Baixar - Cassà Digital

Una mirada a l'Olimp
Crec que tots, en un moment o altre de la
nostra vida, hem sentit parlar dels
meravellosos déus de l’Olimp que
despertaven la nostra admiració i la nostra
enveja: Com n’era de forçut Herculi, capaç
d’aixecar les muntanyes que ens separen
de França per fer-hi la tomba de la seva
estimada Pirene. Qui no ha sentit a dir
que una noia bella i esplendorosa sembla
una Venus perquè recorda la bellesa de
la deessa d’aquest nom?, o no ha sentit
esmentar les fletxes de Cupido per parlar
d’un enamorament?, etc. etc.
Però no us penseu que per anomenarlos
déus de l’Olimp eren cap model de
virtut ni cap exemple a seguir. Tenien
muntada cada història i feien cada
bestiesa!
Mireu sinó, per tenir-ne una idea, la que
va muntar Júpiter amb les seves aventures
extra matrimonials:
Júpiter era fill de Saturn, el qual, a la
vegada, era fill d’Uranus, el déu més antic
de tots que s’havia casat amb Cibele, és
a dir, la Terra: Saturn es va casar amb
Rhea i, com en totes les llegendes
meravelloses, varen tenir molts fills però,
com que Saturn havia donat ordres que
cada cop que naixés un mascle se l’havia
de matar, Rhea els amagava i es varen
poder salvar. Els més famosos foren
Júpiter, Neptú i Plutó.
Un dia Saturn es va cansar de la seva
avorrida vida allà dalt l’Olimp, sempre envoltat
de déus i va decidir baixar a la terra,
fer-se pagès, conrear els camps i que tots
els homes fossin iguals. Va ser una època
tan feliç que els romans celebraven, molts
mil·lennis després, les Saturnals, festa en
la qual, durant tres dies, s’imposava la
igualtat a tothom; no hi havia amos ni
esclaus i la llibertat es va convertir en
llicència.
Però tornem al nostre protagonista,
Júpiter, al qual, en la intimitat, tothom anomenava
Jupí. Quan va decidir casar-se
va escollir Juno que, com que era molt orgullosa,
no volia deixar perdre l’ocasió
d’esdevenir la mestressa de l’Olimp i
dirigir, des del seu tron, homes i déus i
NÚM. 721 - MARÇ 2013
fins i tot el seu espòs. Però Júpiter, com li
havia passat abans a Saturn, va començar
a trobar monòtona l’existència celestial i
pensà que una escapadeta a la terra no li
vindria malament. No us faré una llista de
totes les beutats que se li varen rendir, les
nimfes belles i seductores que se li oferien.
Sabeu qui va guanyar tota l’adoració
d’aquell déu olímpic? La filla del rei de
Fenícia, Europa. Però el que no sabia la
parella era que Juno, molt gelosa i
desconfiada, els estava vigilant i va decidir
convertir-se en un bell animal carinyós
que conquistà l’afecte d’Europa –tot per
treure-se-la del davant, com podeu
comprendre- i acabà portant-la, a la força,
mar enllà, cap una terra desconeguda que
des de llavors prengué el seu nom:
Europa. Però Júpiter la va salvar i
acabaren, com passa sempre, pares de
família. El seu fill fou Minos.
Però, com segueix passant a la vida real,
el fet de ser pare no li va restituir el seny i
seguí perseguint nimfes, princeses i totes
les beutats que se li posaven a tret. Juno,
dona de mal caràcter, irascible i rabiosa –
que tampoc les deesses eren cap model
de virtut- buscava la manera de venjarse.
Total, que aquell matrimoni tan diví,
era un desastre.
Aquesta vegada la culpable de la seva
gelosia era Io, la filla del rei d’Argus –
Júpiter no era prou romàntic com per
enamorar-se d’una plebea!- i quan el
nostre déu olímpic es va adonar que la
seva iracunda esposa s’havia adonat
també del seu nou rampell amatori, va
decidir, per salvar a Io, convertir-la en una
bonica vedelleta blanca.
La que es va muntar de nou! Com per
sortir a Tele 5! Juno, a cop de carícies i
afalags va guanyar-se la confiança del joliu
animal i quan la tenia ben conquistada
la va entregar al pastor Argus per tal que
la vigilés i no deixés que ningú se li
apropés. Tenia a favor seu que Argus no
era un pastor qualsevol: tenia un centenar
d’ulls i podia vigilar, de cop, a totes
bandes. Pobre Júpiter, estava ben guarnit!
No us perdeu l’embolic: Júpiter demana
Júpiter i Juno de Gavin Hamilton
a Mercuri que mati Argus. Argus intenta
fer-lo fora. Mercuri pren la seva flauta
màgica –Mozart encara no havia nascut- i
deixa Argus tan embadalit que se li van
anar tancant els cent ulls perquè escoltava
amb les seves cent orelles i amb tant de
rebombori acabà adormint-se i morí a
mans de Mercuri.
Us penseu que la set de venjança de
Juno s’havia acabat? Què va! Va fer caure
uns insectes verinosos sobre la blanca
pell de Io-vedelleta, blanca pell que quedà
tota tacada de sang i Io acabà creuant, tot
nedant, tota la Mediterrània fins anar a
parar a Egipte on li feren un temple amb
el nom de Isis i on Júpiter la trobà i com en
tots els contes va arribar el final i feliç
desenllaç. Varen tenir també un fill que es
va dir Epafus i Juno, més enrabiada que
mai agafà els cent ulls d’Argus i els va
sembrar damunt la cua del seu ocell
preferit, un paó. Per fi sé d’on provenen
aquells bonics cercles que embelleixen
les seves plomes!
Quan us avorriu repasseu la mitologia
grega: hi trobareu explicació per a tot i si
us ve de gust us ho podeu creure- Se us
acabaran els dubtes i les preguntes. O
potser no.
M. Dolors Godoy
Llibreria Can
Karlus,
Us esperem al
carrer del Remei
71