INFORME DELS INSUBMISSOS PRESOS ELS FONS D'AJUDA AL ...

L expenencia Publiquem la darrera part de l'infor
me que els insubmisos presos van
dels insubmisos
a la preso de
Pamplona
després de la
confeccionar arrel de la seva expe
riència a la presó de Pamplona.
Aprofitant la gira de dos d'ells pel
Principat vam poder realitzar una
entrevista que creiem servirà per
complementar el material publicat.
com a reconeixement de la seva
lluita aquest estiu passat s'ha con
desobe iencia cedit el Memorial Josep Vidal a tots
al Tercer grau.
els insubmisos presos, un premi
que anualment es concedeix en
reconeixement dels grups o perso
nes més significades en la lluita per
(29 part) la Pau.
El Col•lectiu d'insubmisos presos
Dues assemblees
buscant el consens
A partir del moment en què el movi
ment antimilitarista va decidir que la
plantada era l'acció que mantenia la
tensió política quetradicionalment plan
teja la insubmissió, una sensació de
vertigen i incertesa sobre l'actitud a
prendre a la presó es va apoderar dels
que teníem la possibilitat de desobeir
el tercer grau carcerari.
Posteriorment, ja a la presó, la nostra
actuació es va anar perfilant de forma
d'Iruhea
investigativa al caliu d'una assemblea
de presos on es compartia informació
i debat, i que tenia un valor més impor
tant: mesurar el factor emocional del
grup.
De forma més o menys decidida, vam
començar una lluita necessària que
vam anomenar anticarcerària i que no
era res més que l'aplicació d'una acti
tud de desobediència.
L'entrada
De la preparació prèvia a la presó,
l'entrada era l'aspecte que vam treba
llar, i el període en què vam estar en el
tercer grau ens va servir per familiarit
zar-nos amb l'espai físic de la presó.
Com que vam entrar en grup, els in
submisos no vam viure l'entrada com
la majoria de presos, que han d'en
frontar-se a llargs aïllaments en el
«període». Tampoc no vam sentir pro
cessos de culpabilitat ni de
desestructuració de personalitat; tam
bé érem conscients que ens aplicarien
un règim la major perversitat del qual
resideixen untractament dirigit a acon
seguir la submissió dels presos amb el
càstig i amb refinades tècniques psi
cològiques.
A Iruhea els estrategs de la presó van
voler vendre públicament que els que
crebantaven eren els dolents de la
pel.lícula, mentre que els bons es que
daven en el tercer grau, a la vegada
que se'ns volia dispensar un tracte
més còmode que a la resta dels pre
sos. Si ja era difícil que acceptéssim
tractes de favor dels que gestionaven
el nostre empresonament, més difícil
era que ens posessin una bena als
ulls. En un intent de restar conflictivitat
i material de denúncia, es va produir el
primer conflicte quan es van endur, en
dues grans « cundas» extraordinàries,
més de trenta presos socials amb els
quals portàvem més de dos mesos
convivint. El dia abans de traslladar
los, els carcellers van explicar-los que
havien de fer lloc en la presó perquè
entréssim més insubmisos. Reduïts
en l'espai de la presó, la relació entre
presos té moments de gran complici
tat. Percebre en els companys la
impotència, en vigílies de ser encaixo
nats en un furgó amb destí descone
gut, de no poder ser amos del seu
destí va fer que ens sentíssim culpa
bles. Van creure ingènuament que, pel
suport social de la insubmissió, no
seríem traslladats. El moment del co
miat amb aquells companys va ser
tens, encara que van ser algun d'ells
els que van reafirmar que la « cunda»
és la «guinda» dels càstigs carceraris:
avui per tu i demà per mi.
Des del principi, va flotar en l'ambient
Lin rumor que va ser determinant en el
sentir dels insubmisos. Les dones pre
ses d'Iruhea havien estat traslladades
a altres presons amb el pretext que el
lloc on se les confinava no complia els
requisits mínims d'habitabilitat. El nos
tre temor es fundava en el fet que
cobrava sentit de fer lloc a la presó
traslladant els insubmisos al mòdul de
les dones que estava buit des que
elles foren traslladades. De fet, s'esta
ven pintant les cel les del mòdul, i els
presos que redimien en aquesta feina
ens comentaven que seria el nostre