INFORME DELS INSUBMISSOS PRESOS ELS FONS D'AJUDA AL ...

El dia 1 d'abril de 1995, coincidint amb
l'Assemblea General del Fons Català al
Desenvolupament, va ser convidat
Fernando Cardenal, ex-ministre d'Edu
cació de Nicaragua durant el govern
Sandinista i actualment director de
,(No ho podem tot, però podem bas
tant. No podem democratitzar les Na
cions Unides, no podem fer que les
Nacions Unides siguin la representa
ció dels pobles i no els governs, per
què molts pobles no ens sentim repre
sentats pels governs, com en el meu
cas, jo no em sento representat per la
Violeta quan ella va a l'ONU. l nosal
tres no podem pensar que la millor
manera de portar la pau al món, per
això es van fundar les Nacions Unides
desprès de la Segona Guerra Mundial,
és que hi hagi cinc països que tinguin
dret a vetperquè són grans, perquè no
és democràtic. Perquè la democràcia
és que l'autoritat la dóna la persona o
el país i no la grandesa, la grandària
del país. Tanmateix a les Nacions
Unides hi ha cinc països que et poden
dir que no, encara que hi hagi 100
països que diguin el contrari. Això no
és democràtic. Ni Nicaragua ni Espa
nya tenen el mateix pes, encara que
no estem en el Consell de Seguretat,
però tampoc podem posar-li normes al
Fons Monetari Internacionalni al Banc
Mundial. Tanmateixpodem fer coses i
començaré amb un exemple proper.»
«Vostès van aconseguir mitjançant
pressions populars, que el govern es
comprometés no directament amb el
0,7%, però síun apropament. A mi em
sembla que aquest és un fet que ha de
quedar com a fil central de tota la
resta. I és que quan s'actua es pot, es
pot alguna cosa, no tot. Aquí la joven
tut ha estat desmobilitzada, però de
sobte vàreu aconseguir que es mobi
litzés. I els nojoves també, i van posar
les tendes de campanya en una època
de molt fred allà vàreu estar
pressionant i es va aconseguir. Jo crec
No hem de perdre el
continuar somniant, el tenir
grans utopies; que podem
canviar aquest món que
està tant deformat
Fernando Cardenal
l'ajut al
desenvolupament
que hem de tenir confiança en que
quan s'actua, quan se sap fer, quan es
troba l'objectiu i els mecanismes ade
quats, es poden fer coses. A més a
més a Madrid es va feruna cosa molt
important que fou la reunió de les
ONGs que es van plantar davant del
Fons Monetari. Ells venien triomfants
a celebrar els 50 anys del seu domini,
del seu poder, de la seva fundació.
Tanmateix, des d'aquella reunió a
Madrid hi ha hagut, internament, polè
miques fortíssimes al Fons Monetari i
al Banc Mundial. Les ONGs que van
arribar a Madrid van crear una Anti
Cimera, van portar al TribunalInterna
cional dels Pobles el Fons Monetari
per ineficaç, per incapaç i per incom
petent i això va crear problemes in
terns. Ho veiem ara amb el discurs de
Camdessus després de la Cimera de
Madrid.»
”Jo crec que quan trobem accions que
aconsegueixen que hi participi
massivament la gent i que hiparticipin
elsjoves, s'aconsegueix. A Nicaragua
vam aconseguir una cosa més difícil.
La joventut universitària, amb mobilit
zacions molt netes, però molt
massives, va aconseguir que el go
vern cedís, a contracor, a destinar el
6% a l'educació superior. Això va enfu
rismar el Fons Monetari Internacional
perquè anava en contra de totes les
seves normes i elgovem va respondre
que no havia pogut fer altra cosa. I
Nicaragua és rúnicpaís d'Amèrica Lla
tina que dedica el 6% del pressupost
nacionala l'educació superior. S'acon
segueixen coses quan hi ha veritable
ment mobilitzacions, quan hi ha coor
dinació, quan hi ha força. Jo crec,
doncs, que aquesta pot ser una bona
experiència, malgrat tot el que
he assenyalat molt ràpidament
l'Instituto de Investigación y Educación
Popular (INIEP). De la seva conferència
n'hem extret uns fragments que fan una
referència especial al tema de l'ajut al
desenvolupament.
del que és la bretxa que ens
separa al nord al sud el que és
aquestpoderdemoníac que està
per sobre de nosaltres organit
zant el món per al creixement
d'un petit grup.»
Les ONGs que van arribar
a Madrid van crear una
Anti-Cimera, van portar al
Tribunal Internacional
dels Pobles el Fons
Monetari per ineficaç, per
incapaç i per incompetent
i això va crear problemes
interns. Ho velem ara amb
el discurs de Camdessus
després de la Cimera de
Madrid
«Jo crec que una altra idea que puc
aportar en les meves reflexions és que
no hem de perdre el continuar somni
ant, el tenir grans utopies; que podem
canviar aquest món que està tant de
format com hem vist. Aquest és un
món que no es pot estendre a tota la
humanitat; no podem estendre elnivell
de consum dels set països més des
envolupats a tot el món. Hi ha 4.000
milions de persones que estan fora del
banquet. Recordo una imatge que em
deia a mi el Pare Aristide, president
d'Haití. Ell deia que al seu país n'hi ha
uns quants a la taula menjant, però la
major part de la població és sota la
taula l'estan movent perquè volen
participar-hi; però no podem aconse
guir res perquè sobre la taula a més a
més dels plats també hi ha les armes,
hi ha l'exercit. Això ho deia durant la
primera etapa del seu govern, amb
l'exercit que tenia, que després va fer
un cop d'estat. A la humanitat hi ha un
grup que està menjant i hi ha un grup
que no hi és convidat, que és sota la
taula, que mou la taula, però els que
són a dalt tenen les armes, tenen el
poder. Aquesta civilització està en cri
si, no es pot universalitzar. Nosaltres,
que som en aquest canvi d'etapa, hem
de trobar un tipus de societat que
pugui servirper a tot el planeta, perquè
no podem esperar que aquests 4.000
milions de persones acceptin ser ex