Fitxa resum de l'estudi sobre els Castanyer

Castanyers centenaris
Estudi-inventari inventari i catalogació de castanyers al terme mu municipal
de Viladrau. . Parc Natural del Montseny, reserva de la Biosfera.
Fundació privada VINCLES, , participació, educació i sostenibilitat -Setembre Setembre 2011
Autors : Maria Diaz de Quijano BBarbero,
Núria Canals Sangrà, Sergi Travessa Danés, Mar Romero Gómez
i Lluís Pagespetit Blancafort.
Treball de camp: Joan Presseguer seguer Grau, Sergi Travessa Danés, Mar Romero Gómez, , Gisela Picanyol Valls.
Suport econòmic: Fundació Abertis / Fundació Vincles
_____________________________________________________________________________

ÍNDEX
Introducció / Justificació
Situació / Ubicació
Divulgació
Deu Indrets
El Pujolar
Rocarodona
El Martí
El Pujol de muntanya
Font de dels vells amics
Can Batllic
Pla de Can Bosch
Riera de l’Erola
Castanyeda astanyeda gran de la Sala
Espinzella
Bibliografia consultada
Cost del projecte / Finançament
CD Annex. Imatges i entrevistes
_____________________________________________________________________________

JUSTIFICACiÓ/CONTEXTUALITZACIÓ
L’estudi estudi d’inventari i catalogació de castanyers centenaris del terme municipal de
Viladrau al Parc Natural del Montseny Montseny-Reserva Reserva de la Biosfera, pretén posar en valor
aquells peus de castanyer que destaquen per les seves mides i edat, també la seva
localització ció grupal com a element soci sociocultural ocultural identitari, de la riquesa ambiental com
a arbres madurs mostra de la supervivència i de biodiversitat. Aquest treball pretén
també ser un punt de sortida per a facilitar les tasques de protecció d’aquets arbres i
boscos. La finalitat es doncs doble , catalogar i difondre aquest valor patrimonial viu
encara.
INTRODUCCIÓ
La a presència de castanyers centenaris reflexa la utilitat aancestral
ncestral d’aquets arbres com
a castanyers -de llevar- arbres de fruit per a persones i animals, que en una època no
tant llunyana asseguraven la pervivència alimentaria de moltes famílies a l’hivern. Si
situem la presència del castanyers a la península en l’època de la romanització, parlem
de quasi asi un segle i mig de l’ús del dels arbres per la seva fusta i el seu fruit. La conservació
de la biodiversitat d’aquests elements que en grup podrien tractar tractar-se se com un bosc
madur, en algun del casos ben estructurat, ja que hi trobem arbres de diferents edats i,
encara que no o sempre, de diferents espècies.
Un tret característic es que tenen una part morta dreta, els quals són importants coma
font d’aliment i refugi de gran varietat d’éssers vius, indispensables per al bon
funcionament de l’ecosistema forestal forestal. Hi trobem diferents ents espècies de fongs, molses,
líquens, herbàcies i arbustos, invertebrats i de vertebrats. Uns elements naturals que
apareixen en el transcurs de l’evolució d’un bosc cap a la seva maduresa, que no és el
cas dels grups de castanyers que hem estudiat, potser tret dels del Pujol de Muntanya.
S’ha calculat que el 40% dels els ocells forestals necessiten els refugis que els arbres vells i
també morts proporcionen, també algunes espècies de ratpenat que es refugien i es
reprodueixen en escletxes. .
És una mica precipitat dir-ho ho però es creu que l’arbre madur madur, en aquest cas el
castanyer, desenvolupa a seu entorn una millor defensa contra plagues de div diverses
tipologies, per tant augmente augmenten la persistència i resistència a la propagació. Els estudis
que es vénen realitzant fa 20 anys han demostrat que el fong Cryphonectria parasiti parasitica
pateix una malaltia causada per un virus que el debilita. D’aquesta manera les
defenses de l’arbre aconsegueixen aturar la infecció i cicatritzar les ferides provocades
pel fong. Aquest descobriment va obrir la porta a l’aplicació de mètodes efectius de
_____________________________________________________________________________

control biològic d’aquesta malaltia (hipervirulència). Els mètodes es basen en el fet
d’infectar el fong amb el virus al laboratori i inocular-lo lo als castanyers afectats per
aquest fong. En els arbres madurs s’observa que pateixen molt menys aquesta malur malura.
L’arbre ha estat un element sagrat en moltes cultures i el castanyer al Massís del
Montseny tot que potser no ha arribat a ser ser-ho, l’estima i el respecte que se li te pel
seu caire màgic i emblemàtic com a dipositari l’essència tardoral de la castanyad castanyada i tots
Sants, no endebades a l’escut del poble de Viladrau hi surt representat un castanyer i
sota el castanyer hi ha també nascut històries i llegendes. . L’arbre vell i/o madur ens
dóna na una de les imatges més encisadores de la natura.
Per la importància històrica, ecològica econòmica, econòmica i científica i social
cultural, existeixen diverses estratègies per llur conservació. Una de les rendes que en
podem extreure del bosc és la que en proporcionen uns arbres madurs. En el cas del
castanyer astanyer és doblement difícil donat que requereix d’actuacions de silvicultura amb
criteris orientats a la seva pervivència. Cal doncs preservar aquets rodals repartits i
representatius de castanyers madurs. És per tot això que hem inventariat i catalogat
els castanyers del terme municipal que estan més accessibles i son companys de camí
en molts senders, pistes i camins avui força utilitzats, fet que ha de facilitar l’objectiu
de donar-los los a conèixer per valorar aquest patrimoni.
METODOLOGIA
1.- Selecció de les àrees d’estudi. S’han escollit deu indrets en el terme de Viladrau –
vessant nord del Matagalls Matagalls. Es van localitzar sobre el mapa del municipi les principals
localitats de peus de castanyers prioritzant els que es troben agrupats formant
castanyedes. El mapa s’ha elaborat a patir de la recerca sobre el terreny, informació de
bosquerols i gent del territori, tori, a més dels punts dels quals ja s’en tenia constància o
referència. Durant la primera jornada de treball es realitzà un scanning a la localitat de
castanyers amb l’objectiu de verificar verificar-ne ne l’existència i establir una DBH mínima de tall,
específica per a cada localitat, en funció del nombre de peus i de les seves mides
CASTANYEDA
D’ESPINZELLA
GRAN DE LA SALA
PLA DE CAN BOSC
FONT DELS VELLS AMICS
EL PUJOLAR
CAN BATLLIC
EL MARTÍ
ROCARODONA
EL PUJOL
RIERA DE L'EROLA
Total 279
nº PEUS DBH màx. DBH mitj.
46 1,81 1,36
37 1,99 1,31
20 2,2 1,75
10 1,43 1,25
10 1,75 1,38
6 1,42 1,28
4 1,64 1,37
3 1,4 1,32
71 2,86 1,63
72 3,31 1,89
DBH Tall
1,11
1,11
1,27
1,11
1,11
1,11
1,11
1,27
1,27
1,27
_____________________________________________________________________________

Les dades necessàries per a l’avaluació de l’estat de salut de cada peu van requerir un
llarg període de treball de camp, en algun casos amb dos mostrejos diferenciats, un
durant la primavera-estiu estiu i un durant la tardor hivern. El primer permetia estudiar
l’arbre en l’època en què els castanyers tenen fulles, ja que molts signes o
simptomatologies que produeixen els agents causants es detecten a partir de
l’observació de les fulles, fruits o gemmes. També era necessari, per anotar les dades
que fan referència al període ode de floració i fructificació. A la tardor hivern és més fàcil
mesurar l’alçada, per les clarianes que ofereixen la resta d’espècies arbòries que
l’envolten.
2.- Descripció ció detallada dels arbres. Es van elaborar un document previ previ, necessaris per
a poder realitzar zar el treball de camp. LLa
a fitxa de recollida d’informació, ppermet
localitzar
l’arbre, conèixer-ne ne les característiques generals i avaluar avaluar-ne ne l’estat de salut i les
causes dels els danys mitjançant dos índexs, l’estat de salut (ES) i l’índex d’esta d’estat de salut
segons els símptomes (ESSS).
_____________________________________________________________________________

2.1 .- Estat de Salut (ES). Del buidatge de l’informació del treball de camp i elaboració
de les fitxes de cada arbre i castanyeda se’n destaca l’estat de salut (ES) general en
funció de l’anàlisi de 5 paràmetres: defoliació, decoloració, floració, fruitació i brots
secundaris.
2.2.- Índex Estat de Salut segons els símptomes (ESSS). Aquest índex té en compte
l’extensió dels símptomes en l’arbre i els diferents números de símptomes present presents.
Ofereix una visió més completa de l’estat de l’arbre perquè n’avalua més parts.
D’ambdós mbdós índexs s’ha donat la mateixa franja de puntuació segons l’estat.:
ES/ ES/ESSS Puntuació
Molt bo 0-1
2-33
Bo
4-55
Regular
6-77
Dolent
> 8 Molt dolent
3.- Tractament de dades. A causa de la varietat de dades a analitzar i de la seva
variabilitat al llarg de l’any, no ha estat possible recollir tots els paràmetres en totes les
castanyedes. Aquest índex únicament s’ha completat als 72 peus de la castanyeda de
l’Erola. En els casos en que no ha estat possible completar l’índex, s’ha indicat com a
“sense dades”.
A cada un dels deu indrets presentats s’ha realitzat un primer full resum de l’estat
general del grup presentat indicant gràficament i percentualment, a més de la situació
i ubicació en el mapa, l’estat de salut segons símptomes presents. Així mateix senyala
quins els podríem considerar singulars per les seves dimensions.
4.- Entrevistes. S’han an enregistrat -sonorament- quatre entrevistes a mena de conv conversa
distesa amb quatre persones vinculades als indrets estudiats.
1.- Roger Pujós, masover r del Pujol de muntanya del 2004 al 2011.
2.- Joan Marfil, jardiner i masover de Can Pelagats, veïnat de les Índies a Viladrau fins
el 2010 i del Pujol de Muntanya a partir del 2011.
3.- Siscu Busquets, bosquerol i conservador de jardins, 25 anys de masover de del mas de
Vilarmau fins a finals dels anys 60.
4.- Serafí Masvidal, propietari ietari de la finca de Masvidal, ja esmentada a l’any 1.200, amb
el mateix nom. Al costat del mas hi ha també des del 2007, el centre de la ma manipulació
de la castanya de Viladrau. .
Aquests documents sonors s’adjunte s’adjunten en el CD, , juntament amb imatges sobrants de
peus de castanyers no escollides en les fitxes de recollida de dades.
_____________________________________________________________________________

SITUACIÓ-UBICACIÓ, dels 10 punts prospectats
Nucli
urbà
Viladrau
Sant
Segimon
Figura 1
_____________________________________________________________________________

DIVULGACIÓ
Dins el tercer trimestre del 2011, es farà avinent còpia d’a d’aquest quest treball als serveis
tècnics i direcció del Parc Natural del Montseny i serà presentat en la propera trobada
d’estudis que la Diputació, òrgan gestor del espai natural protegit, que convoca
bianualment alment per donar a conèixer estudis i intercanviar coneixements sobre el Parc.
El quart diumenge de setembre, s’ha realitzat una visita guiada als castanyers de l’Erola
de Viladrau, sortida organitzada conjuntament amb la Coordinadora per la salvaguarda
del Montseny en motiu del 25è aniversari, per explicar aquest treball sobre el te terreny
tot amanit amb un petit esmorzar al porxo de l’ermita l’ermita. . D’aquesta instal·lació de l’Erola
la fundació Vincles en te signat un acord de custòdia amb el Bisbat de Vic per a
desenvolupar-hi hi programes d’educació ambiental, preferentment amb infants i jov joves
en risc d’exclusió social.
D’aquest estudi en disposarà una còpia també el museu etnològic del Montseny La
Gabella d’Arbúcies i el de ciències naturals de Granollers, donat que ambdós son
centres de documentació del Parc.
_____________________________________________________________________________

DEU INDRETS
El Pujolar
Rocarodona
El Martí
El Pujol de muntanya
Font dels vells amics
Can Batllic
Pla de Can Bosch
Riera de l’Erola
Castanyeda gran de la Sala
Espinzella
_____________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA TADA
-Mapa del Montseny Esc. 1:25.000 1:25.000. Geo/estel. Ed. Alpina.2010
-Geografia General dels Països sos Catalans. Els rius i la vege vegetació. tació. Enciclopèdia Catalana. 1992
-Història Història Natural dels Països Catalans Catalans- Antròpodes i plantes superiors. Enciclopèdia
Catalana.1987
Biosfera. 5.Mediterrànies. Enciclopèdia Catalana.1993
-SELVANS. . Programa de protecció i conserva conservació boscos vells i singulars. Diputació Girona. 2010
-Catalogació Catalogació dels arbres monumental, notables i singulars ulars del municipi de Viladrau.
-Llicenciatura Llicenciatura ciències ambientals. Aleydis Garcia, Eloi Ferret i Santi Ramirez. 2008
-Els nous usos del castanyer. Llicenciatura ciències ambientals. Blanca Tubella. 2009
-Vilardell Vilardell i Sant Martí de Montnegre, El bosc me mediterrani diterrani dens i les perxades de castanyer.
S.Piqueras, M.Boada i G.Rodoreda. Ajuntament de Sant Celoni. 2088.
-Referències Referències utilitzades per la ccreació
de la fitxa i recull informació:
-Doc. Doc. Ing. GABRIELA JUHÁSOVÁ, CSc., Ústav ekológie lesa SAV Zvolen, Pobočka biológie
drevín, Akademická 2,949 01 Nitra, Slovenská republika republikaUNECE. ICP-Forests. Forests. 2001
-Manual Manual for Crown Condition Assessment.
-ICP-Forests.Group Forests.Group Biotic Damage. List of symptoms symptoms-I-II*
-CORREDERA, CORREDERA, MARCO, Cancro corticale del catagno.Principale caracteristiche
epidemiologiche e misure pratiche di controllo. 1993.
-LOUIS-MICHEL MICHEL Nageleisen.IP Foest expert panel on Crown Condition
assesssment ad hoc grup biotic damage list of symptoms. Orlens.2004.
-International Co-operative operative programe on assessment and monitoring of air
pollution effects on forest. Manuel Part II. Visual assessment of crown
condition.
_____________________________________________________________________________

COST DEL PROJECTE / FINANÇAMENT
Es considera impacte ambiental la energia consumida i les corresponents emissions de CO CO2
que això suposa
Tipus
transport Distància Consum CO 2 (g) Preu €
(Km) (MJ/viatger) 172 gr.xKm
Cotxe Gas-oil
7,2 l/100km
Preu (€)
520 2,26-2,98 8.944 44,52,00
Despeses d’honoraris de recursos humans per la realització del projecte. Inclou contractació,
gestoria i Seguretat Social.
Treball de camp
Treball d’oficina
Despeses de recursos materials i d’oficina
Desplaçaments
Impressió projecte
Enquadernacions
CD’s
Enviaments
18 €/hora 154 hores
15 €/hora 340 hores
6 U. 3,5 € 21.00
6 U. 0,50 3,00
3 U. 3,49 10,48
total 248,48 €
FINANÇAMENT Fundació Abertis 6.720,00 €
Fundació Vincles 2.261,50 €
7.872,00 €
520 km 0,18 € 94,00 €
6 U. 20 € 120,00
RESUM
Cost ambiental (Transport) 44,52 €
Honoraris
7.872,00 €
Material d’oficina
248,48 €
8.165,00 €
Costos fixes (10%)
816,50 €
Total
8.981,50 €
Viladrau, setembre de 2011
_____________________________________________________________________________