Baixar - Cassà Digital

Van ser pubilles: Montse Antolí (1979)
"Només vaig viure a Cassà del 13 als 20
anys; però em sento ben cassanenca"
«El dimarts, ball de fi de Festa a la nit, amb
les Orquestres Maravella i Selvatana.
Realment la Maravella resultà una
meravella i la seva actuació fou molt bona
i del gust del públic. Recull dels èxits del
moment i passats i un so extraordinari amb
les bones veus de Jack Carmelo i Jaume
Oró. La Selvatana es pot dir que va repetir
el repertori de la nit anterior, fent-ho tan bé
com sempre. A la mitja part es procedeix a
l’ elecció de la pubilla; bé, l’elecció ja
l’havia feta la comissió abans de començar
el ball, el que es va fer, va ser la
proclamació de la Pubilla pel present any.
De presentadors actuen el conseller de
l’Ajuntament Josep Uñó i la senyoreta
Montserrat Casanova; la curiositat puja al
màxim al moment de l’arribada de les
proclamades Pubilla i Dames d’ Honor
1979: Montserrat Antolí, pubilla; Carmen
Obrador i Rosa Mascort dames d’honor».
Aquesta era la crònica de la revista LUZ
Y GUIA, Nº 341, juliol 1979, que firmava
en Joan Carles.
Trenta-quatre anys després,el dia 9 de
març (dissabte) ens vàrem trobar a las 4
de la tarda, molt puntuals, a la plaça Petita
de Cassà, amb la Montserrat Antolí. La
veritat és que amb va sorprendre, perquè
va arribar amb la seva amiga l’Alba Abulí.
Vaig tenir la sort de poder tirar les fotos
necessàries, ja que vàrem ser tres
càmeres, una d’elles la de la meva
neboda l’Ester Diaz. La Montserrat va venir
expressament de Barcelona per poder fer
les fotos, cosa que és d’agrair. Es va
mostrar molt simpàtica i amable; la vaig
trobar molt guapa i es podria dir el refrany
aquell de: «Quien tuvo, retuvo».
La portada del Llumiguia del 1979
- Què recordes de l’any que vares ser
Pubilla?
Jo vaig arribar a Cassà amb 13 anys. El
meu pare l’acabaven de nomenar director
del Banesto i vaig anar a fer el 8è de
bàsica a les Escoles. Allà hi vaig fer amics
i amigues que encara conservo i m’agrada
retrobar sempre que puc. L’any 79 era
a l’Institut Vicens Vives de Girona i poc
que m’esperava que em demanessin ser
la representant de l’agrupació Sardanista
de Cassà (jo n’era sòcia) i menys sortir
elegida Pubilla. Va ser una sorpresa molt
gran per mi i per la meva família i m’ho
vaig passar molt bé perquè les dames
d’honor eren també amigues. Em va
passar el testimoni l’Anna Mercè Albertí,
amiga i companya d’institut a qui voldria
des d’aquí recordar ja que ja no està entre
nosaltres. Com pots imaginar, va ser tota
una festa entre amics, perquè també
varen venir els companys d’institut i els
companys de les Escoles de Cassà. Va
ser molt emocionant i molt divertit. I com
anècdota explicar que, ja que en aquell
moment l’alcaldessa era una dona, vaig
ballar el ball de la pubilla amb en Josep
Uñó que era regidor de l’Ajuntament.
Aquell any va ser molt mogudet ja que
es varen celebrar les primeres eleccions
democràtiques i va guanyar una dona,
com alcaldessa, Na Ma. Dolors Godoy?
(Sra. de Vilahur). Va venir de visita el
President de la Generalitat Restaurada,
en Josep Tarradelles. Nosaltres érem de
vacances fora del poble i ens van avisar
que tornéssim a corre cuita per rebre’l i
ho havia de fer amb vestit de pubilla
tradicional. Recordo que la meva mare
me’l va cosir en dos dies. Es va inspirar
en un quadre que hi havia a l’Ajuntament
i que la pubilla portava el davantal blanc
(enlloc de negre com era tradicional). Va
ser el meu primer acte representant al
poble i va ser molt emocionant. Després
l’Ajuntament em va presentar al Certamen
Pubilla de Catalunya de l’any 80 a Sitges
i vaig sortir elegida Pubilla de les
Comarques Gironines i dama d’honor de
la Pubilla de Catalunya, que va ser la
representant de Rubí. A partir de llavors
vaig recórrer tot el país assistint a les festes
majors i festes populars, eleccions de
pubilles i actes institucionals. Entre ells
una visita a la Generalitat de Catalunya
22 NÚM. 721 - MARÇ 2013