Física 1r de Batxillerat
Física 1r de Batxillerat
Física 1r de Batxillerat
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Física</strong> <strong>de</strong> 2n <strong>de</strong> <strong>Batxillerat</strong> 1/3<br />
Conservació <strong>de</strong> l’energia<br />
Conservació i no conservació <strong>de</strong> l’energia<br />
1. Llançaments i xocs amb molles<br />
Quan una molla es comprimeix acumula una energia potencial que val:<br />
E =<br />
P<br />
1<br />
k x<br />
2<br />
... on k és la constant recuperadora <strong>de</strong> la molla i x la compressió.<br />
Exercici 1.1<br />
Una molla <strong>de</strong> k = 100 N/m es comprimeix 14 cm. Amb ella es dispara una bola <strong>de</strong> 50 g.<br />
Calcula la velocitat amb què sortirà llançada la bola.<br />
Exercici 1.2<br />
Una bola <strong>de</strong> 80 g que es mou a 14 m/s xoca amb la molla anterior. Calcula quina<br />
longitud es comprimirà la molla.<br />
Exercici 1.3<br />
Una molla <strong>de</strong> k = 200 N/m es col·loca vertical. A sobre es posa una massa <strong>de</strong> 100 g, es<br />
comprimeix 20 cm i es <strong>de</strong>ixa anar. Fins a quina alçada arribarà la massa? Consi<strong>de</strong>ra que<br />
l’energia elàstica es transforma tota en potencial gravitatòria. (Sol.: 4,082 m)<br />
Exercici 1.4<br />
Quan torni a caure la massa anterior, es trobarà la molla sense comprimir, és a dir, el seu<br />
extrem serà 20 cm més amunt. Amb quina velocitat xocarà la massa amb la molla?<br />
Exercici 1.5<br />
Intenta calcular a quina velocitat surt disparada la massa <strong>de</strong>l problema 1.3. Què has <strong>de</strong><br />
tenir en compte per tal que et surti el mateix resultat que al problema 1.4?<br />
2. Xoc elàstic en una dimensió<br />
En un xoc sempre es conserva la quantitat <strong>de</strong> moviment; si, a més, és elàstic es<br />
conservarà, també, l’energia cinètica.<br />
Anomenarem u1 i u2 a les velocitats inicials, i v1 i v2 a les velocitats finals. 1<br />
Es complirà:<br />
⎧m1u<br />
1 + m 2u<br />
2 = m1v1<br />
+ m 2v<br />
2<br />
⎪<br />
⎨1<br />
2 1 2 1 2 1<br />
⎪ m1u<br />
1 + m 2u<br />
2 = m1v1<br />
+ m<br />
⎩2<br />
2 2 2<br />
... sistema que pot simplificar-se multiplicant per 2 la segona equació:<br />
⎧m1u<br />
1 + m 2u<br />
2 = m1v1<br />
+ m 2v<br />
2<br />
⎨ 2<br />
2<br />
2<br />
⎩m1u<br />
1 + m 2u<br />
2 = m1v1<br />
+ m 2v<br />
1 Així no haurem d’escriure v1’, v2’ ni, el que és pitjor, (v1’) 2 o (v2’) 2 , quan parlarem <strong>de</strong> les energies<br />
cinètiques<br />
2<br />
2<br />
2<br />
2<br />
( I)<br />
v<br />
( II)<br />
2<br />
2
<strong>Física</strong> <strong>de</strong> 2n <strong>de</strong> <strong>Batxillerat</strong> 2/3<br />
Conservació <strong>de</strong> l’energia<br />
Si ens donen, per exemple, les masses m1 i m2 i les velocitats inicials, i ens <strong>de</strong>manen les<br />
velocitats finals, po<strong>de</strong>m substituir les da<strong>de</strong>s en el sistema i resoldre’l. Com que és <strong>de</strong><br />
segon grau, obtindrem dos valors per a v1 a cadascun <strong>de</strong>ls quals correspondrà un valor<br />
<strong>de</strong> v2. Un parell <strong>de</strong> valors [v1, v2] correspon al resultat <strong>de</strong>l xoc; l’altre serà un resultat<br />
trivial. El resultat trivial és que v1 = u1 i v2 = u2, com podreu comprovar en l’exercici<br />
exemple. Aquest resultat correspon a la situació en què no hi ha xoc, cas en què es<br />
conserven l’energia i la quantitat <strong>de</strong> moviment, que eren les úniques condicions: (I) i<br />
(II) que havíem posat. Efectivament, en el sistema d’equacions anterior no hi ha la<br />
condició que les velocitats han <strong>de</strong> canviar; per això, una <strong>de</strong> les solucions matemàtiques<br />
és que no canviïn.<br />
Exercici 2.1<br />
Un cos <strong>de</strong> 4 kg que es mou a 8 m/s xoca amb un altre <strong>de</strong> 2 kg que es mou en sentit<br />
contrari a 10 m/s. Calcula les velocitats <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l rebot si el xoc és perfectament<br />
elàstic.<br />
Simplificació <strong>de</strong>l sistema:<br />
Si agrupem els termes relatius a m1 separadament <strong>de</strong>ls referits a m2 i <strong>de</strong>sprés traiem<br />
factor comú:<br />
⎧m1u<br />
1 − m1v1<br />
= m 2v<br />
2 − m 2u<br />
2<br />
⎨ 2 2<br />
2<br />
⎩m1u<br />
1 − m1v1<br />
= m 2v<br />
2 − m 2u<br />
I si ara dividim (II’) per (I’):<br />
u<br />
u<br />
2<br />
1<br />
1<br />
− v<br />
− v<br />
2<br />
1<br />
1<br />
v<br />
=<br />
v<br />
2<br />
2<br />
2<br />
2<br />
2<br />
− u<br />
− u<br />
2<br />
2<br />
2<br />
⎧m<br />
⎨<br />
⎩m<br />
⇒<br />
1<br />
1<br />
2 2<br />
2 2<br />
( u − v ) = m ( v − u )<br />
1<br />
( u − v ) = m ( v − u )<br />
u<br />
1<br />
1<br />
+ v<br />
1<br />
1<br />
1<br />
= v<br />
2<br />
2<br />
2<br />
+ u<br />
O, el que és el mateix: u1 + v1 = u2 + v2 (III)<br />
2<br />
2<br />
2<br />
2<br />
2<br />
( II')<br />
Po<strong>de</strong>m ara simplificar el sistema matemàtic per a la resolució <strong>de</strong>l xoc elàstic en una sola<br />
dimensió:<br />
Exercici 2.2<br />
⎧m1u<br />
1 + m 2u<br />
2 = m1v1<br />
+ m 2v<br />
⎨<br />
⎩u1<br />
+ v1<br />
= u 2 + v 2<br />
Resol l’exercici 1 a partir <strong>de</strong>l nou sistema.<br />
Exercici 2.3<br />
2<br />
( I)<br />
( III)<br />
L’exercici anterior només ha donat una solució per a v1 i una per a v2. Aquestes<br />
solucions no són les trivials, sinó que són les que corresponen a un canvi <strong>de</strong> velocitat, és<br />
a dir, a un xoc. Sabries explicar perquè la solució que s’ha perdut és l’altra, la que no<br />
comporta canvi <strong>de</strong> velocitat ni xoc?<br />
Casos particulars <strong>de</strong> xoc en una dimensió<br />
a) Xoc contra una massa infinita aturada.<br />
Quan una pilota elàstica xoca amb una paret, aquesta quasi ni es mou, mentre que la<br />
pilota surt rebotada amb la mateixa velocitat però en sentit contrari.<br />
( I')
<strong>Física</strong> <strong>de</strong> 2n <strong>de</strong> <strong>Batxillerat</strong> 3/3<br />
Exercici 2.4<br />
Conservació <strong>de</strong> l’energia<br />
Demostra l’afirmació anterior amb el sistema simplificat (I) – (III).<br />
b) Xoc entre dues masses iguals, una d’elles aturada.<br />
Quan una bola està quieta i xoca amb ella una d’igual que es mou a velocitat “v”, la que<br />
arriba es queda aturada i la que estava aturada surt amb la mateixa velocitat, direcció i<br />
sentit que la que l’ha colpejada. Està clar que així es conserven tant la quantitat <strong>de</strong><br />
moviment com l’energia cinètica; només canvia la bola que les porta.<br />
Exercici 2.5<br />
Demostra l’afirmació anterior amb el mateix sistema (I) – (III).<br />
3. Pèndol balístic<br />
mv =<br />
( M<br />
+<br />
m)<br />
V<br />
M + m<br />
v = V<br />
m<br />
Exercici 3.1<br />
1<br />
( M<br />
2<br />
+<br />
m)<br />
V<br />
V =<br />
2<br />
=<br />
( M<br />
2g<br />
h<br />
M + m<br />
v =<br />
m<br />
+<br />
m)<br />
g h<br />
2g<br />
L(<br />
1−<br />
cosα)<br />
h = L − Lcos<br />
α<br />
h = L(<br />
1−<br />
cosα)<br />
Dimensiona el problema per mesurar la velocitat d’una bala <strong>de</strong> l’AK-47 rus. Aquesta<br />
arma dispara bales <strong>de</strong> 8,0 g a 715 m/s. Prova <strong>de</strong> trobar els valors <strong>de</strong> L i M a<strong>de</strong>quats per<br />
po<strong>de</strong>r mesurar angles d’uns 30 o 45 0 , fàcilment mesurables.<br />
Exercici 3.2<br />
Calcula l’energia perduda pel sistema bala-bloc per a les següents da<strong>de</strong>s: m = 8,0 g, v =<br />
715 m/s, M = 2,0 kg, L = 3 m, α= 30 0 . Per fer-ho calcula l’energia cinètica inicial <strong>de</strong> la<br />
bala i l’energia potencial final <strong>de</strong>l sistema bala-bloc.<br />
Exercici 3.3<br />
M V<br />
m, v h<br />
Si la bala <strong>de</strong> l’exercici anterior fa un forat <strong>de</strong> 14 cm <strong>de</strong> llargada en el bloc <strong>de</strong> fusta,<br />
quina és la força mitjana que oposa el bloc a la penetració <strong>de</strong> la bala?<br />
α<br />
L<br />
M + m