INFORME DELS INSUBMISSOS PRESOS ELS FONS D'AJUDA AL ...

MOC VALÈNCIA
En gener d'enguany, el cap d'Estat
Major de les Forces Armades
d'Indonesia, general Feisal Tanjung,
estigué a l'Estat espanyol. Durant la
seua visitava recòrrer les instal.lacions
de diverses empreses d'armes i va ser
solemnement condecorat pel Ministre
de Defensa Juliàn García Vargas, amb
la Gran Creu del Mèrit Militar amb
distintiu blanc.
Amnistia Internacional ens ajuda a re
passar els mèrits del govern
d'Indonesia i de les seues Forces Ar
mades, representades per l'esmentat
general Tanjung, curriculum que l'ha
fet mereixedor de tan distingit guardó
(La font és el document "Violaciones
de derechos humanos en Indonesia y
Timor Oriental" revista Amnistia, Oc
tubre de 1994): "En Indonesia, el colp
militar de l'1 d'octubre de 1965 va
constituir el preludi d'una de les pitjors
matances d'aquest segle En
menys d'un any perderen la vida entre
mig milió i un milió de persones" (El
general Suharto qui encapçalà aquell
colp militar, continua al front del go
vern indonesi)."En Timor Oriental (ocu
patper les ForcesArmades d'Indonesia
Indonèsia
Timor Oriental
en 1975), aproximadament 200.000
persones -un terç de la població- per
deren la vida, o moriren de fam o
malalties després de la invasió
indonesia". Pel quefa al posicionament
dels governs occidentals, Amnistia In
ternacional continua assenyalant: "El
govern del Nou Ordre indonesi ha es
tat un bon amic i aliat d'Occident. Els
imperatius polítics de la guerra freda,
una importància estratègica conside
rable, unit als beneficis econòmicsque
proporcionava l'immens mercat indo
nesi i el seu aport de mà d'obra barata,
feren que s'oblidaren dels drets hu
mans.
Els governs estrangers han proporcio
nat a més a més assistència econòmi
ca, equips i formació a les forces de
seguretat responsablesde 30 anys de
greus abusos. Molts governs que ma
nifesten inquietud pels drets humans
en Indonesia iTimor Oriental, continu
en proporcionant al país equips mili
tars que poden utilitzar-se per tal de
violar-los". La posició de l'Estat espa
nyol va quedar ben clara el novembre
passat a Portugal, quan Felipe
Gonzalez afirmà que els intercanvis
comercials amb Indonesia, inclosa la
venda d'armes, és compatible amb el
respecte dels drets humans. L'escala
de valors és evident: els beneficis eco
nòmics "propis" estan per damunt de
la supervivència de poblacions "alie
nes". Curiosament Gonzalez coincidia
amb els seus col.legues indonesis;
així ens ho conta Amnistia Internacio
nal: "El govern (indonesi) ha atacat el
concepte de drets humans universals
en afirmar que les normes internacio
nals reflecteixen valors liberals occi
dentals i que els governs han de tenir
llibertat per aplicar-los d'acord amb la
cultura i la història de cada país. Ha
adduit, també, que no es pot permetre
que la preocupació per aquests drets
impedeixca el dret a desenvolupar-se
d'una nació ni que violen la seua sobi
rania". Sembla que l'administració es
panyola i la del general Suharto se
gueixen un mateix catecisme de "rela
tivisme moral". Per acabar-ho d'ado
bar García Vargas imposa ara una
medalleta militar honorífica al cap de la
repressió a Indonesia, convidant-lo ("de
pas") a endur-se algun que altre
"regalet" de les ben assortides empre
ses militars espanyoles. Potser siga
un bon moment per recordar el discurs
del ministre de defensa !! ?? el dia de
la Pasqua Militar, quan es referia als
insubmisos com "extravagants i
insolidaris". Quan Garcia Vargas parla
de solidaritat ja tenim una idea de a
quina solidaritat es refereix.