INFORME DELS INSUBMISSOS PRESOS ELS FONS D'AJUDA AL ...

ED
Crònica d'un
enlairament
frustrat
ADOLF0
Aquesta pretén ser la crònica d'una de
les últimes mogudes que van intentar
portar a terme les restes del moviment
antimilitarista de Barcelona on, supe
rades les diferències ideològiques d'an
tany (o quasi), les minses forces enca
ra existents s'aglutinen sota els auspi
cis de l'Assemblea d'Insubmisos i d'In
submises (ho sento, cal ser política
ment correcte) de Barcelona.
Després de les tradicionals discussi
ons sobre el tipus, risc, caràcter, loca
lització i altres característiques que
havia de tenir l'acció, al final (i per pur
avorriment, és clar) es va decidir que
aquesta consistís en una bicicletada
popular i multitudinària que, partint de
la seu del més aferrissat enemic nos
tre, Intermón, i una vegada saludats
els membres d'altres entitats col.-
laboracionistes que ens hi trobéssim
pel camí, finalitzés davant el Govern
Militar, just al bell mig del Portal de la
Pau (té nassos l'assumpte...). Allí, al
tres companys i companyes s'encar
regarien d'enlairar al monument de
Colom una rèplica en cartró-pedra d'un
F-18, tristament d'actualitat en aque
lles dates per la participacióde l'exèrcit
espanyol en els bombardejos que
l'OTAN i l'ONU esvan muntar a Bósnia
per demostrar que estaven decidits
realment a aturar l'horror d'una guerra
que durant tres anys han estat perme
tent, potenciant i finançant.
Doncs bé, s'hi va fixar la data del
dissabte 27 de maig, per cridar, a més,
l'atenció sobre l'ingrés a presó del
primer insubmíscatalà condemnat amb
sentència ferma, el nostre amic Pere
Comellas, hores d'ara encara engarjo
lat a la Model en règim de tercer grau.
Així, a partir de quarts d'onze del matí,
el personal va començar a deixar-se
caure pel ja conegut edifici que
Intermón posseeix al carrer de Llúria.
Uns (pocs) a l'hora fixada i d'altres
(més) amb el retard implícit en aquest
tipus de coses. A d'altres (la majoria)
no se'ls hi va veure el pèl. Reduïdes,
doncs, les forces insubmises a poc
més de vint persones i a no més de
quatre o cinc bicicletes, el sentit comú
(i la por a fer el ridícul) va aconsellar
nos renunciar a la marxa ciclista
alternativament, sorgí la idea de fer
una baixada tranquil la i sense moles
tar gaire fins al monument a Colom.
Mentrestant, uns quants havien anat
al Casal de la Pau a recollir el merave
llós avió que allí mateix s'havia cons
truït amb molt d'esforços i no menys
d'enginy. El model, d'uns quatre me
tres d'eslora i tres d'envergadura, ha
via estat batejat amb el pompós nom
de «SIN SUMISIÓN», en un clar intent
de que el mot caigués en gràcia
vingués a substituir el massa sobat
d'«INSUMISION».
La idea consistia en que dos membres
de l'Assemblea, situats a la part supe
rior delmonument, aixequessin aquest
prototipfent servir unes cordesque els
mateixos llençarien i que, d'una forma
perfectament sincronitzada, serien
recollides i enganxades a l'aparell pels
companys i companyes que estaven
al peu del monument i que just abans
l'havien transportat des del Casal.
Amb el reforç d'unes 15 persones més
que van venir directament al Portal de
la pau ien el moment assenyalat, es va
llençar la corda... Val a dir que tots els
aspectes de l'acció havien estat minu
ciosament preparats i la probabilitat
d'error havia estat reduïda al mínim.
Tanmateix, aquest error es va produir.
La corda no es va desenrotllar i va
quedar curta (no va arribar al terra).
Per tant, els que s'hi estaven esperant
no la van poder enganxar a l'avió i
aquest no va poder ser hissat, malgrat
els desesperats esforços dels qui es
taven a dalt intentant desfer el monu
mental nus que la corda presentava
(en sóc fidel testimoni).
La policia havia pres mentrestant la
placeta que hi ha enfront del Govern
Militar (potser alertada pel «xivatazo»
d'algun talp que tenim al moviment) i
es va ensumar que estava passant
alguna cosa. Van començar a dema
nar papelas i a confiscar el material
tècnicque portàvem (incloent-hi el nos
tre estimat avió que va ser introdu••t
sensemiraments dintre d'una f urgona),
posant així punt i final a aquesta dis
sortada acció.
Per acabar, m'agradaria extreure
tres conclusions dels fets expo
sats:
a) La necessitat de crear una sec
ció d'escalada i alta muntanya din
tre de l'Assemblea per millorar en
un futur la qualitat tècnica de les
accions.
b) No estaria de més pensar què
podríem fer per animar una mica
les mogudes (potser sortejos, go
go's girls and boys, birres de
franc...). No pot ser que vingui TVE
com l'altre dia i que, en veure els
quatre gats que érem i l'ambient de
funeral, foti el camp!
c) Com hagués rigut en veure
l'avionet dintre la furgona i hagués
resultat ser un avió-bomba! Pot ser
podríem parlar llavors d'èxitde l'ac
ció. 0 potser no?