Baixar - Cassà Digital

amb el president Jordi Pujol, una visita al
Parlament amb el president Heribert
Barrera i una visita a l’Ajuntament de
Barcelona amb l’alcalde Narcís Serra.
Vàrem berenar a casa de l’ex President
Tarradelles i vàrem visitar els estudis de
TVE a Miramar on vaig conèixer en Joaquim
Maria Puyal que presentava el programa
de la 2 en català «Vostè pregunta».
Aquest any passat (2012) el van elegir a
ell Català de l’Any al Teatre Nacional de
Catalunya, on treballo, i vàrem recordar
l’anècdota rient una bona estona.
Vaig passar el testimoni com a pubilla
de Cassà a l’Anna Campeny i haig de dir
que amb molta pena perquè m’ho havia
passat molt bé com a representant del
poble: Vaig conèixer gent molt interessant
i pobles molt bonics de tota la geografia
catalana i sempre deia que era la Pubilla
de Cassà. El poble em va fer un
homenatge per haver estat pubilla de les
comarques gironines, el dia de la festa
dels músics de Cassà, que és un acte que
sempre m’ha agradat molt, i el vam acabar
amb un cremat. Perfecte.
Explica com ha transcorregut la teva
vida: treball, aficions, casament, fills.
etc,etc.
Després de tot aquest enrenou vaig anar
a estudiar a Barcelona: primer Disseny
d’Interiors i després Belles Arts amb
l’especialitat de restauració d’obres d’art.
Vaig fer moltes feinetes d’estudiant, però
quant vaig acabar vaig entrar en un sala
de subhastes d’art on vaig conèixer el meu
marit, en Raimon. Ens vàrem casar el 92,
després de les Olimpíades de Barcelona,
al Monestir de Poblet i tenim dos fills
adolescents, en Kevin, nascut a Manresa,
i la Raisa, a Ucraïna. No ens perdem mai
les trobades de pares adoptius de Cassà,
cada dos anys, on parlem amb molts amics
i gaudim d’un ventall de nens i nenes
cassanenques nascuts arreu del món.
Sempre he estat vinculada al món de la
cultura i, a part de les subhastes, he treballat
a l’Institut de Cultura de l’Ajuntament
de Barcelona, que és l’institut que organitza
tots els actes culturals de la ciutat (Grec,
Mercè, Sta. Eulàlia, Carnestoltes, Museu
Picasso i altres, teatre del Mercat de les
Flors, festivals de poesia, Cavalcada de
Reis, conferències, etc.) i ara des de fa
més de sis anys sóc la cap de patrocinis i
mecenatge del Teatre Nacional de
Catalunya. També m’he continuat formant
amb un postgrau de gestió cultural i ara
estic fent un màster de protocol, relacions
institucionals i gestió dels esdeveniments.
Records de Cassà?
Molts; sobretot amb les meves amigues
de les Escoles: L’Alba Abulí (també pubilla),
La Dolors de ca la Tàlia, l’Olga Horta,
la Roser Figueres, La Dolors de la Floristeria,
la Marta Pi i em deixo molts noms i
NÚM. 721 - MARÇ 2013
La Montse i en Xevi,
a la plaça Petita.
ara quedaré malament. Els meus pares,
que són valencians, varen marxar del
poble quant jo tenia vint anys, però
sempre hi he continuat vinculada perquè
he vingut per la Festa Major, les trobades
dels 40 i ara fa molt poc les dels 50 anys,
amb l’Enric Bagué com alcalde i que havia
sigut company d’escola. M’agrada anar
amb la família a fer un toc al Centro i sobretot
passejar pels carrers. Anar a la Pl.
Petita, davant de casa meva, on jugava
amb els meus germans i on ens reuníem
amb els amics de més grans. Recordar
les botigues que hi havien: Can Avellaneda,
la Ferreteria, el Sastre Rich, la carnisseria,
la papereria de ca l’Arpa, el pub
(gran novetat quant es va inaugurar i on
els meus germans, en Xevi i en Jordi, van
treballar de cambrers), la pastisseria de
la família Adroher, la corseteria de ca la
Manolita o la sabateria de la Sra. Abellí.
Ara et confessaré que molts cops de camí
a Begur, on ens vam conèixer amb tu a
la festa dels Indians, ens desviem i passem
pel mig del poble, donem un tomb a
la plaça de la Coma i continuem el camí.
Joventut...
Vaig viure a Cassà dels 13 als 20 de
forma regular i són els millors records que
porto amb mi. Crec que és per això que
encara quant em pregunten d’on sóc dic
de Cassà tot hi haver nascut a Sabadell i
haver viscut a Terrassa i a Barcelona on
hi sóc des de l’època de la Universitat.
Recordo els preparatius de la Cavalcada
de Reis on hi vaig participar durant molts
anys amb l’organització i maquillatge i
quan acompanyàvem a Ses Majestats a
les cases on hi havia nens malalts per
portar-los els regals. Totes les cases ens
obrien les portes de bat a bat. Al cap dels
anys he participat a l’organització de les
Cavalcades de Barcelona però l’ambient,
tot i ser molt màgic, ja no era el mateix.
Parlem de la família?
Tinc una família molt extensa i molt
repartida: Sabadell, Terrassa, Barcelona,
Begur, Menorca, València (on viuen els
meus pares, amb bona salut
afortunadament, amb 79 i 85 anys i els
germans petits en Jordi i l’Esther, amb les
seves famílies. L’Esther també hagués
pogut ser pubilla si no hagués marxat),
Alacant i Madrid (on viu el gran, en Xevi,
que va trencar molts cors a Cassà i que te
un fill, en Joan, que parla un català perfecte
tot i només fer-ho amb el seu pare tot l’any
i durant les vacances i festes amb
nosaltres). Quant vinc a Cassà encara em
trobo gent que em pregunta pels pares i
sobretot pels germans i m’agrada veure
que vam deixar bon record entre tots.
Com et defineixes políticament?
Catalanista i amb el desig que
Catalunya sigui aviat un nou Estat
d’Europa, sense entrebancs per part del
govern espanyol, perquè així ho hem
decidit entre tots lliure i democràticament.
Com veus la situació actual de
Catalunya- Espanya?
Molt malament perquè interpreten que
el nostre desig d’independència és anar
contra ells i no entenent que podem anar
de costat i fent el camí junts, com a iguals
i no com a subordinats. No és una lluita
contra els espanyols si no un afany de ser
independents d’Espanya.
Passa el temps volant quan estàs en
bona companyia i l’entrevista amb la
Montserrat ha estat molt interessant. Durant
la xerrada que hem tingut se li notava a la
mirada l’alegria de las vivències viscudes
els anys com a cassanenca. Ens desitgem
molta sort en el futur.
Xevi Carrera i Bosch
23