You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
L'EI\SE\YAMEI\T DE LA<br />
MEDICINA A LA<br />
UNIVERSITAT ESPA\YOLA<br />
COL•LECCIÓ HISTÒRICA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
L'ENSENYAMENT DE LA<br />
MEDICINA A LA<br />
UNIVERSITAT ESPANYOLA<br />
Josep Danon<br />
Coordinado r<br />
<strong>Primera</strong> part<br />
Ú<br />
FUNDACIO URIACH <strong>1838</strong><br />
COL•LECCIÓ HISTÒRICA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
Assessorat de manera intel .ligent<br />
per Josep Danon, el Centre de<br />
Documentació d'Història de l a<br />
Medicina, que amb tan reiterad a<br />
generositat sosté la Fundaci ó<br />
<strong>Uriach</strong> <strong>1838</strong>, ha decidit publicar<br />
una breu història de l'ensenya -<br />
ment de la Medicina a l'Espanya<br />
dels segles XIX i XX -és a dir, de<br />
l'ahir immediat-, que han compos t<br />
els docents d'Història de la Medicina<br />
a les universitats més antigues<br />
de l'Estat espanyol. Per a mi<br />
és un magnífic regal, perquè crec<br />
que en la dedicació a aquesta<br />
docència hi he tingut alguna part .<br />
Com a professor universitari, la<br />
màxima satisfacció s'ha fonamen -<br />
tat, i se segueix fonamentant, e n<br />
dues coses, connectades entre<br />
elles: haver suscitat en uns quants ,<br />
de manera directa o indirecta, la<br />
decisió de cultivar amb ambici ó<br />
i rigor la Història de la Medicina ,<br />
i haver tingut la possibilitat d e<br />
co l . laborar amb el Ministeri d'Edu -<br />
cació i Ciència per crear i dotar<br />
càtedres d'aquesta disciplina a les<br />
universitats espanyoles . L'índex<br />
PRÒLE G<br />
d'aquest llibre ofereix, tot i que<br />
una mica incompleta, la nòmin a<br />
dels seus titulars . 1 si hi falten el s<br />
noms de Lluís García Ballester ,<br />
Emili Balaguer i Rosa Ballester,<br />
Juan Antonio Paniagua, Pere Marset<br />
i Francesc Bujosa, és perqu è<br />
la seva docència té com a mar c<br />
facultats de medicina de creaci ó<br />
molt recent . 1 si no hi apareix el de<br />
Diego Gracia és perquè la histò -<br />
ria de l'ensenyament a la faculta t<br />
de medicina de Madrid ha esta t<br />
exposada per Agustín Albarracín,<br />
i a tots dos els puc aplicar e l<br />
vell elogi llatí : Arcades ambo .<br />
Tot allò que ha estat, amb els seus<br />
cims i fondalades, la història d e<br />
l'ensenyament mèdic a Espanya ,<br />
des que la Medicina arribà a<br />
l'esplèndida majoria d'edat qu e<br />
gaudeix ara, aquí ho té el lector.<br />
I si és docent de Medicina i la lectura<br />
l'anima a continuar el cam í<br />
perfectiu que van iniciar els millors<br />
de la nostra història mèdica,<br />
aleshores aquest llibre haurà<br />
assolit la fita que els seus editor s<br />
i els seus autors s'han proposat .<br />
5<br />
A mi m'ha produït, juntament am b<br />
el sentiment consignat abans, un<br />
xic de preocupació : el vendava l<br />
de tecnicisme i pragmatisme qu e<br />
avui bufa amb tanta força, impedirà<br />
en un futur més o menys<br />
proper que de les facultats d e<br />
medicina en desaparegui l'únic a<br />
finestra oberta al món d'allò qu e<br />
tòpicament anomenem "cultura"?<br />
Mentre segueixin vivint i ensenyant<br />
els autors d'aquest llibre ,<br />
aquells que he recordat nominal -<br />
ment i molt pocs més, això n o<br />
passarà, i aquesta convicció és<br />
el meu refugi . Però, i després?<br />
"Després, que sigui allò que Déu<br />
vulgui", diran, amb la parla popular<br />
del país, aquells que es resignen<br />
per endavant. Però l a<br />
subtilesa dels teòlegs ens ha ensenyat<br />
a pensar que certes cose s<br />
succeeixen, no perquè Déu le s<br />
vulgui, sinó perquè Déu les permet .<br />
1 és acollit en aquest ensenya -<br />
ment, que jo, davant d'aquest a<br />
possibilitat, diré : "Déu no h o<br />
permeti" .<br />
Pedro Laín Entralgo
CAPÍTOL 1<br />
L'ENSENYAMENT MÈDI C<br />
A ESPANYA DES DE LA<br />
BAIXA EDAT MITJANA FIN S<br />
A LA LLEI MOYANO (7857 )<br />
José VI S López Piñero
Introducció<br />
A Europa la medicina va ser l a<br />
primera ocupació de tipus científi c<br />
que es va convertir en professió .<br />
Com ja se sap, a partir del segl e<br />
XII se'n va començar a reglamentar<br />
la titulació, i des del XIII, el s<br />
estudis que havien de cursar el s<br />
aspirants al títol de metge . A la<br />
reglamentació de l'emperado r<br />
Frederic II per al regne de Sicíli a<br />
(1224), que se sol considera r<br />
com a punt inicial, ja s'establia<br />
la universitat com la institució e n<br />
què s'impartien aquests estudis .<br />
Aquest model, que es va portar a<br />
la pràctica a les principals universitats<br />
de la baixa edat mitjana ,<br />
encapçalades per les de Bolònia ,<br />
Pàdua i Montpeller, es limitav a<br />
als metges en sentit estricte . Els<br />
cirurgians van quedar exclosos d e<br />
l'educació universitària a caus a<br />
de diversos factors, entre el s<br />
quals cal destacar la valoraci ó<br />
negativa del treball manual i d e<br />
la tècnica, com a ocupacions d e<br />
categoria inferior, que procedi a<br />
de les obres de Plató i d'Aristòtil .<br />
Com a conseqüència d'això, l a<br />
formació dels cirurgians va continuar<br />
sent un aprenentatge bàsicament<br />
artesanal, que no va se r<br />
superat plenament fins que es va<br />
constituir la professió quirúrgica<br />
durant la II•lustració, generalment<br />
en institucions extrauniversità-<br />
ries. Finalment, la unificació professional<br />
de metges i cirurgian s<br />
es va produir a la major part dels<br />
països europeus al llarg dels primers<br />
decennis del segle XIX .<br />
Aquesta trajectòria i les canviant s<br />
circumstàncies socioeconòmiques,<br />
polítiques, culturals i científique s<br />
que la van condicionar permete n<br />
distingir quatre períodes a l'ensenyament<br />
mèdic a Espanya anterior<br />
a la llei Moyano (1857) ,<br />
que a grans trets corresponen a<br />
la baixa edat mitjana, els segle s<br />
XVI i XVII, la I1•lustració i la fas e<br />
de transició integrada pel regna t<br />
de Ferran VII i les dues dècades<br />
inicials del d'Isabel II .<br />
La baixa edat mitjana :<br />
pluralisme de models<br />
d'ensenyament mèdi c<br />
Durant la baixa edat mitjana, al s<br />
regnes de la Península Ibèrica<br />
l'ensenyament mèdic es va desenvolupar<br />
en unes circumstàncies<br />
que no es poden equipara r<br />
a les que hi havia a la resta de<br />
territoris de l'Europa occidental.<br />
La traducció de l'àrab al llatí de<br />
les obres mèdiques gregues ,<br />
hel . lenístiques i islàmiques mé s<br />
importants s'havia iniciat a Salers,<br />
però des de principis de l<br />
segle XII Toledo n'havia esta t<br />
l'escenari central, i al llarg de<br />
8<br />
les centúries següents es va es -<br />
tendre a diverses localitats de l a<br />
península . A més de textos d e<br />
Galè, Rhazès, Albucasis i altre s<br />
d'autors clàssics i àrabs, a Tole -<br />
do s'havia traduït el Canon d'Avicenna,<br />
i aquesta versió llatin a<br />
es convertí en el tractat sistemàtic<br />
fonamental del galenism e<br />
arabitzat que s'ensenyava a le s<br />
facultats de medicina de les uni -<br />
versitats de la baixa edat mitja -<br />
na . La principal peculiaritat del s<br />
regnes hispànics era la importància,<br />
no tan sols de la poblaci ó<br />
musulmana, sinó també de l a<br />
minoria jueva, que ocupava<br />
una posició molt destacada e n<br />
l'exercici de la medicina i en l a<br />
versió d'obres científiques des d e<br />
l'àrab . Per aquesta raó, el mode l<br />
universitari cristià no es va imposar<br />
de manera general i v a<br />
quedar reduït a un dels elements<br />
del pluralisme de l'ensenyamen t<br />
mèdic.<br />
En alguns nuclis de la població<br />
musulmana es va mantenir l a<br />
madrassa, centre d'estudis islàmics,<br />
fins èpoques molt tardanes,<br />
corn la de Saragossa, qu e<br />
va funcionar fins a la darreri a<br />
del segle XV. S'hi impartia en -<br />
La catedral i l'Escola de Medicina de Monipelle r
senyament mèdic regular, utilitzant<br />
com a tractat fonamental e l<br />
Canon d'Avicenna, com a les universitats<br />
cristianes, però utilitzant<br />
el text original àrab . Més<br />
sovint va continuar la formaci ó<br />
mèdica prop d'alfaquís o "savis" ,<br />
que ensenyaven de manera pri -<br />
vada, degut l'absència d'institucio -<br />
nalització docent pròpia del mó n<br />
islàmic. No obstant això, les perse -<br />
cucions i circumstàncies de tota<br />
mena van portar a una situació que<br />
García Ballester anomena "ruralit -<br />
zació" de la medicina mudèjar, els<br />
pràctics de la qual van ser degra -<br />
9<br />
dats al nivell de curanderos . És de<br />
notar que, malgrat tot, alguns d'ell s<br />
van tenir un elevat prestigi a l'estrat<br />
dominant cristià, no tan sols a l<br />
llarg de la baixa edat mitjana, sin ó<br />
fins i tot durant el Renaixement .<br />
La situació era parcialment diferent<br />
a la població jueva, menys
nombrosa . però principalmen t<br />
de tipus urbà, que constituïa u n<br />
grup rellevant tant a l'activita t<br />
mercantil i financera com a l a<br />
mèdica i científica, en molte s<br />
ciutats dels regnes cristians . Els<br />
metges jueus es van continua r<br />
formant a les aljames d'acord<br />
amb el "model obert" proceden t<br />
del món islàmic, amb un nivel l<br />
que gairebé sempre era equiparable<br />
o superior al de les millor s<br />
facultats de medicina . Això explica<br />
els importants càrrecs assistencials<br />
i científics que, fins qu e<br />
van ser expulsats, van ocupar a<br />
les corts dels monarques cristians<br />
i als estaments nobiliari i<br />
clerical . malgrat que l'Esglési a<br />
prohibia reiteradament que assistissin<br />
els creients . Els con -<br />
versos es van integrar general -<br />
ment a la medicina universitària ,<br />
i van formar un grup d'una importància<br />
quantitativa i qualitativa<br />
que va anar frenant les successives<br />
persecucions .<br />
El "model obert" també va teni r<br />
vigència a la societat cristiana .<br />
Es molt significatiu el fet que en<br />
un nou "regne de frontera" co m<br />
el de València els furs de Jaume 1<br />
(1261) concedissin llibertat "pe r<br />
obrir estudi de gramàtica i de<br />
totes les arts", de medicina i de<br />
dret, i que durant la baixa eda t<br />
mitjana les iniciatives de funda r<br />
una universitat fracassessin,<br />
malgrat que l'any 1329 es va introduir<br />
el control legal del títo l<br />
per a l'exercici professional .<br />
Com és lògic, el model universi -<br />
tari va ser promogut per l'Esglé -<br />
sia i pel creixent poder reial .<br />
L'origen de la Universitat de<br />
Palència, la primera dels regne s<br />
hispànics, són les escoles catedralícies,<br />
impulsades des de l a<br />
darreria del segle XIl pel bisbe ,<br />
que al principi de la centúria se -<br />
güent va aconseguir que el re i<br />
creés la universitat i que el Papa<br />
hi concedís la butlla. Malgrat tot ,<br />
va ser de poca durada, i sembl a<br />
que no hi havia estudis mèdics .<br />
A la Corona de Castella l'ensen -<br />
yament mèdic es va iniciar a la<br />
Universitat de Salamanca, qu e<br />
procedia de les escoles funda -<br />
des vers el 1218 per Alfons IX i<br />
que va rebre el 1255 la butll a<br />
pontifícia que concedia valides a<br />
als seus gratis a tot el món cristià<br />
. A la Corona d'Aragó va ser<br />
decisiva la influència de la Universitat<br />
de Montpeller, ciuta t<br />
que va pertànyer al domini d e<br />
Jaume 1. i que . després de la seva<br />
mort el 1276, va formar part de l<br />
regne de Mallorca fins al 1349 .<br />
D'altra banda, Jaume II va fundar<br />
el 1300 la Universitat de<br />
Lleida, a la qual Bonifaci VIII va<br />
atorgar el mateii( any la butll a<br />
com a "estudi general" . En dates<br />
posteriors es van crear les uni -<br />
10<br />
versitats de Valladolid (1346) ,<br />
Perpinyà (1350) . Osca (1354) i<br />
Girona (1446), a més d'un "Estudi<br />
d'Arts i Medicina" a Barcelona<br />
(1400) .<br />
Tal com passava a la resta d'universitats<br />
europees, l'aspirant a<br />
metge havia d'estudiar primer a<br />
la "facultat d'arts", de caràcte r<br />
preparatori, i obtenir-hi el títo l<br />
de "batxiller en arts" o un d'equi -<br />
valent. Després es cursava un a<br />
mitjana de tres o quatre anys a l a<br />
facultat de medicina per aconseguir<br />
el grau de "batxiller en medicina",<br />
que era el que s'exigi a<br />
habitualment per a l'exercic i<br />
professional . En canvi, la con -<br />
cessió dels gratis de llicenciat i<br />
doctor només requeria la defensa<br />
de 'beses sobre temes determinats<br />
. El mètode didàctic er a<br />
l'escolàstic, que es basava en l a<br />
lectio, és a dir, la lectura i interpretació<br />
del text d'una autorita t<br />
clàssica, que presentava problemes<br />
(questiones) en alguns passatges<br />
obscurs o difícils, qu e<br />
eren objecte de discussió (disputatio)<br />
. La traducció llatina de l<br />
Canon d'Avicenna era, tal com ja<br />
hem avançat, el tractat bàsic fonamental<br />
. A més a més s'utilitzaven<br />
les d'altres textos islàmics ,<br />
com ara la Isagoge de Joannitius,<br />
que és una introducció a les doctrines<br />
galèniques en forma d'esquemes,<br />
i obres (le Rhazès, Isaac
Israelí . Averrois i Abu Marwa n<br />
ibn Zuhr (Avenzoar) . així com<br />
versions a través de l'àrab de<br />
diversos tractats de Galè . Com<br />
a compendi per als estudiants va<br />
tenir una àmplia difusió l'anomenada<br />
4rticella. conjunt de textos<br />
que comprenia la Isagoge de Joannitius.<br />
nucli central, acompanyada<br />
d'una sèrie variable ,<br />
que va anar augmentant amb e l<br />
temps, i en la qual solien figura r<br />
obres o fragments hipocràtics i<br />
galènics . d'autors islàmics i<br />
també d'alguns de cristians de l a<br />
baixa edat mitjana, com ara le s<br />
Paribolae . d'Arnau de Vilanova .<br />
Sota la influència de les universitats<br />
italianes i la de Montpeller .<br />
a la Corona d'Aragó es va introduir<br />
la dissecció de cadàvers hu -<br />
mans a l'ensenyament anatòmic .<br />
Malgrat la importància que té ,<br />
aquesta novetat encara era incipient,<br />
ja que habitualment es<br />
practicava com a màxim una<br />
autòpsia anual durant els meso s<br />
d'hivern, i només amb la finalita t<br />
d'exemplificar les doctrines galè -<br />
niques . La Universitat de Lleid a<br />
va obtenir, el 1391 . un privileg i<br />
reial que autoritzava a practica r<br />
cada tres anys l'autòpsia d'u n<br />
condemnat a mort, i a la dècad a<br />
següent (1401) l'Estudi de Medicina<br />
de Barcelona, que s'acabava<br />
de fundar, en va rebre un de<br />
semblant . Cal destacar que du -<br />
Kcrtíus £an.liuíc.<br />
cum amplíllima »entílís fulgí.erpoGtío -<br />
ne.b-Jemum comentaría nuperaddít a<br />
vídelícetjacobí ae partíbus fup<br />
fen.vl.a.xm jo .0)3attbeí<br />
ae gradí fupcr fe n<br />
xxu. quía Wtilís í n<br />
as Deferir.<br />
~<br />
Comentaris al Cànon d'Avicenna . de Cenlilis d e<br />
Fulgineo (I'àdua . 1511) .<br />
rant la segona meitat del segl e<br />
XV el "col•legi" o gremi de cirurgians<br />
i cirurgians-barbers d e<br />
València (1478) i el de metges i<br />
cirurgians de Saragossa (1488 )<br />
van aconseguir permisos d'aquesta<br />
mena .<br />
A Saragossa no hi havia universi -<br />
tat, perquè després d'unes quantes<br />
iniciatives infructuoses l'Estudi<br />
general del regne, com j a<br />
hem indicat, s'havia fundat a<br />
Osca, el 1354 . La importànci a<br />
de les associacions professionals<br />
a la Corona d'Aragó es re -<br />
flecteix en el privilegi que es va<br />
concedir l'any 1488 al "col•legi "<br />
local de metges i cirurgians per<br />
poder practicar autòpsies a 1 .-<br />
Hospital de Nuestra Señora de<br />
Gracia, que . com veurem, al segl e<br />
següent esdevindria un escenar i<br />
d'avantguarda als orígens de Vanatomia<br />
patològica .<br />
Tant la influència italiana com l a<br />
importància de les associacions<br />
van condicionar el privilegi qu e<br />
va obtenir València al 1478. García<br />
Ballester fa notar que la legislaci ó<br />
del 1329 esmentada havia introdu'it<br />
al regne de València el contro l<br />
legal del títol, no solament pe r<br />
als metges, sinó també per al s<br />
cirurgians i els barbers-cirurgians .<br />
Aquests van constituir el seu co -<br />
Ilegium, gremi, al 1433 . i tres<br />
dècades més tard van aconsegui r<br />
la fundació d'una "lectura" o escola<br />
de cirurgia (1462) . on s'impartia<br />
un ensenyament teòric i<br />
pràctic a càrrec de metges universitaris,<br />
que des del 1480 va n<br />
formar un claustre fix de quatr e<br />
professors . Aquesta escola és l a<br />
que va rebre al 1478 el privileg i<br />
reial per dissecar cadàvers humans,<br />
corn a resposta a un a<br />
sol•licitud que indicava expressament<br />
com a finalitat "veur e<br />
com estan organitzats els cosso s<br />
en les seves parts interiors" ,<br />
tema del qual "no se'n pot tenir<br />
notícia veritable mitjançant l a<br />
lectura o l'enteniment. en la me-
12<br />
sura que ho fan els ulls corporals"<br />
. 'I'ot plegat significava superar<br />
el plantejament artesana l<br />
de l'ensenyament quirúrgic, vigent<br />
a gairebé tot Europa, que el reduia<br />
a l'aprenentatge d'un "ofici" ,<br />
i passar a concebre'l com la formació<br />
per a una ars o tècnica .<br />
Portada de la universitat de Salamanca .
Els segles XVI i XVII :<br />
tradició i renovació de<br />
l'ensenyament mèdi c<br />
Al llarg dels segles XVI i XVII el<br />
galenisme i el mètode escolàsti c<br />
van continuar dominant el con -<br />
junt de l'ensenyament mèdic europeu<br />
. No obstant això, el galenisme<br />
vigent en aquest períod e<br />
no va ser pas homogeni . Ben a l<br />
contrari, la dialèctica entre tradició<br />
i renovació va causar-ne l a<br />
fragmentació en diversos corrents,<br />
el desenvolupament del s<br />
quals és la principal línia per situar<br />
la trajectòria de l'ensenya -<br />
ment mèdic. Sembla convenient<br />
començar recordant de manera<br />
esquemàtica els quatre corrents<br />
que s'hi poden distingir, i les<br />
seves relacions amb les tendències<br />
ideològiques i culturals .<br />
El primer d'aquests corrents v a<br />
ser una mera continuació del ga -<br />
lenisme arabitzat de la baix a<br />
edat mitjana, que en seguia e l<br />
llibre sistemàtic fonamental, l a<br />
versió llatina del Canon d'Avicenna<br />
; per aquesta raó també<br />
rep el nom de "galenisme avicen -<br />
nista". Es va mantenir vigent fin s<br />
a la primera meitat del segl e<br />
XVI, tot i que enfrontat amb e l<br />
nou enfocament dels metges seguidors<br />
de l'humanisme renaixentista,<br />
que tenia com a princi -<br />
pal objectiu el ple restabliment<br />
del saber mèdic de l'Antiguita t<br />
clàssica . Com a conseqüènci a<br />
d'això van recuperar els text s<br />
clàssics originals, mitjançan t<br />
edicions depurades lèxicament i<br />
traduccions directes, i van atacar<br />
durament els "barbari" que continuaven<br />
adherits al galenism e<br />
avicennista, perquè feien servi r<br />
les doctrines mèdiques clàssiques<br />
a través de les traduccion s<br />
medievals indirectes i de les "co -<br />
rrompudes" interpretacions dels<br />
àrabs . Al mateix temps que desplaçaven<br />
el Canon d'Avicenna ,<br />
es van centrar en les obres d e<br />
Calé, algunes de les quals n o<br />
eren conegudes a I'edat mitjana ,<br />
i els van dedicar una amplíssim a<br />
sèrie de comentaris . Com en els<br />
altres vessants del moviment, e l<br />
"galenisme humanista" es va iniciar<br />
a Itàlia i es va estendre després<br />
a altres països, gràcies a<br />
l'activitat de metges formats a<br />
Itàlia, o que s'hi relacionaven .<br />
La seva contribució no es reduei x<br />
a la recuperació de texts mèdic s<br />
antics, sinó que a més a més v a<br />
plantejar la necessitat d'entendre'ls<br />
realment. Després de superar<br />
la "barbàrie" de les traduccions<br />
i les interpretacion s<br />
medievals es va procedir a com -<br />
parar els texts dels autors antics ,<br />
per tal de descobrir-ne les contradiccions<br />
internes . Amb l'objec -<br />
tiu inicial de veure exemplificades<br />
13<br />
lartteella nuperrtme tm ,<br />
p;ctCa ctt ipptu rtn ns tractatibuspm.<br />
tilne uupzelTbnt Cupcrabo<br />
attts:bt pata in pagv<br />
na (equentt.<br />
+<br />
peta poinadi ti1alentlnt tí)Cfpa'<br />
níaUlectolcm )era(ipctton .<br />
lgirus ticet.non funt fperaenda votumina testo:<br />
Quifquls es: infipo lumíne flfe gradum.<br />
3nuemes media varias vel 1pollinis artes : !<br />
1Erede md» facto ert carta referta fa le.<br />
tandíde'Incniofe lato cuí cura falaris :<br />
Ilion parcas auto :a-mos rlrud opus .<br />
Articella de rere Pomar (Lyon . 1515) . un dei s<br />
texts medies del segle XV! .<br />
les doctrines clàssiques, se'n v a<br />
relacionar els continguts amb el s<br />
fenòmens observats en el co s<br />
humà sa i malalt. La conseqüència<br />
va ser, en aquest cas, de mol t<br />
més llarg abast, perquè la comprovació<br />
de llacunes i errors v a<br />
ser un dels orígens del procé s<br />
que va menar a la crisi del criter i<br />
d'autoritat com a base del conei -<br />
xement mèdic .<br />
Des de les dècades centrals de l<br />
segle XVI, alguns seguidors de l<br />
galenisme humanista van ana r<br />
concedint una importància cad a
cop més gran a l'observació . E l<br />
resultat més immediat d'aquesta<br />
tendència va ser la nova anatomia<br />
descriptiva del cos humà ,<br />
encapçalada per Vesalius, qu e<br />
va imposar un coneixement mor -<br />
fològic basat en la dissecció d e<br />
cadàvers humans, i obertamen t<br />
enfrontat amb les doctrines galenistes<br />
. D'una manera més gradual<br />
es va iniciar l'autonomia de<br />
l'observació clínica i epidemiolò -<br />
gica . Les històries clíniques, qu e<br />
fins aleshores s'havien anomenat<br />
cansília . perquè s'utilitzave n<br />
per a exemplificar les doctrines<br />
galèniques, es van començar a<br />
anomenar observationes . Es va<br />
descriure un seguit de "malalties<br />
noves", que es considerava qu e<br />
els clàssics no havien conegut, i<br />
que per tant la seva autoritat n o<br />
pesava a sobre d'elles .<br />
D'altra banda . cada vegada e s<br />
reunia informació més àmplia i<br />
precisa sobre les malalties epidèmiques<br />
i endèmiques en relaci ó<br />
amb les condicions ambientals .<br />
Les històries clíniques i les concepcions<br />
ambientalistes hipocràtiques<br />
es van convertir en model s<br />
de totes aquestes tasques, i, to t<br />
i que es va mantenir la vigènci a<br />
general del sistema galènic, el s<br />
tractats hipocràtics van passa r<br />
al primer pla . La majoria dei s<br />
seguidors del que es podria ano -<br />
menar "galenisme hipocratista"<br />
van assimilar a més a més la nova<br />
anatomia i van començar a aplicar-la,<br />
tant a les teories de le s<br />
localitzacions de les malalties co m<br />
a l'aclariment mitjançant necròp -<br />
sies de casos clínics concrets .<br />
En el darrer terç del segle XVI la<br />
medicina acadèmica europea v a<br />
arribar a un carreró sense sortida<br />
. Entre les persones i els grup s<br />
més lúcids es va estendre l a<br />
desil . lusió, en veure frustrade s<br />
les expectatives que havia despertat<br />
el "renaixement" de la<br />
ciència mèdica a través del pro -<br />
grama humanístic. Aquesta cris i<br />
va conduir a dues postures oposades,<br />
l'una favorable a la reno -<br />
vació científica i l'altra contrària .<br />
totes dues condicionades pe r<br />
factors ideològics, sociocultural s<br />
i polítics enfrontats. La favorable<br />
a la renovació no tan sois va incorporar<br />
els avenços de la nov a<br />
anatomia, les observacions necròpsiques,<br />
clíniques i epidemio -<br />
lògiques i les diverses rectificacions<br />
de detall que s'havia ana t<br />
fent al galenisme, sinó que també<br />
va començar a assimilar ele -<br />
ments del paracelsisme, que er a<br />
l'únic sistema que al segle XV I<br />
havia plantejat una ruptura completa<br />
amb el galenisme . El mateix<br />
Paracels, al llarg de la seva<br />
vida havia publicat molt pocs lli -<br />
bres. que van tenir escassa re -<br />
percussió en aquell moment .<br />
14<br />
però a partir dels anys seixanta ,<br />
i coincidint amb la crisi del pro -<br />
grama humanista, es va produi r<br />
l'anomenat paracelsan revival .<br />
Aleshores es van editar les seves<br />
obres en I'alemany original, aix í<br />
com traduccions llatines que le s<br />
van difondre fora d'Alemanya .<br />
Després del paracelsan revival ,<br />
la majoria deis galenistes favorables<br />
a les novetats van admetre<br />
els medicaments químics ,<br />
gairebé sempre com una mer a<br />
rectificació parcial del sistem a<br />
tradicional. També n'hi va have r<br />
d'altres que, a més d'accepta r<br />
aquests medicaments, van provar<br />
de conciliar el galenism e<br />
amb interpretacions químiques<br />
dels fenòmens fisiològics i patològics,<br />
fins arribar a un autèntic<br />
eclecticisme . Al llarg del segl e<br />
XVII aquest "galenisme eclèctic "<br />
va contribuir decisivament a fer<br />
possible la formulació de la iatroquírnica,<br />
el primer sistem a<br />
mèdic modern, al tercer terç d e<br />
la centúria .<br />
Tot i que no es pot establir una<br />
relació simplista, no hi ha cap<br />
dubte que la ideologia i les condicions<br />
socioculturals de la Reforma<br />
protestant van afavorir e l<br />
desenvolupament del "galenism e<br />
eclèctic". A l'extrem contrari, la<br />
Contrareforma catòlica va set' ,<br />
des de lots els punts de vista, e l<br />
marc adient per al galenism e
oposat a les novetats . Aques t<br />
"galenisme contrareformista" va<br />
tenir com a objectiu principal e l<br />
retorn a les doctrines tradicionals<br />
: va marginar les novetat s<br />
que les contradeien, mentre les<br />
reelaborava d'acord amb el neo -<br />
escolasticisme propi de la Contra<br />
reforma .<br />
Un factor que va condicionar<br />
parcialment la renovació de l'en -<br />
senyament mèdic va ser la posi -<br />
ció de la Facultat de Medicina de<br />
cada universitat, que per norm a<br />
general ocupava una posició secundària<br />
en relació amb les facultats<br />
de teologia i de dret .<br />
Només n'hi havia algunes en qu è<br />
es rebia de les autoritats un a<br />
atenció preferent . (;exemple obli -<br />
gat és l'impuls que el Senat venecià<br />
va donar a la Facultat d e<br />
Medicina de la Universitat d e<br />
Pàdua, decisiu perquè aquest a<br />
facultat fos la més importan t<br />
d'Europa a l'època . A la Península<br />
Ibèrica va passar una cos a<br />
semblant a la Universitat d e<br />
València, que va tenir la faculta t<br />
de medicina més prestigiosa i<br />
millor dotada dels regnes hispà -<br />
nics gràcies al suport de I'oligar -<br />
Estatua del cardenal Cisneros presidint el pat i<br />
principal de la Universitat d'Alcalà .<br />
15
quia urbana municipal, de la qua l<br />
depenia .<br />
A la Corona de Castella les prin -<br />
cipals facultats de medicina va n<br />
ser, durant aquests dos segles ,<br />
les de les universitats de Salamanca,<br />
Alcalà i Valladolid, mentre<br />
que per diverses raons le s<br />
de Sevilla, Granada i Santiago<br />
van ocupar una posició margina l<br />
en el terreny de l'ensenyament<br />
mèdic. A la Corona d'Aragó va n<br />
perdre importància les facultats<br />
de Lleida i Osca, mentre anaven<br />
passant a primer pla la de Barcelona,<br />
des que es va reorganitzar<br />
al 1559, i la de Saragossa a<br />
partir del 1583 . A les anomenades<br />
"universitats menors" l'ensenyament<br />
mèdic no va existir o<br />
va funcionar de manera molt limitada<br />
. A Amèrica va comença r<br />
l'any 1580 a la Universitat d e<br />
Mèxic i el 1634 a la de Lima .<br />
El centre inicial del galenism e<br />
humanista a Espanya va ser l a<br />
Universitat d'Alcalà . Com tothom<br />
sap, era una típica fundaci ó<br />
renaixentista (1508), de la qua l<br />
Cisneros va excloure els estudi s<br />
jurídics, i la va destinar preferentment<br />
a la teologia i les humanitats<br />
. Les càtedres de ma -<br />
temàtiques i de filosofia natura l<br />
de la facultat d'arts van teni r<br />
molt poc relleu, però la persona -<br />
litat excepcional de Nebrija, tot i<br />
que no hi va estar directament<br />
adscrit, hi va crear un ambien t<br />
d'interès vers les qüestions científiques<br />
d'acord amb la mentalitat<br />
humanística. En el terreny d e<br />
la medicina, n'hi ha prou am b<br />
recordar l'edició que va fer a Al -<br />
calà de la versió llatina per Jean<br />
de la Ruel de la Materia medica ,<br />
de Dioscòrides, a la qual va afegir<br />
un Lexicon amb la correspondència<br />
en llengua vulgar dels<br />
noms grecs i llatins dels productes<br />
curatius (1518) . El 1513 es<br />
va dotar la càtedra de grec, qu e<br />
va ocupar, entre el 1521 i e l<br />
1542, un hel . lenista d'altura ,<br />
com era Francisco de Vergara ,<br />
germà del famós erasmista Jua n<br />
de Vergara i corresponsal de l<br />
mateix Erasme . D'altra banda ,<br />
als anys trenta, Andrés Laguna ,<br />
una de les màximes figures europees<br />
del galenisme humanista,<br />
va estar en relació amb l a<br />
universitat . La Facultat de Medicina<br />
va començar a funcionar e l<br />
curs de 1509 únicament am b<br />
dues càtedres i una reglamenta -<br />
ció que donava preeminència a<br />
l'explicació del Canon d'Avicenna<br />
. L'orientació arabitzada va<br />
seguir vigent fins que al 1538 e s<br />
va nomenar catedràtic Rodrig o<br />
de Reinoso, un amic de Lagun a<br />
que s'havia format a Itàlia . De s<br />
d'aleshores els acords del claustre<br />
de medicina van anar arraconant<br />
les lliçons reservades al<br />
16<br />
gran tractat islàmic, fins al punt<br />
que a mitjan segle quedaren redu'ides<br />
a un mer tràmit reglamentari<br />
. Naturalment, el canv i<br />
de I'ensen yament mèdic el va facilitar<br />
l'hegemonia de la mentalitat<br />
humanista que hi havia<br />
aleshores a la resta de la universitat<br />
. En aquest ambient es van<br />
formar Valles, Cristóbal de Vega<br />
i Francisco de Mena . capdavanters<br />
de l'escola d'Alcalà de llenares<br />
de l'etapa següent, i personalitats<br />
mèdiques de prime r<br />
rang com Francisco Hernández ,<br />
Nicolás Monardes, Juan Huart e<br />
de San Juan . i els cirurgian s<br />
Francisco Arceo i Francisco Díaz ,<br />
així com Miguel Jerónimo Ledesma<br />
i Miguel Juan Pascual ,<br />
(los dels principals introductors<br />
del galenisme humanista a la<br />
Universitat de València .<br />
Quan es va planificar l'estructura<br />
de la Universitat de València, el<br />
1499, es va decidir que tindria<br />
una càtedra de Medicina, a més<br />
d'incorporar l'Escola de Cirurgia<br />
a què ens hem referit anterior -<br />
ment. Tanmateix, quan s'hi van<br />
nomenar professors per primera<br />
vegada, el 1501 . es va afegir una<br />
altra càtedra -l'anomenada "segona<br />
cadira de medicina"-, des -<br />
tinada a l'ensenyament d'anatomia<br />
i de medicaments simples .<br />
D'aquesta manera, la nova universitat<br />
va comptar amb les pri-
meres càtedres espanyoles, tan t<br />
de cirurgia com d'anatomia i<br />
botànica mèdica . Durant les pri -<br />
meres dècades del segle l'ensen -<br />
yament va ser de poca volada, i<br />
seguia el galenisme arabitzat .<br />
La situació va començar a canviar<br />
quan Miguel Jerónimo Ledesma,<br />
després de formar-se a<br />
Alcalà, va ser nomenat el 153 1<br />
titular de la càtedra de grec, de s<br />
d'on va explicar amb texts origi -<br />
nals galènics i hipocràtics . A l<br />
llarg de la dècada següent el co -<br />
rrent humanista es va enforti r<br />
gràcies a la incorporació com a<br />
professors de Miguel Juan Pascual,<br />
format a Alcalà i a Montpe -<br />
ller, i Pere Jaume Esteve, que<br />
havia estudiat a París i a Montpeller.<br />
La culminació es va produir<br />
a partir del 1547 . qua n<br />
Pedro Jimeno i Luis Collado ,<br />
deixebles de Vesalius, van fer d e<br />
la Universitat de València un a<br />
de les primeres a desenvolupa r<br />
àmpliament el nou ensenyamen t<br />
anatòmic . La docència es basav a<br />
ara en nombroses autòpsies, am b<br />
un rebuig explícit de la simpl e<br />
exposició verbal, ja que segon s<br />
Jimeno, una qüestió anatòmic a<br />
era ardua atque difficillima dictu .<br />
fieri /unge facillima . Paral . lela -<br />
ment es van introduir les pràcti -<br />
ques d'herborització en zones<br />
amb diferents tipus de flora co m<br />
a fonament de l'ensenyament de<br />
medicaments simples. El 156 0<br />
la "segona cadira" es va separa r<br />
en dues càtedres, una d'anatomia<br />
i l'altra de simples . Vuit anys<br />
més tard, quan es nomenà Joa n<br />
Plaça titular de la segona, es va<br />
fundar un jardí botànic, el primer<br />
a les universitats dels regnes<br />
hispànics i un dels primer s<br />
d'Europa . D'altra banda, al 1548<br />
s'havia dotat una càtedra d e<br />
"pràctica" i més tard, quan es v a<br />
imposar el galenisme hipocratis -<br />
ta, es van crear la d'"Hipòcrates "<br />
(1567) i la de "pràctica particular"<br />
(1574) .<br />
A Alcalà, l'any 1534 els estudiants<br />
ja havien sol . licitat que<br />
s'hi ensenyés anatomia . Segon s<br />
el testimoni de Francisco Valles .<br />
el mateix Pedro Jimeno la va iniciar<br />
l'any 1550 . encara que e l<br />
nomenament més antic que e s<br />
conserva és el de Pedro Marcos<br />
(1563), valencià com gairebé tot s<br />
els que van ocupar aquesta càtedra<br />
d'Alcalà fins als primers<br />
anys del segle XVII . Valles va demanar<br />
ajut a Jimeno per ensenya r<br />
davant del cadàver la teoria de le s<br />
localitzacions de les malalties ,<br />
d'acord amb els supòsits del galenisme<br />
hipocratista, corrent de l<br />
qual Valles va ser una de les figures<br />
més destacades . A la seva<br />
obra, que va tenir influència a<br />
Europa fins al principi del segl e<br />
XIX, va començar a basar la fi-<br />
17<br />
siologia i la patologia en el s<br />
nous coneixements anatòmics, i<br />
tal com va recalcar I3oerhaave ,<br />
"va explicar amb observacion s<br />
pròpies el que diu Hipòcrates" .<br />
La Universitat de Salamanca ,<br />
que havia estat la més important<br />
dels regnes hispànics a la baix a<br />
edat mitjana, va tenir l'època d e<br />
màxima esplendor al segle XVI ,<br />
quan va arribar a comptar am b<br />
setanta càtedres . Als estudi s<br />
d'aquesta universitat predominaven<br />
la teologia i el dret, per ò<br />
l'ensenyament mèdic, tot i que<br />
tenia un pes modest dins de l<br />
conjunt de la universitat, va figurar<br />
entre els millors dels regnes<br />
peninsulars . La facultat de medicina<br />
tenia càtedres "de propietat"<br />
i "cursatòries". Les primere s<br />
eren dues, fins que l'any 157 7<br />
se'n va afegir una altra de la ma -<br />
teixa categoria, i les "cursatòries"<br />
es van anar creant al llarg<br />
de la centúria . El 1530 van començar<br />
a funcionar la d'"Avicen -<br />
na" i la d'"articela", que responien<br />
estrictament al galenism e<br />
arabitzat, que també era vigent a<br />
les de propietat . Es interessant fer<br />
notar que es van transforma r<br />
quan els corrents humanistes i<br />
hipocratista van aconseguir l'he -<br />
gemonia . ja que al 1577, quatr e<br />
anys després de dotar-se la càtedra<br />
de Medicaments simples, l a<br />
càtedra d'Avicenna es va convertir
en la tercera de propietat i la<br />
d'articela en la de "mètode" .<br />
Aquests corrents es van imposar<br />
durant les dècades centrals de l<br />
segle . Un fet significatiu és que<br />
Benito Bustamante, que havi a<br />
estat professor a Bolònia, va dedicar<br />
a la Universitat de Salamanca<br />
el seu Methodus, imprè s<br />
a Venècia pels Aldos el 1550 i<br />
una de les obres primerenque s<br />
d'orientació hipocratista, en què<br />
es considera Galè com un exposi -<br />
tor, no sempre encertat, d'Hipòcrates<br />
. No és un atzar que e l<br />
mateix any Lorenzo Alderete defensés<br />
la dotació d'una càtedr a<br />
d'anatomia amb arguments semblants<br />
als de Jimeno : "La anatomía<br />
que esta escripta en los libros<br />
es corno figura o pintura de<br />
la anatomía real que se hace e n<br />
los cuerpos muertos [ . . .1 N o<br />
basta la anatomía escripta si n o<br />
se vee por la vista de los ojos" .<br />
Alderete va ser el catedràtic de<br />
medicina que va tenir més influència<br />
en aquelles dècades ; e l<br />
seu prestigi es reflecteix a les<br />
cites que Ii van dedicar grans<br />
personalitats mèdiques que havien<br />
estat deixebles seus, com<br />
ara Amato Lusitano, Joan Tomàs<br />
Porcell i Francisco Sánchez de<br />
Oropesa . Com a titular de l a<br />
nova càtedra d'anatomia va ser<br />
nomenat Cosme de Medina, deixeble<br />
de Collado, amb qui havia<br />
col-laboral en la descripció de<br />
l'estrep . El magisteri d'Alderete i<br />
Medina explica en gran part una<br />
contribució tan important co m<br />
les primeres autòpsies sistemàtiques<br />
de morts per la pesta ,<br />
fetes per Porcell a l'Hospital de<br />
Nuestra Señora de Gracia, de<br />
Saragossa, durant l'epidèmia que<br />
va patir aquesta ciutat l'an y<br />
1564 . També és obligat remarcar<br />
que entre el 1557 i el 156 7<br />
va ser catedràtic a Salamanc a<br />
Luis de Lemos, l'autor d'un a<br />
anàlisi crítica dels textos hipocràtics<br />
que es considera una de le s<br />
obres culminants de l'humanisme<br />
mèdic renaixentista .<br />
La Universitat de Valladolid, l a<br />
tercera de les grans universitats<br />
castellanes, era el principal centre<br />
espanyol d'estudis jurídics civils,<br />
fet coherent amb la presència<br />
a la ciutat de la Real Chancillería.<br />
Al segle XVI la facultat de<br />
medicina va mantenir una orientació<br />
favorable al galenisme arabitzat,<br />
cosa que es reflecteix en<br />
el fet que la seva càtedra principal<br />
es va continuar anomenan t<br />
"prima de Avicenna" . Va ser la<br />
primera a Castella en què s'ensenyava<br />
anatomia sobre el cadàver,<br />
en un curs que va imparti r<br />
l'any 1550 Alonso Rodríguez de<br />
Guevara, el principal contradictor<br />
espanyol de la nova anatomia<br />
vesaliana, que després va<br />
18<br />
ocupar una càtedra a la Universitat<br />
de Coimbra . A Valladolid la<br />
seva docència no va tenir continuïtat,<br />
fins al punt que a la darreria<br />
del segle era l'única universitat<br />
espanyola importan t<br />
que no tenia càtedra d'anatomia<br />
.<br />
Ja sabem que la presència de la<br />
cirurgia a l'ensenyament universitari<br />
va ser una de les peculiaritats<br />
de la Itàlia de la baixa eda t<br />
mitjana i del Renaixement. També<br />
coneixem el fet que el model italià<br />
va influir en la creació de<br />
l'Estudi de Cirurgia, de València ,<br />
que des que es va fundar la universitat<br />
s'hi va integrar com a<br />
"cadira de cirurgia". Després de<br />
la valenciana, que va estar coberta<br />
sense interrupció al llarg<br />
de tota la centúria, es va dota r<br />
per iniciativa reial la de la Universitat<br />
de Salamanca (1566) .<br />
El primer titular en va ser Andrés<br />
Alcázar, renovador de les<br />
tècniques operatòries cranials i<br />
avançat de les toràciques, que<br />
es pot considerar la màxima fi -<br />
gura quirúrgica universitària a<br />
l'Espanya de l'època, paral .lelament<br />
a les de Dionisio Daz a<br />
Chacón i Bartolomé Hidalgo d e<br />
Agüero, dins de la cirurgia militar<br />
i a l'hospitalària, respectiva -<br />
ment . A les acaballes del segl e<br />
(1594), també per iniciativa reial ,<br />
es van crear les càtedres de ci -
urgia d'Alcalà i de Valladolid ,<br />
que no van assolir un nivell sem -<br />
blant . Entre les institucions n o<br />
universitàries que van imparti r<br />
docència quirúrgica destaque n<br />
ais hospitals del monestir d e<br />
Guadalupe . Deixant de banda<br />
l'arbitrària imatge panegírica ,<br />
consta documentalment que des<br />
de mitjan segle XVI hi funcionava<br />
una escota per a cirurgian s<br />
que impartia lliçons teòrique s<br />
associades a la pràctica hospitalària<br />
. D'altra banda, eren u n<br />
centre de perfeccionament per a<br />
metges graduats a les universitats<br />
. (,'ensenyament anatòmic<br />
d'acord amb l'orientació vesaliana<br />
la hi va introduir Francisc o<br />
Micó . que havia estat deixebl e<br />
de Cosme de Medina a Salamanca,<br />
al final de la dècada deis<br />
cinquanta, quan hi treballav a<br />
Francisco Hernández, poc abans<br />
de la cèlebre expedició científic a<br />
a Nova Espanya . La continuïtat<br />
d'aquest ensenyament queda pa -<br />
lesa en el fet que al final de l a<br />
centúria València i Guadalup e<br />
eren considerats els centres per<br />
antonomàsia de la pràctica de l a<br />
dissecció .<br />
Desprès de la crisi del darre r<br />
terç del segle XVI, el galenism e<br />
oposat a la innovació va esdevenir<br />
el corrent dominant a l'ensenyament<br />
mèdic espanyol, cosa<br />
que resulta coherent amb la po -<br />
Portada de la Historia de la composición del<br />
cuerpo humano (Roma . 1556), (le Juan Valverd e<br />
d'Amusco .<br />
sició de la monarquia hispànic a<br />
a la Contrareforma . Aquesta situació<br />
no va impedir, però, qu e<br />
hi hagués galenistes, alguns<br />
d'ells amb tant de relleu com el s<br />
cirurgians Francisco Díaz i Juan<br />
Fragoso, que assimilessin ele -<br />
ments aïllats del paracelsism e<br />
junt amb altres novetats, o b é<br />
paracelsistes que trenquessi n<br />
obertament amb el galenisme .<br />
Amb tot, aquests darrers va n<br />
portar a terme la seva activita t<br />
al marge del món acadèmic, llevat<br />
de Lorenç Cózar, que, després<br />
de publicar un programa de<br />
19<br />
fonamentació de la medicina qu e<br />
seguia els principis del moviment<br />
paracelsista, va aconseguir<br />
el 1591 la creació a la Universitat<br />
de València d'una càtedra<br />
de medicaments químics, l'únic a<br />
a Europa al segle XVI . El mateix<br />
Cózar en va ser nomenat titular ,<br />
però la càtedra només va funcionar<br />
durant un curs acadèmic .<br />
L'hegemonia del galenisme contrareformista<br />
es fa palesa d e<br />
manera molt expressiva als comentaris<br />
sobre texts hipocràtics<br />
i galènics que van publicar catedràtics<br />
com ara Ambrosi o<br />
Núñez i Juan Bravo de Piedrahita,<br />
de Salamanca ; els valencians<br />
Jaume Segarra i Vicent Garci a<br />
Salat ; Pedro García Carrero,<br />
d'Alcalà, i Jerónimo Jiménez, de<br />
Saragossa . La tasca de depura -<br />
ció filològica deis texts mèdic s<br />
antics la consideraven acabada ,<br />
i per tant es van limitar a reproduir<br />
versions llatines d'autors<br />
anteriors . D'altra banda, els comentaris<br />
es limitaven a glosses i<br />
argumentacions escolàstiques ,<br />
que ignoraven les novetats i<br />
pràcticament no introduïen observacions<br />
clíniques pròpies .<br />
D'entre ells sobresurt Luis Mer -<br />
cado, catedràtic de la Universitat<br />
de Valladolid, a qui Kur t<br />
Sprengel va anomenar el "san t<br />
Tomàs de la Medicina" . En efec -
te. la seva obra va ser la més influent<br />
sistematització del galenisme<br />
feta a Europa des dei s<br />
supòsits escolàstics contrareformistes.<br />
Entre els seguidor s<br />
d'aquest corrent va tenir u n<br />
prestigi similar o superior al que<br />
havia tingut la Uniti-ersa Medicina,<br />
de Jean Fernel, mig segl e<br />
abans, entre els seguidors de l<br />
galenisme humanista, fel qu e<br />
explica que de les seves Oper a<br />
omnia, publicades entre 1594 i<br />
1613, i d'alguns altres dels seu s<br />
llibres se'n fes nombroses reedicions<br />
en diversos països. A més<br />
de ser un clínic excel . lent, Mercado<br />
tenia bona informaci ó<br />
sobre les novetats, però el se u<br />
objectiu bàsic va ser refutar-les<br />
si comprometien el galenisme ,<br />
que aspirava a restaurar íntegrament<br />
. Va seguir aquesta mateixa<br />
línia a les Instilutiones medicae<br />
(1594) i les Institutiones<br />
chirurgicae (1594), manuals<br />
destinats als exàmens del Protomedicat,<br />
que va redactar pe r<br />
encàrrec, a l'igual de les Institutiones<br />
. . . per a l'aprofitament i<br />
examen deis algebristes (1599) ,<br />
que corresponen a l'intent de l a<br />
Corona de reglamentar la forma -<br />
ció dels empírics que reduïen luxacions<br />
i fractures .<br />
El panorama de l'ensenyamen t<br />
mèdic espanyol es va modifica r<br />
notablement durant el segle XVII .<br />
A la Corona de Caslella la pragmàtica<br />
que va firmar Felip 111 e l<br />
1617 va significar, tal com h a<br />
remarcat Granjel . un fort recolzament<br />
per al galenisme més intransigent.<br />
Atribuïa la "manc a<br />
de bons metges" a les nove s<br />
orientacions "en les lectures d e<br />
les universitats" . Per posar-h i<br />
remei, a més de limitar la titula -<br />
ció a les de Salamanca . Alcalà i<br />
Valladolid, i d'excloure les Institutiones<br />
de Mercado dels exàmen s<br />
del Protomedicat, va disposa r<br />
que "els catedràtics llegeixin la<br />
doctrina de Galè, Hipòcrates i<br />
Avicenna, com se solia fer antigament,<br />
llegint primer la lletr a<br />
del capítol que es comenti ( . . .) i<br />
després ( . . .) els dubtes i quéstions<br />
que es presentin tocant a<br />
la lletra" . Malgrat això, i malgra t<br />
l'extrema decadència de les tre s<br />
universitats, que es manifestav a<br />
fins i tot en la disminució de l<br />
nombre d'estudiants, alguns deis<br />
seus professors no eren seguidors<br />
de l'escolasticisme contrareformista.<br />
sinó del galenisme eclèctic<br />
. En destaquen Gaspar Bravo<br />
de Sobremonte . catedràtic a Valladolid,<br />
que va defensar la doctrina<br />
de la circulació de la sang i<br />
altres innovacions anatòmique s<br />
i fisiològiques, així com l'ús del s<br />
medicaments químics, tot i qu e<br />
només com a rectificació de detall<br />
del sistema galènic . i Pedro<br />
20<br />
Miguel de Heredia, catedràtic<br />
d'Alcalá, que va introduir, a més a<br />
més, algunes nocions paracelsistes<br />
a les doctrines patològiques .<br />
A la Corona d'Aragó la Faculta t<br />
de Medicina de la Universitat de<br />
València va continuar sent la més<br />
important, tot i que va esdeveni r<br />
un centre del galenisme més in -<br />
transigent . A les dècades centrals<br />
del segle el professor mé s<br />
destacat va ser Matías García ,<br />
catedràtic d'anatomia, que es va<br />
consagrar a la impugnació de la<br />
teoria de la circulació de la sang ,<br />
després d'arribar al convenci -<br />
ment de l'"immens dany" qu e<br />
podia fer al galenisme . Contràriament<br />
al que es podria suposar ,<br />
no va criticar Harvey, Pecquet i<br />
altres autors moderns amb especulacions<br />
escolàstiques, sin ó<br />
amb el mateix mètode, mitjançant<br />
"experiències anatòmiques"<br />
i "arguments basats en viviseccions",<br />
als quals va dedica r<br />
llargs anys d'esforços .<br />
L'adhesió a I'immobilisme doctrinal<br />
no va significar la decadèn -<br />
cia de l'ensenyament pràctic . e l<br />
qual, al contrari, va millorar notablement.<br />
L'amfiteatre anatòmic<br />
es va reconstruir el 1624 i<br />
es va ampliar el 1637 . Els catedràtics<br />
de la disciplina no e s<br />
limitaven a les dotze disseccions<br />
anuals reglamentàries, sinó qu e<br />
en practicaven un nombre més
gran, motiu pel qual percebien<br />
un augment de salari . L'ensenyament<br />
de medicaments simple s<br />
va augmentar les excursions i e l<br />
jardí botànic va ser reformat i<br />
ampliat en diverses ocasions .<br />
D'altra banda, les universitats<br />
de Barcelona i Saragossa va n<br />
arribar a tenir facultats de medicina<br />
de relativa importància dins<br />
de l'empobrit panorama espanyol<br />
. Aquest fet s'explica pel su -<br />
port dels respectius ajuntaments ,<br />
que va permetre, per exemple, l a<br />
instat lació d'amfiteatres anatòmics<br />
. També hi va influir la notable<br />
tasca d'alguns professors ,<br />
com Jacint Andreu a Barcelona i<br />
Matías de Lera a Saragossa, tots<br />
dos galenistes amb una limitad a<br />
obertura a les novetats, per ò<br />
excel•lents clínics distanciats d e<br />
l'escolasticisme . Es molt signifi -<br />
catiu el fet que tots dos van ser<br />
metges de cambra de Juan Jos é<br />
d'Àustria, en una època anterio r<br />
a la relació d'aquest prínce p<br />
"preil•lustrat" amb Juan Bautist a<br />
Juanini i altres novatores .<br />
El moviment novato'', que va<br />
trencar obertament amb el galenisme,<br />
sobretot des del sistem a<br />
iatroquímic, i va denunciar l'endarreriment<br />
mèdic espanyol, e s<br />
va desenvolupar a la fi del segl e<br />
XVII . especialment a partir de l<br />
1687. Com que pràcticament n o<br />
eren admesos a les universitats .<br />
els novators havien de dependre<br />
de la protecció de nobles i clergues<br />
de mentalitat preil•lustrad a<br />
i agrupar-se en "acadèmies" o<br />
"tertúlies" independents al voltant<br />
dels mecenes . Els que e s<br />
reunien al domicili sevillà de l<br />
metge Juan Muñoz y Peralta e s<br />
van veure obligats a mantenir<br />
dures polèmiques amb els catedràtics<br />
de la Universitat de Sevilla,<br />
però al 1700 van aconseguir<br />
que la seva tertúlia e s<br />
convertís en la "Regia Socieda d<br />
de Medicina y otras Ciencias" ,<br />
la primera institució espanyol a<br />
dedicada al conreu de la nov a<br />
medicina. Juan de Cabriada i al -<br />
tres novatores van trobar a l a<br />
Cort l'oposició tancada dels catedràtics<br />
d'Alcalà, especialmen t<br />
la de l'intransigent galenista<br />
Francisco Henríquez de Villacor -<br />
ta . Un catedràtic de la Universi -<br />
tat de Salamanca, José Colme -<br />
nero, el 1697 llançà un ata c<br />
tardà, que va rebre molt de su -<br />
port per part del galenisme contrareformista<br />
francès, contra l a<br />
utilització terapèutica de l a<br />
quina . que Cabriada i els acres<br />
innovadors defensaven des d'u n<br />
punt de vista iatroquímic, per ò<br />
que havia estat introduïda a Europa<br />
a mitjan segle per galenistes<br />
espanyols .<br />
La postura de les facultats d e<br />
València i Barcelona davant la<br />
21<br />
innovació va ser més moderada .<br />
A València, després de la mort<br />
de Matías García, el professor de<br />
més prestigi era Joan Baptist a<br />
Gil de Castelldases, galenista<br />
eclèctic que va ser el principa l<br />
promotor de 1'Alias anatómic o<br />
de Crisóstomo Martínez, i de l'ajut<br />
econòmic que va permetre a<br />
aquest "microscopista clàssic "<br />
de traslladar-se a París . El claus -<br />
tre de Barcelona estava encapçalat<br />
per Joan d'Alòs . d'ampli<br />
eclecticisme. que s'evidenci a<br />
al tractat De corde (1694), en e l<br />
qual va exposar l'anatomia normal<br />
i patològica i la fisiologi a<br />
cardiovascular d'acord amb el s<br />
plantejaments moderns i va oferir<br />
excel•lent informació sobre<br />
l'administració intravenosa de<br />
medicaments i la transfusió sanguínia,<br />
dues novetats terapèutiques<br />
del moment .<br />
Les limitacions dels eclèctics es<br />
van manifestar a la Universitat<br />
de Saragossa, que tenia la facultat<br />
de medicina més avançad a<br />
d'aquells anys . Francisco Sa n<br />
Juan y Campos, catedràtic d'Anatomia,<br />
va introduir la teoria d e<br />
la circulació de la sang a l'ensen -<br />
yament universitari espanyol . tot<br />
i que només era un galenist a<br />
eclèctic, a l'igual de Tomás de<br />
Longás, protometge del regn e<br />
d'Aragó . Això explica que tot s<br />
dos s'oposessin a la docència de
José Lucas Casalete, un altre<br />
catedràtic de la facultat i l'úni c<br />
d'Espanya que va militar e n<br />
aquest atac novator. Resulta<br />
il•lustratiu que se sumessin a<br />
aquest atac la totalitat del s<br />
claustres mèdics de les universitats<br />
de Salamanca, Alcalà . Valladolid,<br />
València . Barcelona, Llei -<br />
da i Osca .<br />
[única innovació instituciona l<br />
de l'ensenyament mèdic abans<br />
d'acabar el segle va ser la càtedra<br />
d'Anatomia de I'Ilospita l<br />
General de Madrid, fundad a<br />
l'any 1689, tal com han demostrat<br />
recentment Pardo Tomás i<br />
Martínez Vidal . Les activitats<br />
docents de la Regia Sociedad d e<br />
Medicina, de Sevilla, van començar<br />
la centúria següent .<br />
La Regis Sociedad de Sevilla .<br />
22
La Il . lustració: renovació<br />
de l'ensenyament mèdic<br />
a les facultats i a institucions<br />
extrauniversitàries<br />
La introducció de la medicina<br />
moderna a Espanya no es va iniciar<br />
sota la nova dinastia borbònica,<br />
tal com afirma la historio -<br />
grafia tradicional . El moviment<br />
novator i la seva extensió a l'ensenyament<br />
van evolucionar condicionats,<br />
en primer lloc, per les<br />
directrius polítiques consegüents<br />
a l'adveniment dels Borbons, i<br />
més tard per la trajectòria de les<br />
circumstàncies socioeconòmiques<br />
i de la mentalitat il lustrada .<br />
L; orientació centralista, que va<br />
ser una d'aquestes directrius, v a<br />
començar a manifestar-se am b<br />
la supressió de les universitats<br />
catalanes i amb la creació e l<br />
1717 de la Universitat de Cervera,<br />
que es va planificar segons e l<br />
model de la de Salamanca, aix í<br />
com amb l'anul.lació el 1707 de l<br />
govern municipal de la Universitat<br />
de València, tot i que en par t<br />
es va restablir tretze anys mé s<br />
tard . Una altra directriu important<br />
va ser la promoció des de l<br />
poder de l'activitat científica ,<br />
per combatre l'aïllament de l a<br />
resta d'Europa . En comptes d e<br />
prohibir els estudis fora d'Espanya,<br />
tal com s'havia fet duran t<br />
la Contrareforma, es van conce -<br />
dir ajuts per formar-se a l'estranger.<br />
Aquest procediment e s<br />
va iniciar el 1718 amb una disposició<br />
de Felip V, i es va fer habitual<br />
durant la segona meita t<br />
del segle .<br />
Les iniciatives governamental s<br />
per centralitzar i renovar l'ensenyament<br />
mèdic van ensopegar a<br />
les universitats amb nombroso s<br />
obstacles, i per aquesta raó e n<br />
molts casos es van crear institucions<br />
extrauniversitàries . Aquest<br />
dualisme va ser una de les característiques<br />
del període .<br />
Les temptatives dels novators de<br />
principi de segle per canvia r<br />
l'ensenyament mèdic universitar i<br />
es poden exemplificar en el memorial<br />
que la majoria dels professors<br />
de la facultat de València<br />
va presentar el 1721 . El contingut<br />
i l'estil d'aquest important<br />
document són molt semblant s<br />
als de les publicacions de la primera<br />
fase del moviment novator .<br />
Seguidors encara del sistema iatroquímic,<br />
els signants no amagaven<br />
la incompatibilitat entre<br />
el galenisme i la nova medicina .<br />
Es podria pensar que el memo -<br />
rial no es va tenir en compte<br />
perquè les constitucions de l a<br />
Universitat de València que es va n<br />
promulgar l'any 1733 reproduïe n<br />
bàsicament la reglamentació d e<br />
la docència que figurava a le s<br />
del 1611, tret d'escasses modifi -<br />
23<br />
cacions . Tanmateix, aquestes mo -<br />
dificacions van ser significatives .<br />
En destacava, per la seva importància,<br />
la que ordenava als<br />
catedràtics "instruir els estudiants<br />
en la notícia d'allò qu e<br />
modernament s'ha descobert e n<br />
la medicina", i exigia que la pràc -<br />
tica clínica del quart curs es fes ,<br />
durant almenys mig any, "a le s<br />
infermeries del Sant Hospita l<br />
General d'aquesta ciutat, assistint<br />
matí i tarda a la vista del s<br />
metges ordinaris" . També es va<br />
elevar a vint-i-cinc el nombre<br />
d'autòpsies anuals reglamentàries,<br />
així com el nombre de pràctiques<br />
en el jardí botànic i d'excursions<br />
per herboritzar .<br />
Atesa la mentalitat innovador a<br />
de la major part del professorat ,<br />
la docència real va ultrapassa r<br />
cada vegada més àmpliament<br />
allò que reglamentaven aquestes<br />
constitucions .<br />
Tal com en els altres camps, l a<br />
reforma de l'ensenyament mèdi c<br />
universitari es va fer principal -<br />
ment durant el regnat de Carie s<br />
III . Va tenir com a anteceden t<br />
l'informe que va redactar Gregori<br />
Maians a petició del secretar i<br />
de Gràcia i Justícia el 1767 . E l<br />
titulà Idea del nuevo método que<br />
se puede practicar en la enseñanza<br />
de las universidades de<br />
España, i ha merescut un del s<br />
nombrosos i excel . lents estudi s
històrics de Marià i Josep Lluís<br />
Peset entorn de l'ensenyament .<br />
Pel que fa a la medicina, Maian s<br />
va proposar sis anys, quatre d e<br />
teòrics i dos de pràctics, impartits<br />
per set càtedres: les tres de<br />
"teòrica" o "de curs" i les d'anatomia,<br />
cirurgia, botànica i química.<br />
Com a texts va recomana r<br />
les obres de Boerhaave, que havien<br />
contribuït a desterrar definitivament<br />
el galenisme de l a<br />
major part d'Europa, les del s<br />
seus deixebles Gerhard va n<br />
Swieten i Albrecht von Haller, i<br />
el compendi anatòmic de Loren z<br />
Heister, Lotes elles àmpliament<br />
difoses en diversos països . L'informe<br />
de Maians va influir en e l<br />
pla de Pablo Antonio José de<br />
Olavide per a la Universitat d e<br />
Sevilla, que va ser aprovat l'an y<br />
1769 .<br />
A la de Salamanca, on ja s'havien<br />
introduït el 1766 els texts<br />
de Boerhaave, Van Swieten, Ha -<br />
Iler i Heister, es va renovar e l<br />
pla d'estudis mèdics l'any 1771 .<br />
Aquell mateix any es van reformar<br />
els d'Alcalà i Valladolid, i<br />
l'any següent els de Santiago i<br />
Osca, mentre que el de Cervera<br />
no es va modificar fins al 1784 .<br />
De manera parcial es va aplica r<br />
a València el pla de 1772, basa t<br />
principalment en les obres d'An -<br />
dreu Piquer, i a Granada el de<br />
1776, que va comportar la creació<br />
de la primera càtedra de clínica .<br />
La renovació efectiva de l'ensen -<br />
yament mèdic a València es va<br />
produir després de l'aprovació ,<br />
el 1786, de la reforma que va<br />
proposar el rector Vicente Blasco,<br />
que va comportar una adequació<br />
completa a les exigències<br />
pròpies de la II•lustració .<br />
La durada dels estudis va se r<br />
ampliada a cinc anys per al títo l<br />
de batxiller en medicina i set pe r<br />
al de doctor. Les assignature s<br />
eren a primer curs botànica i<br />
química ; a segon anatomia ; de<br />
tercer a cinquè, "institucion s<br />
mèdiques", terme que s'utilitza -<br />
va a l'època per designar l'exposició<br />
sistemàtica del saber mèdi c<br />
central en la fisiologia, la patologia<br />
i la terapèutica ; a sisè i<br />
setè pràctica clínica . El pla insistia<br />
especialment en el desenvolupament<br />
de l'ensenyamen t<br />
pràctic, i per aquesta raó es va<br />
augmentar el nombre de disseccions<br />
anuals a trenta, es va fundar<br />
un laboratori químic i u n<br />
autèntic jardí botànic, diferent<br />
dels anteriors "horts de plante s<br />
medicinals", i es va crear un a<br />
càtedra de clínica, que disposa -<br />
va de vint llits a l'Hospital General,<br />
es complementava am b<br />
necròpsies, i, d'acord amb l'enfocament<br />
ambientalista de l a<br />
patologia, amb dades meteorològiques<br />
recollides diàriament<br />
24<br />
a l'observatori de la Universitat .<br />
La promoció de l'ensenyamen t<br />
mèdic en institucions externes a<br />
les universitats va començar durant<br />
la primera meitat del segle .<br />
quan es va potenciar la càtedr a<br />
d'Anatomia de l'Hospital Genera l<br />
de Madrid, i es van organitza r<br />
cursos d'anatomia i d'operacions<br />
quirúrgiques a la Regia Socieda d<br />
de Medicina, de Sevilla . A fina l<br />
de la centúria es van crear due s<br />
càtedres de clínica a l'esmenta t<br />
Hospital General, sota el títo l<br />
d'Estudio Real de Medicina Práctica<br />
(1795), i una altra instituci ó<br />
semblant que depenia de la Reia l<br />
Acadèmia de Medicina de Barcelona<br />
(1797) . Tanmateix, la principal<br />
renovació va ser la reform a<br />
de l'ensenyament quirúrgic, qu e<br />
va menar a la conversió de la cirurgia<br />
en una professió de categoria<br />
equiparable a la de metge .<br />
La necessitat de disposar de cirurgians<br />
per a l'Armada i l'Exèrcit,<br />
en un període en què es v a<br />
constituir la tècnica quirúrgica i<br />
se'n van enriquir els fonaments<br />
científics, va ser un factor que v a<br />
influir decisivament a la reforma .<br />
Va ser iniciada l'any 1748 pe r<br />
Pere Virgili amb la fundació de l<br />
Collegi de Cirurgia de Cadis, des -<br />
tinat a la formació de professionals<br />
per a l'Armada, i va continua r<br />
amb la dels Col•legis de Barcelona<br />
(1760) i Madrid (1780) . que
tenien la finalitat de preparar<br />
"cirurgians hàbils" per a l'Exèrcit<br />
i per a la societat civil, respectivament.<br />
Abans d'acabar e l<br />
segle es va crear tina Escola d'a -<br />
natomia i cirurgia a Mallorc a<br />
(1790), a instàncies de la Societat<br />
Econòmica d'Amics del País ,<br />
i a Burgos i Santiago es van fun -<br />
dar co l . legis "menors" de cirurgia .<br />
Dotats amb bons mitjans i amb<br />
una orientació eminentmen t<br />
pràctica, els Col . legis de cirurgia<br />
de Cadis. Barcelona i Madri d<br />
van impartir un ensenyament rigorós<br />
i posat al dia . A diferènci a<br />
de les facultats universitàries ,<br />
feien servir exclusivament l a<br />
llengua castellana i utilitzave n<br />
un ampli conjunt d'excel . lents<br />
manuals, la majoria publicats<br />
pels mateixos professors . El primer<br />
pla d'estudis del Co l . legi d e<br />
Cadis, redactat per Virgili, consistia<br />
en tres anys dedicats bàsicament<br />
a l'ensenyament de l'anatomia<br />
i de la cirurgia general i<br />
especialitzada, incloent-hi l'obstetrícia<br />
. Després de diverse s<br />
ampliacions, el pla del 1791 durava<br />
cinc anys i comprenia física<br />
experimental, química, botànica ,<br />
fisiologia i higiene com a disciplines<br />
bàsiques, així com matèria<br />
mèdica, clínica, cirurgia i<br />
tècnica quirúrgica, parts i malal -<br />
ties dels nens, i veneriologia . La<br />
trajectòria dels Col . legis de Bar-<br />
celona i Madrid va ser semblant .<br />
A més de proporcionar ensenya -<br />
ment per a llevadores, s'hi va intentar<br />
convertir l'odontologia e n<br />
una professió reglamentada, especialment<br />
a les ordenances de l<br />
Col . legi de Barcelona del 1795 .<br />
Malgrat tot, aquest plantejament<br />
tan avançat no es va imposar ,<br />
perquè les disposicions legals<br />
que es van promulgar a la dècada<br />
següent referents als cirurgians-sagnadors<br />
van tornar a<br />
adscriure'ls la pràctica de I'odontologia<br />
.<br />
El prestigi dels Co l . legis de cirur -<br />
gia i la influència del model instaurat<br />
al París postrevolucionar i<br />
expliquen l'intent de reorganització<br />
del 1799, que va suprimi r<br />
l'ensenyament mèdic universitari<br />
i va convertir els Col . legis d e<br />
Cadis, Barcelona i Madrid e n<br />
centres de formació unificada de<br />
metges i cirurgians . Les aigües<br />
van tornar a mare al cap de po c<br />
més d'un any, però al 1807 es va<br />
imposar a totes les facultats d e<br />
medicina un pla centralitzat qu e<br />
procedia del que era vigent a l a<br />
Universitat de Salamanca des<br />
del 1804 . Aquest pla compreni a<br />
quatre cursos per a obtenir e l<br />
grau de batxiller en medicina i<br />
dos més per a aconseguir el d e<br />
llicenciat. El primer estava dedicat<br />
a l'ensenyament d'anatomia i<br />
química ; el segon a la fisiologia i<br />
25<br />
higiene i a la patologia; el terce r<br />
a la matèria mèdica i la botànica,<br />
i el quart a l'ensenyamen t<br />
d'"afectes interns" . Els dos anys<br />
addicionals es destinaven a l a<br />
"clínica d'afectes interns" i a l a<br />
"teoria d'afectes interns" . E s<br />
tractava, en suma, d'un pla ajustat<br />
als pressupòsits renovador s<br />
de la ll•lustració i limitat a l a<br />
formació de metges com a professionals<br />
separats dels cirurgians<br />
que es formaven als<br />
Col . legis de Cadis, Barcelona i<br />
Madrid .
La transició: l'època d e<br />
Ferran Vil i les due s<br />
primeres dècades de l<br />
regnat d'Isabel 1 1<br />
Llevat d'escasses excepcions, e l<br />
pla d'estudis del 1807 va continuar<br />
vigent fins al 1824. Le s<br />
Corts del trienni liberal (1820-<br />
1823) van projectar una reforma<br />
que preveia la fundació d'" escoles<br />
especials de medicina, cirurgia<br />
i farmàcia" . El projecte corresponia<br />
a l'orientació d'orige n<br />
francès que preconitzava fer desaparèixer<br />
l'ensenyament mèdi c<br />
de les facultats universitàries i<br />
crear centres destinats a un a<br />
professió medicofarmacèutic a<br />
unificada, dissenyats d'acord am b<br />
el model dels col•legis de cirurgia .<br />
E l retorn dels absolutistes a l<br />
poder no solament va significa r<br />
l'anul•lació d'aquest projecte ,<br />
sinó un enduriment de la repres -<br />
sió, que va dur al tancament de<br />
les institucions docents i a l a<br />
destitució dels professors d'ideo -<br />
logia liberal . L'octubre del 182 4<br />
es va promulgar el pla d'estudi s<br />
del ministre Calomarde, que reiterava<br />
bàsicament el del 1807 .<br />
tot i que hi feia modificacions d e<br />
significat ideològic inequívoc ,<br />
com ara la restauració del llat í<br />
com a llengua acadèmica, l'ensenyament<br />
obligatori de la religi ó<br />
i la recomanació de comentaris<br />
del segle XVI als texts hipocràtics<br />
per a l'aprenentatge clínic .<br />
L'any següent es va crear un a<br />
"inspecció d'ensenyament" qu e<br />
va exercir un estricte contro l<br />
ideològic de tots els aspectes d e<br />
l'activitat universitària . Després<br />
de guanyar-se la confiança d e<br />
Ferran VII, Pere Castelló va imposar<br />
una reforma de l'ensenya -<br />
ment als Col•legis de cirurgia ,<br />
amb la forma d'un Reglamento<br />
(1827), que hi va introduir l'estudi<br />
de la medicina interna . D'aquesta<br />
manera es van converti r<br />
en institucions destinades a obtenir<br />
el títol de metge-cirurgià ,<br />
com a rang superior al de les facultats<br />
universitàries, que únicament<br />
podien concedir titulacions<br />
de metge .<br />
Amb algunes incidències de detall,<br />
el pla d'estudis de Calomarde<br />
es va mantenir a les facultats<br />
de medicina i el Reglamento de<br />
Castelló als Co l . legis de cirurgi a<br />
fins a la reorganització del 1843 ,<br />
que va dur a terme el metge legista<br />
Pere Mata . Aquesta reorganització<br />
només va concedir l a<br />
categoria de facultat de medicina<br />
als Col . legis de Cirurgia de<br />
Madrid i Barcelona . Les facultats<br />
de Santiago, Sevilla, València,<br />
Valladolid i Saragossa va n<br />
quedar reduïdes a "col•legis de<br />
pràctics en l'art de guarir", destinats<br />
a la formació de titulats<br />
26<br />
de segona classe, que única -<br />
ment podien practicar la cirurgia<br />
menor i atendre parts . El pla<br />
d'estudis de les facultats de medicina<br />
comprenia cinc anys pe r<br />
a obtenir el títol de batxiller e n<br />
medicina i dos més per a obteni r<br />
el grau de doctor . El contingut<br />
aportava nombroses novetats . Les<br />
assignatures de primer curs eren<br />
anatomia humana, física mèdica ,<br />
mineralogia mèdica i química<br />
mèdica ; les de segon, fisiologia ,<br />
botànica mèdica i zoologia mèdica<br />
; a tercer, patologia general ,<br />
anatomia patològica, clínica, higiene,<br />
terapèutica i matèria mèdica<br />
i art de receptar; a quart<br />
patologia quirúrgica, medicina<br />
operatòria, anatomia quirúrgic a<br />
i embenatges ; a cinquè patologia<br />
mèdica, obstetrícia, malalties<br />
de les dones i dels nens i clínica<br />
quirúrgica : a sisè higiene ,<br />
medicina legal . clínica quirúrgica<br />
i clínica tocoginecològica i pediàtrica,<br />
i a setè moral mèdica ,<br />
història de la medicina. bibliografia<br />
mèdica, clínica mèdica i<br />
clínica tocològica .<br />
L'ensenyament dels "col•legi s<br />
pràctics" durava quatre anys, e l<br />
primer dels quals consistia e n<br />
anatomia, fisiologia, higiene, te -<br />
rapèutica i matèria mèdica i art<br />
de receptar; el segon, patologia<br />
general, medicina legal i clínica<br />
mèdica ; el tercer, anatomia qui -
úrgica . patologia quirúrgica .<br />
clínica i embenatges, i el quart ,<br />
patologia mèdica, obstetrícia i<br />
clínica tocològica .<br />
Les crítiques dures i generalitzades<br />
que va rebre el pla d e<br />
Mata van fer que el 1845 fo s<br />
substituït per la normativa de l<br />
minist re Pidal . que incorporav a<br />
algunes novetats, però ampliava<br />
a les facultats de Cadis . Santiago<br />
i València la capacitat per a<br />
formar metges . El mateix Pida l<br />
va fer també un pas importan t<br />
cap a la centralització i I'uniformisme<br />
quan va establir l'escalafó<br />
unificat de catedràtics d'universitat<br />
. D'aquesta manera va n<br />
desaparèixer les oposicions i el s<br />
nomenaments locals, i es va imposar<br />
com a via d'accés l'oposi -<br />
ció celebrada a Madrid i sot a<br />
control governamental directe .<br />
Després de fer-hi alguns retoc s<br />
el 1847 i el 1849, la trajectòri a<br />
va culminar l'any 1857 amb l a<br />
Llei Moyano. que va fixar l'estructura<br />
bòsica de I'ensenyament<br />
universitari espanyol vi -<br />
gent durant més d'un segle, pe r<br />
sobre de canvis polítics i d'un in -<br />
nombrable seguit de reformes .<br />
façana principal de la Universitat de Cervera .<br />
27
6IBLIOGRAFIA<br />
AIBIÑAN % S . "Las cátedras de medicina en Valencia<br />
de la Ilustración" . Estudis, 1989 . 14 : 171 -<br />
21 0<br />
ALONSO MUÑOYERRO, 1, ., La Facultad de Medicina<br />
en la Universidad de Alcalá de llenares,<br />
Madrid . 1945 .<br />
APARICIO SI ION, J . Historia del Real Colegio<br />
de San Carlos de Madrid. Madrid . 195 6<br />
BIRKE . N1 .E . The Ro,val College of San Carlos.<br />
Surgerv ans Spanish Medica) Reform in the Lat e<br />
Eighteenth Centuév. Durham . 1977 .<br />
CARDONER, .A . "La construcción de un anfiteatro<br />
anatómico en Barcelona en el siglo XVII" . Medicina<br />
Clínica. 1962, 37 : 389-390 .<br />
I)ANON BRETOS, J . "La Facultad de Medicin a<br />
de Barcelona en el siglo XVI" . Bol. Informativo<br />
Arad. Ciencias Médicas Cataluña y Baleares .<br />
1971, 14(1 : 41-4 5<br />
DAMA 13RETOS, J . "Notas médicas en los libros<br />
del Estudi General de Barcelona (siglo s<br />
XVI-XVIII)" Cuadernos Historia Medicina Española<br />
. 1971, 10 : 187-21 2<br />
FERRER 1) ., Historia del Real Colegio de Cirugía<br />
de la Armada de Cádiz, 2" ed ., Cádiz, 1983 .<br />
GARCIA BALLESTER, L . "La cirugía en la Valencia<br />
del siglo .\V. El Privilegio para disecar cadáveres<br />
de 1478", Cuadernos Historia Medicina<br />
Española . 1967 . 6 : 155-17 1<br />
GARCIA BALLESTER, L . Historia social de la<br />
medicina en la España de los siglos .XIII al .Xll.<br />
Vol 1 . La minoría musulmana y morisca. Madrid .<br />
1976 .<br />
GARCIA BALLESTER, L . "Arnau de Vilanova (c .<br />
124(1-1311) ,r la reforma de los estudios médico s<br />
en Montpellier (1309) : el Hipócrates latino y l a<br />
introducción del nuevo Galeno" . Uvnamis . 1982 .<br />
2 : 95-15 8<br />
GARCIA BALLESTER, L . "Medical Science i n<br />
J'hirteenth-Century Castile" . Bull Hisl Med.<br />
1987, 61 : 183-202<br />
GANUA BALI l' STER, MAI ; AI GlI . M .R . :<br />
RIBIO Z ELA, A . "La regulación de las prolesi o<br />
nes sanitarias en el siglo AIV: la peculiaridad d e<br />
Valencia" . En : Historia v medicina en España .<br />
Homenaje al Profesor Luis S . Granjel, Valladolid .<br />
1994, p . 35-5 5<br />
GARCIA MARTINEZ . S. "La cátedra valencian a<br />
de anatomía durante el último tercio del sigl o<br />
XVII" . En : Actas del 111 Congreso Nacional de His -<br />
toria de la Medicina . Valencia . 1969, vol . II .<br />
p .167-185 .<br />
GARCIA 11ARTINEZ, S . "Gaudencf Senach i l a<br />
càtedra valenciana de botànica mèdica . 1682 -<br />
1694" . 1 fers . 1987 . 5/6 : 355-386<br />
GONZÁLEZ GONLALEZ . E . "La enseñanza médi -<br />
ca en la ciudad de México durante el siglo XVI" .<br />
En: J .M . LOPEZ I'IÑERO (din), Viejo ,v Nuevo<br />
Continente. La medicina en el encuentro entre<br />
dos mundos . Madrid, 1992 . p . 154-166 .<br />
GRANJEI,, L . S . "Pragmáticas y leyes sobre l a<br />
ordenación de la enseñanza y ejercicio de la medicina<br />
en España en los siglos XVI y XVII", Medicamen<br />
ta . 1949 . 12 : 14-1 6<br />
GRANJEI„ L .S . Discurso sobre la enseñanza del<br />
saber v el arte médicos en la Universidad de Salamanca<br />
. Salamanca, 1953 .<br />
GRANJEI„ L .S . El ejercicio v otros capítulos de<br />
la medicina española, Salamanca . 1974 .<br />
GRXNJEI„ L .S . llistoria general de la medicina<br />
española . 5 vols . Salamanca, 1978-1986 .<br />
GUERRA. 1 . "Medical Education in Iberoamerica<br />
" . En : C .D . 0'~1 :11,I,I;A(dir. ) . The llistorv of<br />
Medical Educalion. Los Angeles. 1970, p . 419-<br />
462 .<br />
GITIERREZ GAMO . J . "Los planes de estudi o<br />
de la Facultad de Medicina de Granada en los siglos<br />
XVI . XVII y XVIII" . Actualidad Médica . 1965 .<br />
41 : 643-65 5<br />
LOPEZ 1'IÑENO . J .11 . "Paracelsus and his N'or k<br />
in 161h Century Spain" . Cho Medica . 1973,8 :<br />
113-141<br />
28<br />
LOPEJ, PIÑh:R(l . J .M . "Ilarvey's Doctrine of th e<br />
( ;irculation of 'he Ilion(' in Seventeenth Centur y<br />
Spain " . J Hist :Ved and Allied Sc. 1973 . 28 : 230 -<br />
24 2<br />
LOPE7, 1'IÑERO, J.M . El "Dialogus" del paracelsista<br />
Lloren(' Cocar ,1 la cátedra de medicamenlos<br />
químicos de la Universidad de álencia<br />
(1591) . Valencia . 197 7<br />
LOPEZ 1'IÑERO . J .M . Ciencia v técnica en la sociedad<br />
española de los siglos \17 v .\111, Barcelona<br />
. 1979 .<br />
LOPE'Z PIÑERO . ,11 . '"fhe Vesalian Movemen l<br />
in Sixtecnth-Cenlury Spain" . ,l Hisl of Biologv.<br />
1979 . 12 : 45-8 1<br />
LOPEZ PIÑERO, JAI . La Facultad de Medicina<br />
de la Universidad de Valencia . Aproximación a su<br />
historia . Valencia, 1980 .<br />
LOPEZ 1'l'VERO . J .M . "La tradición anatómic a<br />
de la Universidad de Valencia y su hundimiento<br />
durante el primer tercio del siglo XIX" . En : M .<br />
I'ESET REIG (dir) . Claustros v estudiantes . Valencia<br />
. 1989 . vol . 1 . p . 41 1-43 2<br />
LOPEZ, PIÑERO, ,I .M . "Los saberes médicos y s u<br />
enseñanza" . En : J .M. López Piñero. (dir.) . Historia<br />
de la medicina valenciana . Valencia . 1988 -<br />
1992 . vol . 1, p . 109-142 : vol . II, p . 9-47, 75-127 :<br />
vol . 111 . p . 9-127 .<br />
alARTINEZ 11D M, . :A . : PARDO TOMAS, J . "E l<br />
primitivo tea1 o anatómico de Barcelona" . Medicina<br />
e Historia . 1996 . 65 . (3" época) : 5-2 8<br />
MENENDEZ 1)1 ; I,A PI ENTE . 1, . "La Facultad d e<br />
Medicina en la t niversidad de Muesca en los siglos<br />
XVI y XVII" . Clínica y Laboratorio, 1964 . 78 :<br />
149-16( 1<br />
PARDO TOMAS, J . : YEAN7'I\EZ 11DAI,. :A . "Los<br />
orígenes del teatro anatómico (le Madrid (1689 -<br />
1728)" . tsclepio. 48 (en prensa )<br />
1'h,SEI' I,LORCA, V. "Informe del claustro de medicina<br />
de Valencia sobre renovación de estudio s<br />
(1721)" . Arch Iheroamer Hisl Aled 1961 . 13 :<br />
143-15 5
PESET HORCA. V . "La Universidad de Valencia y<br />
la renovación científica española . 1(387-1727, 1301<br />
Sdad Caslellonense de Cultura. 196(3, 42 70-7 9<br />
PESI',\' NIA\CEBO . 11 . "Provisión de una cátedr a<br />
de medicina en \léxico, 1598" . En: M . PESE T<br />
REIG (dir_) . Claustros y estudiantes . Valencia .<br />
1989, vol . II . p . 237-259 .<br />
PESET REIG . J .L. "El plan de estudios médicos<br />
de la 1 niversidad de Salamanca de 18 de enero<br />
de 1804" . En: actas 1/1 Congreso Nac . Historia<br />
Medicina. Valencia, 1969 . vol .], p . 291-303 .<br />
PESET REIG, J .I . "La enseñanza de la medicin a<br />
en la España del siglo XIX . La herencia de Carlos<br />
IV y los primeros intentos liberales de reform a<br />
(1808-1814)", Medicina Española, 1969, 59 :<br />
148-1 5 7<br />
PESET REIG . J.I ,"La . enseñanza de la medicin a<br />
en la España del siglo XIX . El reinado de Fernan -<br />
do VII (1808-1833)" Medicina Española, 1969 .<br />
59 : 381-39 2<br />
PESET REIG . J .L. "La enseñanza de la medicin a<br />
en la España del siglo XIX . Minoría de Isabel II :<br />
regencia y gobierno provisional (1833-1843)" .<br />
Medicina Española . 1970 . 63 : 115-13 0<br />
PESET REIG, J .L . "Reforma de estudios médicos<br />
en la 1 nisersidad de Valencia . El plan de estudios<br />
Blasco de 22 de diciembre de 1786" . Cuadernos<br />
Hisl Iled Española . 1973 .12 : 213-264<br />
PESET REIG, J .L . "La Facultad de Medicina d e<br />
Granada y la renovación científica del sigl o<br />
XVIII" . En: lelas I6 Congreso Hist aledicina . Granada<br />
. 1973 . vol . 1 . p . 201-206 .<br />
PESET REIG, J .L . "La enseñanza de la medicin a<br />
y la cirugía en el antiguo régimen" . En : Historia y<br />
medicina . Homenaje al Profesor Luis S. Gran/el.<br />
Valladolid . 1994 . p . 145-159 .<br />
PESET REIG . NI . . ■I .BIÑ,AINN . S . La ciencia en<br />
las universidades españolas, Madrid, 1996 .<br />
PESE] . REIG . N1 . : PESET REIG . J .I .,La universidad<br />
española (siglos 16711-VIA) . Despotismo<br />
ilustrado y revolución liberal. Madrid . 1974 .<br />
PESE\' REUG, M . : PESET REIG. J .I . Gregorio<br />
.llaváns y la reforma universitaria . Ideal del<br />
nuevo método que se puede practicar en la ense -<br />
ñanza de las universidades de España . 1 de abril<br />
de 1767. Valencia, 1975<br />
RIERA. J . Cirugía española ilustrada y su comunicación<br />
con Europa, Valladolid . 1976<br />
RIERA, J. : ROJO . A. "La cirugía valenciana y e l<br />
reformismo borbónico" . En : Estudios dedicados a<br />
Juan Peset Aleixandre, Valencia, 1982, vol . III, p .<br />
413-42 8<br />
SANTANDER, M .T. "La creación de la cátedra de<br />
cirugía en la Universidad de Salamanca", Cuad<br />
Hisl Medicina Española . 1965, 4 : 191-21 3<br />
USANDIZAGA SORALUCE . M . Historia del Real<br />
Colegio de Cirugía de Barcelona (1760-1843) .<br />
Barcelona . 1964 .<br />
% :AZZQUEZ DONIINGUEZ . A. "La formación de l<br />
médico en la Universidad de Cervera (1717 -<br />
1842)", Atril Iberoamer llist ,hled, 1956 .5 : 177 -<br />
206<br />
29
CAPÍTOL I I<br />
LA FACULTAT DE MEDICINA<br />
DE MADRID (7843-1967 )<br />
Agustín Albarracín Teulón
Introducció . La Facultat<br />
de Ciències Mèdiques<br />
de 184 3<br />
És evident que les successive s<br />
temptatives de reforma de l'ensenyament<br />
mèdic al llarg del s<br />
primers quaranta anys del segl e<br />
XIX no tan sols no van aconseguir<br />
l'objectiu que es persegui a<br />
sinó que l'únic que van aconseguir<br />
és augmentar la confusió i<br />
el caos més absoluts quant a l a<br />
formació i titulació dels metges i<br />
dels cirurgians espanyols. Madrid,<br />
que tenia un Col•legi de<br />
Medicina i Cirurgia i temporal -<br />
ment una "Escola Especial' que<br />
aviat va desaparèixer (1821 -<br />
1823), no va ser una excepci ó<br />
en aquest sentit. Calgué que es<br />
produís la caiguda d'Espartero i<br />
s'iniciés l'hegemonia dels "moderns"<br />
per tal que, el 1843, e l<br />
govern provisional que presidi a<br />
Joaquín Ma . López i que teni a<br />
com a ministre de la Governaci ó<br />
Fermín Caballero promulgué s<br />
amb data 10 d'octubre un cèlebre<br />
pla d'estudis, elaborat pe l<br />
Negociat d'Instrucció Pública ,<br />
que va comportar per a la capita l<br />
del Regne un seguit de vicissituds,<br />
en què es barregen guany s<br />
i problemes, que es mantindra n<br />
fins a la fi de la centúria .<br />
El pla d'estudis del 1843 v a<br />
tenir com a principal artífex la<br />
figura de Pere Mata, metge en -<br />
cara poc notori, per?) periodista<br />
que havia assolit un particula r<br />
renom gràcies a la campanya<br />
que va fer contra el Regent de s<br />
de la premsa política, i que l i<br />
proporcionà el nomenament d'o -<br />
ficial del Ministeri quan la situa -<br />
ció va canviar. 1 dic que aques t<br />
pla va suposar per a Madrid un a<br />
sèrie de guanys perquè suprimi a<br />
els Col•legis de Medicina i Cirurgia<br />
de la capital, de Barcelona i<br />
de Cadis, així com l'ensenyamen t<br />
d'aquestes ciències a les universitats<br />
literàries de tot el país, i<br />
establia, per a l'ensenyament d e<br />
Medicina, Cirurgia i Farmàcia ,<br />
dues facultats, una a Madrid, l'al -<br />
tra a Barcelona, en què al llar g<br />
de set cursos es concedirien els<br />
títols de "Batxiller" (cinquè any )<br />
i "Doctor en ciències mèdiques" .<br />
Aquest darrer diploma havia d e<br />
facultar per a exercir la medicina<br />
i la cirurgia i suprimia el tradicional<br />
títol de Llicenciat . D'aquesta<br />
manera naixia la Faculta t<br />
de Medicina a la capital, en competència<br />
amb la del mateix ran g<br />
de Barcelona, i sorgia de la trans -<br />
formació i la unificació del s<br />
Col•legis de San Carlos i de Sa n<br />
Fernando, aquest darrer de Farmàcia<br />
. La nova Facultat havi a<br />
de dependre de la Universitat d e<br />
Madrid, per bé que amb un reglament<br />
especial del govern, tant<br />
32<br />
per a l'ensenyament com per a l<br />
règim interior .<br />
Tanmateix, juntament amb e l<br />
privilegi va arribar immediata -<br />
ment una campanya de furibundes<br />
crítiques que, quant a l a<br />
premsa mèdica, a Madrid v a<br />
estar representada especialmen t<br />
pel Boletín de Medicina, Cirugía<br />
y Farmacia . D'una banda, el pla<br />
d'estudis no havia passat per les<br />
mans de la Comissió Règia creada<br />
el 1835 per a dictaminar la<br />
conveniència o no de manteni r<br />
unides la medicina i la cirurgia ,<br />
ni tampoc per les Corts, fets qu e<br />
van provocar la dimissió immediata,<br />
entre altres personalitat s<br />
mèdiques, de Mateo Seoane, que<br />
va abandonar tots els càrrecs otï -<br />
cials. D'altra banda, resultava<br />
irritant el nomenament gairebé<br />
massiu dels antics professor s<br />
del Col•legi de San Carlos com a<br />
catedràtics de la nova Facultat .<br />
En tercer IIoc, aquest nomena -<br />
ment es feia per mèrits i am b<br />
uns emoluments irritantmen t<br />
superiors als dels antics catedràtics<br />
universitaris . Encara<br />
agreujava més la situació el fe t<br />
que entre els nous professors<br />
als quals s'atorgava càtedr a<br />
sense cap mena de concurs, figurava<br />
el mateix Pere Mata, a l<br />
qual, sense cap dissimulació, l a<br />
Reial ordre de 21 d'octubre, relativa<br />
a la provisió en propieta t
de les càtedres, concedia tot a<br />
mena de ditirambes enfront d e<br />
la concisió de la resta de nomenaments<br />
.<br />
Així es comprèn el que escrivi a<br />
el Boletín de medicina. Cir'ugía ií<br />
harmac'ia tan sols cinc dies després<br />
de la publicació del nou pla :<br />
"però no podem prescindir ni u n<br />
sol moment de cridar l'atenció d e<br />
nombrosos lectors i de la class e<br />
tota envers el que l'arranjamen t<br />
conté del personal de I'ensenyamenl<br />
i la refosa de les antigue s<br />
classes de professors : arranjament<br />
que més aviat podria ano -<br />
menar-se desorganització i qu e<br />
respecte de la ciència de guari r<br />
és el mateix aproximadament qu e<br />
les bombes, trets de metralla .<br />
càrregues de cavalleria i cops d e<br />
sabre que arreu s'observa en el s<br />
malaurats temps que coneixem .<br />
Efectivament, no es pot cometre<br />
abús més gran de totes les lleis d e<br />
la justícia i de l'equitat . ni espol i<br />
més violent de tots els drets i interessos<br />
adquirits, que el que e s<br />
comet a l'arranjament esmenta t<br />
amb els individus, corporacion s<br />
i classes de professors que n o<br />
sigui un curt i triat nombre d e<br />
predilectes, en favor i per a úni c<br />
i exclusiu profit deis quals, sembla<br />
haver estat fet intencionada -<br />
ment" .<br />
Pere a més, el que passarà a l a<br />
nostra Facultat de Medicina i Ci -<br />
rurgia amb el nou pla és que, am b<br />
el pretext d'uniformitat de le s<br />
classes facultatives i de l'ensenyament,<br />
l'article 50 complica en -<br />
cara més el problema heretat d e<br />
la multiplicitat de títols acadèmics.<br />
Vegem-ho, si no :<br />
Pere Castelló i Ginesta .<br />
33<br />
"Per tal d'uniformar tant co m<br />
sigui possible les classes de facultatius<br />
i acomodar-les al no u<br />
pla s'hauran d'observar les següents<br />
regles :<br />
1. Els doctors i llicenciats e n<br />
Medicina i Cirurgia rebran e l<br />
nou títol de doctor en (lèncie s<br />
Mèdiques simplement presentant<br />
l'antic diploma .<br />
2. Els doctors en Medicina, e n<br />
Cirurgia . els llicenciats en un a<br />
d'aquestes dues professions i el s<br />
metges, obtindran el nou títol d e<br />
doctor en Ciències Mèdique s<br />
quan presentin . els que tingui n<br />
deu anys de pr►ctica, una memò -<br />
ria sobre un punt de la ciència .<br />
la professió del qual no comprengui<br />
el seu antic gran . i la<br />
resta s'hauran de subjectar a u n<br />
examen teoricopràctic en una d e<br />
les facultats, que haurà de se r<br />
sobre la cirurgia, per als graduats<br />
en Medicina, i sobre l a<br />
medicina, per als graduats e n<br />
Cirurgia" .<br />
A continuació, sobrecarregant encara<br />
més les tasques dels professors<br />
de la nova Facultat. l'articl e<br />
53 establia les corresponent s<br />
possibilitats d'obtenció del no u<br />
títol per als alumnes medicocirurgians<br />
i els cirurgians de ter -<br />
cera classe, de manera que el s<br />
alumnes de les antigues universitats<br />
haurien de prosseguir el s<br />
estudis a Madrid (o Barcelona) .
Però al marge d'aquest gravíssim<br />
problema d'anivellament qu e<br />
més endavant donaria la possibilitat<br />
que un sagnador es convertís<br />
ràpidament en metge-cirurgià,<br />
cal reconeixer que el no u<br />
pla d'estudis comportava per a<br />
la Facultat un gran avenç, corn<br />
era l'entrada en el professorat -<br />
més o menys criticada, tal co m<br />
acabem de veure- de metges i cirurgians<br />
molt valuosos, procedents<br />
del Collegi de San Carlos<br />
(Joan Castelló . Joaquín Hysern .<br />
Ramon Capdevila, Ramon Frau .<br />
Melchor Sánchez Toca, Dieg o<br />
Argumosa . Bonifacio Gutiérrez ,<br />
Tomás Corral), i aconseguia qu e<br />
la medicina madrilenya . a base<br />
de fer-la prevaler, es posés a l<br />
dia . juntament arno Barcelona - i<br />
poc després amb Cadis-, mentre<br />
que es postergava els altres centres<br />
superiors d'ensenyament ,<br />
que quedaven condemnats a l a<br />
categoria de Col•legis de Pràctics<br />
.<br />
Universiial napoleònica<br />
o humboldltiana ?<br />
El que hem exposat fins ara obliga<br />
a fer una anàlisi del contingut i<br />
I'esperil del nou pla d'estudis, a l<br />
marge dels avatars esmentats . A<br />
pruner cop d'ull, els metges i cirurgians<br />
que d'aleshores enç à<br />
estudiessin a Madrid -deixem a l<br />
marge el problema dels Farmacéutics,<br />
que només van estar<br />
units amb els altres durant do s<br />
anys- es van trobar amb l a<br />
preséncia al seu currículum d e<br />
les ciències físiques i químiques ,<br />
la botànica, la zoologia i la mineralogia<br />
com a formació bàsica<br />
. així com de la medicina lega l<br />
i la higiene pública i privada .<br />
Una altra novetat important er a<br />
el fel que a més de les càtedres<br />
de Patologia Mèdica i Quirúrgica<br />
. les de Clínica de totes due s<br />
especialitats es desdoblaven pe r<br />
ser regides per dos catedràtics .<br />
Què significava aquesta potenciació<br />
de la docència clínica? .<br />
Amb el pla de 1843 l'ensenya -<br />
ment de la medicina en general ,<br />
i en concret i de manera mol t<br />
decisiva el de la Facultat de Madrid<br />
. optava per un dels dos models<br />
docents que des del darre r<br />
terç del segle XVIII dominaven a<br />
Europa . D'una banda . després<br />
de la Revolució del 1779, Vensenyament<br />
de la medicina havia<br />
34<br />
sofert a França una profund a<br />
transformació, i ara es fonamen -<br />
tava en la pràctica clínica, e n<br />
l "'empirisme sensualista" i e n<br />
l "'hipocratisme" . D'acord am b<br />
aquesta mentalitat, la reform a<br />
de la medicina que es va portar<br />
a terme al país veí l'any 179 5<br />
concedí prioritat a l'aprenentatg e<br />
"experimental" . i sobretot "clínic".<br />
L'ensenyament de la medicina ,<br />
centralitzat, és fonamentalment<br />
clínic, i es desenvolupa a l'hospital<br />
i a la capçalera del malalt a<br />
través de les famoses lesions diniques<br />
dels grans mestres .<br />
L'ensenyament pràctic de les as -<br />
signatures bàsiques queda limitat<br />
a la dissecció anatòmica, i ,<br />
de manera no obligatòria . de s<br />
del 1823 . a exercicis de química<br />
i de fisiologia .<br />
D'altra banda, el model alemany<br />
que en aquell temps apareix<br />
també a Europa, fonamentalmen t<br />
per obra de Humboldt . també té<br />
com a raó última la necessita t<br />
d'una reforma d'acord amb la si -<br />
tuació nacional i ideològica de<br />
l'Alemanya idealista i romàntica .<br />
Si la reforma metodològica francesa<br />
condueix a un ensenyamen t<br />
eminentment pràctic i clínic, la<br />
Pere Mata i Fontanet .
35<br />
germànica té un caràcter bàsicament<br />
teòric, recolzat en l a<br />
doctrina de la ciència, pròpia d e<br />
l'idealisme fichteà . EI gran principi<br />
de la Universitat alemany a<br />
del segle XIX -juntament am b<br />
l'autonomia i la llibertat acadèmica-<br />
serà l'establiment de l a<br />
"unitat d'investigació i docència" :<br />
la investigació s'ha de fer a l a<br />
universitat, cosa que obliga a<br />
crear aquells grans instituts qu e<br />
tanta importància tindran en e l<br />
desenvolupament de gran part<br />
de la investigació bàsica a to t<br />
Europa durant la segona meita t<br />
del segle XIX . Enfront de la medicina<br />
clínica francesa, la medicina<br />
germànica es concep co m<br />
una °ciència natural" constituïda<br />
per un cúmul de discipline s<br />
bàsiques que Ii fan de recolza -<br />
ment i que fan de la clínica u n<br />
saber científic que s'interpret a<br />
des d'aquestes ciències bàsiques<br />
. l1Institut d'Investigació . la<br />
lliçó magistral i el seminari seran<br />
els tres grans recursos de la Fa -<br />
cultat de medicina alemanya .<br />
A l'hora de triar . Espanya optarà<br />
. al 1843, pel model francè s<br />
o napoleònic : un sistema centra -<br />
lista i centralitzat que ofega qual -<br />
sevol intent d'autonomia i que t é<br />
corn a conseqüència el fet que e s<br />
limita a l'aprenentatge amb cert a<br />
suficiència de l'ofici de clínic . L a<br />
medicina teòrica, la investigaci ó
àsica, no tenen cabuda a le s<br />
nostres aules. A falta d'una vid a<br />
científica característica, la comu -<br />
nicació d'I;spanya amb Europa<br />
va adoptar la forma de còpia o<br />
imitació servil d'allò que es fa a<br />
França .<br />
Es natural que fos així . Pere<br />
Mata, artífex . tal com hem vist ,<br />
de la reforma docent, havia esta t<br />
un dels progressistes emigrats a<br />
França, on va aprendre medicina<br />
legal i toxicologia amb Orfila ,<br />
amb qui va viure el nou ambien t<br />
de la medicina francesa duran t<br />
els anys [renta del nou segle .<br />
D'altra banda . la situació qu e<br />
vivia el nostre país, que sorti a<br />
(l'una guerra . encara amb el record<br />
de la repressió absolutista ,<br />
esqueixat ideològicament pe l<br />
que fa al futur immediat de l a<br />
ciència ; tot plegat va inclinar la<br />
balança cap al model francès .<br />
La Facultat de Medicina de Madrid,<br />
doncs, neix amb aques t<br />
perfil afrancesa[ i amb vocaci ó<br />
eminentment teòrica . Dany 1840<br />
Sánchez 'l'oca ja clamava per u n<br />
pla docent que fes més com -<br />
plets, més fàcils i més "filosò -<br />
Fies" els estudis de la ciència d e<br />
guarir. Aquest serà el lema de la<br />
nostra Facultat, que complira n<br />
tots els catedràtics i que farà<br />
que, quan el titular de Fisiologi a<br />
Joaquín de 1lysern provi d'incor -<br />
porar a l'ensenyament "la seva<br />
habilitat i perspicàcia com a experimentador",<br />
tal com aban s<br />
ho havia inicial al Col•legi de<br />
San Carlos . El Crisol el censur i<br />
dient que "és massa deixat, dón a<br />
molla importància als experiments,<br />
i el temps que es perd en<br />
preparacions no es pot guanya r<br />
en el desenvolupament necessa -<br />
ri de la doctrina, tal com ho requereix<br />
l'índole de la seva càtedra".<br />
La primacia de la clínica, d'altra<br />
banda, es reflecteix en la mateixa<br />
estructura material de la Facultat<br />
de Medicina, on l'Hospita l<br />
Clínic té un paper tan fonamen -<br />
tal que fins i tol obliga a ampliar-lo,<br />
el 1846, amb la conces -<br />
sió del pis principal de l'ala d e<br />
l'Hospital General contigua a<br />
l'edifici de la Facultat . Amb això ,<br />
es dirà, es dota "la primera Es -<br />
cola mèdica del Regne de clíniques<br />
suficients per satisfer le s<br />
més urgents necessitats de I'ensenyament".<br />
36<br />
L'anhellament facultati u<br />
Aviat s'acabarà la situació d e<br />
privilegi de Madrid i Barcelona<br />
. El 1845 . sospitant aliò qu e<br />
aviat serà realitat. la Faculta t<br />
de Medicina de San Carlos dirigeix<br />
al Congrés una exposi -<br />
ció perquè no es redueixi gen s<br />
el pressupost que Ii ha destinat<br />
el govern . Les Corts, però ,<br />
rebaixen 300 .000 rals a les<br />
assignacions de les dues Facultats<br />
de Medicina . 1 aviat, e l<br />
17 de setembre, la reina Isabel<br />
II sanciona un reial decre t<br />
firma' per Antonio Gil de Zárate<br />
que suprimeix els Col•legi s<br />
de Pràctics i estableix cinc Facultats<br />
de Medicina a Madrid ,<br />
Barcelona, Santiago, Valènci a<br />
i Cadis, de les quals d'ara en -<br />
davant en sortirà una sol a<br />
classe de facultatius : °metgescirurgians"<br />
. Després d'obteni r<br />
el grau de batxiller en filosofi a<br />
-cinc cursos- i de fer un curs<br />
preparatori de ciències naturals,<br />
l'estudi de la medicina i<br />
la cirurgia reunides es Farà e n<br />
set anys, fins al grau de "llicenciat<br />
en Medicina", diploma<br />
que autoritza l'exercici de l a<br />
professió . En el cinquè curs e s<br />
rep el grau de "batxiller", i pe r<br />
al de "doctor" es necessitar à<br />
dos anys més d'estudis . 1 e n<br />
arribar en aquest punt . el le-
gislador estableix novament e l<br />
privilegi, ara únic, de la Facullal<br />
de Medicina de Madrid :<br />
aquest darrer títol de doctor<br />
en medicina només es podr à<br />
cursar a la Facultat de Madrid .<br />
Juntament amb el privileg i<br />
centralista, el pes d'una nova<br />
càrrega docent . Si fins aleshores<br />
havia estat missió dei s<br />
Col . legis de Pràctics el mira r<br />
d'unificar els diferents títol s<br />
subalterns sota la denomina -<br />
ció de "pràctics en l'art de gua -<br />
rir", ara, havent estat convertida<br />
en una més de les cinc ,<br />
sobre la Facultat de Medicin a<br />
de Madrid recau també l'obligació<br />
de prosseguir les peripècies<br />
anivelladores d'aquests<br />
diferents títols que es mantenien<br />
des del començament d e<br />
segle : practicants d'hospitals ,<br />
cirurgians de diverses classes ;<br />
a banda de començar, a travé s<br />
d'un seguit de disposicion s<br />
complementàries, la regulaci ó<br />
del trànsit a què va donar llo c<br />
el nou pla d'estudis : conclusi ó<br />
del currículum d'aquells qu e<br />
encara no havien obtingut e l<br />
títol de pràctics en l'art d e<br />
guarir en els suprimits Co l . legis<br />
de Pràctics; conclusió deis estudis<br />
d'aquells que havien començat<br />
els de medicina a le s<br />
universitats d'acord amb l'arranjament<br />
provisional del 29<br />
d'octubre de 1836 ; concessió rúrgica creant una nova espè -<br />
del títol de llicenciats en medi- cie de facultatius : els minis -<br />
cina als cirurgians llatins de trasts .<br />
1829 ; conversió deis metge s<br />
purs en metges-cirurgians i<br />
dels doctors en ciències mèdiques<br />
o només en medicina o e n<br />
cirurgia al nou grau de doctor ,<br />
etc. Per complicar encara mé s<br />
la qüestió, les noves facultat s<br />
incrementaven la classe qui- I ;antic Iluepital Clínic de San CarluF
Centralisme, unita t<br />
i unit'ormitat<br />
1 mentrestant, darrere el teló d e<br />
fons d'aquesta anarquia a qu è<br />
s'incorporava la nostra Faculta t<br />
de Medicina, què significava e l<br />
pla d'estudis de Gil de/,árate e n<br />
la formació dels nous metges<br />
que havien d'alternar a les aule s<br />
amb la població que buscava a<br />
qualsevol preu l'anivellament ?<br />
I)e fet, ben poc : es conserven ,<br />
més reduïdes, la Física i la Química<br />
mèdica . la Història Natural ,<br />
així com la Higiene i la Medicin a<br />
Legal : la resta del currículum e s<br />
manté igual . Més transcendència,<br />
però, tenen per a la Faculta t<br />
de San Carlos dos fets . sembl a<br />
que sense relació amb els estudis.<br />
però de més transcendènci a<br />
política: la separació definitiv a<br />
de la Facultat de Farmàcia, qu e<br />
s'independitza de la de Medicina<br />
. f . sobretot, la integració d e<br />
San Carlos a la Universitat qu e<br />
aviat s'anomenarà "Central" . Uns<br />
quants anys després d'aquest<br />
fet. I,etamendi glossarà, amb e l<br />
seu estil barroc i que deixa traslluir<br />
encara l'esperit autonòmi c<br />
de la Facultat, el que anomen a<br />
el període de la "incorporació "<br />
de San Carlos a la Universitat .<br />
"Per tal com en l'ordre vivent le s<br />
incorporacions no es fan pe r<br />
simples dictàmens de la humana<br />
voluntat, mal que aquesta sigu i<br />
legítima i suprema, sinó que ca l<br />
comptar amb el factor `temps' .<br />
hom pot afirmar que al 1845 el<br />
que va succeir va ser el comença -<br />
ment d'un veritable període ('in -<br />
corporació, durant el qual, d e<br />
part de la Facultat la nostàlgi a<br />
de la perduda i benastruga autonomia<br />
. i de parí del govern de S .<br />
M . l'assenyat reconeixement d e<br />
la respectabilitat d'un tal dolor .<br />
varen provocar corrents governatius<br />
de protecció i foment ver s<br />
una Escola, com la de Medicina ,<br />
que no podia, de cap manera ,<br />
rebre el mateix tracte que les al -<br />
tres de la Universitat, ni que le s<br />
altres mèdiques del Regne . D'aquest<br />
benefici d'una sàvia distin -<br />
ció (per desgràcia raríssima e n<br />
la nostra història administrativa )<br />
entre 'unitat' i 'uniformitat', e n<br />
gaudí la Facultat de Medicina d e<br />
Madrid durant uns trenta-si s<br />
anys. tot i que sempre en progres -<br />
siu descens, sia perquè ella s'anava<br />
resignant a la dependènci a<br />
sia perquè allò que es feia e n<br />
favor seu no era natural que e l<br />
govern de S . N1 ., dins de l a<br />
tendència assimilista que se -<br />
guia . ho acordés amb caràcte r<br />
fonamental i permanent" .<br />
No canvia res en els estudis d e<br />
la nostra Facultat de Medicina<br />
amb el pla de 8 de juliol d e<br />
1847, quan era ministre d'lns -<br />
38<br />
lrucció Pública el moderat Nicomedes<br />
Pastor Díaz . Com a confirmació<br />
de les paraules de Letamendi<br />
. escrites molts any s<br />
després . 11a Gaceta Illédica d e<br />
novembre de 1848 ofereix un a<br />
visió molt optimista de què és l a<br />
Facultat : "No s'omet res pe r<br />
poder reunir bons mitjans a l a<br />
Facultat de Medicina . que té a l<br />
capdavant caps zelosos i ente -<br />
sos . L'amfiteatre està ben servit .<br />
Els gabinets s'enriqueixen diàriament<br />
amb noves preparacions ,<br />
i s'han augmentat amb una magnífica<br />
col•lecció de làmines d'afeccions<br />
cutànies i sifilítiques d e<br />
cartó pedra, col locada en u n<br />
local fet a posta per a estudiarles.<br />
La biblioteca també ha rebut ,<br />
i continua adquirint un notabl e<br />
increment ; s'ha proporciona l<br />
bones caixes d'instruments operatoris<br />
i d'exploració per a servir<br />
les corresponents assignatures<br />
: la càtedra de Matèria Mèdic a<br />
ha eixamplat la col lecció d e<br />
substàncies que li corresponen :<br />
les clíniques . finalment . i el laboratori<br />
químic que els ha d e<br />
servestan preparades i creie m<br />
que ben aviat tindrem la satisfacció<br />
de veure-les en ús" . No és<br />
evident . en aquest informe, u n<br />
clar exemple d'aquest "benefic i<br />
d'una sàvia distinció" que ta n<br />
explícitament confessa Lelamendi<br />
?
Una altra vegada els<br />
privilegi s<br />
30 d'agost de 1849 . Juan Brav o<br />
Murillo modifica profundamen t<br />
('estatus de l'ensenyament mèdic :<br />
la Facultat de Medicina de Madrid<br />
. juntament amb les de Barcelona<br />
i Cadis -enyorament del s<br />
vells col•Iegis de cirurgia?- . se l a<br />
faculta per a l'ensenyament superior,<br />
mentre que les anterior s<br />
Facultats de València i Santiago .<br />
així com dues de noves a Grana -<br />
da i a Salamanca, esdevenen Es -<br />
coles de segona classe. Des d e<br />
la controvertida opinió, no admesa<br />
per la classe mèdica, d'un a<br />
manca de facultatius que minva<br />
l'assistència de la població . i<br />
d'una disminució dels alumne s<br />
matriculats a causa de l'alt pre u<br />
de la carrera, es confereix ara a<br />
Madrid . Barcelona i Cadis la formació<br />
de metges que tinguin le s<br />
facultats "no solament de tote s<br />
les branques de la medicina qu e<br />
tenen relació directa amb el guariment<br />
de les malalties . sinó<br />
també de les que tenen relaci ó<br />
amb el govern deis pobles, am b<br />
l'administració de justícia i am b<br />
la literatura mèdica . i es dón a<br />
una instrucció extensa i completa<br />
en aquestes branques i en le s<br />
anteriors" .<br />
A títol de curiositat, que no altera<br />
la vida de la Facultat de Medi -<br />
cinc, indicarem que el gener de l<br />
1850, i per raons que no fan a l<br />
cas, s'hi creen dues càtedres ,<br />
l'una de medicina homeopàtica i<br />
l'altra de clínica homeopàtica ,<br />
que no s'estableixen en el mateix<br />
edifici de la Facultat i que no so -<br />
breviuran . iii ha una altra cos a<br />
que l'immediat pla d'estudis d e<br />
Seijas Lozano (agost del 1850 )<br />
aporta a la història de la Facultat :<br />
la designació oficial de la nostr a<br />
Universitat com a "central", aix í<br />
corn l'intent de crear a la Facultat<br />
de Medicina tres noves assig -<br />
natures : "L'extensió de branques<br />
que la medicina abraça ha fet e n<br />
tots els temps que alguns professors<br />
es dediquin a determinades<br />
especialitats, i conreant-le s<br />
de manera exclusiva, hi han adquirit<br />
gran renom . i han donat<br />
impuls a la ciència amb els seu s<br />
avenços ( . . .) .l'res ensenyament s<br />
especials semblen avui els mé s<br />
indispensables : el de malaltie s<br />
sifilítiques, el d'afeccions cutànies<br />
i el de malalties dels ulls" .<br />
Les tres noves càtedres, amb le s<br />
clíniques respectives, són d e<br />
moment d'assistència voluntàri a<br />
i gratuita . Però no cantem victò -<br />
ria : totes tres se suprimeixen e l<br />
mes de setembre de l'any següent<br />
.<br />
Després dels desordres dels estudiants<br />
que hi va haver l'any<br />
1851 a la Universitat, amb motiu<br />
39<br />
de l'augment de preu de les matrícules<br />
-cal remarcar que l a<br />
participació de San Carlos v a<br />
ser mínima-, sembla que als estudis<br />
mèdics hi impera la calm a<br />
durant uns quants anys .
La consolidació d'u n<br />
procé s<br />
En acabar el bienni progressis -<br />
ta, novament els moderats tornen<br />
al poder. i essent ministre<br />
de Foment Claudio Moyano es<br />
promulga una I,Iei de Bases d e<br />
la Instrucció Pública . que va<br />
articular el mateix ministre al<br />
setembre d'aquell any. Pel qu e<br />
fa a la Facultat de Madrid . torn a<br />
al mateix rang que les sis restants<br />
(Barcelona . Cadis . València<br />
. Valladolid . Granada i Santiago)<br />
. manté els mateixos grati s<br />
acadèmics i crea els títols de<br />
I ;anliga Faculta' de Medicina dv San Carlos .<br />
°metge-cirurgià habilitat" i "practicant"<br />
. fel que accentua el problema<br />
de l'anivellament acadèmic<br />
. En realitat. tal com afirme n<br />
M . i J . E . Peset . la "I,1ei Moya -<br />
no" tan sols consolida un procés<br />
que havia obert el Pla Gi l<br />
de 'ácrale del 1845 . les reformes<br />
del qual ja les havien dut a<br />
terme els ministeris moderat s<br />
anteriors . D'acord ami) l'esquema<br />
que proposen els aulors citats,<br />
lleugerament ampliat, e l<br />
currículum a la nostra Faculta t<br />
constava de quatre nuclis essencials<br />
: al primer, les assignatures<br />
que proporcionaven un a<br />
visió àmplia del futur metge<br />
sobre les ciències naturals relacionades<br />
amb la medicina ,<br />
com ara la Física, la Química o<br />
la História Natural, que s'estudiaven<br />
a la Vacullat de Ciències<br />
. Després, un segon nucl i<br />
bàsic . on l'Anatomia descriptiva<br />
-a la qual 1'anatomista i cap -<br />
davanter de la mieroscópi a<br />
Fourquet agrega una incipien t<br />
anatomia general . Histologia i<br />
Anatomia transcendental- . l a<br />
Fisiologia, la Higiene privada i<br />
la Terapèutica . Farmacologia i<br />
Art de receptar, al costal d e<br />
l'Anatomia patológica, el dota -<br />
ven dels elements essencials .<br />
En el tercer, la Patologia gene -<br />
ral, la Patologia mèdica i la Patologia<br />
quirúrgica es completa -
ven amb la Clínica . Finalment ,<br />
algunes especialitats com ara<br />
l'Obstetrícia i Malalties de l a<br />
dona i dels nens, la Medicin a<br />
legal i la Toxicologia, i la Higiene<br />
pública . Tots aquests nuclis<br />
constituïen el grau de batxiller ;<br />
la llicenciatura i el doctora t<br />
eren una ampliació -una pràctica<br />
o clínica més àmplies- de les<br />
diverses assignatures, afeginthi,<br />
com a novetat, en el períod e<br />
de doctorat, la Bibliografia i<br />
Història crítica de la Medicina .<br />
Com es pot comprovar, es trac -<br />
ta ('una formació enteramen t<br />
clínica, que tendeix a faculta r<br />
l'estudiant per a l'exercici professional,<br />
des del punt de vista<br />
assistencial i de la prevenció<br />
incipient, però que es manté a l<br />
marge de la investigació de laboratori<br />
. Per aquesta raó, e l<br />
preàmbul de la modificació del s<br />
estudis mèdics coneguda co m<br />
Pla Catalina i Del Amo, feta e l<br />
1866 per Manuel de Orovio, é s<br />
extraordinàriament revelador :<br />
"Es indispensable -diu- fixar u n<br />
pla d'ensenyament d'estructura<br />
senzilla, metòdic, raonable i<br />
que comprengui tots aquell s<br />
coneixements que constitueixen<br />
avui dia la ciència en el seu<br />
admirable desenvolupament ,<br />
en el seu meravellós vol per regions<br />
fins fa poc temps desconegudes<br />
( . . .) Es indispensable<br />
que es conservin i es reorganit- trestant, al currículum aparei x<br />
zin a Espanya les necessàries la Fisiologia experimental e n<br />
Escotes de Ciències Mèdiques dies alterns .<br />
per tal de dotar de facultatiu s<br />
hàbils i competents tots els po -<br />
bles de la Monarquia : és indispensable<br />
que a la Universita t<br />
Central hi hagi una Facultat d e<br />
Medicina completa, a l'alçad a<br />
de les primeres d'Europa ( . . . )<br />
Les ciències mèdiques tenen, a<br />
més de l'aspecte teòric elevat ,<br />
difícil, transcendental, un caràc -<br />
ter pràctic i experimental que a<br />
l'època present sobresurt més<br />
que en qualsevol altra : els instruments<br />
anatomicofisiològics ,<br />
els grans gabinets i museus ,<br />
les clíniques degudament orga -<br />
nitzades són elements d'ensen -<br />
yament sense els quals les mé s<br />
sàvies explicacions dels Mestre s<br />
serien estèrils" . Immediatament ,<br />
però, sorgeix la pregunta : es<br />
disposava de finançament ade -<br />
quat, a l'època isabelina, pe r<br />
donar sentit a aquestes reformes?<br />
. Amb les declaracions d e<br />
propòsits no n'hi havia prou ;<br />
potser per aquesta raó en e l<br />
pla que comento ara se suggeria<br />
la possibilitat de reduir e l<br />
nombre de Facultats de Medicina,<br />
a fi que n"'hi hagi poques ,<br />
però ben organitzades, ben as -<br />
sortides de tots els mitjans<br />
d'ensenyament, segons les necessitats<br />
d'aquest temps" . Men -<br />
41
Fracassos i è'iis de "La<br />
Gloriosa "<br />
1)ivuil mesos més tard . a Cadis .<br />
les primeres canonades de l'esquadra<br />
de 'I'opete destrueixen<br />
utòpics projectes i miserable s<br />
realitats . Tol just triomfar la<br />
Gloriosa, el 21 d'octubre de 1868<br />
Manuel Ruiz Zorrilla . ministr e<br />
de Foment, signa un decret . que<br />
es publica el dia 27, el preàmbul<br />
del qual constitueix la més exaltada<br />
apologia de la lliberta t<br />
d'ensenyament . "La llibertat qu e<br />
proclama el Govern en la instrucció<br />
primària és igualmen t<br />
justa i útil per a la resta . Essent<br />
el cas que l'ensenyament servei x<br />
per a propagar la veritat . conrear<br />
la intel 1i0ncia i corregir el s<br />
costums . és absurd tancar-l a<br />
dins dels estrets límits dels establiments<br />
públics . Com més<br />
42<br />
gran sigui el nombre dels qui en -<br />
senyen, més gran será també e l<br />
de les verilal,s que es propaguin .<br />
el de les inlelliOncies que es<br />
conreïn i el deis mals costum s<br />
que es corregeixin" . En conseqüència<br />
. queda derogada tota la<br />
legislació del 1866 sobre I'ensenyamenl<br />
de la Medicina . e s<br />
restableix la de 1857 "en tot all ò<br />
que no s'oposi a les disposicion s<br />
que conté aquest decret", es de -
clara l'ensenyament lliure en tot s<br />
els graus i classes i s'autoritz a<br />
tots els espanyols a fundar establiments<br />
d'ensenyament . Quine s<br />
conseqüències tindrà tot aix ò<br />
per a la Facultat de Medicina d e<br />
Madrid? . Per començar, perd e l<br />
privilegi de l'ensenyament de l<br />
doctorat, que ara es podrà fer a<br />
toles les facultats de província ,<br />
a les quals "una exagerada centralització<br />
els el va arrabassar" ;<br />
es destitueix tots els cadedràtic s<br />
titllats de "reaccionaris" (Asuero,<br />
Santero, Calvo i Martín, entr e<br />
altres) ; es nomena nous professors<br />
entre els facultatius de I' -<br />
1lospital General i entre aquell s<br />
que feien repàs lliure (corn ar a<br />
Pedro González de Velasco) ; e s<br />
creen I'Ateneo Médico Escolar .<br />
amb la intenció de contribuir a<br />
l'ensenyament lliure . i les classes<br />
nocturnes "populars" : e s<br />
constitueixen jurats permanent s<br />
d'exàmens i graus ; se suprimeixen<br />
les clíniques de la Faculta t<br />
(mèdica, quirúrgica, de Patologia<br />
general i d'Obstetrícia i Malalties<br />
de la (lona) i es torna el s<br />
locals a I'Ilospital General, o n<br />
Diego de Argumosa explicant una lliçó de ci-<br />
rurgia .<br />
s'estableix l'ensenyament -tot i<br />
que a càrrec dels catedràtics d e<br />
la facultat-, així corn una Escol a<br />
Lliure Teoricopràctica de medicina<br />
i cirurgia . Enfront del cao s<br />
que comportarà tot plegat per a<br />
la Facultat, unes dades positive s<br />
però de moment al marge de l<br />
tema que ens ocupa : la revoluci ó<br />
del 1868 va acabar el vergonyó s<br />
problema de I"'anivellament" d e<br />
títols professionals, xacra qu e<br />
s'arrossegava des de la primer a<br />
meitat del segle, fins al pun t<br />
que . segons el testimoni d'h; 1<br />
Siglo Médico, durant els tres primers<br />
anys de llibertat d'ensenyament<br />
van aconseguir el títol d e<br />
doctors en medicina i cirurgi a<br />
tres mil cirurgians. A més, le s<br />
Escoles lliures, que promovie n<br />
els grups més avançats de l a<br />
professió mèdica, contra la inèrcia<br />
habitual de les institucion s<br />
oficials, es van convertir en centres<br />
d'avantguarda, principal -<br />
ment pel que fa al conreu pràctic<br />
de les disciplines bàsiques d'all ò<br />
que López Piñero ha denomina t<br />
"medicina de laboratori" .<br />
43<br />
Monarquia provisional i<br />
República<br />
És evident que . després de la Re -<br />
volució i del breu regnat d'Ama -<br />
deu de Savoia, la situació de l a<br />
Facultat de Medicina no podi a<br />
ser més caòtica . Quan cl 187 1<br />
Montejo y Robledo, ministre d e<br />
Foment de la nova monarquia .<br />
en va intentar fer la reforma, v a<br />
escriure : "La facultat de medicina<br />
està en estat anòmal com a<br />
conseqüència de les diverses reformes<br />
que s'hi ha intentat fer i<br />
no han permès sempre de proveir-ne<br />
les càtedres d'acord am b<br />
les prescripcions legals que s'h a<br />
observat en altres Facultats .<br />
Aquest estat anòmal ocasion a<br />
freqiients disgustos, conflictes i<br />
dificultats ( . . .) que es promoue n<br />
entre aquells que . amb el millo r<br />
desig. aspiren a construir un a<br />
Escola de Medicina digna de l a<br />
capital d'Espanya i de les glorio -<br />
ses tradicions de l'antic Col•leg i<br />
de San Carlos" . Clarivident . Montejo<br />
reconeix que el seu ministeri<br />
no pot fer res quant a l'organització<br />
científica de la Facultat .<br />
i per aquesta raó només s'ocuparà<br />
de l'organització externa .<br />
No podrà iniciar-la : l'any 1873<br />
es proclama la República, a l<br />
compte de la qual s'ha d'anota r<br />
la immediata creació, l'abril rie l<br />
mateix any, d'una càtedra d'lIis -
tologia Normal a la Facultat d e<br />
Madrid, que aviat, amb la Restauració,<br />
es farà obligatòria a l<br />
doctorat . La resta del currículum<br />
manté les característique s<br />
tradicionals . D'aquesta manera ,<br />
El Siglo Médico, en aquest any<br />
de la proclamació de la República,<br />
denuncia una vegada mé s<br />
que "l'assignatura de Fisiologi a<br />
s'hi segueix donant de memòria<br />
des de fa anys ( . . .) perquè el s<br />
catedràtics que se n'encarreguen<br />
solen creure convenient n o<br />
fer demostracions experimentals"<br />
.<br />
La Restauraci ó<br />
1 novament, el 1875, la Restauració<br />
monàrquica en la figur a<br />
d'Alfons Xll . La Restauració canovista<br />
-escriuen M . i J . L . Pesetva<br />
comportar la definitiva entrada<br />
de les ciències modernes a l a<br />
Universitat. si bé aquesta intromissió<br />
en la vella estructura administrativa<br />
i clerical no es v a<br />
fer sense tensions . Per començar,<br />
la Facultat de Medicina recupera<br />
com a Hospital Clínic l'antig a<br />
ala de l'Hospital General que<br />
havia perdut el 1868. i inicia els<br />
estudis d'una nova professió, l a<br />
de "cirurgià-dentista" . Mentrestant<br />
. el restituït Reial Consel l<br />
d'instrucció Pública comença a<br />
informar, vigilar, controlar i programar<br />
. La tasca és àrdua per -<br />
què ha de tendir tant a adequa r<br />
la legistació al nou ordenamen t<br />
jurídic com a establir les relacions<br />
entre l'ensenyament humanista<br />
i el científic i l'educaci ó<br />
tècnica i professional . No s'arriba<br />
a cap conclusió perquè conservadors<br />
i liberals discuteixen<br />
sense entendre's sobre la vell a<br />
polèmica entre universitat napoleònica<br />
i universitat humboldtiana<br />
. El 1880, Fermín Lasala signa<br />
un nou pla d'estudis per a medicina<br />
que prova d'introduir al currículum<br />
alguns estudis suplementaris<br />
i un nombre més gran<br />
44<br />
de cursos, tot i que no gosa establir<br />
les especialitats de "Malalties<br />
de la vista, de la pell i sifilítica"<br />
que propugna el Consell .<br />
El camí, però, és obert : el pràcticament<br />
nonat pla del marquè s<br />
de Sandoal (va tenir una vigència<br />
de nou dies) parla al 1884 d e<br />
l"'esperit analític i experimentador<br />
de la medicina moderna" ,<br />
que "ha reivindicat la categori a<br />
veritable que correspon, des de l<br />
seu punt de vista, als estudis fisicoquímico-naturals<br />
i als histològics,<br />
i els considera fona -<br />
mentals per al coneixement d e<br />
la vida", i advoca per passar l a<br />
Histologia al període de llicenciatura,<br />
mentre que establei x<br />
l'estudi de determinades especialitats.<br />
Sifilografia, Dermatologia<br />
i Malalties pròpies de l a<br />
dona i del nen, a la llicenciatura :<br />
Neuropatia, Oftalmologia i Oto -<br />
logia al doctorat . També autoritza<br />
els metges de I'líospital d e<br />
fer l'ensenyament oficial . 1 jun t<br />
amb aquest avenç dels estudi s<br />
pràctics, no cal oblidar, diu, el s<br />
estudis especulatius : per això e s<br />
dota la nostra Facultat de Medicina,<br />
com a encarregada de la<br />
docència del doctorat, amb un a<br />
nova càtedra de Filosofia Mèdica,<br />
que s'uneix a la tlistòria crítica<br />
de la Medicina, l'estud i<br />
històric i geogràfic de les princi -<br />
pals epidèmies, l'ampliació d e
l'anàlisi química aplicada a la<br />
medicina (que s'impartirà a l a<br />
Facultat de Farmàcia), així co m<br />
a l'ensenyament de les Neuropaties<br />
i I'Otologia i l'Oftalmologia .<br />
El programa és important i prometedor,<br />
però quedarà només e n<br />
un intent, perquè nou dies mé s<br />
tard, com ja he dit, un reial de -<br />
( ret de 25 de gener en pospos a<br />
l'aplicació davant els "nombrosos<br />
obstacles ( . . .) d'interessos ferits<br />
( . . .) i dificultats de tipus econòmic"<br />
. Una vegada més la societa t<br />
s'ha oposat a la reforma .<br />
Conservadors i neocatòlics miren<br />
els conreadors de les cièncie s<br />
amb recel, perquè hi veuen possibles<br />
enemics . Aquesta actitu d<br />
es mostra a l'obertura del curs<br />
1883-1884, en la qual el catedràtic<br />
de la Facultat de Medicina<br />
. Francisco Javier de Castro ,<br />
va pronunciar un discurs inaugural<br />
que va titular "Entre la veritable<br />
ciència i la fe catòlica n o<br />
ha existit, ni existeixen . ni pode n<br />
existir mai veritables conflictes"<br />
. 1 el problema sorgeix un a<br />
altra vegada al curs següent ,<br />
quan Morayta Sagrario, de la Facultat<br />
de Filosofia . fora de tema<br />
arremet contra els principis tra -<br />
Josep Letamendi .<br />
45
dicionals de la universitat espanyola<br />
. Amb aquest motiu s'obre<br />
una agra i greu polèmica o n<br />
intervenen la premsa política ,<br />
I'F,sglésia i els mateixos estudiants<br />
. Els de San Carlos s'uneixen<br />
a les manifestacions ; les for -<br />
ces públiques entren a la Faculta t<br />
i fins i tot n'ocupen la rodalia : a l<br />
carrer d'Atocha acampen algunes<br />
companyies de guàrdies d'ordre<br />
públic, així com esquadron s<br />
de la Guàrdia Civil . Alguns estudiants<br />
d'altres Facultats s'ha n<br />
unit amb els de Medicina. El catedràtic<br />
Alejandro San Martín fa<br />
causa comuna amb els seus<br />
alumnes, i fins i tot és detingu t<br />
momentàniament . El conflicte<br />
es manté uns quants dics, per ò<br />
afortunadament no es produeixen<br />
víctimes i tot acaba amb u n<br />
consell universitari que condemna<br />
tres alumnes interns de Sa n<br />
Carlos a perdre el curs .<br />
Mentrestant, l'afany d'augmentar<br />
el contingut científic de l a<br />
Faculta!, continua . Ara és Montero<br />
Ríos qui signa, al setembre<br />
del 1886, un altre pla d'estudi s<br />
que en realitat és l'afirmació d e<br />
l'anterior de Sandoal, i inclo u<br />
les càtedres d'l1istologia i de<br />
Malalties de la Infància dins l a<br />
llicenciatura, tot i que amb una<br />
empenta menor a l'entrada d e<br />
les especialitats, sens dubte pe r<br />
raons econòmiques. 'Potes s'hau -<br />
ran d'impartir com a ensenya -<br />
ments especials que no s'estableixen<br />
a totes les Facultats . E l<br />
doctorat madrileny queda am b<br />
Història crítica de la Medicina .<br />
Química biològica, i, a l'àmbit d e<br />
la Facultat de Farmàcia, Anàlis i<br />
química i Ampliació de la Higiene<br />
pública .<br />
46<br />
Empobriment i asfíxi a<br />
Per a la història de la nostra Facultat<br />
és molt important el nomenament<br />
de Josep de Letamendi<br />
com a degà l'octubre de l<br />
1888 . Des del seu nou càrre c<br />
acadèmic, el 3 de desembre de l<br />
mateix any envia al ministre d e<br />
Foment un memorial, que cont é<br />
un resum històric de I'F'scola de<br />
Medicina de Madrid i n'exposa l a<br />
compromesa situació i la urgent<br />
necessitat de reforma en tots els<br />
aspectes, al mateix temps qu e<br />
indica les solucions viables que .<br />
segons la seva opinió . caldri a<br />
prendre pel que fa a local, economia,<br />
clínica i docència .<br />
I1etamendi denuncia com a "període<br />
d'empobriment i asfíxia" e l<br />
que ha sofert la Facultat duran t<br />
el darrer decenni . En el grup de<br />
Facultats universitàries, la de<br />
Medicina és incomparablemen t<br />
la més cara de mantenir, perqu è<br />
és l'única que en tol temps h a<br />
hagut de sostenir, i sosté, viva<br />
competència amb el professorat<br />
lliure dels hospitals . "Dins de l<br />
grup especial de les Facultat s<br />
de medicina espanyoles -prossegueix-,<br />
la de Madrid, la de l a<br />
Universitat Central, obligada pe r<br />
la seva categoria i títol a ser<br />
norma de les de la mateix a<br />
espècie, i sollicitada a competència<br />
més àrdua que qualse -
vol altra a causa de la gran qualitat<br />
de la dotació deis hospital s<br />
metropolitans. ha de ser encara<br />
molt niés cara de fomentar i sostenir<br />
que toles les similars nacionals"<br />
. 1 amb una frase entre<br />
teatral i dramàtica, conclou : "Pe r<br />
a la Facultat de Medicina de l a<br />
Universitat Central no hi ha, din s<br />
de la dignitat i el patriotisme ,<br />
més alternativa que, o dotar-la a<br />
bastament, o suprimir-la" .<br />
Període d'empobriment i asfíxia ,<br />
el qualifica . Perquè, a banda d e<br />
la penúria econòmica, que exposa<br />
amb l'exactitud d'un "mercader<br />
jueu" . segons la frase de l<br />
Dr. Gómez Ocaña, la nostra Facultal<br />
pateix una manca d'espa i<br />
que fa imprescindible aixecar d e<br />
planta un Hospital Clínic modern,<br />
adquirir tota l'ala nord -<br />
oest de l'Hospital General, o<br />
fins i lot adjudicar a la Faculta t<br />
I'Ilospital del Niño Jesús, i habilitar-lo<br />
com a Hospital Clínic .<br />
Tot això, juntament amb una dotació<br />
fixa de quantia suficient i<br />
nous locals clínics, permetria a<br />
la Facultat de Medicina de l a<br />
Universitat Central "manteni r<br />
decorosament el seu prestig i<br />
històric, enmig de la creixen t<br />
competència d'altres centre s<br />
mèdics d'aquesta metròpoli, profusament<br />
assistits, no solamen t<br />
en l'aspecte clínic sinó també e n<br />
el cientificoexperimental" .<br />
Una no%a esperança<br />
A la història de la nostra Faculta t<br />
és especialment important l'an y<br />
1892, en què Santiago Ramón i<br />
Cajal es trasllada eles de Barcelona<br />
a la càtedra d'Histologia d e<br />
Madrid, que fins aleshores havi a<br />
ocupat Aureliano Maestre de<br />
San Juan . Es a Madrid que cul -<br />
minarà la tasca neurohistològica ,<br />
fins que es va jubilar . Un altre<br />
esdeveniment rellevant és la cre -<br />
ació, el 1894, d'un Centre Poligràfic<br />
dependent del deganat ,<br />
que tenia l'objectiu de forma r<br />
col•leccions demostratives e n<br />
cartrons o teles per a les explicacions<br />
de tots els catedràtic s<br />
de les vuit Facultats de Medicin a<br />
de l'Estat .<br />
A la darreria del segle es crea e l<br />
Ministeri d'lnstrucció Pública i<br />
se'n nomena ministre Antoni o<br />
García Alix. En una reial ordr e<br />
de 2 d'agost de 1900 es dispos a<br />
que el degà de la Facultat de Medicina<br />
de Madrid haurà de proposar<br />
al ministeri la maner a<br />
com s'han d'utilitzar els hospitals<br />
i els establiments de l'Esta t<br />
útils per a l'ensenyament, sobre -<br />
tot de les especialitats . Es cite n<br />
concretament San Juan de Dios ,<br />
l'Institut Oftàlmic, la Casa d e<br />
Maternidad, el Niño Jesús i e l<br />
Manicorni de Leganés, així co m<br />
la possibilitat de traslladar el<br />
47<br />
dipòsit judicial de cadàvers a l<br />
local de la Facultat de Medicina .<br />
Això es consolidarà per' un reia l<br />
decret de la presidència del govern<br />
. de 18 de febrer de 19(11 ,<br />
que també autoritza l'ús de l'al a<br />
sencera de l'Hospital Provincia l<br />
que toca amb l'edifici de la Facultat<br />
. D'aquesta manera la mà -<br />
quina del progrés científic de l a<br />
Facultar es posa en marxa, i e s<br />
completa el 1902 . quan el ministre<br />
d'lnstrucció Pública, el comt e<br />
de Romanones, fa obligatiòrie s<br />
per a la llicenciatura les assignatur<br />
res d'Oftalmologia . Otorinolaringologia<br />
i Dermatologia i Sifilografia<br />
-gràcies a la decisiv a<br />
intervenció del degà Julián Calleja-<br />
. El nou currículum el completa<br />
la introducció de l'Antropologia<br />
i de la Psicologia com a<br />
assignatures opcionals per a l<br />
doctoral, com ja ho era la Química<br />
biològica . (;operació la rema -<br />
ta una reforma de l'ensenyamen t<br />
clínic, també obra de Romanones,<br />
que no va ser ben acollid a<br />
pels estudiants i va originar importants<br />
aldarulls a la Faculta t<br />
de Medicina i al carrer.<br />
Però no permetem que els arbres<br />
ens amaguin el bosc . No tot<br />
era progrés i afany científic a l a<br />
Facultat . Rodríguez 1 afora explica<br />
que al 1900 tot era brut a<br />
San Carlos . Algun professor explicava<br />
la classe des del seu al t
sedal amb l'abric i els guants<br />
posats, sense donar les més mínimes<br />
normes d'exploració : un<br />
altre repetia textos de Letamendi<br />
; un tercer vedava qualsevo l<br />
estudi necròpsic dels malalt s<br />
morts "perquè era molt perjudicial<br />
per a l'ensenyament que els<br />
alumnes s'adonessin dels errors<br />
diagnòstics del seu professor" . . .<br />
1 Gregorio Marañón, per la sev a<br />
banda, recordarà més endavan t<br />
que al 1909 la Facultat de Madrid<br />
estava dominada pels "sistemes<br />
filosòfics" i per les doctrines<br />
letamendianes. Això és una<br />
part de la veritat, però no tota ,<br />
perquè junt amb aquests profes -<br />
sors pintorescs, els noms d'Alon -<br />
so Sañudo, Madinaveitia, Creu s<br />
Manso, Calleja, Maestre de San<br />
Juan, Olavide, Del Busto, el j a<br />
esmentat Martín de Pedro, e l<br />
mateix Ramón i Cajal, Ribera ,<br />
San Martín, Gómez Ocaña i un a<br />
llarga llista, acrediten que s'estan<br />
fixant les bases per a la investigació<br />
cientificonatural i qu e<br />
està a punt de començar la in -<br />
corporació d'Espanya al terren y<br />
de les contribucions originals d e<br />
primera importància mundial .<br />
Però hom es pot preguntar s i<br />
aquesta tasca renovadora es fa<br />
des de la Facultat de Medicina ,<br />
o bé la fan membres de la Facul -<br />
tat però que treballen en gra n<br />
part pel seu compte . La realitat<br />
és que aquesta europeïtzaci ó<br />
inicial de la Facultat encara n o<br />
compta amb metges que coneguin<br />
Europa a fons . Ja ha toca t<br />
l'hora de la "Junta para Ampliación<br />
de Estudios", que, sota la<br />
direcció d'un Ramón i Cajal en la<br />
plenitud del magisteri, des de l<br />
1907 comença a enviar pensionats<br />
a formar-se fora d'Espanya ,<br />
i gràcies a la perspicàcia d e<br />
José Castillejo, secretari executiu<br />
de la Institució, es decideix<br />
finalment pel model germànic, i<br />
es concedeix gran importànci a<br />
en aquesta formació a la investigació<br />
de laboratori . La incorporació<br />
d'Espanya, i per tant de la<br />
Facultat de Medicina de Madrid ,<br />
es fa, doncs, d'esquena a la Universitat,<br />
malgrat que sigui ell a<br />
qui se'n beneficiï finalment del s<br />
resultats quan s'hi incorpori n<br />
els nous investigadors .<br />
Mentrestant, prossegueix la lenta<br />
i burocràtica configuració acadèmica<br />
de la Facultat : la càtedra<br />
unificada d'Obstetrícia i Gineco -<br />
logia (1903), la de Parasitologi a<br />
i Medicina Tropical (1911), la<br />
d'Hidrologia Mèdica (1912), le s<br />
d'Urologia i Electrologia i Radio -<br />
grafia mèdiques (1920), l'Escol a<br />
de Medicina Legal (1929) . A l<br />
mateix temps es regulen a l a<br />
Universitat els estudis d'Odonto -<br />
logia al 1914, i es crea la professió<br />
d'infermera un any més tard .<br />
48<br />
En l'àmbit d'aquella asfíxia qu e<br />
denunciava Letamendi l'an y<br />
1889, el 1911 un reial decret<br />
d'Amalio Gimeno nomena un a<br />
comissió per a construir un a<br />
nova Facultat de Medicina, i I'Ilospital<br />
Clínic corresponent, consti -<br />
tuïda per Calleja, Redondo, Simonena,<br />
Guedea Calvo i Ramó n<br />
Jiménez, als quals més tard s'uniran,<br />
el 1914, Gimeno i Cardenal<br />
. Es decideix que els nous<br />
edificis s'establiran a la Moncloa<br />
. De moment el projecte<br />
queda paralitzat, encara que e l<br />
1923 s'autoritza el ministre Salvatella<br />
perquè n'adquireixi els<br />
terrenys per gestió directa . E l<br />
17 de maig de 1927 es crea definitivament<br />
la Junta per a l a<br />
Construcció de la Ciutat Universitària,<br />
sota el patrocini d'Alfon s<br />
XIII, i una de les primeres mesures<br />
va ser l'adquisició, al desembre<br />
del 1928, de la finca de l a<br />
Moncloa .
La subversió dels<br />
estudiants<br />
Per un motiu diferent, durant el s<br />
anys de la Dictadura del genera l<br />
Primo de Rivera (1923-1929) l a<br />
Facultat de Medicina de Madri d<br />
va adquirir protagonisme . A l<br />
1928 apareix a la Gaceta el Pl a<br />
d'estudis Callejo, que seguei x<br />
mantenint l'ensenyament de l a<br />
medicina en un curs preparatori ,<br />
set anys de llicenciatura i u n<br />
doctorat. Però el fet que exaspe -<br />
MADRI D<br />
MOYA If PLAZA . ZOISO~~. ~,' ~ ,<br />
LI■ tr+~wf. LM:4 • .<br />
►~R.S- .I. !. O. .LL. .Y .M.« .-N .rn r~. .<br />
u. is,D<br />
ra els ànims és que el nou pl a<br />
autoritza el reconeixement del s<br />
títols que atorguen les Universitats<br />
no estatals : El Escorial i<br />
Deusto . Un any abans, a la con -<br />
federació de la FUE, s'havia creat<br />
a San Carlos l'Agrupació Professional<br />
d'Estudiants de Medicina ,<br />
que va prendre part decididamen t<br />
als aldarulls que, amb motiu d'aquest<br />
privilegi de caràcter confessional,<br />
es van iniciar a to t<br />
l'Estat a partir del 8 de març d e<br />
1929. Amb el suport de catedrà -<br />
49<br />
tics i, segons es diu, d'element s<br />
aliens a la mateixa Universitat ,<br />
sorgeix l'enfrontament amb l a<br />
Confederació Nacional d'Estudiants<br />
Catòlics, i les proporcion s<br />
dels disturbis obliga Primo d e<br />
Rivera a decretar la pèrdua d e<br />
matrícula de tots els estudiant s<br />
-tret dels d'Ilistologia, que s e<br />
n'han mantingut al marge-, e l<br />
nomenament d'una Comissi ó<br />
Pollada (le la Ilislulngía d' \urelianu \laeslre d e<br />
San Jua n<br />
\nlic lahoralori de la Faculta! (h '<br />
San Carlo s
Règia que es fa càrrec del govern<br />
de la Universitat Central, i<br />
la persecució i el cessamen t<br />
d'alguns deis catedràtics. I; ambientno<br />
s'apaivaga, i tot i que a l<br />
mes de maig sembla que la vid a<br />
universitària es normalitza, c l<br />
gener del 1930 esclata una vaga<br />
general d'estudiants que obliga<br />
a clausurar la Universitat . L'inci -<br />
dent més dramàtic de la lluit a<br />
dels estudiants, però, va teni r<br />
lloc a la Facultat de San Carlo s<br />
el 23 de març de 1931, quan e s<br />
va produir l'enfrontament entr e<br />
estudiants tancats a l'edifici i<br />
elements de la Guàrdia Civil am b<br />
armes de foc. La jornada es va<br />
tancar amb la mort d'un guàrdi a<br />
civil i la d'un transeünt . Enfron t<br />
de l'impuls de la Junta per a<br />
l'Ampliació d'Estudis, enfront del s<br />
tímids intents oficials de millo -<br />
rar la Universitat, perviu la d ura<br />
realitat d'una Espanya a la qua l<br />
serveixen de ben poc aquest s<br />
esforços, que camina cap a un a<br />
lluita fratricida, que s'iniciar á<br />
ben aviat .<br />
Santiago Ramón i Cajal<br />
50
La Segona República<br />
Com a antecedent, el 14 d'abri l<br />
de 1931 es proclama la Segon a<br />
República . Un mes més tard e l<br />
ministre d'lnstrucció Pública ,<br />
Marcel•li Domingo, deroga pe r<br />
decret els plans d'estudis universitaris<br />
vigents, i el mes de setembre<br />
signa un pla d'estudi s<br />
provisional per a 1931-1932 ,<br />
que no modifica gens la legisla -<br />
ció anterior . El currículum de la<br />
nostra Facultat consta de se t<br />
cursos, amb un de preparator i<br />
on figuren la Física, la Química i<br />
la Biologia, que es mantenen, tot<br />
i que al llarg de l'any següent e s<br />
produeixen intents dels alumne s<br />
perquè se suprimeixin . El me s<br />
de juliol del mateix 1931, el govern<br />
de la República crea a Madrid<br />
la càtedra d'Endocrinologi a<br />
i nomena directament per regentar-la<br />
Gregorio Marañón .<br />
Sembla que es prepara una nova<br />
reforma dels estudis universitaris<br />
. Mentrestant, un decret de 24<br />
d'agost de 1932, amb la signatura<br />
de Fernando de los Ríos, estableix<br />
caràcter de voluntarietat<br />
per a totes les assignatures d e<br />
doctorat al proper curs, mentre<br />
que una altra ordre de 27 de setembre<br />
prescriu la obligatorietat,<br />
per als odontòlegs, de tres<br />
cursos previs de medicina (al s<br />
quals, en època franquista, s'hi<br />
afegirà un altre curs mèdic) . És<br />
important el decret de Domingo<br />
Barnés que, l'any 1933, crea a l a<br />
Facultat de Medicina de Madrid<br />
l'Escola d'Educació Física .<br />
D'altra banda, es manté, i am b<br />
un nou impuls en aquests anys ,<br />
la construcció de la Ciutat Universitària<br />
a la Moncloa . Les obre s<br />
havien començat l'any 1929, i<br />
ara, com a primera mesura, es<br />
dissol la Junta monàrquica el 4<br />
de maig de 1931, i se'n constitueix<br />
una de nova, presidida pe r<br />
Alcalá Zamora, i on actua de secretari<br />
Juan Negrín . Fins al començament<br />
de la Guerra Civi l<br />
les obres prossegueixen, sobre -<br />
tot les de la Facultat de Filosofi a<br />
i Lletres, i al 1933 s'inicien les<br />
tasques de desenrunament i d e<br />
preparació del terreny per a le s<br />
obres de l'Hospital Clínic . Al<br />
1936 els edificis de la Faculta t<br />
de Medicina i del mateix Hospital<br />
Clínic, que se segueix anomenant<br />
de San Carlos, s'alcen e n<br />
plena construcció .<br />
La Guerra Civil i les seve s<br />
conseqüències<br />
No es podia imaginar el destí qu e<br />
tindria . Tot just iniciada la Guerra<br />
Civil, al juliol de 1936, l a<br />
Ciutat Universitària esdevé l'emblemàtic<br />
front de batalla que es<br />
va mantenir fins que la guerra e s<br />
va acabar. Com és de suposar, le s<br />
activitats universitàries es van<br />
aturar totalment, i al llarg de tre s<br />
anys el vell San Carlos queda<br />
mut davant d'una lluita que, ar a<br />
sí, ha dividit els espanyols .<br />
Les conseqüències d'aquesta di -<br />
visió no es fan esperar. Vencedo r<br />
Franco l'any 1939, s'inicia un a<br />
etapa de persecució política ,<br />
d'exigència de responsabilitats ,<br />
de depuracions i inhabilitacion s<br />
-sancions, a la facultat, d'Hernando,<br />
Casas, Márquez, Castro,<br />
Tello, Varela-, exili voluntari d e<br />
Marañón . . .<br />
1 mentre que se celebren exàmen s<br />
"patriòtics", novament la proces -<br />
só de lleis i decrets que derogue n<br />
tot allò que s'havia establert a<br />
l'etapa anterior: amb estil altisonant<br />
i nostàlgies imperials, l a<br />
Llei d'Ordenació Universitària d e<br />
29 de juliol de 1943, que suprimeix,<br />
per a la de Madrid, el títo l<br />
d'Universitat Central, i la priv a<br />
de qualsevol primacia sobre l a<br />
resta, i el decret de 7 de juliol d e<br />
1944 sobre la seva ordenació,
amb nou pla d'estudis en què e s<br />
preveu que al cap de cinc anys<br />
es podrà proposar modificacion s<br />
al currículum . Consegüentment ,<br />
els plans (1'11 d'agost de 1953 -<br />
set cursos . el primer dels quals<br />
és selectiu- i de 23 de setembre<br />
de 1959 -sis cursos, i se suprimeix<br />
el selectiu- . pràcticamen t<br />
anàlegs quant a les assignatures,<br />
amb lleugers canvis d'estructura,<br />
com ara a la Històri a<br />
de la Medicina, que a més de se r<br />
obligatòria al doctorat, pass a<br />
successivament, a la llicenciatura,<br />
(le setè curs a sisè, i després<br />
a quart. Naturalment, les assignatures<br />
de Formació Política ,<br />
formació religiosa i Educació física<br />
-que aviat s'anomenara n<br />
popularment "les tres Maries" -<br />
no poden faltar als estudis d e<br />
cap facultat .<br />
Important, però fallida, ressalta ,<br />
durant l'etapa de rectorat de<br />
Laín Entralgo, una llei de 20 d e<br />
juliol de 1955 sobre especialitats<br />
mèdiques, que, tot i qu e<br />
se'n va aprovar el reglament e l<br />
23 de desembre del mateix any ,<br />
no va entrar mai en vigor. Fins a<br />
l'abril del 1953 no es promulg a<br />
una ordre ministerial que dicta<br />
normes per a l'obtenció d'especialitats<br />
mèdiques .<br />
1 de nou la Ciutat Universitària .<br />
Tot just acabada la contesa, e l<br />
10 de març de 1940 es consti-<br />
tueix la nova Junta que iniciarà<br />
la reconstrucció d'allò que l a<br />
guerra havia destru•it . A parti r<br />
del 1943 es van inaugurant el s<br />
nous edificis : l'Escola d'Estoma -<br />
tologia l'any 1945, la Faculta t<br />
de Medicina al 1949 -on un any<br />
més tard es traslladen els tre s<br />
primers cursos-, el nou Hospita l<br />
Clínic de San Carlos acull defini -<br />
tivament l'any 1965 la resta dels<br />
cursos i les clíniques respecti -<br />
ves . El 17 de novembre d'aquest<br />
mateix any 1965 es clausura solemnement<br />
la vella facultat de<br />
San Carlos . al carrer d'Atocha ;<br />
cent vint-i-dos anys d'històri a<br />
mèdica madrilenya finalitze n<br />
aquell dia .<br />
52<br />
Cap a una nova etap a<br />
Conclou una època històrica e n<br />
què la formació mèdica a la institució<br />
madrilenya no acaba d e<br />
ser plenament satisfactòria, sobretot<br />
en l'aspecte pràctic i investigador,<br />
aquest darrer més centrat,<br />
en acabar la contesa, a l<br />
Consell Superior d'Investigacions<br />
Científiques, tot i que cal reconèi -<br />
xer que, pel que fa a les cièncie s<br />
mèdiques, l'Institut d'Investigacions<br />
Mèdiques de Jiménez Díaz ,<br />
l'Institut de Patologia Mèdica d e<br />
Marañón i l'obra co l .lectiva d'alguns<br />
catedràtics, antics pensionats<br />
de la Junta per a l'Ampliaci ó<br />
d'Estudis, així com la dels que ,<br />
succeint-los, ocuparan més tar d<br />
les càtedres, proven d'elevar e l<br />
nivell de la pràctica i la investigació<br />
universitàries . S'aconseguirà,<br />
això? . Antonio Gallego ,<br />
creador, juntament amb José Botella,<br />
l'any 1967, d'un pla d'estudis<br />
per a la nova Facultat de Me -<br />
dicina, es va proposar canvia r<br />
l'ensenyament de la medicina<br />
basat en la pontificació de lliçons<br />
magistrals a una audiència passiva,<br />
per l'educació mèdica : desenvolupament<br />
i perfeccionament<br />
de les facultats inte l .lectuals que<br />
porti a un millor exercici de l a<br />
professió . Al currículum, dividi t<br />
en semestres, hi prevalen la Bioquímica,<br />
la Biologia i la Fisiolo -
gia normal i patològica . junta -<br />
ment amb la teoria i la pròctic a<br />
de la Clínica médica i la Clínic a<br />
quirúrgica . amb detriment de le s<br />
especialitats. llevat de l'Obstetrícia<br />
i la I'ediatria . Instaurav a<br />
també un any d'internat . previ a<br />
la llicenciatura . Va fracassar rotundament<br />
. entre l'escepticism e<br />
primer, i l'hostilitat després . d e<br />
professors i alumnes. La llavor .<br />
però, ja s'havia sembrat . i e n<br />
aquest pla hi havia alguna cos a<br />
que posava (le manifest que s'ha -<br />
via d'iniciar una nova etapa per a<br />
la formació mèdica. Però això j a<br />
és una altra història .<br />
Pedro L,aín I;nIralgu<br />
53
BIBLIOGRAFIA<br />
Per a l'elaboració d'aquest capítol m'ha resultat<br />
imprescindible la tesi doctoral de M . Glori a<br />
García del Carrizo . Historia de la Facultad d e<br />
Medicina de Madrid. 1845-1931 (Madrid, 1963) .<br />
fins ara inèdita . que segons el meu parer repre-<br />
senta el millor i el més exhaustiu treball d'inves-<br />
tigació sobre la legislació i l'estructura departa-<br />
mental de la nostra Facultat en el període indi-<br />
cat . El volum 1, especialment . ha estat àmplia-<br />
ment ulilitzat, i fins i tot s'ha reproduït literal-<br />
ment en fragments posats entre cometes . Fai g<br />
constar el meu agraïment a la Dra . García de l<br />
Carrizo per la seva generosa col-laboració .<br />
També m'ha resultat de gran valor el capítol "La s<br />
universidades españolas del siglo XIX y las cien-<br />
cias", de Marià i Josep Lluís Peset, publicat a l<br />
llibre de José Ma . López Piñero (ed .) La ciencia<br />
en la España del siglo XIX (Pub . de Ayer . Madrid ,<br />
Marcial Pons, 1992), on el lector interessa t<br />
podrà trobar una àmplia i pertinent hibliografia .<br />
Del mateix llibre, cal ressaltar-ne el capítol de l<br />
mateix López Piñero "Las ciencias médicas en l a<br />
España del siglo XIX", un clàssic aclaridor de les<br />
vicissituds de la ciència espanyola durant aquest<br />
període . Pel que fa a la problemàtica deis títols<br />
professionals que va causar la variant legislació ,<br />
vegeu A . Albarracín Teutón . "La titulación médi-<br />
ca en España durante el siglo XIX", Cuaderno s<br />
de Historia de la Medicina Española, XII, pàg .<br />
15-80 (Salamanca . 1973). Per al període histò-<br />
ric que comprèn el primer terç del segle XX . A .<br />
Albarracín Teulón. "Las ciencias médicas" . a l<br />
volum II del tom XXXIX de la Historia de Españ a<br />
de R . Menéndez Pidal . coordinat per P. Laín En-<br />
traigo, La edad de plata de la cultura española<br />
(1898-1936) (Madrid, Espasa Calpe, 1994), aix í<br />
com el capítol "Las ciencias biológicas en la Es-<br />
paña de Castillejo " , dins José Castillejo y la po-<br />
lítica europeísta para la reforma educativa espa-<br />
ñola (Ciudad Real, Biblioteca de Autores y Tema s<br />
Manchegos . 1987) . També el llibre de L . Valen-<br />
ciano Gaya El doctor Lafora ,v su época (Madrid .<br />
Ediciones Morata . 1977) ofereix una panoràmic a<br />
de la Facultat de Medicina i dels moviments d'es-<br />
tudiants als primers decennis del nou segle . L a<br />
variant legislació de la Segona República i de l<br />
període franquista ha estat estudiada a través d e<br />
les publicacions oficials i de la darrera etapa re-<br />
publicana d'EI Siglo Médico. Finalment, una re -<br />
flexió sobre la situació de l'ensenyament mèdi c<br />
als darrers anys l'ofereix Antonio Gallego al se u<br />
discurs inaugural del curs 1991 a la Real Acade-<br />
mia de Medicina de Madrid, La reforma de la<br />
educación médica en España (Madrid, 1991) .<br />
54
CAPÍTOL II I<br />
ELS ESTUDIS DE MEDICINA<br />
A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA<br />
(1857-1960 )<br />
Josep Lluís Barona Vilar
Antecedent s<br />
Després dels esperançadors can -<br />
vis que van experimentar els estudis<br />
de medicina a València am b<br />
les noves orientacions que e s<br />
van introduir durant el rectora t<br />
de Vicent Blasco l'any 1786 . a l<br />
1807 s'imposava un nou pl a<br />
centralista que, substituint l'antic<br />
model universitari municipal ,<br />
es va mantenir fins més enllà de l<br />
trienni liberal . La crisi es v a<br />
agreujar al 1837, quan un dictamen<br />
de la comissió d'instrucci ó<br />
pública de les Corts va disposa r<br />
la supressió de l'ensenyament<br />
de l'anatomia, mesura que podi a<br />
indicar la decisió solapada de<br />
clausurar la Facultat de Medicina,<br />
i que, després del model universitari<br />
dissenyat per Pere Mat a<br />
al 1843 . consumava la degrada -<br />
ció de la docència mèdica valenciana,<br />
ja que condemnava le s<br />
Facultats de Medicina espanyo -<br />
les, llevat de les de Madrid i Barcelona,<br />
a la mediocre condici ó<br />
de "Col•legis de Pràctics en l'art<br />
de guarir", amb títols de segon a<br />
categoria que únicament habilitaven<br />
els seus posse'idors per a<br />
practicar la cirurgia menor i atendre<br />
parts . El malestar acadèmic<br />
que va generar aquesta mesura ,<br />
però, va provocar-ne la substitució<br />
al cap de dos anys, quan e l<br />
Pla Pidal (1845) va tornar a la<br />
Facultat de Medicina la seva centralitzat i uniformador, qu e<br />
condició, i es va incorporar tots ha estat en vigor durant la majo r<br />
els professors universitaris es- part del segle XX .<br />
panyols en un escalafó unificat .<br />
La nova situació acadèmica i l a<br />
fi del període absolutista va n<br />
afavorir el retorn d'un significatiu<br />
grup d'exiliats liberals, entr e<br />
els quals hi havia el catedràti c<br />
Marià Batlles i Torres Amat, i e s<br />
van abolir els requisits anacrònics,<br />
com ara la puresa de sang .<br />
La promulgació, l'any 1857, d e<br />
la Llei Moyano va marcar l'inic i<br />
d'una llarga etapa i va consagra r<br />
el model universitari espanyo l<br />
56<br />
Práctica ('unti intervenció quirúrgica a le s<br />
sales (le cirurgia (le la Faculta( de Nledicina .<br />
a finals (el segle \I \
L'ENSENYAMENT DE LA<br />
MEDICINA DURANT LA<br />
SEGONA MEITAT DE L<br />
SEGLE XIX<br />
Estudis i estudiants<br />
La llei d'Instrucció Pública de l<br />
1857 va inaugurar un períod e<br />
d'estabilitat a l'ordenament universitari<br />
espanyol, i va introdui r<br />
un model centralitzat per a l a<br />
provisió de càtedres . Al mateix<br />
temps, va reforçar la decadènci a<br />
d'una institució que havia segui t<br />
una trajectòria vinculada mol t<br />
directament als avatars històrics<br />
i culturals de la ciutat, i qu e<br />
va passar a integrar-se dins u n<br />
marc institucional -el de l'Estat<br />
espanyol-, on tant els plans do -<br />
cents com els recursos econòmics<br />
els establia el govern central<br />
de Madrid . Els estudis de<br />
grau de medicina adoptaven una<br />
durada de sis anys acadèmics, i<br />
des del 1866 els de doctora t<br />
només es podien cursar a la Uni -<br />
versitat Central de Madrid, o n<br />
s'impartien tres lliçons setmanals<br />
d'Història de la Medicina i<br />
tres més d'anàlisis clíniques .<br />
Aquest fet marcava una clara<br />
distinció entre el centre i una pe -<br />
rifèria empobrida i reduïda a u n<br />
paper de segona fila. A grans<br />
trets, el contingut dels plans do -<br />
cents no va experimentar grans<br />
variacions fins entrat el segl e<br />
XX, amb l'única novetat, introduïda<br />
pel Pla de Montero Ríos d e<br />
1886, que a València va facilitar<br />
la introducció de la pediatri a<br />
com a disciplina independent . El<br />
primer any estava consagrat a l a<br />
docència anatòmica, en els ves -<br />
sants de teoria i pràctica dissec -<br />
tiva, i a l'aprofundiment dels es -<br />
tudis de física i química, gràcie s<br />
a la col-laboració que brindava<br />
la veïna Facultat de Ciències . A l<br />
segon any s'introduïa la fisiologia,<br />
la higiene, els exercicis pràctic s<br />
de dissecció, la patologia genera l<br />
i l'anatomia patològica. A aquest s<br />
estudis, cal afegir-los els d'història<br />
natural i geologia, que tamb é<br />
s'impartien a la Facultat de Cièn -<br />
cies . A partir del tercer any s'ini -<br />
ciaven les matèries del període<br />
clínic: la terapèutica -que incloï a<br />
la farmacologia i l'art de receptar-<br />
i la cirurgia, amb operacions,<br />
apòsits, embenatges i l a<br />
clínica quirúrgica . El quart any<br />
es dedicava a la clínica mèdica ,<br />
a l'obstetrícia i les malalties de<br />
la dona i a les malalties dels<br />
nens, dins del conjunt que cons -<br />
tituïa un primer pas cap a l'esta -<br />
bliment de la ginecologia i la pe -<br />
diatria, i incloïa la medicin a<br />
legal i la toxicologia . El cinqu è<br />
any consistia en ampliacions d e<br />
patologia general i anatomia pa -<br />
tològica, amb pràctiques al mi -<br />
57<br />
croscopi, fisiologia experimenta l<br />
i anatomia i clínica quirúrgiques .<br />
Finalment, durant el sisè any ,<br />
les ampliacions eren de terapèutica<br />
i farmacologia, medicina<br />
legal i toxicologia, obstetrícia i<br />
malalties de la dona i dels nens ,<br />
i clínica mèdica. Una vegada s'ha -<br />
vien superat els quatre primers<br />
cursos s'obtenia el grau de batxiller<br />
en medicina o bé el de facultatiu<br />
de segona classe, mentre<br />
que la superació dels dos<br />
restants obria les portes al títo l<br />
de llicenciat en medicina. Ja<br />
hem indicat que els estudis d e<br />
doctorat es feien exclusivamen t<br />
a Madrid .<br />
Les dades de què disposem pe l<br />
que fa als estudiants de medicina<br />
que van cursar els estudis a<br />
València durant la segona meita t<br />
del segle procedeixen de la documentació<br />
que hi ha a l'arxiu de<br />
la Institució . A partir d'aquestes<br />
dades no es pot anar més enll à<br />
d'una senzilla anàlisi demogràfica<br />
dels matriculats en cursos acadè -<br />
mics específics. D'aquesta manera,<br />
sabem que a la meitat d e<br />
la dècada dels anys 1880 la xifra<br />
de matriculats era de 372, 10 4<br />
practicants i 8 llevadores, i que<br />
aquesta xifra es va incrementa r<br />
durant la darrera dècada de l<br />
segle, la mitjana d'estudiants de<br />
la qual ronda els 450 i en alguns<br />
moments s'apropa al mig miler .
Dins del procés de creació d'u n<br />
model estatal d'ensenyamen t<br />
mèdic, una novetat significativa<br />
va ser l'establiment d'un sistema<br />
unificat d'exàmens, que e s<br />
va implantar al conjunt d'universitats<br />
espanyoles des del 1824 ,<br />
i que va establir el procedimen t<br />
de les qualificacions que ha<br />
estat vigent fins als nostre s<br />
dies : suspens, aprovat, notable i<br />
excel•lent. Malgrat això, i mal -<br />
grat la introducció d'una prov a<br />
escrita addicional l'any 1837 ,<br />
els graus de batxiller i de llicenciat<br />
se seguien obtenint mitjançant<br />
la superació d'una prov a<br />
oral, i el de doctor quedava regulat<br />
al 1859 mitjançant l'exposició<br />
i defensa (tuna dissertació<br />
tocant a un tema triat lliure -<br />
ment .<br />
Els recursos docents<br />
El frustrat intent de supressió d e<br />
l'ensenyament anatòmic a Valèn -<br />
cia, el 1837, es basava en un in -<br />
forme de la Comissió d'Instrucció<br />
Pública del govern central ,<br />
que denunciava la mala prepara -<br />
ció del professorat, I'escasseda t<br />
d'estudiants i la mala organitzaci ó<br />
de la docència. Aquesta perspectiva<br />
derrotista, que servia d e<br />
pretext per a iniciar a mig ter -<br />
mini la clausura dels estudis d e<br />
medicina, va ser immediatament<br />
contestada per la Diputació provincial,<br />
mitjançant un inform e<br />
que expressava la imatge positiva<br />
que la societat valenciana i l a<br />
mateixa institució tenia d'ella<br />
mateixa, al mateix temps qu e<br />
oferia un testimoni de primera<br />
mà dels recursos docents disponibles:<br />
"Per a l'ensenyament d e<br />
l'anatomia la Universitat té un<br />
amfiteatre situat en un dels jardins<br />
de l'Hospital General : aquest<br />
establiment, el millor d'Espanya<br />
en la seva classe, té contínua -<br />
ment al voltant de vuit-cents ma -<br />
lalts a les sales, circumstànci a<br />
essencial perquè no faltin cadàvers<br />
a les taules anatòmiques ;<br />
aquest mateix establiment reu -<br />
neix la casa de bojos i el departa -<br />
ment d'infants expòsits, i aquests<br />
són els avantatges per a l'estud i<br />
de la clínica i de l'anatomia patològica,<br />
ja que en un mateix an y<br />
es pot veure un nombre mé s<br />
gran de malalties en subjecte s<br />
de tots dos sexes, de diferents<br />
edats i circumstàncies, i l'anatomia<br />
patològica, tan essencial pe r<br />
a l'avenç de la ciència, tindrà<br />
més casos pràctics sobre el s<br />
quals instruir els alumnes de clínica,<br />
i més proporció per tal de<br />
poder establir un gabinet d e<br />
peces preparades, tan indispensable<br />
per a l'estudi de la ciènci a<br />
mèdica . Aquesta escola reuneix ,<br />
a més, un jardí botànic i altres<br />
58<br />
recursos necessaris per a estudiar<br />
les ciències naturals ( . . .) L a<br />
Universitat de València és el ca p<br />
de la medicina espanyola ( . . . )<br />
[perquè les altres escoles mèdiquesj<br />
estan totalment desertes" .<br />
Malgrat l'optimista visió que es<br />
desprèn d'aquest informe de l a<br />
darreria dels anys 1830, el cert<br />
és que les condicions material s<br />
de la docència eren tan precàries<br />
com la situació econòmic a<br />
general de I'H,stat. De fet, la Facultat<br />
de Medicina de Valènci a<br />
no va disposar d'un edifici específic<br />
i independent fins a l<br />
1885, perquè anteriorment el s<br />
locals docents estaven dispersos<br />
entre les instal•lacions d e<br />
l'Hospital General . ],'absènci a<br />
d'instal•lacions pròpies havi a<br />
conduït, des del començamen t<br />
dels anys 1870, a una àrdua ofensiva<br />
de les autoritats acadèmiques<br />
davant de la Diputaci ó<br />
provincial per tal d'aconsegui r<br />
la cessió de locals contigus a<br />
l'hospital, i també davant d e<br />
l'exèrcit, que disposava d'aquarteraments<br />
a la rodalia . Però le s<br />
gestions que van dur a term e<br />
els successius degans i secretaris<br />
-Fernando de Vida, Enri c<br />
Ferrer Viñerta, León Sánche z<br />
Quintanar . . .- van fracassar, davant<br />
la negativa de l'exèrcit a<br />
qualsevol tipus de cessió . La<br />
solució provisional es va acon -
seguir quan José Montserrat ,<br />
rector, i Francisco Torres, director<br />
de l'hospital, van obteni r<br />
una permuta dels locals qu e<br />
s'ocupava tradicionalment a l'hospital<br />
per la zona destinada al s<br />
banys, on es va construir un a<br />
edificació de dues plantes . La<br />
inferior, destinada a tres càtedres,<br />
un amfiteatre, sala de professors,<br />
porteria i habitació de<br />
bidells, mentre que a la superior<br />
s'instal .lava el muse u<br />
anatòmic, el gabinet d'anatomi a<br />
microscòpica, el d'instrumenta l<br />
quirúrgic, el d'investigacion s<br />
microgràfiques, la sala d'actes i<br />
la biblioteca . Al llarg de mé s<br />
d'una dècada l'espai destinat a<br />
la biblioteca de la Facultat de<br />
Medicina va ser més un espa i<br />
virtual que real, ja que no (lis -<br />
posava de fons propis fins qu e<br />
durant el deganat de Nicola u<br />
Ferrer i Julve, l'any 1888. s'h i<br />
va traslladar les obres mèdiques<br />
que hi havia a la biblioteca<br />
central de la Universitat . De s<br />
d'aleshores, els fons historicobibliogràfics<br />
es van anar enriquint<br />
amb les successives donacions<br />
d'Enric Ferrer Viñerta ,<br />
León Sánchez Quintanar, Pelegrí<br />
Casanova i Joaquim Salvador .<br />
Actualment, aquests fons, junta -<br />
ment amb altres donacions posteriors,<br />
es conserven a la Biblioteca<br />
i al Museu Historicomèdics .<br />
Caricatura del cuadre de professors de la Facultat<br />
de Medicina de la Universitat de Aak'ncia .<br />
durant les primeres Becades del segle .A\ .<br />
Malgrat que el projecte arqui -<br />
tectònic per als locals de la Facultat<br />
de Medicina es va encarrega r<br />
immediatament i el va dur a<br />
terme l'arquitecte Antoni Marto -<br />
rell el 1878, diversos contra -<br />
temps financers van impedir qu e<br />
la finalització de les obres es produís<br />
abans del 1886 . Les noves<br />
insta l.lacions disposaven de tres<br />
espais docents, o càtedres, am b<br />
capacitat per a uns dos-cent s<br />
alumnes cadascun, i d'un amfitea -<br />
59<br />
tre anatòmic que datava de l'an y<br />
1855 . li estructura acadèmic a<br />
comptava amb un departament de<br />
fisiologia i un altre d'anatomia .<br />
Aquest darrer disposava d'una<br />
sala de dissecció i autòpsies am b<br />
setze taules per a col . locar els<br />
cadàvers, i amb un conjunt d'ins -<br />
tal lacions complementàries per a<br />
conservar els cossos i fabricar i<br />
esculpir peces anatòmiques desti -<br />
nades a l'ensenyament. El departament<br />
anatòmic també disposa -<br />
va d'un museu amb diverse s<br />
seccions d'anatomia normal, ana -<br />
tomia patològica i micrografia, o n<br />
hi havia models de cera i de cartó<br />
pedra .
EI departament de fisiologi a<br />
comptava amb un laborator i<br />
químic, per a fer observacion s<br />
microscòpiques i practicar vivi -<br />
seccions, i, a imitació de l'anatòmic,<br />
havia format un peti t<br />
museu amb instrumental i algunes<br />
peces d'anatomia compara -<br />
da . També disposava d'un animalari<br />
i d'una peixera com a<br />
dipòsit d'animals dedicats a<br />
l'experimentació . A més d'aquests<br />
departaments, el testimoni<br />
de Joan Baptista Peset indica<br />
que hi havia quatre museus<br />
docents : un de farmacologia ,<br />
amb plantes, medicaments i<br />
substàncies per a la descripci ó<br />
farmacològica i l'estudi de l a<br />
toxicologia ; un museu d'instrumental<br />
quirúrgic antic i modern<br />
; un altre museu d'ortopèdia<br />
i embenatges, i un muse u<br />
iconogràfic amb atles i altre s<br />
obres il . lustrades . Vinculat a l<br />
museu de farmacologia i al gabinet<br />
químic de la Universitat h i<br />
havia també un gabinet de medicina<br />
legal i toxicològica, per a<br />
fer les anàlisis. Al 1872 tamb é<br />
s'havia creat una secció d'histo -<br />
logia pràctica, vinculada al departament<br />
d'anatomia i al muse u<br />
anatòmic, i d'altres ensenya -<br />
ments experimentals que formaven<br />
part dels estudis mèdic s<br />
(v. gr. els de física, química o<br />
història natural) s'impartien en<br />
altres instal . lacions de la Universitat<br />
o bé al jardí botànic .<br />
Aquest darrer comptava am b<br />
un arsenal de més de sis mi l<br />
plantes, i amb un planter classificat,<br />
a més d'altres recurso s<br />
útils per als ensenyaments d e<br />
la matèria mèdica i la terapèutica<br />
.<br />
Professors i corrents<br />
científic s<br />
El pla Blasco havia previst una<br />
generosa dotació de càrrecs do -<br />
cents . Això no obstant, aquesta<br />
situació de prosperitat immediatament<br />
va fer fallida, i a l<br />
llarg de tota la primera meita t<br />
del segle XIX va provocar un a<br />
situació de penúria, tant a le s<br />
dotacions com a les remuneracions,<br />
situació que, juntamen t<br />
amb l'obsessió de la monarqui a<br />
absolutista pel control ideològic<br />
de la Universitat i per combatr e<br />
la ideologia de la Il.lustració ,<br />
va dur a les aules universitàries<br />
aires reaccionaris i poc es -<br />
timulants per a la llibertat i l'a -<br />
venç de les ciències . Molts<br />
metges liberals i alguns profes -<br />
sors van haver d'exiliar-se, i l a<br />
tornada de absolutisme l'any<br />
1823 va portar àmplies purgues<br />
de catedràtics, que va n<br />
ser apartats del càrrec i alguns<br />
d'ells van haver d'exiliar-se . A<br />
60<br />
més d'aquesta perniciosa circumstància,<br />
el tradicional sistema<br />
d'accés a les càtedres ,<br />
que des del 1634 depenia de l<br />
municipi i a partir del 1818 exclusivament<br />
del claustre universitari,<br />
va passar a integrarse<br />
dins del model centralitza t<br />
d'organització i escalafons que<br />
establia la Llei d'Instrucció Pública<br />
del 1857 . Des d'alesho -<br />
res, els concursos es van fer a<br />
Madrid, i era la Direcció d'Instrucció<br />
Pública qui elegia el s<br />
set membres del tribunal, el s<br />
quals duien a terme una selecció<br />
entre els candidats, qu e<br />
concursaven mitjançant un sis -<br />
tema de trinques de quatr e<br />
exercicis .<br />
Un dels principals probleme s<br />
que comportava la institucionalització<br />
científica a la socie -<br />
tat espanyola de la segona mei -<br />
tat del segle XIX i el princip i<br />
del segle XX era la penúri a<br />
econòmica . El sou dels professors<br />
universitaris i dels catedràtics<br />
distava molt de cobri r<br />
les legítimes aspiracions de<br />
professionals prestigiosos, qu e<br />
no podien satisfer les demandes<br />
d'una digna posició socia l<br />
amb un sou més que escàs . Sovint,<br />
aquest fet conduïa a un a<br />
dedicació només parcial a l a<br />
docència, i sovint nul-la a qual -<br />
sevol tasca d'investigació, i e n
canvi una dedicació considera -<br />
ble a feines privades de clínica ,<br />
de laboratori o de qualsevo l<br />
altra mena, per tal de millora r<br />
els ingressos i poder cobrir les<br />
deficiències del sistema . Tot i<br />
així, durant les últimes dècade s<br />
del segle XIX la Facultat de Medicina<br />
de València comptav a<br />
amb catorze catedràtics, quatre<br />
professors auxiliars, tres<br />
professors clínics, quatre ajudants<br />
clínics i setze alumne s<br />
interns . A més de la tasca qu e<br />
duia a terme el personal do -<br />
cent, l'ensenyament requeria e l<br />
concurs d'un conjunt de personal<br />
tècnic i subaltern, entre e l<br />
qual hi havia el director de l<br />
museu anatòmic, juntament am b<br />
un ajudant, i l'escultor anatòmic,<br />
amb un altre ajudant .<br />
Malgrat tot, el grau de professionalització<br />
era certament limitat,<br />
i era freqüent el canvi de<br />
càtedra, simplement per pode r<br />
obtenir millors emoluments . A<br />
la Facultat de Medicina valenciana<br />
hi trobem exemples eloqüents<br />
: Joan Aguilar Lara es va<br />
formar inicialment com a fisiòleg,<br />
i quan el seu intent d'obtenir<br />
la càtedra de Fisiologia v a<br />
fracassar es va dedicar a la cirurgia<br />
i es va convertir en un<br />
dels primers introductors de la<br />
cirurgia antisèptica ; Frances c<br />
Moliner, figura controvertida,<br />
però d'indiscutible prestigi a la<br />
medicina valenciana, va inicia r<br />
la carrera docent com a ajudant<br />
de dissector al museu<br />
anatòmic, després va passar a<br />
ser professor de clínica, va accedir<br />
a la càtedra de Fisiologia ,<br />
i més tard va obtenir la de Patologia<br />
Mèdica, des de la qua l<br />
va promoure la creació de l'hos -<br />
pital de tuberculosos pobres d e<br />
Porta Coeli . Aquests només só n<br />
dos exemples de trajectòrie s<br />
marcades per un ordenament<br />
acadèmic incapaç de donar resposta<br />
a les demandes d'especialització<br />
professional, assisten -<br />
cials i d'investigació que l a<br />
medicina estava adquirint a tot<br />
Europa .<br />
Des deis anys centrals del segle<br />
XIX, les vies de comunicació i<br />
informació científica s'havie n<br />
anat desenvolupant, especial -<br />
ment a partir del periodisme<br />
mèdic . A la incipient tasca de<br />
difusió que va iniciar a València<br />
el Boletín del Instituto Médic o<br />
Valenciano l'any 1841, se li va<br />
sumar durant les dècades finals<br />
de la centúria la que duien<br />
a terme La Crónica Médica, L a<br />
Medicina Valenciana, Policlínica,<br />
la Revista Valenciana d e<br />
Ciencias Médicas, i ja a la primeria<br />
del segle XX, la Revista de<br />
Higiene y Tuberculosis . Aques t<br />
floriment del periodisme cienti -<br />
61<br />
ficomèdic és el signe més evident<br />
del fet que els anys centrals<br />
de la centúria havien iniciat<br />
un lent procés de<br />
modernització, malgrat l'endarreriment<br />
i les males condicions<br />
econòmiques . De fet, a<br />
mitjan segle XIX la producci ó<br />
científica de la Facultat de Medicina<br />
era molt modesta, i<br />
només es pot considerar co m<br />
una etapa intermèdia entre l'aïllament<br />
i la plena incorporació a<br />
la comunitat mèdica internacional<br />
. Moltes de les figures mé s<br />
representatives d'aquesta etapa<br />
compartien la condició de professors<br />
universitaris amb la d e<br />
membres de l'Institut Mèdic Va -<br />
lencià, des d'on es va dur a<br />
terme una àmplia tasca de pro -<br />
moció de la higiene pública i d e<br />
la medicina social, al matei x<br />
temps que es discutien problemes<br />
sanitaris, epidemiològics ,<br />
teòrics o d'investigació experimental<br />
. La personalitat científica<br />
de Joan Baptista Peset i<br />
Vidal, eminent clínic, és el ca s<br />
més paradigmàtic d'aquesta generació<br />
de metges, la tasc a<br />
dels quals va assolir un a<br />
presència múltiple en institucions<br />
de la més diversa mena: a<br />
l'ensenyament universitari d e<br />
la medicina com a catedràtic d e<br />
la Facultat, però també com a<br />
membre actiu de l'Institu t
Mèdic Valencià i president d e<br />
la Junta Provincial de Sanitat ,<br />
entre altres òrgans sanitari s<br />
municipals i provincials .<br />
I,es ciències morfològiques<br />
l ;ensenyament de l'anatomia va<br />
superar la decadència de la primera<br />
meitat del segle gràcies a la<br />
dedicació de Josep Maria Góme z<br />
Alamà , que va ser al capdavant<br />
de la càtedra durant més d e<br />
vint-i-cinc anys, entre el 1848 i<br />
el 1874 . La seva tasca docent va<br />
ser important per a la recuperació<br />
de la pràctica dissectiva com<br />
a principal mètode docent, cos a<br />
que va aconseguir mitjançant l a<br />
insta l . lació d'un excel•lent muse u<br />
anatòmic . i també gràcies a l'ús<br />
del microscopi per a l'estudi de<br />
preparacions . Va redactar u n<br />
manual que tenia un bon nivell, i<br />
que va servir durant unes quan -<br />
tes dècades per a la docència d e<br />
l'assignatura .<br />
Entre el 1883 i el 1887 la càtedra<br />
d'Anatomia va ser ocupad a<br />
per Santiago Ramón i Cajal, qui<br />
d'aquesta manera accedia a l<br />
rang de catedràtic d'universitat i<br />
iniciava així la seva brillant carrera<br />
acadèmica com a investigador<br />
de l'estructura del sistema<br />
nerviós . El text manuscri t<br />
del seu Concepto, método ,y pro -<br />
grama de anatomia descriptiva y<br />
general (1883) es conserva actualment<br />
a la Biblioteca i Muse u<br />
Historicomèdics de la t niversitat<br />
de València . Durant els quatre<br />
anys que va durar la seva estada,<br />
Cajal va portar a terme l a<br />
publicació del seu cèlebre Manual<br />
de Histología, que va aparèixe r<br />
en forma de fascicles successiu s<br />
entre el 1884 i el 1888, i v a<br />
mantenir una àmplia i prolífic a<br />
relació científica amb els seu s<br />
col•legues valencians . Amb moti u<br />
de l'epidèmia de còlera que v a<br />
afectar amplis sectors de la població<br />
l'any 1885 . la Diputaci ó<br />
de Saragossa el va comissiona r<br />
perquè elaborés una memòriainforme<br />
de l'epidèmia i de la validesa<br />
científica de la vacunaci ó<br />
anticolèrica que havia proposat<br />
Jaume Ferran . El seu punt d e<br />
vista va provocar una dura polèmica<br />
que va sobrepassar els límits<br />
de l'àmbit local i va transcendir<br />
a altres contextos social s<br />
i acadèmics . Cajal es feia ressò ,<br />
a la memòria, dels descobriments<br />
bacteriològics de Rober t<br />
Koch, però criticava durament l a<br />
fonamentació teòrica, les descripcions<br />
morfològiques i el s<br />
possibles resultats pràctics d e<br />
la vacuna que proposava el microbiòleg<br />
català Jaume Ferran .<br />
La seva col . laboració amb l a<br />
premsa mèdica local va ser assídua,<br />
i, especialment a la Crónica<br />
62<br />
Médica, hi van aparèixer publicats<br />
alguns articles i notes relacionades<br />
amb la discrepànci a<br />
amb el mètode i les idees de Ferran,<br />
així com les seves notes d e<br />
laboratori, que contenien observacions<br />
histològiques, que després<br />
va incorporar al Manual d e<br />
Histología .<br />
Al marge, però, de la breu estada<br />
de quatre anys de Cajal, qu i<br />
va succeir Gómez Alamá a la càtedra<br />
d'Anatomia després de l a<br />
seva jubilació l'any 1874 va se r<br />
Pelegrí Casanova Ciurana . Entre<br />
el 1875 i el 1919 . Casanova va<br />
ensenyar anatomia i va ser u n<br />
important impulsor de la difusi ó<br />
acadèmica de l'evolucionism e<br />
darwinista . Des del 1876 v a<br />
mantenir una fluida relació epistolar<br />
amb Ernst Haeckel i va<br />
contribuir a la divulgació de le s<br />
seves obres als ambients científics<br />
hispans . Les seves idee s<br />
sobre l'origen i l'evolució de le s<br />
formes anatòmiques es reflecteixen<br />
als estudis biològics qu e<br />
va publicar l'any 1877 Casanova,<br />
qui posseïa una magnífica biblioteca<br />
sobre biologia evolucio -<br />
nista . La passió que sentia pe r<br />
aquest tema el va portar a pro -<br />
moure l'any 1909 un homenatge<br />
a Charles Darwin, en el qual va n<br />
participar activament els estudiants<br />
de medicina valencians .
1,es ciències fisiològique s<br />
Durant la primera meitat de l<br />
segle XIX, l'ensenyament de la fi -<br />
siologia s'atenia als patrons d'u n<br />
mètode llibresc, allunyat del laboratori<br />
i de la pràctica experimental<br />
. Des que la càtedra v a<br />
quedar vacant, l'any 1822 . en va<br />
ser nomenat regent Miquel Pellicer<br />
Martí, el qual prèviamen t<br />
havia ocupat el càrrec de substitut<br />
a la d"'Afectes interns" . Més<br />
tard Pellicer va ocupar la titularitat<br />
de fisiologia, durant un llarg<br />
i mediocre període, que es v a<br />
allargar fins al 1864, i va se r<br />
substituït dos anys més tard per<br />
Josep Ortalà Gomis, que havi a<br />
explicat anatomia quirúrgica i<br />
medicina operatòria, apòsits i<br />
embenatges . al mateix temps qu e<br />
ocupava des del 1850 una ajudan -<br />
tia de fisiologia, encarregat de les<br />
demostracions pràctiques que es<br />
feien durant la docència . Un any<br />
després d'haver ocupat la càtedra<br />
de Fisiologia en va ser apartat<br />
per raons ideològiques, a causa<br />
de la defensa pública que va fe r<br />
de les tesis darwinistes . L'octubre<br />
del 1868. però, la Junta Revolucionària<br />
que va prendre el pode r<br />
després de la revolució progressista<br />
el va restituir en el càrrec .<br />
Durant els anys 1870 i el princip i<br />
dels 1880, la vocació experimentalista<br />
de Joan Aguilar i Lara es<br />
va veure frustrada, ja que no v a<br />
guanyar l'accés a la càtedra d e<br />
Fisiologia, que va ser ocupada de<br />
manera transitòria per Frances c<br />
Moliner, i a partir del 1889, durant<br />
quatre dècades, per Adolfo<br />
Gil i Morte . La seva trajectòri a<br />
professional es va projectar e n<br />
tres fronts : la clínica, l'activita t<br />
política com a membre destaca t<br />
del partit republicà, i l'ensenya -<br />
ment de la fisiologia a la Universi -<br />
tat. La seva aportació més destacada<br />
és un Tatado de fisiología<br />
humana, la primera edició de l<br />
qual és del 1902, però que va<br />
tenir nombroses reedicions, qu e<br />
el van fer llibre estàndard a l a<br />
formació fisiològica dels estudiants<br />
de medicina valencian s<br />
fins als decennis centrals de l<br />
segle XX. La posició favorable a<br />
l'acceptació de les tesis darwinistes<br />
que apareix expressada a l<br />
tractat de Gil i Morte indica fin s<br />
a quin punt l'evolucionisme havi a<br />
fet impacte entre els metges valencians,<br />
i la bona acollida qu e<br />
va tenir en molts d'ells .<br />
I,a microbiologia, la higiene<br />
pública 1 la vacunació de Ferran<br />
Després de l'antecedent remo t<br />
de la introducció de la vacun a<br />
antivariolosa als darrers any s<br />
del segle XVIII i a la primeria de l<br />
XIX, és conegut de tothom que<br />
63<br />
l'expedició dirigida per Frances c<br />
Xavier Balmis va marcar una fita<br />
a la difusió de les tècniques de<br />
vacunació . Posteriorment es va<br />
anar incorporant a les pràctiques<br />
de salut pública i prevenció, sota<br />
l'impuls de les institucions sanitàries<br />
locals i provincials . En<br />
aquest sentit. la comissió central<br />
de vacunació de l'Institu t<br />
Mèdic Valencià va dur a term e<br />
una activitat important . Des que<br />
va ser creada, l'any 1851, va desplegar<br />
una activitat tan prolífic a<br />
i va ser tan gran el prestigi que<br />
va assolir, que rebia peticions d e<br />
subministrament de limfa vaccínica<br />
no només de l'exèrcit o d e<br />
la direcció general de beneficèn -<br />
cia i sanitat, sinó també d'institucions<br />
estrangeres i fins i tot d e<br />
la mateixa família reial .<br />
El gran drama social que plantejaven<br />
les invasions de còlera qu e<br />
van afectar la societat espanyol a<br />
durant la major part del segl e<br />
XIX va desplaçar el problem a<br />
politicosanitari cap a la necessitat<br />
de fer front al nou mal, l a<br />
gran virulència del qual coincidia<br />
amb el naixement de la nova<br />
doctrina microbiana del contag i<br />
i la consegüent polèmica científica<br />
. Aquesta necessitat de fe r<br />
front de manera eficaç a les con -<br />
seqüències d'una malaltia socialment<br />
tan impactant va afavo -<br />
rir iniciatives com la de Jaum e
Ferran i Clua, les idees del qua l<br />
es van aplicar per primera vega -<br />
da en territoris valencians, co m<br />
a conseqüència de l'epidèmia d e<br />
còlera del 1885 . Ja hem esmentat<br />
la controvèrsia que això v a<br />
provocar, i la participació que h i<br />
va tenir Santiago Ramón i Cajal .<br />
D'altres metges valencians, co m<br />
ara Manuel Candela, Innocenc i<br />
Paulí, Amali Gimeno, Vicent Pese t<br />
Cervera, Angel Pulido i Pascua l<br />
Garín, van formar part de l'ampli<br />
col . lectiu que va donar su -<br />
port a la iniciativa de Ferran i<br />
van participar activament a l'aplicació<br />
pràctica, principalmen t<br />
a l'horta d'Alzira i Algemesí .<br />
Tal com a la majoria de ciutats<br />
espanyoles, a València la investigació<br />
bacteriològica es va institucionalitzar<br />
en dos fronts : a<br />
('estrictament universitari va se r<br />
Juli Magraner Marinas, catedràti c<br />
de Clínica Mèdica, especialment<br />
interessat en l'estudi experimental<br />
de les malalties infeccioses ,<br />
qui en va iniciar el camí de l'ensenyament<br />
i la investigació . A l<br />
mateix temps, l'organització sanitària<br />
municipal va crear u n<br />
actiu laboratori bacteriològic ,<br />
que amb les seves activitats v a<br />
contribuir de manera molt notable<br />
a les polítiques de salubritat de l<br />
municipi i de la província . El dirigia<br />
J . Pérez Fuster, i hi van tre -<br />
ballar i s'hi van formar J . Peset<br />
Aleixandre, J . Colvée i A . Rincón .<br />
La higiene pública va tenir e n<br />
Constantí Gómez Reig el se u<br />
primer catedràtic valencià i u n<br />
dels impulsors de l'estadístic a<br />
demogràfica i sanitària en terres<br />
valencianes .<br />
La medicina interna i l a<br />
terapèutica experimental<br />
El predomini de la medicina de<br />
mentalitat anatomoclínica duran t<br />
les dècades centrals del segl e<br />
XIX va tenir com a representan t<br />
més significatiu a la Facultat d e<br />
Medicina valenciana Joan Baptista<br />
Peset i Vidal. La seva tasca<br />
clínica i les seves concepcion s<br />
mèdiques es van concretar d e<br />
manera prou clara en un ampl i<br />
ventall de publicacions, i especialment<br />
en diversos centenars<br />
d'històries clíniques de pacients ,<br />
fetes amb minuciositat. Posteriorment,<br />
la introducció del qu e<br />
Laín ha anomenat mentalitat fisiopatològica<br />
va tenir una in -<br />
fluència determinant en destacats<br />
professors de clínica mèdica ,<br />
com van ser Amali Gimeno ,<br />
Josep Crous i Juli Magraner . Els<br />
avenços introduïts a les tècniques<br />
exploratòries i les nove s<br />
concepcions de la malaltia van<br />
promoure el desenvolupament<br />
d'una terapèutica basada en l a<br />
investigació de laboratori, que<br />
64<br />
va ser l'origen de la farmacologia<br />
experimental i de la quimioteràpia,<br />
amb l'objectiu d'aïllar i<br />
sintetitzar els principis actius<br />
dels medicaments químics . En<br />
aquest mateix sentit també va<br />
evolucionar la terapèutica física<br />
amb la introducció dels raigs X ,<br />
l'electroteràpia o la fototeràpia .<br />
En aquest procés de modernitza -<br />
ció mitjançant la introducció d e<br />
noves tècniques, també hi va n<br />
representar un paper destacat<br />
dues de les grans figures de l a<br />
medicina valenciana de la fi de l<br />
segle XIX : Amali Gimeno Cabañas,<br />
que des del seu càrrec docent<br />
va portar a terme una posada a l<br />
dia de les possibilitats terapèutiques<br />
de la fi del segle XIX, i Vicent<br />
Peset Cervera, un dels primers<br />
introductors de l'ús dels<br />
raigs X .<br />
Al mateix temps, tal com passava<br />
en altres institucions acadèmiques<br />
i assistencials espanyoles ,<br />
durant el darrer quart del segl e<br />
XIX i els primers decennis del XX<br />
es va anar desenvolupant l'especialisme<br />
mèdic i la incorporaci ó<br />
a la docència universitària de les<br />
noves especialitats . La ginecologia<br />
i obstetrícia va tenir en Fran -<br />
cesc de Paula Campà i en Manuel<br />
Candela Pla dos cultivadors<br />
primerencs, mentre que Enrique<br />
López Sancho en va ocupar l a<br />
càtedra durant el primer terç de l
segle XX. Joan Bartual Moret va<br />
ocupar la primera càtedra d'Otori<br />
nolaringologia, i amb Joan Peset<br />
Aleixandre es va institucionalitzar<br />
com a disciplina independent<br />
la Medicina legal, d'acord am b<br />
els supòsits de la medicina de laboratori<br />
.<br />
La cirurgia<br />
En el domini de la cirurgia ca l<br />
afegir al ja esmentat Joan Aguilar<br />
i Lara el catedràtic Enric Ferrer<br />
i Viñerta . Tots clos passe n<br />
per ser avançats de la cirurgi a<br />
antisèptica, una de les conseqüències<br />
immediates de la nova<br />
teoria del contagi que propugn a<br />
la microbiologia . A més d'aques -<br />
ta novetat, es considera que Ferrer<br />
i Viñerta és un deis primers<br />
cirurgians espanyols que va n<br />
utilitzar el microscopi per a estudiar<br />
i analitzar les lesion s<br />
anatòmiques susceptibles d'intervenció<br />
quirúrgica .<br />
A València, la incorporació d e<br />
l'anestèsia quirúrgica es va produir<br />
molt aviat, com ho demostra<br />
la publicació d'un deis primers<br />
treballs monogràfics publicats a<br />
Europa, obra de Román Viscarro .<br />
Per la seva banda, ben aviat les<br />
tècniques d'anestèsia es van as -<br />
sajar, a càrrec de Joan Aguila r<br />
Lara, mitjançant l'ús de protòxi d<br />
de nitrogen, mentre que els pro -<br />
cediments de transfusió els va<br />
començar a assajar amb èxit<br />
Joan Peset Aleixandre, una vegada<br />
Landsteiner va haver aclarit<br />
els mecanismes immunològic s<br />
dels grups sanguinis .<br />
Col .lecció d ' instrumental quirurgic i urològi c<br />
procedent de la transició del segles \I .\ i .\\ .<br />
que es conserva a la Biblioteca i Museu-Mèdi c<br />
de la Universitat de València .<br />
65<br />
LA FACULTAT DE MEDICINA<br />
DURANT I,A PRIMER A<br />
MEITAT DEI, SEGLE XX<br />
El llarg camí cap a tina<br />
nova Facultat i un Hospital<br />
Clínic<br />
A penes un decenni després d e<br />
la inauguració deis nous local s<br />
de la Facultat de Medicina situats<br />
a l'antic Hospital General ,<br />
el claustre de professors va fer<br />
explícit el desig de construir u n<br />
nou edifici que tingués un hospital<br />
clínic annex. La proposta es<br />
va concretar a la Junta de Facultat,<br />
presidida pel degà Nicola u
66<br />
Ferrer i Julve, el ] 9 de novembre<br />
de 1893, en presència de ('a -<br />
leshores senador i antic catedrà -<br />
tic de la facultat Amali Gimen o<br />
Cabañas . El quadre de professors<br />
que va assistir a la reuni ó<br />
estava format per Juli Magraner,<br />
Constantí Gómez Reig, Manuel<br />
Candela, Slocker, Frances c<br />
Moliner, Gómez Ferrer, Bartual ,<br />
Garín, Navarro Gil i Vicent Peset<br />
Cervera . Gimeno els havia expressat<br />
la idea de construir un a<br />
nova facultat, amb un criter i<br />
semblant a les que s'havien fet a<br />
Barcelona, Saragossa, Valladolid<br />
i Granada, i es va comprometre<br />
davant dels assistents a patrocinar<br />
a Madrid un project e<br />
econòmicament mesurat aban s<br />
de l'aprovació dels pressuposto s<br />
de l'any següent . Davant d'un a<br />
proposta tan atractiva per als<br />
presents, es va decidir nomenar<br />
una comissió formada pel recto r<br />
de la Universitat, el degà Ferre r<br />
i Julve i els professors Juliá n<br />
López Chávarri, Juli Magraner ,<br />
Manuel Candela, Adolfo Gil i<br />
Morte, i Vicent Peset Cervera .<br />
(,làmina del cerebel disenyada per Cajal . Biblioteca<br />
i Museu-Ilistòric de la Universitat de<br />
\alència .
EI projecte, però, no va anar ta n<br />
ràpid com es podia pensar, sin ó<br />
que a aquesta generosa proposta<br />
d'Amali Gimeno la va segui r<br />
un autèntic calvari d'intervencions<br />
polítiques i diplomàtiques ,<br />
fins que es va aconseguir inaugurar<br />
la nova seu, mig segle mé s<br />
tard . Hem de remuntar-nos a l<br />
1902 per tenir notícia, a travé s<br />
de la comunicació del rector Manuel<br />
Candela a la Junta de Facultat<br />
de la bona disposició de l<br />
Ministeri d'Instrucció Pública pe r<br />
fer front a la construcció del no u<br />
edifici, sempre que les institucion s<br />
locals (Ajuntament i Diputaci ó<br />
provincial) es comprometessin en<br />
el projecte i es fessin càrrec de l a<br />
meitat del cost total . Això plantejava<br />
un nou front de negociaci ó<br />
amb les institucions esmentades ,<br />
les quals des del primer momen t<br />
es van mostrar favorables a<br />
donar suport al projecte, per b é<br />
que aquest recolzament s'havi a<br />
de materialitzar en un acord signat<br />
i en un compromís explíci t<br />
concretat en l'oportuna reserv a<br />
de pressupost. Per a fer aquestes<br />
gestions, la junta de Medicina v a<br />
designar Adolfo Gil i Morte, secretari<br />
del centre. L'interès que<br />
tenia el claustre per aconsegui r<br />
un edifici de nova planta el v a<br />
portar a comissionar Gómez Reig ,<br />
Bartual i Garín per tal que n'estudiessin<br />
la millor localització i<br />
fessin demandes concretes davant<br />
l'Ajuntament, la Diputació i<br />
el Ministeri . Ij any 1905 . ('aleshores<br />
degà Pelegrí Casanova va<br />
informar el claustre que el projec -<br />
te estava pendent de l'aprovaci ó<br />
de la comissió de diputats i regidors<br />
que havia de prendre un a<br />
decisió sobre l'emplaçament .<br />
Davant de la manca de concreci ó<br />
i veient que el temps passava, a l<br />
1913 es va desplaçar a Madri d<br />
una comissió de la Universitat ,<br />
formada pel rector i el degà de<br />
Medicina, per tal de recaptar e l<br />
suport d'Amali Gimeno, aleshore s<br />
ministre de Marina, a la visit a<br />
que havien concertat amb el ministre<br />
d'Instrucció Pública . D'aquesta<br />
reunió, en va sortir e l<br />
compromís ministerial de sufragar<br />
la part que Ii corresponia e n<br />
el projecte, i només restava, pe r<br />
iniciar els tràmits d'adjudicaci ó<br />
de l'obra, que la corporació loca l<br />
i la provincial fessin el lliura -<br />
ment dels terrenys. Les nove s<br />
gestions encaminades a resoldre<br />
l'assumpte van fructificar, d e<br />
manera que "es va posar am b<br />
tota solemnitat la primera pedr a<br />
de la nova facultat als terreny s<br />
escollits, uns camps situats a la<br />
rodalia del poblat de Benimaclet,<br />
al lloc que al cap del temp s<br />
havia de ser el passeig de València<br />
al Mar" . El projecte arqui -<br />
tectònic va ser realitzat per José<br />
67<br />
Luis de Oriol, però la subhast a<br />
pública i el començament real d e<br />
les obres es va anar endarrerint .<br />
fins al punt que no va ser fins a l<br />
1921 que el degà Ramon Góme z<br />
Ferrer anunciava al claustre d e<br />
la Facultat l'inici dels tràmits . Al<br />
1923 el degà insistia en la urgència<br />
de construir el nou edifici ta n<br />
aviat com fos possible, especial -<br />
ment per als departaments encarregats<br />
de la docència no clínica .<br />
Una ponència signada per Bar -<br />
trina, Rodríguez Fornos i Vil à<br />
Barberà proposava que s'habilité s<br />
el nou edifici per als ensenya -<br />
ments bàsics i que les clínique s<br />
continuessin funcionant a l'Hospital<br />
General, fins que es construís<br />
el nou hospital clínic, i aix í<br />
es va fer .<br />
Aquest rosari inacabable de gestions<br />
va culminar al 1928 amb l a<br />
visita del degà Joan Bartua l<br />
Moret al marquès de Sotelo, l'alcalde<br />
de la ciutat, la coneguda<br />
proximitat del qual al dictado r<br />
Primo de Rivera Ii va permetre<br />
de portar a terme les gestion s<br />
oportunes per a resoldre el s<br />
obstacles econòmics que fin s<br />
aleshores havien entorpit el desenvolupament<br />
del projecte . Així<br />
doncs, a la primeria del 1928 e s<br />
va reduir el pressupost econòmi c<br />
del projecte, es va fer la subhasta<br />
de les obres, i en presència d e<br />
l'arquitecte Oriol, el degà Bartua l
i el secretari Campos Fillol es va n<br />
iniciar les obres . La concepci ó<br />
d'un campus universitari al passeig<br />
de València al Mar ja s'havia<br />
desenvolupat durant el períod e<br />
republicà, al començament de l a<br />
dècada del 1930, i això va reforça r<br />
la construcció de la nova facultat<br />
i de l'edifici adjunt de ciències ,<br />
en part forçada per l'incendi que<br />
havia destruït, l'any 1932, part<br />
de les instal . lacions situades a<br />
l'edifici central de la Universitat ,<br />
on hi havia els laboratoris d e<br />
química . De fet, les obres es va n<br />
acabar definitivament al 1935, a<br />
falta d'un pavelló destinat a ma -<br />
lalts infecciosos i d'especialitats<br />
. Al projecte inicial s'hi havi a<br />
inclòs uns edificis complementaris<br />
per a albergar aquestes<br />
insta l . lacions i per al camp d'es -<br />
ports i la residència d'estudiants .<br />
Això no obstant, quan la inaugu -<br />
ració de la nova facultat ja esta -<br />
va prevista, es va produir l'alça -<br />
ment del general Franco, que v a<br />
iniciar la Guerra Civil, i quan e l<br />
govern es va traslladar a València<br />
l'edifici va passar a ser dependència<br />
administrativa de l<br />
Ministeri d'Hisenda, el titula r<br />
del qual era Juan Negrín . Posteriorment,<br />
el desenvolupamen t<br />
de la guerra va fer que les instal<br />
.lacions es destinessin a hospital<br />
militar, i així va continua r<br />
en acabar la guerra . A causa de<br />
totes les circumstàncies que ha -<br />
vien envoltat els primers uso s<br />
administratius, els assistencial s<br />
i els militars, després de la gue -<br />
rra es va plantejar la necessitat<br />
de remodelar l'edifici per tal d'a -<br />
daptar-lo a la seva funció primitiva,<br />
cosa que implicava la cons -<br />
trucció d'un nou hospital militar<br />
que permetés desallotjar les ins -<br />
ta l . lacions de la Facultat. Final -<br />
ment, les gestions del recto r<br />
Fernando Rodríguez Fornos, e l<br />
degà Juan José Barcia i el vicedegà<br />
Antoni Llombart van acon -<br />
seguir del Ministeri d'Educació<br />
Nacional els fons necessaris pe r<br />
a adequar les instal . lacions i<br />
instal . lar-hi finalment les dependències<br />
administratives, l a<br />
sala de dissecció i les primeres<br />
aules, al 1949 .<br />
La convulsió de la dècada del<br />
1930<br />
Els canvis polítics que va viur e<br />
la societat espanyola durant e l<br />
primer terç del segle XX, qu e<br />
van conduir a la proclamació d e<br />
la Segona República, van teni r<br />
una profunda transcendènci a<br />
en la vida acadèmica . La FU E<br />
va adquirir un gran pes entre<br />
els estudiants, i després de l a<br />
instauració del règim republicà<br />
la Universitat de València<br />
va estar governada durant<br />
68<br />
un breu espai de temps pe r<br />
una junta paritària de professors<br />
i estudiants . En representació<br />
de la Facultat de Medicina<br />
en formaven part Jose p<br />
Puche i el seu deixeble Manue l<br />
Usado . El 18 d'abril de 193 6<br />
es va celebrar un claustre universitari<br />
en el qual va sorti r<br />
elegit com a rector Marian o<br />
Gómez González, i com a vice -<br />
rector Joan Peset Aleixandre ,<br />
que durant el període posterior<br />
va ocupar el càrrec d e<br />
rector. La legislació republicana<br />
no va aportar canvis substancials<br />
a l'ordenació de l'ensenyament<br />
universitari de l a<br />
medicina, perquè la previst a<br />
Llei general d'instrucció pública<br />
va quedar reduïda a un projecte<br />
de llei de bases per a l a<br />
reforma universitària que Fernando<br />
de los Ríos es va veur e<br />
forçat a presentar davant les<br />
Corts l'any 1933 .<br />
Amb el triomf electoral de l<br />
Front Popular, la vida acadè -<br />
mica de la universitat es va<br />
veure profundament alterada i<br />
la divisió patent a la societat<br />
espanyola també es va reflectir<br />
en l'àmbit acadèmic . E n<br />
vista de la tensió que es v a<br />
anal' generant entre els sec -<br />
tors progressistes i els conservadors,<br />
la directiva de l a<br />
FUE es va tancar i va prendre
el rectorat, i va sol . licitar l a<br />
destitució del qui aleshore s<br />
era rector, el metge internist a<br />
Fernando Rodríguez Fornos, i<br />
va oferir l'assumpció provisional<br />
del càrrec al fisiòleg Josep<br />
Puche . La intervenció de Manuel<br />
Azaña i de Marcel .li Do -<br />
mingo, ministre d'Instrucció<br />
Pública, va fer que Puche acceptés<br />
el càrrec, amb la condició<br />
de ser ratificat per u n<br />
claustre format per professor s<br />
i estudiants, que es va reuni r<br />
al cap de pocs dies i va verificar<br />
la legítima elecció . Duran t<br />
tot el conflicte bèl . lic el rectorat<br />
va ser ocupat per Jose p<br />
Puche, i també formava par t<br />
de l'equip de govern el degà d e<br />
la Facultat de Medicina, Luis<br />
Urtubey.<br />
Formalment, els estudis d e<br />
medicina no es van arribar a<br />
clausurar durant la guerra ,<br />
però el cert és que la investigació<br />
va quedar profundamen t<br />
minvada i la docència es va pa -<br />
ralitzar parcialment, malgra t<br />
que se seguissin incorporant a<br />
la Facultat les generacion s<br />
d'estudiants que acabaven el s<br />
estudis de secundària . Molts<br />
joves s'havien d'incorporar a l<br />
front de guerra a les successives<br />
lleves, i molts auxiliars<br />
joves van abandonar les tasques<br />
docents . EI mateix rector<br />
va abandonar la seva feina d e<br />
fisiòleg i va deixar en segon pla<br />
les obligacions al capdavant de<br />
la Universitat per desplaçar-s e<br />
a Madrid com a director d e<br />
l'Institut Nacional d'Higiene de<br />
l'Alimentació, a fi d'encarregar-se<br />
de l'organització del racionament<br />
d'aliments entre la<br />
població civil .<br />
El desenllaç de la Guerra Civi l<br />
a la Universitat de València va<br />
tenir caire dramàtic . L'entrada<br />
a la ciutat de les tropes sublevades<br />
i la instauració del nou<br />
règim polític va alterar profun -<br />
dament les condicions i la con -<br />
cepció de la vida acadèmic a<br />
que s'havia anat creant durant<br />
el període republicà . La Universitat<br />
va ser ocupada el 2 9<br />
de març pel catedràtic Manue l<br />
Batllé, que es va presentar a l<br />
rectorat acompanyat d'un gru p<br />
de professors i membres de l a<br />
cinquena columna, i en va pren -<br />
dre possessió a la seva manera,<br />
en nom del general Franco ,<br />
sense que de fet hagués rebu t<br />
aquesta comanda . Després d e<br />
l'ocupació va venir la depura -<br />
ció, que retia comptes de totes<br />
les tensions acadèmiques qu e<br />
ja s'havien produït durant e l<br />
període republicà, i especialment<br />
després de l'alçament<br />
militar. La repressió que es v a<br />
desplegar i l'exili d'una part<br />
69<br />
important del professorat va n<br />
col . lapsar la vida acadèmica i<br />
van culminar amb la tràgica exe -<br />
cució de 1'exrector i catedràtic<br />
de Medicina Legal, Joan Peset<br />
Aleixandre, al 1941 .
L'ENSENYAMENT DE LA<br />
MEDICINA DURANT<br />
EL FRANQUISM E<br />
(1939-1960 )<br />
Les seqüeles de l'enfrontament<br />
civil i la fractura que va produi r<br />
a la vida acadèmica espanyol a<br />
van tenir fortes conseqüències a<br />
l'ensenyament i el cultiu de l a<br />
medicina . L'èxode de professionals<br />
cap a l'exili va transplanta r<br />
la cultura científica espanyol a<br />
amb un gran fruit cap a altre s<br />
territoris, però va ocasionar u n<br />
buit en l'àmbit científic espanyol ,<br />
del qual només una lenta reno -<br />
vació generacional va iniciar-n e<br />
la recuperació, en un ambien t<br />
d'aïllament intel . lectual, ferr i<br />
control ideològic i fidelitat polí -<br />
tica al nou règim totalitari . El s<br />
primers anys quaranta van agreu -<br />
jar la situació crítica a causa de<br />
l'ambient de postguerra, la cris i<br />
internacional i el desenllaç de l a<br />
Segona Guerra Mundial, amb e l<br />
consegüent triomf dels païso s<br />
aliats . La derrota del feixism e<br />
internacional va aïllar encara<br />
més políticament el govern de l<br />
general Franco, i durant due s<br />
dècades, com a mínim, va accentuar<br />
els mecanismes de propaganda<br />
tradicionalista i els valors<br />
del nacionalcatolicisme<br />
enfront de la ja suada amenaç a<br />
del comunisme internacional i<br />
els valors de llibertat i democràcia.<br />
De la contaminació de tots<br />
aquests valors, no en va quedar<br />
fora un ensenyament universitar i<br />
elitista i minoritari .<br />
Aparell de raigs X utilitza) a la Facultat de Medicina<br />
de València durant la primera meitat de l<br />
segle XK . Biblioteca i Museu-Mèdic de la Universitat<br />
de València .<br />
El professora t<br />
Des de la segona meitat dels anys<br />
quaranta es va anar consolidant<br />
una plantilla docent estable. d'acord<br />
amb el sistema estatalista i<br />
centralitzat de provisió de càtedres<br />
. La influència de la Facultat<br />
de Medicina era molt notable
en el conjunt de la Universitat de<br />
València, cosa que es fa eviden t<br />
en el fet que fins a la fi dels anys<br />
quaranta el rector va segui r<br />
sent Fernando Rodríguez Fornos.<br />
El degà de la facultat era e l<br />
jove catedràtic Juan José Barcia<br />
Goyanes. el vicedegà Anton i<br />
Llombart Rodríguez, l'encarregat<br />
de la biblioteca José García<br />
Blanco Oyarzábal i el secretar i<br />
Rafael Campos Fillol . El quadre<br />
de catedràtics estava forma t<br />
pels professors següents :<br />
R. Alcalá Santaella<br />
J .J . Barcia Goyanes<br />
R. Bartual Vicens<br />
J. Basterra Santacruz<br />
M. Beltrán Báguena<br />
V. Belloch Montesinos<br />
F. Bonilla Martí<br />
M. Carmena Villarta<br />
J . García Blanco Oyarzábal<br />
J . Gascó Pascual<br />
L. López Gómez<br />
A . Llombart<br />
D . Rodrigo Pérez<br />
E Rodríguez Fornos<br />
V. Sanchis Bayarri<br />
A aquest elenc de quinze catedràtics,<br />
molts d'ells molt joves .<br />
cal afegir-hi gairebé una trentena<br />
de professors agregats, auxiliars<br />
f adjunts, que participave n<br />
directament a la docència, i una<br />
vintena d'ajudants de classes<br />
pràctiques. D'entre tots ells, n'a -<br />
niran sorgint les futures generacions<br />
de numeraris i catedràtics .<br />
Al 1951 es va incorporar com a<br />
catedràtic de Psiquiatria Romá n<br />
Alberca Lorente, i després Jos é<br />
Esteller Luengo com a titular de<br />
Anatomia i tècnica<br />
Anatomia i tècnic a<br />
Otorinolaringologi a<br />
Oftalmologia<br />
Patologia mèdica<br />
Farmacología i terapèutica<br />
Obstetrícia i Ginecologi a<br />
Patologia genera<br />
Fisiologia i bioquímica<br />
Patologia quirúrgic a<br />
Medicina lega l<br />
Histologia f anatomia patològic a<br />
Pediatria<br />
Patología mèdic a<br />
Microbiologia i higiene<br />
71<br />
Dermatologia i Sifilografia . Al<br />
1952 Manuel Valdés Ruiz va ocupar<br />
la càtedra de Patologia Mèdica<br />
que havia deixat vacant Fernando<br />
Rodríguez Fornos quan e s<br />
va jubilar. L'any 1955 Carlos<br />
Carbonell va ocupar una segon a<br />
càtedra de Patologia Quirúrgic a<br />
i al 1959 Francesc Gomar Guarner<br />
va ocupar la que havia deixa t<br />
vacant J . Gascó . Aquell mateix<br />
any va quedar vacant la càtedr a<br />
d'Oftalmologia després de la jubilació<br />
de Jesús Basterra, l a<br />
qual seria ocupada el 1960 per<br />
Marcelo Carreras Mata . L'any<br />
1958 es va jubilar Dámaso Rodrigo,<br />
i de la càtedra de Pediatria<br />
que havia ocupat se'n va encarregar<br />
Tomás Sala Sánchez .<br />
Aquest grup format per una vintena<br />
de catedràtics constituei x<br />
el nucli fonamental, el cap visible,<br />
de l'ensenyament de la medicina<br />
a la Universitat de Valènci a<br />
durant els decennis centrals de l<br />
nostre segle. Entorn de les seves<br />
càtedres es va desenvolupar un a<br />
docència teòrica f un aprenentatge<br />
pràctic que va anar incorporant<br />
les principals especialitats<br />
mèdiques que s'havien ana t<br />
constituint al començament de l<br />
segle: pediatria, psiquiatria, medicina<br />
legal, obstetrícia i ginecologia,<br />
otorinolaringologia, dermatologia<br />
i oftalmologia es va n<br />
institucionalitzar com a càtedre s
independents i van ocupar, juntament<br />
amb les tradicionals clíniques<br />
mèdiques, quírúrgica i<br />
terapèutica, un espai dins de la<br />
formació clínica dels estudiant s<br />
de medicina .<br />
Fis plans d'estudi i<br />
els estudiant s<br />
Durant els anys quaranta, el pl a<br />
d'estudis en vigor era el de l'an y<br />
1944, i els estudis de llicenciatura<br />
de medicina constaven d e<br />
set anys acadèmics . Un altre an y<br />
obria el pas al doctorat, i la Facultat<br />
de Medicina impartia tre s<br />
titulacions més, de dos curso s<br />
cadascuna : practicant . llevadora<br />
i infermera. Els tres primers anys ,<br />
a més de la formació política, re -<br />
ligió i educació física -elements<br />
ineludibles a la propaganda ideològica<br />
del règim franquista-, es<br />
cursaven les assignatures bàsiques<br />
de ciències morfològique s<br />
(histologia i tècnica microgràfica .<br />
anatomia descriptiva i topogràfica,<br />
tècnica anatòmica, anatomi a<br />
patològica), ciències fisiològiques<br />
(física i química experimental ,<br />
fisiologia general i química fisiològica,<br />
i fisiologia especial i<br />
descriptiva), microbiologia mèdica,<br />
farmacologia experimenta l<br />
i terapèutica, patologia quirúrgica,<br />
psicologia, obstetrícia i ginecologia,<br />
pediatria, oftalmologia,<br />
dermatologia i sifilografia, medicina<br />
legal i toxicologia, psiquiatria,<br />
higiene i bacteriologia ,<br />
història de la medicina i deontologia<br />
mèdica. El curs de doctora t<br />
tenia un contingut que variava<br />
cada any. i comprenia matèries<br />
com ara endocrinologia, fisiopato -<br />
logia del recanvi glícid. geriatria ,<br />
parasitologia mèdica, urologia ,<br />
patologia del lactant . neurocirur -<br />
gia i cancerologia, entre d'altres .<br />
A partir del 1953 es va començar<br />
la implantació gradual d'u n<br />
nou pla d'estudis, que coincidi a<br />
substancialment amb l'anterior i<br />
incorporava poques novetats . El<br />
primer curs s'impartia a la contigua<br />
Facultat de Ciències, qu e<br />
s'havia edificat al costat de la de<br />
Medicina al campus del Passeig<br />
de València al Mar. i l'esquem a<br />
general seguia sent de set anys i<br />
un de doctorat . Durant els primers<br />
anys d'implantació le s<br />
matèries bàsiques i experimentals<br />
s'impartien al nou edifici ,<br />
mentre que les clíniques se se -<br />
guien impartint a l'edifici vell d e<br />
l'hospital .<br />
A la fi dels anys quaranta e l<br />
nombre d'estudiants matriculat s<br />
a primer curs girava entorn dels<br />
250, a segon curs al voltant dels<br />
150, a tercer la mitjana eren un s<br />
130, i la xifra anava disminuin t<br />
gradualment fins a arribar a uns<br />
80 a cinquè curs . Aquesta xifra<br />
72<br />
es manté bastant estable els<br />
anys següents, amb la particularitat<br />
que el nombre d'estudiants<br />
es redueix dràsticament al pas<br />
del cinquè al sisè curs, on n o<br />
solen sobrepassar la desena .<br />
Amb la introducció del nou pl a<br />
d'estudis del 1953, les xifres de<br />
matrícula d'estudiants decau espectacularment.<br />
Així, trobe m<br />
que al curs 1954-1955 la xifra<br />
de matriculats a primer am b<br />
prou feines arriba a una desena ,<br />
i a segon una vintena, mentre<br />
que a partir de tercer els del pl a<br />
vell del 1944 es mantenien entorn<br />
dels 150 . com en anys anteriors.<br />
Posteriorment., a la fi del s<br />
anys cinquanta, la població d'estudiants<br />
es va incrementar, fin s<br />
a assolir xifres aproximades de<br />
160 a primer any, amb un descens<br />
progressiu en anys successius<br />
fins als 80 de sisè i 60 a setè .
1 ,E S ACTIVITATS ACADÈNl 1-<br />
QUES: CONTINGLITS ,<br />
TREBALLS DOCUNT S<br />
1 TREBALLS PRACTIC S<br />
La responsabilitat acadèmica d e<br />
la docència se centrava en e l<br />
concepte de càtedra, on el catedràtic<br />
feia el paper de cap visible<br />
del grup i responsable direc -<br />
te de la docència. Repassem els<br />
trets principals de cadascuna d e<br />
les càtedres mèdiques que va n<br />
operar a la Facultat de Medicin a<br />
de València a mitjan segle .<br />
Càtedres d Anatomia Descriptiva<br />
i 'Topogràfica i de Tècnica AnatòmicaAi<br />
B<br />
Estaven dirigides pels catedràtics<br />
J . J . Barcia Goyanes i Rafael<br />
Alcalá Santaella . Totes due s<br />
comptaven amb un grup d'auxiliars<br />
. adjunts i ajudants, i impartien<br />
una docència teòrica<br />
diària o de quatre dies per set -<br />
mana i una docència pràctica<br />
de dos dies la setmana o bé diària<br />
. depèn de l'any. A més de l<br />
desenvolupament del programa ,<br />
cada any es portaven a term e<br />
treballs específics sobre anatomi a<br />
del coll . embriología, anatomi a<br />
topogràfica i del desenvolupa -<br />
ment . llabitualment els estudiants<br />
feien representacions<br />
gràfiques dels òrgans i les regions,<br />
treballs de modelatge<br />
d'ossos, dissecció de músculs ,<br />
vasos i nervis . La càtedra qu e<br />
regentava Juan José Barcia estava<br />
lligada a la secció de neurologia<br />
de l'Institut Cajal, de l<br />
Consell Superior d'Investigacions<br />
Científiques .<br />
Càtedra d'histologia i Tècnica<br />
Microgràfic a<br />
Dirigida per Antoni Llombart<br />
Rodríguez, comptava amb l a<br />
col . laboració de personal ad -<br />
junt i intern . La docència s'im -<br />
partia en dies alterns, tant e l<br />
vessant teòric com el pràctic .<br />
El contingut del programa in -<br />
cloïa la citologia, I'embriologi a<br />
general, i l'estudi dels teixits i<br />
de les estructures microscòpiques<br />
dels òrgans i dels aparells .<br />
Els ensenyaments pràctics con -<br />
sistien en l'aprenentatge de l<br />
maneig del microscopi i l'obser -<br />
vació al microscopi de cèl.lules<br />
tissulars .<br />
Càtedra de Fisiologia General i<br />
Química Fisiològic a<br />
Dirigida durant tot el períod e<br />
per José García-Blanco Oyarzá -<br />
bal, impartia una docència d e<br />
quatre classes teòriques pe r<br />
setmana i tres d'ensenyamen t<br />
pràctic, en grups de vint alumnes,<br />
al laboratori de fisiologia .<br />
Al mateix temps, el grup de fisiò -<br />
legs dirigit per García-Blanco<br />
73<br />
col . laborava en projectes d'investigació<br />
amb el Consell Superior<br />
d'Investigacions Científiques .<br />
Les pràctiques comprenien l'es -<br />
tudi de la pressió osmòtica, el s<br />
fenòmens de superfície, co l . loi -<br />
des, glícids, pròtids aminoàcids,<br />
lípids, catàlisi i ferments ,<br />
hormones i vitamines .<br />
Càtedra de Fisiologia Especial i<br />
Descriptiva<br />
La dirigia el mateix García -<br />
Blanco, i comptava amb un reduït<br />
grup d'adjunts, ajudants i<br />
interns . La docència teòrica i<br />
pràctica era . en aquest cas, e n<br />
dies alterns. I,es pràctiques comprenien<br />
l'anàlisi de les cons -<br />
tants de l'aparell digestiu . de la<br />
sang, de l'aparell respiratori, e l<br />
metabolisme, l'aparell circulatori,<br />
l'urinari, múscul i nervi ,<br />
sistema nerviós central i òrgan s<br />
dels sentits .<br />
Càtedra de Microbiologia<br />
Mèdica<br />
Tenia com a titular Vicent San -<br />
chis Bayarri, i hi co l . laborave n<br />
un grup format per un adjunt ,<br />
ajudants i interns, que impartien<br />
docència teòrica tres die s<br />
la setmana i quatre sessions de<br />
pràctiques. S'explicava els bac -<br />
teris i els protozous, els cultius ,<br />
les inoculacions, la immunitat i<br />
els diferents grups de bacteris i
de microorganismes patògens .<br />
Les classes pràctiques aportaven<br />
el maneig del microscopi ,<br />
la sembra en cultius, l'esterilit -<br />
zació i I'ús de colorants, inocu -<br />
lacions, proves d'aglutinació ,<br />
d'hemòlisi i d'altres, investiga -<br />
ció de paràsits i examen d e<br />
pèls i escates .<br />
Càtedra de Patologia Genera l<br />
Sota la direcció del jove catedràtic<br />
Miguel Carmena Vi -<br />
Ilarta, la càtedra de Patologi a<br />
General comptava amb un nombrós<br />
personal assistencial, de<br />
laboratori i d'infermeria . Impartia<br />
una docència diària que<br />
incloïa els aspectes conceptuals<br />
de la malaltia, la propedéutica<br />
i semiologia clínica ,<br />
la fisiopatologia de la regula -<br />
ció tèrmica, la fisiopatologi a<br />
de la gana, la set i el dolor, l a<br />
patologia general dels grans<br />
sistemes i aparells . i d'altre s<br />
lliçons . dedicades específica -<br />
ment a la sang o l'al.lèrgia . Le s<br />
pràctiques comprenien tan t<br />
l'exploració clínica com el laboratori<br />
i les sessions clíniques<br />
.<br />
Càtedra d'Anatomia Patològica<br />
Sota la direcció d'Antoni Llom -<br />
bart Rodríguez i amb la col . laboració<br />
d'un petit grup d'un<br />
adjunt . ajudants, encarregats<br />
d'autòpsies i alumnes interns ,<br />
s'impartia una docència teòrica<br />
que es complementava am b<br />
la pràctica d'autòpsies clínique s<br />
i el corresponent protocol, revisió<br />
i dibuix de preparats sobr e<br />
necrosis, alteracions vasculars ,<br />
degeneracions de diverses menes ,<br />
pigmentacions . calcificacions i<br />
imatges d'antracosi i silicosi .<br />
Càtedra de Farmacologia Experimental<br />
i Terapèutica<br />
Dirigida per Vicent Belloc h<br />
Montesinos, impartia docènci a<br />
diària i dos tipus de sessions<br />
pràctiques : unes de clíniques ,<br />
que consistien a practicar injeccions,<br />
administració de medicaments<br />
per degoteig, aplicació<br />
de ventoses i sondes, i<br />
unes altres de laboratori, sobre<br />
reconeixement de medicaments ,<br />
excitants i depressors medu l . lars ,<br />
estudi de pressió arterial, co r<br />
aïllat de granota, intestí aïllat i<br />
úter aïllat .<br />
Càtedra de Terapèutica Físic a<br />
Dirigida pel mateix Belloch .<br />
tenia a càrrec seu els servei s<br />
de terapèutica física . pavell ó<br />
d'electroradiologia i de cinesiteràpia<br />
. Aquests eren els ser -<br />
veis que els estudiants visitave n<br />
per fer l'aprenentatge pràctic .<br />
74<br />
Càtedres de Patología ,Mèdica<br />
Ai B<br />
Al llarg deis anys de què en s<br />
ocupem van estar regides per<br />
Fernando Rodríguez Fornos .<br />
Manuel Beltrán Báguena i Manuel<br />
Valdés Ruiz. Hi havia pràc -<br />
ticament totes les dependències<br />
clíniques de l'hospital: sales ,<br />
dispensaris de cardiologia . geriatria<br />
. policlínica de respiratori<br />
i laboratori clínic . Tant le s<br />
sessions teòriques com les pràc -<br />
tiques, durant tot el segon cicl e<br />
tenien una freqüència alterna .<br />
Càtedres de Patologia Quirúrgica<br />
A i B<br />
Van estar regentades pe r<br />
Josep Gascó Pascual, Carie s<br />
Carbonell Antolí i Frances c<br />
Gomar Guarner. Les session s<br />
teòriques comprenien la cirurgia<br />
general, craneoencefàlica ,<br />
facial, cervical, raquídia, de l<br />
tòrax, d'abdomen . urogenital, i<br />
la cirurgia dels membres superiors<br />
i inferiors (traumatologi a<br />
i ortopèdia) . Les classes pràctiques<br />
s'impartien en grups d e<br />
vint alumnes . sobre malalts<br />
que tenien un problema d e<br />
salut que havia estat tractat a<br />
les lliçons clíniques . A això<br />
s'afegia estades en el serve i<br />
d'urgències i a la sala d'infermeres<br />
.
Cátedra d'Obstetrícia i Ginecologia<br />
Dirigida per Francisco Bonill a<br />
Martí, la càtedra de Ginecologi a<br />
i Obstetrícia comptava amb u n<br />
parell d'adjunts i ajudants d e<br />
classes pràctiques, a més d'u n<br />
nombrós grup de metges col-laboradors,<br />
llevadores i alumne s<br />
interns . Impartia dos cursos regulars<br />
. amb classes teòriques ,<br />
pràctiques i guàrdies de maternitat.<br />
a més d'un curs anua l<br />
d'obstetrícia d'urgència. destinat<br />
a metges graduats .<br />
Cátedra d'Oftalmologia<br />
Va ser ocupada fins al 1959 per<br />
Jesús Basterra i Santa-Cruz . i<br />
des del 1960 per Marcelo Carreras<br />
. Comptava amb un adjunt i<br />
diversos ajudants, impartia un a<br />
lliçó diària i una sèrie de conferències<br />
d'ampliació . Dos die s<br />
per setmana impartia classes en<br />
grups de deu alumnes a les dues<br />
sales d'oftalmologia per a bornes<br />
i dones que hi havia a l'hospital .<br />
Càtedra de Pediatria i<br />
Puericultora<br />
Fins al 1958 va ser ocupada pe r<br />
Dámaso Rodrigo Pérez, i des de l<br />
1959 el titular en va ser Tomás<br />
Sala . La docència consistia e n<br />
tres classes teòriques setmanal s<br />
i dues de pràctiques . La càtedra<br />
impartia també dues sessions de<br />
classes operatòries i una diàri a<br />
per a postgraduats . També s'oferi a<br />
un curs monogràfic de doctora t<br />
sobre patologia del nounat .<br />
Cátedra d'Otorinolaringologia<br />
Ocupada per Rafael Bartual Vi -<br />
cens, impartia docència ordinària<br />
teoricopràctica amb una freqüència<br />
de tres dies per setmana .<br />
També se celebrava tina reuni ó<br />
setmanal de seminari per a post -<br />
graduats, on es presentaven casos<br />
clínics i es practicaven interven -<br />
cions quirúrgiques sobre gosso s<br />
i cadàvers humans, que s'organit -<br />
zaven al laboratori de fisiologia .<br />
Càtedra de Dermatologia i Veneriologia<br />
Ocupada per Josep Esteller des<br />
que va ser dotada, l'any 1951 ,<br />
impartia docència dos dies pe r<br />
setmana i pràctica tres dies setmanals<br />
. Els estudiants feien un a<br />
sèrie de pràctiques sobre micologia<br />
de les tinyes i una altra<br />
sobre serologia aplicada a la sí -<br />
filis i a la investigació del Trepo -<br />
nema pallidum .<br />
Cátedra de Medicina Legal i Toxicologi<br />
a<br />
Va ser ocupada per Leopold o<br />
López Gómez, i concentrava l a<br />
docència al darrer any de la carrera,<br />
en el qual impartia docència<br />
teòrica amb una freqüència<br />
75<br />
de quatre sessions setmanals ,<br />
igual que les sessions pràctiques<br />
de laboratori . i l'eventua l<br />
pràctica d'autòpsies de cadàvers<br />
. a la sala de dissecció . 1; l<br />
contingut de les sessions teòriques<br />
comprenia l'estudi de taques<br />
. identitat del subjecte .<br />
traumatologia, toxicologia . psiquiatria<br />
i asfixiologia forenses .<br />
mentre que les sessions pràctiques<br />
es feien en grups de de u<br />
alumnes i s'orientaven al diagnòs -<br />
tic a partir de la sang, a la toxicologia<br />
analítica i a la identita t<br />
medicolegal .<br />
Cátedra d'Higiene i Sanitat<br />
Ocupada per Vicente Sanchi s<br />
Bayarri i un grup d'adjunts, ajudants<br />
i metges interns . impartia<br />
docència teòrica tres dies pe r<br />
setmana i dues pràctiques setmanals,<br />
i dedicava els dissabte s<br />
a visitar establiments sanitaris .<br />
Les sessions teòriques compre -<br />
nien nocions d'higiene privada ,<br />
estadística . higiene pública, social<br />
i especial, desinfecció i epi -<br />
demiologia general i especial .<br />
Les pràctiques comprenien due s<br />
sessions de legislació sanitària i<br />
una sèrie d'exercicis sobre l a<br />
preparació de solucions valora -<br />
des, anàlisis d'aigües, llets, fari -<br />
nes. vins, vinagres . . . i resoluci ó<br />
de problemes d'estadística sanitària<br />
. A més, els estudiants te-
nien l'oportunitat de visitar l'estació<br />
depuradora d'aigües potables,<br />
la d'aigües residuals, el s<br />
serveis municipals de desinfecció<br />
i higiene escolar, de proveiment<br />
de llet, les instal . lacion s<br />
frigorífiques per a la conservaci ó<br />
d'aliments, l'escorxador municipal<br />
. l'institut Provincial d'Iligie -<br />
ne i les insta l . lacions sanitàrie s<br />
i de seguretat en el treball d e<br />
factories industrials .<br />
Cátedra de Psiquiatria<br />
Va ser ocupada per Román Alberca<br />
des que va ser cread a<br />
l'any 1951, i constava d'un ad -<br />
junt i diversos ajudants . Impartia<br />
una docència teòrica de due s<br />
sessions setmanals i un programa<br />
de pràctiques al manicom i<br />
provincial .<br />
Aquesta estructura docent e s<br />
va mantenir pràcticament intacta<br />
durant les ducs dècade s<br />
posteriors de 1960 i 1970, període<br />
de temps en el qual le s<br />
facultats de medicina espanyoles<br />
van haver de fer front a<br />
una profunda crisi docent, a<br />
causa de la massificació provo -<br />
cada per I'augment espectacular<br />
dels estudiants de medicina<br />
. La progressiva implantaci ó<br />
d'una política restrictiva a<br />
l'accés en forma de numeru s<br />
clausus i la implantació de la<br />
Llei de Reforma Universitària, formació tradicionalment mé s<br />
al començament dels anys vui- enciclopèdica i humanística .<br />
tanta, va iniciar un canvi a l a<br />
concepció de la vida académica,<br />
que ha tingut com a eix fonamental<br />
la substitució de l<br />
vell sistema de càtedres pel de<br />
departaments universitaris, mé s<br />
amplis, oberts a la investiga -<br />
ció i menys jeràrquics . La in -<br />
corporació a la docència de l a<br />
major part dels recursos assistencials<br />
de què disposa l a<br />
societat també ha aportat mi -<br />
llores substancials a un ensenyament<br />
cada vegada mé s<br />
proper a l'aprenentatge pràcti c<br />
i operatiu, en detriment d'una<br />
76<br />
Aparells procedents de la clínica oftalmológic a<br />
de la Facultat de Medicina de valència . Biblioteca<br />
i Museu Ilistbric -Mèdic de la Universitat d e<br />
Xalència .
BIBLIOGRAFIA<br />
A) FONT S<br />
MINISTERIO 1)1', FOMENTO . Instrucción pública .<br />
Colección de ~Mares . males decretos y órdene s<br />
para su ejecución que S.11. la Reina se ha servido<br />
expedir desde el 20 de julio de 1866. Madrid . Imprenta<br />
Nacional, 186 6<br />
Archiu de la universitat de València. caixa 41-602<br />
.louario de la Facultad de Medicina . cursos 194 9<br />
a 1961 ; Valencia . Tipografía Artística, 1949-196 1<br />
B) BIB1,10GRAFIA<br />
SECUNDARI A<br />
La història de la Universitat de València disposa<br />
d'estudis monogràfics generals com : BALDO . M .<br />
La Universitat de València . València . Instituci ó<br />
Alfons el Magnànim . 1986<br />
Els estudis sobre l'ensenyament mèdic, tenen corn<br />
a antecedents més llunyans la monografia : PESET<br />
VIDAL, J .B. Bosquejo de la historia de la medicin a<br />
de Valencia . Valencia, Imp. Ferrer de Orga . 187 6<br />
Posteriorment ha estat objecte de la atenció de :<br />
CAMPOS FILLOI, . R . Crónica de la Facultad de<br />
Medicina de Valencia (1866-1946) . ochenta años<br />
de la vida de una Facultad. Apuntes para la historia<br />
de la medicina de Valencia . Valencia . Real Academia<br />
de Medicina . 1955 : I.(1PEZ PI\ERO . J .M .<br />
La Facultad de Medicina de la Universidad de Va -<br />
lencia . .4proximación a su historia . Valencia . Universidad<br />
de Valencia . 1980 : LOPEZ TERRADA .<br />
N1 .L. : PARDO TOMAS . ,L . SALAVERT FABIANI ,<br />
V.L . "13 marro institucional" . en : Las ciencias médicas<br />
básicas en la Videncia del siglo _VIX. Valencia .<br />
IVI; ./ Institució Juan Gil Albert, 1988 . p: 17-63 .<br />
PESET REIG . SI. : PESET REIG . J .I ,La . Universidad<br />
española (siglos XVHl,v VIV). Despotismo ilus -<br />
lradoe revolución liberal. Madrid, 'faurus . 197 4<br />
LOPEZ TERRADA, M .L . ; PARDO TOMAS, J . ; SA-<br />
LAVERT FABIANI . V.L. "La Facultad de Medicin a<br />
de Valencia en 1885" . en Estudios introductorios a .<br />
FERRAN, J . GIMENO . A . y PAULI . 1 ., La inoculación<br />
preventiva contra el cólera morbo asiático (1886) .<br />
Valencia . Generalitat Valenciana . 1985, p . : 57-66<br />
77
CAPÍTOL IV<br />
L'ENSENYAMENT<br />
DE LA<br />
MEDICINA A SEVILLA<br />
Juan Luis Carrillo Márquez
Introducció<br />
El Decret de 17 d'octubre (le<br />
1845 va fer creu i ratlla a un a<br />
llarga tradició d'ensenyament d e<br />
la medicina a la ciutat de Sevilla<br />
. Aquest procés de supressi ó<br />
dels estudis mèdics s'havia inicial<br />
dos anys abans, quan pe l<br />
Decret de 10 d'octubre de 184 3<br />
(Pla Mata) la formació (le metges<br />
quedava reservada a les universitats<br />
(le Madrid i Barcelona ,<br />
i es creava a Sevilla un Col•leg i<br />
per a la formació (le "Pràctics<br />
en l'art de guarir", un professional<br />
sanitari capacitat exclusiva -<br />
ment per a enfrontar-se a proble -<br />
mes mèdics elementals, cirurgi a<br />
menor i assistència a parts .<br />
Durant la dècada de 1840 l'ensenyament<br />
universitari de la medicina<br />
a Sevilla participava, d e<br />
manera si fa no fa semblant, d e<br />
la situació de la resta del país :<br />
en general un greu i profun d<br />
menyscapte . Es cert que a Sevilla<br />
havia canviat la tendència a<br />
la baixa, quant al nombre d'alumnes<br />
matriculats, que s'havi a<br />
experimentat durant les due s<br />
primeres dècades del segle XIX:<br />
al 1837 s'hi van matricular 13 7<br />
estudiants de medicina i 71 de<br />
cirurgia, que van passar a 19 3<br />
de medicina al 1840 . Al darrer<br />
any que s'hi va impartir docència<br />
(1844-1845) van ser 97 els<br />
alumnes de medicina (només es<br />
va impartir ensenyament dei s<br />
cursos segon a quart), 11 estudiants<br />
de cirurgia i 24 els que es<br />
van matricular als dos cursos j a<br />
implantats de Pràctics en l'art<br />
de guarir.<br />
Els catedràtics que van impartir<br />
docència al nou Col•legi de Pràc -<br />
tics van ser nomenats pel govern,<br />
que els va triar entre els<br />
professors que hi havia a la Facultat<br />
suprimida, i per tant entre<br />
metges que exercien la professi ó<br />
a Sevilla i eren d'origen sevillà .<br />
Serafín Aclame de Vargas Jiménez<br />
(+1852), fill d'Andrés Adame<br />
(fi. 1771-1790), que va ser catedràtic<br />
d'Anatomia i més tard<br />
de "vespres", va ensenyar medicina<br />
legal . Joaquín de Palacios<br />
Rodríguez (1815-1887) . nascut<br />
també a Sevilla, promotor de<br />
l'escàs periodisme mèdic que es<br />
va editar a la ciutat entre e l<br />
1841 i el 1843, es va encarregar<br />
de l'ensenyament de l'Anatomi a<br />
i la Fisiologia. També era sevillà<br />
Manuel Campos Vallejo (nascu t<br />
a la darreria del segle XVIII) .<br />
Completaven aquest quadre de<br />
professors Fernando Vida i Jua n<br />
Ceballos Gómez. L'1 de març de<br />
1844 s'hi van incorporal' tres<br />
agregats : Antonio Rivera Ramos<br />
(1815-1887), Joaquín Ballesteros<br />
Sousa (1804-1877) i Joaquín<br />
Palacios Soto-Sánchez, i un<br />
80<br />
dissector anatòmic, Vicente Domínguez<br />
Daza (1816-d . 1902) ,<br />
el qual es va incorporar immediatament<br />
a la Facultat de Cadis .<br />
Sembla que Antonio Marsell a<br />
Sierra (1808-1874), nomenat<br />
catedràtic de Patologia Extern a<br />
i Operacions entre el 1839 i e l<br />
1841, no es va reincorporar a l<br />
Col•legi de Pràctics . En conjunt ,<br />
aquest professorat era un co l . lectiu<br />
jove -a excepció d'Adame i d e<br />
Campos-, que havien obtingut l a<br />
titulació a la dècada del 1830 .<br />
El moviment més importan t<br />
dintre d'aquest grup es va produir<br />
el 19 de juny de 1844• data<br />
en què va ser nomenat catedràtic<br />
León Sánchez-Quintanar i<br />
Sánchez-Nieto en substituci ó<br />
de Ceballos, el qual va passar a<br />
impartir docència a Cadis . Sánchez-Quintanar<br />
tenia 43 anys<br />
d'edat, i dins d'aquest grup s e<br />
situava a mig camí entre la generació<br />
d'Adame i la que representaven<br />
Rivera Ramos i Palacios<br />
Rodríguez . D'altra banda ,<br />
aquest nomenament implicav a<br />
la incorporació al claustre d'un<br />
professor forà -havia nascut a<br />
La Mota del Cuervo, a la provín -<br />
cia de Conca- i que fins aquel l<br />
moment havia portal a term e<br />
tota l'activitat professional for a<br />
de Sevilla . De tarannà liberal i<br />
progressista, s'havia format a l<br />
Reial Col•legi de San Carlos d e
Madrid . on va rebre ensenyaments<br />
de Juan \losácula (1794-1831) i<br />
Pere Castelló (1770-1850) . La<br />
curta estada que va fer a Sevill a<br />
va ser certament un petit revulsi u<br />
en el modest panorama docent<br />
sevillà . Va organitzar els ensenyaments<br />
d'Anatomia quirúrgica .<br />
Patologia quirúrgica i la seva clínica,<br />
i Embenatges, matèrie s<br />
que corresponien a la càtedra d e<br />
tercer any en el pla del 1843 .<br />
Com a manifestació de la seva<br />
mentalitat anatomoclínica v a<br />
promoure l'autòpsia i els estudis<br />
anatomopatològics . Va cessar el<br />
31 d'octubre, quan el col•legi va<br />
ser suprimit, i al 1849 formav a<br />
part del claustre de medicina a<br />
València, on ensenyava patologi a<br />
quirúrgica . La clausura de la Facultat<br />
de Medicina l'any 1845 va<br />
ser un esdeveniment totalmen t<br />
injustificat des de l'òptica d'alguns<br />
sevillans . José Velázquez i<br />
Sánchez pensava que " . . . va ta -<br />
llar la carrera de no pas poc s<br />
alumnes notables, mancats d e<br />
mitjans per subsistir en aquell a<br />
localitat [Cadis] . alhora que v a<br />
privar l'ensenyament de professors<br />
de nota ( .. .)" . Possiblemen t<br />
aquesta opinió la compartia u n<br />
gran sector de la societat sevillana<br />
.<br />
No ho vela tan injustificat Federico<br />
Rubio Galí (1827-1902) .<br />
que en aquell moment era estudiant<br />
de medicina a Cadis, a l<br />
centre docent on van arribar pe r<br />
acabar els estudis gran part dels<br />
estudiants sevillans que "venie n<br />
molt mal educats socialment i<br />
científicament. Científicament .<br />
els que eren aplicats portave n<br />
una tradició estranya de Boerhaave<br />
i Broussais, que ells havie n<br />
compost dels dos bàndols d e<br />
mestres que explicaven a la universitat"<br />
. Rubio havia rebut els<br />
ensenyaments d'un conjunt d e<br />
Federico Rubio y Galí fundador. 31 1868 . d e<br />
l'Escola Lliure de Medicina i Cirurgia (le Sevilla .
professors que, tot i que no resis -<br />
tien la comparació amb aquells<br />
que ensenyaven en algunes universitats<br />
europees del moment ,<br />
tenien un nivell més alt que el s<br />
sevillans . L anatomista Vicente<br />
Domínguez Daza, el patòleg<br />
Manuel José de Porto Cepill o<br />
(1792-1860) i José de Gardoqu i<br />
(+1857) van ser mestres de Federico<br />
Rubio, i els dos darrers<br />
van ser caps de l'escola anatomoclínica<br />
gaditana . No he m<br />
d'oblidar que la Facultat d e<br />
Ciències Mèdiques que s'acaba -<br />
va de crear a Cadis no procedi a<br />
de la tradició universitària sin ó<br />
d'un Col . legi de Cirurgia, co m<br />
també passava al Reial Col . legi<br />
de San Carlos de Madrid . No és<br />
gens estranya, doncs, la perplexitat<br />
de Rubio, ni tampoc el fet<br />
que a partir del 1845 la Facultat<br />
de Medicina de la Universitat<br />
Literària de Sevilla estigués<br />
situada a la ciutat de Cadis .<br />
1868-1874 : 11 ESCOI L<br />
LLIURE DE MEDICINA I<br />
CIRURGIA DE SEVILLA<br />
L'Escola Lliure de Medicina i Ci -<br />
rurgia es va crear per acord de la<br />
Junta Provincial Revolucionària ,<br />
de 10 d'octubre de 1868, a iniciativa<br />
de Federico Rubio i a<br />
l'empara del principi de liberalització<br />
de l'ensenyament . Aques t<br />
acord contemplava els requisit s<br />
que s'exigien per a iniciar els estudis,<br />
el pla, les condicions pe r<br />
a poder ser professor, la manera<br />
com els alumnes obtindrien l a<br />
titulació, la ubicació de les classes<br />
teòriques i pràctiques, i l a<br />
participació de les corporacion s<br />
locals al finançament de l'Escola<br />
. La sessió constitutiva es v a<br />
celebrar el 28 d'octubre i es va n<br />
adjudicar els càrrecs docents, a l<br />
mateix temps que se n'elegi a<br />
president Antonio Marsella Sierr a<br />
i secretari José Moreno Fernández<br />
(1823-1899) . La col labora -<br />
ció institucional va ser immedia -<br />
ta: I'Ajuntarnent va donar supor t<br />
econòmic per al sosteniment ; la<br />
Diputació va posar a disposici ó<br />
de l'Escola la seva infraestructura<br />
de I'Ilospital Central per a<br />
l'ensenyament de l'Anatomia i<br />
de les diferents clíniques, i l a<br />
Universitat Literària els va proporcionar<br />
locals per a les classes<br />
teòriques i per als actes, i<br />
82<br />
material dels seus gabinets de<br />
ciències. La sessió inaugural e s<br />
va celebrar el dia 6 de desembre,<br />
i hi va pronunciar un (liscurs<br />
Marsella Sierra "Sobre el s<br />
problemes generals de la ciència",<br />
que no es va arribar a imprimir<br />
. lmmediatament es va n<br />
iniciar les classes .<br />
Ens interessa analitzar allò qu e<br />
podríem qualificar de "primere s<br />
decisions", la majoria de le s<br />
quals les va prendre el matei x<br />
Rubio, i que d'alguna manera<br />
havien de condicionar la trajectòria<br />
de l'Escola, si més n o<br />
els seus primers anys de vida .<br />
Concretament, ens detindrem e n<br />
el pla d'estudis i en el grup d e<br />
professors que van ser nomenats<br />
a la sessió del 28 d'octubre .<br />
El pla d'estudis ja es recollia a<br />
l'acord fundacional, i era inspirat<br />
per Federico Rubio . En termes<br />
generals no és tan revolucionari<br />
com tradicionalment se<br />
l'ha volgut considerar, i de fe t<br />
recollia les disciplines que va n<br />
estructurar els plans de Moyan o<br />
(1857) i Orovio (1867) . El blo c<br />
Els professors de l'Escola Provincial de Medicin a<br />
de Sevilla durant el cus 1880-188 1
de ciències bàsiques es va vertebrar<br />
al voltant de les discipline s<br />
morfològiques, totes elles integrants<br />
d'altres plans anteriors .<br />
D'altra banda, la Histologia j a<br />
formava part del pla de Moyan o<br />
per a obtenir el grau de llicenciat.<br />
Sí que va representar u n<br />
canvi la recuperació de l'Anatomia<br />
topogràfica, així com els<br />
seus exercicis pràctics, matèrie s<br />
que havien desaparegut als<br />
plans del 1857 i del 1867 .<br />
El bloc de disciplines clíniques<br />
tampoc no va presentar gaire<br />
novetats . Es va mantenir la (lis -<br />
Unció entre patologia i clínica, i<br />
es va admetre l'existència d e<br />
dues patologies, una de mèdica i<br />
una de quirúrgica . Possiblement ,<br />
el més significatiu va ser la introducció<br />
de tres especialitats<br />
mèdiques: l'Oftalmologia, la Der -<br />
matologia i les malalties venèries ,<br />
amb les clíniques corresponents .<br />
Finalment, el bloc que podríe m<br />
anomenar "disciplines medico -<br />
83<br />
socials" tampoc no presenta novetats<br />
en relació amb els plan s<br />
anteriors ; gira al voltant de l a<br />
Higiene i la Medicina Legal . En<br />
síntesi, recuperació de discipline s<br />
morfològiques de caràcter aplicat<br />
com a base per a la formaci ó<br />
de cirurgians i introducció d e<br />
l'especialisme medicoquirúrgic .<br />
El segon element que utilitzare m<br />
a la nostra anàlisi es relacion a<br />
amb els primers nomenaments<br />
dels professors, tot i que algun s<br />
d'ells no van arribar a impartir
classes . ja que es van produi r<br />
gairebé de manera immediata<br />
desplaçaments d'unes assignatures<br />
a unes altres, així com<br />
noves incorporacions . Aquesta<br />
situació l'afavoria el mateix tex t<br />
fundacional, que indicava qu e<br />
"tot professor que posseeix títo l<br />
de doctor o llicenciat en medicina<br />
i cirurgia pot donar els cursos<br />
que consideri convenients" .<br />
Aquesta indiferenciació, que n o<br />
era absent a l'ensenyament oficial,<br />
va ser un element molt negatiu<br />
per al procés d'especialització<br />
docent .<br />
Rubio va recuperar per a la seva<br />
Escola tres professors que havien<br />
impartit docència mèdica a<br />
la dècada del 1840 -Ballestero s<br />
Sousa, Marsella Sierra i Rivera<br />
Ramos-, i va aconseguir incorporar<br />
el seu mestre anatòmic ,<br />
que seguia a Cadis : Domíngue z<br />
Daza . En termes generals es po t<br />
admetre el següent perfil al gru p<br />
dels primers 24 professors : u n<br />
andalús, possiblement sevillà ,<br />
d'edat madura (la mitjana d'eda t<br />
era de 44,6 anys), llicenciat pe r<br />
la Universitat de Sevilla a la Facultat<br />
de Medicina que tenia a<br />
Cadis, sense experiència docen t<br />
prèvia, que exercia la cirurgia o<br />
alguna especialitat quirúrgica . i<br />
amb vocació de quedar-se a l'Es -<br />
cola . Tot plegat, fortament condicionat<br />
per la manera com es<br />
va fer el reclutament : designats<br />
per Federico Rubio i extrets<br />
d'entre professionals que exercien<br />
a la ciutat de Sevilla .<br />
Si correlacionem l'activitat professional<br />
assistencial amb el càrrec<br />
docent ocupat, observare m<br />
un alt grau de desajust que afecta<br />
fonamentalment els blocs de<br />
disciplines bàsiques i medicosocials<br />
. Es significativa la decisió<br />
de Rubio d'atorgar al professional<br />
docent més qualificat, Vicente<br />
Domínguez, una disciplin a<br />
morfològica de caràcter aplicat i<br />
bàsica per a la formació de bons<br />
cirurgians . Les disciplines clíniques,<br />
i molt especialment les<br />
quirúrgiques, presenten un nivel l<br />
més alt d'acoblament . En termes<br />
generals les van ocupar cirurgians<br />
o especialistes de reconegut<br />
prestigi en l'ambient sevillà :<br />
Marsella, el mateix Rubio, Rivera<br />
Ramos, Cayetano Alvarez-Ossori o<br />
Perca (c . 1807-1892), Adolfo d e<br />
la Rosa Roldán (n . 1836) i Ramó n<br />
de la Sota i Lastra (1832-1913) .<br />
Ni Jacinto 'Laido Mingo (c . 1822 -<br />
1896) ni Carlos Morón Delgad o<br />
(n . c . 1822) ni el mateix Rafae l<br />
Ariza Espejo (1826-1887) . als<br />
quals se'ls va encarregar inicial -<br />
ment disciplines medicosocials ,<br />
arrossegaven una biografia que<br />
justifiqués aquesta decisió . Probablement<br />
el cas més significatiu<br />
és l'ocupació de la càtedra<br />
84<br />
d'Higiene Pública i Privada pe r<br />
Jacinto Zaldo, quan a Sevilla h i<br />
havia un professional que havi a<br />
mostrat una profunda preocupa -<br />
ció per aquests problemes, que<br />
es va materialitzar en diverse s<br />
publicacions. Ens referim a Manuel<br />
Pizarro Jiménez (1821 -<br />
1892), que no va aconseguir cap<br />
càrrec docent fins al 1870. després<br />
de les successives renúncies<br />
d'aquesta càtedra de Zaldo i<br />
Francisco Rodríguez Jiméne z<br />
(1826-1902) .<br />
Tal com ja hem apuntat, des de l<br />
principi l'Escola Lliure va comp -<br />
tar amb el suport de les corporacions<br />
locals . No podia ser d'un a<br />
altra manera, perquè això es re -<br />
collia a l'acord fundacional . A<br />
partir de gener del 1869 . la vinculació<br />
de l'Escola amb la Diputació<br />
de Sevilla es reforça jurídi -<br />
cament i progressivament va<br />
perdent gran part de l'autonomia<br />
que potencialment tenia i<br />
que en aquest breu lapse d e<br />
temps no havia pogut desenvolu -<br />
par. En efecte, l'Escola es va<br />
acollir al que disposava el decret<br />
de 14 de gener de 1869, v a<br />
sol . licitar protecció a la Diputa -<br />
ció, i fruit d'això aquesta instituci ó<br />
es comprometia a proporcional'<br />
noves instal•lacions, a dotar-le s<br />
de material i de personal auxiliar,<br />
es reservava el dret de fixar<br />
taxes acadèmiques, supervisav a
l'activitat docent, i va delegar e n<br />
el claustre de professors els nomenaments<br />
i en general la política<br />
de personal .<br />
I ; Escola va conservar un al t<br />
grau d'autonomia pel que fa a<br />
dotar-se del seu propi marc normatiu<br />
d'organització i funciona -<br />
ment. En dues ocasions al llarg<br />
d'aquests anys va fer ús d'aquest<br />
dret: al 1870 va presentar davant<br />
la Diputació un "Reglament<br />
de règim interior per a l'Escola i<br />
les seccions d'Anatomia i clínica",<br />
i al 1872 un altre, que pretenia<br />
reformar l'anterior per ta l<br />
de recollir experiències foranes i<br />
com a resposta a la crisi que es<br />
presentava al si de l'Escola a l<br />
començament del 1872 .<br />
La Diputació, al seu torn, va<br />
anar complint els compromisos ,<br />
i ja al 1870 es disposa dintre de l<br />
recinte de l'Hospital Central el<br />
departament anatòmic i el clínic<br />
. D'altra banda, entre el 187 0<br />
i el 1872 adquireix l'antic convent<br />
de lladre de Dios per ta l<br />
d'instal•lar-hi l'Escola ; l'habilita ,<br />
i el va dotant progressivament .<br />
Es molt significatiu el fet que ,<br />
l'estiu del 1871, Antonio River a<br />
Ramos, vicepresident de l'Escola ,<br />
indiqués la necessitat de reformar<br />
el sistema d'ensenyamen t<br />
vigent des de la inauguració . Es<br />
obvi que al si de la institució h i<br />
havia un cert descontentament i<br />
insatisfacció per la manera com i tècniques . Desgraciadament ,<br />
s'estava impartint la docència . aquesta crisi es va tancar amb l a<br />
Amb aquesta finalitat es va no- dimissió i l'immediat trasllat<br />
menar una comissió integrada d'Ariza a Madrid .<br />
per Francisco Javier Lasso de l a<br />
Vega i Chinchón (1828-1885) ,<br />
Antonio Salado Moreno (1834 -<br />
1900), Luis Góngora Joanico<br />
(1834-1901), Adolfo de la Rosa i<br />
Manuel Pizarro que, en un breu<br />
termini de temps, va redactar l a<br />
ponència, que va ser objecte d e<br />
debat durant la segona quinzen a<br />
del mes d'agost del 1871 . En ter -<br />
mes generals les discussions e s<br />
van centrar en l'estudi dels problemes<br />
del personal docent -d e<br />
fet, es va debatre un "Program a<br />
general que determinava les fun -<br />
cions que corresponen a cadascun<br />
dels que formen part d'aquesta<br />
escola amb vista a<br />
l'ensenyament"-, i no sembla qu e<br />
es toquessin problemes de mèto -<br />
des docents, estratègies, textos<br />
o continguts .<br />
La crisi més forta dels primers<br />
anys de funcionament es va presentar<br />
al començament del 1872 ,<br />
i va ser el resultat del debat qu e<br />
van mantenir Ariza i Moren o<br />
Fernández . bàsicament, però no<br />
exclusivament, en relació amb l a<br />
utilització del mètode experimental<br />
per a l'ensenyament d e<br />
les disciplines experimentals, é s<br />
a dir, utilitzar per a la docènci a<br />
les mateixes cines inte l . lectuals<br />
85
1875-1902 : ESCOLA<br />
PROVINCIAL D E<br />
1MEDICIN A<br />
La caiguda de la <strong>Primera</strong> República<br />
feia presagiar que be n<br />
aviat el procés de liberalitzaci ó<br />
de l'ensenyament experimentaria<br />
un gir copernicà . Un decre t<br />
de 29 de juliol de 1874, que pretenia<br />
regularitzar la lliberta t<br />
d'ensenyament, va determinar e l<br />
tancament d'una gran parí d e<br />
les Escoles Lliures ; en molts<br />
casos, per raons molt justifica -<br />
des, perquè a l'empara de la IIibertat<br />
s'havia comès corruptele s<br />
de tota mena en el camp de l'ensenyament<br />
universitari : establiments<br />
que no tenien una infraestructura<br />
adequada, absentism e<br />
docent, venda de títols, etc .<br />
Aquest decret . però, deixava la<br />
porta oberta perquè després de l<br />
compliment, en un període relativament<br />
curt de temps, de deter -<br />
minades condicions, poguessi n<br />
esdevenir escoles de caràcte r<br />
públic o oficial . L'Escola Lliur e<br />
de Sevilla no va renunciar a l'ú s<br />
d'aquesta via legal, amb l'objectiu<br />
de mantenir uns estudis mèdics.<br />
Les gestions davant la Diputació<br />
les va fer un home qu e<br />
ja gaudia d'un gran prestigi tan t<br />
a la ciutat com a Madrid, Antorlio<br />
Rivera Ramos, i els resultats<br />
no podien ser més satisfactoris :<br />
la institució local es faria càrre c<br />
del centre docent, i immediatament<br />
va iniciar el dur expedien t<br />
de conversió, tal corn eslava pre -<br />
vist a l'article cinquè de l'esmen -<br />
tat decret. A aquest expedient ,<br />
s'hi va afegir. per part del rectorat<br />
de la Universitat, un inform e<br />
francament favorable d'Antoni o<br />
Machado Núñez (1812-1896) .<br />
Completava aquest expedient e l<br />
quadre de professors que propo -<br />
sava la Diputació i que bàsica -<br />
ment no modificava el que ja es -<br />
tava impartint els ensenyaments .<br />
Només alguns canvis per tal d'a -<br />
daptar-se a les directrius de l'en -<br />
senyament oficial : es va prescindir<br />
de José Beato Contreras (n .<br />
1841) per a l'ensenyament de l a<br />
Histologia, i se'n va encarrega r<br />
José Roquero Martínez (1852 -<br />
1934) : també es va bandejar An -<br />
toni) Sánchez Rivera (1823 -<br />
1878), i es va concentrar la<br />
docència de l'Anatomia patològi -<br />
ca i de la Patologia General en<br />
mans de Lasso de la Vega i Chinchón<br />
: es va suprimir l'ensenya -<br />
ment de l'oftalmologia i la seva<br />
clínica, amb l'exclusió d'Adolf o<br />
de la Rosa Roldán, i Enrique Ro -<br />
mero Pedreño (1842-1913) va<br />
assumir l'ensenyament de l'Ana -<br />
tomia descriptiva i de la Sifilografia<br />
. ja que va desaparèixer<br />
del pla d'estudis la clínica d e<br />
dones i nens .<br />
86<br />
Al mes d'octubre, la Direcci ó<br />
General d'Instrucció Pública v a<br />
autoritzar provisionalment la<br />
continuació dels estudis mèdics<br />
sevillans durant el curs acadèmic<br />
de 1874-1875 . Finalment, i<br />
després de superar diversos tràmits<br />
administratius, una reia l<br />
ordre de 14 de setembre de 187 5<br />
creava l'Escola Provincial d e<br />
Medicina de Sevilla . El professo -<br />
rat proposat quedava en situaci ó<br />
d'interinitat, i més endavan t<br />
havia de ser confirmat en pro -<br />
pietat. La mort de Marsella Sierra,<br />
el 28 de novembre de 1874 ,<br />
va afavorir l'accés a la direcci ó<br />
d'Antonio Rivera, que havia protagonitzat<br />
un paper tan destaca t<br />
durant aquest procés de transició .<br />
l; Escola havia hagut de suporta r<br />
ducs profundes crisis en menys<br />
de tres anys: la primera s'havi a<br />
tancat de manera insatisfactòri a<br />
amb l'abandó d'Ariza, i la sego -<br />
na amb més fortuna, ja que es<br />
va aconseguir que els estudis<br />
mèdics no desapareguessin d e<br />
la ciutat de Sevilla . Aquestes experiències<br />
van afavorir la presa<br />
de consciència de la necessita t<br />
de connectar-se amb l'exterior. i<br />
al mateix temps difondre dins e l<br />
món mèdic i social les tasques<br />
que s'hi estaven desenvolupant .<br />
A aquestes exigències respon la<br />
molt activa participació de l'Escola,<br />
com a institució, i del s
seus professors en dos dels tre s<br />
congressos mèdics que es va n<br />
celebrar a Andalusia (1876 i<br />
1882), un dels quals, el del 1882 ,<br />
va ser de caràcter internacional .<br />
Tant a l'un com a l'altre van se r<br />
patrocinadors i organitzadors :<br />
es van celebrar a les seves instal<br />
lacions . i la majoria dels congressistes<br />
pertanyien a la institució<br />
docent sevillana . Rafael<br />
Tuñón de Lara (n . c . 1843), secretari<br />
del congrés del 1882, v a<br />
fer notar de manera molt explícita<br />
la necessitat que tenien el s<br />
metges sevillans de comunicarse<br />
ami) els de la resta del país i<br />
de l'estranger, i d"'obrir nous ca -<br />
mins d'estudi i progrés a la nostra<br />
ciència".<br />
Un congressista del 1876 va ser<br />
Carlos María Cortezo Prieto<br />
(1850-1933), qui no va estalviar<br />
paraules d'elogi per tot allò que<br />
va tenir ocasió de contempla r<br />
durant la seva estada, i e n<br />
aquest sentit va informar el s<br />
seus lectors d'El Siglo Médico .<br />
Segons el parer de Cortezo " . . .<br />
l'Escola de Medicina de Sevill a<br />
mereix amb justícia el respect e<br />
que se Ii ha tingut quan s'ha vol -<br />
gut coartar els que s'ha jutjat ex -<br />
cessius esbargiments de l'ensenyament<br />
lliure" . Però no pensava<br />
de la mateixa manera Angel Pulido<br />
Fernández (1853-1932) ,<br />
que només cinc anys més tard<br />
s'expressava en aquests termes :<br />
"No diré que aquesta Escola d e<br />
medicina sigui dolenta, per ò<br />
tampoc no diré que sigui bona ;<br />
tanmateix, sí que diré que la con -<br />
sidero inconvenient ( . . .)" . Testimoni<br />
sospitós, tant més qu e<br />
unes quantes línies abans havia<br />
reconegut que el dia que la va vi -<br />
sitar era diumenge, no hi havi a<br />
ningú per a ensenyar-la-hi i a<br />
més plovia .<br />
El procés de millora de les instal<br />
. lacions va continuar al llarg<br />
de la dècada del 1880 . Ja a l<br />
1878 es va inaugurar la policlínica,<br />
amb la qual cosa es va mi -<br />
llorar l'ensenyament de les disciplines<br />
clíniques, a causa de l<br />
seu caràcter marcadament pràctic,<br />
i d'altra banda es co l . laborava<br />
a millorar igualment l'assistència<br />
mèdica a la ciutat, j a<br />
que contemplava consultes d e<br />
diferents especialitats medicoquirúrgiques<br />
. Al 1885, i finança t<br />
per la Diputació, es va construir<br />
l'amfiteatre anatòmic als terrenys<br />
propers a l'Hospital Central, qu e<br />
va millorar considerablemen t<br />
l'ensenyament de l'Anatomia . Ben<br />
avançat el curs acadèmic 1887 -<br />
1888 es va erigir un laborator i<br />
histoquímic adjunt a les clíniques<br />
i policlínica, que preteni a<br />
fonamentar els diagnòstics a l a<br />
medicina de laboratori i, com a<br />
conseqüència d'això, millorar<br />
87<br />
l'ensenyament i l'assistènci a<br />
mèdica . Va néixer amb una gra n<br />
precarietat instrumental i a càrrec<br />
d'un personal mèdic po c<br />
qualificat .<br />
Ja hem indicat que des del 187 5<br />
l'Escola quedava subjecta als<br />
plans d'estudi que s'implantes -<br />
sin oficialment. Per aquesta ra ó<br />
se li va aplicar de manera explícita<br />
el Reial decret de 16 de setembre<br />
de 1886, que contenia u n<br />
nou pla de Medicina . Pràctica -<br />
ment no va tenir incidència sobr e<br />
el professorat, ni tampoc l'aplicació<br />
de l'article 18, que possibi -<br />
litava, sota determinades condicions,<br />
que els metges d'hospital s<br />
poguessin impartir cursos de clínica.<br />
Amb això es pretenia posa r<br />
al servei de l'ensenyament la<br />
xarxa hospitalària . En efecte ,<br />
l'íntima vinculació del centre docent<br />
sevillà, des del principi ,<br />
amb la Diputació, havia afavorit<br />
l'ensenyament a l'Hospital Central,<br />
gràcies a la insta l . lació d'un<br />
departament clínic i a l'ús de<br />
llits hospitalaris per a la docència<br />
. D'altra banda, el mecanism e<br />
de reclutament del professorat<br />
va facilitar que molts dels metges<br />
de la Beneficència Provincia l<br />
aconseguissin estatus de catedràtic<br />
. Aquest pot ser el ca s<br />
d'Antonio Salado Moreno, Gabriel<br />
Lupiáñez Estévez (1860-<br />
1929), Isidoro Díaz González
(1831-1901), Francisco Rodríguez<br />
Jiménez, Manuel Porrú a<br />
Velázquez (1829-1878), Mauricio<br />
Domínguez Adame (1861 -<br />
1928) . i tants d'altres .<br />
La malaltia d'Antonio Rivera, e l<br />
director de l'Escola des del 1875,<br />
va provocar una certa paràlis i<br />
de les activitats del centre, i l a<br />
seva mort . el 2 d'agost de 1887 ,<br />
el va privar d'una figura que ,<br />
gràcies al seu prestigi i les<br />
seves bones relacions socials ,<br />
havia pogut superar qualsevo l<br />
intent de fer-lo desaparèixer .<br />
Ara, aquesta tasca quedava a<br />
les mans de José Moreno Fernández<br />
. que va ser el nou director<br />
fins que va morir, l'any 1899 .<br />
Des del començament de la dècada<br />
del 1890, l'Escola va començar<br />
a tenir dèficit pressupos -<br />
tari, que de manera sistemática<br />
les corporacions locals estave n<br />
obligades a cobrir. Algunes vegades<br />
les gestions de Moren o<br />
Fernández van anar resolent<br />
aquest problema de finançament .<br />
però a base d'augmentar les dificultats<br />
econòmiques de la Diputació,<br />
i de manera secundària<br />
i contradictòria, augmentant el s<br />
riscos de tancament del centre .<br />
El metge Pedro Ruiz de Arteaga<br />
va fer una anàlisi minuciosa de l<br />
pressupost elaborat per al curs<br />
1891-1892, i a les pàgines de la<br />
Revista Médica de Sevilla en va<br />
oferir un d'alle rnatiu amb un a<br />
important retallada de despeses,<br />
menys lesiu per a la Diputa -<br />
ció, que ell considerava que e n<br />
feia viable la continuïtat. Aquest<br />
suggeriment no sembla que e l<br />
claustre el prengués en consideració<br />
. i el dèficit es va ampliar<br />
més . La situació al mes d'agos t<br />
del 1894 era insostenible . i e s<br />
va haver d'adoptar mesure s<br />
econòmiques certament dures ,<br />
que van fer aflorar algunes desavinences<br />
entre els professor s<br />
a l'hora de repartir austeritat .<br />
D'altra banda, era alarmant l a<br />
dràstica disminució del nombre<br />
d'alumnes, amb les consegüent s<br />
repercussions econòmiques .<br />
La deterioració era cada vegada<br />
més evident: entre el 30 (le setembre<br />
de 1895 i el 15 de mar ç<br />
de 1896 no es va poder celebrar<br />
cap claustre -malgrat que es va<br />
convocar en tres ocasions- pe r<br />
manca de quòrum. Gràcies a una<br />
intervenció de Pedro Rodrígue z<br />
de la Borbolla (1855-1922) . diputat<br />
per Sevilla, davant el ministre<br />
de Foment, no es va privar<br />
l'Escola d'uns drets -que I i<br />
proporcionaven taxes- en matèria<br />
d'exàmens per a alumnes<br />
lliures i revàlides de practicant s<br />
i llevadores . Si s'hagués consumat,<br />
aquest fet hauria estat u n<br />
fort cop per a la malparada economia<br />
de l'Escola .<br />
88<br />
Els pitjors moments, però . encara<br />
havien d'arribar. Després d e<br />
la mort de Moreno Fernández .<br />
va accedir a la direcció del centre<br />
Ramón de la Sota i Lastra ,<br />
que es va haver d'enfrontar a l a<br />
més profunda crisi, determinad a<br />
per l'amenaça de supressió de<br />
l'Escola . Qualsevol millora que<br />
es pensés en matèria de dotaci ó<br />
de càtedres, augments salarials<br />
per al professorat, equipaments ,<br />
etc . es convertia en un elemen t<br />
desestabilitzador davant la institució<br />
finançadora que . òbviament,<br />
les havia de reflectir al s<br />
seus pressupostos .<br />
El Reial decret de 18 de febre r<br />
de 1901 (Decret García Alix) va<br />
ser el detonant que va posar e n<br />
marxa una impressionant mobilització<br />
de totes les forces polítiques,<br />
econòmiques i social s<br />
sevillanes . Aquest decret reformava<br />
la legislació que regia el s<br />
establiments locals i afectava<br />
directament les Escoles de Sevilla<br />
i Salamanca. aquesta darrera<br />
mantinguda per l'Ajuntament d e<br />
la seva ciutat. L'Escola de Sevilla<br />
va recaptar tants suports com v a<br />
poder amb l'objectiu d'aconseguir<br />
la derogació immediata d e<br />
l'esmentat decret, perquè considerava<br />
que després d'aplicar-l o<br />
ja seria inviable que la Diputa -<br />
ció la mantingués . Es va nomenar<br />
tina comissió a fi que es des-
glacés a Madrid i arribés a le s<br />
més altes instàncies governa -<br />
mentals en el moment que se su -<br />
perés la crisi que es vivia e n<br />
aquells primers dies de març de l<br />
1901 . El marquès de Paradas va<br />
preparar el camí dels comissionats.<br />
que van aconseguir del no u<br />
ministre, el comte de Romanones<br />
. la promesa (runa llei que<br />
resoldria definitivament la situa -<br />
ció de transitorietat que pati a<br />
l'Escola durant els darrers vint -<br />
i-cinc anys . Al setembre d'aquel l<br />
any continuava la lluita de le s<br />
corporacions sevillanes i de l a<br />
mateixa Escola per aconseguir<br />
la definitiva consolidació del s<br />
estudis mèdics a la ciutat . En<br />
aquesta mateixa data, Angel Pulido<br />
Fernández va tornar a visitar<br />
Sevilla per informar del projecte<br />
de sanejament que s'estav a<br />
portant a terme a la ciutat . Va<br />
tenir més sort que vint anys<br />
abans, i va poder comprovar qu e<br />
l'Escola provincial no desmereixia<br />
de les de la resta del país, i<br />
en alguns serveis els passava a l<br />
davant. Aquest canvi d'opinió v a<br />
quedar reflectit en el llibre d'honor,<br />
on va sol . licitar "respecte i<br />
protecció per a l'Escola" i no v a<br />
tenir inconvenient a dedicar-Ii la<br />
89<br />
publicació resultant de la seva<br />
tasca inspectora a Sevilla . Ara ,<br />
al desembre del 1901 . quan en -<br />
cara l'amenaça de supressió n o<br />
havia desaparegut de l'horitzó ,<br />
al director general de Sanitat l a<br />
consumació d'aquesta amenaç a<br />
li semblava "un desencert" .<br />
Lliri) (le cirurgia a cura de Francisco Domin -<br />
, \dame el curs acadèmic 1900-190 1<br />
2. 1)e
1902-1917 : LA FACULTAT<br />
PROVINCIAL D E<br />
MEDICINA<br />
El Reial decret de 24 de gener<br />
de 1902 pel qual s'autoritzav a<br />
l'Ajuntament de Salamanca i l a<br />
Diputació de Sevilla perquè sostinguessin<br />
en propietat els estudis<br />
corresponents a la llicenciatura<br />
de Medicina, va integrar<br />
definitivament aquests ensenya -<br />
ments a la Universitat, i van que -<br />
dar subjectes a la legislació general<br />
sobre instrucció pública .<br />
Això comprenia tot allò que feia<br />
referència al professorat quan t<br />
a nomenaments, retribucions ,<br />
ascensos, trasllats, permutes ,<br />
etc ., i totes les despeses havie n<br />
de seguir corrent a càrrec de la<br />
Diputació . La disposició transitòria<br />
segona establia que tots<br />
els professors que tinguessi n<br />
deu anys d'antiguitat serien con -<br />
firmats en propietat, però sens e<br />
dret a ingressar a l'escalafó general<br />
de catedràtics ni a traslladar-se<br />
a altres universitats .<br />
L'aplicació del Reial decret garantia<br />
la continuïtat dels estudi s<br />
mèdics a Sevilla, però al mateix<br />
temps trencava una tradició, fe t<br />
que va tenir conseqüències im -<br />
Ramon (le la Sota y Lastra . primer Degà de la Facultat<br />
Provincial de Medicina i Cirurgia de Sevill a<br />
(1902-1904) .<br />
90
mediates . Van ser confirmats co m<br />
a catedràtics, en virtut d'allò que<br />
s'hi disposava, els professors següents<br />
: Francisco Rodríguez Po -<br />
rrúa (1860-1915) i Manuel Medina<br />
Ramos (1861-1922), tots<br />
dos per a Anatomia descriptiva i<br />
Embriologia : Mauricio Domínguez<br />
Adame, per a Histologia i<br />
Ilistoquímica normals i Anatomia<br />
patològica ; Francisco Domínguez<br />
Adame (1850-1915) ,<br />
per a Anatomia topogràfica ; Gabriel<br />
Lupiáñez Estévez, per a<br />
Patologia mèdica ; Enrique Ro -<br />
mero Pedreño, per a Clínica mèdica<br />
; Ramón de la Sota i Lastra ,<br />
per a Patologia quirúrgica ; Fran -<br />
cisco Sánchez Pizjuán (1859 -<br />
1918) . per a Clínica quirúrgica :<br />
Enrique'I'ello García (1860-1932) ,<br />
per a Clínica d'Obstetrícia i Ginecologia<br />
; Javier Lasso de la<br />
Vega i Cortezo (1855-1911), pe r<br />
a Malalties dels nens ; Francisco<br />
Laborde i Winthuyssen (1853-d .<br />
1923), per a Higiene pública i<br />
privada, i Narciso Vázquez García<br />
(1850-1907) per a Medicin a<br />
Legal i 'Toxicologia . Així mateix ,<br />
es confirmava com a auxiliar s<br />
Francisco Magro Alfonso (1865 -<br />
1907) i Manuel Moreno Parr a<br />
(1862-1927) . Van cessar com a<br />
catedràtics, perquè no reunie n<br />
els requisits . Pedro Martínez d e<br />
Torres (1857-1924), a Patologia<br />
general i la seva clínica ; Antonio<br />
de Seras González (c . 1868-c .<br />
1943), a Terapèutica, Matèri a<br />
mèdica i Art de receptar ; Guillermo<br />
Vílchez Romero (n . 1875 )<br />
a Ginecologia, i Gonzalo Angul o<br />
Laguna (1858-1903) a Oftalmologia.<br />
Tots ells es mantenien als<br />
seus càrrecs amb caràcter extraordinari<br />
fins que les càtedres<br />
fossin cobertes per oposició o<br />
qualsevol altre deis mecanismes<br />
vigents . El Reial decret de 21 de<br />
setembre de 1902 va fer obligatori<br />
l'ensenyament de l'Oftalmologia,<br />
I'Otorinolaringologia i l a<br />
Dermatologia i Sifilografia, i se'n<br />
van ocupar, respectivament, Juan<br />
Fal i Sánchez (n . c . 1848), Francisco<br />
Magro Alfonso i Ramón d e<br />
la Sota .<br />
A partir del 1903, les càtedres<br />
vacants les van ocupar sistemàticament<br />
professors procedent s<br />
de fora de Sevilla, i òbviamen t<br />
sense cap vinculació amb la Beneficència<br />
Provincial . La de Patologia<br />
General va ser ocupada<br />
entre el 1903 i el 1906 per Enrique<br />
Suñer Ordóñez (1878-1941) ;<br />
la de Fisiologia Humana, successivament<br />
per August Pi i Suñer<br />
(1879-1965), Lorenzo Torremocha<br />
Téllez (n. 1870) i Estanislao<br />
del Campo López (1889-1934) ;<br />
la de Terapèutica, per Valentí<br />
Carulla i Margenat (1864-1923 )<br />
al 1904, i immediatament pe r<br />
Roquero, que va tornar a Sevilla<br />
91<br />
des de la Universitat de Granada :<br />
la de Ginecologia, per Cristin o<br />
Joaquín Muñoz Pérez . Mateo Bo -<br />
nafonte i Nogués (1862-1940) ,<br />
Francisco de Blas Urzola Marcé n<br />
(c . 1850-1916), Miguel Mart í<br />
Pastor (n . 1876) i Manuel Candela<br />
Pla (1847 '-1919) .<br />
Després de la mort, al 1905, d e<br />
Francisco Domínguez Aclame, l a<br />
càtedra d'Anatomia Topogràfica<br />
la va ocupar Pedro Tamarit Olmo s<br />
(1879-1936) ; la de Medicina<br />
Legal i Toxicologia va quedar vacant<br />
l'any 1907 a causa de la<br />
mort de Vázquez García, i la va n<br />
cobrir successivament Joan Peset<br />
i Aleixandre (1886-1941), Francisco<br />
Orts i Orts (n . 1846) i Antonio<br />
Lecha Marzo (1888-1919) .<br />
L'any 1908 Laborde va renunciar<br />
a la càtedra d'Higiene amb pràctiques<br />
de Bacteriologia, i la va<br />
ocupar Antoni Salvat Navarro<br />
(1883-1977) . Al 1909 es va jubilar<br />
Sota, i la seva càtedra de Patologia<br />
Quirúrgica va passar a<br />
les mans de Francisco Mesa<br />
Moles (1881-1953), primer, i<br />
després a les de Miguel Royo<br />
Gonzálvez (1881-1964) . Al 191 5<br />
es va incorporal' com a catedràtic<br />
de Patologia Mèdica José Pareja<br />
Yébenes (1888-1951), pe r<br />
tal de cobrir la vacant ocasionada<br />
per la mort de Romero Pedreño a l<br />
1913 . La mort del catedràtic d'A -<br />
natomia descriptiva, Rodríguez
Porrúa, es va resoldre amb la in -<br />
corporació de Manuel Serés i<br />
(bars (1888-1928) al 1915 . L'any,<br />
1918 va morir Sánchez Pizjuán .<br />
i va ser substituït per Anton i<br />
Cortés i Lladó (1887-1981) . La<br />
càtedra de Tècnica :Anatòmica ,<br />
de recent creació . la van ocupa r<br />
successivament Francisco Magro<br />
i Alfonso, Vicente Goyanes Cedrón<br />
(1865-1954) . Ramón Lópe z<br />
Prieto (n . 1883), Leonardo de l a<br />
Peña Díaz (1875-1957) . Alejandro<br />
Rodríguez Cadarso (n. 1887 )<br />
i Miguel Girao Gea (1886-1977) .<br />
Només en tres ocasions, lleva t<br />
del retorn de Roquero a Sevilla .<br />
una càtedra va ser ocupada pe r<br />
un professor sorgit de l'entor n<br />
sevillà mateix . Entre el març i el<br />
juliol del 1907 . Magro va ocupa r<br />
la de Tècnica Anatòmica . Pedro<br />
Martínez de Torres, després de<br />
l'excedència que es va concedi r<br />
a Suñer, al 1906 va accedir a l a<br />
de Patologia General, i al 1912 ,<br />
quan va morir I,asso de la Vega ,<br />
José González-Meneses Jiménez<br />
(1881-1964), que des de l<br />
1909 era metge de la Beneficència<br />
Provincial, va aconseguir l a<br />
càtedra de Malalties dels nens<br />
mitjançant una oposició entre<br />
professors auxiliars . De la "vell a<br />
guàrdia sevillana", en quedaven ,<br />
al començament de la dècad a<br />
dels vint, Medina Ramos (Anatomia<br />
descriptiva), Mauricio Do -<br />
mínguez Adame (Histologia i<br />
Anatomia patològica) . Lupiáñez<br />
Estévez (Patologia mèdica) . Enrique<br />
'I'ello (Obstetrícia) i Roquero<br />
(Terapèutica) . Dels 23 catedràtics<br />
forans que es van incorporar<br />
entre el 1903 i el 1920, cinc<br />
n'eren valencians, quatre catalans<br />
. tres andalusos (tots d e<br />
l'entorn granadí), tres castellans ,<br />
tres d'aragonesos . un de la Rioja ,<br />
un d'extremeny. un manxec, u n<br />
gallec i un filipí (encara que s'ha -<br />
via formal a Valladolid) . De tots<br />
ells. només quatre van acabar la<br />
vida acadèmica a Sevilla : dos a<br />
causa d'una mort prematura<br />
(ILecha Marzo i Estanislao de l<br />
Campo) i els altres dos per jubilació<br />
(Royo al 1951 i Cortés a l<br />
1957) .<br />
Les greus deficiències que e n<br />
matèria d'ensenyament clínic es<br />
patia a les diferents facultats d e<br />
medicina espanyoles van se r<br />
menys significatives a Sevill a<br />
gràcies a les bones relacions<br />
ent re el cos de la Beneficènci a<br />
Provincial i l'Escola . ja que, d'al -<br />
guna manera . tradicionalment l a<br />
primera havia nodrit la segon a<br />
de professorat . Es molt significatiu<br />
el fel que a l'exposició de l<br />
Reial decret de 30 de setembre<br />
de 1902 . que aspirava a organitzar<br />
l'ensenyament clínic posant -<br />
hi a disposició tots els recurso s<br />
hospitalaris del país, s'admetés<br />
92<br />
com a desitjable "aquell anti c<br />
estat, en el qual els catedràtics<br />
eren gairebé sempre metge s<br />
dels hospitals (. . .)" . Si el decret<br />
de creació de la Facultat va garantir<br />
la continuïtat dels estudis<br />
mèdics a Sevilla . aquest . relati u<br />
a l'ensenyament clínic . va generar<br />
tensions i problemes qu e<br />
fins al 1902 eren desconegut s<br />
en aquest camp .<br />
Entre el 1902 i el 1924 . les relacions<br />
entre els docents -molt s<br />
dels quals procedien d'altre s<br />
punts del país- i el cos de la Beneficència<br />
Provincial es va n<br />
anar deteriorant progressiva -<br />
ment Certament . a l'hora d'aplicar<br />
del decret es va nomenar e n<br />
aquest període de temps, com a<br />
professors agregats. gairebé tota<br />
la plantilla de la Beneficència,<br />
però això no degué satisfer le s<br />
aspiracions professionals de gai -<br />
res d'ells . Ser professor agregat<br />
implicava impartir docència clínica,<br />
no percebre remuneraci ó<br />
econòmica i unes possibilitat s<br />
molt escasses d'accedir a un a<br />
càtedra .<br />
Gabriel I,upiáiwz Estévez . primer Rector metge<br />
de la Universitat de se'illa 11917-1921 )
Per contra, el decret manava<br />
que les vacants dels hospital s<br />
fossin cobertes pels catedràtics<br />
de la Facultat, i que se'ls entregués<br />
llits hospitalaris. Doncs bé ,<br />
des del 1894 el degà de la Beneficència<br />
Provincial era Pedro<br />
Ruiz Prieto (1858-1945), metg e<br />
sevillà de gran prestigi, que v a<br />
ser president del Col•legi d e<br />
Metges entre el 1898 i el 1901 ,<br />
però sense estatus docent fins<br />
al 1902 . El poder que tenia dintre<br />
de la Diputació li va permetre<br />
d'anar bloquejant, amb diferents<br />
arguments i estratègies ,<br />
l'ocupació de les vacants que e s<br />
van anar produint al llarg d'aquells<br />
anys, algunes vegades<br />
dessobeint les Reials ordres pe r<br />
les quals es nomenava diferents<br />
catedràtics : Lasso de la Vega ,<br />
Sánchez Pizjuán, Tamari t<br />
Olmos, Mesa Moles, Royo, etc .<br />
van conèixer l'oposició de Rui z<br />
Prieto . Només en casos comptats,<br />
i més per "concessió graciosa"<br />
que per aplicació del decret,<br />
es va entregar a la Facultat<br />
espais i places assistencials .<br />
D'altres vegades van ser les protestes<br />
i les mobilitzacions del s<br />
estudiants, que ho van permetre<br />
.<br />
El conjunt de professors agre -<br />
gats sembla que no va mostra r<br />
gaire entusiasme per la docència,<br />
si prenem en consideració<br />
les paraules del degà Enriqu e<br />
Tello al 1924: "Aquest Reial decret<br />
s'ha complert en part a Sevilla.<br />
ja que el professor de la Beneficència,<br />
el doctor D . Eduard o<br />
Fedriani, va donar algun curs<br />
d'ensenyament clínic als alumnes<br />
d'operacions ( . . .)" . A això es<br />
va reduir l'activitat docent del s<br />
agregats? Si va ser així, és una<br />
fina expressió del seu descontentament<br />
i desinterès . Potser<br />
aquesta col•laboració d'Eduard o<br />
Fedriani del Pozo (1861-1925 )<br />
va afavorir que al 1923, després<br />
de l'arribada del Director i<br />
Militar, substituís Ruiz Priet o<br />
com a degà de la Beneficència .<br />
Sembla que l'entesa entre la comissió<br />
gestora de la Diputaci ó<br />
provincial -de la qual formav a<br />
part Enrique '['ello- i la Facultat<br />
caminaven en una altra direcció.<br />
Aquest fet podria ser tot un<br />
símbol : després d'algunes gestions,<br />
que inclouen una carta d e<br />
Tello al president del Director i<br />
Militar, per Reial ordre de 28 d e<br />
febrer de 1924 s'ordena a la Beneficència<br />
que faci entrega a l a<br />
Facultat de les sales San Vicente,<br />
Amor de Dios i San Juan d e<br />
l'Hospital Central, de les quals<br />
les dues primeres eren assistides,<br />
precisament, per Pedr o<br />
Ruiz Prieto .<br />
94<br />
1917 : IBA FACUL7 %T I)E<br />
MEDICINA DE LA<br />
UNIVERSITAT DE SEVILLA<br />
Una concisa Reial ordre de 21 d e<br />
maig de 1917 disposava que l a<br />
Facultat Provincial de Medicina<br />
de Sevilla passés de manera retroactiva<br />
-des del 20 d'abril- a<br />
ser servei de l'Estat . Això era e l<br />
resultat de la contemplació de l<br />
seu finançament a través del s<br />
pressupostos generals per a<br />
aquell any. Pot ser significatiu e l<br />
fet que tan sols un mes més tard<br />
(Reial ordre de 12 de juliol) l a<br />
Universitat tingués el seu prime r<br />
rector metge, en la persona de<br />
Gabriel Lupiáñez Estévez . A<br />
partir d'aquests moments es v a<br />
produir una total desvinculaci ó<br />
de la Diputació, circumstànci a<br />
que va provocar que les tension s<br />
que ja hem exposat anessin aug -<br />
mentant . Al 1919-1920 el "ple t<br />
entre la Facultat de Medicina i<br />
la Diputació" va adquirir aire s<br />
dramàtics, amb denúncies, des -<br />
qualificacions i censures .<br />
Entre el 1920 i el 1924, les càtedres<br />
de medicina vacants va n<br />
ser ocupades per professor s<br />
provinents d'altres universitats :<br />
alguns s'hi van quedar nomé s<br />
alguns mesos, d'altres alguns<br />
anys, i la minoria fins que va n<br />
morir, abans de la jubilació . A l<br />
primer grup pertany José Alberto
Palanca i Martínez-Fortún (1888-<br />
1973) : al segon, Carlos Jiméne z<br />
Díaz (1898-1967), Gumersind o<br />
Sánchez Guisande i Danie l<br />
Mezquita Moreno (1887-1973) ,<br />
aquest darrer fins al 1951 . i<br />
Emilio Muñoz-Rivero del Olm o<br />
(1888-135) . D'altra banda, a l a<br />
dècada dels viril van desaparèixer<br />
els "últims de la vella guàrdia"<br />
: Martínez de Torres i Medina<br />
Ramos per defunció, i<br />
Domínguez Adame i Roquer o<br />
per jubilació .<br />
l s evident que als anys vint la Facultat<br />
de Medicina havia deixat d e<br />
ser una "institució sevillana". Ilo<br />
havia estat abans . tant si va b é<br />
com si no, amb les seves grande -<br />
ses i les seves misèries, amb le s<br />
llums i les ombres . Ara era una<br />
facultat més a l'horitzó universi -<br />
Lari espanyol, perifèrica i amb es -<br />
cassa influència en els centres de<br />
poder . En aquest, sentit, result a<br />
significativa la desaprovació i e l<br />
recel que van mostrar' les facul -<br />
tats de Granada i de Cadis -<br />
aquesta darrera, pertanyent a l a<br />
Universitat de Sevilla- en el ma -<br />
teix moment de la creació com a<br />
facultat provincial. Cortés Lladó ,<br />
que al 1919, tot just incorporal a<br />
Sevilla, es considerava un profes -<br />
sor "nou o foraster", a comença -<br />
ment dels anys trenta era ja to t<br />
un "històric si seguim la sev a<br />
pròpia categorització .<br />
95
BIBLIOGMFIA<br />
A) FONTS<br />
a) Manuscrite s<br />
Archivo Histórico Universitario (Sevilla )<br />
Juntas v Grados . libro 955 .<br />
Expedientes, Ieg . 647 .<br />
Indice de carreras . libro 783 .<br />
Pruebas de curso de medicina . libro 512 .<br />
Archivo histórico de la Facultad de Medicin a<br />
(Sevilla )<br />
Libros de Actas . 1 . 2, y 3<br />
Expedientes académicos terminados: Medicina .<br />
Plan anterior 1944<br />
Libio de títulos . méritos y servicios del Persona l<br />
de la Escuela : libro 62<br />
Reglamentos y disposiciones ►arias . Ieg . 2<br />
Ordenes y Reglamentos. Recopilación legislalii a<br />
sobre Instrucción pública . libro 9 .<br />
Libro de Honor<br />
b) Impreses<br />
1 . Memòrias . Informes, Testimoni s<br />
ESCUELA LIBRE DE MEDICINA 1 CIRUGIA D E<br />
SEVILLA . Breve descripción de su estado actual.<br />
explicada y comprobada con los planos del edilicio<br />
y con los inventarios del mobiliario y de los<br />
instrumentos y aparatos destinados a la enseñanza<br />
. Sevilla . Angel Resuche . 187 4<br />
ESCUELA PROAlí (IAL D1: NIh:DICINA DE<br />
SE\II,LA . Instituto Policlínico . lnuario de la s<br />
observaciones recogidas en el mismo en la s<br />
distintas especialidades que comprende .<br />
Curso de 1883 a 1884 . Sevilla, .1 . Resuelle .<br />
1885 .<br />
Lo que desea la Facultad de Medicina de Serilla .<br />
Sevilla . Tipografía Gironés, 1924 .<br />
LITIAÑEZ . Gabriel . "La Escuela de Medicina d e<br />
Sevilla y el decreto del Sr . García Alix" . Re► . :lléd.<br />
Sevilla . 36 (1901) : 110-11 6<br />
NI RSELIA SIERR:\ . Antonio . Escuela Libre de<br />
Medicina y Cirugía de Sevilla . Breve reseña histórica<br />
v estadística desde su creación . Sevilla .<br />
Establ 'I'ip "La Andalucía" . 1870 .<br />
NIORENO FERN :1NDEZ, José . De los modos de<br />
aplicar al estudio de la medicina el método experimental.<br />
Sevilla . Imprenta de Díaz y Carballo .<br />
1888 .<br />
PULIDO FERNANDEZ, Angel . "La Medicina e n<br />
Andalucía" . La Andalucía Médica . 1881 . 6 : 101 -<br />
11 9<br />
PULIDO FEKNA .NDEZ. Angel . Saneamiento d e<br />
poblaciones españolas. Sevilla . Madrid . 'e lasco .<br />
1902 .<br />
RIVERA RAMOS, Antonio . Escuela Provincial<br />
de Medicina (le Sevilla . Memoria estadística de l<br />
curso 1877-78 leída con ocasión de la repartición<br />
de Premios e inauguración de las Policlínicas<br />
. . . Sevilla. Imp y I,ib de la calle Sierpes .<br />
1878 .<br />
11\1111 SER IRUIZ DE 1R'I'E.\GA, Pedro) . "La<br />
Escuela de Medicina y su último presupuesto" .<br />
Ret l léd Sevilla . 1892 . 18 : 205-209 : 247-25(1 :<br />
266-270 : 3117-310 ; 335-33 9<br />
RUBIO . Federico . %lis maestros y mi educación .<br />
Madrid . \ . Tordesillas . 1912 .<br />
SAN'CIIEZ PIZJIAN, Francisco . "In hoc sign o<br />
vincis" . Rev lléd Sevilla, 1898 . 30 : 161-16 6<br />
Sesión literaria en honor del Dr. Antonio Marse -<br />
lla Sierra. Sevilla . Tarascó . 1875 .<br />
SOT\ 1 1,\STR:1 . Ra►nón . "La Facultad de Medicina<br />
de Sevilla" . Rer Iléd Sevilla. 1904 . 43 : 142 -<br />
14 6<br />
UNIVERSIDAD IJ'I'ER \KEA I)E SEVILLA . Es -<br />
cuela de lledicina . Curso 1887 a 1888. 'liabajo s<br />
prácticos efectuados en ellnfitealro Anatómico .<br />
en los Laboratorios . en las Clínicas y en la Policlínica.<br />
Sevilla . (Imp . Almudena 5) . 1888 .<br />
UNIVERSIDAD DU: SEX ILLA . Curso de 1887 a<br />
1888. Escuela de Medicina de Sevilla . Conferencias<br />
Científicas leídas por los profesores . Sevilla .<br />
Imprenta de Díaz y Carballo, 1888 .<br />
F\I\ ERSID U) DE SE\1LI,A . Escuela de .lledicina<br />
de Sevilla . Curso de 1888 a 1889. Conlèrencias<br />
Científicas leídas por los profesores . Sevilla .<br />
Imprenta de Diaz y Carballo, 1889 .<br />
96<br />
El, VZQUI :Z 1 S1NCIIEZ . Francisco Males de<br />
Sevilla de 1800 a 1850. Sevilla . Imprenta y Librería<br />
de Ilijos de fé . 1872 .<br />
2 . Reglanumts .<br />
ESCUELA DI ; NIEDICIN :A 1 CIRI G1 :1 1)E SEVI-<br />
LLA. ENSEÑANZA LIBRE . Ordenes para su organización<br />
primitiva y Reglamentos para su Re -<br />
gimen ,v Gobierno y para el de las Clínicas y el<br />
Departamento ,lnalónrico . . . Sevilla . Imprenta y<br />
Librería Española y Extr anjera . 1870 .<br />
Reglamento especial orgánico de enseñanza e n<br />
la Escuela de Medicina ,r Cirugía de Sevilla . Se -<br />
villa, Imprenta y Librería . calle Las Sierpes .<br />
1872 .<br />
B) BIBI,IOGR:-%FI 1<br />
SECUNDARI A<br />
C;\RRlli O, Juan 1, . "Medicina enseñanza de l a<br />
Medicina en Sevilla (1868-1883) : continuidad y<br />
cambio" . Dvnamis . 199(1 . 10 : 163-19 2<br />
(,ARRIMA) . Juan BERNAL . Encarnación :<br />
BONILIA. Inés : S 1 .N'1':1NI1R11 . Encarnación .<br />
"La introducción de la Medicina de Laboratori o<br />
en Sevilla" . llisp méd. 1990, 47 : 5-1 4<br />
(ARRIMA) . Juan 1 . "Nacionalismo y Cienci a<br />
Médica : el letamendismo en Sevilla (19(16-<br />
1924)" . Medicina e Ilistoria . Tercera época .<br />
1994 . 5 5<br />
C ;%RRILLO . Juan 1 . . "Problemas (le salud . regeneracionismo<br />
y saneamiento en Sevilla : la obra<br />
sanitaria de Francisco Laborde y w'inlhuyssen<br />
(1853-4 .1923)" . En : Carrillo . J .I, .(Ed .) . Entre Sevilla<br />
y llach'id. Estudios sobre Hauser y su entorno.<br />
Sevilla, Imp . Pinelo . 1996 . pp . 211-235 .<br />
DONIINGUEL-RODIÑO, Eloy . Antonio Rivera<br />
Ramos, partero de la Infanta María Luisa Fernanda<br />
. Chequeo, 1983 . 1 : 27-3 1<br />
GR %NJE1,. Luis S . Medicina española contemporánea.<br />
Salamanca . Ediciones Universidad d e<br />
Salamanca . 1986 .
GRANJEE. Luis S . La Facultad libre de Medicin a<br />
(le Salamanca (1868-1903) . Salamanca . Centro<br />
de Estudios Salmantinos . 1989 .<br />
LOPEZ l'IÑERO, José M" . "La escuela de Cádi z<br />
y la introducción en España de la medicina ana -<br />
tomoclínica" . En : lledieina moderna y Socieda d<br />
Española . Siglos XVI-AI.X . Valencia . Cátedra e<br />
Instituto de Historia de la Medicina, 1976, pp .<br />
215-234 .<br />
MARTINE7, PALMA . Manuel . Historia de la primera<br />
Hacultad de Medicina de Sevilla . [1976l .<br />
Biblioteca <strong>Fundació</strong>n <strong>Uriach</strong> .<br />
MICO N VI ARRO, Juan ;Antonio . León Sánchez-<br />
Quintanar (1801-1877) . Vida . obra y biblioteca .<br />
Valencia . Tesis Doctoral, 1987 .<br />
OLAGI'E I)E ROS . Guillermo . "Tres Congreso s<br />
Médicos Andaluces en la España de la segund a<br />
mitad del siglo XIX : Cádiz (1879) y Sevilla (187 6<br />
y 1882)" . Jallo. 1986 .30 : 595-606<br />
PERA ,IIMENEZ, Cristóbal . La vida y obra de<br />
Don Antonio Cortés. Biografía de un cirujano . Se -<br />
villa . Secretariado de Publicaciones . 1975 .<br />
PESET REIG, Mariano: PESET REIG, José<br />
Luis . La 1 niversidad Española (Siglos XVIII ,v<br />
\7.1') . Despotismo ilustrado y revolución liberal .<br />
Madrid . Taurus . 1974 .<br />
SANTAMARIA . Encarnación . "La introducció n<br />
del darwinismo en la enseñanza médica : el cas o<br />
de la Escuela y Facultad de Medicina de Sevill a<br />
(1868-1910)" . En : Arquiola, E . : Martínez Pérez .<br />
J . (Coord .) . Ciencia en expansión : Estudios sobre<br />
las ideas científicas ,v médicas en España (Siglos<br />
XVIII-V11) . Madrid, Editorial Complutense, 1995 ,<br />
pp . 193-209 .<br />
TORRES ESTUDIA» . Pedro . La Escuela Libre<br />
(le Medicina y Cirugía de Sevilla (1868-174) . Se -<br />
villa . Tesis Doctoral, 1986 .<br />
97
CAPÍTOL V<br />
LA FACULTAT DE MEDICINA<br />
DE BARCELONA<br />
Josep Danon Bretos
ANTECEDENTS<br />
Dins del capítol que dediquem a<br />
la Facultat de Medicina de Barcelona,<br />
no pretenem fer-ne u n<br />
pormenoritzat estudi, sinó detenir-nos,<br />
en una visió de conjunt ,<br />
en alguns fets que la van apartar<br />
de la monotonia deis plans ofi-<br />
cials, i que van poder incidir a<br />
l'ensenyament de la medicina a<br />
Catalunya .<br />
Dins del gairebé segle i mi g<br />
d'història, hi destacarem un s<br />
períodes ben definits : el primer,<br />
que podem allargar fins a la ges -<br />
tació de l'Exposició Universa l<br />
del 1888, va mantenir un<br />
ira<br />
professorat encara format dins<br />
del classicisme de l'Antic. Règim ,<br />
seguit d'un recanvi generacional<br />
que va fer possible la incorporació<br />
de l'anomenada "gene -<br />
ració de savis", coincidint am b<br />
l'inici de la medicina experimental,<br />
de les especialitats, i<br />
d'una premsa mèdica autòcto -
na . Una tercera etapa es va iniciar<br />
l'any 1907, amb la inauguració<br />
de l'Hospital Clínic i de l a<br />
nova Facultat, i va significar l a<br />
consolidació de les escotes catalanes<br />
en el context d'un nacionalisme<br />
ben patent entre l a<br />
classe mèdica, que hauria d'en -<br />
llaçar amb un curt període d'au -<br />
tonomia universitària . Després ,<br />
amb la postguerra, va torna r<br />
l'esperit de la universitat centralista<br />
nascuda a l'empara de<br />
la Llei Moyano . Gairebé immediatament,<br />
al 1945, la nostra<br />
generació va arribar a la Facultat<br />
de Medicina .<br />
En conseqüència, i malgrat qu e<br />
considerem la data de 1857 co m<br />
a punt de partida, cal recordar l a<br />
incidència d'un seguit de factors<br />
que ens fan retrocedir fins a l<br />
1837, quan la capital catalan a<br />
va recuperar la seva antiga universitat:<br />
la nova Facultat d e<br />
Ciències Mèdiques nascuda e n<br />
aquesta data havia de cohabita r<br />
amb el darrer període de l'anti c<br />
Reial Col . legi de Cirurgia, fin s<br />
que va ser suprimit definitiva -<br />
ment l'any 1843, al llarg d'un pe -<br />
ríode centrat en el context de l a<br />
primera guerra carlina i de l a<br />
primera constitució de 1837 .<br />
Malgrat això, la universitat es va<br />
Anu a Universitat de Barcelona convertida e n<br />
caserna el 1718<br />
instaurar com a òrgan sotmè s<br />
als dictàmens de l'Estat i el rector,<br />
nomenat pel rei, sota la de -<br />
pendència de l'autoritat civil .<br />
La reforma, signada per Fermín<br />
Caballero i inspirada per Pere<br />
Mata, no va significar res mé s<br />
que un canvi de nom i la inclusi ó<br />
dels estudis de farmàcia . L'ensenyament<br />
tampoc no va canviar<br />
d'ubicació: les classes teòriques<br />
van continuar fent-se a l'edific i<br />
construït per Ventura Rodrígue z<br />
per al Reial Col . legi, i les clíniques,<br />
més aviat malament qu e<br />
no pas bé, a les vetustes sales<br />
de l'Hospital General de Sant a<br />
Creu . D'altra banda, els texto s<br />
de Bonells i Lacaba, Canivell ,<br />
Capdevila, Oms i Ferreras, Ameller<br />
o Janer, juntament amb les<br />
traduccions de Bichat, Begin ,<br />
Magendie i Richerand, s'havie n<br />
de mantenir fins que l'autorita t<br />
no ordenés una altra cosa .<br />
101<br />
PRIMER PERÍOD E<br />
Després d'un altre retoc al 1845 ,<br />
el reajustament gairebé definitiu<br />
va tenir lloc quan la qu e<br />
s'ha anomenat "moderna" universitat<br />
espanyola, que havia<br />
de gaudir d'una vida ben llarga ,<br />
llevat de petites reformes, v a<br />
iniciar el seu camí . Els successius<br />
plans d'estudi havien d e<br />
ser uniformes per a tot el país .<br />
Si ens centrem en la Ciuta t<br />
Comtal, ja "estabilitzat " l'ensenyament,<br />
el moment va coincidi r<br />
amb un notable increment de l a<br />
població d'estudiants sens e<br />
nous equipaments docents, a l<br />
mateix temps que l'ensenya -<br />
ment clínic, cada vegada mé s<br />
necessari, seguia depenent d'u n<br />
acord entre facultat i hospital ,<br />
que era motiu de continus enfrontaments<br />
.<br />
Ja hem dit que les assignatures<br />
teòriques van seguir a les escasses<br />
i petites aules de la facultat<br />
i als pràcticament nul s<br />
gabinets i laboratoris, mentre<br />
que de la molt problemàtic a<br />
anatomia pràctica, se'n va arri -<br />
bar a dir que no existia . Seguint<br />
amb l'anatomia, duran t<br />
molts anys va estar a càrrec de<br />
dues figures contraposades :<br />
Carlos Silóniz i Ortiz (1815-<br />
1898) i Josep Letamendi i Manjarrés<br />
(1828-1897) ; el primer ,
en actiu fins gairebé la seva<br />
mort, i el segon fins que va se r<br />
traslladat a Madrid . Enfron t<br />
d'un Silóniz conservador, trobem<br />
un Letamendi constantment<br />
envoltat d'una aurèol a<br />
d'acceptació o de rebuig qu e<br />
encara persisteix .<br />
Silóniz va viure cinquanta anys<br />
a Barcelona, sempre vinculat a<br />
la Universitat. Ulna indubtabl e<br />
influència francesa va queda r<br />
poc manifesta a la seva tasc a<br />
docent: catedràtic des del 1847 ,<br />
quan encara se seguia el tex t<br />
de Bonells i Lacaba, un esperançador<br />
discurs . Del diagnóstico<br />
en su aplicación al microscopio<br />
(1857), no va tenir continu'ita t<br />
editorial fins dotze anys mé s<br />
tard, amb les seves lliçons ('anatomia<br />
descriptiva i genera l<br />
corresponents a 1869-1870 .<br />
Poc temps abans de la seva<br />
mort va aparèixer el Nuevo tratado<br />
de anatomía descriptiva y<br />
embriología, en col•laboraci ó<br />
amb Antoni Riera i Villaret, qu i<br />
anys més tard, ja a l'actua l<br />
centúria, l'havia de succeir a l a<br />
càtedra .<br />
Sobre Letamendi, ben poc e n<br />
sabem de la seva tasca anató -<br />
mica, llevat d'uns apunts manuscrits<br />
que va prendre Bartomeu<br />
Robert durant el curs d e<br />
1858-1859 : la coneguda anècdota<br />
que . tocant a l'anatomia,<br />
només li faltava fer de cadàver, va ser l'haver recomanat e l<br />
i una Memoria acerca de las Testut com a llibre de text .<br />
fuentes del conocimiento ,y del<br />
método de enseñanza de l a<br />
anatomía, redactada per a con -<br />
cursar a una vacant a San Car -<br />
los, que no va obtenir . I)e l a<br />
primera època, però, i encara a<br />
títol de col . laboradors, cal re -<br />
cordar la presència al seu costat<br />
d'Ignasi Miquel Pusalgas i<br />
Guerris (1804-1874) . de Salvador<br />
Cardenal i Hernández i de l<br />
polifacètic Joan Giné i <strong>Part</strong>agàs,<br />
que aleshores era ajudant<br />
de classes pràctiques .<br />
Letamendi i Silóniz van se r<br />
substitu•its, respectivament, pe r<br />
Marià Batlles i Bertran de Lis<br />
(1845-1922) i per Alexandre<br />
Plantillas Llanos (1856-1927) ,<br />
protagonistes del canvi de segle<br />
i enllaçant amb la nova facultat<br />
. De Batlles, malgrat que és<br />
l'autor d'un Atlas completo d e<br />
anatomía humana descriptiva<br />
(1892) . se'n va dir que no havi a<br />
entrat gairebé mai a la sala de<br />
dissecció, ni que arribés a mi -<br />
llorar una qualitat d'ensenya -<br />
ment en què repetia coneixements<br />
ja adquirits resumits e n<br />
puerils regles mnemotècniques .<br />
Plantillas, que en realitat er a<br />
tocoginecòleg, havia permuta t<br />
la càtedra que ocupava a<br />
València per la d'Anatomia d e Edifici de Vanlie Reial Col .legi de Cirurgia . se u<br />
Barcelona . i el seu únic mèrit de la Facultat de Medicina [iris el I90(3<br />
102
PI;RÍOU1; 1868-1888<br />
A l'etapa compresa entre la Revolució<br />
del 1868 i l'Exposici ó<br />
Universal de vint anys més tard ,<br />
es van marcar les bases per a<br />
un nou plantejament de l'ensenyament<br />
quan encara . en aquella<br />
primera data . s'estudiava am b<br />
els textos de Folch i Amich . Juanich<br />
. Foix. Picas . Cil . i de Ferre r<br />
i Garcés, incloent-hi la Patología<br />
quirúrgica d'Antonio Mendoza,<br />
reeditada l'any 1871 .<br />
Podem emmarcar l'etapa entre<br />
dos fets significatius : la publicació<br />
de la Patología celular de<br />
Virchow . traduïda del francès<br />
per Giné i <strong>Part</strong>agàs i Bartome u<br />
Robert, i l'arribada de Santiag o<br />
Ramón i Cajal a la càtedra d'His -<br />
tologia i Anatomia Patològica .<br />
Tot plegat condicionat, al seu<br />
torn, pel relleu generacional qu e<br />
va significar la incorporació d e<br />
vuit nous catedràtics entre e l<br />
1875 i el 1880. quan ja el claustre<br />
havia fet seu el projecte pe r<br />
a la construcció d'un hospita l<br />
clínic i una nova facultat de medicina,<br />
i de quatre més que s'havien<br />
d'incorporar fins al 1888: Coll i<br />
Domènech . Santiago Pi i Suf er .<br />
Madrazo i Azcona, i Ramón i<br />
Cajal .<br />
Lògicament. la inquietud es tro -<br />
bava a flor de pell, sobretot després<br />
dels propòsits liberalitza -<br />
dors del 1868, que havien permè s<br />
la creació d'institucions parauniversitàries<br />
que podem enllaça r<br />
amb d'altres de similars a Madrid<br />
i fins i tot amb els més tardans<br />
cursos d'extensió univer -<br />
sitària de Barcelona . Fent referència<br />
a la medicina clínica .<br />
bàsica per a la formació de l<br />
futur professional, i agrupant-l a<br />
amb la patologia general i l a<br />
mateixa patologia medica, va<br />
ser patent un total immobilisme<br />
. que només va interrompre<br />
la fugaç estada de Josep Storc h<br />
i Pla (1789-d . 1858) . nexe d'unió<br />
entre la introducció de l'auscultació<br />
al 1820 per Frances c<br />
Piguillem i l'accés a la càtedra<br />
de Bartomeu Robert . Entre tots<br />
dos, i pel que fa a la patologi a<br />
general, que comprenia l'anatomia<br />
patológica, cobreix tot e l<br />
període Francesc de Paula Folch<br />
i Amich (1799-1888) . encara<br />
procedent del Col legi de Cirurgia,<br />
amb un inalterable Tratado<br />
elemental de patología general ,v
anatomía patológica que, en un a<br />
última edició del 1871, va en -<br />
llaçar directament amb Jaum e<br />
Pi i Suñer .<br />
Entre Storch i Robert, la càtedra<br />
de Clínica Mèdica va se r<br />
ocupada, successivament, per<br />
Marc Bertran i Pastor (1804-<br />
1863) i per Antoni Coca i Cirer a<br />
(1817-1872), sense que ca p<br />
dels dos seguís el camí inicia t<br />
per Storch . Bertran, després<br />
d'una estada a València, va arribar<br />
a Barcelona, però no va<br />
guanyar la plaça en propieta t<br />
fins al 1859, quan ja era metg e<br />
de prestigi . El segon, Coca i Cirera,<br />
que també procedia d e<br />
València i de Granada, va per -<br />
mutar la seva càtedra primitiv a<br />
de Terapèutica per la de Clínic a<br />
Mèdica; del seu període teni m<br />
uns Prolegómenos de clínic a<br />
médica, publicació pòstuma de l<br />
1873 a càrrec dels seus deixebles<br />
Josep Crous i Casellas i<br />
Simó Bruguera .<br />
Pel que fa a la patologia mèdica ,<br />
trobem dues figures intermèdies,<br />
gairebé enllaçant I'hipocratisme<br />
amb el segle XX : Jose p<br />
Armenter i Ferré (c . 1808-1886 )<br />
i Nicolau Homs i Pascuets (1828-<br />
1901), de trajectòries paralleles .<br />
Del primer, també amb una primera<br />
etapa valenciana, se'n con -<br />
serva un Programa per al 1875-<br />
1876, molt irregular, on només<br />
tracta "d'aquelles malalties ob- alumnes matriculats només a<br />
servades a la nostra clínica du- medicina clínica .<br />
rant el curs actual" . El va succeir<br />
Homs, qui, malgrat l'opini ó<br />
negativa d'un dels seus deixebles,<br />
al 1883 recomanava e l<br />
text de Dieulafoy i classificava<br />
les malalties per aparells, a l<br />
mateix temps que aportava sino -<br />
nímia, història, anatomia patolò -<br />
gica, etiologia, simptomatologia ,<br />
tractament i fins i tot diagnòsti c<br />
diferencial, molt lluny d'un altre<br />
anònim del 1871, que per la dat a<br />
és atribuïble a Armenter, amb l a<br />
tradicional classificació per febres,<br />
inflamacions, hemorràgics ,<br />
secrecions, transformacions ,<br />
degeneracions, produccions mor -<br />
boses i "lesions pròpies de deter -<br />
minats òrgans". Homs i Pascuets<br />
va morir l'any 1901, molt pocs<br />
mesos abans que Robert .<br />
Cap al 1890, 46 anys després<br />
de la promulgació del pla Pidal ,<br />
i quan Bartomeu Robert ja er a<br />
catedràtic de patologia mèdica ,<br />
seguien sent d'actualitat les<br />
Instrucciones generales para l a<br />
organización y gobierno de las<br />
clínicas en las facultades médicas<br />
del Reino que, ni tan sol s<br />
aleshores, pel que fa a les condicions<br />
físiques de l'hospital, e s<br />
podien complir : 185 llits en un<br />
espai discontinu que no arriba -<br />
va als 600 metres quadrats havien<br />
de servir per als 39 1<br />
104
ETAPA FINAL DEL SEGLE<br />
Una nova generació estava a<br />
punt de prendre el relleu mentre<br />
s'esvaïa el simbolisme creat pe r<br />
un Letamendi que encara pensa -<br />
va a "combatre la mania d'aquests<br />
joves deixebles de Gal è<br />
que pretenen suplir els raona -<br />
ments amb fets experimentals ,<br />
ja que -seguia- a la fisiologia humana<br />
Ii manca home i li sobr a<br />
granota" . La base de la renova -<br />
ció es va fixar en el triumvira t<br />
format per Bartomeu Robert ,<br />
Jaume Pi i Suñer i Miquel A .<br />
Fargas, havent-se desaprofitat l a<br />
gran esperança perduda a caus a<br />
del trasllat de Ramón i Cajal a<br />
Madrid .<br />
Bartomeu Robert Yarzábal (1842-<br />
1902), catedràtic des del 1870 i<br />
molt abans metge de l'hospital ,<br />
improvisava les lliçons davan t<br />
del malalt amb una correcta exploració<br />
i interpretació diagnòstica,<br />
un seguiment analític d'acord<br />
amb les possibilitats de<br />
l'època i, en determinats casos ,<br />
una comprovació anatomopatolò -<br />
gica personal . La seva influènci a<br />
mèdica, política i ciutadana -v a<br />
ser alcalde i diputat i el clínic d e<br />
més prestigi de l'època- el va so -<br />
breviure durant anys .<br />
Jaume Pi i Suñer (1850-1897) ,<br />
catedràtic de patologia genera l<br />
des del 1883, a qui Ramón i Cajal<br />
atribuïa un dels caps més equilibrats<br />
de la facultat, va ser u n<br />
altre dels motors del canvi científic,<br />
en estreta relació amb Ramon<br />
Turró, amb qui compartia un<br />
petit laboratori al terrat de l a<br />
Facultat. Iniciador del mètod e<br />
experimental, havia substituït<br />
l'ensenyament teòric, pseudofilosòfic<br />
del vitalisme, pel corren t<br />
positivista, i va fer habitual -co m<br />
Robert- l'exploració clínica do -<br />
cent, junt amb les pràctiques d e<br />
laboratori .<br />
Miquel A . Fargas Roca (1858-<br />
1916) va ser el gran innovador<br />
en el camp de les especialitats :<br />
catedràtic d'obstetrícia i ginecologia<br />
al 1893, ja deslligades d e<br />
la pediatria, autodidacta, va ensenyar<br />
la gran cirurgia ginecolò -<br />
gica, i al marge d'uns Apunte s<br />
del 1898, la seva obra de referència<br />
és el Tratado de ginecología<br />
(1910) . Políticament, a l'i -<br />
gual de Robert, va militar en e l<br />
camp nacionalista, va impulsa r<br />
els congressos de metges de<br />
llengua catalana i va intenta r<br />
executar la transformació d e<br />
l'antiga Maternitat Provincial e n<br />
una moderna "Institució Maternal<br />
Catalana" .<br />
Contemporani a la mateixa especialitat<br />
va ser Joaquim Bonet<br />
i Amigó (1852-1913), l'antítes i<br />
de Fargas, que el va eclipsa r<br />
científicament. Professor a la<br />
105<br />
manera antiga, Bonet es va dedicar<br />
a l'obstetrícia, especialment<br />
entre l'alta societat . Amb<br />
escasses publicacions i encara<br />
menys dedicació a la càtedra, va<br />
fer vida social i de submissió<br />
política a l'autoritat; va ser de -<br />
signat degà i rector durant e l<br />
període final de la construcci ó<br />
del Clínic . Bonet va ser pràcticament<br />
de tot : senador, president<br />
del Co l . legi de Metges i de<br />
la Reial Acadèmia de Medicina, i<br />
com a colofó, baró de Bonet .<br />
Mateo Bonafonte Nogués (1862-<br />
1941) i Pere Nubiola Espinó s<br />
(1878-1956) van succeir, respec -<br />
tivament, Bonet i Fargas, tot i qu e<br />
després de la mort d'aquest darrer,<br />
Bonafonte va passar a en -<br />
senyar ginecologia i Nubiola obstetrícia.<br />
Procedent de Saragossa ,<br />
d'on era natural, i de Sevilla, Bonafonte<br />
també va ser contraposa t<br />
a Nubiola: autodidacta, irònic i<br />
sarcàstic, però bon ginecòleg d e<br />
diagnòstic segur i precís, sens e<br />
arribar a emular -potser tampo c<br />
no s'ho va proposar- la figura d e<br />
Fargas . Jubilat al 1932. va donar<br />
pas a Víctor Conill Montobbio ,<br />
que va enllaçar amb la universi -<br />
tat de la postguerra, l'època e n<br />
què el seu tractat de ginecologi a<br />
(1946) va merèixer nombrose s<br />
edicions .<br />
Nubiola, en canvi, alhora deixebl e<br />
de Fargas i del baró de Bonet, va
organitzar el servei i va dedica r<br />
tot el seu afany a la creació d'una<br />
escola eminentment pràctic a<br />
centrada en l'època de la pretecnologia,<br />
dedicada als metges generals<br />
i obstetres que ho eren<br />
per obligació . El seu text clar i<br />
concís es va fer indispensabl e<br />
per a l'estudiant i fins i tot per a l<br />
metge ; es va jubilar, com veure m<br />
més endavant, al 1948 .<br />
La cirurgia, l'altra base del pl a<br />
d'estudis, no va arribar a assoli r<br />
el necessari nivell científic fin s<br />
als primers anys de l'actual centúria,<br />
quan, ja inaugurat l'Hospi -<br />
tal Clínic, els moderns quiròfans ,<br />
així com les noves tècniques ,<br />
van permetre un desenvolupa -<br />
ment adequat .<br />
Quatre Rectors metges entre cl 1901 i el 1923 :<br />
Rafael Rodríguez Méndez . Joaquim Bonet i Amigó .<br />
Valentí Carulla i Margenat i Andrés Martínez Vargas<br />
A la facultat "vella", Wenceslao<br />
Picas López (1807-1870), Joaquim<br />
Cil i Borés (1805-1882) i<br />
Antonio Mendoza Rueda (1811 -<br />
1872) van omplir el primer període<br />
; d'ells . només Mendoza va<br />
arribar a publicar un acceptable<br />
llibre de text . els Estudios<br />
clínicos de cirugía (1850 i 1852) ,<br />
que aportava els darrers coneixements<br />
de l'època . L'etapa intermèdia<br />
la van cobrir Joan<br />
Giné i <strong>Part</strong>agàs (1836-1903) .<br />
Enrique Diego de Madrazo Azcona<br />
(1850-1943) i Antonio<br />
Morales Pérez (1848-1930) ,<br />
l'únic que va arribar a veure l'Hos -<br />
pital Clínic . De tots tres Giné és<br />
el més conegut, tot i que no pe r<br />
la faceta de cirurgià, i si bé Morales<br />
va deixar una empremta<br />
quirúrgica, va quedar eclipsa t<br />
per les figures de Cardenal i d e<br />
Fargas . Madrazo, per la seva<br />
banda, es va rebel . lar contra<br />
l'immobilisme i les nu l . les condi -<br />
cions per a l'ensenyament, i va<br />
dimitir al cap de tres anys d'haver<br />
pres possessió ; ens en res -<br />
ten unes Lecciones de clínic a<br />
quirúrgica (1888) . Condemnat a<br />
mort pel règim franquista, va<br />
morir a Valdecilla .<br />
Al canvi de Facultat hi van arri -<br />
bar, juntament amb Morales ,<br />
Gil Saltor i Lavall, històleg successor<br />
de Ramón i Cajal "reconvertit"<br />
a cirurgià, i Francesc<br />
107<br />
Rusca Domènech (1868-1909) .<br />
que s'havia format amb Cardenal<br />
a l'Hospital del Sagrat Cor i<br />
que va morir prematurament .<br />
A partir de l'Exposició Universa l<br />
-decenni del 1880- . les successives<br />
reformes van anal' reconeixent<br />
les especialitats, per<br />
simple segregació o bé com a<br />
entitats de nova creació . Aques t<br />
va ser el cas de la histologi a<br />
normal i patològica (1887), la<br />
pediatria (1892) i la definitiv a<br />
institucionalització, al 1915, d e<br />
la tríada formada per l'oftalmologia,<br />
T'ORI, i la dermatologia .<br />
Tocant a la primera, no afegirem<br />
res a la ja coneguda actuació de<br />
Santiago Ramón i Cajal duran t<br />
la seva breu estada a Barcelon a<br />
(1888-1892), on va culminar l a<br />
teoria de la neurona, va inicia r<br />
una incipient escola que no va<br />
arribar a prosperar, i va opta r<br />
per traslladar-se a Madrid . E l<br />
seu successor, Gil Saltor i La -<br />
vall (1862-1909), va ser un d'aquells<br />
ocells de pas, sense pen a<br />
ni glòria, que al cap de tres anys<br />
de prendre possessió del càrrec<br />
-procedia de València, Cadis i<br />
Saragossa- va permutar la càtedra<br />
d'Histologia per la de Patologia<br />
Quirúrgica, com ja he m<br />
vist . Al seu torn, el seu substitut,<br />
Carlos Calleja Borja-Tarriu s<br />
(1872-1923) . nebot d'un cone -
gut cacic universitari i històle g<br />
de l'òrbita de Cajal, va ser "burocratitzat"<br />
com a secretari general<br />
de la Universitat a parti r<br />
del 1902, i va perdre tot el protagonisme<br />
docent fins a la seva<br />
mort, al 1923 . El seu successor ,<br />
Àngel Ferrer Cagigal (1886 -<br />
1936), ja enllaça amb la Guerra<br />
Civil . Catedràtic de Cadis, mé s<br />
patòleg que històleg, va crear u n<br />
notable museu de l'especialitat ,<br />
malgrat que les seves aficion s<br />
clíniques el van impulsar a dirigir<br />
un servei hospitalari, aix í<br />
com succeir temporalment Pa u<br />
Ferrer i Piera . Aquesta "dobl e<br />
personalitat" el va portar a recollir<br />
els treballs del seu equip e n<br />
unes sèries de Clínica Médica e<br />
Instituto de Anatomía Patológica<br />
. L'agost del 1936 la Generalitat<br />
el va cessar, i va passar a<br />
Burgos, on va morir .<br />
GHospital Clínic i la Facultat de Medicina de Bar-<br />
celona en els primers anys de la seva inauguració<br />
L'altra càtedra segregada va se r<br />
la de Pediatria, que havia estat<br />
incorporada des del segle XVII I<br />
al conjunt d"'Obstetrícia, malalties<br />
de la dona i dels nens, i l a<br />
seva clínica" . Juan Iranzo Simó n<br />
(1855-1927) en va ser el primer<br />
108<br />
titular, però no va arribar a<br />
exercir el càrrec, i va seguir-h i<br />
com a interí Joan Rull i Xuriac h<br />
(1828-1891), que al matei x<br />
temps era catedràtic d'obstetrícia<br />
des del 1858, especialitat a<br />
la qual es va dedicar realment .<br />
i ■<br />
'11<br />
E<br />
Rei .11. • .üi :. . ali :.<br />
_esüta-<br />
~ri:C 2
De la seva actuació al 1886, se' n<br />
conserva un primer program a<br />
que inclou pediatria, i que anys<br />
més tard va ser ampliat i individualitzat<br />
com a Programa de enfermedades<br />
de la infancia con s u<br />
clínica (1890) . En condicion s<br />
semblants de dualitat d'ensenya -<br />
ment trobem Francesc Campà i<br />
Porta (<strong>1838</strong>-1892), que va desenvolupar<br />
la major part de l a<br />
seva obra a València i es va tras -<br />
lladar a Barcelona, ja malalt, e l<br />
1889. Del primer catedràtic efec -<br />
tiu de l'especialitat, Andrés Martínez<br />
Vargas, l'activitat professional<br />
del qual va arribar mé s<br />
enllà de la Guerra Civil, en parlarem<br />
més endavant .<br />
'tres ensenyaments més completaven<br />
el currículum : terapèutica ,<br />
higiene i medicina legal . La primera,<br />
de gran interès a l'èpoc a<br />
anterior a la de la farmàcia industrial,<br />
més tard va ser transformada<br />
en farmacologia; la segona,<br />
en simbiosi amb la sanitat ,<br />
i la tercera. incloent-hi la toxico -<br />
logia i fins la psiquiatria, avia t<br />
l'oblidava el metge general després<br />
de sortir de la facultat .<br />
A la de "Terapèutica, Matèri a<br />
mèdica i Art de receptar", hi va<br />
seguir present fins l'any 186 4<br />
l'antic Co l . legi de Medicina i Cirurgia<br />
a través de Francesc de<br />
Paula Foix i Gual (1780-1865) i<br />
les successives reedicions de l<br />
seu llibre de text. El seu successor,<br />
Narcís Carbó i Aloy (1826-<br />
1890), va aportar un rejoveniment<br />
de l'ensenyament i un millor<br />
apropament a obres estrange -<br />
res, fets que es reflectien al seu<br />
Programa de Terapéutica y Farmacología<br />
(1882-1883) . que com -<br />
prenia temes hidrològics .<br />
A través de la figura intermèdi a<br />
de Josep A . Massó Llorens ,<br />
autor d'un extens Tratado de Terapéutica<br />
(1878), Carbó va en -<br />
llaçar, ja al segle XX, amb Valentí<br />
Carulla Margenat (1864-1923) ,<br />
un dels valedors de l'Hospital Clí -<br />
nic, rector de la Universitat i marquès<br />
de Carulla . Gran personalitat<br />
de la vida social barcelonina ,<br />
havia regentat la mateixa càtedra<br />
a Sevilla, en una conjunció<br />
de fisiòleg i farmacèutic, de qu i<br />
es deia que, malgrat la seva habitual<br />
presència amb toga i birret,<br />
proporcionava una explica -<br />
ció clara i senzilla per a un a<br />
assignatura en la qual els necessaris<br />
coneixements químics del s<br />
estudiants brillaven per la seva<br />
absència. L'obra escrita també es<br />
va limitar als habituals "apunts" ,<br />
i després de la seva mort el va<br />
succeir, primer com a interí i a<br />
partir del 1929 amb caràcter<br />
efectiu, Jesús M . Bellido Golferichs<br />
(1880-1952), més fisiòle g<br />
que farmacòleg i plenament in-<br />
'109<br />
tegrat a l'entorn d'August Pi i<br />
Suñer a través de la Societat d e<br />
Biologia i de l'Institut de Fisiolo -<br />
gia, dels quals en tornarem a<br />
parlar.<br />
Pel que fa a la higiene, després<br />
d'una etapa inicial d'indecisió<br />
administrativa, el procedimen t<br />
de permutes l'havia adjudicat ,<br />
l'any 1867, a Joan Giné i <strong>Part</strong>agàs,<br />
de trajectòria ja coneguda<br />
. Al 1874 va passar a Rafae l<br />
Rodríguez Méndez (1845-1919) ,<br />
que fins aleshores havia esta t<br />
auxiliar de l'assignatura a Granada,<br />
i que la va regentar fins u n<br />
any abans de morir. Fundado r<br />
d'una de les més representative s<br />
revistes mèdiques de l'època, l a<br />
Gaceta Médica Catalana, Rodríguez<br />
Méndez era republicà, centralista,<br />
liberal, positivista i marcadament<br />
anticatalanista, i no va<br />
arribar a comprendre la idiosincràsia<br />
del país . Rector de l a<br />
Universitat i diputat, la seva escassa<br />
obra plenament "higienista"<br />
es pot seguir a través d'un s<br />
apunts del 1874, gairebé repetits<br />
al 1884 i al 1896-1897, i s'inclinava,<br />
gràcies a la seva amista t<br />
amb Giné i <strong>Part</strong>agàs, vers e l<br />
camp de la psiquiatria vincula t<br />
amb el manicomi de Sant Bol .<br />
Enllaçant amb la nova Faculta t<br />
de Medicina, el va succeir Anton i<br />
Salvat Navarro (1883-1977), fin s<br />
aleshores catedràtic de Sevilla ,
on havia publicat un notabl e<br />
Tratado de Higiene al 1915, am b<br />
una segona edició, ja a Barcelona,<br />
del 1925-1926 . Després d e<br />
la Guerra Civil va ser trasllada t<br />
forçosament a Granada . i encara<br />
va ser catedràtic de Saragossa,<br />
on es va jubilar al 1953 .<br />
En un últim capítol . hi inclourem<br />
la medicina legal, que aleshores<br />
era responsabiltat d'Ignasi Valentí<br />
Vivó (1841-1924), deixebl e<br />
de Pere Mata i del fisiòleg Jua n<br />
Magaz . L'any 1872 havia succeï t<br />
Ramon Ferrer i Garcés (1803 -<br />
1872), en actiu des que l'an y<br />
<strong>1838</strong> havia pronunciat l'oraci ó<br />
inaugural del Col legi de Medicina<br />
i Cirurgia, i que seguia utilitzant<br />
textos de l'època . Valentí ,<br />
republicà, liberal, positivista i<br />
segons un dels seus alumne s<br />
hereu de l'ideari de Pere Mat a<br />
"empeltat de positivisme determinista<br />
i de krausisme" prop i<br />
dels intel . lectuals del moment,<br />
es va inclinar pel vessant toxicològic<br />
de l'assignatura . El va<br />
succeir el seu auxiliar Manue l<br />
Saforcada Ademà (1877-1968) .<br />
a qui retrobarem després de l a<br />
Guerra Civil i que de manera anticipada<br />
havia introduït al programa<br />
un capítol de psiquiatria .<br />
LA NOVA I1ACU1¡I'AT 1<br />
L'HOSPITAL CLINIC<br />
Al principi del curs 1906-190 7<br />
la Facultat de Medicina abando -<br />
nava les velles instal . lacions a l<br />
costat de I'I-lospital de Sant a<br />
Creu, i inaugurava edifici propi i<br />
hospital clínic . Amb la separa -<br />
ció, l'esperit universitari dels<br />
metges de la facultat va segui r<br />
viu entre els de l'hospital, fe t<br />
que va conduir a la creaci ó<br />
d'una escola extrauniversitàri a<br />
que ben aviat va fructificar .<br />
Amb el canvi, les noves insta l .lacions<br />
haurien d'haver permè s<br />
una nova mentalitat científic a<br />
que, desgraciadament, va tarda r<br />
a concretar-se, i encara de manera<br />
molt irregular. Cal teni r<br />
present que, al marge de la capacitat<br />
de les aules, l'anatomia i<br />
la fisiologia disposaven per primera<br />
vegada d'instal . lacion s<br />
apropiades, al mateix temps que<br />
a les clíniques desapareixia l'amuntegament<br />
i, per primera vegada,<br />
el sol entrava a les infermeries<br />
. Les sales de patologi a<br />
general i de patologia i clínic a<br />
mèdiques van adquirir independència<br />
física, així com el s<br />
departaments de cirurgia, qu e<br />
també van poder disposar d e<br />
quiròfans ad hoc . La pediatria ,<br />
al seu torn, va poder tornar a<br />
impartir l'ensenyament clínic,<br />
110<br />
que s'havia interromput després<br />
del trasllat de la Maternitat Provincial<br />
als afores de la ciutat .<br />
Les especialitats, finalment ,<br />
s'havien anat independitzant ,<br />
també coincidint, entre el 1915 i<br />
el 1920, amb un nou relleu generacional<br />
i inaugurant un a<br />
nova etapa que s'allarga fins a l<br />
1936 .<br />
Pel que fa a l'Anatomia, Anton i<br />
Riera Villaret (1865-1931) superava,<br />
amb la nova assignatur a<br />
de Tècnica anatòmica, la tasc a<br />
de Marià Batlles i d'Alexandr e<br />
Planellas, i exigia als alumnes<br />
un nombre elevat de disseccion s<br />
que revisava personalment, tot i<br />
que no deixava anal' l'abric i e l<br />
barret ni les feia personalment .<br />
L'any 1922 Manuel Serés !bar s<br />
(1888-1928), de formació francesa<br />
i anteriorment catedràtic a<br />
Granada i a Sevilla, va succei r<br />
Batlles, es va especialitzar e n<br />
urologia, i va dirigir el serve i<br />
hospitalari que havia funda t<br />
Emili Sacanella Vidal (1860-<br />
1931) ; el seu successor a la càtedra,<br />
Salvador Gil Vernet ,<br />
també va seguir la mateixa especialitat<br />
. Al mateix temps, Planellas<br />
va ser substituït per Rier a<br />
Villaret quan va desaparèixer l a<br />
tècnica anatòmica com a càtedra,<br />
i aquest darrer el va substituir<br />
l'últim personatge d'aques t
període . Manuel 'fauve Gómez<br />
(1903-1979), a cavall amb la<br />
postguerra, de qui . a banda de<br />
ressaltar-ne la incorporació d e<br />
1'embriologia al programa . en s<br />
n'ocuparem més endavant .<br />
La Fisiologia patia una llarg a<br />
aturada des de molt abans de l a<br />
IAIei Nloyano. perduda en consi -<br />
deracions filosòfiques a càrrec<br />
d'una sèrie de professors proce -<br />
dents dels camps més diversos .<br />
El primer. Marc Bertran i Pastor<br />
(1804-1863) . nomenat l'any 1852 ,<br />
va passar a patologia mèdica a l<br />
1858 quan . suprimit I'ensenyamenl<br />
de la física i la químic a<br />
mèdiques . Juan Magas i Jaim e<br />
(1822-1902) . que anteriormen t<br />
havia estat a Santiago . va per -<br />
mutar la seva càtedra amb la d e<br />
Bertran . El seu Tratado clernental<br />
de í'isiología humana, un a<br />
concisa recopilació de la ciènci a<br />
de l'època i llibre de text a partir<br />
del 1869, va aconseguir un a<br />
quarta edició I'an ,y 1885 e n<br />
col-laboració amb Ramon Coll i<br />
Pujol (1845-1915), el seu successor<br />
després de la fugaç estada<br />
de Ramón Varela de la Iglesi a<br />
al 1875 .<br />
Coll i Pujol, per a bé o per a mal .<br />
va seguir actiu durant quarant a<br />
anys, període massa llarg per a<br />
un ensenyament que avançava ,<br />
fel que no es reflectia, ni en la<br />
docència ni en el laboratori, n o<br />
tan sols a la vella Facultat, sin ó<br />
tampoc a les noves installacion s<br />
acabades d'inaugurar .<br />
El canvi de mentalitat, que s'entreveia<br />
en l'àmbit extrauniversitari,<br />
no va arribar fins al relle u<br />
biològic de Coll i Pujol . August<br />
Pi i Suñer (1879-1965), fill de<br />
l'anterior catedràtic de patologia<br />
general, en va ser l'artífex e n<br />
col•laboració amb Turró . Entre<br />
tots dos, i mentre Pi i Suñer j a<br />
era catedràtic a Sevilla, van organitzar<br />
uns cursos permanents<br />
de fisiologia al Laboratori Municipal,<br />
que s'acceptaven com a<br />
ampliació de la càtedra i adscrits<br />
a la facultat . Els nombro -<br />
sos desplaçaments el van obligar<br />
a demanar l'excedència fin s<br />
que l'any 1915 va poder traslladar-se<br />
definitivament a Barcelona,<br />
on ja presidia la Societat d e<br />
Biologia, que agrupava Ramón i<br />
Cajal, Gómez Ocaña, Simarro i<br />
Pittaluga, i treballava en estreta<br />
collaboració amb Juan Negrín .<br />
Creador d'escola, forjador d'investigadors<br />
i figura política co m<br />
a diputat republicà, al seu vol -<br />
tant van treballar les figures qu e<br />
havien de posar al dia la fisiologia<br />
espanyola de l'època : Jesús<br />
Ma . Bellido, Rossend Carrasco i<br />
Formiguera, Josep Puche Álvarez,<br />
el seu germà Santiago i el<br />
1 11<br />
seu fill Jaume Pi-Suñer i Bayo ,<br />
tots ells obligats a emprendre e l<br />
camí de l'exili al 1939, i amb ell s<br />
va desaparèixer l'Institut de Fisiologia<br />
. Eusebi Oliver Azna r<br />
(1864-1938), des de la càtedra<br />
de Patologia General, va ser u n<br />
deis valedors del grup de Pi i<br />
Suñer ; va facilitar les primere s<br />
reunions i el naixement del dispensari<br />
antituberculós a càrrec<br />
de Joan Darden, Jacint Reventós<br />
i Lluís Sayé . No obstant això .<br />
després d'una llarga trajectòri a<br />
docent i malalt des de feia anys ,<br />
la seva metodologia es va torna r<br />
tradicional, enllaçant directamen t<br />
amb la Universitat Autònoma ,<br />
d'on es va jubilar en el momen t<br />
que aquesta darrera iniciava e l<br />
seu camí .<br />
Abans de seguir amb les gran s<br />
assignatures clíniques, la patologia<br />
mèdica i la quirúrgica, conv é<br />
dedicar uns comentaris a la pediatria,<br />
que al llarg de quarant a<br />
anys va estar monopolitzada pe l<br />
controvertit Andrés Martíne z<br />
Vargas (1861-1948) . primer catedràtic<br />
efectiu de l'especialita t<br />
després d'unes oposicions mol t<br />
comentades . on sembla que v a<br />
"actuar" Segismundo Moret . Fins<br />
que es va inaugu rar l'Ilospita l<br />
Clínic, com ja hem comentat, n o<br />
va poder impartir ensenyamen t<br />
pràctic, però amb el nou hospita l<br />
el programa va seguir el mateix
itme malgrat la gran oportunitat<br />
per canviar-lo . Al llarg de la<br />
seva dilatada etapa, Martíne z<br />
Vargas, anticatalà a ultrança, e s<br />
va guanyar nombrosos enemic s<br />
davant dels quals va ser implacable,<br />
alhora que, identificat am b<br />
els cercles governamentals, v a<br />
aconseguir escalar els càrrecs<br />
més representatius: degà, rector<br />
durant la primera dictadura ,<br />
president de la Reial Acadèmia<br />
de Medicina, delegat nacional a<br />
tots els congressos de pediatria ,<br />
etc., sense haver aconseguit formar<br />
escola, que progressivamen t<br />
va ser substituïda per una nova<br />
generació de pediatres de centres<br />
extrauniversitaris . Gairebé<br />
com a redactor únic va publica r<br />
la Medicina de los Niños, i al<br />
1915 el seu llibre de text, el primer<br />
volum del Tratado de pediatría<br />
. que no va tenir continuació .<br />
Jubilat al 1931, va cobrir interinament<br />
la vacant Pere Martíne z<br />
García, excedent de Salamanca i<br />
director de la clínica infantil d e<br />
l'Hospital de la Santa Creu i<br />
Sant Pau, fins que Gregori Vida l<br />
Jordana va ser-hi designat per<br />
oposició al 1934 . Aquest darrer,<br />
que va ser empresona t<br />
després de la Guerra Civil ,<br />
havia publicat uns Trastornos<br />
nutritivos del lactante, títol qu e<br />
també va utilitzar Rafael Ramo s<br />
quan es va fer càrrec de la càte -<br />
dra després de la victòria franquista<br />
.<br />
Entre la inauguració de la Facul -<br />
tat i la sublevació militar, va n<br />
ser quatre els catedràtics de cirurgia<br />
-en les diferents denominacions<br />
administratives- que va n<br />
omplir un període que comprè n<br />
des de l'adveniment de l'asèpsi a<br />
fins a la nova traumatologia d e<br />
Bóhler, amb qui es van forma r<br />
nombrosos especialistes catalans .<br />
Josep Maria Bartrina Thoma s<br />
(1877-1950), de qui parlare m<br />
més endavant, va cobrir la vacant<br />
de Rusca al 1911, i va esta r<br />
en actiu fins al 1948 .<br />
Ramon 'Porres Casanovas (1877-<br />
1922), successor de Gil Saltor a<br />
partir del 1912, bon pràctic ,<br />
potser no va assolir tot allò qu e<br />
se'n podia esperar a causa d'un a<br />
tuberculosi que li va ocasiona r<br />
la mort prematura . El va succeir<br />
interinament Antoni Morale s<br />
Llorens (1883-1950), fill de Morales<br />
Pérez, i al 1927 va ocupa r<br />
la càtedra Antoni Trias Pujo l<br />
(1891-1970), procedent de Salamanca<br />
i gendre de Fargas Roca .<br />
El seu germà, Joaquim Trias<br />
Pujol (1887-1964), al seu torn<br />
successor de Morales Pérez des<br />
del 1919, havia ampliat estudi s<br />
a Viena i posteriorment va se r<br />
metge militar abans d'ocupar ,<br />
successivament, les càtedre s<br />
d'Anatomia quirúrgica de Grana-<br />
da i de Saragossa. Els dos germans<br />
van treballar a l'uníson e n<br />
pro d'una reforma universitària ,<br />
i propugnaven els postulats qu e<br />
més tard havia de fer seus l a<br />
Universitat Autònoma : supressi ó<br />
d'oposicions, ensenyament plenament<br />
pràctic i especialitzaci ó<br />
en el camp de la cirurgia . Anton i<br />
va formar part del patronat de l a<br />
nova universitat, mentre que Joaquim<br />
va ser degà de la Faculta t<br />
de Medicina durant la República,<br />
llevat, en tots dos casos, de l<br />
període d'octubre del 1934 ;<br />
Lambé tots dos van haver d'abandonar<br />
el país després de la f i<br />
de la guerra .<br />
Per acabar aquest apartat ,<br />
direm que el binomi Patologia i<br />
Clínica mèdiques havia queda t<br />
una mica postergat entre la<br />
mort de Robert i la dècada de l<br />
1930, amb Francesc Ferrer Solervicens<br />
i Agustí Pedro i Pons ,<br />
que també van contribuir a la recuperació<br />
de la postguerra . Am b<br />
anterioritat cronològica, tre s<br />
van ser les figures pont que van<br />
enllaçar tots dos períodes : Martín<br />
Vallejo Lobón (1861-1919) ,<br />
Antonio González Prats (1863-<br />
1920) i Pau Ferrer Piera (1877-<br />
1924) .<br />
Al primer, Vallejo bobón, Ii va<br />
tocar el difícil paper de succeir
un Robert que Ii era totalment<br />
contraposat . Un deis seus deixebles<br />
el definia com un cavaller<br />
castellà, catblic, que explicav a<br />
com un missioner i preparav a<br />
meticulosament les classes, i qu e<br />
va arribar a crear una accepta -<br />
ble escola . Iniciat professional -<br />
ment com a metge rural . primer<br />
va ser catedràtic de Cadis . i per<br />
trasllat va passar a Barcelona ,<br />
Pany 1902 .<br />
González Prats va ser un dei s<br />
darrers que van utilitzar el sistema<br />
de permuta abans d'arribar a<br />
la destinació definitiva . Procedent<br />
de Granada i de Cadis, o n<br />
va ensenyar pediatria, a Barcelona<br />
va succeir llom i Pascua s<br />
també I'any 1902 . i és autor d'u n<br />
gran nombre de publicacion s<br />
°menors" . moltes de les quals<br />
van aparèixer a Granada . Pa u<br />
Ferrer Piera va succeir l'anterior<br />
al 1919, i era un expositor<br />
pulcre . que comentava ami) claredat<br />
i precisió les malalties de l<br />
tórax : Pany 1922 va publicar .<br />
com a llibre de text, un Tratado<br />
de Patología ,v Clínica médicas .<br />
que ampliava I'I pítome de Ricardo<br />
Royo Villanova .<br />
Joan Giné <strong>Part</strong>aglis<br />
L'any 1926 i el 1927, respectiva -<br />
ment, van accedir a les càtedres<br />
de Patologia Mèdica Frances c<br />
Ferrer Solervicens (1845-1943 )<br />
i Agustí Pedro i fons (1898 -<br />
1971), els màxims representants<br />
de la medicina catalana al període<br />
que engloba la Guerra Civil .<br />
El primer, deixeble de Vallejo<br />
Lobón, havia succeït interina -<br />
ment González Prats quan v a<br />
morir Pany 1920, fins que al<br />
1926 va guanyar la plaça en pro -<br />
pietat. i es distingia per la meticulositat,<br />
i per uns extraordinaris<br />
dots personals . en un conjunt<br />
que el va fer mereixedor del qua -<br />
lificatiu de mestre de mestres .<br />
Les seves classes eren clares ,<br />
senzilles, sempre pràctiques, i<br />
negava tot protagonisme a l a<br />
lliçó magistral . Agustí Pedro i<br />
Pons . deixeble seu . havia conco -<br />
rregut a les mateixes oposicions,
sense aconseguir la càtedra fins<br />
a la quarta temptativa, i va arribar<br />
a ser l'internista amb mé s<br />
fama de Catalunya després de l a<br />
desaparició de Robert. Ens e n<br />
tornarem a ocupar en el període<br />
de la postguerra .<br />
UNIVERSITAT<br />
AUTÒNOMA<br />
Havent desaparegut els protagonistes<br />
de la Universitat Autònom a<br />
de Barcelona, i sobrevivint un a<br />
mínima representació dels qu i<br />
n'havien estat els alumnes, fin s<br />
fa pocs anys encara se'n parlava<br />
amb veneració i respecte . La mitificació<br />
a què va arribar en s<br />
obliga a aclarir, per tot allò qu e<br />
va passar més tard, la nulla relació<br />
entre aquesta i la universita t<br />
que, amb el mateix nom -inicial -<br />
ment en castellà-, naixia duran t<br />
els darrers anys del franquisme ,<br />
la mal anomenada "segona" Uni -<br />
versitat Autònoma de Barcelona .<br />
També volem deixar ben clar ,<br />
però, que la primera no va se r<br />
una "nova" universitat que complementava<br />
la ja establerta, sin ó<br />
simplement una nova visió de l a<br />
universitat estatal amb personalitat<br />
pròpia, enfront de la tradicional<br />
dependència burocràtica ,<br />
simple oficina per a l'expedició<br />
de títols professionals .<br />
També cal recordar que la Universitat<br />
Autònoma va néixer administrativament<br />
per decret de l<br />
govern de la República, d'i d e<br />
juny de 1933, i va iniciar el camí<br />
de manera efectiva al cap d e<br />
tres mesos . Va ser suspesa governativament<br />
arran dels successos<br />
de l'octubre del 1934, i<br />
114<br />
va tornar a quedar sota l'autoritat<br />
directa del Ministeri d'lnstrucció<br />
Pública fins que va se r<br />
rehabilitada, després de le s<br />
eleccions del febrer del 1936 . El<br />
28 de gener de 1939 van queda r<br />
suprimides les institucions autonòmiques<br />
catalanes, i amb elle s<br />
la universitat . mentre molts del s<br />
seus professors van ser empresonats<br />
o es van haver d'exiliar . A<br />
conseqüència de tot això. podem<br />
comptabilitzar que només va<br />
gaudir d'una vida teòrica de 6 4<br />
mesos, poc menys de cinc anys i<br />
mig, dels quals setze mesos el s<br />
va passar suspesa i uns altres<br />
trenta va haver de suportar el s<br />
avatars de la Guerra Civil. fie m<br />
de comprendre, doncs, que mal -<br />
grat que el projecte pretenia se r<br />
gran i prometedor, els resultats<br />
que es van aconseguir van se r<br />
escassos .<br />
Els antecedents cal anar a cercar-los<br />
als postulats que ema -<br />
nen del 1 Congrés Universitar i<br />
Català, de 1903, on la ponènci a<br />
sobre l'organització de la univer -<br />
sitat catalana propugnava la designació<br />
directa del professora t<br />
numerari, respectant el tradicional<br />
concurs-oposició per a l a<br />
resta del personal docent, així<br />
com la llibertat de càtedra, ta l<br />
com proposava la Junta d'Ampliació<br />
d'Estudis de Madrid . A l<br />
cap d'uns anys, al segon congrés ,
del 1918 . es va insistir en e l<br />
tema amb un projecte signat pe r<br />
26 docents, d'entre els quals ca l<br />
destacar -pel que fa a la Faculta t<br />
de Medicina- Josep A . Barraqucr.<br />
Bartrina, Bellido, Nubiola .<br />
Jaume Peyrí, August Pi i Suñer ,<br />
Riera Villaret, Francesc Sojo i<br />
Antoni 'Frias Pujol ; es preteni a<br />
una selectivitat, substituir el s<br />
exàmens per proves de conjunt ,<br />
donar sentit a les pràctiques i<br />
incrementar el nombre de professors<br />
ajudants . Presentat davant<br />
del claustre general per Pi i<br />
Suñer, el projecte no va prosperar<br />
però sí que va ser recolli t<br />
l'any següent per iniciativa d e<br />
Madrid en l'anomenat "decre t<br />
d'autonomia de Silió", tamb é<br />
fracassat. Pel que fa a Barcelona,<br />
interessa recordar que en e l<br />
període que separa aquell inicia l<br />
congrés i l'acabament de la primera<br />
dictadura, la cadira recto -<br />
ral va estar ocupada per quatre<br />
catedràtics de medicina : el primer,<br />
Rodríguez Méndez, granadí,<br />
ja hem dit que no es va distin -<br />
gir per una posició catalanista ,<br />
mentre que el darrer, Martíne z<br />
Vargas . va ser marcadament anticatalà;<br />
de les dues figures centrals,<br />
l'una era baró, Bonet, i<br />
l'altra marquès, Cartilla .<br />
Amb la República va arriba r<br />
l'autonomia universitària, potse r<br />
com a resultat de l'entroncament<br />
entre dues polítiques culturals<br />
diferenciades : la castellana, iniciada<br />
per Sanz del Río, que va<br />
conduir a la Institución Libre de<br />
Enseñanza . i la catalana, qu e<br />
havia cristal . litzat amb la Mancomunitat<br />
d'Enric Prat de la<br />
Riba . Els contactes, acords i divergències<br />
es van iniciar el mateix<br />
dia de la proclamació de l a<br />
República, i van suscitar caloro -<br />
ses intervencions parlamentàries ,<br />
mentre la proposta tornava a se r<br />
defensada per August Pi i Suñer .<br />
La qüestió idiomàtica i la pèrdu a<br />
dels privilegis centralitzador s<br />
van ser els cavalls de batalla ;<br />
l'enfrontament entre el personal<br />
docent, al marge de comptadíssims<br />
radicals, el van protagonitzar<br />
els qui estaven avesats<br />
a la mera lliçó magistral i el s<br />
partidaris de la reforma . Un<br />
dels acords més significatius va<br />
quedar reflectit a l'article 10 ,<br />
d'acord amb el qual, "si la Generalitat<br />
ho proposa, el gover n<br />
de la República pot atorgar a l a<br />
Universitat de Barcelona u n<br />
règim d'autonomia ; en aquest<br />
cas, s'haurà d'organitzar com a<br />
universitat única, regida per un<br />
patronat que ofereixi a les llengües<br />
i a les cultures castellana i<br />
catalana les garanties recíproques<br />
de convivència, en igualta t<br />
de drets per a professors i<br />
alumnes" .<br />
115<br />
L'1 de juny de 1933 es publicav a<br />
el Decret d'autonomia i al setembre<br />
l'Estatut, que establien<br />
diferents tipus de professorat :<br />
numeraris o catedràtics, agre -<br />
gats, encarregats de curs, professors<br />
lliures, i finalment professors<br />
honoraris, respectave n<br />
drets i obligacions, i permetie n<br />
so l . licitar l'excedència a aquell s<br />
que estiguessin en desacord am b<br />
la nova normativa . Sobre això ,<br />
Antoni Trias definia l'autonomi a<br />
"no en sentit de trencar els<br />
llaços directes que feien la Universitat<br />
sotmesa a la tutela de<br />
l'Estat, ni tampoc passar a la tu -<br />
tela de la Generalitat, sinó restar<br />
en règim d'autonomia respecte<br />
dels poders públics" .<br />
Es va proposar de suprimir l'ensenyament<br />
massificat, el mètod e<br />
deductiu, la conferència magistral,<br />
el discurs des de la tarima o<br />
la lectura de llibres o apunts, i<br />
transformar-ho tot plegat pe r<br />
l'inductiu o objectiu o d'autoapre -<br />
nentatge, amb observació directa<br />
del fet biològic convenient -<br />
ment comentat, interpretat i<br />
experimentat, tal com ja havie n<br />
fet anteriorment Fargas, Barraquer<br />
i Peyrí. L'assistència a<br />
pràctiques es va fer indispensable,<br />
així com el seguiment d'histò -<br />
ries clíniques, la presència e n<br />
intervencions quirúrgiques i<br />
necròpsies, i la participació e n
totes les activitats del servei e n<br />
petits grups de caràcter rotatori<br />
. Com a contrapartida, es v a<br />
mirar de pal . liar l'habitual pobresa<br />
de mitjans integrant a l a<br />
docència els caps de servei dels<br />
diferents hospitals de la ciutat ,<br />
respectant la llibertat d'elecci ó<br />
de l'alumne, sense arribar a<br />
assolir, el de la Santa Creu, l a<br />
idea de convertir-se en una es -<br />
cola independent amb les mateixes<br />
atribucions que la Faculta t<br />
de Medicina . S'hi va establir de -<br />
terminats ensenyaments d e<br />
postgrau a càrrec de professors<br />
lliures .<br />
L'any 1934 es va iniciar el primer<br />
curs, en el qual van col . labora r<br />
nombrosos professors convidats ,<br />
i on al costat de les assignature s<br />
bàsiques i les clíniques comune s<br />
a totes les universitats, se'n va n<br />
introduir d'altres, obligatòries o<br />
optatives .<br />
D'entre les bàsiques, la bioquímica<br />
adquiria entitat pròpia ,<br />
així com la microbiologia i la pa -<br />
rasitologia, a càrrec de Pere Domingo<br />
Sanjuan (1896-1979) ; la<br />
tradicional Terapèutica, Matèri a<br />
mèdica i Art de receptar des<br />
d'ara s'anomenava Farmacologia,<br />
i el responsable en segui a<br />
sent Bellido . Al capítol de les as -<br />
signatures clíniques, desapareixia<br />
la denominació de Patologia<br />
General, que es desdoblava en<br />
Fisiopatologia i medicina expe- (1870-1935) . Pere Martínez Garrimental<br />
i Propedéutica clínica, cía (1897-1971) i l'oftalmòle g<br />
la primera per a Oliver Aznar, José Gómez Márquez ; al Labora -<br />
que es va jubilar immediatament tori Municipal s'hi va organitza r<br />
i va ser substituït per Joan Cua- l'ensenyament de microbiologia .<br />
trecasas Arumí (+1990), mentr e<br />
que la segona es va assignar a<br />
Lluís Celis Pujol (1887-1941) .<br />
Una novetat va ser la instaura -<br />
ció de la Psiquiatria, que aban s<br />
s'incloïa dins de la Medicin a<br />
legal, encarregada a Emili Mira i<br />
López (1896-1964) .<br />
Dins del grup de les optatives .<br />
de nova creació, hi figurava la<br />
Terapèutica física, encarregad a<br />
a Vicenç Carulla Riera ; la 'fisiologia,<br />
amb Lluís Sayé Semper e<br />
(1888-1975) com a professo r<br />
agregat, i Jacint Reventós Bordoy<br />
(1883-1968) com a lliure ; l a<br />
Neurologia, a càrrec de Bel .Iarm í<br />
Rodríguez Arias (1895-1997) ; l a<br />
Urologia, per a Salvador Gil Vernet,<br />
que deixava la càtedra d'A -<br />
natomia ; Malalties de la nutrició,<br />
amb Rossend Carrasco i<br />
Formiguera, i finalment, la Terapèutica<br />
i tècnica quirúrgiques ,<br />
assignada a Joan Puig Sureda<br />
com a professor lliure .<br />
Procedents d'altres centres hos -<br />
pitalaris, Sant Pau i el Sagra t<br />
Cor, cal recordar -amb la catego -<br />
ria de professors IIIures- Francesc<br />
Esquerdo Rodoreda (1883-<br />
1956) . Manuel Corachán Garcí a<br />
(1881-1942) . Enric Ribas i Ribas August I'i i Suiic r<br />
116
117<br />
LA POSTGUERRA<br />
Una ordre de 28 de gener d e<br />
1939, 48 hores després de l'ocupació<br />
de Barcelona per les tropes<br />
franquistes, disposava qu e<br />
la «Universidad de Barcelona h a<br />
de cesar en el régimen establecido<br />
por Decreto del 1 de junio<br />
de 1933 y a partir de ahora s e<br />
han de regir por las disposiciones<br />
que regulan el resto de centros<br />
universitarios en España», i<br />
adaptar els plans i les proves<br />
que se seguien a la Universita t<br />
Autònoma als que aleshores<br />
eren vigents a les facultats de la<br />
resta d'universitats ; es van dictar<br />
normes per a la convalidaci ó<br />
dels exàmens fets a partir del ju -<br />
liol del 1936 .<br />
Pel que fa al professorat, aquel l<br />
qui anteriorment havia pertangut<br />
a l'escalafó general de catedràtics<br />
d'universitat quedava<br />
suspès de càrrec, i havia d e<br />
sol . licitar el reingrés d'acord<br />
amb determinades normes "depuradores",<br />
mentre que els qu e<br />
havien estat nomenats per la Generalitat<br />
quedaven cessats sin<br />
que esto quiera decir que sus<br />
servicios no puedan ser utiliza -<br />
dos con caracter interino, un a<br />
vez que se hayan determinado l a<br />
ideología y la actuación polític a<br />
y social en relación con el Movimiento.
Para el Nuevo Estado, escrivi a<br />
1'aleshores ministre José Ibáñez<br />
Martín, la autonomía didáctica<br />
degenera fácilmente en<br />
anarquía y tiende a la extensión<br />
de disciplinas, según los caprichos<br />
científicos, con disminución<br />
de la intensitat en aquéll o<br />
que es fundamental . He aquí<br />
porqué el estado . con el consenso<br />
de los universitarios, h a<br />
de establecer planes y sistema s<br />
fijos y estables, con lo cuale s<br />
sólo cabrá la alternativa autonómica<br />
de los cursos monográficos<br />
y de especialización .<br />
Això tancava un capítol de l a<br />
Universitat de Barcelona amb e l<br />
desmembrament d'una part important<br />
de la Facultat de Medicina,<br />
principalment deis departaments<br />
(le Fisiologia, Terapèutica<br />
i Cirurgia, l'exili de deu numeraris<br />
i agregats (Bellido. Carrasco . Cuatrecasas,<br />
Pere Domingo. Gómez<br />
Márquez, Mira, Pi i Suñer, Antoni<br />
i Joaquim 'frias i Lluís Sayé) ,<br />
el de quinze professors auxiliars<br />
més, l'empresonament d'un catedràtic<br />
i d'un auxiliar (Vidal Jordana<br />
i Rodríguez Arias), la cessació<br />
i el trasllat forçós a Granada<br />
d'Antoni Salvat, l'apartament do -<br />
cent i hospitalari de Francesc Te -<br />
rrades i un llarg etcètera de denúncies<br />
i depuracions .<br />
Les noves autoritats acadèmiques<br />
van haver de reorganitzar<br />
una Facultat de medicina pe r<br />
tornar-la al centralisme decimonónic<br />
de la Llei Moyano : van<br />
desaparèixer les assignatures<br />
que s'havien creat a l'època qu e<br />
finalitzava. Fisiologia, Terapèutica,<br />
Cirurgia, Higiene i Pediatria,<br />
es van haver de reestructurar,<br />
en alguns casos amb llarg s<br />
períodes de seu vacant . Per contra,<br />
d'altres mestres, també dignes<br />
representants de la medicina<br />
catalana, van restar als seu s<br />
càrrecs una vegada se'n va n<br />
haver "depurat" les responsabilitats<br />
polítiques : gràcies a ells ,<br />
molt lentament i malgrat l'obscurantisme<br />
i les penúries de l'època,<br />
a poc a poc es van anar re -<br />
agrupant els elements que l a<br />
guerra havia dispersat, i es va<br />
iniciar una lenta renaixença .<br />
Agustí Pedro i Pons i Francesc<br />
Ferrer Solervicens van seguir a<br />
Patologia mèdica ; Víctor Conill i<br />
Pere Nubiola a Ginecologia i a<br />
Obstetrícia, respectivament ; a<br />
Salvador Gil Vernet li va desa -<br />
parèixer la càtedra d'Urologia ,<br />
encara que no el servei hospitalari,<br />
i va tornar a l'ensenyament<br />
de l'Anatomia al costat de Manuel<br />
Taure Gómez, qui, cessa t<br />
per la Generalitat l'any 1936, i<br />
havent tornat amb els vencedors,<br />
va ser degà entre el 1939 i<br />
el 1940, i, llevat de la de Pediatria,<br />
la resta de càtedres no van<br />
118<br />
patir greus menyscaptes. Gra -<br />
dualment es va anar aconseguin t<br />
una normalitat aparent a cost a<br />
d'una lentíssima burocràcia en -<br />
carregada d'eludir l'allau de pro -<br />
ves de convalidació d'exàmen s<br />
republicans . l'obligada accepta -<br />
ció d'estudis realitzats a la "zon a<br />
nacional", els cursos abreujats<br />
per a personal militaritzat. Lo t<br />
plegat -ironies del destí- utilitzant<br />
impresos en català amb e l<br />
preceptiu tampó de "habilitado<br />
para el idioma español", sens e<br />
oblidar, com a peça fonamental .<br />
els temuts expedients d'adhesi ó<br />
al Movimiento .<br />
L'octubre del 1945, sis anys després<br />
de la Guerra Civil, tot jus t<br />
acabada la mundial, al cap d e<br />
dos anys de promulgar-se la Lle i<br />
d'Ordenació Universitària i quan<br />
es començava a parlar d'una as -<br />
segurança obligatòria de malaltia,<br />
que segons els nostres pares<br />
no podia durar, la nostra gene -<br />
ració arribava a la Facultat d e<br />
Medicina : allá hi seguia haven t<br />
els preceptius emblemas de l<br />
Movimiento, que ja havien esta t<br />
familiars a l'institut, mentre qu e<br />
el Sindicato Español Universitario,<br />
el SEU, prenia el relleu a l<br />
Frente de Juventudes del batxillerat<br />
. amb cotització automática<br />
quan es formalitzava la matrícula<br />
. Com a primera noveta t
ensopegaven amb una multitu d<br />
-es deia que eren més de quatre -<br />
cents- que pretenia ocupar l'escà s<br />
centenar de places del petit amfiteatre<br />
d'Anatomia -llevat de l a<br />
reservada per a I-estudiante<br />
caído"- on . després de les prime -<br />
res lliçons "magistrals" i la immediata<br />
adquisició del Testut ,<br />
ens adonàvem de les jornades<br />
mnemotècniques que ens queie n<br />
a sobre per poder recordar quin a<br />
artèria travessava determina t<br />
orifici quan aquest -males llengües<br />
suposaven- es podia have r<br />
practicat artificialment : a mesura<br />
que les lliçons magistrals e s<br />
repetien, l'anatomia s'anava tornant<br />
inanimata. Al capdavant de<br />
l'assignatura hi havia, hi tornav a<br />
a haver. Manuel Taure Gómez, a<br />
qui . en uns temps menys dolents<br />
(le la dècada dels seixanta i després<br />
d'uns enfrontaments am b<br />
els estudiants . se li va aconsellar<br />
un retir. Amb el seu successor.<br />
Domingo Ruano Gil, l'anato -<br />
mia va tornar a ser animata . D e<br />
l'anomenada "Tècnica anatòmica"<br />
. és millor no parlar-ne perquè<br />
pràcticament no va existir .<br />
El segon curs d'Anatomia va<br />
mantenir els mateixos professors<br />
d'abans de la guerra, i en va<br />
canviar l'escenari, però no l a<br />
metodologia . Se seguia recitant<br />
el 'Testut amb semblants lliçon s<br />
magistrals, de les quals Gil Ver -<br />
net es reservava els capítols de l<br />
ronyó i els genitals, i deixava l a<br />
resta per als seus adjunts, sense<br />
que tampoc en aquest cas les<br />
pràctiques de dissecció ocupes -<br />
sin gaires hores . La varietat,<br />
però, residia en la metodologi a<br />
dels exàmens . ja que si a prime r<br />
curs eren orals. exhaustius i am b<br />
un brutal percentatge de suspensos,<br />
ara es plantejaven per es -<br />
crit, tots alhora, a l'immens amfi -<br />
teatre avui desaparegut .<br />
Una altra de les assignature s<br />
preclíniques era la Histologia .<br />
vacant des de la mort de Ferrer i<br />
Cagigal, i entre el 1939 i el 1942<br />
ocupada interinament per Dieg o<br />
Ferrer Fernández de la Riva, auxiliar<br />
seu .Al 1942 va guanya r<br />
les oposicions Julio García Sánchez-Lucas<br />
(1901-1969) . procedent<br />
de Valdecilla i de formació<br />
alemanya . la classe del qual començava<br />
puntualment a les vui t<br />
del matí. A la presentació anunciava<br />
que tenia el costum d e<br />
suspendre el cinquanta per cen t<br />
de l'alumnat, i recomanava e l<br />
Tratado de histología y anatomia<br />
microscópica de Szymonowicz i<br />
Krause, així com unes Lecciones<br />
de citología y embriología general<br />
de Diego Ferrer. Les pràctiques<br />
brillaven per la seva absència, ja<br />
que un problema econòmic -es<br />
deia- havia impedit l'adquisició<br />
de microscopis, que tampoc no<br />
119<br />
van arribar a temps per al cur s<br />
d'Anatomia patològica, i així va m<br />
passar per les dues assignature s<br />
sense haver visionat una cèl•lula ,<br />
ni normal ni patològica . De l<br />
museu, abans excelient, de Ferrer<br />
i Cagigal, no se'n va tornar a<br />
parlar.<br />
Val la pena de recordar que Sánchez-Lucas<br />
acudia a la Faculta t<br />
amb cotxe oficial, un Hispano -<br />
Suiza de la Diputació provincial :<br />
va ser degà durant (leu anys ,<br />
entre el 1957 i el 1968 . i després<br />
de la implantació del SOF,<br />
es va ocupar de la inspecció d e<br />
l'anomenada "Obra sindical 1 8<br />
de julio", i va restar en aques t<br />
càrrec -si la memòria no en s<br />
falla- fins que va morir.<br />
Dins dels "desastres de la guerra"<br />
hi podríem incloure la desaparició<br />
de l'Escola (le Fisiologia ,<br />
una de les naus capitanes de l a<br />
Facultat. Entre el 1939 i el 194 2<br />
la càtedra la va ocupar interina -<br />
ment i inexplicablement Anton i<br />
Cardoner Planas (1902-1984) ,<br />
metge pràctic especialitzat en l a<br />
proctologia del seu temps, qu e<br />
havia passat el període bèl-lic a<br />
Valladolid. M'hi va unir una bon a<br />
amistat, a través de la modèlic a<br />
aportació que va fer a la històri a<br />
de la medicina catalana . però n o<br />
em va parlar mai d'aquella etap a<br />
que és just qualificar nexplicable,<br />
ja que es tracta de l a
substitució de Pi i Suñer. La vacant<br />
no es va cobrir fins al 1942 ,<br />
que va guanyar l'oposició Jua n<br />
Jiménez Vargas (1913-1997), e l<br />
qual d'aquesta manera acumula -<br />
va la Fisiologia General amb l a<br />
Bioquímica i la Fisiologia especial<br />
. Persona poc comunicativa ,<br />
suposàvem que les seves lliçons<br />
també devien ser "magistrals" ,<br />
ja que la nostra intel.ligència n o<br />
arribava a assimilar-les . Els textos<br />
de referència van ser la Fisiología<br />
aplicada de Samso n<br />
Wright. el Manual de Bioquímica<br />
de Cameron i unes Príclicas de<br />
F'isiología de von Muralt, que n o<br />
recordo haver utilitzat mai, mal -<br />
grat la justificació del mateix Jiménez<br />
Vargas, que al pròleg lamentava<br />
que "la desproporci ó<br />
entre el nombre d'alumnes i e l<br />
personal auxiliar és una de les<br />
dificultats que més fan sentir .<br />
sobretot en assignatures com l a<br />
fisiologia, la necessitat que l'estudiant<br />
es familiaritzi amb u n<br />
bon llibre de pràctiques ( . . .) que<br />
l'alumne . seguint el text, i fins i<br />
tol sense cap altra explicació ,<br />
perfectament pot realitzar el s<br />
exercicis" .<br />
amb freqüents absències i temuts<br />
exàmens finals, habitualment e l<br />
suplien els seus adjunts, d'entre<br />
els quals van sorgir exce l . lents fisiòlegs<br />
a l'etapa posterior. D'el l<br />
es va dir que no es va oposar a la<br />
\uKustí Pedro i Pon s<br />
purificació pcI foc de tota la docu -<br />
mentació del període anterior qu e<br />
quedava . Al cap d'uns quants<br />
anys va col . laborar a organitza r<br />
la Facultat de Medicina de la Uni -<br />
versitat de Navarra .<br />
Extramurs, a l'edifici de la Universitat,<br />
s'impartien les classe s<br />
de Física i de Química a càrrec .<br />
respectivament, d'lsidre Póli t<br />
Boixareu i de Josep Pascual Vila .<br />
i per acabar no hem d'oblidar ,<br />
pel caràcter obligatori i amb papereta<br />
final d'examen . l'assignatura<br />
de Formació política, a càrrec<br />
del catedràtic de Filosofia i<br />
120<br />
Lletres Emilio Huidobro de l a<br />
Iglesia . i les de Criteriología religiosa<br />
i Dogma, a primer i a sego n<br />
curs, a càrrec d'un canonge-censor<br />
i d'un futur bisbe .<br />
Tancava el segon curs la Micro -<br />
biologia, el titular de la qua l<br />
també n'era d'Iligiene i Sanita t<br />
de sisè, on coincidíem amb el s<br />
estudiants de Farinàcia . Aquella<br />
va ser una altra de les càtedres<br />
que va desarborar la Guerr a<br />
Civil a causa de l'exili de Per e<br />
Domingo i el trasIlat forçós<br />
d'lntoni Salvat : les seves assignatures<br />
es van tornar a agrupa r<br />
en un sol departament . Vacan t<br />
fins al 1943 . la va guanyar pe r<br />
oposició Justo Covaleda Ortega .<br />
procedent de Granada, que . progressivament<br />
i per molies d e<br />
salut . va anal' delegant funcions<br />
en el seu ajudant Agustí Puma -<br />
rola Busquets . i entre tots dos<br />
van aconseguir una assignatur a<br />
agradable . tot i la dificulta t<br />
d'entendre Covaleda a causa de l<br />
fort accent andalús . X1l text recomanat,<br />
Lec'ciones de micro -<br />
biología médica d'Emilio Zapatero<br />
. s'hi van sumar aquell s<br />
apunts ciclostilats que patrocinava<br />
el SI,U i que no es van corregir<br />
mai, que ja no ens abandonarien<br />
. Amb Pumarola va m<br />
poder assaborir la primera<br />
pràctica efectiva, la modest a<br />
visió d'un bacil de Koch, aques -
ta vegada amb una veritable escassetat<br />
de microscopis .<br />
Patologia general, Farmacologia .<br />
Terapèutica física i l'Anatomi a<br />
patològica que ja hem comentat .<br />
tancaven el període preclínic . on<br />
tornem a trobar dues assignatures<br />
òrfenes de guerra -Patologia<br />
general i Farmacologia- i un a<br />
tercera esqueixada de la branca<br />
general de l'antiga Terapèutica :<br />
la Matèria mèdica i ,~\rt de receplar<br />
. :Am i) la primera . Patologi a<br />
General, vam tenir el primer contacte<br />
amb el malalt . i va ser a<br />
partir d'aleshores que vam proval'<br />
de situar-nos dins el med i<br />
hospitalari . sota l'aspecte<br />
ternat extraoficial -una exigu a<br />
minoria ho va aconseguir per l a<br />
via de l'oposició- . a les diferent s<br />
clíniques. Recordem que l'ofert a<br />
era mínima . ja que al marge de l<br />
Clínic només hi havia l'extrauniversilari<br />
Hospital de la Sant a<br />
Creu i Sant Pau -aleshores de l a<br />
Santa Cruz v San Pablo- . i . am b<br />
molt escassa capacitat d'absorció<br />
. el de la Creu Roja i els hospi -<br />
tals municipals .<br />
La càtedra de Patologia Genera l<br />
va ser una de les misterioses<br />
seus vacants quan s'havia superat<br />
de sobra la Guerra Civil . L'in -<br />
grés a aquesta parcel . la hospitalària<br />
n'indicava corn a directo r<br />
Lorenzo Gironés Navarro (1902 -<br />
1955) . a qui . en la pràctica . no<br />
coneixia ningú ni en vam teni r<br />
notícies fins després de la seva<br />
mort . sembla que violenta, a Nicaragua<br />
. De formació germànica ,<br />
i abans de la guerra catedràti c<br />
de Patologia mèdica a Santiago ,<br />
va ser cirurgià militar, i va coordinar<br />
les experiències . principalment<br />
les d'altres . en unes<br />
Cuestiones médico-quirúr ;icas<br />
de guer' 1 que es van publica r<br />
I'anv 1938 a Santander. Va arri -<br />
bar a Barcelona amb les force s<br />
d'ocupació . i es va fer amb la va -<br />
cant que va deixar Cuatrecasas :<br />
el van nomenar catedràtic de Saragossa<br />
I'anv segiienl . i gaireb é<br />
immediatament va obtenir nova -<br />
ment el trasllat a la Ciutat Com -<br />
tal . Home inquiet, va provar d e<br />
succeir Ferrer Solervicens, i qua n<br />
no ho va aconseguir va marxa r<br />
cap a Nicaragua : va manteni r<br />
l'excedència durant gairebé de u<br />
ans . La interinitat va córrer a<br />
càrrec de Joaquim de Nadal Baixeras,<br />
els ensenvarnents del qual .<br />
en una encertada introducció a<br />
la medicina, ens van imbuir l a<br />
biotipologia, de Nicola Pende i<br />
de kreschmer. al costat d'algunes<br />
disquisicions sobre la relació<br />
metge-malalt . A partir de l<br />
1955, quan nosaltres ja havíe m<br />
deixat la Facultat . va concursa r<br />
a la càtedra Arturo Fernández-<br />
Cruz Liñán . que la va ocupar fins<br />
121<br />
que va ser traslladat a Madrid .<br />
I'anv 1967 .<br />
I,a Ii'armacologia . separada de<br />
l'antiga "Terapèutica . Matèria mè -<br />
dica i Art de receptar" . també<br />
havia quedat vacant a causa d e<br />
l'exili de Bellido . El buit el va co -<br />
brir I'anV 1940 Francisco García<br />
Valdecasas v Santamaría (1910- ) .<br />
antic col .laborador de Juan Negrín<br />
a Madrid . La seva Farrnacología<br />
experimental) erapéutica<br />
general . fou el text de nombroses<br />
promocions d'estudiants quan les<br />
classes ja havien aconseguit perdre<br />
aquella antiga prosopopeia ,<br />
tasca a la que hi col .laboraren decididament<br />
els llavors adjunts .<br />
Josep Antoni Salvà i Miquel i<br />
Josep laporte i Salas . Jubilat Valdecasas<br />
el 1980 . el succeí Salvà<br />
el qual . també jubilat. fou substituit<br />
el 1983 per Xavier Forn qua n<br />
Laporte ja havia passat a (actua l<br />
Autònoma . I ; escola de Valdecasas,<br />
al igual que la de B . Lorenzo<br />
Velázquez de Madrid, encara é s<br />
present a les tniversitats d'arre u<br />
I'Lstat .<br />
Finalment . hem de parlar de l a<br />
'terapèutica Física, que ja existia<br />
durant la República i que es v a<br />
tornar a implantar amb la Lle i<br />
d'Ordenació 1 niversitària . La càtedra<br />
. principalment dedicada a<br />
la temàtica de la radiologia i la radioteràpia<br />
. la va ocupar Vicenç '<br />
Carulla Riera (1896-1971) . per-
sonalital de gran relleu din s<br />
l'especialitat, que havia esta t<br />
professor agregat a la Universitat<br />
Autònoma . Malgrat aquest s<br />
antecedents, va quedar lliur e<br />
de depuracions polítiques per -<br />
què va passar al bàndol subleval<br />
. on va ser metge militar .<br />
Quan va tornar a Barcelona, on<br />
va ocupar un seguit de càrrecs ,<br />
lògicament de designació directa,<br />
va crear i dirigir el nou Departament<br />
de Terapèutica Física<br />
de I'Ilospital Clínic, que fin s<br />
poc abans dirigia el llegendar i<br />
Cèsar Comas I,Iaberia (1874-<br />
1956) . Carulla, però, no v a<br />
aconseguir motivar els alumnes,<br />
ja que la seva era una especialitat<br />
minoritària, i tampo c<br />
no va saber proporcionar u n<br />
mínim nivell de coneixements ,<br />
els quals es van reduir a un a<br />
soporífera teoria que no va<br />
abandonar la pissarra .<br />
[octubre del 1948, quan iniciàvem<br />
el període clínic, finalitzava<br />
la definitiva "remodelació" de l a<br />
facultat de la postguerra, i només<br />
quedaven en servei actiu quatr e<br />
catedràtics anteriors al 1936 :<br />
Pedro i Pons, que no es va jubila r<br />
fins al cap de vint anys, Conil l<br />
Montobbio (jubilat l'any 1956) .<br />
Soria (+1955) i Casadesús (jubilat<br />
el 1951) ; des de l'any anterior<br />
havien estat substitu'its Peyrí,<br />
Nubiola i Saforcada . Comença -<br />
rem recordant la medicina clínica<br />
.<br />
En aquells moments, el pla d'estudis<br />
vigent considerava l'existèn -<br />
cia de tres càtedres de Patologia<br />
Mèdica, amb les respectives clíni -<br />
ques . Cronològicament. les dues<br />
primeres eren consubstancials<br />
amb la mateixa Facultat del Pl a<br />
Moyano, i la guerra no s'hi havia<br />
acarnissat, llevat d'algunes "depuracions"<br />
. que aviat van se r<br />
compensades . La tercera s'acabava<br />
de crear, i com que els cursos<br />
no eren rotatius, se seguie n<br />
les tres "mèdiques" amb el mateix<br />
catedràtic .<br />
Ja hem dit que Pedro i Pons va<br />
seguir en actiu . però Ferrer Solervicens<br />
havia mort l'any 1943 ,<br />
i el va succeir, per trasllat. Joan<br />
Gibert Queraltó (1907-) . La càtedra<br />
de nova creació la va ocupa r<br />
Máximo Soriano Jiménez (1903-<br />
1978), procedent de Santiago ,<br />
encara que tots dos s'havien for -<br />
mat al voltant de Pedro i Pons . El<br />
panorama científic el podem resumir<br />
corn a tètric, fruit de l'obs -<br />
curantisme imperant, de l'empobriment<br />
del país i de I'a'illament<br />
consegüent a la Segona Guerr a<br />
Mundial : es va haver de comença r<br />
pràcticament des de zero .<br />
Cronològicament, Ferrer Solervicens<br />
era el més antic, un any<br />
anterior a Pedro i Pons. Des del<br />
122<br />
punt de vista de la (locència i durant<br />
els quatre anys que van passar<br />
fins a la seva mort, va segui r<br />
impartint les seves habitual s<br />
lliçons davant del malalt, am b<br />
unes minucioses exploracion s<br />
que sempre es recolzaven en l a<br />
metodologia anatomoclínica . i<br />
fugint de les conferències magis -<br />
trals . El seu successor. Joan Gibert<br />
Queraltó, va venir trasllada t<br />
des de Saragossa, i va estar al<br />
capdavant del servei fins que e s<br />
va jubilar, l'any 1978. sense seguir<br />
plenament Solervicens. sinó<br />
que es decantava cap a una especialització<br />
cardiològica, de la<br />
qual en va emergir una important<br />
escola professional .<br />
D'altra banda, Agustí Pedro i<br />
Pons va reestructurar la seva clínica<br />
amb joves i valuosos ele -<br />
ments que havia incorporal després<br />
de la Guerra Civil . i va<br />
crear, al marge de reglaments i<br />
disposicions universitàries, un a<br />
escola de clara mentalita<br />
t patològica, que l'havia de sobre -<br />
viure i que va establir les bases<br />
de l'actual medicina catalana . A<br />
l'igual de Solervicens. el se u<br />
mestre, les seves classes sempr e<br />
van ser pràctiques, i tenien un a<br />
clara influència metodològic a<br />
francesa ; en certa manera, e s<br />
decantava cap al camp de les<br />
malalties infeccioses . Al seu cos -<br />
tat, i com a complement insepa -
abie a partir del 1941 . hi havi a<br />
Pere Farreras Valentí, el seu deixeble<br />
predilecte i el màxim expo -<br />
nent d'aquella escola . a la qua l<br />
va incorporar -sense perjudicarla-<br />
una indiscutible influènci a<br />
germànica .<br />
Malgrat la joventut . Farreras no<br />
va desmerèixer el mestre . sin ó<br />
que es van complementar, i va n<br />
iniciar una línia d'investigaci ó<br />
hematológica que va culminar, a<br />
partir del 1964 i ja excedent co m<br />
a catedràtic de Salamanca, amb<br />
la consolidació d'aquesta nova<br />
especialitat . una de les primeres<br />
que van emergir de la fragmenta -<br />
ció de la medicina interna. A par -<br />
tir del 1950. ja arraconats els<br />
obsolets apunts ciclostilats, com -<br />
plementats amb el Domarus, l'estudiant<br />
. i fins i tot el metge e n<br />
general, va poder disposar de l<br />
Tratado de Patología ,v Clínica<br />
médicas, dirigit per Pedro i Pons .<br />
i amb Farreras com a secretar i<br />
d'edició, potser l'últim d'aquestes<br />
característiques que es va<br />
publicar al nostre país.<br />
Malgrat que es va jubilar l'any<br />
1968, Pedro i Pons va seguir en<br />
actiu com a director del Departament<br />
de Medicina Interna de l a<br />
nova Residència de la Seguretat<br />
Social, l'organització que tant<br />
havia criticat, fins que va mori r<br />
sobtadament al 1971 . Al mateix<br />
temps . Pere Farreras, que va<br />
morir al cap de poc de morir e l<br />
seu mestre, no el va poder succeir<br />
a la càtedra, que va ocupa r<br />
Ciril Rozman, deixeble dels al -<br />
tres dos, i com Farreras catedràtic<br />
de Salamanca . Amb ell, le s<br />
escoles de Pedro i Pons i de Farreras<br />
Valentí, en perfecta simbiosi<br />
. s'han adaptat a les peculiaritats<br />
de les noves tendèncie s<br />
departamentals .<br />
Finalment, i pel que fa a la Patologia<br />
i la Clínica mèdiques, ja hem<br />
dit que la tercera càtedra s'havia<br />
creat l'any 1943 . i va ser ocupada<br />
per Máximo Soriano Jiménez, catedràtic<br />
de Santiago des de fei a<br />
dos anys, i que abans havia esta t<br />
adjunt de Pedro i Pons . De clara<br />
influència germànica -havia esta t<br />
a Viena-, a les explicacions, a<br />
l'exploració i fins i tot en la meticulositat<br />
exhaustiva dels exàmens<br />
. seguia la línia de Ferre r<br />
Solervicens. Lògicament. el se u<br />
servei havia sorgit del no-res, i<br />
malgrat això . amb menor intensi -<br />
tat que Pedro i Pons i fins i tot<br />
sense l'especialització final d e<br />
Gibert Queraltó . Soriano va aconseguir<br />
formar una acceptable es -<br />
cola fins que, després que es va<br />
jubilar, al 1973, les tradicional s<br />
càtedres es van estructurar co m<br />
a departaments .<br />
l; ensenyament de la cirurgia, les<br />
tres càtedres de Patologia i Clí-<br />
123<br />
nica quirúrgiques . van ser u n<br />
altre deis vergonyosos capítol s<br />
de seus vacants de la postguerra<br />
. aquesta vegada multiplica t<br />
per tres, i durant anys sota l a<br />
dictadura d'un mateix personatge<br />
. Havent-se exiliat Joaquim i<br />
Antoni 'frias Pujol, que van se r<br />
substituïts de manera interina ,<br />
respectivament . per Joan Pui g<br />
Sureda -agregat de l'Autònom a<br />
que havia passat la guerra a<br />
Burgos- i per Antoni Morale s<br />
Llorens -amb alternatives d'interinitats<br />
des del 1909-. només es<br />
mantenia Josep Ma . Bartrina ,<br />
que no va ser jubilat fins a l<br />
1949. però amb greus deficiències<br />
físiques. Després d'un fugaç<br />
i fantasmagòric pas -amb inclusi ó<br />
en nòmina- de Francisco Martín<br />
Lagos, entre el 1940 i el 1941 .<br />
dos anys més tard, al 1943, Pere<br />
Piulachs Oliva (1908-1976), catedràtic<br />
de Santiago al 1940 . de<br />
Saragossa l'any següent . i am b<br />
antecedents d'haver estat empresonat<br />
pel govern de la República<br />
l'any 1938, va succeir Joaquim<br />
Trias . Al cap de tres anys e l<br />
mateix Piulachs es va acumula r<br />
la càtedra d'Antoni Trias, que n o<br />
va ser coberta fins al 1952 . pe r<br />
Ramon Arandes Adan (1912+<br />
antic adjunt de Piulachs . Un a<br />
inexplicable falta d'aspirants a l<br />
concurs de trasllat per a la va -<br />
cant de Bartrina va mantenir l a
fèrria dictadura de Piulachs, j a<br />
que al mateix temps Arandes seguia<br />
actuant com a fidel subordi -<br />
nat . La situació no es va començar<br />
a normalitzar fins que va<br />
arribar Cristóbal Pera Blanco -<br />
Morales, l'any 1967 . La manca<br />
de l'inestimable do de la ubiqüitat<br />
. Piulachs la podia suplir amb<br />
una extraordinària capacita) per<br />
a l'estudi i el treball, i les seves<br />
Lecciones de Patología quirúrgica<br />
van ser el catecisme de coneixement<br />
obligat per a lotes les<br />
promocions de l'època . Com ja<br />
era habitual, llevat del cas de la<br />
Patologia mèdica, les pràctiques<br />
van seguir brillant per la seva<br />
absència .<br />
De les especialitats d'allò qu e<br />
avui anomenem segon cicle, e l<br />
binomi obstetrícia-ginecologi a<br />
ocupava dos cursos, a càrrec d e<br />
Pere Nubiola i Víctor Conill, qu e<br />
ja hem esmentat, fins que el primer<br />
es va jubilar, l'any 1948 . i<br />
Conill i Emili Gil Vernet, adjun t<br />
de Nubiola, van cobrir el buit .<br />
Manuel Usandizaga Soraluc e<br />
(1898-1982) va succeir efectivament<br />
Nubiola, però no en v a<br />
poder eclipsar el record, mentre<br />
que els seus deixebles, junta -<br />
ment amb els que s'havien formal<br />
a la Maternitat al voltant d e<br />
Santiago Dexeus . van seguir dominant<br />
l'obstetrícia del país . Un<br />
any abans de jubilar-se, tal co m<br />
havia fet Pedro i Pons . Usandiza -<br />
ga va passar a la Seguretat Socia l<br />
per a dirigir la nova Maternitat .<br />
En aquesta designació hi van in -<br />
fluir aspectes personals i polítics .<br />
Jubilat, al seu torn, Conill l'an y<br />
1956. el va succeir Emili Gil Ver -<br />
net (1905-1970), cirurgià duran t<br />
la Guerra Civil . ajudant d'urologi a<br />
juntament amb el seu germà Salvador,<br />
anatomopatòleg i final -<br />
ment obstetra, que pot ser consi -<br />
derat corn a personatge "pont "<br />
entre dues èpoques .<br />
La pediatria va ser un altre del s<br />
ensenyaments afectats per l a<br />
Guerra Civil, amb l'empresona -<br />
ment i l'apartament de la universitat<br />
de Gregori Vidal Jordana .<br />
que durant la guerra havia esta t<br />
director de l'Hospital Clínic .<br />
Seus vacant l'any 1939, al ca p<br />
de dos anys va tenir lloc el trasllat<br />
de Rafael Ramos Fernández<br />
(1907-1955) des de Salamanca ,<br />
per un procediment que els investigadors<br />
no han pogut aclari r<br />
però que s'intueix que està estretament<br />
relacionat amb l a<br />
seva plena identificació amb e l<br />
Régimen .<br />
De l'anterior equip de Vidal Jordana,<br />
n'havien quedat Josep Ma .<br />
Sala Ginabreda, que al cap d e<br />
poc temps va esdevenir cap de l<br />
departament pediàtric de I'Hos-<br />
124<br />
pital Municipal d'Infecciosos<br />
-avui Hospital del Mar- i Luis 'forres<br />
Marty. voluntari de la l)ivisión<br />
Azul entre el 1941 i e l<br />
1943 . El servei que va troba r<br />
Ramos comptava amb sis llits<br />
per a lactants i cap espai per a<br />
nadons, que habitualment. i fins<br />
que Usandizaga va ser catedràtic<br />
d'Obstetrícia, eren atesos a l<br />
de Pere Nubiola . Simultània -<br />
ment, malgrat les penúrie s<br />
econòmiques del moment . Ramos<br />
va aconseguir suport i donatius<br />
per a millorar de manera ostensible<br />
les instal•lacions, i es v a<br />
saber envoltar de bons i jove s<br />
col•laboradors . amb els qual s<br />
havia de crear una excel . lent escola<br />
.<br />
A classe seguia el seu Trastornos<br />
nutritivos del tac/ante, líni a<br />
d'investigació en què estava interessat.<br />
junt amb unes nocions<br />
de puericultura de caràcter divulgador,<br />
on seguia aquella ide a<br />
de la raça espanyola que Martínez<br />
Vargas havia promogut anys<br />
enrere, i que ara anava tan d'acord<br />
amb els dictàmens del nuevo<br />
I stado . Amb Ramos compartia l a<br />
docència Torres Marty. qui soli a<br />
acudir a classe ami) el seu brillant<br />
uniforme falangista . i acompanyava<br />
les explicacions am b<br />
freqüents arengues polítiques .<br />
Ramos va morir inesperadamen t<br />
als 42 anys, i la càtedra va que-
dar en mans de Torres MarLy ,<br />
qui, en el fons, i sense aparta r<br />
les explicacions del llibre d e<br />
Ramos, va mirar de mantenir ,<br />
més aviat malament que bé, Fequip<br />
de coUlaboradors, així co m<br />
l'escola de puericultura . A partir<br />
d'aquell moment, i de maner a<br />
inexplicable per ais menys informats<br />
sobre els topants de les<br />
oposicions universitàries, Torres<br />
Marty es va mantenir en una interinitat<br />
de nou anys, fins a l<br />
1964 . malgrat periòdiques convocatòries<br />
que . alhora que feie n<br />
bullir la sang als cacics de torn ,<br />
el temps físic s'encarregava d'eliminar<br />
els més ben situats qua n<br />
no era la mateixa Administració ,<br />
declarant deserts els successius<br />
concursos de trasllat . Unes oposicions<br />
convocades de manera<br />
inesperada al 1964, on van concórrer<br />
diversos deixebles de Ramos .<br />
i fins i tot el mateix Torres Marty ,<br />
van donar la victòria a Manue l<br />
Cruz Hernández (1926-), catedrà -<br />
tic de Cadis, que va arriba r<br />
acompanyat d'algun col . laborador,<br />
i es va jubilar l'any 1991 .<br />
D'entre la resta d'especialitats ,<br />
oftalmologia, otorinolaringologia,<br />
dermatologia, medicina lega l<br />
i psiquiatria, les tres primeres<br />
s'havien anat separant del tronc<br />
quirúrgic comú al principi de l<br />
segle, tot i que no van ser insti -<br />
tucionalitzades, a Barcelona, fin s<br />
al 1915. 'Potes elles significaven<br />
un complement per a la forma -<br />
ció general del metge, i, lleva t<br />
dels futurs especialistes, l a<br />
resta anava a aprovar l'assignatura,<br />
alhora que els professor s<br />
mostraven més interès per l a<br />
formació d'especialistes que per<br />
la docència general, i tampoc n o<br />
s'hi esmentava la paraula "pràctiques"<br />
. La postguerra els havi a<br />
estat benigna, si n'exceptuem la<br />
psiquiatria .<br />
Josep Antoni Barraquer i Roviralta<br />
(1852-1924) va ser l'iniciador<br />
de l'oftalmologia "científica "<br />
a Catalunya . De formació francesa<br />
i ja professor auxiliar, al s<br />
65 anys va ser nomenat catedràtic<br />
enfront del candidat oficia l<br />
del claustre, Manuel Menach o<br />
Peyrón (1860-1934) . Es va jubilar<br />
al 1921, i la vacant no es va<br />
cobrir fins al cap de cinc anys ,<br />
quan el va succeir Mariano Sori a<br />
Escudero (1889-1955) . La guerra<br />
no va afectar el servei, i és<br />
preferible passar el teló de l'oblit<br />
a la nostra experiència, j a<br />
que, deixant de banda que n o<br />
vam veure al llarg de tot el curs<br />
un sol ull que no fos dibuixat a l a<br />
pissarra, gairebé el noranta pe r<br />
cent del programa es va reduir a<br />
lliçons de física òptica . Soria es<br />
va jubilar l'any 1975, i el va succeir<br />
Josep Casanovas Carnicer,<br />
125<br />
antic adjunt del seu antecessor i<br />
al mateix temps catedràtic, com<br />
tants d'altres, de Salamanca, qu e<br />
va aconseguir augmentar l'interès<br />
de l'estudiant per l'especialitat<br />
i va millorar notablemen t<br />
les característiques del servei .<br />
I ; otorinolaringologia també v a<br />
néixer, oficialment, al 1915, i e l<br />
primer titular en va ser Francesc<br />
de Sojo i Batlle (1850-1935) ,<br />
procedent del camp de la cirurgia<br />
i auxiliar interí des del 1902 :<br />
és de suposar que devia segui r<br />
el text de Ricard Botey. Jubila r<br />
l'any 1920, el va succeir, l'an y<br />
1926 . Ferran Casadesús Castells<br />
(1881-1972), que s'havi a<br />
format a l'Institut Rubio de Madrid<br />
i que va realitzar una tasc a<br />
més aviat assistencial que n o<br />
docent . La Guerra Civil la v a<br />
passar a la zona sublevada, adscrit<br />
a la Universitat de Sevilla, i<br />
es va jubilar l'any 1951 . La seva<br />
successió va ser molt moguda :<br />
hi optaven Rossend Poch i Viñals.<br />
deixeble seu i catedràtic d e<br />
Granada, i Adolfo Azoy Castañé ,<br />
que era catedràtic de Sevilla .<br />
Aquest darrer va ser designa t<br />
l'any 1954 . i la seva primera actuació,<br />
el mateix dia que es va<br />
presentar a l'Hospital Clínic, va<br />
ser desmantellar el Departa -<br />
ment. L'Escola de Casadesús v a<br />
cercar aixopluc a altres centres<br />
hospitalaris, principalment l'Hos -
pital de Sant Pau, on es va mantenir<br />
pròsperament. La jubilació<br />
d'Azoy va arribar l'any 1971 .<br />
Pel que fa a la Dermatologia ,<br />
que anteriorment havia estat a<br />
càrrec dels cirurgians i on se se -<br />
guia uns acceptables textos d e<br />
Giné i <strong>Part</strong>agàs (1889), dins d e<br />
la línia d'Olavide, tampoc no es<br />
va independitzar fins al 1915 ,<br />
amb la designació de Jaum e<br />
Peyrí Rocamora (1877-1950) ,<br />
qui, primer com a auxiliar, i fin s<br />
que es va jubilar al 1947, va dominar<br />
l'especialitat durant mé s<br />
de quaranta anys . En una època<br />
de sífilis i de serologia, Peyrí es<br />
va adaptar a les circumstàncies ,<br />
i va ensenyar una dermatologi a<br />
pràctica, senzilla, assequible pe r<br />
a les intel•ligències corrents ,<br />
però que obria les portes cap a<br />
l'exterior per a formar una escola<br />
incipient. El va succeir l'extraordinària<br />
figura de Xavier Vilanova<br />
Montiu (1902-1965), qu e<br />
va transformar l'especialitat . De<br />
clara formació francesa, com el s<br />
grans dermatòlegs del seu temps ,<br />
l'any 1942 era catedràtic de Valladolid,<br />
al cap de poc temps de<br />
València, i un nou trasllat el va<br />
portar a Barcelona . Durant e l<br />
nostre pas per la càtedra, i mal -<br />
grat que era una especialitat minoritària,<br />
Vilanova va saber despertar<br />
l'interès amb unes classe s<br />
exposades amb claredat, gairebé<br />
sempre pràctiques, que seguien<br />
el tractat de Gay Prieto . Del se u<br />
entorn en va emergir una extra -<br />
ordinària conste l . lació de deixe -<br />
bles, i es pot considerar Vilano -<br />
va, al costat de Pedro i Pons i de<br />
Farreras Valentí, com un dels<br />
millors mestres d'aquell període .<br />
A Medicina legal . Manuel Safor -<br />
cada s'havia jubilat al 1947, i a<br />
partir d'aquell moment la càtedra<br />
es va desdoblar, i va tornar a<br />
emergir la Psiquiatria com a ensenyament<br />
independent, tal co m<br />
ho havia estat en temps de l a<br />
Universitat Autònoma i potse r<br />
substituïda als primers anys d e<br />
la postguerra per una esmorteïda<br />
assignatura de Psicologia a<br />
càrrec de Pere Font i Puig, professor<br />
de la Facultat de Filosofi a<br />
i Lletres . Medicina Legal i Toxi -<br />
cologia van quedar encomana -<br />
des a Miquel Sales Vázque z<br />
(1903-1981), metge forense i<br />
adjunt de Saforcada durant l a<br />
República, que insistia massa en<br />
els tecnicismes de l'especialitat .<br />
Ramon Sarró Burbano, el teòri c<br />
successor de Mira, no es v a<br />
saber adaptar -almenys els primers<br />
anys- a les característicp i<br />
d'uns estudiants ja a punt d'aca -<br />
bar els estudis, i va ser responsable<br />
d'un ensenyament gen s<br />
fluid i difícilment comprensible .<br />
Al seu primer curs acadèmic ,<br />
1950-1951, en plena època del<br />
126<br />
nacionalcatolicisme, va difondre<br />
entre els alumnes un explosi u<br />
test sobre sexualitat, del qua l<br />
se'n va parlar durant anys .<br />
Com a fet merament testimonial,<br />
recordarem la presènci a<br />
d'una "Deontologia mèdica", am b<br />
independència dels anterior s<br />
cursos religiosos i també am b<br />
matrícula i papereta d'exame n<br />
incloses, a càrrec d'Antonio Castro<br />
Calpe : cronològicament pertanyia<br />
a la promoció del cirurgi à<br />
Manuel Corachán, però espiritualment<br />
era membre de l a<br />
Companyia de Jesús, i consiliar i<br />
de la Societat Medicofarmacèutica<br />
dels Sants Cosme i Damià .<br />
Al curs 1950-1951, quan la nostra<br />
promoció estava a punt d e<br />
deixar la Facultat, el darrer an y<br />
-el sisè- en duia afegit un setè ,<br />
en teoria dedicat a pràctique s<br />
que semblava que allargarien e l<br />
període de llicenciatura . De fet ,<br />
no va ser així, i les paperetes va n<br />
aportar un "apte" general, gaire -<br />
bé igual que les d'una altra disciplina,<br />
que aleshores era una as -<br />
signatura "fantasma", la Història<br />
de la Medicina, primer adscrita a<br />
la càtedra de Gibert Queraltó, i<br />
més tard a la d'Usandizaga, o n<br />
sense necessitat de presència física,<br />
l'enciclopèdia Espasa facilitava<br />
el material necessari per a<br />
les preceptives biografies .
127<br />
A la dècada dels seixanta es v a<br />
començar a parlar d'una necessària<br />
remodelació de la facultat<br />
i de Ullospital Clínic ,<br />
quan Manuel Usandizaga n'er a<br />
el director, i a l'empara de la<br />
nova legislació naixien diverse s<br />
escoles professionals . Al 1968 ,<br />
durant el tardofranquisme, l a<br />
Facultat de Medicina de Barcelona<br />
perdia l'hegemonia que v a<br />
detentar des del 1843, i un a<br />
nova Universitat -batejada am b<br />
el nom d'"Autònoma"- havia d e<br />
compartir l'ensenyament superior<br />
a Catalunya . Aquella Facul -<br />
tat de medicina de la dècad a<br />
dels seixanta -que, juntament<br />
amb les altres, va haver de suportar<br />
anys d'exili en unes altres<br />
dependències universitàries-<br />
i aquell mateix hospita l<br />
clínic, segueixen patint la remodelació<br />
.<br />
Escut de la Universitat de Barcelona . novamen t<br />
incorporada la paraula "Libertas ° el 1987
6IBLIOGRAN'I A<br />
FONT S<br />
1)iciarnen relativo a la erección ele un Hospital<br />
Clínico y una Facultad de lledicina en Barcelo-<br />
na . aprobado por el Claustro de la mencionad a<br />
Facultad en sesión de 31 de llayo de 1879. Bar-<br />
celona, Sucs . (le Ramírez N Cía ., 187 9<br />
! Facultad de Medicina de la Universidad de Bar-<br />
celona . Críledra de Técnica :lnalómica. Mernoria<br />
de los cursos 1921-23 . Barcelona . Angel Ortega .<br />
(s .a . I<br />
Instrucciones generales para la organización e<br />
gobierno de las Clínicas en las Facultades médi-<br />
cas Instrucciones generales para la organizació n<br />
gobierno de las Clínicas en las Facultades mé-<br />
dicas del Reino . Barcelona . Ilenrich N: Cia . . 189 2<br />
111R1 . 1 ; . : RODRIGII ;'L 1RI :1S . B . 1 'nirersita t<br />
Autónoma de Barcelona . Facultat de Medicina .<br />
Cátedres de Psicologia i de Nemologia . Curs<br />
1933-34. l'rograma deis ensenyaments . Barcelo-<br />
na . A :AC&\ . 193 3<br />
IINIFERSIT 1'1' de Barcelona . .lnuari 193-I -<br />
l935 . Barcelona . Tip . Occitània, 193 4<br />
1 \R ERSI'I'AT Autónoma de Barcelona . Facul-<br />
tat de lledicina . c)rganilzació . règim d'esludis .<br />
Programa de cursos per a l'any 1933-1934 . Bar-<br />
celona . Impremta \lallorca . 410 . )ca .19331<br />
B) BIBIJOGRNh'1_ 1<br />
SECLN IAilIA<br />
BOSCB-GI\IPI:R 1, Pece . La 1'niversilal i Cata-<br />
luma. Barcelona . Edicions 62 . 197 1<br />
BROGGI 1 \11,II'S, DIoisis . Intecedenls i<br />
tendèn cies que portaren a la 1 ni%ersila l aulono -<br />
ma. I Congrés d'història (le la Medicina Catala-<br />
na . Barcelona 1970' \eles 16 : 224-22 9<br />
CALBET 1 E \I %RASA . Josep :hacia . Els en-<br />
senyaments sanitaris en el segle AL\. en : /lisió -<br />
Ha de la Universitat de Barcelona . 1 Simposiu m<br />
1988 . Barcelona . Publicacions de la 1]niversilat .<br />
1990 . p . : 271-28 9<br />
CASASSAS . Oriol . La medicina catalana de l<br />
segle A\ . Barcelona, Edicions 62, 1971 )<br />
C:1S1SS%S . Oriol : RAMIS . ,loaquim . lletges de<br />
nens . Cent anys de pediatria a Catalunya . Barce-<br />
lona . Edicions de La Magrana . 199 3<br />
COLONII\ES 1 PUIG . ,loan . Esbós híslóric de<br />
1'ensenraunenl (le la medicina interna a l'an-<br />
tiga Facullal de Medicina de Barcelona (184 3<br />
a 1906) . 1 Congrés d'llislòria de la lledicin a<br />
Catalana. Barcelona 1970 : Actes, l\ : 235 -<br />
24 1<br />
CORBEI,I,A. Jacint . hislória de la Facultat de<br />
128<br />
Medicina de Barcelona 1843-1985 . Barcelona .<br />
<strong>Fundació</strong> Vriach . 1996<br />
I)1NO\ . ,lose . "Sobre los inicios (le la medicin a<br />
clínica en España .<br />
historia. 1986 (12)<br />
1801-1850" . lledicina e<br />
RI:\ I:N'1'OS . Jacint : G 1RCI nna : I'IQI E<br />
Carme . història de la lledicina catalana sola e l<br />
franquisme i les seres conseqüències . Baivel( inri .<br />
l lacer. 199 0<br />
RIB 1S 1 )I :1SS :1\ X . 1lbert . l,a 1 inirrrsital aulir-<br />
norna de Barcelona. Barcelona . Edicions 62 .<br />
197 6<br />
SOLDI?\ II,Y . Ferran . Barcelona sense 1'nicersi-<br />
tal i la restauració de la (oirersilal de Barcelona<br />
(1714-1837) . Barcelona . Universilal de Barcelo-<br />
na, 193 8<br />
'FRIAS 1 I'l,lO1, . lnloni . Experiències sobre<br />
l'ensenyament de la medicina duran! l'autonomia<br />
de la Liniyersilal de Barcelona (del 1933 a l<br />
1939). 1 Congrés d'histèria de la Medicina Cata-<br />
lana . Barcelona 19711 : ;Aeles . 11 : 21)3-22 3<br />
1_1LQI :I:'z G .- Ql I:11;1)(1 . Francisco . Tres cale-<br />
drálicos montañeses en la Facuhad de lledicina<br />
de Barcelona (1850-1883-1919) . 1 Congré s<br />
d'Ilislbria de la Medicina Catalana . Barcelon a<br />
1970 : Actes 11 : 248-25 1
CAPÍTOL VI<br />
LA FACULTAT DE MEDICINA<br />
DE SANTIAG O<br />
Delfín García Guerra
Introducció<br />
La Universitat de Santiago, qu e<br />
va començar el seu camí definitiu<br />
al segle XVI, va arribar a l a<br />
majoria d'edat al final del 1648 ,<br />
amb la creació de la Facultat d e<br />
dret i de la de Medicina . A l a<br />
història d'aquesta darrera, h i<br />
podem distingir tres etapes clarament<br />
definides. Un primer pe -<br />
ríode -entre el 1649 i el 1755- ,<br />
que podem qualificar com a<br />
"etapa escolàstica", que arrenca<br />
amb la dotació de les càtedres<br />
de Prima i de Vespres (posteriorment<br />
d'Institucions Mèdiques),<br />
a les quals es va afegir l a<br />
de Mètode l'any 1673 . Al 1755 ,<br />
amb la posada en marxa de le s<br />
càtedres d'Anatomia i Cirurgia i<br />
de Física experimental, s'inici a<br />
una "etapa de transició", qu e<br />
coincideix amb la renovació del s<br />
estudis mèdics a Espanya durant<br />
el període il . lustrat. Després<br />
d'un relatiu estancament ,<br />
la Facultat entra al 1845 a l a<br />
darrera etapa, que s'allarga fins<br />
a la fi de la Segona República ,<br />
límit cronològic d'aquest treball .<br />
Aquest període emmarca la cons -<br />
titució del que, de manera tòpica,<br />
se sol anomenar Escola Mèdica<br />
Compostel•lana, i el pode m<br />
anomenar, per motius que indicaré<br />
més endavant, "període<br />
d'esplendor social" .<br />
Tot i que la monografia en qu è<br />
s'emmarca aquest treball pre n<br />
com a punt de partida general la<br />
llei Moyano del 1857, en el ca s<br />
de la Facultat de Medicina d e<br />
Compostel . la és indispensable<br />
considerar la dècada dels quaranta<br />
: el pla Pidal del 184 5<br />
marca l'inici de la modernitzaci ó<br />
de la Facultat, que entra a l'etapa<br />
de la consolidació definitiva<br />
com a prestigiosa Escola mèdica<br />
. D'altra banda, i per tal d'evi -<br />
tar repeticions, prescindiré d'aquells<br />
aspectes que depene n<br />
més directament de les normatives<br />
estatals, com ara el contingu t<br />
dels plans d'estudis o els aspectes<br />
relacionats amb la titulació ,<br />
molt similars a totes les Facultats<br />
de Medicina espanyoles . Es<br />
per això que, preferentment, dedicaré<br />
l'atenció als problemes<br />
docents peculiars de la Faculta t<br />
de Medicina de Santiago, especialment<br />
els relacionats amb l a<br />
docència pràctica . Les limitacions<br />
d'espai m'obliguen també<br />
a reduir a meres pinzellades l a<br />
personalitat científica dels qu i<br />
van ocupar les càtedres de la<br />
Facultat, i a triar-ne algunes figures<br />
representatives .<br />
130<br />
1845-1868: Del Pla<br />
Pidal a la Revolució<br />
de Setembre<br />
Amb l'entrada en vigor del pl a<br />
Mata del 1843, els estudis mèdics<br />
deixaven de ser, a Santiago ,<br />
una Facultat universitària de l<br />
màxim rang, tot i que se Ii va ad -<br />
judicar un dels Co l .legis Pràctics<br />
en l'art de guarir. La direcció va<br />
recaure en José Varela de Mon -<br />
tes . N'ocupava la sotsdirecci ó<br />
José González Olivares, iniciador<br />
de la cirurgia contemporània<br />
al Gran Hospital de Santiago<br />
. De la importància d'aquest a<br />
figura, en parla el fet que va pro -<br />
tagonitzar, juntament amb e l<br />
químic Antonio Casares, la introducció<br />
de l'anestèsia genera l<br />
a Santiago, probablement a le s<br />
acaballes del 1846, i per tant ,<br />
abans que ho fes Diego Argumosa<br />
a Madrid .<br />
La vida del Col . legi va ser summament<br />
breu : al cap de dos<br />
anys del "Mataplán", l'entrad a<br />
en vigor del pla Pidal va com -<br />
portar la recuperació de la Facultat<br />
de Medicina. Per iniciativa<br />
de Varela de Montes, la ciutat<br />
va celebrar com s'ho mereixi a<br />
aquest renaixement d'allò qu e<br />
començava a ser la seva Facultat<br />
més prestigiosa i emblemàtica<br />
. Aquest descens de la jerarquia<br />
de la docència mèdica ,
però. no va ser totalment negati u<br />
per a la Facultat compostel•lana .<br />
;impuls, ja definitiu, que va n<br />
rebre a partir d'aleshores tan t<br />
cis estudis anatòmics com la ci -<br />
rurgia, va ser, en gran manera ,<br />
fruit de la nova orientació que l a<br />
"mentalitat quirúrgica" pròpi a<br />
dels Col•legis va imprimir a l'ensenyament<br />
de la medicina, i va<br />
trencar l'escolasticisme residua l<br />
que caracteritzava aleshores l a<br />
Universitat espanyola . Malgra t<br />
que l'ús de l'expressió "Escol a<br />
Mèdica Compostel•lana" pot se r<br />
discutible, resulta evident qu e<br />
l'anatomia descriptiva sempr e<br />
va mantenir a Santiago un nota -<br />
ble nivell . Es pot dir una cos a<br />
semblant de la cirurgia, que, a<br />
partir de la revolució quirúrgica ,<br />
a Compostel•la sempre va comp -<br />
tar amb excel . lents professionals<br />
. pendents en tot moment d e<br />
les novetats que arribaven d e<br />
l'estranger, i que, algunes vega -<br />
des, van fer aportacions personals<br />
a les tècniques quirúrgiques .<br />
La contribució dels cirurgian s<br />
de la Beneficència provincial -n o<br />
sempre vinculats a la Facultat -<br />
El Col .legi de Fonseca, íntimament lligat a la història<br />
de la Faculta( de Medicina cumpostel .lana<br />
131
va representar un paper mol t<br />
important. Cal fer notar que l'es -<br />
cassa producció escrita va motivar<br />
que el seu prestigi superé s<br />
escassament els límits de l a<br />
regió gallega. Per això, no considero<br />
casual que la iniciativa d e<br />
construir un nou amfiteatre<br />
anatòmic sorgís del Col•legi d e<br />
Pràctics . L'agost del 1844, el di -<br />
rector enviava una llista d e<br />
peces necessàries per millora r<br />
el gabinet anatòmic, així com un<br />
pressupost, que pujava 300 .000<br />
rals, "relatiu al cost de construcció<br />
d'un amfiteatre, reclamat<br />
des de fa temps per una imperiosa<br />
necessitat, i que ara és<br />
absolutament indispensable, s i<br />
el Col . legi de pràctica de guari r<br />
ha de donar tots els béns que e l<br />
govern de S . M . es va proposar" .<br />
Aviat veurem que el nou amfite -<br />
atre es va fer realitat a la darreria<br />
del 1848 .<br />
Cal recordar que, al començamen t<br />
del segle passat, la docència pràctica<br />
de l'anatomia es limitava a<br />
Santiago a quatre disseccion s<br />
cada curs acadèmic, que es cele -<br />
braven quatre dijous prefixats a l<br />
principi de cada curs, i en ca s<br />
que l'Hospital no proporcionés<br />
cadàver es traslladava al dijou s<br />
següent. En aquell moment es<br />
feien a l'edifici de la Universitat ,<br />
i posteriorment es va utilitzar<br />
un local provisional situat a Val-<br />
re lliure al cementiri de l'Hospita l<br />
Reial . Al març del 1839, donan t<br />
resposta a una vella pretensi ó<br />
de la Facultat, es va instal•lar u n<br />
amfiteatre anatòmic al recint e<br />
del mateix Hospital, que va ser<br />
una permanent font de conflictes<br />
durant la dècada que va<br />
estar en funcionament. Malgra t<br />
que les dimensions eren reduïdes,<br />
era suficient per donar cabuda<br />
al petit nombre d'alumnes<br />
que aleshores cursaven anatomia,<br />
que no solien arribar a l a<br />
desena .<br />
La proposta del Col•legi de Pràc -<br />
tics va motivar un fracassat projecte,<br />
al 1845, de construir l'amfiteatre<br />
anatòmic a l'hort d e<br />
l'Hospital Reial, amb fons d'instrucció<br />
pública . Al cap d'un an y<br />
es va prendre la decisió d'instal<br />
lar-lo als locals de la Facultat,<br />
que aleshores retornava a<br />
l'antic Co l . legi de Santiago Alfe o<br />
-conegut com a Col . legi de Fon -<br />
seca-, que havia acollit la Universitat<br />
fins al començament de l<br />
segle XIX : la Facultat s'hi v a<br />
estar fins al 1928, quan es v a<br />
inaugurar l'edifici en què es<br />
troba actualment . Aquest alleujament<br />
va facilitar un emplaça -<br />
ment adequat i una amplitud suficient,<br />
així com la insta l .lació a l<br />
seu costal del museu anatòmic .<br />
EI nou amfiteatre es va inaugurar<br />
a la darreria del 1848 .<br />
132<br />
Si el Col•legi de Pràctics va consolidar<br />
els estudis anatòmics ,<br />
aquesta dècada del 1840 marc a<br />
el començament d'una llarga batalla<br />
amb l'Hospital Reial pe l<br />
tema de l'ensenyament clínic . Al<br />
1842, la Facultat només comptava<br />
amb una sala per a aquesta<br />
funció . Això va originar una peti -<br />
ció del degà, que es queixav a<br />
que "les lliçons pràctiques e s<br />
fan en una sala d'homes, i qu e<br />
eran necessari que es fessi n<br />
també en una de dones, per a<br />
poder tenir coneixements de le s<br />
malalties peculiars i pròpie s<br />
dels respectius sexes" .<br />
Amb el suport del pla Pidal, l a<br />
Facultat inicia els intents de<br />
"colonitzar" l'Hospital Reial . E l<br />
24 de gener de 1846 el Rectorat<br />
eleva una petició al govern, a<br />
proposta de la Facultat, sol . licitant<br />
per primera vegada que e l<br />
Gran Hospital es transformé s<br />
totalment en Hospital Clínic :<br />
"Si el guariment dels malalt s<br />
del Gran Hospital fos a càrre c<br />
de la Facultat de Medicina el s<br />
professors i els alumnes podrien<br />
tenir un camp més vas t<br />
per a fer les seves observacions,<br />
i s'evitarien les queixe s<br />
dels professors de clínica, sobre<br />
el fet que els metges de l'altre<br />
establiment només posen a l a<br />
seva disposició determinats malalts"<br />
.
Aquesta petició sintonitzava clarament<br />
amb el pla d'estudis de l<br />
1845, decididament orientat cap<br />
als aspectes pràctics de l'ensenyament<br />
. mentre que l'any següent<br />
van veure la llum, editades<br />
per la Imprenta Nacional, le s<br />
Instrucciones generales sobre e l<br />
orden y método de la enseñanz a<br />
en las facultades médicas del<br />
Reino, així corn les Instrucciones<br />
generales para la organización y<br />
gobierno de las clínicas en la s<br />
facultades médicas del Reino .<br />
Malgrat que el compliment, en<br />
general, va estar lluny de se r<br />
plenament satisfactori, pretenie n<br />
potenciar l'ensenyament pràcti c<br />
de l'anatomia normal i la patològica,<br />
la docència clínica i l'experi -<br />
mentació de laboratori . En el cas<br />
de Santiago, les penúries econòmiques<br />
. l'escassa col . laboraci ó<br />
de l'Hospital Reial i l'orientaci ó<br />
"filosòfica" del professorat va n<br />
provocar que, a excepció -relativament-<br />
de l'anatomia descriptiva,<br />
les disposicions en aquel l<br />
moment fossin lletra morta . L a<br />
conjuntura semblava favorable ,<br />
a més, per la difícil situació qu e<br />
patia aleshores el Gran Hospital .<br />
Una Reial ordre de 26 de mar ç<br />
de 1847 el desposseïa del caràcter<br />
d'Hospital nacional, i li adju -<br />
Pati del Col .legi de Fonseca . Al fons d'aquest a<br />
fotografia hi havia I'anfiteatre anatòmic .
134<br />
dicava el de central de Galícia ,<br />
que seria sostingut econòmica -<br />
ment per les quatre diputacion s<br />
provincials gallegues . A més de<br />
servil' "de refugi als malalts i<br />
d'asil als expòsits", es declarav a<br />
explícitament l'establiment co m<br />
a "escola pràctica de medicina i<br />
cirurgia" .<br />
Poc després de la promulgaci ó<br />
del pla Moyano, un nou enfrontament<br />
entre el Rectorat i la Direcció<br />
del Gran Hospital a causa<br />
de l'ensenyament pràctic va fe r<br />
que la Universitat exigís el compliment<br />
del reglament clínic de l<br />
1846. Segons el parer del rector ,<br />
mal podia funcionar l'ensenya -<br />
ment al Gran Hospital "quan la<br />
part econòmica és totalment in -<br />
dependent i no està subordinad a<br />
a les exigències ordinàries i extraordinàries<br />
de la Facultat ;<br />
quan els practicants i els infermers<br />
deuen el seu nomenamen t<br />
i només poden ser separats pe r<br />
una autoritat aliena al govern d e<br />
les clíniques; quan el servei de<br />
farmàcia està subjecte al formulari<br />
de l'Hospital General, i no a<br />
L'Ilospital Reial, protagonista d'un llarg enfrontament<br />
amb la Facultat per culpa de I'ensema-<br />
ment clíni c
l'especial que hi ha d'haver per a<br />
la clínica . i finalment quan n o<br />
s'ha fixat, a falta dels anterior s<br />
preceptes reglamentaris, les relacions<br />
entre tots dos hospitals" .<br />
Al cap de dos anys, el 10 de desembre<br />
de 1861 . la Universitat<br />
va elevar una memòria a la Direcció<br />
General d'Instrucció Pública<br />
on sol . licitava novament<br />
"que es consideri tot l'Hospita l<br />
Central com a clínic, i per tan t<br />
subjecte en la part facultativa a l<br />
règim acadèmic" . Als següents<br />
apartats veurem que els problemes<br />
que suscitava I'ensenyament<br />
clínic no es van resoldre<br />
fins ben entrat el segle XX .<br />
Des del punt de vista doctrinal ,<br />
aquesta etapa de la Facultat de<br />
Medicina es caracteritza per l a<br />
dedicació dels mestres compostel<br />
. lans a la filosofia mèdica i<br />
per l'explícita vinculació a la tra -<br />
dició hipocràtica i al vitalisme ,<br />
orientació que havia d'endarrerir<br />
la introducció del positivism e<br />
cientificonatural a Santiago . L a<br />
conseqüència més immediata e n<br />
va ser l'escassa presència de l<br />
mètode anatomoclínic . És obligada<br />
una breu referència a Jos é<br />
Varela de Montes, la figura més<br />
representativa de la medicin a<br />
compostel•lana de les dècade s<br />
centrals del segle passat . Nas -<br />
cut l'any 1796 a Santiago, on v a<br />
cursar estudis entre el 1817 i el<br />
1819, va estudiar medicina clínica<br />
a Madrid al costat d'Hernández<br />
Morejón . Al 1827 va obteni r<br />
una càtedra d'Institucions Mèdiques<br />
a Santiago, on va ensenyar<br />
Fisiologia i Higiene i. posteriorment,<br />
Clínica mèdica . També va<br />
ser metge de l'Hospital Reial des<br />
del 1827, sotsdelegat de medicina<br />
a Galícia, director del Co l . leg i<br />
de Pràctics i degà de la Faculta t<br />
de Medicina . La circumstànci a<br />
de ser diputat a Corts entre e l<br />
1844 i el 1846 Ii va permetre<br />
d'adquirir un destacat protagonisme<br />
a l'hora d'aconseguir qu e<br />
Santiago -juntament amb València<br />
i Cadis- recuperés l'any 184 5<br />
els estudis mèdics al més alt ni -<br />
vell .<br />
Davant la impossibilitat d'analit -<br />
zar-ne detalladament el pensa -<br />
ment, expressat en una obra relativament<br />
extensa, editada entre<br />
Madrid i Santiago, em limitaré a<br />
recordar el paper que va representar<br />
en la polèmica al voltan t<br />
de la vigència de l'hipocratism e<br />
que es va desencadenar a Espanya<br />
a partir del discurs que va<br />
pronunciar Pere Mata el 26 d e<br />
gener de 1859 a l'Acadèmia d e<br />
Medicina de Madrid. Va ser precisament<br />
Varela de Montes qu i<br />
va obrir el foc amb un seguit<br />
d'articles a El Siglo Médico, o n<br />
defensava la validesa dels plantejaments<br />
hipocràtics i rebutja -<br />
135<br />
va les noves orientacions de l<br />
materialisme positivista, qu e<br />
qualificava d"'àspid que enverina<br />
tota una generació", i ta l<br />
com indica Elena Ronzón, l'hipocratisme<br />
de Varela "estava e n<br />
consonància amb l'esperit de la<br />
Facultat de Santiago ; la perspectiva<br />
totalitzadora de l'Home ,<br />
des del punt de vista mèdic ,<br />
comptava, en temps de Varela ,<br />
amb els supòsits, en el fons hipocràtics,<br />
que animaven nombrosos<br />
estudis portats a term e<br />
a la facultat de Santiago sobre<br />
temes d'hidrologia i de topografia<br />
mèdiques" .<br />
El professor compostel•là s e<br />
sentia obligat a sortir en defens a<br />
d'Hipócrates per coherènci a<br />
amb els seus plantejaments do -<br />
cents . El discurs de Mata estava<br />
en completa contradicció amb l a<br />
doctrina que ensenyava i am b<br />
els consells clínics que dirigia<br />
als alumnes, als quals encaria la<br />
necessitat d"'extractar de le s<br />
obres d'Hipócrates totes les belleses,<br />
totes les veritats, que<br />
constituirien una doctrina filosò -<br />
fica . la veritable doctrina mèdica",<br />
i afegia que, si ell s'estav a<br />
en silenci, els seus alumnes podrien<br />
pensar "que els enganyo ,<br />
que els sedueixo, que antiquat<br />
amb els anys ignoro la ciènci a<br />
d'avui, que els condueixo a l'obs -<br />
curantisme, que els vull fer reac-
cionaris, que els amago el camí<br />
del progrés" . A més de demostrar<br />
la injustícia de les paraules<br />
llançades contra la doctrina hipocràtica,<br />
es proposava desmentir<br />
"aquests dictàmens de reaccionaris<br />
contra els seus prosèlits ,<br />
qualificant-los de pèrfids agent s<br />
de la política ; en fi, com a vil s<br />
intel•ligències que sota la disfressa<br />
d'Hipócrates paren el lla ç<br />
seductor a la joventut innocent i<br />
poc previsora" .<br />
Al pensament de Varela de Mon -<br />
tes, hi podem destacar dos trets .<br />
D'una banda, l'explícita orienta -<br />
ció vitalista, i en conseqüènci a<br />
l'escàs entusiasme per la inves -<br />
tigació anatomopatològica . Alhora<br />
que rebutjava el materialisme<br />
Filosòfic i Fisiològic, sostenia<br />
que "el vitalisme ben entès és l a<br />
doctrina eterna, la doctrina<br />
única, perquè la medicina n o<br />
s'ocupa de la mort", considerava<br />
en unes retòriques paraule s<br />
sobre l'escassa utilitat de le s<br />
necròpsies : "que es rebutgi, e n<br />
bona hora, el vitalisme ; però que<br />
se'ns digui com s'estudia l'home ,<br />
considerat fisiològicament i patològicament<br />
. Al materialism e<br />
del cadàver, de les tombes i del s<br />
ossaris? . ¿Es voldrà aprendre la<br />
Mati de l'Hospital Reial abans de ser transforma t<br />
en Hostal deis Reis Católics<br />
ciència de la vida i els arcans d e<br />
l'existència humana a les frede s<br />
vísceres, imitant els antics harúspexs,<br />
que veien a les entran -<br />
yes de les víctimes sacrificades<br />
als seus ídols l'horòscop de l a<br />
Humanitat?" . D'altra banda . des<br />
d'una posició políticament conservadora,<br />
va assumir un espiritualisme<br />
que prenia com a referent<br />
l'eclecticisme de Victo r<br />
Cousin .<br />
La important presència que t é<br />
la Història de la Medicina din s<br />
l'obra de Varela de Montes està<br />
relacionada de manera molt di -<br />
recta amb l'eclecticisme de l<br />
mestre compostel•là . A més de
1' Opúsculo de las más notables<br />
doctrinas y sistemas médicos<br />
desde Hipócrates hasta el (lía<br />
(1852) . la Piretología razonad a<br />
(1859) dedica una extensa part<br />
de les pàgines a revisar l'evolució<br />
històrica de la doctrina sobre<br />
les febres . També és molt demos -<br />
tratiu el tem de l'oració inaugural<br />
de l'obertura del curs 1847 -<br />
1848 : "Començar per saber all ò<br />
que d'altres van saber . conèixe r<br />
la història de les ciències, és e l<br />
primer pas literari : no menysprear<br />
els homes ni les doctrines<br />
perquè no van néixer al segl e<br />
XVIII o XIX. i confessar tot all ò<br />
que seis deu, és el rudimen t<br />
d'una sòlida instrucció : allà ca l<br />
buscar-la . sense poder justificar<br />
la jactància de I'omnímod e<br />
saber del segle XIX" .<br />
L'any 1861, quan encara ressonaven<br />
els ecos de la polèmica hi -<br />
pocràtica -on també havia participat<br />
a través d'El Siglo Médico- .<br />
José Andrey Sierra, catedràtic i<br />
posteriorment degà de la Facultat,<br />
va publicar un voluminós lli -<br />
bre, de prop de mil pàgines, titu -<br />
lat Estudios de filosofía médica .<br />
Andrey havia nascut a Chiclan a<br />
(Cadis) l'any 1821 . Va cursar els<br />
estudis de medicina a la Facultat<br />
de Cadis, i va ser professor<br />
clínic a la Universitat de València<br />
a partir del 1846. Al 1854 e l<br />
van nomenar catedràtic de la<br />
Universitat de Santiago, a la disciplina<br />
"Teoria i Clínica de parts .<br />
Malalties de les dones i dei s<br />
nens" . A més d'ocupar el deganat,<br />
va ensenyar història de les<br />
ciències mèdiques durant el període<br />
en què les Universitats de<br />
províncies van impartir el doctorat,<br />
entre el 1869 i el 1875 . Va<br />
morir a Santiago l'any 1900 . A<br />
l'igual de Varela, amb el pensament<br />
del qual se sentia plenament<br />
identificat . fa una detallada<br />
revisió de I'hipocratisme i d e<br />
la influència que va tenir en els<br />
sistemes mèdics que s'havie n<br />
succeït al llarg de la història, i<br />
confessa explícitament la (levoció<br />
que sentia pel pare de la medicina<br />
.<br />
Els plantejaments d'Andrey són<br />
un calc dels de Varela de Mon -<br />
tes, tal com apunta el títol complet<br />
de la seva obra : Estudios de<br />
Filosofía Médica o Crítica d e<br />
todas sus doctrinas y exposició n<br />
de los Dogmas hipocráticos considerados<br />
como elementos fundamentales<br />
de la ciencia y bas e<br />
firme de su certidumbre. reconstrucción,<br />
progresos y perfeccionamiento<br />
(1861) . Es tracta d'una<br />
història molt completa deis sistemes<br />
mèdics, que pretenia as -<br />
sentar la Medicina sobre bases<br />
sòlides mitjançant "la creaci ó<br />
d'una filosofia mèdica racional ,<br />
elevada i lliure de les exagera -<br />
137<br />
cions de l'idealisme i el sensualisme,<br />
la unitat de creences i reformes<br />
de l'art". on reitera aquesta<br />
necessitat d'adoptar una posici ó<br />
eclèctica: "Encara que som partidaris<br />
de la medicina històrica ,<br />
no tractem de sostenir-ne am b<br />
lògica inflexible tots els dogmes<br />
ni cap de les formes sistemàtiques<br />
: acceptem . aixo sí. fidelment<br />
tot allò que no s'oposa a l<br />
seny. a l'experiència, a la san a<br />
observació i als avenços moderns<br />
. Defensors de la filosofi a<br />
mèdica, ens proposem sostenirne<br />
els drets de ser, la necessita t<br />
i la importància, la simplicitat i<br />
la claredat . i la determinació dels<br />
principis o elements formals" .<br />
Es moll significatiu el fet que . a<br />
més d'elogiar les contribucion s<br />
dels eclèctics francesos -proposa<br />
seguir Chomel, Dubois i Boui-<br />
Ilaud- no escatimi lloances a l a<br />
filosofia mèdica de Matías Nieto<br />
i Serrano . A l'igual de Varela .<br />
nega que la lesió anatòmica e s<br />
pugui constituir com a elemen t<br />
fonamental de la patologia i l a<br />
clínica . i surt al pas de la coneguda<br />
consigna de Bichat que va<br />
posar en marxa el mètode anatomoclínic<br />
: "De què serveix l'observació,<br />
diu Bichat al tracta t<br />
1natornia general, quan s'ignora<br />
l'assentament del mal?. I de<br />
què serveix, diem nosaltres .<br />
conèixer-lo, malgrat la seva im -
portància . si l'observació i I'ex -<br />
perincia no les guia un eleva t<br />
criteri filosoficomèdic?. De poc<br />
o cap profit per al malalt . qua n<br />
no de dany gravíssim" .<br />
De la Resolució d e<br />
Setembre a la darreria<br />
del segle .<br />
Anteriorment he fet notar que la<br />
segona meitat de la passada<br />
centúria comporta l'ascens de<br />
la Facultat de Medicina a l<br />
màxim esplendor social . Cal in -<br />
dicar que a la dècada dels quaranta<br />
l'alumnat no arribava encara<br />
al trenta per cent de l a<br />
matrícula total de les facultats<br />
més grans. mentre que a la dècada<br />
dels seixanta més de l a<br />
meitat d'estudiants universitaris<br />
de Santiago estan estudian t<br />
medicina .<br />
h;l Sexenni Revolucionari va portar<br />
dos canvis molt significatiu s<br />
per a la medicina compostel•lana .<br />
En primer lloc . la llibertat ('en -<br />
senyament sorgit de la reform a<br />
de Ruiz Zorrilla va desencadenar<br />
un ràpid increment de l'alumnat<br />
de la facultat. que pe r<br />
primera vegada va superar e l<br />
mig miler. Les xifres de matrícula<br />
des del 1860 fins al comença -<br />
ment de la Restauració són ben<br />
demostratives . Des del princip i<br />
fins al final de la dècada del s<br />
seixanta . el nombre de futurs<br />
metges es triplica àmpliament :<br />
138<br />
CURS ALUMNE S<br />
1860-61 . . . . . . . . . 149<br />
1861-62 . . . . . . . . . 14 3<br />
1862-63 . . . . . . . . . 13 7<br />
1863-64 . . . . . . . . . 14 1<br />
1864-65 . . . . . . . . . 14 3<br />
1865-66 . . . . . . . . . 15 3<br />
1866-67 . . . . . . . . . 19 7<br />
1867-68 . . . . . . . . . 25 2<br />
1868-69 . . . . . . . . . 43 9<br />
1869-70 . . . . . . . . . 52 0<br />
1870-71 . . . . . . . . . 550<br />
1871-72 . . . . . . . . . 52 2<br />
1872-73 . . . . . . . . . 51 4<br />
1873-74 . . . . . . . . . 452<br />
1874-75 . . . . . . . . . 374<br />
1875-76 . . . . . . . . . 305<br />
Igual de demostrativa és la revisió<br />
deis catedràtics de Medicina<br />
que van ocupar el seient rectora l<br />
a partir del 1868 . Amb més de<br />
dos-cents anys de vida al seu da -<br />
rrere . cap professor de la Facul -<br />
tat havia regit la Universitat compostel•lana<br />
fins que la Revolució<br />
de Setembre va fer pujar al càrrec<br />
a José Montero Ríos . Am b<br />
ell s'inicia una llarga Insta de<br />
rectors metges que recullo a continuació.<br />
i que inclou Antonio Casares<br />
Rodrigo. que . encara qu e<br />
era catedràtic de Farmàcia . tenia<br />
la llicenciatura en Medicina .
1868-1870. José Montero Ríos<br />
1870-1873 . Casimiro Torre<br />
1873-1888. Antonio Casares<br />
1888-1890. Gerardo Jeremías<br />
Devesa<br />
1891-1893 . Francisco Romero<br />
Blanco<br />
1893-1896 . Maximino Teijeim<br />
Fernandez<br />
1896-1898 . Francisco Romero<br />
Blanco<br />
1898-1900 . Maximino'I'eijeiro<br />
Fernandez<br />
1900-1906 . Francisco Romero<br />
Blanco<br />
1921-1930 . Luis Blanco Rivero<br />
Com es pot comprovar. durant e l<br />
període de gairebé quaranta any s<br />
que transcorre entre el 1868 i e l<br />
1906, el Rectorat està pràcticament<br />
monopolitzat per la Facultat<br />
de Medicina . Es molt significatiu<br />
el període entre el 1891 i e l<br />
1906 . en què dos catedràtics d e<br />
Medicina . irreconciliables enemics<br />
polítics, s'alternen al seien t<br />
rectoral . Es reprodu•ia a la Universitat<br />
compostel•lana l'esquema<br />
d'exercici de poder que v a<br />
caracteritzar el joc parlamentar i<br />
de la Restauració, situació qu e<br />
va canviar de signe després de l a<br />
Guerra Civil ; s'haurà d'espera r<br />
fins al 1960 perquè un catedràtic<br />
de Medicina . Angel Jorge<br />
Echeverri . torni a ocupar e l<br />
seient del rector.<br />
Durant el Sexenni Revolucionari ,<br />
la Universitat insisteix en la necessitat<br />
de tenir el Gran Hospital<br />
sota la seva jurisdicció . L'any<br />
1870 tornava a proposar al govern<br />
que l'establiment fos declarat<br />
totalment clínic, i se'l situé s<br />
sota la direcció exclusiva d e<br />
l'autoritat acadèmica . La petició<br />
es reitera a la dècada dels vuitanta<br />
. quan la Facultat insisteix ,<br />
per enèsima vegada, en la necessitat<br />
de reorganitzar l'ensenyament<br />
clínic . Així ho sol•licitav a<br />
el degà, José Andrey. en una extensa<br />
memòria dirigida al claustre<br />
el 8 de maig de 1880 . que<br />
posteriorment va elevar al ministre<br />
de Foment .<br />
A les darreres dècades del segl e<br />
passat perviu entre el professorat<br />
compostel•là l'orientació "filosòfica"<br />
-recolzada en l'idealisme<br />
kantià-. que a Espanya estava<br />
representada per Matías Nieto i<br />
Serrano. Davant la impossibilita t<br />
d'ocupar-me d'aquest tema, que<br />
mereix un ampli estudi, recordaré<br />
l'emblemàtic títol del discurs<br />
d'obertura del curs 1882-1883 ,<br />
que va pronunciar el catedràti c<br />
de Clínica Manuel Piñeiro Hebra :<br />
"Consideraciones generales acerca<br />
del hombre y refutación de<br />
algunos errores del moderno<br />
positivismo" . Des de l'ortodòxia<br />
catòlica més rigorosa, rebutja e l<br />
darwinisme perquè s'oposa a la<br />
139<br />
doctrina del Gènesi . i també e l<br />
positivisme cientificonatural . per -<br />
què el materialisme que comportava<br />
estava en contradicció am b<br />
l'existència d'una ànima immaterial<br />
i immortal . La veritabl e<br />
ciència mai no es pot apartar d e<br />
la religió .<br />
En contrast amb aquests plantejaments<br />
conservadors. també assistim<br />
als intents d'assimilaci ó<br />
del positivisme . En aquest sentit ,<br />
cal destacar la personalitat d e<br />
dos catedràtics vinculats a l a<br />
Institució Lliure d'Ensenyament .<br />
Maximino Teijeiro Fernánde z<br />
(1827-1900) i Ramón Varela de<br />
la Iglesia (1845-1922) .<br />
Maximino Teijeiro va cursar els<br />
estudis a la Universitat de Santiago<br />
. on va començar la carrer a<br />
docent com a professor auxilia r<br />
d'Anatomia . L'any 1862 va obtenir<br />
la càtedra d'aquesta disciplina<br />
a la Universitat de Valladolid, i<br />
a continuació va aconseguir e l<br />
trasllat a Santiago . Va abandona r<br />
la d'Anatomia per a encarregarse<br />
de la de Patologia General, i<br />
posteriorment de la de Patologia<br />
Mèdica . La seva tasca com a investigador<br />
es va centrar en l'estudi<br />
de les malalties transmissibles;<br />
va dedicar monografies a l a<br />
febre tifoide (1878) . a la sífili s<br />
(1880) i al còlera (1885) . U n<br />
viatge a París presidint una comissió<br />
encarregada d'estudia r
els treballs de Pasteur va tenir<br />
com a resultat una Memoria<br />
sobre el sistema curativo del Dr.<br />
Pasteur acerca de la rabia, que<br />
es va publicar l'any 1886, un any<br />
després de les primeres inocula -<br />
cions del virus ràbic que va fe r<br />
el savi francès . La dedicació a la<br />
política -va ser rector en dues<br />
ocasions, i senador- el va apartar<br />
de la investigació a l'etap a<br />
final de la seva vida .<br />
Ramón Varela de la Iglesia, catedràtic<br />
de Fisiologia, va apostar<br />
decididament pel positivism e<br />
cientificonatural. Convençut qu e<br />
el desenvolupament científic d e<br />
la Medicina havia de prendre com<br />
140<br />
a referent la ciència germànica ,<br />
va fomentar entre els seus deixebles<br />
el coneixement de la llen -<br />
gua alemanya . A més, va aconseguir<br />
l 'autorització per traduir i<br />
El Museu Anatòmic . fa mig segl e
editar a Santiago, a partir de l<br />
1879 . els Archivos Volkmann ,<br />
cosa que es va fer amb una celeritat<br />
esbalaïdora, i sovint la distribució<br />
a Santiago es feia quinze<br />
dies després de l'aparició de<br />
l'original a Alemanya . Es va arribar<br />
a adquirir una petita impremta,<br />
que es va instal•lar a l<br />
seu domicili . Una altra contribució<br />
a la introducció del positivis -<br />
me científic a Santiago van ser<br />
les investigacions sobre l'epidèmia<br />
de febre tifoide que va pati r<br />
la ciutat l'any 1885 . que li va<br />
permetre d'aïllar i cultivar e l<br />
bacil d'Eberth . Si Compostel•l a<br />
havia perdut el tren de la mentalitat<br />
anatomoclínica a l'època d e<br />
Varela de Montes, la personalitat<br />
de Varela de la Iglesia situava<br />
per primera vegada la Faculta t<br />
de Medicina dins l'òrbita del s<br />
èxits més recents de la medicin a<br />
europea del final de segle . Al començament<br />
de la dècada del s<br />
vuitanta, la investigació de laboratori<br />
denota una presència habitual<br />
entre les peticions de material<br />
per a les càtedres . Pe r<br />
citar-ne un exemple, el 26 de novembre<br />
de 1880 -a més de do s<br />
cors i dotze ulls de bou per a la<br />
càtedra d'Anatomia- trobe m<br />
aquesta petició per al laborator i<br />
de Fisiologia de Varela de la<br />
Iglesia : sang de cavall, sang de<br />
bou. quatre melses de bou, qua -<br />
tre conills i quaranta granotes .<br />
Cal fer notar, igualment, la sev a<br />
dedicació a la Histologia, fet qu e<br />
també va constituir una noveta t<br />
dins l'ambient compostel•là de l<br />
final de segle . Va arribar a impartir<br />
cursos per a estudiants<br />
d'aquesta disciplina i d'Anatomi a<br />
patològica al seu laboratori privat.<br />
Va dissenyar uns quants models<br />
de microscopis, que, construïts<br />
per la casa C . Reichert ,<br />
van ser muntats i distribuïts pe l<br />
seu "Laboratorio de Histología<br />
de Santiago" . A ell es deu la creació,<br />
l'any 1889, de la càtedra<br />
d'Histologia .<br />
141<br />
Las primeres dècades del<br />
segle XX .<br />
Des del començament de segl e<br />
fins a la Guerra Civil, la vida de l a<br />
Facultat de Medicina de Santiag o<br />
va estar marcada per l'enfronta -<br />
ment amb la Diputació Provincial<br />
a causa del problema de<br />
l'ensenyament clínic . En aquest<br />
període no són tan sols aquestes<br />
dues institucions, qui protagonitza<br />
els conflictes : se'ls suma e l<br />
col . lectiu d'estudiants, les peticions<br />
dels quals van arribar algunes<br />
vegades a utilitzar la vag a<br />
com a mitjà de reivindicació .<br />
Amb l'arribada al Ministeri d'Ins -<br />
trucció Pública del comte de Ro -<br />
manones -que va promulgar un<br />
nou pla d'estudis l'any 1902- es<br />
va intentar renovar el reglamen t<br />
d'exàmens i gratis, i també fer<br />
una reforma de la Facultat d e<br />
Medicina, que va ser àmpliament<br />
discutida a Santiago . Els projectes<br />
ministerials de reformar el s<br />
estudis mèdics van tenir dificultats<br />
a Compostel•la, a causa d e<br />
les insuficients dotacions de materials<br />
per a l'ensenyament pràctic<br />
. No hi havia clíniques on poder<br />
fer les vint guàrdies a maternitat<br />
que el nou reglament exigia co m<br />
a condició per a presentar-se al s<br />
exàmens, circumstància que va<br />
obligar a dispensar els alumne s<br />
d'aquest requisit . Especialitats
I ,a Facultat de Medicina a l'actualita t<br />
com ara l'Oftalmologia, 1'Otorinolaringologia<br />
i la Dermatologi a<br />
no es podien impartir per manca<br />
de locals adequats . La insuficient<br />
dotació de locals per a I'ensenyament<br />
medicoquirúrgic s'arrossegava,<br />
tal com ja hem indicat ,<br />
des que es va promulgar el reglament<br />
clínic del 1845 . El rector<br />
havia fet notar, aleshores ,<br />
que "a més dels que actualmen t<br />
estan destinats a amfiteatre i a<br />
càtedres de clínica, es necessit a<br />
una peça còmoda per tal que e l<br />
professor de clínica quirúrgica<br />
pugui fer les operacions independentment<br />
de la sala de malalts,<br />
ja que és dolorós augmentar<br />
els sofriments dels malalt s<br />
amb la presència d'actes tan sensibles<br />
. Igualment és molt. convenient<br />
per a l'ensenyament de<br />
l'Oftalmologia o malalties del s<br />
ulls una peça amb deu o dotze<br />
llits i una altra d'igual per a malalties<br />
venèries amb lesions locals,<br />
i finalment, és summamen t<br />
necessari que s'estableixi un a<br />
clínica de parts amb el matei x<br />
nombre de llits, que s'haurà d e<br />
regir per un reglament especial",<br />
es pot llegir a I'Archivo<br />
142<br />
Histórico de la Universitat de<br />
Santiago .<br />
Cal fer notar, però, que l'Hospital<br />
Clínic havia augmentat notablement<br />
el nombre de sales, fin s<br />
arribar, al principi de la nostra<br />
centúria, a un aparent equilibr i<br />
amb la secció de Beneficència ,<br />
que comptava l'any 1905 am b<br />
onze sales, enfront de les nou d e<br />
l'Hospital Clínic . No obstant això ,<br />
la desproporció era considerablement<br />
més gran si tenim e n<br />
compte el nombre de llits . La<br />
circumstància que entre les sales<br />
de la Diputació figuraven les infermeries<br />
més antigues -mé s
grans- fa que . enfront dels 12 0<br />
Bits de Clínica, els llits que depenien<br />
de l'Hospital Provincia l<br />
fossin 208 .<br />
Al llarg dels cursos 1907-1908 i<br />
1908-1909 el problema de I'ensenyament<br />
clínic es va agreuja r<br />
de manera força visible . Coincidint<br />
amb l'obertura del cur s<br />
1907-1908, la Facultat va reiterar<br />
al Rectorat la impossibilita t<br />
d'impartir la docència clínica ,<br />
especialment les especialitats<br />
d'Oftalmologia, Otorinolaringologia<br />
i Dermatologia . En vista d e<br />
la falta de resposta de la Diputa -<br />
ció a la so l . licitud d'insta l . laci ó<br />
de noves sales de clínica, el rector<br />
va so l . licitar el suport del mi -<br />
nisteri, insistint en el fet que, a<br />
més de I'escassedat de llits ,<br />
només es disposava d'un loca l<br />
per a les lliçons teòriques situa t<br />
en un lloc "fosc, baix, humit i<br />
fred" . Els estudiants, al seu torn ,<br />
també van denunciar les insuficiències<br />
de materials, i van arri -<br />
bar a proposar la derogació de l<br />
Reial decret de 21 de setembr e<br />
de 1902, que feia obligatori I'en -<br />
senyament de les especialitats<br />
mèdiques .<br />
La tardor del 1908 . el degà d e<br />
Medicina reiterava davant el rector<br />
que l'estat de l'ensenyamen t<br />
clínic no havia variat des que es<br />
va publicar el reglament de l<br />
1845 . malgrat la successiva in -<br />
corporació de les especialitats .<br />
Els alumnes aleshores prenen l a<br />
iniciativa de començar una vaga ,<br />
que seguiran els d'altres Facultats.<br />
Probablement instigats pel s<br />
mateixos catedràtics -fet que de -<br />
nunciava l'hospital-, van dirigir<br />
al ministre d'instrucció Públic a<br />
una instància per tal que, d'acord<br />
amb el de Governació, disposé s<br />
la incorporació a la Facultat d e<br />
totes les sales de l'Hospital Provincial<br />
i de la Casa d'Expòsits .<br />
Oposant-se a aquesta demanda ,<br />
la Diputació va recordar al govern<br />
que havia estat sufragan t<br />
les considerables despeses pe r<br />
malalts assignats a les clíniques ,<br />
tant per a alimentació, medica -<br />
ció, robes i lits, com per a infermers,<br />
Filles de la Carital, enllumenat,<br />
etc ., sense rebre ca p<br />
compensació estatal . Això passava<br />
malgrat que a la Reial ordre<br />
de 7 d'octubre de 1879, que havi a<br />
classificat l'establiment com a<br />
provincial, s'hi reconeixia qu e<br />
era obligació del Ministeri d e<br />
Foment -com a responsable d e<br />
la instrucció pública- pagar le s<br />
despeses de les clíniques, qu e<br />
d'ara endavant havien de ser sufragades<br />
per l'Estat . Aquesta<br />
queixa de la Diputació estav a<br />
plenament justificada . Les miserables<br />
dotacions que rebia I'ensenyament<br />
clínic a tot l'Estat<br />
eren totalment inexistents per a<br />
143<br />
la Facultat de Medicina de Santiago<br />
.<br />
La Diputació esperava que e s<br />
desestimaria la petició del s<br />
alumnes de Medicina : "Aquest a<br />
absurda pretensió no pot prosperar,<br />
perquè la Diputació considera<br />
un deure legal i humanitar i<br />
no imposar als pobres malalts ,<br />
quan no s'hi prestin de manera<br />
voluntària, la trista obligació d e<br />
servir de cas d'estudi, exigència<br />
que especialment respecte de<br />
les dones i en determinat gènere<br />
de malalties, arribaria a ser d'inaudita<br />
crueltat, deixant de<br />
banda que a la clínica, tal co m<br />
resulta de l'estat que adjuntem ,<br />
hi ha una despesa tan excessiv a<br />
en la medicació dels malalts ,<br />
que gravarà considerablement<br />
els interessos provincials" .<br />
El sosteniment de l'ensenyamen t<br />
havia de correspondre, consegüentment,<br />
a l'Estat, no a la Diputació,<br />
a qui no es podia exigi r<br />
que sufragués un Hospital exclusivament<br />
clínic . Les autoritats<br />
provincials indicaven un altre in -<br />
convenient : la injustícia de privar<br />
els malalts de l'encertad a<br />
assistència que estaven prestan t<br />
els metges de la Beneficència ,<br />
"entre els quals hi ha veritables<br />
eminències ; i que aquests, ta n<br />
sols pel fet que no reuneixen de -<br />
terminades condicions legals pe r<br />
a ser auxiliars dels catedràtic s
(d'algun d'ells, en podrien se r<br />
mestres), es vegin obligats a<br />
perdre el seu futur i a canviar d e<br />
domicili" .<br />
El conflicte dels estudiants es va<br />
mantenir al llarg de tot el curs i<br />
va finalitzar amb la promesa de l<br />
ministeri de construir dos edifi -<br />
cis destinats a Facultat de Medicina<br />
i a Hospital Clínic .<br />
El nou edifici de la Facultat -o n<br />
encara està ubicada actualment<br />
es va començar a construir l'an y<br />
1910, encara que la inaugu raci ó<br />
no va tenir lloc fins al 1928 . L a<br />
contigüitat amb I'llospital Clíni c<br />
va estar amenaçada al comença -<br />
ment del 1927 per una decisi ó<br />
de la Diputació, que pretenia l a<br />
permuta del vell i cèntric edific i<br />
de l'Hospital Reial pel que s'estava<br />
construint per a col•legi de<br />
sordmuts i cecs a San Cayetano .<br />
al nord de la ciutat . Aquest<br />
allunyament de la Facultat implicava<br />
un greu perjudici per a<br />
l'ensenyament clínic . La decisi ó<br />
de la permuta, que no es va arri -<br />
bar a realitzar. l'havia presa l a<br />
Diputació a esquenes de les au -<br />
toritats acadèmiques .<br />
La solució del problema clínic va<br />
haver d'esperar fins al 1942 . Va<br />
ser gràcies a l'anomenat Decre t<br />
de Coordinació Sanitària, que va<br />
tenir efecte el dia 28 de març<br />
d'aquell any. La Facultat es va<br />
fer càrrec de la meitat dels llits<br />
que pertanyien a la Beneficència<br />
Provincial, que van quedar<br />
agregats als que en aquell moment<br />
constitu'ien l'Hospital Clí -<br />
nic . [altra meitat quedava pro -<br />
visionalment a càrrec del Co s<br />
Mèdic Provincial -que s'havia<br />
d'extingir-, mentre s'esperava<br />
que fossin entregats a la Facultat<br />
de Medicina en una etapa<br />
posterior. fins que l'any 195 3<br />
els malalts de l'Hospital Clínic i<br />
els que . en un nombre ja reduït ,<br />
continuaven a càrrec de la Beneficència<br />
Provincial, van se r<br />
traslladats a un nou edifici . a l<br />
mateix temps que s'iniciava l a<br />
transformació del vell Hospita l<br />
Reial en Hostal dels Reis Catòlics<br />
.<br />
Entre el 1900 i el 1936 -seguin t<br />
la tònica general de la universi -<br />
tat espanyola-, la Facultat d e<br />
Medicina, mantenint la situaci ó<br />
de la segona meitat del segl e<br />
XIX . és la que compta amb u n<br />
nombre més gran d'alumnes .<br />
Presentem una mostra per quin -<br />
quennis de l'evolució de la matrícula<br />
de medicina entre e l<br />
1900 i el 1936 :<br />
144<br />
CURS ALt N1Nh,S<br />
1900-1901 . . . . . . . . 737<br />
1905-1906 . . . . . . . . 596<br />
1910-1911 . . . . . . . . 537<br />
1915-1916 . . . . . . . . 40 1<br />
1920-1921 . . . . . . . . 383<br />
1925-1926 . . . . . . . . 482<br />
1930-1931 . . . . . . . . 91 2<br />
1935-1936 . . . . . . . . 753<br />
Dos mestres il . lustres, que van<br />
morir el mateix any, marquen la<br />
Medicina compostel•lana de l<br />
període d'entreguerres : Roberto<br />
Nóvoa Santos (1885-1933) i<br />
Alejandro Rodríguez Cadars o<br />
(1887-1933), juntament am b<br />
altres figures amb mèrits sobrats<br />
per a compartir amb ells<br />
un lloc estel . lar a la història d e<br />
la facultat .<br />
Rodríguez Cadarso va ser u n<br />
brillant alumne de la Facultat d e<br />
Santiago. i posteriorment es va<br />
doctorar a Madrid, el 1908 . Els<br />
viatges d'estudis que va fer e l<br />
van posar en contacte amb les<br />
figures més prestigioses de l'anatomia<br />
francesa de l'època :<br />
Rouvière a París . Latarjet i Testut<br />
a Lió . I ;any 1913 va ser nomenat<br />
professor auxiliar numerari<br />
d'anatomia a la Facultat d e<br />
Santiago, i tres anys més tard<br />
catedràtic a la de Sevilla, quan<br />
encara no tenia trenta anys . Al<br />
cap de pocs mesos es va traslla-
dar a Santiago, on va ocupar la<br />
càtedra d'Anatomia fins a l<br />
1933, l'any de la seva tràgic a<br />
mort en accident d'automòbil ,<br />
quan es dirigia a Madrid . A l'i -<br />
gual de Nóvoa Santos, va ser diputat<br />
a les Corts constituents<br />
del 1931, i va ser reelegit a la<br />
següent legislatura . Rector de s<br />
del 1930 fins a la seva mort, v a<br />
desenvolupar una brillant carrera<br />
al capdavant de la Universitat<br />
compostel•lana ; la seva màxim a<br />
realització va ser la residènci a<br />
d'estudiants . a la qual preteni a<br />
infondre l'esperit de la Instituci ó<br />
Lliure d'Ensenyament_ Vincula t<br />
amb el galleguisme, va renuncia r<br />
a la possibilitat d'incorporar-s e<br />
a la Universitat Central i va impulsar<br />
la creació de l'Institu t<br />
d'Estudis Regionals i l'Institu t<br />
d'Estudis Portuguesos . Anatòmic<br />
de gran prestigi . va portar a<br />
terme una notable tasca investigadora<br />
. i va incorporar les orientacions<br />
més actuals de la disciplina<br />
.<br />
Destacat orador, la seva personalitat<br />
justifica -a l'igual de la de<br />
Nóvoa Santos- una a l . lusió a una<br />
de les característiques de l'Escola<br />
Mèdica de Compostel•la : la<br />
brillantor de l'expressió oral ,<br />
que aconseguia la difícil conjunció<br />
del barroquisme amb rivet s<br />
literaris i la claredat expositiva .<br />
En el cas de Rodríguez Cadarso,<br />
la semblança necrològica qu e<br />
arran de la seva mort va pronunciar<br />
el nou rector Ricardo Monte -<br />
qui ressaltava el fet que els dots<br />
com a mestre no desmereixien<br />
gens la seva tasca com a investigador<br />
: "la seva labor de càtedra<br />
estava magistralment servida<br />
per la seva paraula parlada .<br />
L'estil oratori de Cadarso, fins i<br />
tot pecant de certa ampu l . lositat<br />
molt del segle XIX . era, no obstant<br />
això, mereixedor de la més<br />
alta estima i Ii va conquerir a to t<br />
Galícia una justa reputació de<br />
gran orador". "La seva arrogant<br />
figura -afegeix Montequi-, el seu<br />
gest tribunici, la seva veu pastosa<br />
i ben timbrada, l'elegància de l<br />
trop . l'accent emocionat, cooperaven<br />
per a portar a l'auditori l a<br />
difícil impressió de trobar-se davant<br />
d'un orador de qualitat .<br />
Aquestes condicions oratòrie s<br />
havien d'influir de manera favorable<br />
a la seva actuació com a mestre<br />
. Les seves lliçons d'Anatomi a<br />
descriptiva eren de factura incopiable<br />
. i els alumnes es preguntaven<br />
moltes vegades amb estupefacció<br />
com es podia exposar am b<br />
tant d'art i escoltar amb tant d e<br />
plaer l'enumeració dels caràcter s<br />
d'un múscul o la trajectòria d'un<br />
nervi . L'Art acudia en auxili de l a<br />
Ciència, en polia l'aridesa, i posava<br />
amenitat allà on . sense el se u<br />
ajut, tot hauria estat monotonia" .<br />
145<br />
La personalitat de Roberto Nóvoa<br />
Santos és àmpliament coneguda .<br />
Marañón el va qualificar com a<br />
"arquetip de la gran generaci ó<br />
mèdica de la preguerra : la que<br />
va portar a la medicina espanyola<br />
l'aire impetuós de fora . e l<br />
rigor en la investigació i la clare -<br />
dat en el mètode" . García-Sabell ,<br />
al seu torn, afirma que va se r<br />
"un extraordinari metge, un investigador<br />
de rang internacional,<br />
un catedràtic perfecte, un<br />
intel . lectual egregi i un conferenciant<br />
brillantíssim" .<br />
Nascut a La Corunya l'any 1885 ,<br />
Nóvoa Santos es va llicenciar e n<br />
Medicina a Santiago el 1905 . Va<br />
exercir la professió a la seva ciu -<br />
tat natal fins l'any 1911, que va<br />
obtenir una plaça de professo r<br />
auxiliar a la Facultat de Santiago<br />
. L'any següent va aconsegui r<br />
càtedra de Patologia General .<br />
quan només tenia 27 anys . Al<br />
cap de quatre anys, al 1916, va<br />
publicar la primera edició de la<br />
Patología general, que va ser reeditada<br />
diverses vegades . A l a<br />
primeria del 1929 es va traslladar<br />
a Madrid per ocupar-hi l a<br />
càtedra de Patologia General ,<br />
que havia guanyat en unes oposicions<br />
brillantíssimes . Tot jus t<br />
un lustre, va gaudir la Universitat<br />
Central del seu incomparabl e<br />
magisteri : el 9 de desembre d e<br />
1933 moria a Santiago a conse -
qüència d'una neoplàsia d'estómac<br />
.<br />
Sense entrar a analitzar la importantíssima<br />
i extensa tasca investigadora<br />
de Nóvoa Santos -va<br />
arribar a publicar més de dos -<br />
cents treballs-, em limitaré a subratllar-ne<br />
el paper estellar a l a<br />
història de l'ensenyament de l a<br />
medicina a Santiago . En prime r<br />
Iloc, perquè en ell s'uneixen l'ho -<br />
me de ciència i el mestre de brillantor<br />
insuperable . Així ho va<br />
afirmar Marañón, als elogis qu e<br />
Ii va dedicar amb motiu de l a<br />
mort, on va destacar que el se u<br />
mèrit més genuí i eminent era<br />
"l'art de la seva oratòria didàctica,<br />
sens dubte el més nítid i expressiu<br />
de tots els mestres espanyols<br />
contemporanis que ha n<br />
il•lustrat la nostra Universitat" .<br />
"La seva paraula parlada, co m<br />
l'escrita -afegeix Marañón-, teni a<br />
un repunt barroc, que no enterbolia,<br />
sinó que la feia lluir més,<br />
la precisió rotunda de la seva ex -<br />
pressió . Jo no he sentit res mé s<br />
perfecte de persuasió i diafanita t<br />
que algunes primeres parts d e<br />
les lliçons i conferències de<br />
Nóvoa : aquella primera mitj a<br />
hora en què plantejava el problema<br />
amb una mà a la butxaca i<br />
l'altra en una actitud encarcara -<br />
da, típica d'ell, i amb un aire distret<br />
contrastava amb el suc i l'emoció<br />
de les seves exposicions" .<br />
No tan sols per la forma de le s<br />
seves lliçons cal recordar Nóvoa ;<br />
també pel contingut, que ens h a<br />
arribat a través de la Patología<br />
general, l'embrió de la qual va n<br />
ser els seus ensenyaments . Si la<br />
Facultat de Medicina de Santiago,<br />
al llarg del segle XIX, amb<br />
prou feines es va beneficiar de l<br />
corrent anatomoclínic, amb l'obra<br />
de Nóvoa Santos va irrompr e<br />
a les aules el pensament fisiopatològic<br />
al més alt nivell científi c<br />
de l'època . A això cal afegir e l<br />
fet que el llibre del mestre compostel<br />
. là, a les successives edicions,<br />
va ser utilitzat com a tex t<br />
a nombroses Universitats de<br />
parla hispana, un fet inèdit a l a<br />
història de la universitat gallega<br />
. La seva figura, en suma, va<br />
contribuir com cap altra a fe r<br />
realitat el lema Gallaecia fulget ,<br />
sota el qual la Universitat de<br />
Santiago acaba de celebrar e l<br />
cinquè centenari del seu naixement<br />
.<br />
146
BIBLIOGRAFIA<br />
BAIXAR I►OMINGtiEZ, R . La Escuela Medica<br />
Compostelana . Santiago . 1968 .<br />
CABEZA DE LEON, S . Historia de la Universidad<br />
de Santiago de Compostela . Santiago, C .S .I .C . ,<br />
1945-47 .<br />
GARCIA SABEI,L . 1) . "Obra Médica y doctrin a<br />
biológica en Novoa Santos" . Arch .Eac.Med. Ma -<br />
drid . Vol. t : núm .6, pp .375-390 .<br />
JIMENEZ GOMEZ, E . "Un obstetra en Fonseca :<br />
El Profesor Don José Andrey de Sierra (1821 -<br />
1900) . Rev.Obst .Ginec. Gal. .4st . 1992, 1 : 5-11 .<br />
JORGE ECIIEVERRI, A . "El Instituto Anatómic o<br />
de la Facultad de Medicina de Santiago" . Archivos<br />
de lnatomía (Santiago) . 1942, R . 5 : 3-24 .<br />
OTERO PEDRAAO. R . El Doctor Varela de Montes<br />
. Santiago . 195 2<br />
I'EREZ BUSTAMANTE . C . : GONZÁLEZ G \RCI 1-<br />
I'.-ti . La Universidad de Santiago (El pasado v el<br />
presente). Santiago . 193 4<br />
I'ORTMALES VA'ZOUEZ . .A : VARELA GONZA-<br />
1,EZ, 1 . "Universidad (de Santiago]" . En : Gra n<br />
Enciclopedia Gallega, Vol.29. Santiago-Gijón .<br />
197 4<br />
RONZON, E . Antropología vAntropologías . Idea s<br />
para una historia crítica de la antropología espa -<br />
ñola . Oviedo . 199 1<br />
IARELA, 1 . La Universidad de Santiago . 1900-<br />
1936 . Reforma Universitaria ,v conflicto estudiantil.<br />
Santiago . 1989<br />
11 .AA . La Universidad de Santiago . Santiago ,<br />
1980<br />
W.AA. Gallaecia budget . Cinco sécalos de Histo -<br />
ria Universitaria . Santiago . 1995<br />
147
INDEX<br />
Tomo 1<br />
PRÒLEG : Pedro Laín Entralgo . 5<br />
CAPÍTOL 1 : Uensenyament mèdic a Espanya des de<br />
la baixa edat mitjana fins a la llei Moyano (1857) .<br />
José Ma López Piñero .<br />
CAPÍTOI, II . La Facultat de Medicina d e<br />
Madrid (1843-1967) .<br />
Agustín Albarracín Teulón .<br />
CAPÍTOI, III . Els estudis de Medicina a<br />
la Universitat de València (1857-1960) .<br />
Josep Lluís Barona Vilar .<br />
CAPÍTOL IV . L'ensenyament de la Medicina<br />
a Sevilla.<br />
Juan L . Carrillo Márquez .<br />
CAPÍTOL V. La Facultat de Medicina de Barcelona .<br />
Josep Danon Bretos . 99<br />
CAPÍTOL VI . La Facultat de Medicina de Santiago .<br />
Delfín García Guerra . 129<br />
149<br />
7<br />
3 1<br />
5 5<br />
79
Editat per la FUNDACIÓ URIACH 183 8<br />
Col .lecció Històrica de Cièncias de la Salut/n .° 6<br />
Coordinador : Josep Danon<br />
Maquetació: Ciurana Disseny<br />
Impressió : Gràfiques Boada, S .L .<br />
Dipòsit legal : B. 23.393 - 9 8<br />
ISBN: 84-87452-35- 3<br />
°FUNDACIÓ URIACH 183 8<br />
<strong>Fundació</strong> Privada<br />
Degà Bahí, 6 7<br />
0826 Barcelona