Biologia i Geologia 3r ESO - escola Santa Clara

Biologia i
Geologia 3r ESO
SANTA CLARA
TIC

3 Els aparells digestiu i respiratori
1- Els aparells implicats en la nutrició
2- L’aparell digestiu
3- Les funcions digestives
4- La ingestió i la digestió d’aliments
5- L’absorció i l’egestió
6- Malalties de l’aparell digestiu
7- L’aparell respiratori
8- L’intercanvi de gasos
9- La ventilació pulmonar
10- Malalties de l’aparell respiratori

Introducció
El científic Lazzaro Spallanzani, en el segle XVIII, va ser un dels primers a estudiar el
funcionament de l’interior del cos humà en observar com es produïa la transformació
dels aliments durant la digestió. Per poder-ho fer, s’empassava trossos d’esponges
i d’aliments lligats a un cordill. Al cap d’un temps, els extreia i comprovava les
transformacions que s’havien produït dins del seu estómac.
Però van haver de passar uns quants anys per observar aquestes transformacions en
directe. El 1822, el doctor William Beaumont va atendre una persona ferida d’un tret.
La bala li havia obert un gran forat a la paret de l’abdomen i li havia perforat
l’estómac.
El metge va fer tot el que va poder per curar la ferida, però no es va tancar
completament perquè tenia unes dimensions força grans. A través del forat,
Beaumont va poder observar durant un temps l’interior de l’estómac, i va descobrir
que les parets d’aquest òrgan es movien i produïen un suc àcid quan hi entrava
l’aliment. Beaumont va escriure el següent: «Aquest cas representa una oportunitat
única per experimentar amb els fluids gàstrics. No tan sols se’n poden extreure fluids
cada dos o tres dies, sinó que també s’hi poden introduir diferents aliments per
observar com reaccionen».
Biologia i Geologia 3r ESO

Qüestions prèvies
· Què és la nutrició? Quins aparells hi participen?
La nutrició és el conjunt de processos per mitjà del qual un organisme obté la matèria
i l’energia necessàries per elaborar-se la matèria i fer les funcions vitals. En la nutrició
participen els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor.
· Quin camí segueix l’aliment des que és introduït a la boca fins que se n’expulsen les
restes?
L’aliment entra per la boca, passa per l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros,
d’on surt la femta a través de l’anus.
· Quines transformacions creus que es van produir en els aliments extrets de l’estómac
de Spallanzani?
Transformacions químiques, és a dir, els aliments es transformaven en substàncies
més senzilles gràcies a l’acció d’una sèrie de substàncies secretades per les parets de
l’estómac.
Biologia i Geologia 3r ESO

Qüestions prèvies
· Per a què utilitzem l’oxigen que incorporem als nostres pulmons?
L’oxigen que incorporem als nostres pulmons és utilitzat per totes les cèl·lules de
l’organisme per fer les reaccions de combustió. Aquestes reaccions permeten alliberar
l’energia que es troba als nutrients i que les cèl·lules necessiten per mantenir les
funcions vitals.
Busca la resposta
Quin suc es produeix a l’estómac? De què es compon?
A l’estómac es produeix el suc gàstric, que està compost per aigua, àcid
clorhídric, enzims, com ara la pepsina, i mucus.
Biologia i Geologia 3r ESO

1- Els aparells implicats en la nutrició
A través de la nutrició l’organisme incorpora i utilitza els nutrients per mantenir un
estat funcional òptim. Intervenen els aparells digestiu, respiratori, circulatori i
excretor.
· Aparell digestiu: s’encarrega de digerir els aliments i de convertir-los en
substàncies més simples, que passen a la sang i arriben a les cèl·lules.
· Aparell respiratori: s’ocupa de l’intercanvi de gasos, aportant oxigen (O 2 ) i
eliminant diòxid de carboni (CO 2 ).
· Aparell circulatori: transporta, a través de la sang, l’oxigen i els nutrients que
necessiten les cèl·lules i recull el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig que hi
produeixen.
· Aparell excretor: s’encarrega d’eliminar les substàncies de rebuig que transporta
la sang.
Biologia i Geologia 3r ESO

Els nutrients
Aliments i aigua
Matèria
fecal
Aparell
digestiu Aparell respiratori
Cèl·lules
Nutrients
Aparell circulatori
Nutrients
i oxigen
Oxigen (O 2 )
Diòxid de carboni
(CO 2 )
i aigua
Aparell
excretor
Aire inspirat
Aire expirat
Substàncies
de rebuig i
aigua Orina
Biologia i Geologia 3r ESO

2- L’aparell digestiu
L’aparell digestiu s’encarrega de transformar els aliments en substàncies més
senzilles perquè les cèl·lules les puguin absorbir i utilitzar i també d’eliminar les
restes no digerides.
Tub digestiu
· Boca: cavitat d’entrada on es troba la llengua per moure l’aliment i mesclar-lo amb
la saliva, les dents per mastegar l’aliment i les glàndules salivals.
· Faringe: conducte comú amb l’aparell respiratori. Està separat d’aquest per un
plec, l’epiglotis, que impedeix el pas de l’aliment cap a les vies respiratòries.
· Esòfag: tub musculós que comunica la faringe amb l’estómac. Té parets musculars
que ajuden a avançar l’aliment fins a l’estómac.
· Estómac: eixamplament del tub digestiu. A l’entrada i a la sortida hi ha dues
vàlvules anomenades càrdies i pílor. S’hi secreta el suc gàstric que fa una part de
la digestió dels aliments.
· Intestí prim: tub molt llarg plegat a la cavitat abdominal. Les parets internes estan
plenes de plecs i vellositats intestinals. Té lloc la segona part de la digestió i
l’absorció dels nutrients que passen a la sang. Es divideix en tres regions: duodè,
jejú i ili.
· Intestí gros: és l’última porció del tub digestiu que es comunica amb l’exterior a
través de l’anus. A través de les seves parets s’absorbeixen l’aigua i les sals
minerals. Es forma la femta que és expulsada a l’exterior. Està dividit en tres
regions: el cec, el còlon i el recte.
Biologia i Geologia 3r ESO

2- L’aparell digestiu
Glàndules digestives
· Glàndules salivals: elaboren la saliva que a la boca es barreja amb l’aliment
triturat per les dents i comença el procés de la digestió.
· Fetge: produeix la bilis, una substància que ajuda a dissoldre els greixos i que
s’emmagatzema a la vesícula biliar.
· Pàncrees: produeix el suc pancreàtic que s’aboca al duodè en la segona fase de
la digestió.
Biologia i Geologia 3r ESO

3- Les funcions digestives
El procés digestiu comprèn els processos següents:
· Ingestió: entrada d’aliments al tub digestiu a través de la boca. Els aliments són
triturats i barrejats amb la saliva.
· Digestió: transformació dels aliments en nutrients perquè les cèl·lules els puguin
aprofitar.
- Mecànica: tall, trituració i mescla dels aliments. Té lloc a la boca i
l’estómac.
- Química: transformació dels aliments en compostos més senzills. Té lloc
a l’estómac i la primera porció de l’intestí prim.
· Absorció: procés en el que els nutrients travessen la paret del tub digestiu fins als
vasos sanguinis.
· Egestió: eliminació a l’exterior de les substàncies no digerides o no aprofitables
dels aliments.
Biologia i Geologia 3r ESO

4- La ingestió i la digestió d’aliments
Ingestió
A l’interior de la boca comença la digestió per mitjà de dos processos:
· Masticació: acció mecànica en la que els aliments s’esmicolen per l’acció de les
dents i dels músculs que mouen les mandíbules.
· Insalivació: els aliments es mesclen amb la saliva, que inicia l’acció química sobre
els aliments. La saliva és elaborada per les glàndules paròtides, sublinguals i
submaxil·lars.
Aquests dos processos es combinen gràcies a l’acció de la llengua, òrgan musculós
on també hi ha el sentit del gust.
Els aliments mastegats i barrejats amb la saliva formen el bol alimentari que és
empès cap a la faringe i l’esòfag per mitjà de la deglució. L’esòfag empeny el bol cap
a l’estómac gràcies a les seves parets musculoses que provoquen els moviments
peristàltics. El bol alimentari entra a l’estómac travessant el càrdies.
Digestió
· Acció química: produïda pels sucs gàstrics que contenen àcid clorhídric.
· Acció mecànica: moviments peristàltics de les parets de l’estómac.
Com a resultat, es forma una massa semilíquida, anomenada quim que surt de
l’estómac a través de la vàlvula del pílor i passa a l’intestí prim. Al duodè, el quim es
mescla amb la bilis del fetge, el suc pancreàtic i el suc intestinal. El resultat final
de la digestió és una massa líquida anomenada quil.
Biologia i Geologia 3r ESO

La ingestió i la digestió
Inici
digestió
Final
Ingestió
Digestió
• Masticació → dents
• Insalivació → saliva
• Acció química
• Acció mecànica
Dents
Fetge
Llengua
Laringe
Epiglotis
Glàndules salivals
Bol alimentari
Esòfag
Estómac
Pàncrees
Biologia i Geologia 3r ESO

Deglució
Dents
Llengua
Glàndula salival
sublingual
Glàndula salival
submaxil·lar
Laringe
Glàndula salival paròtide
Deglució
Epiglotis
Bol alimentari
Biologia i Geologia 3r ESO

Fetge
Digestió
Moviments peristàltics
Esòfag
Bol alimentari
Estómac
Pàncrees
Suc intestinal
Quil
Bilis
Suc pancreàtic
Pàncrees
Biologia i Geologia 3r ESO

5- L’absorció i l’egestió
Absorció
Els nutrients obtinguts en la digestió poden travessar les parets del tub digestiu i
passar a la sang.
La major part de les substàncies s’absorbeixin al jejú i a l’ili on les parets de l’intestí
estan molt plegades formant vellositats intestinals.
Egestió
Les substàncies que no han estat absorbides passen a l’intestí gros gràcies als
moviments peristàltics de les seves parets. Aquí s’absorbeixen l’aigua i les sals
minerals. Els residus resultants es compacten formant la femta.
També hi ha bacteris que fermenten i descomponen algunes restes alimentàries que
no s’han digerit i ajuden a obtenir vitamines (B 12 i K) però també produeixen gasos.
La femta s’acumula durant un temps al tram final de l’intestí, el recte. Després és
eliminada i expulsada periòdicament a l’exterior a través de l’anus.
Biologia i Geologia 3r ESO

Absorció
Plec intestinal
Vellositat instestinal
Biologia i Geologia 3r ESO

Egestió
Còlon
ascendent
Cec
Apèndix
vermiforme
Recte
Anus
Egestió
Còlon
sigmoide
Femta
Còlon
transvers
Còlon
descendent
Biologia i Geologia 3r ESO

6- Malalties de l’aparell digestiu
Les causes d’aquestes malalties poden ser hereditàries o degudes a factors com
l’estrès, les dietes inadequades, el tabac o l’alcohol.
· Càries: malaltia infecciosa produïda per bacteris que afecta els teixits durs de les
dents. Els bacteris aprofiten els glúcids de les restes del menjar ingerit i produeixen
àcids, que causen cavitats a les dents. Cal reduir el consum de dolços i raspallar-se
bé les dents després dels àpats.
· Restrenyiment: trastorn que dificulta l’expulsió de la femta degut a una absorció
excessiva d’aigua a l’intestí gros. Com a conseqüència es forma femta seca i dura.
· Úlceres: ferides a les parets internes del tub digestiu, sobretot a l’estómac i el
duodè. Es produeixen per l’estrès o una infecció bacteriana.
· Gastroenteritis: inflamació de les parets internes de l’estómac i l’intestí provocada
per una infecció bacteriana o vírica. Provoca vòmits, diarrees i malestar a
l’abdomen. La inflamació fa que no s’absorbeixin bé les sals i l’aigua i pot acabar
produint una deshidratació important.
· Cirrosi hepàtica: malaltia crònica que implica una mort progressiva del teixit del
fetge i un mal funcionament d’aquest òrgan. Sovint és deguda a un consum excesiu
d’alcohol.
Biologia i Geologia 3r ESO

7- L’aparell respiratori
L’aparell respiratori és l’encarregat de prendre l’oxigen de l’aire exterior, dur-lo a la
sang i eliminar, al mateix temps, el diòxid de carboni.
· Fosses nasals: cavitats situades per sobre de la boca i comunicades amb l’exterior
pels forats del nas. L’aire es filtra, s’escalfa i s’humiteja.
· Faringe: conducte musculós i elàstic comú amb l’aparell digestiu que condueix l’aire
a la laringe.
· Laringe: tub curt que conté les cordes vocals. A la part superior hi ha l’epiglotis,
un plec membranós que impedeix l’entrada d’aliments a les vies respiratòries.
· Tràquea: tub que recorre el coll i condueix l’aire fins els pulmons. Baixa per davant
l’esòfag i està protegit per cartílags per impedir que s’aixafi.
· Bronquis: són dos conductes que penetren als pulmons on es van ramificant fins
formar els bronquíols i més endavant acaben en uns sacs de parets molt fines
anomenats alvèols pulmonars.
· Pulmons: són dos òrgans esponjosos protegits per les costelles i una membrana
doble anomenada pleura. A l’interior es produeix l’intercanvi de gasos amb la sang.
El pulmó dret està dividit en tres lòbuls i l’esquerra només en dos.
Biologia i Geologia 3r ESO

L’aparell respiratori
Laringe
Faringe
• Cordes vocals
Alvèols
Fosses nasals
Tràquea
Pulmons
• Pleura
• Líquid pleural
Biologia i Geologia 3r ESO

8- L’intercanvi de gasos
O 2
L’aire que entra en el sistema respiratori s’escalfa, s’humiteja i es neteja de partícules
gràcies als pèls i el moc de les vies respiratòries.
L’aire continua per la faringe i la laringe cap a la tràquea, els bronquis, els bronquíols
i acaba als alvèols que estan rodejats de capil·lars sanguinis, on es produeix
l’intercanvi de gasos (oxigen i diòxid de carboni).
A cada pulmó hi ha milions d’alvèols que proporcionen una gran superfície
d’intercanvi de gasos que té lloc per difusió a través de les membranes dels
capil·lars i dels alvèols.
CO 2
Circulació
sanguínia
Alvèol pulmonar
Teixit
CO 2
O 2
Biologia i Geologia 3r ESO

9- La ventilació pulmonar
La ventilació pulmonar és el procés per mitjà del qual l’aire entra fins a l’interior
dels pulmons i després en surt cap a l’atmosfera.
Els moviments d’entrada i sortida d’aire són provocats per l’acció de dos músculs
diferents:
· Diafragma: múscul situat sota els pulmons que separa el tòrax de l’abdomen. El
moviment ascendent i descendent fa variar la capacitat de la caixa toràcica.
· Intercostals: uneixen les costelles entre si. Quan es contrauen i es relaxen, mouen
les costelles i fan variar el volum dels pulmons.
La ventilació pulmonar es fa mitjançant dos moviments: la inspiració , per l’entrada
d’aire als pulmons i l’expiració per a la sortida de l’aire a l’exterior.
Inspiració Expiració
Aire (O 2 ) Aire (O 2 )
Aire
(CO 2 )
Diafragma Diafragma
Aire
(CO 2 )
Biologia i Geologia 3r ESO

10- Malalties de l’aparell respiratori
Les vies respiratòries, en contacte amb l’exterior, són la via d’entrada de moltes
malalties, sobretot de tipus infecciós per l’acció de bacteris, virus i altres
microorganismes.
· Bronquitis: malaltia inflamatòria dels bronquis deguda a la infecció d’un bacteri. Es
produeix molta mucositat i tos. En els fumadors es crònica per l’acció dels agents
irritants del fum del tabac.
· Asma: és un estrenyiment temporal dels conductes respiratoris, que dificulta la
respiració i provoca una falta d’oxigen als teixits. És deguda a al·lèrgies, a exercicis
físics intensos o a infeccions respiratòries.
· Tuberculosi: malaltia contagiosa produïda per un bacteri que destrueix el teixit
dels pulmons. Es transmet de persona a persona per l’aire i pot acabar afectant
altres teixits com el cervell o els ronyons.
· Refredat i grip: infeccions molt contagioses de les vies respiratòries, produïdes per
virus. No hi ha tractament i només es poden prendre medicaments per alleugerir els
símptomes que solen ser cansament, dolors musculars, esternuts, febre, mal de cap
i irritació del coll.
Biologia i Geologia 3r ESO