Baixar - Cassà Digital

Laila Karrouch signant llibres als seus
joves admiradors
a la seva germana gran, la Hayat, no li havia
confiat mai res, va haver de fer el cor fort i
explicar-l’hi. Aquesta es va burlar d’ella
perquè era una ignorant que no sabia que
això era la menstruació. Li va prometre que
no ho diria, i ho va complir, però només fins
les cinc de la tarda quan va acabar l’escola.
Llavors, els seus pares ho van saber i ella
va experimentar els inconvenients de ser
dona en una cultura patriarcal.
Ella sempre havia tingut clar que volia
estudiar. La seva mare havia estat educada
d’una altra manera i creia que les dones
musulmanes han d’estar-se a casa tenint
cura de tota la família, especialment dels
homes. El seu pare no posava obstacles
mentre no tragués males notes: però ella
sabia que en el moment que vingués amb
qualificacions baixes, la retiraria d’estudiar.
Per això s’escarrassava per rendir bé:
arribava a l’extrem d’haver-se d’esperar que
tothom dormís per posar-se a fer els deures en pau i estudiar
quasi d’amagat. Va haver de posar-se a treballar, es va examinar
per lliure de la formació professional fins que va aconseguir el
seu somni: tenir un títol d’auxiliar d’infermeria.
Pel que fa a les relacions amb les persones del sexe contrari,
JORNADA D’ORIENTACIÓ UNIVERSITÀRIA
Aquest mes també hem organitzat la 17a Jornada
d’Orientació Universitària i Professional, amb sis taules
rodones i una conferència. Els alumnes de 1r i 2n de
batxillerat van poder escoltar com és l’experiència
professional d’un enginyer, un periodista, un metge o un
educador social. La conferència va anar a càrrec de Jordi
Gasau, jove emprenedor que ens va explicar la seva
experiència laboral local i internacional i va donar bons
consells als estudiants que aviat hauran de decidir el seu
futur acadèmic. Molts dels ponents eren antics alumnes del
centre.
NÚM. 721 - MARÇ 2013
quan era adolescent, va conèixer un noi que li agradava:
dissimulaven fins i tot anant cadascú per una vorera, fins que un
dia li va presentar a una veïna que al seu torn ho va explicar a
casa seva. La seva mare la va renyar i li va donar una bufetada.
A ella li tenien destinat l’Omar –un seu cosí- que vivia al Marroc
i que era germà del nuvi de la seva germana gran, la Hayat. Van
arribar a casar-se, ell va venir a Catalunya, van tenir una nena,
i fa aproximadament un any i mig que són separats.
Trobo que la conferència va estar molt bé perquè ha completat
molts aspectes que són difícils de recollir en un llibre: el testimoni
en directe diu molt –anècdotes i fets molt semblants als que es
poden trobar adolescents nouvingudes avui dia- i encara
emociona més. Catalunya sempre ha sigut un país obert a totes
aquelles persones que han volgut respectar la seva cultura i
aportar-ne una altra. Per a mi, els meus companys marroquins
són també catalans perquè es pot ser les dues coses al mateix
temps. Ella sempre ha agraït el recolzament que ha rebut dels
seus companys i amics. Som diferents i això ens enriqueix: no
necessitem que deixin la seva cultura sinó que ens aportin coses
interessants i que acceptin la nostra. Som iguals i cadascú té
dret a ser com és: ser diferents no és cap problema si sabem
viure junts sense menysprear-nos o voler-nos dominar. La nostra
pell podrà ser diferent, però l’essència, la nostra sang, és idèntica.
Enhorabona Laila i tants companys i companyes nouvinguts que
heu sabut fer-vos un lloc entre nosaltres. Benvinguts!
47