INFORME DELS INSUBMISSOS PRESOS ELS FONS D'AJUDA AL ...

El Memorial per la
Pau "Josep Vidal
Llecha" 1995,
concedit als
insubmisos presos
L'Associació Josep Vidal i Llecha és
una entitat que té com a objectiu la
promoció de tota mena d'iniciatives a
favor de la pau i el desarmament, en el
marc del respecte als drets de les
persones i els pobles, i el suport de
persones o grups que treballen en
aquesta direcció. Aquesta entitat es
constituf a Reus en memòria de Josep
Vidal i Llecha, que n'era fill, tot i que
visqué molts anys a fora, sobretot als
Estat Units.
Josep Vidal fou magistrat en el govern
de la Generalitat republicana. L'any
1939 hagué d'exiliar-se cap a França
amb l'ocupació nazi, cap a Mèxic, des
d'on passà als Estats Units. Realitzà
tota mena d'oficis, el darrer dels quals
la docència en diferents universitats
americanes. Morí sobtadament a Nova
York el 9 d'abril de 1983. Tota la vida
dedicà el seu suport a nombroses
institucions i organitzacions dedica
des a la causa de la pau, entre les
quals l'objecció de consciència a l'Es
tat Espanyol. Dirigí molt especialment
tant la seva activitat de professor com
la seva producció literària a la creació
d'una consciència de construcció de la
pau en base a la dignitat i el respecte
de persones i pobles en el marc d'una
concepció universal de la humanitat.
Des de la seva creació, i amb el propò
sit de recordar i difondre la figura de
Josep Vidal, l'Associació creà un pre
mi destinat a persones o grups la
finalitat dels quals és promoure els
valors de la pau. El premi s'anomena
Memorial per la Pau «Josep Vidal i
Llecha» i es concedeix anualment.
Fins ara han rebut aquesta distinció
Arcadi Oliveres (1985), Àngel Colom
(1986), Francesc Xammar (1987),
Vicenç Fisas (1988), Brigadas
Internacionales de Paz (1989), Teresa
Perpiiià i Carles Jodra (1990), Vicenç
Ferrer (1991), Coral Primavera per la
Pau i «Coordinadora Nacional de Ví
dues de Guatemala» Rosalina Tuyuc
(1992), Women's Lobby «Center for
Women War Victims» de Zàgreb
(1993), il'any passatCasal Intercultural
"Samba Kubally».
Aquest any el premi ha estat concedit
al col•ectiu d'insubmisos presos. L'ac
te de Iliurament es va fer el dia 6
d'octubre al Centre de Lecturade Reus
amb l'assistència d'insubmisos com
en Francesc Muntaner, així com d'al
LA PAU
LLECHA)
guns companys de Iruha que fins ara
ha estat sempre la zona que ha con
centrat més presos insubmisos.
Des del Mocador no podem dissimular
la nostra satisfacció pel reconeixe
ment de l'Associació a la feina dels
insubmisos en l'àmbit de la pau. Des
que va començar la campanya d'in
submissió hem assistit a l'intent de
molts sectors polítics de desprestigiar
la desobediència no violenta dels ob
jectors insubmisos i de titllar-la
d'insolidària. I el més trist per a nosal
tres ha estat constatar que a vegades
aquest punt de vista arrelava entre
persones amb les quals compartim
molts objectius, fonamentalment l'an
hel d'un món desmilitaritzat. Per això
agraïm molt especialment a l'Associa
ció Josep Vidal i Llecha la seva contri
bució fonamental a posar les coses en
el seu lloc.
Les persones interessades en conèi
xer millor aquesta entitat poden dirigir
s'hi a:
Associació Josep Vidal i Llecha
Rambla Nova, 120 2n la
43001 Tarragona
Text llegit a la cerimònia de concessió
del Memorial per la Pau Josep Vidal
1995 al Centre de lectura de Reus
(traduït de l'original en castellà)
Fa dos mesos ens trobàvem en aquest magnífic Centre de
Lecturaper acompanyar a Francesc Montané, insubmísde
Reus, que es presentava davant el jutge, en la més pura
tradició de lluita noviolenta, per complir condemna pel
delicte de no voler aprendre a matar i no acceptar el càstig
de la Prestació Social Substitutória. El jutge no l'aturà. La
noviolència tard o d'hora trenca les portes de les presons i
obliga a canviar les lleis injustes.
Avui ens trobem altre cop en aquest Centre de Lectura per
seguir amb la mateixa lluita: la de la cultura contra la
barbàrie; la de la raó contra la violència; la de lavida contra
la mort.
I és que ha d'arribar un dia en que la vida serà sagrada i
mataruna persona esconsiderarà un crim tan horrorós que
ningú gosarà cometrel, i molt menys per raons d'estat.
Finalment es comprendrà que la guerra és la pitjor forma de
plantejar els conflictes i que a cada victòria es creen les
bases per la següent guerra amb gran alegria pels merca
ders d'armes i els professionals de la violència, mentre tots
els altres, vencedors i vençuts, ploren els seus morts.
Desgraciadament aquest dia es veu força lluny.
Als cinquanta anys d'aquest crim contra la humanitat —dos
cents mil morts— que van ser les bombes atòmiques
d'Hiroshima i Nagasaki, la culta i refinada França ho celebra
4k.