INFORME DELS INSUBMISSOS PRESOS ELS FONS D'AJUDA AL ...

20
Legions
d'objectors de
consciència a
l'antiga Roma?
A l'Imperi Romà, això és el que posa als
Ilibres, l'exèrcit, l'estat i la societat
formaven una unitat, les guerres eren
considerades justes, com un mitjà nor
mal d'aconseguir els objectius polítics, i
la professió de legionari era ben vista i
valorada.
Aquesta «imatge homogènia» de l'Impe
ri Romà va fer pensar a l'historiador
Lothar Wierschowski, de la Universitat
LOTHAR WIERSCHOWSKI
No es poden fer guerres sense sol
dats. Per això, a totes les èpoques els
que tenen el poder s'han reservat el
dret de disposar de la força militar dels
seus pobles. Tampoc a l'Imperi Romà
va ser d'una altra manera.
La conquesta i manteniment de l'im
mens territori exigia durant l'època
imperiat (segles 1-111 d.C.) la interven
ció d'uns 300.000 soldats, a l'antigüetat
tardana fins i tot més. Per tal d'omplir
els exèrcits, a aquella època hi havia
un complicat sistema de talles (= se
lecció pels oficials) i de sorteig. Aquell
a qui li «sortís» el nom al bombo del
sorteig, havia de inarxar amb l'expedi
ció militar. Es necessitava al 20% dels
homes joves. Que aquest procediment
permetia injustícies molt greus pel que
fa als que s'incorporavan finalment a
files és evident, atès que eren possi
bles moltes manipulacions. El principi
del servei militar obligatori per a tot
v .
flixr quí
SÓN fis
hom es va mantenir, amb modificaci
ons, fins i tot després de que l'estat
romà es decidís a crear un exèrcit
professional amb 25 anys de temps de
servei. La ideologia amb la que es
creixia i amb la que s'educava un jove
romà queda sintetitzada en les parau
les d'Horaci: «Dolça i gloriosa és la
mort per la pàtria».
Què podia fer una persona que vivia
en una societat així i que, per les raons
que fossin, no s'identificava amb els
ideals militars i volia objectar el servei
a l'exèrcit? Des del punt de vista de
l'estat, no eren més que «vividors»
que es volien escaquejar dels seus
deures. 1 per aquesta causa no hi
havia cap procediment d'objecció re
conegutnicapservei substitutori. L'úni
ca sortida que els quedava era -com
diríem avui- una menad'«insubmissió»,
és a dir, l'amagar-se o auto-mutilar-se
per tal de ser declarat inútil per al
servei per causa de les tares físiques.
Alguns exempies:
7t.N5A EN 1-A 3>
feEcenekars. out &1 VA76 --FER
ARR:5,1k /,',41.--r )51
Nous estudis demostren que,
malgrat els càstigs dràstics
contra els objectors i, fins i
tot, en contra dels seus
pares, van ser molts els
milers que van intentar evitar
servir a l'exèrcit, ja fos fugint
o auto-mutilant-se, a l'Imperi
Romà.
Carl von Ossietzky, d'Oldenburg. Els
resultats de les seves investigacions,
que acaben de veure la llum -com mos
tra el present informe fet per a la revista
wub'-, serien raó suficient per a ampliar
en un capítol els llibres d'história i de
llatí. Títol del capítol: Els objectors de
consciència a l'antiga Roma. 0: Com
l'emperador romà va inventar el servei
substitutori.
Càstigs contra els pares
dels objectors
Poc abans del naixement deJesucrist,
el que després seria l'emperador Tibe
ri va ordenar el registre de les presons
d'esclaus, atès que els seus amos
eren sospitosos d'haver comès roba
tori de persones i «no només de viat
gers, sinó també d'aquells que, per por
a la incorporació al servei a l'exèrcit,
s'havien amagat als llocs més recòn
dits. Que aquests no eren fets aïllats
ho demostren les lleis que preveien
càstigs durs -fins i tot el desterrament
en primer lloc contra els pares dels que
s'amaguessin per a escapar al servei
militar. El legislador romà, sembla ser,
donant per suposada l'autoritat incon
testable del pare, es fonamentava en
el fet que el fill actuava amb l'aprovació
o a indicacions del seu procreador.
Això també és cert en el cas de la
segona variant habitual per a escapar
al servei de guerra, la deformació del
ARA os
ixekt■R Yc"Eu Rvf 4oxA
SoyAR A jsSiS QvE >61-1A
A QuAKTS
NO'r-r4,‘4