Baixar - Cassà Digital

Economia recreativa (27)
Les idus de març
Tal com pinta el panorama les idus de març poden ser terribles.
El 15 de març data que segons Plutarco l’any 44 (a.c) van
assassinar Juli Cèsar, sempre s’ha pres com una data mítica i
com de mal averany. Quan surti aquest escrit ja haurà passat i
podrem jutjar si aquesta data també ens ha portat (més) males
noticies.
Parlem de dèficit. Mentre el Sr Montoro presumeix d’haver
complert, o quasi, amb l’objectiu de dèficit pel 2012, marcant un
6,7 %, només 0,4 punts per sobre del ja ampliat per la UE, el
govern català frisa per poder eixamplar el dèficit del 2013 fins al
1,5%. Com es pot comprovar el decalatge es important. Més si,
com es veurà de segur, un cop els experts de la UE hagin fet els
seus càlculs, la xifra real de dèficit s’apujarà fins al 9 %, i es que
al Sr Montoro, que no té modals ni vergonya ja no se’l creu
ningú. Mentrestant la xifra real de «forat» del deute de l’estat
s’apropa al bilió d’euros, als que s’hi haurien de sumar els
aproximadament 800.000 milions de euros estimats que deuen
les famílies a les entitats financeres i els 1,2 bilions
d’endeutament de les empreses. Tot plegat unes xifres que
maregen i que a hores d’ara ja tothom, o quasi bé tothom,
comença a pensar que mai es podrà tornar. El problema és que
aquests deutes generen més i més interessos i que per a cobrirlos
fins ara no s’han inventat res més que fer noves emissions
de deute, i embolica que fa fort.
Realment hi ha sortida? No, sempre que les condicions
estructurals de l’estat es mantinguin com fins ara, no n’hi ha.
Segueixo opinant que és molt greu que els fons abocats al
sistema financer, hagin servit entre altres coses per a comprar
deute de l’estat tot retallant absolutament el flux de crèdit a
particulars i empreses condemnant-nos a la recessió continuada
per la pèrdua del ja escàs teixit industrial productiu que necessita
aquests recursos pel seu funcionament. I que també el fons de
reserva de la seguretat social, constituït amb molt bon criteri en
la escassíssima època que hi va haver superàvit, s’hagi utilitzat
per a col·locar deute de l’estat, posa en un seriós risc la viabilitat
del sistema de pensions, més en la mesura que el nombre
d’afiliats contribuents va disminuint i el nombre de beneficiaris
s’engreixa dia a dia i sense aturador.
S’imposa doncs l’obtenció de recursos a millor preu (pla de
rescat) i començar a pensar en una suspensió de pagaments de
l’estat espanyol que reconverteixi el deute a curt en deute a llarg
o molt llarg termini, com abans es deia deute perpetu. Pel que fa
al sistema bancari s’haurà de pensar en liquidar efectivament
NÚM. 721 - MARÇ 2013
23-02-3013. La segunda fase del mecanismo de Pago a
Proveedores, con un presupuesto de 2.628 millones de euros,
afectará también a quienes tienen facturas pendientes de
cobro con CCAA y EELL anteriores al 1 de enero de 2012.
aquelles entitats no viables. El FROB no pot fer com en el seu dia
la SEPI que va assumir totes les empreses estatals en pèrdues
mentre es venien a preu de taxa les societats estatals rendibles
als amiguets de sempre, amb la conseqüent liquidació de
patrimoni públic, per entendre’ns, les socials que ara acullen en
els seus consells d’administració als polítics «retirats» (telefònica,
red elèctrica, endesa, renfe, altos Hornos autopistes, etc etc).
De la recuperació ni es veu ni se l’espera, ara torna la tonada
de què el 2014, es repeteix la profecia bíblica del somni del
faraó set anys de vaques grasses (2000 a 2007) i set de vaques
flaques (2007 a 2014) La gràcia es que el faraó va tenir qui li va
endevinar el somni i va prendre mesures; aquí tothom dormia (o
no) i així ens ha anat. Aquest any la recessió arribarà fins a una
caiguda del 1,7 del PIB, que ja esta prou malmès. No deixa de
ser infantil que el govern de l’estat segueixi fent focs artificials
amb provisions impossibles. No s’ho creu ningú i a més fan el
ridícul. Mireu si són dolents que -com es veu a la imatge- el
propi ministeri d’hisenda, al seu web, publica noticies optimistes
amb una data galàctica. (23-02-3013)
Alguns ja no ho veurem.
Cuideu-vos dels idus de març com deia Shakespeare.
J. H.
9