INFORME DELS INSUBMISSOS PRESOS ELS FONS D'AJUDA AL ...

llançant bombes, encara més destructives, a de
Mururoa al bellíssim Pacífic Sud. Què pensaran dels civilit
zats europeus aquelles persones que viuen allà i conside
rades fins fa poc salvatges que calia educar?
La Guerra del Golf queda ja tan llunyana que tan sols les
condemnes pendents als dos valents desertors catalans
ens porten el seu vergonyós record.
La matança de la guerra de Rwanda es troba latent
esperant el moment de lavenjança que notardarà a arribar.
La guerra més actual i properade l'antiga lugoslàvia que dia
rera dia ens colpeixamb imatges esborronadores de violèn
cia fraticida...
Tot plegat ens f a comprendre que el desarmament és cada
cop més urgent si volem assegurar la supervivència de
l'ésser humà sobre la terra. Però el desarmament no vindrà
tot sol. Encara caldrà lluitar molt.
Einstein, reconegutcom la persona més intel.ligent d'aquest
segle, deia que els pioners d'un món sense guerres són els
joves que refusen el servei militar. Tot i així a l'estat
espanyol molts joves insubmisos pateixen persecució i
presó per aquesta raó. D'ells uns cinquanta, més forts i
generosos es podreixen les 24 hores del dia a la presó.
Des del poder s'ha intentat presentar la insubmissió com
una burla a la llei, un menyspreu per la legalitat i podria
semblar el Memorial com una contribució a aquesta postu
ra. Res més lluny de la realitat. Com es pot demostrar més
respecte, més estima perla llei, que estant disposat a pagar
l'alt preu que paguen els insubmisos per millorar una llei que
consideren injusta?
Insubmís... quinaparaula més bonica... «qui no es sotmet».
Tots hauríem de ser insubmisos.
Vaig conèixer Josep Vidal el 1975 quan vaig tornar del
Sàhara de complir condemna com a objector de conscièn
cia. Des de llavors sempre ens va ajudar i sé que avui
estaria molt content entre nosaltres donant suport als
insubmisos.
El Comitède Concessió del Memorial per la Pau Josep Vidal
i Llecha, reunit a la ciutat de Tarragonael dia 9 de setembre
i un cop examinades les diferents propostes presentades,
ha decidit atorgar el Memorial de 1995 al Col.lectiu d'Insub
misos Presos, per l'extraordinari exemple que donen,sacri
ficant el més valuós que té la persona, la seva llibertat, per
impulsar una societat més justa, desarmada i pacífica on el
respecte a la vida sigui norma fonamental.
Tarragona 9 de setembre de 1995
Per l'Associació: Pepe Beúnza
Ha tancat el Casal de Ia
Pau de Barcelona
CAP DE SETMANA DEL 2 3 D'OCTUBRE DE 1976
Es reuniren a Ripoll a l'entorn de la no-violencia més de
dues-centespersones. Agermanament, Amnistia Internaci
onal, Amics de l'Arca, Associacions de Veïns, caminants de
la Marxa de la Llibertat, Captaires de la Pau, Comissió de
Treballadors aturats, Drets Humans, Grups no violents i
no alineats de l'Assemblea de Catalunya, Objectors de
Consciència, Pax Christi, Persona i Comunitat. Resistents
a la Guerra, SIPAJ, etcètera. Hi eren representades dinou
comarques: Alt Empordà, Anoia, Bages, Baix Camp, Baix
Llobregat, Baix Urgell, Barcelonès, Berguedà, Conca de
Barberà, Garraf, Garrotxa, Gironès, Maresme, Osona,
Ripollès, Segrià, Tarragonès, Vallès Occidental i Vallés
Oriental. Els ponentsforen: Jacint Humet (anàlisi políti
ca), Lluís Fenollosa (antecedents de la no-violencia) i
Vicenç Fisas (la no-violencia en l'ambit internacional).
Va sorgir la idea de crear un Casal per la Pau tal com es
testimonia en un dels punts del seu comunicatfinal:
«Les darreres accions no violentes (contra lapena de mort,
amnistia, objecció de consciència, Marxa de la Lliber
tat...) ens plantegen la necessitat de centrar avui els
nostres esforços cap a una societat nova i pacífica. Cer
quem poder-nos enriquir amb les experiències dels dife
rents grups, entitats i comarques que porten lluites no
violentes, perdissenyar uns objectius més amplis i millorar
els mètodes d'acció i treball. Uns 200 lluitadors i lluitado
res no violents dels Parsos Catalans, desprès d'aquesta
assemblea hem decidit:
»Crear, dins les possibilitats i necessitats de cada comarca
i localitat, un centre d'informació,formació i acció anome
nat Casal de la Pau, que potenciï l'organització comarcal
i la coordinació amb els altres nuclis no violents dels
Països Catalans.
»Lluitarem amb tota la nostra fúria per la victòria de la
pau».
Extret del llibre La Traicló del líders (I1). pàgs:99-100.
Lluís Marla Xlrinacs. L'Elx editorlal SL.
Quan s'era a punt de commemorar el vintè aniversari de la
seva constitució el Casal de la Pau de Barcelona ha hagut
de tancar. Un tancament que s'espera sigui temporal. Però
de moment els diversos grups que l'utilitzaven s'han hagut
d'espavilar un cop que el darrer mes d'agost es va forma
litzar l'abandonament del pis del carrer Cervantes. Les
raons han estat diverses, però un factor desencadenant ha
estat l'increment del lloguer que ha estat inassumible.
Pel que fa a la gent del MOC s'han traslladat a El Lokal del
carrer de la Cera, 1, bis on els podreu trobar els dimecres
a partir de les nou del vespre. El MOCADOR, de retruc,
també hi tindrà presència. Però es preferible que, de
moment, per posar-vos en contacte amb la revista us dirigiu
a les redaccions de l'Empordà i València.