Baixar - Cassà Digital

i a fora i van socialitzar-se amb els
alumnes alemanys i les seves famílies en
anglès, la llengua vehicular d’aquest
projecte. Per les fotos podem deduir que
s’ho van passar molt bé.
L’esquiada de 4t d’ESO, que ja té uns
quants anys de tradició, també va tenir un
gran èxit. Les activitats d’esquí,
snowboard, combinades amb les estones
de lleure amb gaudiment de les aigües
termals, també van constituir un bonic
viatge de final d’etapa, pels alumnes que
aquest any acaben l’educació secundària
obligatòria.
ENS VISITA L’ESCRIPTORA
LAILA KARROUCH
En Miquel Rodríguez Anglada, alumne
de 2n d’ESO, ens explica la visita que va
fer aquesta escriptora a l’institut:
La Laila Karrouch, escriptora del llibre
De Nador a Vic, que hem llegit l’alumnat
de 2n. d’ESO en l’assignatura de Català,
va venir al nostre institut divendres dia 1
de març de 2013.
Ens va explicar la seva història –que ja
coneixíem en gran part gràcies a la lectura
que havíem fet del seu llibre- des que ella
recorda. Ella va néixer l’any 1977 a
Nador, al nord del Marroc: va venir a
Catalunya, a la ciutat de Vic, quan tenia
vuit anys. El seu pare va venir abans que
la resta de la seva família: la situació
econòmica al Marroc era difícil i a
Catalunya se li oferien més possibilitats
tant laborals com per poder estudiar els
seus fills. Ell no podia venir sovint per veure
la seva família: els enviava cada mes
diners per ajudar-los. De fet, la Laila no
coneixia el seu pare quan era petita i una
vegada que ell va venir a visitar-los, ella
el va picar perquè es pensava que era un
senyor estrany. Li havien ensenyat que
no es podia refiar de ningú que fos
desconegut: en un poble petit, al poble
dels Karrouch, es coneix tothom.
El contacte amb Vic va ser impactant
per ella ja que era molt diferent d’allò que
havia conegut fins llavors. Al principi, ella
no estava a gust i de fet volia marxar. La
situació a casa tampoc era fàcil: la seva
mare no sortia de casa i es passava el
temps plorant d’enyorança. Li va costar
d’adaptar-se perquè no coneixia la
llengua i no entenia res del que li deien:
la van posar en una aula «normal» i ella
tenia dos anys menys que la resta dels
seus companys. Ens contava que no
comprenia l’horari i com que no sabia
quan li tocava educació física, per no venir
sense la roba adient, sempre anava a
l’escola amb xandall. També deia que
quan li donaven algun paper per portar a
casa, com que no entenien el que hi deia,
ella sempre es preparava dos entrepans
per si era alguna excursió. Ha de ser dur
no comprendre i sentir-se perdut.
JORNADA DE PORTES OBERTES
A primers de març s’ha celebrat la jornada de portes obertes
del centre, que va portar centenars de persones a visitar el
nostre institut. Els futurs alumnes i pares van poder veure les
instal·lacions. L’INS Cassà el curs vinent canviarà d’horari ja
que el Consell Escolar del centre va aprovar demanar a
Ensenyament poder realitzar la jornada compactada, que
consistirà en fer classe de 8 del matí a 14.45h del migdia,
amb dos descansos de 25 minuts i 20 minuts respectivament.
La majoria d’instituts de Catalunya ja estan fent aquest horari
o un de similar.
Potser per això, ella al principi se sentia
diferent de l’altra gent: volia ser blanca
com les altres nenes; va arribar a posarse
cremes que havia anat a demanar a la
farmàcia per tenir la pell més clara i així
no semblar diferent. Els seus cabells
arrissats també la feien sentir diferent, així
és que ella va agafar la planxa de la roba
i va intentar allisar-se’ls. Fins que un dia
que anava amb presses no es va poder
«maquillar»: la seva sorpresa va ser gran
quan una seva companya li va dir que
estava ben bonica. Això la va animar molt
i va deixar d’intentar amagar el seu origen.
Amb el pas del temps va aprendre que el
problema no és ser diferent sinó que et
tractin com a inferior pel fet de ser diferent.
De fet, tots som diferents per molt que
estiguem aquí més o menys anys.
De més gran, va descobrir que a les
noies els passava alguna cosa i ja es
transformaven en dones. Quan li va venir
la regla, ella es va espantar: es pensava
que es moriria ja que li sortia molta sang.
No li havien explicat què era això de la
menstruació i tenia por d’explicar-ho a
casa, perquè llavors ja la considerarien
una dona i no la deixarien anar a atletisme
i li farien assumir més feines a casa. Tenia
confiança amb la seva àvia del Marroc
però no podia parlar amb ella ja que no
tenien telèfon i es trobava molt lluny.
Necessitava explicar-ho a algú: es
pensava que es moria. Amb les seves
amigues no tenia prou confiança. Tot i que
CONSTRUCCIONS SANGÜESA, S.L.
Venda de parcel·les al Vi Novell
Opció de casa
Preu tancat
C/ Esport, núm. 1, baixos - Tels. 972 46 35 70 / 616 487 026 - vullunacasa@gmail.com
46 NÚM. 721 - MARÇ 2013