INFORME DELS INSUBMISSOS PRESOS ELS FONS D'AJUDA AL ...
INFORME DELS INSUBMISSOS PRESOS ELS FONS D'AJUDA AL ...
INFORME DELS INSUBMISSOS PRESOS ELS FONS D'AJUDA AL ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
DISTRIBUCIÓ DE PROJECTES 1994<br />
PER SECTORS<br />
SENSIBILITZACIÓ CAT<strong>AL</strong>UNYA (11,8%)<br />
ÀSIA<br />
ÀFRICA (11,6%)<br />
DESENVOLUPAMENT COMUNITARI (4,4%)<br />
DRETS HUMANS (4,4%)<br />
REFUGIATS (4,4%)<br />
MUNICIP<strong>AL</strong>S (<br />
CU1TURA<br />
SANITAT (5,9%)<br />
SENSIBIUTZACIÓ (11,8%)<br />
1NFRAES1RUC1URA (17,7%)<br />
complex, no és simple; té un conjunt<br />
d'elements que requereixen investiga<br />
ció, finançament, capacitació, organit<br />
zació, formació dels seus dirigents,<br />
comercialització, infrastructures, etc.<br />
Tot això és necessari. Ha de ser un<br />
conjunt d'elements.»<br />
«Però vam descobrir una cosa encara<br />
interessant. Encara que hi poséssim<br />
tots aquests elements, sinó hi posà<br />
vem la base, els fonaments, era un<br />
edifici que queia. I vam trobar que la<br />
base era el desenvolupament humà<br />
d'aquell camperol o camperola con<br />
crets; que no n'hi havia prou amb el<br />
finançament, ni amb la capacitació, ni<br />
amb la comercialització, ni amb la for<br />
mació dels seus dirigents, si nosaltres<br />
continuàvem sense tocar aquella per<br />
sona concreta.»<br />
I vam trobar que la base<br />
era el desenvolupament<br />
humà d'aquell camperol o<br />
camperola concrets; que<br />
no n'hi havia prou amb el<br />
finançament, ni amb la<br />
capacitació, ni amb la<br />
comercialització, ni amb<br />
la formació dels seus<br />
dirigents, si nosaltres<br />
continuàvem sense tocar<br />
aquella persona concreta<br />
SUD AMERICA (26,5%)<br />
1CENTRAMÉRICA (41,2%)<br />
SOCIO-EABOR<strong>AL</strong>S ((4,7%)<br />
MEDI AMBIENT (1,5%)<br />
DONES ((0,3%)<br />
PER CONTINENTS<br />
ECONÓMIC (10,3%)<br />
«I analitzant la nostra gloriosa reforma<br />
agrària sandinista, que va repartir 2<br />
milions d'hectàrees als camperols, com<br />
a projecte de reforma, de redistribució<br />
de la terra, continua essent un éxit<br />
perquè els camperols, en gran mesu<br />
ra, continuen essent amos de la terra.<br />
En canvi com a projecte de desenvo<br />
lupament econòmic va ser un fracàs.<br />
Nosaltres estem treballant amb cam<br />
perols que són propietaris de les mi<br />
llors terres de/país que s'estan morint<br />
de fam. Què va passaramb elComan<br />
dant Jaime Wilock? Els va donar trac<br />
tors, els va capacitar, els va donar<br />
adobs, Ilavors, infrastructures... Elque<br />
mai els va donar va ser res concret al<br />
camperol i a la camperola perquè ells<br />
fossin més homes i més dones, més<br />
humans, més treballadors, més disci<br />
plinats. Tot allò que és el món dels<br />
valors, dels hàbits, de les iniciatives,<br />
de les ideologies. El comandant<br />
va fer un edifici ben gran sense<br />
1 fonaments i va caure.»<br />
«A partir d'aquí vam anar desco<br />
brint que, certament, és com<br />
plex el desenvolupamenteconò<br />
mic, però té uns fonaments que<br />
són la base. Nosaltres vam fer<br />
un projecte molt bonic, una coo<br />
perativa anomenada Pedro<br />
Hernández. Ho vam fer con ho<br />
fem sempre: amb el millor tècnic<br />
que hiha sobre aixòa Nicaragua<br />
i ell va arribar allà, va fer la<br />
investigació, la història de la co<br />
operativa (terres, aigua, etc...),<br />
molt ben fet tècnicament. A<br />
Intermón va semblar perfecte<br />
Vam decidir que no<br />
volíem educació, sinó<br />
desenvolupament<br />
econòmic. Ara l'objectiu<br />
és que no es morin els<br />
nicaragüencs i si en el<br />
moviment del seu<br />
desenvolupament<br />
nosaltres hi inserim<br />
l'alfabetització, perfecte<br />
ens va finançar el projecte. Vam co<br />
mençar a treballar i ens vam adonar<br />
que a la cooperativa gairebé tots són<br />
uns borratxos. Això no era al projecte<br />
tècnic? Això no ho va preguntar<br />
Intermón? Com són els éssers hu<br />
mans allà? Això ningú no ho pregunta.<br />
Treballar amb una cooperativa, dirigi<br />
da per borratxos seria com posar ai<br />
gua en una cistella i representaria per<br />
dre-ho tot. Vam ferunes reunions amb<br />
ells, vam convidar tres membres dels<br />
alcohòlics anònims de la mateixa co<br />
marca que es coneixien. I al final van<br />
reconèixer els problemes. Jo ho en<br />
tenc; no hi ha res a fer amb la vida tan<br />
miserable que porten. Però si volem<br />
treballar amb la cooperativa no ens<br />
podem quedar amb la sola idea que<br />
comprenem la situació dels companys<br />
sinó que hem de superar elproblema.<br />
I vam tenir una altra reunió amb les<br />
seves esposes i lesdones dels alcohò<br />
lics anònims perquè també els ajudes<br />
sin. Ara hem començat a fer un diag<br />
nòstic més complet a totes les coope<br />
ratives i enviem un dels nostres a viure<br />
allà per fer un desglossament de les<br />
qualitats i dels defectes, per poder<br />
això organitzar, mentre siguem allà,<br />
l'aixecament de redifici deldesenvolu<br />
pament econòmic, prímer posant els<br />
fonaments. Aquí qualsevol similitud<br />
amb l'enginyeria no té lloc perquè en<br />
enginyeria primeres fan elsfonaments<br />
i després l'edifici; però aquí es fa al<br />
mateix temps. Nosaltres ho anome<br />
nem educar produint o produir edu<br />
cant: és un solprocés.»<br />
«Nosaltres treballem amb projectes<br />
que siguin molt integrals; però que<br />
tinguin com a base el desenvolupa<br />
ment humà. La gent primer, la gent<br />
com a base, elcamperol i la camperola<br />
concrets i no fer-los canviar amb un<br />
discurs, sinó anar a promoure eldiàleg<br />
amb ells perquè ells canviin. Ells són<br />
els que s'han d'anar superant, els que<br />
s'han d'anar desenvolupant humana<br />
ment.»<br />
Castelldefels, 1 d'abril de 1995
Change language