paBLo rUs: "és qUasi impossiBLE no sEr músic En EsTE poBLE"

im n Godella Segon quadrimestre de 2012 Entrevista a pablo rus 15
rus viu a cavall entre franckfort i València, ciutats en les quals treballa.
rus ocupa la plaça d'academista de la international Ensemble modern.
- I del Casino, a rodar pel món?
- Vaig estudiar al Conservatori
de València: saxofó, música de
cambra i composició. Després sí,
me n'aní a Lió amb Jean Denis
Michat y Philippe Cambreling
i al Conservatori d'Àmsterdam
amb Lucas Vis. També he tingut
la sort de poder estudiar amb
mestres com ara Kurt Masur,
Steven Sloane, Tan Dun, Hans
Zender, Sir Roger Norrington i
Sylvain Cambreling.
- I en l'actualitat, vius a Alemanya?
- Visc a Franckfort la major part
de l'any. Estic d’academista a
l'Ensemble Modern Academy.
Després passe alguns mesos
també a València perquè sóc
assistent a la Jove Orquestra
de València.
- És imprescindible exiliar-se
per créixer com a músic?
- No. No crec que siga una qüestió
específica dels músics.Crec
que és més important personalment
eixir i tindre experiències
vitals profundes; això,
evidentment, està relacionat
amb l'activitat professional de
cadascú, i com a músic, també.
No té un sentit pejoratiu per
TraJEcTòria
Academista de la International
Ensemble Modern Academy
2011/2012 (Franckfort), ensemble
amb la qual ha aparegut al Festival
Acanthes@Ircam de París juntament
al compositor i director Thomas
Adès. Director assistent de la
Orchestre Philharmonique de Liéja,
director musical del Grup Mix-
Tour i director assistent de la Jove
Orquestra de la Generalitat Valenciana.
Ha dirigit la BBC Scottish
Symphony Orchestra, Ensemble
Modern, Beethoven Bonn Orchestra,
Holland Symfonia, Bochumer
Symphoniker, Lucerne Festival
Strings i Essener Philharmoniker.
Ha col·laborat com a director assistent
de François-Xavier Roth,
Richard Egarr, Manuel Galduf,
Frank Ollu i Johannes Kalitzke.
L'any 2010 va ser finalista en les
audicions per a jóvens directors de
l'Ensemble Intercontemporain. El
2011 va ser convidat pel Festival
de Lucerna com a alumne actiu
de les dos masterclasses impartides
por Bernard Haitink y Pierre
Boulez dirigint la Lucerne Festival
Academy Orchestra.
a la ciutat o el poble de cadascú
anar-se'n, però sí que t’ensenyes a
vore les coses amb un altre punt
de vista.
- Amb què et quedes del que has
viscut fins el moment?
- Amb el Grup Mixtour. Qualsevol
cosa que fem és molt especial
perquè tot sorgeix de nosaltres,
és com si fora el nostre xiquet i
té una component personal molt
important. Duu moltes hores
d’implicació.
- Un projecte, el de Mixtour, molt
arriscat, tenint en compte la limitada
popularitat de la música contemporània.
- Intentem no definir-nos com a
grup de música contemporània
perquè es un terme que tira cap
arrere en alguns sectors. Llevem
l’etiqueta de contemporània i li afegim
uns altres components per trobar
més públic en un concepte que
nosaltres anomenem la 'mixtura'.
No sóc partidari de fer només música
moderna perquè l’oient, si sent
el mateix idioma, perd l’interés i a
més, va en contra dels temps en
què vivim. Cada 5 minuts estem
canviant el nostre punt d'atenció,
tot ha de ser fugaç, accessible a
l'instant. Cadascú decideix molt
ràpid hui en dia, Internet n'és
l'exemple.
- I quina és la proposta?
- El joc. Entenem aquesta experiència
com a una forma d'entendre les
coses a través dels joguets. Els joguets
ens recorden el xiquet que
portem dins i per això els sentim
propers i llunyans alhora. També
la combinació de joguets i instruments
musicals està plena de
contradiccions: des d'allò naïf fins
allò grotesc, passant per l'efecte
còmic que produeix veure adults
tocant instruments més xicotets
del normal. Amb el joguet com a
element vehicular, entrem en l'obra
de Tierkreis de Stockhausen i les
seues referències zodiacals aconseguint,
crec, un espectacle que
manté la tensió durant les dos
hores que dura.
- l'acollida i la crítica estan sent
molt bones.
- Afortunadament. Pareix que el
llenguatge amb què ens comuniquem
està arribant bé. Als anys
60 i 70, la música moderna es feia
per a un públic especialitzat o, almenys,
així es tractava de vendre,
però no té per què ser necessàriament
així. Tot depén de si vols fer
comprensible este missatge al
public i flexible. Per això és per a
nosaltres tan important eixa barreja.
Vas a un festival de música
contemporània i, malauradament,
et trobes que, encara que siguen
diferents compositors tots tenen
gestos musicals molt pareguts...
però és el problema de la globalització.
- Penses que potser eixa siga
la línia que definisca l'art en els
pròxims anys?
- No, no té per què. Hi ha tantes
possibilitats, que no crec que tornem
a tindre un gran moviment
que incloga totes les arts si és això
al que et refereixes. Vivim a un
món globalitzat però extremament
divers i les inquietuds artístiques
són igualment infinites. Potser
d’ací a 20 anys ens vinguen a dir
que sense saber-ho hem format
part d'un estil o moviment universal;
no ho sé, però cada volta tenim
més alternatives i no crec que coincidim
a fer les nostres creacions en
una mateixa línia.
- Estudiares també saxo. No trobes
a faltar la interpretació?
- A voltes sí que m'agradaria, sobretot,
poder tocar en grups de
música de cambra amb el saxo
perquè quan dirigeixes, el que fas
es proposar unes línies a seguir i
intentes que se seguisca eixa línea,
però treballes amb moltes identitats,
molts intèrprets amb capacitat
individual -òbviament-. Com a
intèrpret, guanyes eixa capacitat
encara que també perds la globalitat.
El repertori, al final, m’ha
dut a dirigir perquè per a saxo no
hi ha molts autors i, en canvi, les
possibilitats per a un director són
quasi infinites.