INFORME DELS INSUBMISSOS PRESOS ELS FONS D'AJUDA AL ...

hi ha violència però no totes les
violències són armades, ni molt
menys, mortíferes. En conseqüen
cia, creiem que seria més adequat
parlar de lluites no-armades o no
mortíferes més que no pas de lluites
no-violentes.
f) L'únic que ens pot encaminar cap a
una Pau més o menys veritable (te
nint clar com ja dèiem que el procés
és històricament inacabable) és
aconseguir un marc democràtic de
negociació per les agressions i les
contradiccionsdel ien el procés. Per
arribar a aixà cal una força realment
forta que faci ineludible aquesta ne
gociació Vo aquest marc.
El primer planteig que cal fer-nos és
ara, per tant, la qüestió de les formes
de lluita tenint present el que hem anat
exposant fins aquí.
Respecte la lluita armada creiem que:
i) Gaudeix, en les nostres societats
actuals, de molt poca reputació. És
més que dubtable que des d'ella o
amb ella puguem aconseguir la for
ça realment forta que desitgem i
necessitem per a tirar endavant el
procés i el projecte.
ii) Fa passar els lluitadors-es a la clan
destinitat
iii)Requereix, per a ser efectiva, molts
lluitadors-es disposats a jugar-se-la
de totes totes i molts calers.
iv)Crea dependències externes i impli
cació en un comerç del tot oposat al
nostre projecte.
v)L Estat està públicament molt més
legitimat per reprimir-la.
vi)Pot crear fàcilment problemes de
supeditació del moviment polític a la
"avantguarda armada".
Així, apostem per formes de lluita no
armada perquè:
i) Impliquen i requereixen una forta
participació popular alhora que com
porten una forta creativitat a partir
del que un disposa i sense crear
dependències alienes. En aquest
sentit, creiem que les lluites no-ar
mades poden ser una gran escola
de democràcia popular i participati
va.
ii) Els lluitadors i lluitadores no han de
passar a la clandestinitat i poden
mantenir molt més contacte popu
lar. Aixà és especialment important
si som prou conscients de que no
ens trobem davant de cap "lluita
final".
iii)Ésforça méssenzill guanyar-se l'opi
nió pública i trencar barreres de re
pressió policial i jurídica.
iv)Qui hi participa no se la juga tan fort
i és econòmicament molt menys
costosa.
L'organització
En aquest sentit, cal-caldrà anar pen
sant en l'organització de dues vies
d'aquesta lluita com a inici del procés
i del projecte:
a)l'exercici de l'acció no-armada
com a denúncia i com a acte de
sobirania: mobilització, ocupacions,
insubmissió, objecció fiscal-tanca
ment de caixes...
b)la construcció d'eines alternati
ves comptant sobretotamb les ener
gies (físiques i econòmiques) allibe
rades des de l'acció de l'altra via. A
tall d'exemple: construcció de l'es
pai comunicatiu nacional, organitza
ció d'autodefenses contra incendis,
treball de solidaritat, projectes de
reequilibri territorial, investigació en
desarmament i alternatives econò
miques, creació i potenciació d'as
sembleespopulars (locals, regionals,
sectorials, nacional...) com a nou
marc per a l'acció democràtica i so
birana del nostre poble.
Creiem, doncs, que aquest és el plan
tejament que cal fer per iniciar el pro
jecte que hem dibuixat com a procés
de diferents etapes i que ens ha de
portar cap a l'autodeterminació efecti
va del nostre poble.
Pensem que aquest moment asse
nyalarà una etapa nova. Però per tot el
que ja hem dit, no creiem en un abans
i un després absoluts pel què fa a
l'exercici efectiu del dret. Creiem, més
aviat, en un procés d'autodetermina
ció de diferents etapes progressives
amb solució de continuïtat. Un procés
que, com ja hem exposat també, és
històricament inacabable i no arriba a
cap absolut definitiu sinó que li són
inherents (corn a procés històric que
és) una dialèctica i unes contradicci
ons per a les quals cal anar buscant-hi
superacions des d'un marc de gestió
realment democràtic.
Dit aixà, ens plantegem ara com for
mular l'exercici de la defensa en el
moment tutur d'a utodeterminació efec
tiva dels Països Catalans. Això vol dir
com afermar el que ja es té i com
guanyar el que falta. Recordem que el
projecte té essencialment tres potes:
uns Països Catalans lliures, amb un
model socio-econòmic just, ecològic i
solidari i una estructura legal-jurídica
oberta i dinàmica: d'aprofundiment
democràtic.
Les agressions
En aquest moment, per tant, d'on po
den venir les agressions que aturin el
procés o una part d'aquest? Al nostre
entendre podrien ser:
i) Les forces armades espanyoles Vo
franceses Vo grups paramilitars afins
a més dels blocs militars on aquests
estan integrats: OTAN i UEO.
(hetero-agressió)
ii) BM, FMI, OCDE, Unió Europea,
Grup dels Set, Trilateral... aquesta
és, segurament, l'hetero-agressió
que un projecte com el que defen
sem ha de tenir més en comte. Cal
també, però, tenir presents possi
bles auto-agressions com poders
fàctics locals, desequilibri territorial,
indústries contaminants, incendis,
racisme...
iii)Incivilitat ciutadana, partitocràcia, no
existència de premsa lliure, manca
de suficient coratge per impulsar
una democràcia realment participa
tiva...
L'únic que ens pot encaminar
cap a una Pau més o menys
veritable és aconseguir un
marc democràtic de negociació
per les agressions i les contra
diccions del I en el procés
EEI