Baixar - Cassà Digital

NO LLENCEM LA
TOVALLOLA
Algunes temporades més que altres –
diuen que en el mes de febrer- són més
propícies perquè la gent decideixi marxar
cap a «l’altre barri». Serà pel fred, serà
perquè és el mes més curt de l’any i s’ha
de complir el «cupo». No ho sabrem mai.
El cas és que et toca, més sovint del que
voldries, anar a algun enterrament per
acompanyar els familiars d’un amic,
d’algun conegut que has tingut la
satisfacció de saludar o d’haver-hi tingut
alguna conversa poc seriosa, però
amistosa. Aquestes cerimònies de comiat
són cada vegada mes cares però més
curtes i fredes; es fan sempre a l’església
–que és quan l’obren- per tradició, per
cultura cristiana: així s’ha establert donant
poc marge d’elecció per a qualsevol
iniciativa laica diferent, però també
respectable, per acomiadar amb dignitat
un amic o un parent estimat.
Si bé aquesta cerimònia es fa per tal
que «se’ns obrin les portes del Paradís»,
que és el que repeteix el celebrant, on diu
que hi trobarem tota classe de benestar
al costat dels àngels, doncs aquí a la terra
on vivim no hem sabut crear ni gaudir. Si
és així, benvinguda la mort. Se’ns repeteix,
a més, que «aquí a la terra hi som de pas,
que els oprimits són els hereus del cel»
Vaja...vaja. El Vaticà ens dóna un bon
exemple. Però el que no expliquen és
DINAR DE
FAMÍLIA
El 17 de febrer
del 2013 vam
celebrar una
entranyable
dinar de
família en el
decurs del
qual van ser
homenatjats
en Joan, la
Marta i en
Xavier Carrera,
la Pepita
Pujades i
l'Oscar Alonso.
Moltes felicitats
a tots!
NÚM. 721 - MARÇ 2013
que, tenint el poder de persuasió i
d’influència que tenen, callen, i no
denuncien, amb l’evangeli a la mà, els
culpables de la gran desfeta que patim,
ajudant els qui perden la casa, els qui
perden la feina i el pa dels seus fills,
l’educació i la salut...drets que havíem
aconseguit, seguint les paraules de
Jesús: «Guanyaràs el pa amb les suors
del teu front», cosa que alguns privilegiats
no han tingut necessitat de fer mai.
Crec s’haurien de tornar a «ressuscitar»
les encícliques plenes de raó i humanitat
que va fer el Bon Papa Joan XXIII: «Pacem
in Terris», per exemple. O «La Doctrina de
l’alliberament» que practica «d’amagat» el
bisbe català Casaldàliga. Se’n recorden?
Reformes oblidades per la Cúria Romana
i pels predicadors preocupats més per
aclarir les finances irregulars o amagar
delictes contra el sisè manament que pel
missatge de denúncia a favor dels oprimits
que pateixen una crisi imposada pel
capital, per tal que la gent del carrer
honrada i senzilla no se senti enganyada
ni decebuda; trobant també respostes
serioses a les peticions fetes amb respecte
i dignitat. Donant a Déu el que és seu...però
al Cèsar també el que li toca, sinó,
compartir-ho amb dignitat.
Afanyeu-vos a canviar el discurs, un
discurs que l’entengui tothom, denunciant
els rics i el poder terrenal tant a prop de
l’església, recuperant un discurs més clar,
sense misteris, fent de la terra la nostra
llar, el nostre paradís, repartint les
riqueses, podent contemplar amb pau i
benestar el meravellós cel blau, o amb
tempesta, és igual, perquè sempre és
meravellós. I és de tots.
Atentament,
Ramon Rabassedas Colomer
ADAPTACIÓ DEL MUSICAL
«SOMRIURES I
LLÀGRIMES»
Com ja porten fent els darrers anys, els
alumnes de cant coral de l’Escola
Municipal de Música preparen una
cantata per l’espectacle de final de curs.
En aquest cas es tracta de l’adaptació
del musical «Somriures i llàgrimes» sota
la direcció musical de la Concepció
Planas i l’adaptació teatral de la Mireia
Vallès. Més endavant us donarem dates i
us convidarem a tots a participar-hi.
Escola Municipal de Música de
Cassà
NECESSITEM
EXPERIÈNCIES FORTES?
Si més no a Portugal, van proliferant cada
cop més les anomenades smart shops,
locals on es venen herbes, llavors, cactus,
7