha ha dado un
salto cualitativo.
El Periódico (Joan-Ignasi Orturlo)
11/2/1990
"Ahora ya no quieren hacer la
mill ni servicio alternativo: sim
plemente, no quieren saber
nada del Ejército o que tenga
que
LA INSUBMISSI«
EN CONCERT
IPREMSA
PALA 1-11INICI PAL I) 'WOUS -
£4101~4
ver con él. También
apuestan fuerte y
aceptan el sacrificio,
pero esta vez estóin
organizados. El vier
nes se reunieron, por
primera vez, en un
mitin multitudinario
donde el aglutinante
no era sólo la música
de 1,1ach, la Dharma,
EL4 y Amèric. Baila
ban unidos y se les
notaba contentos
porque habían Ilena
do el Palau d'Esports
hasta la bandera.
6Qué Ilenarein la pró
xima vez?".
•
El Periódico
(Joaquim Coca)
11/2/1990
"Els castells que
s'anaven aixecant
entre el públic que
seguia el recital des
de la pista, les consi
gnes independentistes, les ban
deres estelades i els records al
ministrede defensa, NarcísSerra,
van ser altres dels trets que van
acabar de dibuixar un concert
que es va desenvolupar sense
incidents."
Avui (M. Lasalas)
11/2/1990
•"Ademéls, la composición del
cartel atrajo a un público que ya
no puede ser considerado
como una simple pandilla de
barrio, y que con su presencia
evidenció lo certero del plante
amiento del acto. Las procla
mas pacifistas se conjugaron
con las reivindicaciones ecoló
gicas, nacionalistas, políticas y
antimilitaristas, en un ambiente
general de júbilo y de fiesta. De
paso, la cançó demostró tener
poder de convocatoria, nuevos
valores y un futuro no tan oóspero
como algunos suponen. En defi
nitiva, junto a la ausencia de
incidentes el éxito inapelable se
convirtió en el resultado del pri
mer acto masivo organizado en
Barcelona por los insumisos."
El País (Luís Hidalgo)
11/2/1990
La Festa continua, fes-te insubmís!!
Amb raó, insubmissió!!!
JORDI MUÑOZ I BURZON
MOC
-
Barcelona
N. de la R. L'entrevista que s'havia
pensat fer a l'Albert Pla no s'ha
pogut realitzar a temps per a ser
publicada en aquest MOCADOR.
Esperem poder-la publicar en el
proper MOCADOR 14.

- 31 MOCADOR 12 13
DICCIONARI ABREUJAT
A l'hora de llegir aquest DICCIONARI cal que tin
gueu en compte una sèrie de consideracions. En primer
lloc, que sobre Noviolència no hi ha cap dogma. Això vol
dir que, en principi, hi ha tantes concepcions sobre Novi
olència com persones que l'assumeixin. Tot i així les defini
cions que us oferim són prou representatives, si més no,
d'un dels sectors influents en el panorama internacional.
Aquest és el representat per Jean-Marie Müller. No ob
stant, podríem comentar que aquestes definicions són una
mica desfassades, potser massa gandianes i que ado
leixen d'un sentir excessivament negativista. Bé ací les
teniu, per tant jutjeu vosaltres mateixos/es...
EL MITE DE LA VIOLENCIA
Les ideologies que han dominat les
nostres societats han honorat la
violència, associant-la a una gran
quantitat de valors i virtuds: el corat
ge, I"audàcia, el sacrifici, la virilitat,
la noblesa, l'honor, la justícia, la llí
bertat, etc... de manera que, en la
nostra consciència i encara més en
el nostre subconscient, laviolència
apareix com un valor i una virtut,
dels quals la no-violència en seria la
negació i el renegament. Sempre
és mitjançant la violència que
l'heroi, tant si és legendari com si és
històric, aconsegueix les seves proe
ses. Si realment la violència és la
virtud de l'home fort, lano-violència
no pot ser altra cosa que la feblesa
d' aquell que no té el coratge de ser
violent. Si la violència és una virtud,
la no-violència és una covardia.
Cal doncs, abans de res, que ens
entenguem pel que fa al significat
de les paraules que utilitzem; sense
això qualsevol debat esdevindrà un
diàleg de sords. Per això, cal que
distingim allò que tenim el costum
de confondre, és a dir: el conflicte,
I'agressivitat, la Iluita, la força i la
violència pròpiament dita.
EL CONFLICTE
La nostra primera relació amb els
altres és una relació d'adversitat,
d'oposició, d'enfrontament. No es
tracta certament de somiar sota el
pretext de la no-violtkncia, en una
fraternitat universal que ens faria
viure amb perfecta harmonia els uns
amb els altres. El meu veí, el meu
proisme, abans de ser un enemic en
potència, constitueix una amenaça
per a la meva pròpia existència.
Sartre va trobar la fórmula afortuna
da, ja que va escriure: "el pecat
original és la meva aparició en un
món on hi ha els altres". Els altres,
efectivament, són aquells la llibertat
dels quals amenaça la meva pròpia
llibertat, els desitjos dels quals
s' oposen alsmeus propis desitjos, els
drets dels quals ussurpen els meus
propis drets, els projectes dels quals
són contraris als meus propis projec
tes.
De bon començamentja existeix el
conflicte. I he d'acceptar aquest
moment de conflicte en la meva
relació amb els altres. És mitjançant
el conflicte que jo em faré reconèi
xer dels altres i els altres es faran
reconèixer de mi. La no-violència
no pressuposa doncs un món sense
conflicte: no es pot parlar de no
violència si no és en situació de
conflicte.
L'AGRESSIVITAT
La violència és tan presental cor de
la història dels homes que de
vegades som tentats de pensar que
la violència és inscrita al cor mateix
de l'home. Aleshores no tindria
sentit parlar de no-violència perquè
seria anar contra les pròpies lleis de
la natura. Però si ens escoltem els
psicòlegs, ens diran que la violència
no és inscrita a la natura humana. Sí
que hi és en canvi, i molt,
l'agressivitat, però de cap manera
és inevitable que aquesta agressivi
tat es tradueixi en violència.
L'agressivitat és un poder de
combativitat, d'afirmació d'allò
que constitueix la meva pròpia
personalitat. Sense agressivitat,
seria incapaç d'assumir el conflicte
que m'oposa als altres. Sense
agressivitat, estaria fugint constant
ment davant les amenaces dels
altres, seria presoner de la por que
m'impediria de combatre els meus
enemics. Aquesta por es troba dins
de tots nosaltres. Espontàniament
tenim por dels altres, i no hem de
rebutjar en cap cas aquesta por. El
que hem de fer, al contrari, és
prendre'n consciència i provar
d'assumir-la. La por és mala conse
llera perquè tan aviat aconsella la
fugida com aconsella la violència.
Dominar la pròpia por és dominar la
pròpia agressivitat de forma que
aquesta última s'expressi per altres
mitjans que no siguin els de la
violència destructiva. A partir
d'aleshores, l'agressivitat esdevé
un element fonamental en la meva
relació amb els altres, que pot ser
unarelació dejustícia i respecte i no
de dominació i alienació.
Prenem l'exemple de Martin Luther
King: pel que fa a la població negra
dels Estats Units, el seu primer i més
gran treball -els líders extremistes
que més tard van predicar laviolèn
cia ho reconeixien- va ser el de
despertar l'agressivitat d'un poble
que s'havia resignat al seu destí
d'esclau, despertar I'espiritualitat
dels espirituals negres que corria el
fort risc d'esdevenir una espiritua
litat d'evasió mitjançant la qual els
negres projectaven en l'altra vida
la seva esperança d'un món lliure
d'injustícia i opressió. Esperaven el
Regne del Cel en el qual Jesucrist els
havia d'acollir en reconeixement de
la seva dignitat d'homes. Martin
Luther King va despertar
l'agressivitat del seu poble i va crear
el conflicte entre els negres i els
blancs. Naturalment, com sempre
passa en aquests casos, va multipli
car els riscs d'enfrontaments vio
lents.
La resignació i la passivitat són
doncs més oposats a la no-violèn
cia que lapròpia violència. Gandhi
va afirmar que si s'hagués d'escollir
entre la covardia i la violència,
entre la passivitat i la violència, val
dria més escollir laviolència.
LA LLUITA
És veritat que lexistòncia és una Ilui
ta per la vida. Jo no podria fer que
es reconeguessin els meus drets ni
els drets d'aquells amb qui em sento
solidari si no és entrant en lluita

MOCADOR 12 -
contra aquells qui els atempten i
els violen. Seria una perfecta il.lusió
de no posar en joc res més que el
diàleg per a obtenirjustícia. No s'ha
de dir que el diàleg és el mitjà per a
resoldre el conflicte: és la lluita el
que és el mitjà per a "resoldre" el
diàleg. L'adversitat es caracteritza
precisament per la impossibilitat de
dialogar: el diàleg mal no és possi
ble entre opressors i oprimits. La
funció de la lluita és la de crear les
condicions de diàleg establint una
nova relació de forces que obligui a
l'altre a reconèixer-me com un inter
locutor necessari si no vàlid.
Quan Martin Luther King va dur a
terme la seva primera acció, el
boicot als autobusos a Montgom
ery, en la seva innocència de jove
pastor protestant s'imaginava que
al cap de pocs dies seria possible
d'entrar en diàleg amb els adver
saris blancs i dur a bon port les ne
gociacions a fi d'arribar a un acord
just per als negres. Però va haver de
rebaixar pretensions i es va adonar
que el diàleg no era possible i que
tan sols la lluita podria permetre als
negres d'obtenir alguna victòria.
Vacaldre seguir amb el boicot més
d'un any perquè els blancs accept
essin negociar i satisfer les exigèn
cies dels negres.
LA FORÇA
Tota Iluita és una prova de força. En
un context social i polífic determi
nat, qualsevol vincle amb els altres
s'inscriu en el marc d'una relació de
forces. La recerca de la justícia és
la recerca de I"equilibri entre forces
antagonistes. Ja que la justícia i la
veritat són impotents per fer-se re
spectar, es tracta de donar-los els
mitjans de força per fer-los prevaler
en la realitat. Només quan se sentin
violentats i forçats, els altres aten
dran a raons i em donaran la raó
reconeixent els meus drets.
Una acció no-violenta no és una
demostració d'amor, és una de
mostració de força. L'acció no-vi
olenta no és l'expressió directa de
l'amor, és la recerca de mètodes i
tècniques de lluita compatibles
amb I"amor, compatibles amb el
respecte a laveritat.
LA VIOLENCIA
La violència és laviolació de la per
sona: la violació dels seus drets, de
la seva personalitat, del seu cos.
13
32
Ni el conflicte, ni l'agressivitat, ni
la Iluita, ni laforça no s'han d'identi
ficar amb la violència. Si l'agressivi
tat i la força que s'empren en la
lluita permeten l'arranjament d'un
conflicte, la violència, pel contrari,
n'és el desarranjament. La violèn
cia atura el funcionament natural
del conflicte i no li permet acomplir
laseva funció: establir justícia entre
els adversaris.
Hi ha violència quan, per una
disfunció del conflicte, un dels
protagonistes vol la mort de I'altre,
Tot procés de violència és un pro
cés de mort. El pas a l'acció no ha
de tenir lloc necessàriament, però
qualsevol acció empresa serà, a
partir d'aleshores, animada pel
desig de matar.
A partir del moment en què prenc
consciència que la violència és un
procés de mort que distorsiona
radicalment la meva relació amb
els altres, em veig impulsat a recusar
la justificació de la violència. La
filosofia comença amb la presa de
consciència que laviolència és un
obstacle per a la reconciliació de
l'home amb ell mateix i amb els
altres. És en trobar-nos la violència
que aprenem que "la veritable vida
és absent", i és refusant tot con
tacte amb ella que podrem esperar
"canviar la vida". La violència
introdueix una falta de sentit en
l'existència dels homes, de man
era que si elshomes pacten amb la
violència es converteixen a ells
mateixos en presoners d'un destí
absurd. Tan sols la no-violència ens
permet crear un dinamisme
d'esperança que ens alliberi del
fatalisme de la violència. I això no
està lligat a cap filosofia en particu
lar sinó a totes les filosofies. En
aquest sentit, no hi pot haver altra
filosofia que no sigui la de la no
violència. L'error de les ideologies
dominants és precisament el
d'haver justificat la violència,
d'haver-la legitimat, d'haver-la
conciliat amb els ideals de justícia i
llibertat.
A partir del moment en el qual la
violència és legítima, esdevé un
dret de l'individu, que mai no
perdrà l'oportunitat d'agafar-ho
com a pretext, i recórrer-hi a cada
ocasió que se 11 presenti. En tant que
la ideologia legitima la violència,
els homes poden posar-la en pràc
tica sense tenir el sentiment que la
violència és una contradicció
fonamental respecte a les aspira
cions profundes de la humanitat.
Certament ens trobarem sempre en
certes situacions de compromís
amb la violència: no es tractatam
poc de pretendre una "no-violència
absoluta". Fins i tot Gandhi no dub
tava a afirmar que: "D'igual manera
que mai no serem esperits purs, la
no-violència perfecta sempre serà
tan teòrica com la línia recta d'Eu
clides". Però precisament les filosof
ies i les morals han de dir-li sempre
compromís al compromís. Només a
partir d'aquest reconeixement del
compromís d'avui serà possible tro
var elsmitjans perquè el compromís
de demà sigui millor que el d'avui.
És essencial doncs que, sigui quina
sigui lareferència cultural en relació
a la qual ens situem, prenguem
consciència de la manca de sentit
inherent a tota violència. La no-vi
olència apareix aquí com una di
mensió essencial de la revolució
cultural que s'ha de realitzar perquè
la revolució estructural es pugui pro
duir sense trair-se a ella mateixa.
Jean-Marie Müller
treballa actualment en un progra
ma d'investigació sobre defensa
civil subvencionat pel ministeri de
defensa francès.
(Aquestes definicions són extretes
de dos llibres de Jean-Marie Muller:
"Significat de la no-violència"
edicions MAN 1980, i "Has dit
'pacifisme'?" edicions du Cerf
1984).

- 33 MOCADOR 12
CAMPANYA CONTRA EL COMERÇ
13
D'ARMES
Amb la CAMPANYA CONTRA el COMERÇ D'ARMES (C 3A) s'obre una nova línia de treball
antimilitarista que no podem ignorar. Aci reproduim la informació que ha elaborat el grup
promotorde la campanya. Els objectius que es pretenen són, inicialment, lluitarper una
legislació més restricitva envers la producció i comerç d'armes tot exigint el control
parlamentari i la transparència informativa, denunciar les empreses infractores, evitar
que els crèdits d'ajut al desenvolupament (FAD) es destinin a la compra d'armes
finalment, potenciar la conversió de la indústria d'armament. l per assolir aquests
objectius primer hem d'estar ben informats: el quetenim dret a saber.
1- Realment hi ha tantes armes com
es diu? Són necessàries?
El cert és que hi ha armes
nuclears i armes no nuclears. Entre
les no nuclears podem diferenciar
entre convencionals (totes les que
no són de destrucció massiva) i les
biològiques i químiques. Els arsenals
no han deixat d'augmentar en els
darrers anys, fins el punt que se sol
parlar de sobresaturació armamen
tista i/o de militarització de la vida
internacional. A més el constant
increment d'armes crea insegure
tat, la qual cosa suposa un mecanis
me addictiu: la inseguretat es vol
resoldre amb noves armes que cre
en nova inseguretat...
Malgrat la seva importància
la majoria de les armes acumulades
no són nuclears. Es més, quatre
cinquenes parts de les despeses
mundials militars es dediquen a les
armes convencionals i al manteni
ment de les forces armades.
Un bon exemple de la insegu
retat que crea la sobresaturació
d' armes és que s'han produïtmés de
150 conflictes des la fi de la II guefra
mundial, on s'han emprat armes
convencionals. La major
d 'aquests
conflictes han
tingut lloc a
paisos de
l'hemisferi sud,
però gairebé
sempre s'han
utilitzat armes
convencionals
produides al
nord. Aquests
conflictes han
causat més víctimes
militars.
part
Les despeses de defensa
espanyolarepresentendos
mesos de salari mínim
interprofessional per
persona activa a l'any.
civils que
2- Què ens costa mantenir aquesta
situació?
A nivell mundial, més de 200
milions de pessetes per minut.
A preus constants: més del
doble del que es gastava l'any 60 i
quatre cops la xifra de 1949. Pel
PROJ ECTi LS ToTA
MENA LA NOSTRA ESPE
Ci ALiTAT : ELS NÍSSiLS
-rERRA-1ERRA, AiRE-AiRE ,
AIRE -TERRA , TERRA -p-4A
contrari, el conjunt mundial de l'ajut
oficial al desenvolupament,
d'acord amb questes xifres, només
equivaldria a 15 dies i 15 hores de les
despeses
mundials
anyals en ma
tèria
darmament.
Espanya
també és
d'aquest món:
les despeses de
defensa espan
yola superen el
bilió de
pessetes a l'any, és a dir, gairebé
90.000 pessetes per persona activa,
dos mesos de salari mínim
interprofessional perpersona activa.
3- Quin és l'efecte econòmic de la
producció d'armes?
Resulta difícil saber quin tipus
de bé són les armes, els béns militars.
No són béns de consum (sabates,

- MOCADOR 12 13
aliments ...) ni béns productius
(tractors, maquinària, equipaments
...). Des d'una perspectiva estricta
ment econòmica són béns
improductius, no produeixen valor
econòmic malgrat el cost notable
que provoquen: consumeixen re
cursos valuosos (alguns d'ells, no
renovables) que es sostreuen
d'altres destins possibles. Pot dir-se,
però, que són bens de seguretat, de
defensa. Ara bé, c qui defensen?,
de qui?, com? qui i quan ha decidit
les prioritats defensives?, qui i com
ha definit les amenaces?.
D'altra banda, els efectes
negatius de la inversió militar (els
costos d'oportunitat) tenen conse
qüències debilitadores a llarg ter
mini en els paisos desenvolupats,
que resulten devastadors a curt i mig
termini en el cas dels paisos del Ter
cer Món. S'ha demostrat que per a
aquests, això significa un camí cap
al desastre: un país en vies de desen
volupament necessita inversió pro
ductiva, educació de la força de
treball, millora de l'assistència san
itària, sistemes de comunicació i
transport, més i millor equipament
Desviar recursos de la satisfacció
d'aquestes necessitats bàsiques
suposa optar per un fort potencial
destructiu per a l'econornia del país.
Espanya, on la major part del
sector d'economia de la defensa és
de titularitat pública, no és una ex
cepció. També aquí els efectes
econòmics són a mig i llarg termini
negatius.
4- Exigeix la defensa d'un país
comptar amb una indústria militar
poderosa?
Sol dir-se que la defensa d'un
país exigeix una indústria de defensa
vuNiEr-N
»rsi-t04-r■-Agri-rW5.11-5
PW75ii-5 ETC .
34
0 (
potent, viable i amb
vocació exporta
dora. Allò que no
es diu és, però,
qui decideix les
necessitats de
fensives del país
en qüestió. La
història recent
demostra que les
prioritats assen
yalades pels centres de decisló polí
tica no coincideixen amb les per
cepcions de l'opinió pública: volen
defensar-nos de persones o nacions
que no considerem amenaçants. La
política de defensa oficial sol sobre
valorar els aspectes militars i arma
mentistes, a causa del militarisme
imperant, i negligeix els aspectes
político-diplomàtics o econòmics. El
cert és que les argumentacions de
la indústria d'armaments i de la polí
tica de defensa oficial parlen
sempre dinterès nacional" però,
curiosament, són ells mateixosels qui
decideixen unilateralment què cal
entendre per "interès nacional".
5- És possible una política de de
fensa estrictament defensiva? Cos
taria menys?
capacitat i Es pot articular unapolítica de
Elgovem espanyol ha optat
per una política de
seguretat basada en el
rearmament la força
militar.
La investigació i producció
d'armes funciona amb una dinàmi
ca pròpia, seguint criteris comercials
i de mercat. Això significa que, des
d'una perspectiva estrictament de
fensiva -no provocativa ni inter
vencionista-, es fabriquen armes in
necessàries. Clar i català: les armes
no es fabriquen tant per "interès
nacional" com per raons de profit
econòmic de les empreses del sec
tor. L'interès nacional de vegades
"coincideix" curiosament amb l'in
terès de l'empresari o del complex
militar-industrial.
hmt■-AsTi-rbissiL5,
-At.rri-pthrri
EHCARA
iKv4c.b..5 civE eN5
cotille.EN nrs
5i1.5 .
defensa molt
més barata re
nunciant a
totes les armes
ofensives, 10
vegades més
cares, com a
mitjana, que
les orientades a
contrarrestar
les.
El govern espanyol, però ha
optat per la via contrària: fabricar,
mitjançant projectes nacionals i in
ternacionals, tot tipus d'armes con
vencionals, algunes innecessàries
(com el portaeronaus "Príncipe de
Asturias") i d' altres molt sofisticades i
ofensives com l'Avió de combat
Europeu. L'explicació és planera:
s'ha optat per una política de
seguretat basada en el rearmament
i la força militar i això, i no "l'interès
nacional", implica enfortir la indús
tria bèl.lica autòctona.
6- Cal tenir una indústria militar po
tent per evitar la dependència exte
rior?
i t..4k R.A t•IT1 A DE To-T'S
Et..5 KT"5-5i LS AriS CA? Nvc.LEKR,
Si u)4 E)krurrgs. EL rtorIEW1'
bEL LLANÇAirlEt4T , c.Awv iAl2.rEM
. . •
L.4 I7EZA DEFUZTuo SA
&KA-ru'iTAPIENT•
Se sol dir també que el desen
volupament d'una indústria de de
fensa autòctona permet disminuir
les compres de material a d'altres
paisos i millorar l'autosuficiència.
El que no se sol dir, però, és
que les necessitats d'armamenet
d'un país depenen del tipus de de
fensa escollit o de les aliances en
què es participa. A Espanya s'ha
optat per un que implica necessà
riament importar molts sistemes ar
mamentístics, tot i que a, mig ter
mini, podrien reduir-se mitjançant
cofabricacions internacionals i fabri
cació autòctona. Cal repetir una
Cort Ftyr vEURE,
UNA l'AIZANTt A
rg.ONI A
VE 130PITÀ

35 MOCADOR 12 -
vegada més que moltes d'aqueste
armes serien inncessàries amb una
política de defenso no provocativa.
A més a més, la independèn
cia d'un país no es basa únicament
en l'autosuficiencia en matèria
armamentista. En una època en
què, almenys als països desenvo
lupats, no s'estilen les invasions mili
tars, la penetració econòmica, fi
nancera, cultural resulta molt més
eficaç. Dons bé, entre 1980 i 1987 les
inversions estrangeres a Espanya
s'hcn-) multiplicat per 85, passant de
85.415 a 727.279 milions de pesstes.
L'aparell militar sembla haver estat
incapaç d'aturar aquesta invasió.
7- Crea llocs de treball la indústria
d'armaments?
Divesos estudis de Nacions
Unides assenyalen que la mateixa
inversió en un altre sector que no
sigui el de la indústria de defensa
generaria més llocs de treball, en
eliminar l'exigència d'especial
ització notable pròpia d'aquest
sector, Però analitzem concreta
ment la realitat espanyola.
El creixement de les indústries
del sector ha estat i és desigual.
Algunes empreses han vist incre
mentar notòriament les xifres de
vendes i exportacions. D'altres,
però, presenten dèficits importants i
estan sotmeses a reestructuracions
profondes. El cert és que la tendèn
cia dominant és la de promoure
empreses de capital intensiu i, per
tant, amb poco mà d'obra. Les xifres
ho mostren clarament: el resultats
de les quatre grans empreses públi
ques espanyoles del sector (CASA,
BAZAN, SANTA BARBARA, ENASA) en
el període 1980-86 denoten un incre
pER ESCAPAR-SE CCLS RA
DAR.5 , keivEST PrTACA VOLANT
TAN BAIX OiUE NE1A N.A6UT tEY
PosAR-Li ikl-MIZMITESTS PER
LES CANTONADES...
ment de la xifra (conjunta) de ven
des (+96'5%), d 'inversions (+147'1%),
d'exportacions (+84'8%), mentre
que ha disminuit (en un 1'9%) la xifra
global de treballadors.
Es a dir, que la tecnologia
militar no sols no crea llocs de treball
sinó que els fa disminuir. A més a
més, la mateixa inversió en un altre
sector sempre en crearia més.
8- l'exportació d'armes és inevita
ble?
La veritat és que no necessà
riament. Tot depèn de si es produeix
només per raons de seguretat o si es
produeix per exportar. No obstant,
les declaracions oficials solen ser
circulars: la indústria d'armament
assegura la capacitat de defensa;
considerats els preus actuals dels
productes bòl.lics, la viabilitat de la
indústria exigeix augmentar la pro
ducció per reduir costs, la sobrepro
ducció, però, exigeix exportar.
El cert és que hi ha indústries
creades en funció de l'exportació i
ENcxRA ›st
QuAN S'ATuRA EN
Ets setiAr-ozs EN
vEgYtE1.1., rA co14 Si
RES... ToT eLECT16-
NIC.APIONT.
13
no de la satisfacció de les necessi
tats del mercat interior. Hi ha països
on només s'exporta una quarta o
cinquena part de la producció
(Suècia, República Federal Ale
manya); d'altres, com Itàlia,. expor
ten pel contrari un 70% de la seva
producció.
Espanya (com França o Gran
Bretanya) exporta un 50% de la pro
ducció del sector, la qual cosa signi
fica que moltes armes (com l'avio
car 0-212 de CASA) varen ser dissen
yades per tal de ser venudes a l'ex
terior.
Que la producció d'armes
s'orienti més a satisfer necessitats
internes o l'exportació depèn bàsi
cament d'opcions polítiques.
9- L'exportació d'armes té alguna
cosa a veure amb criteris polítics?
Justificar l'exportació tot par
lant de la necessitat de reduir costs i
de rendibilitzar l'esforç d'investiga
ció i de desenvolupament suposa
oblidar el caràcter polític de la in
,
A HENYs ALTiTuD
ENCARA EL ATUSTREMO
TOTiPuS "TA,LP 4OiSsE
HyAT PER PuRC7AR. loT
ALLo auE VbEHTT
REFu6(AR EN ELS PIETZ0.5
PASZN■NI65 su8TeRRA
P45

- MOCADOR 12 13
dústria de defensa. Arreu la indústria
de defensa és afavorida i defen
sada pels governs; arreu gaudeix
d'incentius i subvencions; arreu hi ha
legislacions i reglamentacions de les
exportacions. No estem parlant d'un
sectorindustrial típic; en aquest cas,
sigui com sigui, és l'estat el principal
i sovint gairebé únic comprador de
laproducció. No es poden mantenir
alhora dos discursos oposats: o "cal
disposar d'aquestes armes per raons
de seguretat nacional", indepen
dentment del seu cost donat que se
sol dir que la seguretat no té preu, o
"el mercat nacional per ell mateix
mai no justificarà les quantioses in
versions derivades de la producció
d'armes". Pretendre mantenir amb
dues coses com a veritats simultani
es invalida totes dues afirmacions.
La indústria sueca, com ha
provat el cas de les exportacions
fraudulentes de l'empresa BOFORS
(amb la complicitat de bona part
delsector europeu-occidental dex
plosius i municions a través de
l'anomenat cartel europeu) a iran,
té tantes ganes d'obtenir beneficis,
fins i tot il.legals, com l'espanyola. El
seu menor percentatge d'export
acions es deu a la voluntat i actua
ció política del govern. En qualsevol
cas, exportar per "rendibilitzar costs"
no eximeix les empreses, autoritats i
ciutadans de la responsabilitat polí
tica de vendre armes a dictadures,
països que violen els drets humans o
nacions en guerra.
10- Es pot controlar Internacion
alment el comerç d'armes amb
pactes o troctats?
Teòricament sí. Resultaria
possible establivacorcis entre països
subministradors per tal de reduir el
36
volum de transferències, impedir el
de cert tipus d'armes o l'exportació
a determinats països. Tantmateix, els
intents han estat pocs i sense èxit.
Alguns d'ells, com les restriccions
que regulen organismes com el
COCOM o el LONDON SUPPLIERS
CLUB, responen a motivacions deri
vades de l'enfrontament est/oest.
Queda la possibilitat de limi
tacions i control a partir d'acord de
Nacions Unides o embargaments
adoptats per organismes internacio
nals. Pel que fa a Nacions Univdes,
les iniciatives han estat nombrosos.
L'any 1978, en ocasió de la Primera
Sessió Especial dedicada al
Desarmament, tots els estats mem
bres prometeren que els receptors i
proveïdors iniciarien converses per
limitar les transferències d'armes
convencionals. Fins ara encara no
s'ha passat d'aquest estadi inicial
de promesa. Tampoc no han funcio
nat els embargaments: Sud-àfrica
està sotmesa a un embargament
segons la decissió presa a Nacions
Unides, però això no ha afectat gai
re les seves tranferències comerci
als. Hi ha molts procediments per tal
de burlar aquestes mesures.
Per tant, els acords internaci
onals, tot i que no són ben desitja
bles, no solen rutllar per: la falta de
dades clares i acceptades per tots
els paisos sobre transferencies; els
diversos interessos econòmics i polí
tics en joc; les justificacions de go
verns i empreses adduint la lliure
sobirania i el dret a la lliure empresa.
Resulta, doncs, imprescindi
ble fomentar els controls a nivell
d'estat de laproducció i exportació
d' armes.
11- Pot un país determinat controlar
les transferències I exportacions?
P■sscvutt 5 i
Purtí' 5 vt4 ci&AR
r---
Pot fer-ho. Hi ha, sens dubte,
dificultats polítiques, económiques,
legals, tècniques (establir un llistat
clar de què s'entén per "arma")
peró, un cop més hem de dir que es
pot fer allò que realment es desitja
fer. Paisos com Suècia o Austria ho
han fet, tot optant per polítiques
restrictives de llurs exportacions. Els
països que opten per polítiques cla
rament restrictives reben la pressió
del complex militar-industrial. No
resulta dificil sentircoses comaques
tes: "Si no les venem nosaltres, algú
ho farà... fet i fet, millor que ens
aprofitem nosaltres...", ni tampoc
recórrer a tràfic d'influències, su
borns i xantatges.
A diferència d'Espanya, molts
països tenen comissions parlamen
tàries que controlen l'exportació
d'armes i creen comissió
d'investigació per seguir les opera
cions triangulars i diverses exportaci
ons encobertes a través de certifica
cions falses, etc. La política espan
yola, malgrat l'actual legislació, és
molt permissiva.
12- Hi ha mesures indirectes que
fomentin les limitacions del comerç
d'armes?
N'hi ha, efectivament... Entre
d'altres: a) retallar els pressupostos
militars; b) dedicar els recursos estal
viats al desenvolupament (sense
acceptar que per "desenvolupa
ment" s'entenguin coses com ven
dre camions per a ús militar a uns
país en vies de desenvolupament);
c) impedir que les vendes d'armes
als països del tercer món es facin
amb crèdits FAD (Fons d'Ajut al De
senvolupament); d) iniciar un procés
de conversió de les indústries

37 - MOCADOR 12 13
bélliques en indústries dedicades a
la producció de béns socialment
útils.
No n'hi prou, per tant, amb
una legislació restrictiva. Cal que es
complementi amb una ferma volun
tat de complir-la.
13- Quina és la legislacló espanyo
la? Pot exportar qui vulgul I on vulgui?
Fins fa poc, l'única legislació
existent era la regulació del funcio
nament d'una Junta Interministerial
Reguladora del Comercio Exterior
de Armas y Explosivos (JIRCEAE),
creada el 15 de desembre de 1978 i
encarregada de concedir i dene
gar les Ilicències d'exportació. La
junta està formada per represen
tants de ministeris d'Exteriors. Econo
mia i Hisenda, Defensa i Comerç.
Està presidida pel Director General
de Política Comercial. Cada mem
bre té dret de veto sobre qualsevol
operació. La JIRCEAE pot fixar res
triccions, però d'acord amb criteris
polítics comunicats de forma oral
pel Govern. La documentació exigi
da és minsa: certificat de destí final
procedent d'un país que no estigui
en guerra; garantia de què el trasllat
es farà en mitjans que no siguin
propietat de països en guerra; que
el vaixell o avió de transport no toqui
un país en guerra durantla seva ruta.
S'autoritzen límits màxims de les
operacions, que han de realitzar-se
abans de sís mesos de l'autorització
(ampliables). Les autoritzacions es
comuniquen al Servei de Duanes.
Malgrat que el país receptor
sigui objecte d'embargament
posterior, hi haobligació de servir-ne
recanvis.
Recentment (Consell de Mi
nistres de 25 de març de 1988)
s'aprova, després d'un any de ru
mors un reial decret que canvia una
mica les coses encara que no mas
sa. Apareix una "Junta Interministe
rial Reguladora del Comercio Exte
rior de Material de Defensa y Pro
ductos y Tecnologias de Doble Uso
(JIRCEMDPTDU)", formada per re
presentants de Comerç, Exteriors,
Economia i Hisenda, Indústria i
Energia, Defensa
(DGAM) i el Di
rector General
de Duanes i
a
Impostos
Iraq arme
Especials 100.000 milio
(Economia). Una
de les novetats és l'augment de
nivell jeràrquic de la junta. El decret
estableix un Registre Especial
d'Exportadors d'aquests productes,
en el qual• s'hauran d'inscriure tots
els qui vulguin realitzar operacions
d'aquests tipus (llevat de les forces
armades i les forces de seguretat de
l'estat).
Pel que fa a normes, el Decret
estableix les següents per a
l'exportació: a) obtenció
dautorització administrativa; b) La
seva obtrenció pot significar: 1) Una
hipotètica clausula de no reexpor
tació; 2) Un Certificat Internacional
d'Importació, o document que
acrediti l'arribada al seu destí per
part del país importador. El govern
fixarà a quins paisos se'ls ha d'exigir;
3) Fixació de terminis, compromisos
o clausules específiques per a certs
parsos; 4) Certificat de Darrer Destí
(Certificado de Ultimo Destino) ex
pedit per les autoritats del país im
portador, per a armes de guerra; c)
En determinats casos, la junta podrà
exigir amb posterioritat a l'acte
exportador un Certificat de Verifica
ció d'Entrada per assegurar que el
producte ha estat enviat a llur destí.
Finalment, el Decret preveu la
publicació d'una llista de productes
que es consideren inclosos dins la
categoria de "material de defensa
productes i tecnologies de dobles
ús".
14- Es complelx la ilel?
Espanya ha exportat
a Iran
No. La reglamentació ha
$ per valor de
ns de pessetes.
mostrat ser
m o I t
vulnerable a les
operacions
il.legals, corn
mostra el fet
que s'hagi
exportat armes a països sotmesos a
embargaments corn Iran, Iraq, Xile,
Sud-àfrica. Per exemple, durant el
període 1980-87 s'han exportat a
Iran i a Iraq armes per valor de
100.000 milions de pessetes. La
sistemàtica vulneració de la regla
mentació, tantmateix té molt més a
veure amb la falta de voluntat
política de fer-la complir que amb la
pròpia reglamentació. Es a dir, que
sense esma per a fer que es com
pleixi, esdevé paper mullat.
Per exemple, quan una dot
zena de països tenen comissions
d'investigació derivades de
l'escàndol de "I' Iran-Contragate" o
de les exportacions fraudulentes als
paisos enfrontats en el conflicte del
Golf Pèrsic, Espanya, malgrat laseva
participació gens menyspreable en
l'afer segons l'informe Tower (Iran
Contragate) i l'informe sobre el cas
de la BOFORS sueca, ha optat per
prescindir de qualsevol investigació.
15- Limitar elcomerç d'armes signifi
ca generar més atur?
En absolut. En primer lloc, glo

- MOCADOR 12 13
balment parlant, la indústria militar
destrueix llocs de treball en sostreure
inversions en el sector civil. D'acord
amb les xifres de l'Oficina Nord
americana d'Estadístiques Laborals,
1.000 milions de dòlars poden gene
rar els segúents llocs de treball:
Defensa i inversió militar
Transport de persones
Construcció
Sanitat
Educació
75.710
92.700
100.072
138.939
187.299
En segon lloc, l'objectiu d'una
campanya contra el comerç
d'armes no és tancar les empreses.
Naturalment, som conscients que
mentre hi hagi indústria
d'armaments hi haurà pressions per
tal d'exportar els seus productes. Per
això, a mig i llarg termini proposem
convertir les empreses i/o divisions
de defensa de forma que produeixin
béns alternatius, socialment útils.
Això impulsaria el desarmament,
produiria una major estabilitat i pers
pectives de millora dels treballadors
de l'antiga indústria d'armaments,
afavoriria el desenvolupament eco
nòmic en dedicar recursos -humans
i materials- a la investigació i desen
volupament de béns civils, i perme
tria satisfer diverses necessitats soci
als.
16- És realment posslble conveffir
Indústrla d'armaments?
Certament sí. No es tracta
d'una promesa irrealitzable. En pri
mer lloc, existeixen exemples i pro
postes molt elaborades a diversos
paisos. En segon lloc, els criteris
generals, pel cas espanyol, a falta
d'estudis concrets coordinats amb
els indicats, són ben clars: a) els
productes alternatius haurien
d'emprar essencialment les ma
teixes destreses en la seva produc
ció que ja tenen els treballadors
actuals; b) els productes alternatius
haurien de produir-se la mateix lloc
de treball, emprant les fàbriques,
línies de muntatge i recursos materi
als ja existents, amb les innovacions
i noves inversions adients; c) els nous
productes haurien de ser factibles i
necessaris, és a dir, productes sus
ceptibles de ser comprats pel públic
o pel govern; d) els treballadors no
38
haurien de traslladar-se; e) la totali
tat del procés de conversió exigiria
planificació, decisió i realització to
talment i absolutament democràti
ca.
17- Què pots fer per collaborar amb
la campanya?
-
donar informació a C3A de
quabevol cosa relacionada amb el
tema
PRINCIPALS PAISOS RECEP1ORS D ARMES ESPANYOLES 1980 1987
-
fer campanya al teu barri,
sindicar, grup, universitat, comuni
tat, etc.
- ajudar econòmicament: ofi
-
- -
-
cina n2 200 Caixa de Barcelona
(carrer Rivadeneyra, n26, Barcelona)
c.c. 2011 200 11336 60 -1
treballar al grup promotor
(carrer Rivadeneyra, 6, 10è pis.
08022 Barcelona. Tel. 93-317 61 77).
C3A

- 39 MOCADOR 12
LA INSUBMISSIÓ HISTÒRICA
13
Una cèdula reial de Carles III
el 1770 -aquest borbó, rei del despo
tisme il.lustrat, excel.lent en oc de
recentcommemoració institucional
catalana-, cosa mai vista, disposà
que per proveir l'exèrcit es procedís
a un sorteig entre eljovent per ferun
servei que durava de sis a vuit anys!
En aquella lleva el Principat hi havia
de dur 2400 soldats, és a dir, un de
cada cinc mossos. D'aquíve el nom
de quinta. El capità general, ate
nent peticions de fàbriques i gremis,
permeté les suplències que sobre
viuran fins a principis del nostre se
gle.
El 1773 es fa res
pectar el sorteig
Però l'any 1773
s'ordenà respectar
escrupulosament
el resultat del sor
teig que compre
nia elsjoves de 16 a
36 anys. A més a
més de molts fa
drins que van fugir
cap a França,
nombrosos grups es
van manifestar a
Barcelona el 4 de
maig d'aquell any i
es produí el
cèl.lebre "avalot
de quintes": "0
ciutat de Barcelo
na/ molt bé te'n pots recordar/
d'aquest any 73/ quan te volien
quintar. Los nois prengueren les
armes/ les armes del català/ amb
tres o quatre bastons/ tot ho feren
recular". Les campanes de laCate
dral sonaren des de quarts de deu
del matí fins a quarts duna en què
es publicà el ban del perdó gràcies
a la intervenció mitjancera de
l'il.lustrat bisbe Climent. S'enregis
traren dos morts i onze ferits i, a la fi,
es van permetre les suplències i
tampoc no hi va haver repressió.
Amb tot, el darrer quart de segle
divuitè, com gairebé tota la centú
ria llevat de la guerra de successió a
principis de lamateixa, fou pacífic i
de gran progrés fins a la guerra que
Espanya declarà a l'espatarrant
Revolució Francesa a costa, princi
palment, del Principat (abril de
1793).
Al principi la cosa va anar molt bé i
Catalunya veia com recobrava les
terres catalanes del nord, perdudes
arran del dissortat tractat del Piri
neus (1659), una anexionista quime
ra medieval dels francesos feta
realitat amb la cessió de trenta-tres
pobles rossellonesos: Enveix, Ur,
Dorres, Osseja, lx, Palau, Eina,
Caldetas, Vià, Sallagossa, Florí,
Angustrina, Caldetes, Vilanova,
Sant Pere dels Forcats la Vall de
Carol meys la vila de Uívia. També
posats a fer, es podrien reivindicar
aquests pobles com tan insistent
ment es fa amb Gibraltar, anglès
des de 1709.
Ja llavors els militars castellans van
veure amb bons ulls restablir el so
metent i la coronela -la guàrdia
dels portals barcelonins era enco
manada als gremis, institucions
abolides des de 1717-, i a les tropes
regulars es feia enrolar, el 1794,
forçosament els ganduls, murris,
gitanos i contrabandistes; tampoc
no hi havia Ileves. L'entusiasme de
l'any anterior resultà efímer. La
ineptitud dels dirigents castellans,
especialment de Godoy -des de
llavors Príncep de la Pau-, va fer
precipitar la finalització de la guerra
quan els catalans havien vençut els
revolucionaris francesos dos cops
consecutius durant la primavera de
1795 a Pontós i Fluvià. Després hom
abocà el Principat a una política
comercial i d'aliança profrancófila
i antibritànica que seria catastròfica
pels catalans.
El 1810 tomen les Ileves forçoses
Durant la posterior guerra contra els
napoleónides. llevat d'alguna so
nada com les victòries del Bruc en
1808 a través de sometents volun
taris manats per alguns caps mili
tars, no hi va haver Ileves forçoses
fins a 1810.
Al respecte escriví en 1841 en les
seves memòries el prussià Lichnosw
ky: "Al toc de sometent pobles i ciu
tats corrien a l'arma, fins les dones,
però a penes transcorregudes 24
hores allunyats de
les seves llars, es
dispersaven per
tornar a casa
seva. Per als atacs
sobtats, per a sor
preses nocturnes,
per a les lluites
d'un dia, el català
és el primer soldat
del món. Però un
dia de 1810 el re
pic de les campa
nes ressonà a tots
els pobles no ocu
pats pels france
sos i s'aixecaren
patíbuls tot anun
ciant el recluta
ment de 40.000
homes, cosa inau
dita a Catalunya,
on les lleis de reclutament no havien
penetrat mai i on les tropes del rei es
formaven amb lleves de voluntaris."
Des de I '
estiu de 1821 fins a la tardor
de 1823 el Principat es veurà embol
callat per la primera guerra civil del
dinovè segle, feta a base, tant pel
bàndol realista com pel liberal per
voluntaris en sa majoria, excepció
feta del francesos Cent Mil Fills de
Sant Lluís -uns 70.000- que van esfon
drar el règim constitucional nascut el
1820.
Des de 1833 a 1840 la primera
guerra carlina, segona civil, ja
enregistra l'aparició de cossos de
mercenaris com els "pesseteros",
que tant servien albàndol carlí com
el cristí per una pesseta diària de
soldada. També hi havia conside
rables contingents de voluntaris
estrangers a ambdós costats, però
la majoria eren cossos francs, mili

- MOCADOR 12 13
cians, gairebé tots voluntaris.
El 1844 nelx la Guardia Civil
Les legions resultants de bandolers
i trabucaires que van sembrar de
terror el país des de 1840 com a
reflux d'unacontesa sagnant i eter
na obligaren el govern a potenciar
els mossos d' esquadra i crear,
copiant aquests, el cos de la Guàr
dia Civil en 1844. Abob podria venir al
cas de parlar avui dels exèrcits
professionals, una experiència,
àdhuc, esgarrifosa.
Aquell mateix any, el Napoleó III en
versió ibèrica, una mena de Riche
lieu que manava tant com Cisneros
en temps dels Reis Católics, l'espa
sot de Loja i general granadíRamón
María Narvaez, el tot del regnat
d'Isabel II, convocà lleves forçoses,
una còpia vulgar de l'invent de la
Revolució Francesa i explotat fins al
paroxisme pel capità del segle
Napoleó Bonaparte.
Es reimplantà la redempció pagant
5000 rals al Banc de Sant Ferran, a
I'abast, però, decomptades butxa
ques. Dels nombrosos desertors a la
província de Barcelona, les forces
de l'ordre en capturaren 54 durant
1844; en 1845 avalots i més deserci
ons, unes 65 detencions; en 1847
foren 34... La deserció era la
pràctica habitual dels insubmisos
d'aquella època de bandolerisme,
40
d'inestabilitat política i de clar re
buig als forçosos reclutaments.
Molts es passaven a les bandes
carlistes o es dedicaven al contra
ban.
Per aquelles dates Jaume Balmes,
un dels pensadors més utilitzats pel
franquisme mercès al seu paradig
màtic i particular conservadurisme,
gaudia d'uns trets pacifistes dignes
dencomi, obviats lògicament pel
règim anterior: "Al catalan nada le
importa tomar las armas, batirse en
las calles y los campos, consumir
largos arlos de sujuventud en medio
de fatigas militares... en una pala
bra, nada le importa ser soldado
con tal que no se le fuerce a ello y no
se le apellide el nombre de quintol".
El lúcid i insigne filòsof vigatà, un
gran enemic del sufragi universal,
subtilment regionalista, però que
fuetejà tant dels moderats com dels
progressistes de la seva època el
comú costum d'utilitzar l'espasa
dels militars per compensar la seva
flaquesa política i el poc arrelament
de què gaudien entre el poble, re
blava el clau quant a les lleves for
çoses: "sera miquelete, sera volun
tario, individuo de cuerpos fran
cos... él propio correra a alLstarse
para servir bajo la bandera levanta
da, hasta sufrira que le sujetéis a
cierta disciplina, que le Ilevéis a
países distintos del suyo, que lo
conduzcais a los mayores peligros,
haced de él lo que querais, mientras
os guardéis de Ilamarie quinto, de
decirle que le ha caído lasuerte de
sersoldado. Al oír estas palabras se
indignan, se amotinan y huyen los
mozos, lloran de desesperación y
desconsuelo las madres y las herma
nas, las ancianas recuerdan orgullo
sas que esto jamas se hizo en Cata
11ffia, que los mismos reyes jamas
pudieron lograrlo".
Algunes consideracions
I, alIlarg d'unapunyent história de la
insubmissió en trobaríem molts més,
de succesos, sagnants fins i tot, com
els de la Setmana Tràgica de 1909,
que van tenir el seu origen en una
insubmissió antimilitarista.
Valguin, doncs, aquests apunts
sobre la insubmissió que va nèixer
sincrònicament amb el dissortat
moment d'implantar les lleves for
çoses ara fa uns 150 anys. Sense en
trar en altres discussions, hom pale
sa la novetat i l'escàs arrelament
que té la professió militar en una
nació que antany fou indepen
dent. La insubmissió catalana, per
tant, és històrica.
Suara el servei militar és constitucio
nal, però també diversos polítics
qüestionen l'articulat de la Consti
tució. I així, posats a revisar, també
es pot qúestionar aquest tema des
d'un punt de vista històric, si bé, fent
honor a la realitat dels avenços en la
tolerància de la nostra societat,
recordo, vers 1973, no sé si era un
objector o un testimoni de Jehovà,
que, després d'un judici sumaríssim,
fou condemnat a mort, si bé Ii con
donaren la pena per no sé quants
cents d'anys de presó fins a l'amnis
tia d'Adolfo Suárez en 1977.
Quant al pressumpte enemic roig,
contra el qual la reserva espiritual
d' occident sempre s'ha d' estar pre
parant, s'està democratitzant a
marxes forçades. Aviat no tindran
sentit ni els exèrcits perquè en allò
que estem d'acord, tots, és en la
pèrdua de temps, les absurditats a
caramull que es viuen a la mili; per
molt que sigui el lloc, diuen, on es riu
més de tota la vida.
Ferran Sanchez i Agustí
©Publicat al diari Regió 7, dissabte
30 de desembre de 1989.

41 - MOCADOR 12 13
CONTRA EL PLA DE RESIDUS
LA LLUITA CONTRA EL PLA DE RESIDUS
TóXICS I PERILLOSOS.
A principis del mesde Gener
el consell executiu de la Generalitat
va aprovar el Pla de Residus
Industrials Tòxics i Perillosos així com
un seguit d'anexes que programa
ven, com a primera fase
d'actuació, la instal.lació de quatre
abocadors, una incineradora i dues
plantesde tractamentfisico-químic.
Aquesta decisió unilateral presa
segons metodes d'altre époques
sense que ni tant sols es donés una
informació clara als municipis dels
afectats i deixant ben clara la inne
gociabilitat del projecte del que "no
es tocarà ni una coma" vaprovocar
una resposta instantània de les
comarques afectades. Els movi
ments anti-pla de residus organitzats
a cuita-corrents han aconseguit
crear unacontundent resposta a les
pretensions de pasar perla porta del
darrere un projecte que per la seva
importància i gravetat ha de ser
ampliament discutit tant per polítics
com per tècnics. Una altra caracte
rística d'aquest projecte és el
d'enviar els problemes a les arees
deprimides, en aquest sentit cal dir
que a la Conca de Barberà aquest
és el tercer intent en menys de dos
anys de posar-hi instal.lacions lliga
des al tema dels residus: primer un
abocador de residus urbans de
Reus, despres una planta de tracta
ment de materia organica actual
ment instal.lada a Mataró (que ara
es pretén instal.lar a Les Garrigues) i
ara l'abocador
perillosos.
de residus tòxics i
Els factors per aconseguir la
contudència de la resposta són di
versos: primer cal veure una protesta
d'unes comarques que ja no ac
cepten una política de subordina
cío del seu territori davant d'altres
amb major potencial economic i
humà, éssent el fons l'inici de la crisi
d'un model territorial heretat del
franquisme i que cap govern fins ara
ha sigut capaç de corregir; per un
altre cantó el pla de residus des de el
seu plantejament pretén carregar a
la població amb uns riscos que ella
directament ni ha generat ni nós
benificitària, i clarament es veu com
en cap moment es pretén endegar
una politica de
control de les
activitats indus
trials.
Aquest
plantejament
s'entronca amb lapèrdua de credi
bilitat de l'adminitració com a de
fensora de la població que en diver
sos i massa frequents casos s'ha
posat de manifest ( radiacions de
Txernóbil, accident de Vandellós
pla Penta...); no cal olbidar tampoc
l'augment de la sensibilitat en el
tema de la defensa del medi
ambient i de la salut.
reucomenccprno
ment es pretén endegar
unapoliticadecontrolde
lesactivitatsindustrials.
Una de les característiques
més importants d'aquesta lluita és
l'hetereogeitat de les persones i
grups que hi han confluit des de
grups alternatius a cooperatives
agràries, ajuntaments, sindicats,
entitats excursionistes, estudiants,
treballadors, pagesos, dones
que treballen a casa la lluita
contra un enemic comú ha en
gegat un clima de solidaritat
entre pobles mai conegut i que
ha superat antigues desavinen
çes i rivalitats.
El primer cop fort d'aquesta
lluita va ser la dimissio de 17 dels
22 consistoris de la Conca, des
pres les tallades de carreteres periò
diques a diverses zones afectades,
lavagageneral a laConca i les dues
grans concentracions davant el
Pariament que van aconseguir des
pertar una institució adormida en la
placidesa del Parc de la Ciutadella
de Barcelona.
Aquestes protestes han
aconseguit la retirada (encara que
mai reconeguda) del Pla i la seva
presentació com a projecte de llei.
Aquesta retirada (la primera en 10
anys de govern Pujol) s'intepreta
desde les coordinadores anti-pla
com un intent desesperat del go
vern de deixar pasar un temps per
refredar l'oposició i aconseguir alho
raun consesuament del projecte de
Llei amb altre
forçes políti
ques que com
els socialistes
no estàn gaire
lluny dels plan
tejaments i del
tarannà del govern Pujol. En aquest
sentit no cal recordarel tractedonat
alsmoviments d' oposició a l'autovia
de Navarra, o als ex-habitants de
Riaño a més que hem de ser cons
cients que aquest projecte és la pri
mera aplicació de la llei dels Residus
redacta pel govern de Madrid.
Actualment si bé la lluita ha
abandonat les primeres pàgines
dels diaris s'està en una fase
d'organització interna dels grups i
consolidació de les relacions entre
ells, que sortosament des d'un pri
mer moment han existit. Un factor
molt important és la necessitat
d'ampliar el front d'oposició al pla
perquè hem de ser conscients que
més enllà dels agraciats per la rifa
de les ubicacions el tema ens afec
ta a tots. En aquest sentit cal fer un
esforç per part dels grups alternatius
barcelonins perquè s'impliquin tot
entenent que els grups opositors no
es poden entendre desde una òpti
ca exclusivamellt ecologista.
Ningú no qúestiona la

- MOCADOR 12 13
42
necesitat d'un pla de residus, el problema però en
aquest cas rau en les característiques tecniques
Ningú no qüestionala
del pla que
no parteix
ni tant sols
necesitat d'un pla de residus,
el problema però en
d'un mínim
imprescin
aquestcas rouenles caracdible
com
és un cens
terístiques tècniques delpla
de la
producció
de residus a Catalunya basat en el coneixement
de qui produeix, que i quant. Això les nostresgràcils
autoritats ho han substituit per un seguit
d'estimacions (ho sigui especulacions) sobre la
producció a Catalunya. Curiosament aquestes
estimacions coincideixen en ser el triple que la
producció del MOPU dona a Catalunya. Aixó ha fet
pensar a algunes ments recargolades que potserla
Generalitat es dedicarà a importar residus d'altre
àrees convertint el problema en una manera més
d'anar per feina dels nostres honorables
governants, els xicots del MOPU ja s'han avançat
dient que "si es porta a terme el Pla projectat es
podran exportat residus des d'altres comunitats a
Catalunya" ells només preveien la instal.lació d'un
,
abocador i unaplanta incineradora pel conjunt de
Catalunya. A més aquest pla no contempla
seriosament ni la reducció ni el reciclatge dels
residus
q u e Aquest pla no contempla
textual-
ment
q ueda en
mans de
seriosament ni la reducció
ni el reciclatge dels residus.
la bona voluntat dels productors. Preocupa molt
també la manca d'experiència en la construcció
el control d'aquestes instal.lacions i el fet que s'han
determinat unes ubicacions sense haver realitzat
els estudis que puguin demostrar la seva idonietat,
d' aquests fets i fetes i moltes d' altres que no dic per
no extendre l'explicacío es pot resumir en la califi
cació del Pla de Resius com un maravellós bunyol
d'uns tecnics i politics del país que encara no han
aprèss la diferència entre governar i manar.
Jordi Pujades
o/ A
(jt

43 MOCADOR 12- 13
GE.
EL CUC, COL.LECTIU DE RECICLAT
El CUC, ésun col.lectiu agrupat al
voltant d'un projecte
d'autocol.locació. Una de les
branques de treball que duguem a
cap és la recuperació i el reciclatge
de deixalles.
De lapràctica diària com a recu
peradors que ens submergeix cons
tantment en les carències que
aquesta societat té respecte del
medi ambient, ens esdevé la
necessitat de difondre i informar
sobre la problemàtica en la qual
estem immersos i de la que som
agents.
És per això que hem elaborat una
carpeta amb un ampli recull
d'informació que hem anomenat
CONEGAM EL PROBLEMA DEL FEM:
DOSSIER PER A UN TALLER DE RECI
CLATGE. Amb ella esperem facilitar
el pas a un protagonisme actiu per
l'aplicació de solucions encertades
i positives.
Oferim aquest treball a qui d'una
o altra forma està relacionat amb
l'educació i entén, com nosaltres,
que aquestd, en general, deuria
obrirlesseues estructures formals a la
quotidianitatde la vida, la qual cosa
en el cas de l'educació ambiental
es fa inevitable.
El medi ambient, és tot un seguit
de realitats, vides i fets, una xarxa de
sers, objectes i terres, que no es pot
sintetitzar en una matèria
acadèmica per al seu
estudi.
És per això que
considerem l'educació
ambiental com una eina,
per encetar un camí més,
cap al canvi mental i
d'estructures que facilite la
progressiva aparició d'unes
COL•LECTIU EL CUC
persones i un món més
ecològic.
El contingut de la
carpeta que us presentem
és el següent:
1.- PROBLEMÀTICA I
TRACTAMENT DE LES
DEIXALLES.
.Descripció dels mètodes tradicio
nals i actuals de tractament de resi
dus sòlids urbans tot i analitzant
l'interès de cadascú d'ells com solu
ció per al medi ambient.
.Taules de producció i tractament
de Residus Sòlids urbans a l'estat
espanyol, per comunitats autòno
mes.
.Esquemes gràfics de
funcionament dels diferents
tipus d'abocadors.
RECICLATGE.
. La
2.- EL MÓN DEL
importància econòmica i
ecològica de la recuperació de les
matèries primeres, així com la
"recollida selectiva del fem" al seu
orige com el millor mètode per a fer
efectiva l'esmentada recuperació.
• Esquemes gràfics: Reciclatge del
vidre; reciclatge del paper i el drap;
fabricació d'abonaments:
compost; composició del fem.
. El
3.- EL MÓN DEL PAPER.
paper i la seua història. La indús
tria paperera i l'abús del consum del
paper. El paper reciclat, una alter
nativa.
. Quadres
i gràfics: necessitat de
matèries primeres i energia per la
fabricació d'una tona de pasta de
paper, la indústria paperera a I'estat
espanyol: xifres en Tn.
El paper artesà. Muntatge d'un
taller per fabricar-ne.
4.- L'EDUCACIO AMBIENTAL.
referida a:
. La
. Un
S'inclou un munt d'informació
experiència de EL CUC.
munt d'idees pràctiques per
reciclar objectes concrets en desús:
quéfer i cóm.
. L'experiència de l'equip LOREA
tant en larecollida del fem de lruñea
(Pamplona) i la seua comarca com
el reciclatge i l'educació ambiental
a l'escola pública de Ansoain (Na
varra).
Integrar l'educació ambiental al
currículum escolar: fonaments psi
cològics i metodològics.
. Dues programacions d'aquesta
àrea globalitzades amb la resta,
acompanyadesde nombrós materi
al gràfic, útil per a què, l'alumnat
duga a cap les activitats proposa
des.
. Material de gràfics: la ciutat, la
composició del fem, el fem és un
tresor
El preu del dossier és de
2.000 ptes. Per a la seua adquisició
adreceu-vos a:
EL CUC. Col.lectiu de Reciclatge.
C/ Orihuela, 32, baix.
46009 VALENCIA.
Teléfon: (96) 348 38 72

- MOCADOR 12 13
St. Josep 1990
44
EL SOMNI DEL LIRÓ EIXERIT
Avui he tingut un somni (M.L. King)
M'he vist en un punt que no identifi
co de la geografia osonenca. Ara
no recordo si anava acompanyat o
sol. Tan és. Progressivament ha
anat arribant gent. No puc dir si eren
més o menys dels previstos. Ningú
no té el mínim coneixement dels que
arribarem a ser. Això acostuma a ser
un problema per a la intendència.
Ja ho veurem.
Fa estona que he arribat. Mentiria
si afirmés que he estat puntual.
Desconec a quina hora s'ha que
dat. Fins i tot més d'un deu ignorar la
convocatòria. Ja se sap, els proble
mes de sempre: cartes que no arri
ben, adreces que s'han d'actual
itzar...; vaja, descoordinació.
Gairebé fa un parell d'hores que va
arribant gent, no gaires. Ningú no té
consciència de fer tard. Millor, així
no començarem amb retrets... si
comenceml I
A la fi, tots plegats.
Primer misteri: hi ha personal que no
reconec. Un bon senyal, símptoma
que s'incorporen cares noves... o,
pel contrari, la memòria em falla.
Serà Valcoohol?. Bé, sigui com
sigui, fóra qüestió de fer presenta
cions.
Segon misteri: tothom s'ha donat a
conèixer. I ara, de què parlarem?.
No hi ha material per iniciar el treball
de discussió. ni tan sols un ordre del
dia d'on partir. Bé, el confecciona
rem sobre la marxa: primer punt,
repàs de la història passada; segon
punt, anàlisi del moment actual i
tercer punt, previsió pel futur imme
diat.
Cada grup explica la seva "batalle
ta". N'hi ha que ni això tenen. Els de
Barcelona envesteixen amb el
tema de la insubmissió. Serà qüestió
de parar-los els peus. Vejam, quan
algú tregui el tema del calendari. El
de "Barcelona en acció" (I). Perquè
del sorteig ningú no se'n recorda.
Que apareguin els números del
negoci que ha representat la collo
nada del calendari.
"Barcelona la atracció". Ni tan sols
una miserable adreça de grup de
comarques. Sempre, a cada plana,
el nom del mateix escriptor espanyol
acompanyat d'un dos, amb el telè
fon, el districte postal i un seguit de
dígits d'un compte corrent de la
caixa olímpica, repetits fins l'avor
riment cada dos mesos. Fins al
"moltes gràcies per la seva
col.laboració. Feliç any 1991. La
intenció serà bona, però el resultat
un despropòsit. L'any vinent ho re
petirem, però augmentat.
I vinga insubmissió. Perquè si no, de
què hem de parlar? D'objectors
fiscals? Hi ha algú que pugui infor
mar-ne? Qui ha sentit parlar de la
marxa antimilitarista per a aquest
estiu? 0 la història aquesta de la
IDS. En fi, qui pot parlar de la situació
internacional; de la distensió entre
blocs; del retallament de pressupos
tos militars de les potències; dels
problemes que això ha comportat a
la indústria d'armament? O. tal
vegada, res d'això no és veritat?
Però qui pot aportar informació
sobre els temes? En una trobada de
grups antimilitaristes ningú no és
capaç d'afrontar-ho? El MOC és un
grup antimilitarista? Vejam, m'ho
expliquin, si us plau. Potser que ens
ho mirem. Per enèssima vegada. La
gent va saturada. Tothom va des
bordat de feina i qui no en té no
hem pas d' esperar que li surti
espontàniament afrontar noves ini
ciatives. -"Perquè sempre acabo
envoltat de fumadorsque enverinen
I'entorn?"-.
Tal vegada seria bo plantejar-se el
facilitar la incorporació de gent
nova que no provingui per la via de
la negativa al servei militar. M'ex
plico: que passin (?!) del tema, que
treballin altres àmbits, allunyats del
"ni mili ni PSS".
Però, qui s'incorporaria a un grup
anomenat Moviment d' Objecció
de Consciència? Això queda curt.
Què té d'ecologista l'"Associació
contrala patata grillada" (APG) o
d' alliberador el "Col.lectiu pel
multiorgasme". Discutirem si el nom
fa la cosa, però coincidirem que la
falta de nom no facilita res. 0 no?
Sentimentalismes.
Perquè dimonis antimilitarisme i es
catologia han d'anar sempre lli
gats: MOC, Mili-KK? Tot té solució.
ORINA: Organització Integrament
Antimilitarista.
El temps no passa en va. Cal rede
finir el moviment, i amb ell el nom.
Tot i que a cops es pugui dubtar,
hem sortit del postfranquisme. Cal
ressituar-se globalment. Cal reglo
balitzar lasituació. La "batalla" de la
insubmissió perdoneu la terminolo
gia bèlico/militar- pot arribar a ser
insuficient en la "guerra" contra el
militarisme...
-"Desperta que ja és hora de co
mençar"- Estintolat sota l'alzina,
amb el sol acaronant-me, de sobte
retorno a la realitat. Finalment ini
ciem la trobada: -"De què par
lem...?".
El Liró Eixerit,
BARCELONA EN4I ACCiÓ
Mov.onant
,101,,occ,0

- 45 MOCADOR 12 13
EL SOMNI FET REALITAT: LA
INTERCOMARCAL AL LLUÇANÈS
(OSONA)
Santa Eulàlia de Puigoriol
24 i 25 de març
RODA D'INFORMACIONS-INTERCO
MARCAL
•
UniversItat PolltècnIca de Cata
lunya: Es proposen tirar endavant el
Servei d'Informació a l'Objector de
Consciència (SIOC) (concretament
a Telecomunicacions). Es troben
amb problemes com laposició pas
siva per part de la gent, manca de
capital, el perfeccionament del
manual divulgatiu,...
• Empordà:
-Problema econòmic:
manca de subvencions i recursos
propis. Com a alternativa, la pro
ducció de samarretes i de vi i gar
natxa (falta mà d'obra per tirar-ho
endavant).
-Consell de la Joventut de Figueres:
per iniciativa de l'Ajuntament. Ha
facilitat el montatge de paradetes o
mogudes per part del MOC, Ateneu
Cultural, Centres Excursionistes,...
-Iniciativa d'enviar tríptics, cartes
informatives i ferxerrades alsreclutes
sortejats de Figueres, L'Escala i Cas
telló. De moment ha resultat un
fracàs per la manca de resposta per
part dels afectats.
•
Osona:-Han portat diverses mo
gudes a nivell d'instituts
-Campanya a favor d'un desertor
de la mili. Es presentarà al maig amb
els altres objectors.
-Moguda pel Mercat del Ram (15
d'abril).
•
Berga (Assemblea antimilitarista):
Merder amb"el judici dels 6. Els
acusaven de resistència a l'autori
tat, desobediència i possibilitat
d'atemtat. Demanen una fiança de
30.000 ptes. per a cadascun. El
jutge: Agustín Vigo Morancho,
•
INTERNACIONAL
França: Trobada d'objectors aAlbi.
Del 13 al 16 d'abril (Setmana
Santa).
•
INTERCOMARCAL
•
Alemanya: Intercanvi a KÓIn i visita
a Leipzig. Una setmana cap el 10 de
maig.
I.C.O.M.: Trobada a Viena pos
sible recorregut pels paisos de l'Est.
Cap a finals de juny-començament
de juliol.
. Existeix
COORDINACIÓ MOC CATALUNYA
un seriós problema de coor
dinació a comarques entre els grups
(i com a exemple: la poca partici
pació a la Intercomarcall). Mancq
d'informació, decisions, actes, con
tacte...
. Les
adreces: necessitat d'actual
itzar-les, tant les públiques com les
internes (per urgències).(Amb
aquesta multitudinària par-ticipació
a l'Intercomarcal ha estat impos
sible dur-ho a terme).
Proposta de fomentar les relacions
entre les comarques veïnes (mo
gudes, assemblees) i amb Barce
lona. També, fer circular de forma
àgil i eficaç informació, retalls de
premsa,... arreu de Catalunya
(sobretot des de Barcelona).
Mocador:- Falta participació de
Comarques (articles sobre les seves
batalletes,...).
- Qüestió conflictiva a reflexionar: les
publicacions del Mocador han de
passar per una "censura" prèvia del
MOC?
. Comentari
assaltant contra la ti
rada del calendari. No es va plan
tejar a Comarques, va sortir al
gener,...Ha estat un fracàs I
. SIOC:
A diferència del MOC, el
SIOC és legal a nivell institucional i
burocràtic a tot Catalunya. Es pot
aprofitar per convocar manifes
tacions, demanar subvencions, etc.
. Existeix
el Cens d'Entitats Juvenils
que permet la tramitació de sub
vencions sense necessitat d'estar
legalitzat.
COORDINACIÓ ESTATAL
La nota ressaltant fou el caòtic de
scontrol i manca de comunica-ció
entre els grups.
•
El futur del MOC: Si per una banda
es deia que el MOC estava mort, per
l'altra -poca broma-s'insistia en que
se centrés tam-bé en temes aliens a
l'antimilitarisme (com el feminisme,
l'eco
logisme, etc.)
•
Insubmissió a la PSS:
-Euskadi:Bastanta canya en algunes
entitats com la ONCE,...
-Madrid:Poca mobilització i
divergències entre MOC, Mili-KK,...
-València:A mobilitzacions organ
itzades per Mili-KK (concert, cadena
humana...), el MOC no oferia ni
suport.
•
Trobada antimilitarista a Madrid al
maig, organitzada per la Coordina
dora antimilitarista, MOC i Mili-KK,
amb lafinalitat de coordinar a nivell
estatal les campanyes, assem
blees,...
RELACIONS DEL MOC AMB ALTRES
COL.LECTIUS
•
Mili-KK: Existeixen problemes d'or
ganització (això em sona) que ev
oca a una desconfiança mútua
entre els dos grups. I a rel d'això
s'està creant una posició negativa
cap a Mili-KK.
Tambésurgeixen problemes per les
divergències ideològiques que es
reflecteixen a nivell pràctic (presen
tacions, concentracions,)
•
IDS: Ha comportat desconten
taments per part del MOC, més que
pel que és per lamanera de dur-ho
a terme la gent de Mili-KK.
*CAMPI: Va bastanta la seva i sovint
hi ha "piques" amb Mili-KK en els
quals el MOC resta al mig com a
àrbitre.
•
AOC: A part de la"sobada" oposi
ció MOC-AOC en el tema de la PSS,
ara sorgeix el dilema de si el MOC
dóna o no suport a l'AOC per l'en
trada a la IRG. Es va decidir esperar
les opinions que en donen a les reun
ions de l'abril a Anglaterra tot i que

MOCADOR 12 -
es decantava pel no rotund (per
evitar facilitacions d'ampliació del
seu camp a nivell internacional) o
bé per l'absenció (no donar guerra
però tampoc donar-los facilitats:
que s'ho treballin ells)
•
Conclusions:- S'ha de potenciar el
treball unitari i la conflu-ència entre
els tres grups.
- Col.laboració
i participació del
MOC en d'altres temes fora de
l'àmbit antimilitarista, tot i que això
no implica que tota lagentdel MOC
n'hagi d' estar vinculada.
•
OBJECCIÓ FISCAL
1989:- A Catalunya unes 200 per
sones han fet l'objecció fiscal, desti
nant els diners a Càrites, la Platafor
ma (100.000 ptes.),... dels quals han
embargat a uns 50 (per compte
corrent, congela-ció del sou,..
- Alguns partits (ERC. IC) proposaven
una llei sobre el tema.
- L'Assemblea
no es fa càrrec dels
embargaments però sí dels advo
cats.
•
1990:- S'ha de desgravar el 7,7%
- Els plaços d'aquest any serà cap a
finals de maig-principi de juny.
.
Propostes:+ Denunciar a nivell esta
tallapropagandadel Ministeri d'His
enda (el primer dissabte del termini
de la declaració),
+ Que els objectors fiscals es pre
sentin al mateix dia i a la mateixa
oficina (I'últim dissabte del plaç).
+ La gent que s'hi juga molts diners
que desgravi menys del 7,7%.
+ Possibilitat de fer-ho a la via anda
lusa: del pressupost total enviar una
part a Hisenda i destinar una petita
quantitat a l'Assemblea,...
+ Destinar diners a Guatemala.
+Degut ql risc que suposa feraixó, es
plan- teja feruna objecció de suport
de 1.000ptes. Fer-ho de forma popu
lar.
+ Tríptics informatius on s'expliqui tot
això per enviar-ho a la gen1 que
estigui vinculada o interessada.
Paral.lelament, plantejar-se un ser
vei d'informació sobre l'objeccíó fis
cal,
+ Posar el compte corrent a nom
d'una altra persona (un menor, per
exemple) o bé compartit amb algú
altre que no sigui objector fiscal.
+ Aconseguir una postura positiva
13
46
per part de les caixes i col.laboració
de les entitats receptives (que re
coneguin públicament que reben
diners).
+ Més implicació per part dels
col.lectius (Assemblea Objecció Fis
cal, MOC, CDDT,...). Augmentar les
seves aportacions:el MOC de 10.000
ptes. que aportava que ho aug
menti a 25.000 ptes,
+ Que un 5% del que es descompta
de l'objecció fiscal es destini a
l'Assemblea.
OBJECCIÓ LABORAL
Es tracta de no col.laborar en tas
ques relacionades amb el militaris
me (fàbriques d'armament, carters
que han d'enviar citacions,...). Al
guns ajuntaments d'Euskadija s'han
negat a tallar els joves, a agafar
objectors per la PSS,...
15 DE MAIG, DIA INTERNACIONAL
DE L'OC
Propostes d'accions:
- Paralitzar tota la correspondència
del Ministeris de Defensa del 15 de
maig i deixar-la per l'endemà.
_ Boicot
telefònic al Govern Militar
(31731 32/ 317 65 30) i al Quartel del
Bruc durant les hores punta del ma
teix 15 de maig.
- Enviar
propaganda antimilitarista
per fax.
-
-
Convocar una roda de premsa el
dia anterior (14 de maig).
Fer accions al carrer, coincidint
amb les presentacions dels insubmi
sos.
- Participació a nivell d'instituts.
CANVI DE LES PRESENTACIONS
Fer-ho de forma més extraordinària
limpactanti no només coma un ritus
periòdic.
No només anar al Govern Militar
sinó també ocupar locals del PSOE,
de la PSS, l'Ajuntament, oficines de
reclutament,...
- Augment
VALORACIÓ DE LA CAMPANYA
D'INSUBMISSIÓ
núm. d'insubmisos: valo
rar si això pot arribar a molt més i
aconseguir que les casernes es bui
din totalment.
- Positiu
pel ressò social.
- PSS: Poc ressò. Paralització del re
glament. Pressió per part del Govern
a les entitats prestacionistes per tal
que continuïn.
Proposta de feruna setmana contra
la PSS (amb suport dels sindicats,
accions contra les entitats presta
cionistes (ONCE...))
VALORACIÓ DE LA SENTENCIA
Silenci per part dels militars: Quina
estratègia hem de seguir de cara als
Consells de Guerra i provar de no
enfocar la campanya només a en
Carles i en Josep Ma sinó també
ampliar-la a fora per tal que el seu
empresonament (si es que els em
presonen) no suposi un debilitament
del moviment.
PERSPECTIVES DE FUTUR
A nivell de Catalunya hi ha 5 grans
projectes de cara a l'estiu:
juny
•
- Estudi
-
Publicació del 3r manifest al
sociològic
- Concert
- Marxa
- Exposició
antimilitarista
de dibuixos
Jornades sobre alternatives de
defensa: Cal plantejar-nos alterna
tives a l'abolició de l'exèrcit; tenir
coneixement del què hi ha i contra
què lluitem.
Dates: • el 30 de juny i l 1 de juliol.
Pròxima intercomarcal: A l'Anoia
cap a l'octubre.
CONCLUSIONS: Hi ha problemes
importants:
-
Descoordinació i desorganització
de Comarques, entre elles i amb
-
Barcelona.
Divergències entre col.lectius
(MOC; Mili-KK, CAMPI,...).
- Divagació
d'objectius a curt i llarg
plaç a nivell estatal.
En definitiva, fem un surcidi
col.lectiu?
- Núria Clotet Moc Barcelona

1870
EL BOMBARDEIG
DE LA VILA DE GRÀCIA
Lletra i Música: JAUME ARNELLA
' .•111111a"
41~W
11.•
■.ffile •It
~ 5111~1111/111~ ■~1111 _ffilMINa~M11■~111~ffl ININUM ■1~,mamenewif WISPUIATINI" IN/PW
411~MidINN"
gl.■ .
-
711111~ =IUM." ■=111~11111~1~1111•11"AMI•11111~
11/ UNIM"~=1.111=1•11■111MIMMI
...."' iii --.
aeur"••• ame
web WIffilm•••■•
~..~~emr ~..aw ■ffieffirrme
A~MMIENE1~111111111/.M1•••■
••■■ 1111111111111~JEW
11=1.^MENEINIIMIffilla~~1•• BL/11•1•1
1
111I
.....,.......z-z. .wm.,..........."-
1,5•ANIIN~111~M ffilt .~1."511~1111~1~~11.
Al~1112~111111~111 1~ MIBMIIIM
iffill Iffil•
4•111,"
.
gia 141111~111•11~,
El general Prim decreta
un bon dia, una llei
perquè quaranta mil homes
.s incorporin al servei.
No es fa esperar la resposta
de tota la població:
a molts llocs de Catalunya
es va de manifestació.
I cridant contre les quintes
arreu esfa gran safareig,
a molts llocs cremen les llistes
i les urnes del sorteig.
A Sants en vaga es declaren
els obrers, grans i jovent,
els del Vapor Vell comencen
i assalten lajuntament.
Ja en calenfoc a les urnes,
fan barricades també;
els estudiants, que ho veuen,
surten amb ells al carrer.
Però és a la Vila de Gràcia
que el crit és més radical;
els hi cal per sufocar-lo
un escarment general.
=511ear■B"r~,1
ila•■111~11"■Ilar ~1111~
lffir
Les ordres són ben rotundes,
del capità general:
que es bombardegi la vila
de Gràcia i el seu veral.
I els canons i bateries
del castell de Montjuïc
escupen foc cap a Gràcia;
ben cert, tal com us ho dic.
El cinc d'abril començaren
i cinc dies va durar,
plovent bales sobre Gràcia:
el diàleg militar.
A la lluita dels de Gràcia
s' hi adherí tot Sant Andreu,
Sant Martí de Provençals,
Sant Feliu i Sabadell.
111111~~ MIMEP.
~1111P■11111/ANN11111111111111111■111~
Aer
"BIMO
No acaben aquí les coses,
no es cansi en cara ningú:
hi torna a haver una revolta
el mil vuit-cents setanta-u.
I l' any següent n'hi hagué una altra,
a Mallorca, a tot arreu,
contra la mili i les quintes
tot el poble s'alçà en peu.
Forçats per tanta batalla,
sent raonables per fi,
la republica abolia
obligació de servir.
L exèrcit de voluntaris
aleshores esformà,
però quan va pujarel nou règim
tornà el servei militar.
Gent de Gràcia,-gent de Gràcia,
pionera en el combat
contra la mili i les quintes:
recordeu bé el teu passat.
Els teus avis s' aixecaren
arafa més de cent anys;
si etspoble de solera
no et pots pas creuar de mans.

- MOCADOR 12 13
ENCREUAT N. 2
48
Horitzontals: 1 : Només els supera un as / Evadir-se. 2:
Forma prefixada igualatória / Al revés, famós pic
pirinenc de Catalunya Nord. 3: Lloc d'orígen comú de
tota l'espècie humana / Tots en tenim un / Si totva bé
t,ots en tenim dues. 4: Especialitat dels gats / Al revés
Nicolàs. 5: Precedeix noms de persones/ Part de rintestf
gros / Nota musical. 6: Ego castellà / Que pertanya la
Itàlia antiga, al revés. 7: Lucy va anar al cel a buscar
diamants / Al revés, nota musical / Cert anàtid. 8:
Cinquanta / Capgirat, imposa / T'ho miris com t'ho
miris, és un manoll passat per aigua salada. 9: Fraga
Al.lucina Pepinus / Un caos sensecap ni fi / Preposició
anglesa / Cima desvocalitzada. 10: Situat entre elcap
i el tronc / Al revés, una altra preposició anglesa / La
meva es diu Marieta. 11: La muda / Tiranització.
Verticals: 1: Somriure / S'identifíca amb Itaca. 2: Sn,
pluralitzat / Riu europeu. 3: lo petit/ Poema líric / Forma
de l'acusatiu. 4: Pluralitza / Si no lligues amb ella, fes
t'ho mirar / Si no en trenques cap estàs ben conside
rat (al revés). 5: Estil del segle XVIII / És a la presó. 6:
Combustió ràpida que dóna calor / Natural de Lídia /
Infusió. 7: Nom propi / Al final de ralcohol / Ho va dir
en anglès i al revés. 8: Ciutat catalana / Nasal / Sa
lamanca. 9:
Preposició
anglesa / Cent
/ Paraula que 1
puja / Si ho 2
repeteixes,
3
denominació
d'un índividu 4
argotitzada.
1 0
Cadascuna
de les parts
d'un conjunt
complex de
branques. 11:
Pèl blanc / In
closa en matar.1
5
6
7
8
9
1
MOTS ENCREUATS
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
AJUDA'NS!
Santi
'
Marta
Estem elaborant un dossier de l'acció
del boicot de la jura de bandera a la
caserna de Berga del dia de TotsSants
de l'any passat. Necessitem tots els
retalls de premsa que van aparèixer
arrel d'aquesta acció. Tambévoldríem
una còpia del vídeo quevan passar pel
Telenotícies de TV3.
Assemblea Antimilitarista del
Berguedà
Apartat de Correus, 30
Solució a l'encreuat n. 1.
2
3
4
5
6
7
8
9
1
1
1
1
1
1 2 3 4 567 89 10 11 12 13 14 15 16 17
Mi L1 g HUNANITAT
ECU rau SORT MUT
KE p..‘ cADOR cA 1 XA
1 TA A R To V A L
TARD DEMANANT F
N‘ cP,T ALUNY A NE
ci MAK t s DANcES
OS i Lo Pli E. 0 i
NT L CONS ELL RER
1, AT1R cAs u ALtiENT
MTBIT
e
MOG CROAT A
-A 1 Z■vA 5TALIN
N/ ARDo ROS A AN DI
IN ILE ALLUG1 NES
OLI D AR 1 TAT Av‘ A
Tinc ampolles d'aigua de 5 litres, de les
de plàstic. Són buides, si us interessen
per a alguna finalitat reciclable, em
podeu trucar el vespre.
PeD Manel (93) 351 10 06.
Trúca'm, t'espero!
RICARDO IZQUIERDO
GRIMA
Telèfon 3308531

•
- 49 MOCADOR 12 13
Finalment sembla que ens hem posat d'acord i hem dissenyat un full de vin
culació/subscripció que esperem que serveixi per molt temps.
A partir d'ara hi haurà dos tipus de vinculacions: les vinculacions amb
MOCADOR i les vinculacions sense MOCADOR. Òbviament les primeres
vinculacions impliquen una quota mínima, aquest any, de 4.000 pessetes
l'any, que es podrà fer efectiva mitjançant domiciliació bancària o per
ingrés al C/C del MOC-Casal de la Pau. Paral•elament, per a aquelles
persones o entitats que no estiguin vinculades al MOC s'ofereix la possibilitat"
d'una subscripció al MOCADOR (700 ptes aquest any) que només es podrà
pagar mitjançant domiciliació bancària.
FULL DE VINCULACIÓ
Nom i Cognoms
Adreça població
codi postal comarca telèfon
Situació actual respecte al servei militar
Destitjo vincular-me al MOC i rebre informacions i les convocatòries d'assemblees (modalitat lliure de
quota).
Desitjo vincular-me al MOC i rebre informacions, convocatòries d'assemblees, la revista MOCADOR i
tenir dret a descomptes per la compra de material
Quota mínima 1.000 ptes/trimestre o 4.000 ptes/any
[] Quota de suport
Faré efectiu el meu pagament mitjançant:
11] domiciliació bancària (Cal omplir la butlleta adjunta)
ingrés al C/C 939-14 de l'agència 546 de "La Caixa" (feu-nos arribar el resguard)
FULL DE SUBSCRIPCIÓ
Nom i Cognoms
Adreça pobració
codi postal comarca telèfon
Se subscriu a la revista MOCADOR per un període d'UN ANY, prorrogable si no hi ha ordre en contra, i un import
de 700 ptes (4 números) a pagar mitjançant domiciliació bancària (omplir Butlleta de domiciliació bancària).
BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
Nom i Cognoms del titular
jjjji compte ,
numero
ü Banc
llibreta
Caixa
Agència núm Adreça agència
població codi postal
Senyors, els agrairé que amb càrrec al meu compte/Ilibreta atenguin, fins a nova ordre, el rebut que al meu nom
presentarà MOC-Casal de la Pau.
Envia aquest full, fotocopiat o retallat, a MOC-Casal de la Pau. Cervantes, 2, pral-1. 08002-Barcelona.
,a de de 199....
(Signatura)

- MOCADOR 12 13
LLIBRES
L.01 "Els anomenats pacifistes: La
No Violència a l'Estat Espanyol".
John Paul Lederach. 175 pp. Preu:
500/400.
L.02 "Informe crítico sobre el servicio
militar. Juan A. Herrero-Brasas.
L.03 "Estrategia de la acción No
violenta". Jean-Marie Muller. 239 pp.
Preu: 470/380
L.04 "Defensa armada o defensa
popular no-violenta?". Diversos au
tors. 157 pp. Preu: 475/400
L.05 "La tropa atropellada". Antonio
Pereda. 194 pp. Exhaurit.
L.06 "Historia del pensamiento paci
fista i no-violento contemporaneo".
Eulogio Diaz del Corall. 160 pp. Preu
635/525
L.07 "La objección de conciencia".
Xavier Rius. 283 pp. Preu 1.200/900.
L.08 "Amb raó Insubmissió". J. Gar
cia, T. Gisbert, F. Porret i J. Muñoz.
165 pp. Preu 900/810.
CASSETTES
C.01 "Rock anti-mili". La Polla rec
ords, Odi Social, R.I.P., etc. Els
beneficis obtinguts de la seva venda
es destinen a ajut pels insubmisos.
Preu: 350.
C.02 "NO ventaidos 92. Preu: 400
C.03 "La Chusma". Preu: 400
C.04 Las cosas ya no son como son.
son como las cuenta la televisión"
Polla Records, Kortatu... Preu: 400
SAMARRETES
Gran oferta de samarretes
5 models: "No t'enredis, passa de la
mili, Insubmissió", Anagrama fusell
partit, Anagrama campanya les
dones no marcarem el pas ,
50
Mili kk
Insubmissió, Insubmís partint un
fusell.
5 colors: negre, verd pistatxo, blanc,
lila i gris. Talla única. Preu: 800.
DOSSIERS, OPUSCLES...
F.01 "Guia anti-mili". Mili-kk. Preu:
150/125
F.02 "Gasto militar y subdesarrollo
social". Vicenç Fisas Armengol. Lli
bret. Preu: 75.
F.03 "Ponències Intercomarcal Bar
celona Octubre 88. Preu: 150
F.04 Mocadors endarrerits. Preu:
200
F.05 "El deure d'objectar". Fundació
per la Pau. Díptic.Preu 25.
F.06 Dossier "Proposta del
MATERIAL
Moviment d'objecció de con
sciència". Preu: 125.
F.07 "Recull de la legislació es
panyola sobre l'objecció". Preu: 125.
F.08 "Dossier -recull de premsa
1989. Preu: 1000.
F.09 "La PSS Alemanya". De lectura
imprescindible per entendre la pos
tura d'insubmissió a la PSS. Preu:
125
QUINCALLA
X.01 Xapes "Mili-kk. Insubmissió"
Preu:125
X.02 "Xapes La Puça".
Preu:100.Esgotades
X.03 Xapes antimilitaristes de
ceràmica. Models: "Fusell partit",
"casc amb flor, "anagrama pacifista
amb fusell partit", "anagrama femin
ista", Preu 250/225.
X.04 Agulla "Fusell partit". Preu: 150.
- X.05 Xapes "ni mili ni pss insubmis
sió". En cinc colors. Novetat. Preu:
150.
X.06 Xapes "Casc i flor, "Les dones
no marcarem el pas, trepitjarem el
casc", "N092, "Anagrama femin
ista"... Preu: 125
ADHESIUS
A.01 "Insubmissió". Preu:25.
A.02 "No anem a la mili. fem objecció
de consciència". Preu: 50.
A.03 "Insubmissió. Desobeim la llei
d'objecció". Preu: 25.
A.04 "INSUBMISSIO". Disponibleen
cinc colors. Preu: 25.
A.05 tens el dret d'escollir. passa de
la mili", "que not'enredin, passa de la
mili", "Salvem l'Albera, fora militars".
Moc -
COMANDA DE MATERIAL
Alt
Empordà. Preu: 25
A.06 "Ni nuclears ni militars". Preu:
50
A.07 "Cap servei a l'Estat. Ni mili ni
PSS. Insubmissió". Preu: 25
A.08 "No als Consells de Guerra".
Preu: 25
A.09 "Mili No" Casc amb flor. Preu:
25.
CARTELLS I POSTERS
P.01 "Insubmissió". Preu: 100.
P.02 "Soldadas? no gracias. CNT".
Preu: 100.
P.03 "Fusell trencat". Preu: 200
P.04 "Casc amb flor. Preu: 200
P.05Cartells de les diverses campa
nyes. Preu: 100.
DIVERSOS
D.01 Paperde fumar insubmís. Preu:
75.
-Ompliu el full de comanda vosattres mateixos amb l'import corresponent.
-Al final s'han d'afegir 150 pessetes en concepte de despeses de correus.
-El total es pagarà contra reembors com a única forma de pagament.
-Quan constin dos preus en un mateix material el segon resulta de realitzar un
descompte sobre el primer idel que solamentse'n poden beneficiar els vinculats
econòmicament amb una quota no inferior a mil pessetes trimestrals.
-A les persones que no us pugueu acollir a aquets preus reduïts us descomptarem
un 10 % en les comandes d'un total superior a les 1003 pessetes.
-La butlletaiel resguard de l'ingrés envieu-los al MOC-Casal de la Pau, Cervantes,
2, pral-1. 08001 Barcelona, indicant MOCADOR-COMANDA DE MATERIAL.
QUANTITAT REFERENCIA MATERIAL IMPORT
TOTAL
>1.000 PTES. 10% DTE. PER PREUS NO REDUÏTS
DESPESES CORREUS
TOTAL

- 51 MOCADOR 12 13
LLIBRES, SAMARRETES, QUINCALLA, ADHESIUS,... I CALENDARIS
4.0 retiRois
PASSA DE
vid% Ai-5 coNSEuS
"
PE
NI NUCLEARS
NI MILITARS
PC(41-N05
Efi1PAU
Desarma
ets teus
Impostos

1.'
•
,
.
*
.,,
cf"c7•
-c)M:2,
ij9-p,1‘2.- cf> rjp‘ 73 r" cs,
-5... ....4
c,
cr) 53 cr) cr) --ii 64
"Z- 5?,,ò
' 3'.7■53$5.2*'17)
47fr,Q.b'• ir(Vr4\ 0 C
_.2,
0 5•3
tO
(_o