Baixar - Cassà Digital

Jordi Rovira Pujadas: l'home tranquil
En Jordi era un home tranquil, que va
dedicar la seva vida a la família i a la
fàbrica on treballava: La Selva.
La família va ser un dels seus dos pilars
fonamentals; la Maria Àngels, la seva
dona i sempre propera, la Clara i en Jordi,
els seus fills, els joves, els seus estimats
nets, l’Edu, l’Arnau, en Pau i en Pere, els
pares, sogres i germans.
Amb tots ells compartia tots els
moments lliures que li deixava la vida
laboral. Sempre pacient, dialogant,
comprensiu i model involuntari dels qui
vàrem tenir la sort de compartir-hi
sobretaules, festes tradicionals i
esdeveniments familiars.
La fàbrica era la seva altra passió. Hi va
treballar des dels 15 anys oferint lleialtat
absoluta a un projecte d’empresa, passant
per diferents departaments i mostrant
encara més les seves qualitats humanes
i laborals.
Va ser constant, discret, esforçat,
sacrificat, abnegat, amb la consciència de
pertànyer a un col·lectiu que havia
d’empènyer en una sola direcció; bon
company, altruista, dialogant i orgullós de
pertànyer a una empresa, La Selva, que
va créixer en paral·lel a la seva pròpia
maduració personal. Lluïa un clauer
d’empresa que mostrava refet cada cop
que obria la porta de casa o del cotxe.
Així durant 50 anys. Va ser ben
mereixedor de la festa homenatge que li
van dedicar en la seva jubilació.
Va viure sempre sent un home tranquil,
pacient i reflexiu per trobar les millors
solucions a cada moment, i sobretot...va
ser un home bo i de pau.
Els teus fills: Clara, Jordi, Toni i
Sandra
NÚM. 721 - MARÇ 2013
UNA GRAN PERSONA
Se’ns ha mort una gran persona. Algú
que trobarem a faltar molt sovint perquè
encara que el vèiem poc sabíem que hi
era i ens agradava. Una d’aquelles
persones, com d’altres que han traspassat
en dates recents al nostre poble, que
omplia d’una manera especial: En Jordi
Rovira Pujadas. En Toni López, el seu
gendre, el va definir molt encertadament
en el funeral com algú que havia optat
per un ritme tranquil en la seva vida:
l’andante musical. I no parlem de
parsimònia ni d’ociositat estèril, sinó de
calma. Una calma ben amarada d’humor,
que tenyia sense proposar-s’ho el seu
entorn. Així és com el vam conèixer durant
tants anys de convivència a la feina. Així
és com l’han conegut en un discret i
fecund segon pla en tantes iniciatives
ciutadanes en les quals va col·laborar: el
Patronat de la Salle, el Foment... Però
sobretot era així en la quotidianitat de la
relació amb la família, amics i coneguts
que ell poc distingia en el seu tracte afable
d’una gran amistat. Et feia sentir bé. Què
més es pot demanar...?
I generava optimisme, però també
passió. Tenia el do, ben inusual, de
conservar la salabror adolescent, la
candidesa infantil. «Una cosa fora de
sèrie», etzibava il·lusionat per la darrera
descoberta que per molts resultaria
innòcua. No sé perquè em ve al cap la
seva descripció del primer dia que va
passar per l’Eix transversal: «És Suïssa»,
deia entusiasmat, «Tenim uns paisatges
increïbles que no coneixem!» I així amb
tot.
Va ser un company alegre.
Va ser un pare i marit vocacional. Llegia
fa ben poc una paradoxa divertida: no per
tenir fills un és realment pare, igual que
no per tenir un piano a casa un és pianista.
Ell sí que ho era.
Va ser un professional entregat, a qui
l’empresa (i jo personalment) devem molt.
I ara és un record inalterable com
d’altres que hem paït i d’altres que en
vindran fins que la roda ens encalci. Un
home que, com tots, i potser un xic més
perquè sense proposar-s’ho era un gran
home, ha deixat pàtina allà on ha passat i
al seu poble, que era el seu món, Cassà.
Xavier Albertí
En record de Jordi Roveira i Pujadas
que va morir el14 de febrer passat a
Cassà de la Selva a l’edat de 79 anys.
Era casat amb M. Àngels Guarro Mir i
deixa dos fills.
Telèfon 972.460.434 Telefax 972.463.700
e-mail: roser@roser.es web: www.roser.es
17244 Cassà de la Selva
27