Baixar - Cassà Digital

Les fotos que acompanyaven
el futlletó informatiu de l’any
1927
A Girona el 1916, es va
convocar un concurs de cobles.
El primer premi el va guanyar la
Principal de la Bisbal, i en segon
lloc es va classificar la Selvatana.
Val l’anècdota que els
components de la Selvatana no
estigueren d’acord amb el
veredicte i el protestaren
aïradament. En aquest concurs,
per cert, ja no hi va actuar de primer tenora
Ra-món Serrat, perquè feia un any que hi
havia entrat un joveníssim Josep Coll.
Precisament aquest frec a frec amb la
Principal de la Bisbal als 3 anys de la seva
fundació demostra la línia ascendent de
la Selvatana des del seus inicis.
L’anomenada de bona orquestra es va
anar escampant i es va anar fent un
merescut prestigi.
Pràcticament a partir del segon any, és
a dir, del 1915, van començar a efectuarse
canvis a les seves files.
El primer flabiol fou Enric Abella; l’any
15 hi va en-trar un excel·lent músic, Josep
Gravalosa, que era fill de Santa Coloma
de Farners i tenia un bon bagatge musical.
L’Abella, durant les dues temporades en
què hi va haver Gravalosa, va agafar el
trombó i, quan aquest va marxar, va
retornar al flabiol.
Tal i com ja hem esmentat, el tenor
fundacional, en Ramón Serrat, hi va estar
només dos anys; llavors hi va ingressar
Josep Coll i Ligora, de dots excepcionals,
fill de Llançà. Hi va romandre 9 anys, fins
l’any 24. Més tard hi tornaria.
El lloc de segon tenor el va ocupar
Josep Coma i a principis de l’any 16 es va
incorporar en Pere Solà, de Vidreres,
germà d’en Miquel, un dels fundadors. Hi
NÚM. 721 - MARÇ 2013
va estar fins el 1928.
Pel que fa al trombó, el qui va començar
fou Miquel Roca, i va deixar el seu lloc,
l’any 1915, a l’Abella. Després hi va
arribar en Josep Cla, de Girona que va
assumr les tasques de director musical i
més tard, en Josep Serra, també de
Girona.
I, finalment, parlem del contrabaix. Del
1913 al1920, en què morí, el va interpretar
en Josep Casadevall, substituint-lo
després Miquel Solà, que va deixar el
se-gon tenor.
Referent als tibles i fiscorns, durant la
primera dècada hi hagué més estabilitat.
PROPAGANDA DE LA
COBLA-ORQUESTRA
Us transcrivim el contingut d’un fulletó
de propaganda de la cobla-orquestra LA
SELVATANA de l’any 1917 (hem respectat
l’ortografia original)
A l’oferir-se novament al públic
l’Orquestra-Cobla LA SELVATANA, ho fá, si
cab, amb més entussiasme i predilecció
qu’altres vegades, convencuda de son
progrés artístic i capacitat de sos
professors.
L’ auriola llegítimament obtinguda en el
decurs de sa llarga existencia, s’es
afermada per la continuitat i l’unió que l’
integra, permeten aixó pen-dre volades
que ben poques orquestres alcancen, en
els diverses genres de músique objecte
de sa especialitat, tals com, sardanes, balls
i concerts.
Amb l’afany de complaurer i deixar
sentada sa justa fama, afegeix a son extens
repertori, entre altres composicions, les
famoses Rapsodies Húngares de Liszt,
números 2, 12, i 14, totes elles
d’indiscutible mérit, especialment l’última,
inconeguda encare per no haverla executat
cap altre orquestra.
Així tením l’honor de presentar-nos en
el gran i únic concurs justicier del públic
assabentad i lliure per a emétre el dictámen
desinteressat i noble que cal presideixi en
aitals actes.
No duptant veurers honorats amb ses
ordres, que correspondrá justificant lo
transcrit
Per les contractes: Pere Arpa i Miquel
Solà»
Notes: El text és part del llibre dels 75
anys de la Selvatana d’en Robert Roqué-
Les fotos de la cobla són tretes del Blog
fotosformacionsmusicalsdecatalunya
d’en Josep Loredo.
35