Fitxa resum de l'estudi sobre els Castanyer
Fitxa resum de l'estudi sobre els Castanyer
Fitxa resum de l'estudi sobre els Castanyer
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Castanyer</strong>s centenaris<br />
Estudi-inventari inventari i catalogació <strong>de</strong> castanyers al terme mu municipal<br />
<strong>de</strong> Viladrau. . Parc Natural <strong>de</strong>l Montseny, reserva <strong>de</strong> la Biosfera.<br />
Fundació privada VINCLES, , participació, educació i sostenibilitat -Setembre Setembre 2011<br />
Autors : Maria Diaz <strong>de</strong> Quijano BBarbero,<br />
Núria Canals Sangrà, Sergi Travessa Danés, Mar Romero Gómez<br />
i Lluís Pagespetit Blancafort.<br />
Treball <strong>de</strong> camp: Joan Presseguer seguer Grau, Sergi Travessa Danés, Mar Romero Gómez, , Gisela Picanyol Valls.<br />
Suport econòmic: Fundació Abertis / Fundació Vincles<br />
_____________________________________________________________________________
ÍNDEX<br />
Introducció / Justificació<br />
Situació / Ubicació<br />
Divulgació<br />
Deu Indrets<br />
El Pujolar<br />
Rocarodona<br />
El Martí<br />
El Pujol <strong>de</strong> muntanya<br />
Font <strong>de</strong> <strong>de</strong>ls vells amics<br />
Can Batllic<br />
Pla <strong>de</strong> Can Bosch<br />
Riera <strong>de</strong> l’Erola<br />
Castanyeda astanyeda gran <strong>de</strong> la Sala<br />
Espinzella<br />
Bibliografia consultada<br />
Cost <strong>de</strong>l projecte / Finançament<br />
CD Annex. Imatges i entrevistes<br />
_____________________________________________________________________________
JUSTIFICACiÓ/CONTEXTUALITZACIÓ<br />
L’estudi estudi d’inventari i catalogació <strong>de</strong> castanyers centenaris <strong>de</strong>l terme municipal <strong>de</strong><br />
Viladrau al Parc Natural <strong>de</strong>l Montseny Montseny-Reserva Reserva <strong>de</strong> la Biosfera, pretén posar en valor<br />
aquells peus <strong>de</strong> castanyer que <strong>de</strong>staquen per les seves mi<strong>de</strong>s i edat, també la seva<br />
localització ció grupal com a element soci sociocultural ocultural i<strong>de</strong>ntitari, <strong>de</strong> la riquesa ambiental com<br />
a arbres madurs mostra <strong>de</strong> la supervivència i <strong>de</strong> biodiversitat. Aquest treball pretén<br />
també ser un punt <strong>de</strong> sortida per a facilitar les tasques <strong>de</strong> protecció d’aquets arbres i<br />
boscos. La finalitat es doncs doble , catalogar i difondre aquest valor patrimonial viu<br />
encara.<br />
INTRODUCCIÓ<br />
La a presència <strong>de</strong> castanyers centenaris reflexa la utilitat aancestral<br />
ncestral d’aquets arbres com<br />
a castanyers -<strong>de</strong> llevar- arbres <strong>de</strong> fruit per a persones i animals, que en una època no<br />
tant llunyana asseguraven la pervivència alimentaria <strong>de</strong> moltes famílies a l’hivern. Si<br />
situem la presència <strong>de</strong>l castanyers a la península en l’època <strong>de</strong> la romanització, parlem<br />
<strong>de</strong> quasi asi un segle i mig <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong>l <strong>de</strong>ls arbres per la seva fusta i el seu fruit. La conservació<br />
<strong>de</strong> la biodiversitat d’aquests elements que en grup podrien tractar tractar-se se com un bosc<br />
madur, en algun <strong>de</strong>l casos ben estructurat, ja que hi trobem arbres <strong>de</strong> diferents edats i,<br />
encara que no o sempre, <strong>de</strong> diferents espècies.<br />
Un tret característic es que tenen una part morta dreta, <strong>els</strong> quals són importants coma<br />
font d’aliment i refugi <strong>de</strong> gran varietat d’éssers vius, indispensables per al bon<br />
funcionament <strong>de</strong> l’ecosistema forestal forestal. Hi trobem diferents ents espècies <strong>de</strong> fongs, molses,<br />
líquens, herbàcies i arbustos, invertebrats i <strong>de</strong> vertebrats. Uns elements naturals que<br />
apareixen en el transcurs <strong>de</strong> l’evolució d’un bosc cap a la seva maduresa, que no és el<br />
cas <strong>de</strong>ls grups <strong>de</strong> castanyers que hem estudiat, potser tret <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>l Pujol <strong>de</strong> Muntanya.<br />
S’ha calculat que el 40% <strong>de</strong>ls <strong>els</strong> ocells forestals necessiten <strong>els</strong> refugis que <strong>els</strong> arbres vells i<br />
també morts proporcionen, també algunes espècies <strong>de</strong> ratpenat que es refugien i es<br />
reprodueixen en escletxes. .<br />
És una mica precipitat dir-ho ho però es creu que l’arbre madur madur, en aquest cas el<br />
castanyer, <strong>de</strong>senvolupa a seu entorn una millor <strong>de</strong>fensa contra plagues <strong>de</strong> div diverses<br />
tipologies, per tant augmente augmenten la persistència i resistència a la propagació. Els estudis<br />
que es vénen realitzant fa 20 anys han <strong>de</strong>mostrat que el fong Cryphonectria parasiti parasitica<br />
pateix una malaltia causada per un virus que el <strong>de</strong>bilita. D’aquesta manera les<br />
<strong>de</strong>fenses <strong>de</strong> l’arbre aconsegueixen aturar la infecció i cicatritzar les feri<strong>de</strong>s provoca<strong>de</strong>s<br />
pel fong. Aquest <strong>de</strong>scobriment va obrir la porta a l’aplicació <strong>de</strong> mèto<strong>de</strong>s efectius <strong>de</strong><br />
_____________________________________________________________________________
control biològic d’aquesta malaltia (hipervirulència). Els mèto<strong>de</strong>s es basen en el fet<br />
d’infectar el fong amb el virus al laboratori i inocular-lo lo als castanyers afectats per<br />
aquest fong. En <strong>els</strong> arbres madurs s’observa que pateixen molt menys aquesta malur malura.<br />
L’arbre ha estat un element sagrat en moltes cultures i el castanyer al Massís <strong>de</strong>l<br />
Montseny tot que potser no ha arribat a ser ser-ho, l’estima i el respecte que se li te pel<br />
seu caire màgic i emblemàtic com a dipositari l’essència tardoral <strong>de</strong> la castanyad castanyada i tots<br />
Sants, no en<strong>de</strong>ba<strong>de</strong>s a l’escut <strong>de</strong>l poble <strong>de</strong> Viladrau hi surt representat un castanyer i<br />
sota el castanyer hi ha també nascut històries i llegen<strong>de</strong>s. . L’arbre vell i/o madur ens<br />
dóna na una <strong>de</strong> les imatges més encisadores <strong>de</strong> la natura.<br />
Per la importància històrica, ecològica econòmica, econòmica i científica i social<br />
cultural, existeixen diverses estratègies per llur conservació. Una <strong>de</strong> les ren<strong>de</strong>s que en<br />
po<strong>de</strong>m extreure <strong>de</strong>l bosc és la que en proporcionen uns arbres madurs. En el cas <strong>de</strong>l<br />
castanyer astanyer és doblement difícil donat que requereix d’actuacions <strong>de</strong> silvicultura amb<br />
criteris orientats a la seva pervivència. Cal doncs preservar aquets rodals repartits i<br />
representatius <strong>de</strong> castanyers madurs. És per tot això que hem inventariat i catalogat<br />
<strong>els</strong> castanyers <strong>de</strong>l terme municipal que estan més accessibles i son companys <strong>de</strong> camí<br />
en molts sen<strong>de</strong>rs, pistes i camins avui força utilitzats, fet que ha <strong>de</strong> facilitar l’objectiu<br />
<strong>de</strong> donar-los los a conèixer per valorar aquest patrimoni.<br />
METODOLOGIA<br />
1.- Selecció <strong>de</strong> les àrees d’estudi. S’han escollit <strong>de</strong>u indrets en el terme <strong>de</strong> Viladrau –<br />
vessant nord <strong>de</strong>l Matagalls Matagalls. Es van localitzar <strong>sobre</strong> el mapa <strong>de</strong>l municipi les principals<br />
localitats <strong>de</strong> peus <strong>de</strong> castanyers prioritzant <strong>els</strong> que es troben agrupats formant<br />
castanye<strong>de</strong>s. El mapa s’ha elaborat a patir <strong>de</strong> la recerca <strong>sobre</strong> el terreny, informació <strong>de</strong><br />
bosquerols i gent <strong>de</strong>l territori, tori, a més <strong>de</strong>ls punts <strong>de</strong>ls quals ja s’en tenia constància o<br />
referència. Durant la primera jornada <strong>de</strong> treball es realitzà un scanning a la localitat <strong>de</strong><br />
castanyers amb l’objectiu <strong>de</strong> verificar verificar-ne ne l’existència i establir una DBH mínima <strong>de</strong> tall,<br />
específica per a cada localitat, en funció <strong>de</strong>l nombre <strong>de</strong> peus i <strong>de</strong> les seves mi<strong>de</strong>s<br />
CASTANYEDA<br />
D’ESPINZELLA<br />
GRAN DE LA SALA<br />
PLA DE CAN BOSC<br />
FONT DELS VELLS AMICS<br />
EL PUJOLAR<br />
CAN BATLLIC<br />
EL MARTÍ<br />
ROCARODONA<br />
EL PUJOL<br />
RIERA DE L'EROLA<br />
Total 279<br />
nº PEUS DBH màx. DBH mitj.<br />
46 1,81 1,36<br />
37 1,99 1,31<br />
20 2,2 1,75<br />
10 1,43 1,25<br />
10 1,75 1,38<br />
6 1,42 1,28<br />
4 1,64 1,37<br />
3 1,4 1,32<br />
71 2,86 1,63<br />
72 3,31 1,89<br />
DBH Tall<br />
1,11<br />
1,11<br />
1,27<br />
1,11<br />
1,11<br />
1,11<br />
1,11<br />
1,27<br />
1,27<br />
1,27<br />
_____________________________________________________________________________
Les da<strong>de</strong>s necessàries per a l’avaluació <strong>de</strong> l’estat <strong>de</strong> salut <strong>de</strong> cada peu van requerir un<br />
llarg perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> treball <strong>de</strong> camp, en algun casos amb dos mostrejos diferenciats, un<br />
durant la primavera-estiu estiu i un durant la tardor hivern. El primer permetia estudiar<br />
l’arbre en l’època en què <strong>els</strong> castanyers tenen fulles, ja que molts signes o<br />
simptomatologies que produeixen <strong>els</strong> agents causants es <strong>de</strong>tecten a partir <strong>de</strong><br />
l’observació <strong>de</strong> les fulles, fruits o gemmes. També era necessari, per anotar les da<strong>de</strong>s<br />
que fan referència al perío<strong>de</strong> o<strong>de</strong> <strong>de</strong> floració i fructificació. A la tardor hivern és més fàcil<br />
mesurar l’alçada, per les clarianes que ofereixen la resta d’espècies arbòries que<br />
l’envolten.<br />
2.- Descripció ció <strong>de</strong>tallada <strong>de</strong>ls arbres. Es van elaborar un document previ previ, necessaris per<br />
a po<strong>de</strong>r realitzar zar el treball <strong>de</strong> camp. LLa<br />
a fitxa <strong>de</strong> recollida d’informació, ppermet<br />
localitzar<br />
l’arbre, conèixer-ne ne les característiques generals i avaluar avaluar-ne ne l’estat <strong>de</strong> salut i les<br />
causes <strong>de</strong>ls <strong>els</strong> danys mitjançant dos ín<strong>de</strong>xs, l’estat <strong>de</strong> salut (ES) i l’ín<strong>de</strong>x d’esta d’estat <strong>de</strong> salut<br />
segons <strong>els</strong> símptomes (ESSS).<br />
_____________________________________________________________________________
2.1 .- Estat <strong>de</strong> Salut (ES). Del buidatge <strong>de</strong> l’informació <strong>de</strong>l treball <strong>de</strong> camp i elaboració<br />
<strong>de</strong> les fitxes <strong>de</strong> cada arbre i castanyeda se’n <strong>de</strong>staca l’estat <strong>de</strong> salut (ES) general en<br />
funció <strong>de</strong> l’anàlisi <strong>de</strong> 5 paràmetres: <strong>de</strong>foliació, <strong>de</strong>coloració, floració, fruitació i brots<br />
secundaris.<br />
2.2.- Ín<strong>de</strong>x Estat <strong>de</strong> Salut segons <strong>els</strong> símptomes (ESSS). Aquest ín<strong>de</strong>x té en compte<br />
l’extensió <strong>de</strong>ls símptomes en l’arbre i <strong>els</strong> diferents números <strong>de</strong> símptomes present presents.<br />
Ofereix una visió més completa <strong>de</strong> l’estat <strong>de</strong> l’arbre perquè n’avalua més parts.<br />
D’ambdós mbdós ín<strong>de</strong>xs s’ha donat la mateixa franja <strong>de</strong> puntuació segons l’estat.:<br />
ES/ ES/ESSS Puntuació<br />
Molt bo 0-1<br />
2-33<br />
Bo<br />
4-55<br />
Regular<br />
6-77<br />
Dolent<br />
> 8 Molt dolent<br />
3.- Tractament <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s. A causa <strong>de</strong> la varietat <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s a analitzar i <strong>de</strong> la seva<br />
variabilitat al llarg <strong>de</strong> l’any, no ha estat possible recollir tots <strong>els</strong> paràmetres en totes les<br />
castanye<strong>de</strong>s. Aquest ín<strong>de</strong>x únicament s’ha completat als 72 peus <strong>de</strong> la castanyeda <strong>de</strong><br />
l’Erola. En <strong>els</strong> casos en que no ha estat possible completar l’ín<strong>de</strong>x, s’ha indicat com a<br />
“sense da<strong>de</strong>s”.<br />
A cada un <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>u indrets presentats s’ha realitzat un primer full <strong>resum</strong> <strong>de</strong> l’estat<br />
general <strong>de</strong>l grup presentat indicant gràficament i percentualment, a més <strong>de</strong> la situació<br />
i ubicació en el mapa, l’estat <strong>de</strong> salut segons símptomes presents. Així mateix senyala<br />
quins <strong>els</strong> podríem consi<strong>de</strong>rar singulars per les seves dimensions.<br />
4.- Entrevistes. S’han an enregistrat -sonorament- quatre entrevistes a mena <strong>de</strong> conv conversa<br />
distesa amb quatre persones vincula<strong>de</strong>s als indrets estudiats.<br />
1.- Roger Pujós, masover r <strong>de</strong>l Pujol <strong>de</strong> muntanya <strong>de</strong>l 2004 al 2011.<br />
2.- Joan Marfil, jardiner i masover <strong>de</strong> Can Pelagats, veïnat <strong>de</strong> les Índies a Viladrau fins<br />
el 2010 i <strong>de</strong>l Pujol <strong>de</strong> Muntanya a partir <strong>de</strong>l 2011.<br />
3.- Siscu Busquets, bosquerol i conservador <strong>de</strong> jardins, 25 anys <strong>de</strong> masover <strong>de</strong> <strong>de</strong>l mas <strong>de</strong><br />
Vilarmau fins a finals <strong>de</strong>ls anys 60.<br />
4.- Serafí Masvidal, propietari ietari <strong>de</strong> la finca <strong>de</strong> Masvidal, ja esmentada a l’any 1.200, amb<br />
el mateix nom. Al costat <strong>de</strong>l mas hi ha també <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 2007, el centre <strong>de</strong> la ma manipulació<br />
<strong>de</strong> la castanya <strong>de</strong> Viladrau. .<br />
Aquests documents sonors s’adjunte s’adjunten en el CD, , juntament amb imatges sobrants <strong>de</strong><br />
peus <strong>de</strong> castanyers no escolli<strong>de</strong>s en les fitxes <strong>de</strong> recollida <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s.<br />
_____________________________________________________________________________
SITUACIÓ-UBICACIÓ, <strong>de</strong>ls 10 punts prospectats<br />
Nucli<br />
urbà<br />
Viladrau<br />
Sant<br />
Segimon<br />
Figura 1<br />
_____________________________________________________________________________
DIVULGACIÓ<br />
Dins el tercer trimestre <strong>de</strong>l 2011, es farà avinent còpia d’a d’aquest quest treball als serveis<br />
tècnics i direcció <strong>de</strong>l Parc Natural <strong>de</strong>l Montseny i serà presentat en la propera trobada<br />
d’estudis que la Diputació, òrgan gestor <strong>de</strong>l espai natural protegit, que convoca<br />
bianualment alment per donar a conèixer estudis i intercanviar coneixements <strong>sobre</strong> el Parc.<br />
El quart diumenge <strong>de</strong> setembre, s’ha realitzat una visita guiada als castanyers <strong>de</strong> l’Erola<br />
<strong>de</strong> Viladrau, sortida organitzada conjuntament amb la Coordinadora per la salvaguarda<br />
<strong>de</strong>l Montseny en motiu <strong>de</strong>l 25è aniversari, per explicar aquest treball <strong>sobre</strong> el te terreny<br />
tot amanit amb un petit esmorzar al porxo <strong>de</strong> l’ermita l’ermita. . D’aquesta instal·lació <strong>de</strong> l’Erola<br />
la fundació Vincles en te signat un acord <strong>de</strong> custòdia amb el Bisbat <strong>de</strong> Vic per a<br />
<strong>de</strong>senvolupar-hi hi programes d’educació ambiental, preferentment amb infants i jov joves<br />
en risc d’exclusió social.<br />
D’aquest estudi en disposarà una còpia també el museu etnològic <strong>de</strong>l Montseny La<br />
Gabella d’Arbúcies i el <strong>de</strong> ciències naturals <strong>de</strong> Granollers, donat que ambdós son<br />
centres <strong>de</strong> documentació <strong>de</strong>l Parc.<br />
_____________________________________________________________________________
DEU INDRETS<br />
El Pujolar<br />
Rocarodona<br />
El Martí<br />
El Pujol <strong>de</strong> muntanya<br />
Font <strong>de</strong>ls vells amics<br />
Can Batllic<br />
Pla <strong>de</strong> Can Bosch<br />
Riera <strong>de</strong> l’Erola<br />
Castanyeda gran <strong>de</strong> la Sala<br />
Espinzella<br />
_____________________________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA TADA<br />
-Mapa <strong>de</strong>l Montseny Esc. 1:25.000 1:25.000. Geo/estel. Ed. Alpina.2010<br />
-Geografia General <strong>de</strong>ls Països sos Catalans. Els rius i la vege vegetació. tació. Enciclopèdia Catalana. 1992<br />
-Història Història Natural <strong>de</strong>ls Països Catalans Catalans- Antròpo<strong>de</strong>s i plantes superiors. Enciclopèdia<br />
Catalana.1987<br />
Biosfera. 5.Mediterrànies. Enciclopèdia Catalana.1993<br />
-SELVANS. . Programa <strong>de</strong> protecció i conserva conservació boscos vells i singulars. Diputació Girona. 2010<br />
-Catalogació Catalogació <strong>de</strong>ls arbres monumental, notables i singulars ulars <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> Viladrau.<br />
-Llicenciatura Llicenciatura ciències ambientals. Aleydis Garcia, Eloi Ferret i Santi Ramirez. 2008<br />
-Els nous usos <strong>de</strong>l castanyer. Llicenciatura ciències ambientals. Blanca Tubella. 2009<br />
-Vilar<strong>de</strong>ll Vilar<strong>de</strong>ll i Sant Martí <strong>de</strong> Montnegre, El bosc me mediterrani diterrani <strong>de</strong>ns i les perxa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> castanyer.<br />
S.Piqueras, M.Boada i G.Rodoreda. Ajuntament <strong>de</strong> Sant Celoni. 2088.<br />
-Referències Referències utilitza<strong>de</strong>s per la ccreació<br />
<strong>de</strong> la fitxa i recull informació:<br />
-Doc. Doc. Ing. GABRIELA JUHÁSOVÁ, CSc., Ústav ekológie lesa SAV Zvolen, Pobočka biológie<br />
drevín, Aka<strong>de</strong>mická 2,949 01 Nitra, Slovenská republika republikaUNECE. ICP-Forests. Forests. 2001<br />
-Manual Manual for Crown Condition Assessment.<br />
-ICP-Forests.Group Forests.Group Biotic Damage. List of symptoms symptoms-I-II*<br />
-CORREDERA, CORREDERA, MARCO, Cancro corticale <strong>de</strong>l catagno.Principale caracteristiche<br />
epi<strong>de</strong>miologiche e misure pratiche di controllo. 1993.<br />
-LOUIS-MICHEL MICHEL Nageleisen.IP Foest expert panel on Crown Condition<br />
assesssment ad hoc grup biotic damage list of symptoms. Orlens.2004.<br />
-International Co-operative operative programe on assessment and monitoring of air<br />
pollution effects on forest. Manuel Part II. Visual assessment of crown<br />
condition.<br />
_____________________________________________________________________________
COST DEL PROJECTE / FINANÇAMENT<br />
Es consi<strong>de</strong>ra impacte ambiental la energia consumida i les corresponents emissions <strong>de</strong> CO CO2<br />
que això suposa<br />
Tipus<br />
transport Distància Consum CO 2 (g) Preu €<br />
(Km) (MJ/viatger) 172 gr.xKm<br />
Cotxe Gas-oil<br />
7,2 l/100km<br />
Preu (€)<br />
520 2,26-2,98 8.944 44,52,00<br />
Despeses d’honoraris <strong>de</strong> recursos humans per la realització <strong>de</strong>l projecte. Inclou contractació,<br />
gestoria i Seguretat Social.<br />
Treball <strong>de</strong> camp<br />
Treball d’oficina<br />
Despeses <strong>de</strong> recursos materials i d’oficina<br />
Desplaçaments<br />
Impressió projecte<br />
Enqua<strong>de</strong>rnacions<br />
CD’s<br />
Enviaments<br />
18 €/hora 154 hores<br />
15 €/hora 340 hores<br />
6 U. 3,5 € 21.00<br />
6 U. 0,50 3,00<br />
3 U. 3,49 10,48<br />
total 248,48 €<br />
FINANÇAMENT Fundació Abertis 6.720,00 €<br />
Fundació Vincles 2.261,50 €<br />
7.872,00 €<br />
520 km 0,18 € 94,00 €<br />
6 U. 20 € 120,00<br />
RESUM<br />
Cost ambiental (Transport) 44,52 €<br />
Honoraris<br />
7.872,00 €<br />
Material d’oficina<br />
248,48 €<br />
8.165,00 €<br />
Costos fixes (10%)<br />
816,50 €<br />
Total<br />
8.981,50 €<br />
Viladrau, setembre <strong>de</strong> 2011<br />
_____________________________________________________________________________