Baixar - Cassà Digital

Número 721 · Març 2013 · Any LXX · Cassà de la Selva · Preu de l'exemplar: 4 euros
Llumiguia
Revista cassanenca fundada el 1944
Els Els Els pr prob pr prob pr ob oblemes ob oblemes ob lemes
lemes
of ofeguen of ofeguen of guen guen la la la piscina
piscina
piscina
Sergi Baulida deixa l'Ajuntament després de prop de catorze anys de regidor
I també, en aquest número:
- Robert Mundet tornarà a ser regidor
- El bon temps acompanya l'èxit de la IX Fira de la Caça
- Comencen els actes de celebració del centenari de la Selvatana
- Entrevistes amb Montse Antolí, pubilla del 1979, i Antoni Mas, coautor del musical IsaVel
- Continuen a bon ritme les obres del Centre Recreatiu
... i tota l'actualitat de les entitats cassanenques

2
En aquest número 721 de LLUMIGUIA, corresponent al mes de març de 2013, hi podeu trobar:
Espai d'opinió:
3 Editorial
5 A punt de solfa
6 Apunts de l'últim...
7 - 9 Diuen els lectors
9 Economia recreativa
Cassà al dia. Ple municipal
10 - 13 Sergi Baulida (CiU)
dimiteix de regidor i deixa la
plaça a Robert Mundet
14 L'Ajuntament aprova
el PAES
Cassà al dia. Notícies
15 La Fira de la Caça
gaudeix de molt de públic
16 Bon ritme a les obres
del cinema de la Coma
17 Concurs fotogràfic
pel Dia de la Dona
17 103 anys del Dr.
Josep Ruscalleda
18 - 19 Problemes econòmics
posen en perill la getsió de la
piscina coberta
24 Comencen els actes
del centenari de la Selvatana
25 Meteorològiques
25 Policia Local
Entrevistes
20 - 21 Antoni Mas, coautor
del musical IsaVel
22 - 23 Montse Antolí, pubilla
de Cassà el 1979
Espai d'entitats:
28 Parròquia
29 Resid. Geriàtrica
30 - 31 Llar d'Infants Taps
32 - 35 Sardanes
37 Escola de música
36 - 39 Escola Aldric
40 - 43 Escola Puig
d'Arques
44 - 47 Institut de Cassà
48 - 49 AEG La Claca
50 - 54 Col·legi La Salle
55 Biblioteca
56 - 57 Escola d'art
Esports
58 - 59 Futbol
60 -61 Taekwondo
62 - 63 Patinatge
64 - 65 Bàsquet
66 Hoquei
67 Tennis Taula
68 Tennis
I les seccions habituals:
4 Agenda
26 - 27 Estadístiques locals
69 - 70 Salut i vida sana
71 Entre el somni...
72 Foto comentada
73 Entreteniments
74 Foto nostàlgica
I l'actualitat dia a dia, la podeu trobar a
www.cassadigital.cat
LLUMIGUIA és una revista cassanenca d'aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958 ISSN: 2014-2919)
Preu al número: 4 euros. Subscripció anual (12 números), 45 euros
Edita: Editora Cassanenca - Ctra. Provincial, 93 - 17244 Cassà de la Selva
Telèfon 972 46 36 47 - CI G-17/235847
Director/gerent: Joan Carles Codolà i Vilahur
web: http://www.cassadigital.cat Adreça electrònica (e-mail): llumiguia@gmail.com
Redactors i col.laboradors literaris i gràfics: Xavier Albertí, Carles Brucet, Guillem Burset, Joaquim Cadanet, Isabel
Carbó, Xavier Carrera, Joaquim Carreras, Montse Carreras, Josep M. Dausà, Agustí Domingo, Eduard Duran, Foto
Oliveras, Josep Ferrer, Cati Fontané , Josep M. Fusté, Narcís Fusté, M. Dolors Godoy, Dolors Grau, Josep Hernàndez,
Eduard Llinàs. Eloi Madrià, Carles Malagrida, Roser Malagrida, Antoni Mas, Joan Maymí, Joaquim Massa, Olga
Morote,Joan Mundet, Eduard Nadal, Josep M. Olivé, Meritxell Parramon, Elena Parera, Òscar Pérez, Enric Plantés, Dolors
Rubirola, Marc Salgas, Eduard Salvadó, Arcadi Sitjà, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Josep Vilallonga, Xavier Viñas.
Impressió: Ducform, S.A. - Cassà de la Selva - Tel. 972 46 30 50
LLUMIGUIA és una revista plural, democràtica, catalana i d'àmbit local oberta a les opinions i comentaris de tots
els cassanencs. Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a LLUMIGUIA no representen
necessàriament l'opinió de la revista. Apareix a final de cada mes.
Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Amb el suport de:
Diputació
de Girona
NÚM. 721 - MARÇ 2013

Tornem-hi amb la piscina
La piscina coberta de Cassà periòdicament esdevé actualitat al nostre
poble, tota vegada que els resultats de la inversió feta en una de les grans
infraestructures fetes als darrers anys no aconsegueix els resultats que
s’havien esperat. El que havia de ser un gran complex esportiu que
dinamitzés la vida local, que servís per accentuar la capitalitat subcomarcal
de Cassà continua sense trobar el camí per aconseguir ser rendible i malgrat
els pedaços que s’intenten posar per assolir els objectius per als quals es
va construir, continua essent un negoci ruïnós per al qual és fa difícil trobar
solució.
Es pot dir que en el moment que es va planificar aquest equipament la
situació econòmica del poble era una altra. El paisatge urbà de Cassà
estava ple de grues i semblava que la inversió immobiliària duraria molts
anys. el futur semblava esplendorós i res no feia preveure que es podés
estroncar d’una manera tan brutal. Una piscina coberta ser l’equipament
de luxe que necessitava un Cassà que anava llançat cap als vint mil habitants
i que gaudiria d’un servei absolutament rendible i altament positiu per al
poble.
Set anys després el panorama ha canviat radicalment. La única grua que
queda al poble es la que està fent les obres al Centre Recreatiu -bé, també
queda la de l’edifici inacabat on anirà el Mercadona- i si s’ha arribat als
deu mil habitants ha estat a empentes i rodolons amb un creixement
demogràfic molt per sota del que s’esperava quan es redactava el POUM
o quan es planificà la construcció de la piscina. A més la crisi i l’atur s’han
fet sentir a Cassà com a tot el país i les famílies han hagut de reduir les
despeses que no són indispensables i el que hagués estat un atractiu per
a l’esbarjo i per a la salut ha esdevingut un luxe que no és abastable per al
percentatge de cassanencs i cassanenques que en altres circumstàncies
potser s’haurien apuntat a la piscina.
La realitat és la que és. el nombre de socis és la meitat dels que es
necessiten per aconseguir fer rendible la piscina i les possibilitats de donar
un rendiment adequat a la inversió feta inicialment ja s’han esfumat. Ja han
passat dues empreses a gestionar la instal·lació i si la primera va tenir
problemes per pagar la factura de la llum i va haver de renunciar a pagar el
cànon que havia ofert a l’Ajuntament la segona porta un camí semblant i ja
ha començat a evidenciar una feblesa econòmica preocupants i mes quan
els primers que ho han patit han estat els treballadors que ja tenen problemes
per cobrar quan els pertoca. Les despeses de manteniment de la piscina
són molt elevades i si no hi ha prou ingressos no hi ha opcions de poder
tirar endavant un negoci que inicialment semblava que seria rodó però
que amb els mesos es va veient com cada cop resulta més ruïnós.
La sortida no és fàcil i obligarà a fer un replanteig de la previsió inicial.
Segurament s’ha d’oblidar la idea primitiva que era la d’aconseguir que el
rendiment de la piscina servís per finançar-ne les despeses de construcció
. Ara el més urgent és que l’explotació no faci perdre diners als que porten
la gestió del complex i possiblement això comportarà un tornar a començar
en la negociació per adjudicar el servei.
Tenim també la piscina descoberta i cal que hi hagi una plantejament
municipal prou clar que permeti dues coses: que les dues instal·lacions
continuïn oferint servei al poble i que no costin diners als ciutadans. S’haurà
de deixar per més endavant pensar si se’n pot treure algun rendiment;
però si ara s’aconsegueix que la piscina sigui un element d’ús més comú
potser amb una mica de paciència el benefici per a Cassà es podrà
aconseguir d’aquí a uns anys i llavors es podrà començar a recollir els
fruits.
Ara el que cal és trobar un camí per superar el mal moment actual i tot el
consistori haurà de fer un esforç d’unitat per consensuar un pacte que
sense respondre al que havien pensat planificat i promès serveixi per
aconseguir uns mínims de rendiment per al poble. I encara sort.
NÚM. 721 - MARÇ 2013
Floristeria
C/ C/ Molí, Molí, 44 44 - - 46
46
Tel. el. 972 972 46 46 46 18 18 83
83
17244 17244 CASSÀ CASSÀ DE DE LA LA SEL SELVA SEL
De dilluns a dissabte,
obert matí i tarda.
3

RESTAURANT MAS ROS US OFEREIX
LA RECEPTA DEL MES
TONYINA AMB COLIFLOR, CEBA
TENDRA I REMOLATXA
Ingredients: Lloms de tonyina – 400 g. Coliflor – 300 g.
Ceba tendra – 4 unitats. Remolatxa – 100 g. Baina de vainilla
– 1 unitat. Soja líquida – 0,5 dl. Sal.Pebre
Preparació:
Talleu les puntes de la coliflor per aconseguir fer el cuscús.
Escaldeu-ho i reserveu-ho.
Escaldeu uns brots de coliflor i
tritureu-los amb mantega
Escaldeu la ceba tendra i
reserveu-ho.
Tritureu la remolatxa amb la baina
de vainilla
Salpebreu la tonyina i passeu-la
per una paella amb oli d’oliva. Un
cop marcada, submergiu la tonyina
en soja líquida
Un cop ben remullada, la
llescarem i la gratinarem
Acabeu el plat amb el puré de
coliflor, la ceba tendra, el cuscús de
coliflor, la tonyina i la remolatxa
4 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Isabel Pascual, Carles Brucet, Jordi Canyigueral i Marc Pinsach, quatre cassanencs protagonistes del fet noticiable.
Tot queda a casa
Les circumstàncies de la vida varen determinar que dos dels
meus fills es relacionessin amb la meva professió. El gran, de
manera directa, ja que també és músic. I el segon, de forma
més esbiaixada, ja que es dedica a gestionar espectacles
musicals i artístics. Recordo que en una ocasió varen coincidir
l’ actuació de l’orquestra que jo dirigia i la del conjunt en el
qual tocava el meu fill músic, precisament en una programació
que havia organitzat el meu fill gestor. En aquella ocasió, no
vaig poder evitar de pensar: «Guaita que bé, avui tot quedarà
a casa.»
Doncs resulta que fa quatre dies vaig tornar a experimentar
una sensació semblant: Era l’hora de dinar i a TV3 emetien el
Telenotícies Comarques, previ a l’informatiu del migdia. La
NÚM. 721 - MARÇ 2013
directora del programa, que és la cassanenca Isabel Pascual,
va anunciar la presentació d’un documental que, curiosament,
també havia realitzat un altre cassanenc, en Jordi
Canyigueral. Però és que resulta que aquest documental
tractava de les activitats de l’atleta local, en Marc Pinsach. I
per acabar-ho d’adobar, el periodista que havia elaborat la
notícia i ens la transmetia era ni més ni menys que en Carles
Brucet, que també és del nostre poble. «Ves per on, tot
quedarà a casa», vaig tornar a pensar. Tot i que potser en
aquesta ocasió hauria estat més oportú afegir a l’expressió
una essa i un accent per poder dir: «Tot quedarà a Cassà.»
Antoni Mas
5

Apunts de l'últim quadern
Ai! el nostre Mediterrani
Benet XVI és de més amunt, i es podria dir
que ho ha vingut a demostrar la seva
personalitat i el seu procedir, fent referència,
qui això escriu, als temps actuals i
no a cap dels altres –i menys a aquells
del Führer, que era alemany com ell-, en
comparació avui amb els personatges rectors
i amb innumerables comportaments
que classifiquen a les societats de les
nacions europees més mediterrànies,
com Grècia, Itàlia i Espanya (amb Catalunya
inclosa), països on la trista crisi ha
fet aflorar tota classe de disbarats tan individuals
com socials i també institucionals
sense final previsible. Si hi ha l’excusa
que, quan les necessitats estrenyen fort,
com ara passa, és allò que pertoca als
països pobres perquè disten de les possibilitats
d’aquells altres més rics i disciplinats
del centre i del nord del continent,
aleshores haurem de coincidir en què les
col·lectivitats de Portugal i de Irlanda pateixen
semblants carències a les nostres
si no més, i -fins ara- és comporten d’una
altra manera. Serà que són atlàntiques. A
la vorera sud del Mediterrani i en les zones
orientals, en canvi, es veu que també els
africans i els islamistes en senten tota la
malsana influència, però aquest és un altre
tema i una altra història.
La incomprensible paradoxa és que les
bases de superior importància de la
civilització humana, i quasi plenament les
de la ciència, precisament es forjaren aquí
al voltant del nostre mar. És veritat que fa
molts segles; en primer lloc a Atenes amb
les seves influences, més tard a Roma i el
propi imperi, i pel que ens pertoca i ve al
cas, parlem dels grans estoics hispànics:
Sèneca (de Còrdova) i Quintilià (de Calahorra),
tan contraris del gènere de vida
que ara regeix i que ens ha portat fins el
desastre actual. Naturalment toca anomenar
l’ home més famós del món, quasi coetani
dels anteriors a la proximitat oriental
del Mediterrani: Jesús de Natzaret. I a la
costa sud, també hem de valorar l’ample
centre d’estudis d’Alexandria. Tot plegat
constitueix en la història el nucli de la
humanística planetària per excel·lència.
D’allò en seguiria la patrística cristiana -
el mahometisme a altres llocs- dominadora,
pel que fa a occident, en certa manera
fins a la revolució francesa. És veritat
que cada època hagué de suportar les
seves calamitats i els diversos pobles les
pròpies malures, però arribada la última
modernitat i ja partícips nosaltres de totes
les avantatges, proveïts d’una amplitud de
coneixements i fins i tot ben convençuts
dels principis de germanor universal, malversem,
a cada pas, -puniblement, aquells
que penso- els dots d’un permissible i
grat hedonisme personal que es mostra
insuficient, per transformar-lo repetidament
i extensament en el pitjor dels egoismes:
l’insaciable ànsia de poder i de
diners, amb la consegüent enormitat de
víctimes directes i indirectes. Costa de dir...
però sobretot al voltant del Mediterrani.
Amb l’actitud i la última decisió del
anterior Sant Pare, ens sorprengué un
reconfortant contrast respecte del que esta
passant. Tal vegada m’ho sembla més per
l’atracció que m’inspiren els homes savis.
No vull dir pròpiament aquells que porten
els llibres, ja ben reconeguts, sinó els
que puc admirar a vegades sobtadament,
sovint també en contacte directe. Recordo,
d’aquells temps, més d’un professor a qui,
indefens ell, jo venerava per aquest motiu.
Del Papa Benet, de monsenyor Ratzinger,
em cridava l’atenció una pràctica i uns
raonaments que el vinculen –crec jo- amb
J. Anneo Sèneca abans esmentat. Per
alguna cosa s’havia arribat a dir que
aquest es cartejava amb Sant Pau. Però
més enllà d’això, opino que Benet XVI, tot
i que pot aparentar un estoic, com a home
d’intensa fe, un celebrat teòleg com és, i
per postres Sant Pare, ha de sobrevolar
en el seu interior totes les filosofies dels
homes. És més vell que jo i puc comprendre
la decrepitud del cos, donat que
aquest pertany al nostre món, però si fos
un creient de debò, que no ho soc, no
entendria la de l’anima papal, perquè es
pot deduir pel que ens han ensenyat, que
després de la inspiració divina en un conclave,
d’alguna manera la ment elegida
deu persistir sota la influència de l’Esperit
Sant vivificador. Equival a la plena fiabilitat
que li atorga l’Església. Ja ho he dit altres
vegades: per als vertaders creients, semblaria
propi pensar que l’home número u,
el pont entre nosaltres i Déu, quan resa,
ha de sentir de tal manera pròxim el Ser
Suprem com per parlar-li de tu a tu -de
servent a Senyor- i fins donar-se la ma
mútuament (la figuració intenta expressar
el que vull dir). És difícil de dilucidar si
aquesta reflexió explica o no, agreuja o
no, la realitat de la decisió d’un home
honest de pell clara, ari potser, vingut de
més al nord, d’abandonar lliurament el
pontificat del Vaticà a la Roma mediterrània,
assistit, com ja és sabut, d’auxiliars i
d’eclesiàstics llatins per tots costats. A la
cúria -no és nou- també hi campava la
pol·lució i fins i tot la depredació com
traslluïa gens delicadament L’Osservatore
Romano: «...un Papa rodejat de llops».
Pensem però que la consideració de les
multituds demostrada últimament a
aquest home senzill és gratificant en un
món d’adversitats, i un consol al mig de
tant de pessimisme.
Tot passa a la península italiana, que
és el propi centre de l’atles mediterrani.
Per això serà, i encara pitjor... perquè allà
mateix, les últimes eleccions polítiques
d’aquell país l’han deixat trastornat mentre
tot Europa, bocabadada, és posa a
tremolar. La cosa pinta a que hi hauran
infinits vaivens sempre llastimosos i a que,
d’alguna manera o altra, també ens
arribaran les desfetes. Si s’hi veu alguna
similitud respecte a nosaltres —també em
refereixo als pallassos- fugim-ne encara
que hàgim d’anar a estudi.
Quan penso que la nostra Catalunya –
el país de les banderes- encara és més
mediterrània que Espanya, m’espanto;
és quan prego que els maleficis canviïn
de mar i se m’acudeix que més al nord,
per exemple el mar Bàltic, o el conjunt
Nord-Bàltic tant de temps envoltat de
serietat, de racionalitat i de sòlida
prosperitat ens podria substituir o ajudar
en les penes més grosses. Aquí, tot i
immersos en l’austeritat com a càstig,
esperant confiats la reconversió de les
consciències i l’ànsia de més cultura en
vistes a la sagrada pau, fins aleshores ja
aniríem tirant amb el paisatge, el clima, i
si es vol, també amb la dieta mediterrània.
J. Barceló B.
6 NÚM. 721 - MARÇ 2013

NO LLENCEM LA
TOVALLOLA
Algunes temporades més que altres –
diuen que en el mes de febrer- són més
propícies perquè la gent decideixi marxar
cap a «l’altre barri». Serà pel fred, serà
perquè és el mes més curt de l’any i s’ha
de complir el «cupo». No ho sabrem mai.
El cas és que et toca, més sovint del que
voldries, anar a algun enterrament per
acompanyar els familiars d’un amic,
d’algun conegut que has tingut la
satisfacció de saludar o d’haver-hi tingut
alguna conversa poc seriosa, però
amistosa. Aquestes cerimònies de comiat
són cada vegada mes cares però més
curtes i fredes; es fan sempre a l’església
–que és quan l’obren- per tradició, per
cultura cristiana: així s’ha establert donant
poc marge d’elecció per a qualsevol
iniciativa laica diferent, però també
respectable, per acomiadar amb dignitat
un amic o un parent estimat.
Si bé aquesta cerimònia es fa per tal
que «se’ns obrin les portes del Paradís»,
que és el que repeteix el celebrant, on diu
que hi trobarem tota classe de benestar
al costat dels àngels, doncs aquí a la terra
on vivim no hem sabut crear ni gaudir. Si
és així, benvinguda la mort. Se’ns repeteix,
a més, que «aquí a la terra hi som de pas,
que els oprimits són els hereus del cel»
Vaja...vaja. El Vaticà ens dóna un bon
exemple. Però el que no expliquen és
DINAR DE
FAMÍLIA
El 17 de febrer
del 2013 vam
celebrar una
entranyable
dinar de
família en el
decurs del
qual van ser
homenatjats
en Joan, la
Marta i en
Xavier Carrera,
la Pepita
Pujades i
l'Oscar Alonso.
Moltes felicitats
a tots!
NÚM. 721 - MARÇ 2013
que, tenint el poder de persuasió i
d’influència que tenen, callen, i no
denuncien, amb l’evangeli a la mà, els
culpables de la gran desfeta que patim,
ajudant els qui perden la casa, els qui
perden la feina i el pa dels seus fills,
l’educació i la salut...drets que havíem
aconseguit, seguint les paraules de
Jesús: «Guanyaràs el pa amb les suors
del teu front», cosa que alguns privilegiats
no han tingut necessitat de fer mai.
Crec s’haurien de tornar a «ressuscitar»
les encícliques plenes de raó i humanitat
que va fer el Bon Papa Joan XXIII: «Pacem
in Terris», per exemple. O «La Doctrina de
l’alliberament» que practica «d’amagat» el
bisbe català Casaldàliga. Se’n recorden?
Reformes oblidades per la Cúria Romana
i pels predicadors preocupats més per
aclarir les finances irregulars o amagar
delictes contra el sisè manament que pel
missatge de denúncia a favor dels oprimits
que pateixen una crisi imposada pel
capital, per tal que la gent del carrer
honrada i senzilla no se senti enganyada
ni decebuda; trobant també respostes
serioses a les peticions fetes amb respecte
i dignitat. Donant a Déu el que és seu...però
al Cèsar també el que li toca, sinó,
compartir-ho amb dignitat.
Afanyeu-vos a canviar el discurs, un
discurs que l’entengui tothom, denunciant
els rics i el poder terrenal tant a prop de
l’església, recuperant un discurs més clar,
sense misteris, fent de la terra la nostra
llar, el nostre paradís, repartint les
riqueses, podent contemplar amb pau i
benestar el meravellós cel blau, o amb
tempesta, és igual, perquè sempre és
meravellós. I és de tots.
Atentament,
Ramon Rabassedas Colomer
ADAPTACIÓ DEL MUSICAL
«SOMRIURES I
LLÀGRIMES»
Com ja porten fent els darrers anys, els
alumnes de cant coral de l’Escola
Municipal de Música preparen una
cantata per l’espectacle de final de curs.
En aquest cas es tracta de l’adaptació
del musical «Somriures i llàgrimes» sota
la direcció musical de la Concepció
Planas i l’adaptació teatral de la Mireia
Vallès. Més endavant us donarem dates i
us convidarem a tots a participar-hi.
Escola Municipal de Música de
Cassà
NECESSITEM
EXPERIÈNCIES FORTES?
Si més no a Portugal, van proliferant cada
cop més les anomenades smart shops,
locals on es venen herbes, llavors, cactus,
7

olets o pastilles al·lucinògenes legals.
Es tracta de substàncies psicoactives –
al·lucinògenes, vaja– que, a més, poden
provocar addicció i de fet la provoquen.
Tot i que els menors d’edat no poden
adquirir aquest tipus de productes, la
veritat és que cada cert temps les notícies
denuncien casos de joves adolescents
que han hagut de ser hospitalitzats com a
conseqüència de consumir aquestes
substàncies.
La recurrència d’aquesta mena de
notícies no em deixa indiferent i em fa
pensar. En un primer moment em genera
un seguit de preguntes:
Què empeny aquests joves a vegades
encara adolescents, per a qui el món
hauria de tenir una gran capacitat de
sorpresa, amb un enorme ventall de
possibilitats de realització i on hi ha tantes
realitats per descobrir, a optar en el seu
temps de lleure i de festa a consumir
aquestes substàncies, potencialment tan
perilloses per a la seva salut?
Els mou tan sols la curiositat de provar,
d’experimentar sensacions fortes i
al·lucinants? De conèixer, com dèiem
abans, totes les possibilitats que la nostra
societat els ofereix? ¿O potser busquen
abstreure’s de la realitat quotidiana que
no els és plaent ni joiosa, buscant viatges
al·lucinants per fugir-ne durant un instant,
per oblidar-la, encara que sigui per uns
breus moments?
Quin buit existencial tenen aquests
joves que per a sentir-se vius necessiten
aquest tipus d’emocions extremes, sigui
a través de compostos psicoactius o a
través d’activitats radicals?
He de dir que, superada la primera
sorpresa, com si es tractés d’un
bumerang, aquestes preguntes em
retornen.
Em pregunto si són els joves els que
busquen aquest tipus d’emocions o, millor
dit, sensacions fortes, o és el que els
oferim els adults.
N’he intentat parlar amb alguns joves, i
no es mostren tan preocupats com jo.
M’adono que he intentat raonar amb ells,
però potser el que cal és viure i conviure
amb ells, emocionar-nos conjuntament
amb la bellesa d’una posta de sol al mar,
espectacle únic i irrepetible cada dia,
Comprem Or
Si teniu or vell, usat, fet malbé, penjolls,
anells, monedes, arrecades, polseres,
collarets... que ja no feu servir
Us ho comprem i/o canviem per
peces noves
commoure’ns amb el gest de solidaritat
d’aquell que de forma altruista ajuda els
altres, o fruir senzillament d’un temps de
festa amb tot el dinamisme que la festa
comporta. Això sí, sense tornar-nos
nosaltres uns altres adolescents.
Segurament hem de passar temps amb
ells, fer festa amb ells perquè descobreixin
que la vida és prou fascinant i
entusiasmadora per a no haver de
recórrer a estimulants per a fruir-ne.
Temps per a descobrir que les
emocions fortes ens generen adrenalina
i ens donen un moment efímer de benestar
i d’eufòria, mentre ens adonem que viure
des d’aquesta radicalitat no dóna
necessàriament sentit a la vida.
Temps per a descobrir com n’és de
fascinant viure estimant i deixant-se
estimar. Potser no és al·lucinant, però sí
que, malgrat totes les dificultats que
qualsevol relació comporta, és fascinant
i entusiasmador i dóna plenament sentit
a la nostra vida.
Gemma Manau i Munsó
de l’Àmbit Maria Corral
Porto, Portugal, març 2013
FE D’ERRADES
Al Llumiguia del mes passat va sortir
publicat, per error, un anunci de l’Òptica
Baleri que feia referència a una promoció
vigent fins al 31 d’octubre. Informem que
aquesta promoció correspon a un altre
període per la qual cosa no és actual.
Disculpeu les molèsties
Llumiguia
Voleu
col·laborar-hi?
El 2013 és l’any del
Centenari de la
Selvatana, i estem
preparant un seguit
d’actes per celebrar-ho
i entre aquests hi haurà
una exposició.
Aprofitem aquest espai
per demanar-vos un
favor: si teniu alguna
cosa (matreial, postals,
instruments,
partitures...) que creieu
que pot formar part del
material de l’exposició i
ho voleu cedir, us
podeu adreçar a
cultura@cassa.cat.
Comisisó del
centenari de la
Selvatana
CARITAS PARROQUIAL
necesita persones voluntàries per fer acompanyaments
domiciliaris a gent gran.
Si voleu donar-nos un cop de mà
TRUQUEU AL 600 301267
o envieu un correu a: gentgran@caritasgirona.cat
Màxima discreció
C/ Barraquetes, 13
Tel. 972 46 32 29
17244 CASSÀ DE LA SELVA
Paguem fins a 36 euros el
gram (l'or de 24 quirats)
8 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Economia recreativa (27)
Les idus de març
Tal com pinta el panorama les idus de març poden ser terribles.
El 15 de març data que segons Plutarco l’any 44 (a.c) van
assassinar Juli Cèsar, sempre s’ha pres com una data mítica i
com de mal averany. Quan surti aquest escrit ja haurà passat i
podrem jutjar si aquesta data també ens ha portat (més) males
noticies.
Parlem de dèficit. Mentre el Sr Montoro presumeix d’haver
complert, o quasi, amb l’objectiu de dèficit pel 2012, marcant un
6,7 %, només 0,4 punts per sobre del ja ampliat per la UE, el
govern català frisa per poder eixamplar el dèficit del 2013 fins al
1,5%. Com es pot comprovar el decalatge es important. Més si,
com es veurà de segur, un cop els experts de la UE hagin fet els
seus càlculs, la xifra real de dèficit s’apujarà fins al 9 %, i es que
al Sr Montoro, que no té modals ni vergonya ja no se’l creu
ningú. Mentrestant la xifra real de «forat» del deute de l’estat
s’apropa al bilió d’euros, als que s’hi haurien de sumar els
aproximadament 800.000 milions de euros estimats que deuen
les famílies a les entitats financeres i els 1,2 bilions
d’endeutament de les empreses. Tot plegat unes xifres que
maregen i que a hores d’ara ja tothom, o quasi bé tothom,
comença a pensar que mai es podrà tornar. El problema és que
aquests deutes generen més i més interessos i que per a cobrirlos
fins ara no s’han inventat res més que fer noves emissions
de deute, i embolica que fa fort.
Realment hi ha sortida? No, sempre que les condicions
estructurals de l’estat es mantinguin com fins ara, no n’hi ha.
Segueixo opinant que és molt greu que els fons abocats al
sistema financer, hagin servit entre altres coses per a comprar
deute de l’estat tot retallant absolutament el flux de crèdit a
particulars i empreses condemnant-nos a la recessió continuada
per la pèrdua del ja escàs teixit industrial productiu que necessita
aquests recursos pel seu funcionament. I que també el fons de
reserva de la seguretat social, constituït amb molt bon criteri en
la escassíssima època que hi va haver superàvit, s’hagi utilitzat
per a col·locar deute de l’estat, posa en un seriós risc la viabilitat
del sistema de pensions, més en la mesura que el nombre
d’afiliats contribuents va disminuint i el nombre de beneficiaris
s’engreixa dia a dia i sense aturador.
S’imposa doncs l’obtenció de recursos a millor preu (pla de
rescat) i començar a pensar en una suspensió de pagaments de
l’estat espanyol que reconverteixi el deute a curt en deute a llarg
o molt llarg termini, com abans es deia deute perpetu. Pel que fa
al sistema bancari s’haurà de pensar en liquidar efectivament
NÚM. 721 - MARÇ 2013
23-02-3013. La segunda fase del mecanismo de Pago a
Proveedores, con un presupuesto de 2.628 millones de euros,
afectará también a quienes tienen facturas pendientes de
cobro con CCAA y EELL anteriores al 1 de enero de 2012.
aquelles entitats no viables. El FROB no pot fer com en el seu dia
la SEPI que va assumir totes les empreses estatals en pèrdues
mentre es venien a preu de taxa les societats estatals rendibles
als amiguets de sempre, amb la conseqüent liquidació de
patrimoni públic, per entendre’ns, les socials que ara acullen en
els seus consells d’administració als polítics «retirats» (telefònica,
red elèctrica, endesa, renfe, altos Hornos autopistes, etc etc).
De la recuperació ni es veu ni se l’espera, ara torna la tonada
de què el 2014, es repeteix la profecia bíblica del somni del
faraó set anys de vaques grasses (2000 a 2007) i set de vaques
flaques (2007 a 2014) La gràcia es que el faraó va tenir qui li va
endevinar el somni i va prendre mesures; aquí tothom dormia (o
no) i així ens ha anat. Aquest any la recessió arribarà fins a una
caiguda del 1,7 del PIB, que ja esta prou malmès. No deixa de
ser infantil que el govern de l’estat segueixi fent focs artificials
amb provisions impossibles. No s’ho creu ningú i a més fan el
ridícul. Mireu si són dolents que -com es veu a la imatge- el
propi ministeri d’hisenda, al seu web, publica noticies optimistes
amb una data galàctica. (23-02-3013)
Alguns ja no ho veurem.
Cuideu-vos dels idus de març com deia Shakespeare.
J. H.
9

Prop de catorze anys separen aquestes imatges; a l'esquerra, el 3 de juliol de 1999, Sergi Baulida, de 25 anys, promet
com a regidor de l'Ajuntament de Cassà; a la dreta, el 28 de febrer de 2013 s'acomiada de Carles Casanova.
Sergi Baulida deixa l'Ajuntament de
Cassà amb retrets contra ERC i el PSC
El 28 de març de 2013, gairebé 14 anys
després d’haver-hi entrat de regidor, com
a membre de la llista d’ERC que es va
presentar a les eleccions del 1999, Sergi
Baulida (ara a CiU) va renunciar al seu
càrrec a l’Ajuntament de Cassà. La
renúncia de Baulida, que ell va justificar
per raons personals i professionals va ser
el punt àlgid del ple ordinari del mes de
febrer i va tancar-se deixant obertes les
ferides generades al llarg d’aquests
catorze anys en els que la personalitat de
Sergi Baulida ha marcat diversos
aspectes de la vida municipal.
Tot i que d’entrada Sergi Baulida va
encetar el seu comiat demanat disculpes
per si alguna vegada havia faltat al
respecte a treballadors municipals i/o a
altres regidors de l’Ajuntament «per les
meves paraules vehements» al final no
va mantenir la seva línia de concòrdia i va
acabar atacant sense miraments el regidor
del PSC, Miquel Chamorro al que acusar
gairebé de no entendre res de
pressupostos i al que digué que no havia
entès que tenia un paper «quaternari» a
l’Ajuntament. Igualment es va esbandir a
gust amb ERC recordant que quan l’actual
equip de govern va entrar al govern es va
trobar moltes factures i deutes ( fins a siscents
mil euros) de l’anterior tripartit que
no estaven justificats. El regidor d’ERC
Josep Hernandez va encaixar aquestes
crítiques sense voler entrar al debat per
entendre que no feien al cas i en canvi
Miquel Chamorro no es va poder estar de
dir a Sergi Baulida que marxava de
l’ajuntament mostrant la seva pitjor cara i
va acabar desitjant-li bona sort en la seva
vida personal «i en les seves moltes
feines».
El regidor del PSC havia valorat la tasca
de Baulida recordant que havia estat millor
regidor de govern que no de l’oposició» i
li va retreure el menyspreu vers el seu
grup en la negociació que va fer fa dos
mesos per aprovar els pressupostos ja
que va obviar-los per pactar amb el SI.
En el comiat al regidor d’hisenda,
avançat només 24 hores abans, l’alcalde
de Cassà Enric Bagué, va agrir l’esforç i
l’encert que havia tingut Sergi Baulida
especialment els darrers anys»amb una
situació econòmica complicada per a tots
els regidors, però especialment per al
d’hisenda i el¡i va donar les gràcies paer
la dedicació i la feina feta.
Tel. 972 46 34 79
Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 h
Dilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30
10 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Miquel Chamorro (esquerra) va tenir un agre enfrontament amb Sergi Baulida en el darrer tram del ple.
Baulida va dir que la decisió desplegar l’havia pres després
de posar en marxa el pla de sanejament que en el primer any ha
donat els resultats esperats ja que s’havia aconseguit reconduir
l’economia municipal, amb pagaments a 45 dies per als
proveïdors de fora i a trenta dies per als de Cassà. Igualment va
exposar l’estat general de les finances locals dient que «s’ha
reconduït la situació» si bé encara queda feina per fer per
mantenir el mateix ritme i cal mantenir l’esperit i implicació
general i que «no ens podem adormir a la palla» ara que la
situació comença a millorar. Igualment va agrair al seu oncle i
exalcalde de Cassà, Antoni Baulida, haver-lo introduït a la
política i va donar les gràcies a tota la gent que des del 1999 va
votar les llistes en les que ell figurava i va justificar la seva
renúncia pel fet que aviat serà pare per segon cop i a la feina
que li comportarà les seves tasques de gerent a l’Ajuntament
d’Amer.
Punts del ple de febrer
Relació de temes inclosos a l'ordre del dia del ple ordinari
celebrat el 28 de febrer de 2013:
1. Proposta d’acord d’aprovació de l’acta anterior. Sense
cap comentari.
2. Dació de comptes de decrets d’alcaldia del mes de gener.
Sense cap comentari.
3. Donar compte de l’informe d’intervenció sobre l’execució
del Pla d’Ajust. Aprovat per unanimitat.
4. Aprovació inicial de l’ordenança general de preus
públics. Aprovada per unanimitat.
5. Desestimar la sol·licitud presentada pel sr. Lluís Juncà i
Encesa de revisió d’ofici d’actes nuls respecte els acords
municipals presos el 16 de febrer de 2012. Aporovat per set
vots a favor (CiU i SI) i sis abstencions (ERC i PSC)
6. Aprovar les al·legacions i aprovar definitivament els
pressupostos generals de l’Ajuntament. Aprovat amb sis vots
a favor (CiU), un en contra (PSC) i sis abstencions (ERC i SI)
7. Aprovació del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible de
Cassà de la Selva. Aprovat per unanimitat.
7B. Entrada de proposta d’urgència de la renúncia del
regidor Sergi Baulida. Aprovada per unanimitat.
8. Informe d’alcaldia i regidors
9. Torn obert de paraula
NÚM. 721 - MARÇ 2013
La polèmica la va intentar tancar l’alcalde recordant que davant
l’espectacle que donen alguns polítics d’abast nacional i estatal
calia reivindicar el bon nom i fer dels polítics casolans que són
els que poden donar una millor imatge del col·lectiu.
L’ASFALTATGE DE CARRERS, PRIORITARI
AL PUOSC
En el ple de febrer l’alcalde Enric Bagué va explicar els
11

CINC MIL DIES DE REGIDOR A
CASSÀ
Si hagués aguantat dues setmanes més, Sergi
Baulida hauria arribat als cinc mil dies com a regidor
de l’Ajuntament de Cassà on ha viscut la part més
important de la seva vida política que de moment
queda paralitzada per la decisió presa de deixar
el consistori.
Al llarg d’aquest temps Sergi Baulida n’ha viscut
de tots colors i s’ha destacat pel que ell anomena
«vehemència» a l’hora de defensar les seves
opinions o postures. Ha tingut enfrontaments
dialèctics aferrissats amb els regidors dels altres
grups polítics, tan quan ha estat al govern (amb
CiU i ERC) com quan estava a l’oposició (amb CiU).
Els moments més durs d’aquests enfrontaments
es van produir quan a causa de la diferència
d’opinió amb la resta de membres d’ERC es va
produir el trencament del govern municipal quan
Antoni Baulida era alcalde, fa dotze anys, l’abril
del 2001. També va ser especialment vehement
criticant el pacte que es va signar fa cinc anys, el
març de 2008 entre els grups de l’oposició que
van fer un tripartit per fer fora CiU de l’alcaldia.
El seu estil de fer polític va significar un canvi
important en la tradició de portar temes als plens,
introduint les presentacions en powerpoint i introduint
metàfores cinematogràfiques a l’hora d’analitzar la situació
municipal o la polític dels rivals. La seva activitat política local
va disminuir quan va entrar a treballar a l’Ajuntament de
Torroella on feu un polèmic «informe Brubaker», que ha arribat
als tribunals; ara amb el fitxatge per l’Ajuntament d’Amer ha
deixat la vida política local i fins al darrer ple ha fet evident la
projectes que l’Ajuntament de Cassà inclouria en la línia de
subvencions del PUOSC per als propers quatre anys. Aprofitant
que en aquesta línia d’ajuts es permet que hi hagi subvencions
per a manteniment a cassà es destinaran bona part d’aquestes
subvencions a asfaltar carrers i a manteniment de voreres. També
l’ajut per al 2014 es destinarà a la pavimentació de vies públiques
(amb un pressupost de 199.000 euros) mentre que al 2015 s’han
previst 155.000 euros per arranjar el passeig de Vilaret. L’alcalde
va dir que abans d’afrontar aquesta obra es faria una consulta
entre veïns i afectats per trobar la millor solució a aquesta zona,
que queda especialment afectada quan hi ha pluges intenses.
seva vehemència» en defensar el que creu que és el millor.
A la foto, el veiem encaixant, després del darrer ple, amb el
seu excompany, David Vila, amb el qual va tenir algun
enfrontament especialment virulent en diversos moments als
darrers anys.
Finalment, per al 2016 hi ha una partida de 200.000euros que
es destinarà a la millora del cas antic amb l’arranjament de la
zona del carrer de la Mel, travessera de la Coma, i carrers Ocata
i de les Mesures.
Finalment en la tercera línia de subvencions es destinaran
fins a 100.000 euros per millora d’eficiència energètica i reforma
de camins veïnals
L'ABOGACÍA DENUNCIA L'AJUNTAMENT
DE CASSÀ
J.C.C.
La Abogacía del Estado ha presentat una denúncia al jutjat
contenciós administratiu número 1 de Girona contra l’Ajuntament
de Cassà de la Selva, per haver aprovat una moció de suport a
la plataforma Diem Prou, partidària que sigui l’Agència Tributària
de Catalunya i no l’espanyola la que recapti els impostos de la
ciutadania. La moció es va presentar al ple de 1 de març de
2012 i va ser aprovada amb els vots de CiU, ERC i SI i el vot en
contra del PSC. L’alcalde va treure importància a aquesta
denúncia que considera que té poca consistència tota vegada
que l’Ajuntament va limitar-se a donar suport al manifest sense
poder pagar a l’agència tributària catalana i a promoure entre la
ciutadania la seva adhesió a la campanya del moviment ‘Diem
Prou’ d’insubmissió fiscal.
12 NÚM. 721 - MARÇ 2013

POLÈMICA PER LA JUNTA
LOCAL DE SEGURETAT
El regidor de governació, Josep M. Mir,
va informar al ple que s’havia reunit la
junta local de seguretat per analitzar la
situació al poble i que les dades recollides,
després dels robatoris de les darreres setmanes
«no eren dolentes» i que properament
n’informaria la resta de grups.
Aquesta informació va indignar els grups
de l’oposició, especialment ERC i el PSC
que van recordar que la Junta de Seguretat
és un òrgan legalment constituït en
el qual hi són presents els representants
de l’oposició i no els havien convocat.
MIQUEL CHAMORRO
MANTÉ LA SEVA PROTESTA
El regidor del PSC, Miquel Àngel Chamorro,
que no va assistir al ple de gener,
en el de febrer no va fer servir el seu torn
de paraules en cap dels punts de l’ordre
del dia i només ho va fer en el tron obert,
al final del ple. Chamorro va dir que continuava
indignat pel que havia passat en el
ple dels pressupostos quan CiU havia negociat
amb el Si deixant en res les trobades
fetes en les reunions anteriors i va dir
que estudiaria quina postura adoptava a
partir d’ara als plens si bé de moment «no
intervindré en els punts de l’ordre del
dia». Després va fer balanç de la tasca del
regidor Sergi Baulida, cosa que va
desembocar en l’agre debat final.
"EL SI, LA «XARNERA» A
L’AJUNTAMENT"
En el seu darrer discurs a l’Ajuntament,
Sergi Baulida va voler deixar clar quina
era la seva visió de l’actual panorama
municipal posant en un costat ERC i el
PSC (per voluntat del regidor del PSC que
fa seguidisme dels postulats d’Esquerra)
i per l’altre l’equip de govern format per
CiU; amb aquest panorama, Baulida va
dir que el paper de xarnera en el consistori
el feia el regidor del SI, i per tant quan
s’han de negociar segons quins temes
«s’ha d’acudir i qui té la capacitat de poder
fer un paper més rellevant». Segons
Baulida, el paper del PSC ja no té cap
rellevància a l’Ajuntament («per molt de
mal que et faci al teu ego», digué a
Chamorro) i la clau la té el regidor del SI,
Marc Mascort.
Text i fotos: Joan Carles Codolà
NÚM. 721 - MARÇ 2013
El regidor del SI, Marc Mascort, en una intervenció al ple de febrer.
ROBERT MUNDET TORNA A L’AJUNTAMENT PER
COBRIR LA PLAÇA DE SERGI BAULIDA
Era una decisió esperada ja que anava el
setè en les llistes de CIU de les darreres
eleccions. Encara no està clar de quines àrees
s’encarregarà i quina regidoria se li atorgarà
però des del mes de març Robert Mundet
tornarà al consistori cassanenc. Aquest mes
ha estat Enric Bagué qui ha assumit la regidoria
d’Hisenda.
Amb la renúncia per motius personals del ja
ex regidor Sergi Baulida, el grup de CIU havia
de moure fitxa i ho ha fet de la manera
esperada. El setè nom en les llistes del partit,
Robert Mundet, serà qui cobrirà aquesta plaça
bacant. L’alcalde Enric Bagué ha cregut que
era el més»lògic» ja que «es tractava de seguir
l’ordre lògic i tots vam coincidir que era
l’adequat». Bagué creu que «amb la baixa d’una
persona amb tanta experiència com en Sergi necessitàvem una bona decisió, i en
Robert és una persona que també té molta experiència i ens dona molta confiança».
Robert Mundet ja va formar part del consistori fa dues legislatures, quan l’alcalde
era Antoni Baulida, i es feia càrrec de les regidories de Governacó i Cultura. Es
tracta d’una persona molt vinculada al municipi i amb una gran coneixença del
territori que Bagué qualifica com a «persona propera i al servei de Cassà per
davant de tot».
Una de les principals incògnites que va generar la renúncia de Baulida després
de 14 anys al servei del municipi va ser qui es faria càrrec de la regidoria d’Hisenda.
Es tracta d’una àrea molt delicada en els temps que corren i que requereix de gran
dedicació. Aquest mes ha estat l’alcalde qui ha assumit aquesta regidoria però,
segons el batlle, «estem estudiant qui se’n farà càrrec a partir del mes que ve
així com quines tasques se li atorgaran a en Robert Mundet».
Bagué ha assegurat en declaracions a Cassà Digital i Llumiguia que «se li ha de
donar les gràcies a en Sergi Baulida i oblidar el què va passar l’últim ple, ja que
això és aigua passada i no ens portarà enlloc discutir-ho». L’alcalde creu que
Baulida «és probablement la persona més preparada que ha passat per aquest
consistori i ens ha ajudat molt en el tema econòmic en uns temps tan complicats
com aquests i se l’ha de recordar per això».
13

Aprovat el Pla d’Acció d’Energia Sostenible
El Pla d’Acció d’Energia
Sostenible (PAES) es va provar
en el ple del mes de febrer. Es
tracta d’un pla que deriva del
Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses
de la Comissió Europea del
2008 i que era a l’agenda
municipal des de signatura
d’aquest, el dia 1 de març de
2012. L’Ajuntament de Cassà
va aprovar en el Ple Ordinari de
febrer un document amb 62
mesures que han de permetre
reduir un 20% el consum de
CO2 de cara al 2020.
El regidor de Governació
Josep Maria Mir va presentar en
el Ple Ordinari del passat 28 de
febrer un document que
plasmava una sèrie d’accions
que han anat sortint al llarg de
l’últim any des dels tècnics
municipals i des dels mateixos
vilatans. Es tracta d’un escrit amb 62
mesures d’actuació que tenen la finalitat
de reduir un 20% el consum de diòxid de
carboni de cara al 2020 (l’anomenat 20/
20/20). Aquest va ser aprovat per
unanimitat i es durà a terme a partir
d’aquest mes de març i s’espera que en
el transcurs dels propers 8 anys
s’aconsegueixin els objectius que va
marcar la Unió Europea.
QUÈ ÉS EL PAES?
És un pla municipal d’eficiència
energètica i energies renovables. És el
primer compromís dels Ajuntaments que
s’adhereixen al Pacte d’Alcaldes i
Alcaldesses de la Comissió Europea.
Josep M. Mir, regidor responsable del PAES.
El seu objectiu és reduir les emissions
de gasos d’efecte hivernacle en més d’un
20% pel 2020.
Mir assegurava en declaracions a
Llumiguiaque aquestes 62 mesures que
recull el PAES són «molt lògiques, són
petits detalls i modificacions mínimes
que ens permetran assegurar-nos
complir amb aquesta reducció del 20%
de CO2». La majoria de les accions,
segons assegura el regidor, deriven de la
«inquietud» dels tècnics de l’Ajuntament i
d’Urbanisme per reduir el consum ja que
«són els qui coneixen millor les
mancances i els excessos que duem a
terme en alguns àmbits». A més, algunes
de les iniciatives van sorgir dels tallers
que van fer el desembre a la Sala Galà,
on hi van participar unes vint persones
que van mostrar-se «molt actives en
les seves propostes».
Algunes de les modificacions que
es començaran a fer seran, per
exemple, canviar les bombetes de
les llumeneres de la Carretera
Provincial, que funcionen a 250w i
es volen substituir per unes altres de
100w. Aquest canvi en concret
costarà una 4.500euros, que es
recuperaran, segons Mir, en un any,
«per l’estalvi que significarà gastar
menys energia». I és que totes les
mesures que recull el PAES
comportaran unes despeses
econòmiques que segons el regidor
«es recuperaran a curt o mitjà
termini».
Altres accions seran, per exemple,
canviar les llums de tots els semàfors
per LED’s, que consumeixen menys
energia que les actuals bombetes.
Precisament aquesta mesura va
ser explícitament demanada pel
regidor d’ERC David Vila durant
l’últim Ple ja que, segons el mateix
Vila, «anem molt endarrerits
respecte als pobles del voltant i
el semàfors en són un exemple.
Tots estem d’acord amb el fet que
hem de millorar i actuar d’acord
amb el PAES però el regidor
(referint-se a Mir) hauria d’explicar
als ciutadans d’una manera més
clara com i quan s’actuarà i hi ha
coses que ja haurien d’estar
fetes». El document recull moltes
altres mesures com canviar les
calderes de gasoil dels recintes i
edificis municipals per unes altres
que consumeixin menys.
MESURES A CURT
TERMINI
De les 62 accions que durà a terme el
consistori, no n’hi ha cap que sigui
pensada a llarg termini, ja que es tracta
de mesures a 3 o 4 anys vista. Parlant
d’ecologia i medi ambient, un objectiu de
cara als propers 8 anys no es pot entendre
sense tècniques i accions que plantegin
canvis molt significatius i que comportin
molt de temps.
REVISIONS BIANUALS
Una de les incògnites que generava
aquest Pla és la manera amb la qual es
comprovaria que les mesures siguin
efectives. Segons Josep Maria Mir, hi
haurà una reunió amb l’Àrea de Medi
Ambient cada dos anys per «explicar què
s’ha fet, repassar-ne els efectes i quines
accions s’han aplicat amb més o menys
èxit». A més, cada 4 quatre anys es farà
una mena d’auditoria per comprovar de
manera «més tècnica i exacte» si es
compleixen els requisits i els números que
recull el PAES.
Cal recordar que les dades que hi ha
vigents a l’Ajuntament referents a les
emissions de CO2 són de l’any 2005, que
va ser l’últim cop que es van recollir, i no
pas d’aquest 2013 ni del 2012 (quan es
va signar el Pacte d’Alcaldes i
Alcaldesses).
Text i foto: Eduard Llinàs
14 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Bon temps i
èxit a la Fira
de la Caça
Una jornada primaveral va acompanyat els 9 i 10
de març passats la novena edició de la fira de la
caça i la pesca que es va celebrar amb força públic
a la zona de la nau polivalent.
Les activitats previstes es van poder
desenvolupar amb normalitat tant a la zona interior
com exteriors de la nau, on hi havia la major
concentració de propostes tant comercials com
lúdiques i de lleure.
A la zona del Mas Ros s'hi van fer els concursos
de pesca amb el campionat de Catalunya de
llançament pesat de mar. Igualment es van celebrar
diverses competicions a la zona de la nau polivalent
i en dies previs el concurs de fotografia naturalista.
Els guanyadors dels concursos foren:
Concurs de fotografia naturalista: Tema
paisatge: Òscar Pérez Moreno. Tema flora i fauna:
Cristina Dalmau Duran. Menors de 14 anys: Marc
Massachs Roura.
NÚM. 721 - MARÇ 2013
Concurs de pelar patates: Wilma Rocha
Campionat de Catalunya de pesca: 1r:
David Suñer. 2n: Jordi Buiza. 3r: Miquel Alba
Diverses imatges de les
activitats celebrades a la
Fira d'enguany
15

Tres imatges de l'estat de les obres a inicis d'aquest mes de març
Bon ritme a les obres del Centre
Les obres de restauració del Centre
Recreatiu que es duen a terme amb una
subvenció de l'Estat continuen a bon
ritme. Ja s'han fet les primeres tasques de
neteja i s'està enderrocant gran part de
l'estructura, que no es podia aprofitar. S'hi
ha instal·lat la grua que permetrà tornar a
aixecar el nou cine-teatre.
Les obres de reconstrucció de l'antic
cinema del Centre Recreatiu van
començar el passat mes de gener i la seva
finalització està prevista, segons els
millors pronòstics, per a finals d'aquest
2013.
L'empresa encarregada de la reforma,
Construccions Viñals, ha dedicat
íntegrament el primer mes a les tasquesde
neteja i habilitació del recinte degut al seu
mal estat (cal recordar que aquest espai
portava molts anys inutilitzat). Ara, ja s'ha
enderrocat gran part de l'edifici, sostre
inclòs, deixant dempeus tan sols
l'estructura principal. La meitat del futur
teatre ha estat ensorrada però se n'ha
conservat l'altre meitat. Aquestes obres
estan finançades en la seva totalitat per
una subvenció de l'Estat.
Enric Bagué ha visitat les obres cada
setmana de manera extraoficial, per ferne
un seguiment acurat, des que va
començar la remodelació i ha assegurat
que "es tracta d'una obra de llarga durada,
però es pot dir que tot va seguint el seu
curs tal i com s'havia acordat".
Text i fotos: Eduard Llinàs
16 NÚM. 721 - MARÇ 2013

CONCURS FOTOGRÀFIC AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
L'auditori de la Sala Galà va ser el punt de celebració el 8 de
març passat de l'acte de repartiment de premis del concurs de
fotografia organitzat per l'Ajuntament de Cassà amb motiu del
Dia de la Dona.
Un total de vint autors i autores es va presentar a aquest
concurs que a més de valorar la qualitat fotogràfica tenia en
copte el missatge relatiu a la diada de la Dona.
La foto guanyadora, de Núria Pascual (foto de la dreta), és
FRANCISCO OLLER SA CEDEIX AL MUSEU
DEL SURO UNA PEÇA FETA AMB TAPS
La imatge de Temporada Alta 2012 realitzada per Antoni Tàpies
va ser reproduïda amb taps de suro i exposada durant els mesos
del Festival al Teatre Municipal de Girona; ara ha estat cedida
per l'empresa cassanenca Francisco Oller SA al Museu del suro
de Palafrugell. Joan Puig, Director General de Francisco Oller,
S.A., en representació de l’empresa, ha cedit al Museu del Suro
de Palafrugell en concepte de dipòsit l’obra en suro realitzada
amb la col·laboració de l’empresa Imaginació, la qual reprodueix
amb taps de suro la imatge del Festival Temporada Alta 2012
realitzada per Antoni Tàpies.
A l’acte d’entrega de l’obra, celebrat al Museu del Suro, Juli
Férnandez, alcalde de Palafrugell, en la seva condició de
President de la Fundació Pública del Museu del Suro de
Palafrugell i representant legal del Museu, ha pres possessió de
l’obra i ha transmès a l’empresa OLLER el seu més sincer
agraïment per la confiança demostrada en el Museu, ja que n’és
una mostra de la sintonia perfecte entre el món de l’empresa i la
difusió cultural del Museu.
NÚM. 721 - MARÇ 2013
una al·legoria contra l'obsessió per assolir una figura ben esvelta
i critica les campanyes publicitàries que insten a reduir pes.
El segon premi va ser per a Ester Diaz i el tercer per a Madalina
Moisa.
Durant l'acte de lliurament de premis l'alcalde de Cassà, Enric
Bagué, va recordar que el Dia de la Dona està destinat a fer
conèixer la força del treball del gènere femení i va fer vots per
una igualtat que en el futur faci innecessària aquesta diada.
UN CARNET ESPECIAL PER AL SOCI
MÉS VETERÀ DEL CASSÀ
El Dr. Josep Ruscalleda, que aquest mes de març ha complert
103 anys, va rebre de mans del president de la UD Cassà,
Carles Jofré, un carnet honorífic amb el número 103, que
serveix d'homenatge al metge cassanenc.
La relació de Josep Ruscalleda ha estat molt intensa al
llarg dels anys, ja que a més de fer-ne de jugador en va ser
metge, entrenador i president en diverses etapes del club
que enguany conpleix 101 anys, dos més que el doctor.
El dr. Ruscalleda va agrair el reconeixement i demostrant
la seva vitalitat va recordar les seves èpoques a la UD Cassà
en les que el futbol al nostre poble era la principal atracció i
esbarjo que s'oferia als convilatans.
Per molts anys, Dr. Ruscalleda!
17

Imatge exterior del recinte, inaugurat fa dos anys; a sota, activitat de la piscina
L'explotació de l'activitat no compleix les expectatives
Els problemes ofeguen la piscina coberta
Des de la seva inauguració fa dos anys, i
ja des de la seva presentació en fa prop
de set, la piscina coberta ha estat un
constant maldecap per a l’Ajuntament.
L’últim problema que ha sorgit amb
l’empresa encarregada de la seva gestió
afecta als treballadors, que fins entrat el
mes de març no van poder cobrar les
nòmines de gener i febrer.
Ja fa dos anys des que, el 19 de març
de 2011, es va inaugurar una gran
infraestructura per a Cassà de la Selva.
Un innovador recinte que incloïa
instal·lacions esportives, sala de fitness,
piscina coberta, bany de vapor, realització
d’activitats dirigides durant tota la setmana
com ciclisme indoor, pilates, aeròbic,
tonificació, steps, gym suau, aquagym,
etc... En resum, tot un luxe que podia
donar servei a tots els cassanencs i també
aconseguir llocs de treball per a alguns
altres. Ara bé, les expectatives generades
amb aquest nou espai no s’han complert
i, lluny de donar beneficis i esdevenir una
referència a les nostres comarques, la
piscina coberta ha estat un niu de
maldecaps per al consistori cassanenc i
també per a molts vilatans.
L’empresa Aquatic Cassà, que es va fer
càrrec de l’explotació de les instal·lacions
en primera instància, es va comprometre
a abonar 70.000 euros anuals a
l’Ajuntament, d’acord amb el pacte signat
per l’explotació. Tan sols setze mesos
després, el consistori va decidir en Ple
Ordinari tramitar una denúncia contra la
mateixa empresa amb motiu dels
impagaments de la quota pactada. El
principal motiu que argumentava Aquatic
per no abonar la quantitat establerta era
que els mil socis que hi havia llavors a les
instal·lacions eren totalment insuficients
per cobrir les despeses (llavors s’havia
d’arribar als 1.600). Aquesta va ser la
primera gran crisi de la piscina, que va
començar a provocar discrepàncies entre
els diferents grups del consistori. El
regidor de SI va arribar fins i tot a demanar
el tancament d’una infraestructura que
qualificava com a «animalada en els temps
que vivim». Dos mesos després, el 21
d’agost de 2012, l’Ajuntament va fer
pública l’adjudicació dels drets
d’explotació de la infraestructura a la
mateixa empresa que gestionava la
piscina descoberta, Wellness Empordà.
Segons informava l'Ajuntament en el
seu moment, en el nou contracte de gestió
es mantindria el pagament d’un cànon
semblant a l’anterior a càrrec de l’empresa
explotadora i es vetllaria pel manteniment
18 NÚM. 721 - MARÇ 2013

A la dreta, la zona de gimnàs i
activitats esportives del complex
esportiu.
dels treballadors que estaven treballant
a Aquatic Cassà. Aquesta decisió també
va provocar el malestar de molts vilatans
que van queixar-se de la poca rigorositat
de l’adjudicació i van demanar una
oportunitat per opinar en una decisió que
afectava a molta gent.
RETARD AL PAGAMENT DE
SALARIS
Dissortadament, aquest procés no pot
aïllar-se de la crisi que ens envolta, i, a
més, sembla que la malastrugança
segueix perseguint de ben a prop a
aquesta infraestructura. I és que els
problemes segueixen sorgint i l’últim
episodi conflictiu són els impagaments
als treballadors. Segons els mateixos
empleats de la piscina, amb quatre dels
quals ha parlat aquest mitjà, fins la
segona setmana de març no havien
cobrat la nòmina del gener ni la del
febrer, encara que reconeixen que «ara
ja estem tots al dia, ja que se’ns han
abonat els dos mesos que faltaven i ha
millorat la situació en certa manera».
No han estat els primers problemes que
han sorgit entre els treballadors i
l’empresa responsable de la piscina, ja
que des de feia uns mesos no es rebia
cap explicació clara de quan es cobraria
i del per què dels retards.
De fet, fa uns dies l’Ajuntament va voler
intervenir directament en el conflicte a
través d’una reunió amb els mateixos
empleats en la qual se’ls va garantir que
cobrarien el que se’ls devia el més aviat
possible i que intentarien controlar de
més a prop la situació amb la finalitat que
no es tornés a repetir. Els mateixos
empleats asseguren que «vam reunirnos
amb l’Ajuntament i des de fa més o
menys un mes tenim entès que la
regidora Sandra Maldonado està molt
a sobre dels responsables de la piscina
perquè no tornin a fallar en els
pagaments». Finalment l’empresa va
complir i es va posar al dia amb els seus
treballadors. En aquest sentit, els
treballadors creuen que «hi ha coses que
no ens han afavorit ben gens però ara el
que veiem nosaltres és que s’està posant
fil a l’agulla per arreglar-ho i esperem que
no torni a passar perquè es va generar
una inestabilitat en tots els sentits». Sigui
com sigui, els retards en els pagaments
NÚM. 721 - MARÇ 2013
de les nòmines són una realitat que porta
de cap al consistori i que dóna una feina
extra a la regidoria. Lluny de recuperar una
inversió, sembla ser que està costant molt
fer rentable una infraestructura tant exigent
econòmicament.
MENYS SOCIS DELS
NECESSARIS PER A
FER-LA VIABLE
L’alcalde Enric Bagué recorda en
declaracions a Llumiguia i Cassà Digital
que «aquesta instal·lació té un problema
molt clar, i és que en l’actualitat hi ha uns
750 socis i perquè fos viable hauria de
tenir-ne al voltant de 1.200". Precisament
el batlle ens explica que durant la reunió
amb els treballadors «ells ens van
comunicar que havien tingut problemes
amb els cobraments i nosaltres no ho
podíem permetre». Segons l’alcalde, ara
per ara «tenim entès que ja estan al dia
amb els cobraments i estarem molt més al
cim de l’empresa perquè no torni a
succeir».
Vista la ineficàcia i la poca viabilitat
econòmica en la gestió de la piscina
coberta, l’Ajuntament busca solucions a
curt termini i ja ha anunciat a través del
mateix Bagué que s’està treballant es per
fer un plec de clàusules «per tal que es
presentin altres empreses a concurs
per explotar i fer funcionar la
infraestructura». Segons l’alcalde, «el
que s’ha de trobar és una empresa o
grup que presenti un projecte diferent
dels que hi ha hagut fins ara i que sigui
viable econòmicament». Es tractaria de
trobar «una altre manera de gestionar-
ho i d’entendre-ho» a partir d’unes bases
o cànons que el mateix consistori exigiria
per tal de presentar un projecte.
En els propers dies es faran públics els
avenços i les novetats en la realització
d’aquestes clàusules, que podrien
conèixer-se en el ple del mes de març.
En tot cas des de l’Ajuntament també són
coneixedors dels problemes que han
sorgit periòdicament per poder fer front al
pagament dels subministrament (van
estar a punt de tallar el corrent elèctric per
aquest retard) i no es veu amb optimisme
la possibilitat d’aconseguir l’objectiu
inicial que l’explotació generi algun ingrés
per al poble.
Des del grup d’ERC el regidor i exalcalde
Carles Casanova ha deixat clar
que «nosaltres sempre hem cregut que
aquestes instal·lacions són molt vàlides
i l’equipament és molt bo i s’ha
d’aprofitar». L’oposició defensa que «si
l’empresa gestora no és solvent, s’ha
de buscar una alternativa». D’altra banda
Casanova ha explicat, en declaracions en
aquest mitjà, que l’ampliació de socis «és
la solució lògica, ja que està clar que si
creixen els abonats els problemes es
reduiran», però en tot cas i segons ERC,
fer una campanya de captació o
preocupar-se per augmentar el nombre
de socis «no és una tasca de l’equip de
govern ni nostra sinó de l’empresa
gestora, que és la interessada i la que
se n’ha de preocupar».
Sembla, doncs, que l’equip de Govern i
l’oposició plantegen solucions semblants
i restem a l’espera del Ple del mes de març
per conèixer més detalls sobre les
alternatives a un problema que creix a
mesura que passen els mesos.
Text i fotos: Eduard Llinàs
19

Antoni Mas, coautor del musical "IsaVel"
"La situació actual no és diferent de la
que combatí Isabel Vilà al seu temps"
Antoni Mas ha convertit el menjador de
casa seva en tot un estudi musical, però
les moltes composicions i feines pendents
que té sobre la taula no el priven de
centrar-se cada dia en una cosa diferent.
El músic cassanenc no para i ens acull
per explicar-nos tots els secrets del seu
últim repte, el musical IsaVel, dirigit per
Kim Planella, que promet ser el gran
exponent de musical gironí.
Com t’arriba la proposta d’IsaVel?
Es tracta d’un projecte que ve de llarg.
Fa una anys en Francesc Ferrer va fer una
recerca històrica, en Toni Strubell la va
novel·lar i buscaven un musical que
representés simplement Cassà,
Llagostera i els pobles més significatius,
però no se’n va sortir, i ara fa uns mesos
ell es va posar en contacte amb en Kim
Planella i van tornar a engegar el projecte,
però amb una altra magnitud, que fos més
representativa.
Quan de temps us ha portat preparar
aquest musical?
De fet, encara hi estem treballant. Hem
llogat una nau industrial per assajar i que
tot quedi ben lligat. Es tracta d’un musical
Antoni Mas, autor de la part musical d'IsaVel
de tres hores de durada i per aquest
motiu, ja et pots imaginar quan de temps
hi hem de dedicar, queda molta feina però
hi ha molta gent que hi treballa i la
implicació és molt bona.
Estreneu, en teoria, a la tardor. Tot va
sota les previsions?
Nova col·lecció
primavera estiu
2013
Si, ja et dic que hi ha molta feina però
l’estrena és a l’octubre, hi ha temps per
acabar de lligar-ho tot i que surti bé. En
principi, tot va com havíem pensat.
Què té el musical IsaVel que no tingui
l’obra Isabel, «Cinc Hores» de Toni
Strubell?
C/ Barraquetes, Barraquetes, 29
Tel. 972 46 01 84
gammacassa@gmail.com
gammacassa@gmail.com
17244 17244 CASSÀ CASSÀ DE LA SELVA SELVA
20 NÚM. 721 - MARÇ 2013

L’essència i l’argument són els
mateixos, però hi ha gran un treball
del director escènic, en Kim Planella.
En una novel·la et pots permetre que
un personatge desaparegui i torni,
en canvi en un musical és més
complicat. La distribució de les
escenes és un pèl diferent i s’adapta
més al que seria el teatre i al
musical, però conserva la mateixa
història.
El Director Kim Planella afirmava
el dia de la presentació de l’obra
que el musical podria esdevenir
com el gran musical gironí.
Comparteixes aquesta idea?
Tan de bo! De moment jo veig
símptomes de que pugui ser així ja
que, sigui perquè la gent que hi
treballa s’hi sent identificada. Potser
és perquè la situació actual,
dissortadament, no s’allunya tant de
la de llavors. La gent s’hi engresca i
hi ha un gran grau d’implicació.
Hi ha entusiasme...
Des dels actors fins a l’últim
col·laborador s’hi ha engrescat. Jo
els miro i penso: Potser si que sortirà
alguna cosa gran d’aquí...
Per un cassanenc, que viu tan a prop d’allà on va viure i va
actuar Isabel Vilà, què significa agafar la responsabilitat de
treballar en un musical que ha de descriure aquesta heroïna
de Les Gavarres?
De fet si no hagués estat una obra com aquesta no m’hi hagués
ficat... Es tracta d’una cosa que la faig amb el cor i m’hi sento
molt proper.
T’ha tirat el sentiment...
Tenia moltes altres coses a la meva agenda i em va arribar la
proposta. Vaig acceptar perquè Les Gavarres és el meu refugi,
allà on jo hi desenvolupo el 80% de les aficions que tinc, m’hi
sento identificat i això tira molt, si... Però la figura d’Isabel Vilà
també em toca molt.
Per què?
S’hi t’hi fixes, és una figura que ara també faria molta falta... Es
tracta d’una dona que va lluitar pels drets dels treballadors, pels
drets dels infants, de les dones... Va ser la primera a aconseguir
que es reduïssin els horarais per als infants, una cosa que ara
sembla lògica però que en aquell temps va ser una fita molt
important. A més, es va oposar a un sistema que era tot el contrari
del que ella defensava i va combatre’l.
Si que és veritat que ara potser faria falta...
I tan! La situació d’ara no és comparable però tampoc s’allunya
tant d’aquella realitat, es tracta de temps difícils i de persones
que intenten canviar les coses i fer el món una mica més just.
Suposo que deu ser una gran responsabilitat d’encarregarse
del que, a priori, és més important en un musical...
És una feinada i una gran responsabilitat, per això vaig decidir
que en Marc, el meu fill, m’havia d’ajudar, ell s’encarrega d’unes
coses i jo d’unes altres i així es fa menys pesat i podem arribar a
temps.
Veig que a la família Mas, la ‘saga’ continua...
Doncs si, primer va ser el meu avi, després el meu pare i el
meu oncle, jo i ara un dels meus fills... Potser no té tanta
experiència com jo però és jove i té molt talent i moltes coses
que li envejo.
La música d’IsaVel segueix la línia dels teus treballs? O bé
NÚM. 721 - MARÇ 2013
Antoni Mas, al davant del piano al seu domicili de Cassà.
canvies una mica els registres o el tipus de música?
No, de fet és una mica trencador. Jo m’he dedicat a sardanes,
he fet himnes d’alguns clubs de futbol com l’Espanyol o el Cassà,
alguna cosa clàssica... Però això és totalment nou i per això
també em motiva.
No et canses d’assumir reptes...
Home, la veritat és que amb la meva edat, que ja estic
relativament al final de la meva carrera, que em surtin coses
noves i tan innovadores com aquesta, és motiu d’orgull i són
il·lusions que et motiven a seguir treballant.
És el penúltim treball d’Antoni Mas?
Espero que no! La música té l’avantatge que t’hi pots dedicar
fins a l’últim moment. Però la veritat és que com a obra d’aquesta
magnitud potser sí que ja no em sorgeix res més... El temps ho
dirà.
Però la teva agenda és ben plena...
Si, ara estic treballant en això però tinc moltes coses pendents,
entre elles una sardana per la independència que estrenarem a
Arenys de Munt.
Text i fotos: Eduard Llinàs
21

Van ser pubilles: Montse Antolí (1979)
"Només vaig viure a Cassà del 13 als 20
anys; però em sento ben cassanenca"
«El dimarts, ball de fi de Festa a la nit, amb
les Orquestres Maravella i Selvatana.
Realment la Maravella resultà una
meravella i la seva actuació fou molt bona
i del gust del públic. Recull dels èxits del
moment i passats i un so extraordinari amb
les bones veus de Jack Carmelo i Jaume
Oró. La Selvatana es pot dir que va repetir
el repertori de la nit anterior, fent-ho tan bé
com sempre. A la mitja part es procedeix a
l’ elecció de la pubilla; bé, l’elecció ja
l’havia feta la comissió abans de començar
el ball, el que es va fer, va ser la
proclamació de la Pubilla pel present any.
De presentadors actuen el conseller de
l’Ajuntament Josep Uñó i la senyoreta
Montserrat Casanova; la curiositat puja al
màxim al moment de l’arribada de les
proclamades Pubilla i Dames d’ Honor
1979: Montserrat Antolí, pubilla; Carmen
Obrador i Rosa Mascort dames d’honor».
Aquesta era la crònica de la revista LUZ
Y GUIA, Nº 341, juliol 1979, que firmava
en Joan Carles.
Trenta-quatre anys després,el dia 9 de
març (dissabte) ens vàrem trobar a las 4
de la tarda, molt puntuals, a la plaça Petita
de Cassà, amb la Montserrat Antolí. La
veritat és que amb va sorprendre, perquè
va arribar amb la seva amiga l’Alba Abulí.
Vaig tenir la sort de poder tirar les fotos
necessàries, ja que vàrem ser tres
càmeres, una d’elles la de la meva
neboda l’Ester Diaz. La Montserrat va venir
expressament de Barcelona per poder fer
les fotos, cosa que és d’agrair. Es va
mostrar molt simpàtica i amable; la vaig
trobar molt guapa i es podria dir el refrany
aquell de: «Quien tuvo, retuvo».
La portada del Llumiguia del 1979
- Què recordes de l’any que vares ser
Pubilla?
Jo vaig arribar a Cassà amb 13 anys. El
meu pare l’acabaven de nomenar director
del Banesto i vaig anar a fer el 8è de
bàsica a les Escoles. Allà hi vaig fer amics
i amigues que encara conservo i m’agrada
retrobar sempre que puc. L’any 79 era
a l’Institut Vicens Vives de Girona i poc
que m’esperava que em demanessin ser
la representant de l’agrupació Sardanista
de Cassà (jo n’era sòcia) i menys sortir
elegida Pubilla. Va ser una sorpresa molt
gran per mi i per la meva família i m’ho
vaig passar molt bé perquè les dames
d’honor eren també amigues. Em va
passar el testimoni l’Anna Mercè Albertí,
amiga i companya d’institut a qui voldria
des d’aquí recordar ja que ja no està entre
nosaltres. Com pots imaginar, va ser tota
una festa entre amics, perquè també
varen venir els companys d’institut i els
companys de les Escoles de Cassà. Va
ser molt emocionant i molt divertit. I com
anècdota explicar que, ja que en aquell
moment l’alcaldessa era una dona, vaig
ballar el ball de la pubilla amb en Josep
Uñó que era regidor de l’Ajuntament.
Aquell any va ser molt mogudet ja que
es varen celebrar les primeres eleccions
democràtiques i va guanyar una dona,
com alcaldessa, Na Ma. Dolors Godoy?
(Sra. de Vilahur). Va venir de visita el
President de la Generalitat Restaurada,
en Josep Tarradelles. Nosaltres érem de
vacances fora del poble i ens van avisar
que tornéssim a corre cuita per rebre’l i
ho havia de fer amb vestit de pubilla
tradicional. Recordo que la meva mare
me’l va cosir en dos dies. Es va inspirar
en un quadre que hi havia a l’Ajuntament
i que la pubilla portava el davantal blanc
(enlloc de negre com era tradicional). Va
ser el meu primer acte representant al
poble i va ser molt emocionant. Després
l’Ajuntament em va presentar al Certamen
Pubilla de Catalunya de l’any 80 a Sitges
i vaig sortir elegida Pubilla de les
Comarques Gironines i dama d’honor de
la Pubilla de Catalunya, que va ser la
representant de Rubí. A partir de llavors
vaig recórrer tot el país assistint a les festes
majors i festes populars, eleccions de
pubilles i actes institucionals. Entre ells
una visita a la Generalitat de Catalunya
22 NÚM. 721 - MARÇ 2013

amb el president Jordi Pujol, una visita al
Parlament amb el president Heribert
Barrera i una visita a l’Ajuntament de
Barcelona amb l’alcalde Narcís Serra.
Vàrem berenar a casa de l’ex President
Tarradelles i vàrem visitar els estudis de
TVE a Miramar on vaig conèixer en Joaquim
Maria Puyal que presentava el programa
de la 2 en català «Vostè pregunta».
Aquest any passat (2012) el van elegir a
ell Català de l’Any al Teatre Nacional de
Catalunya, on treballo, i vàrem recordar
l’anècdota rient una bona estona.
Vaig passar el testimoni com a pubilla
de Cassà a l’Anna Campeny i haig de dir
que amb molta pena perquè m’ho havia
passat molt bé com a representant del
poble: Vaig conèixer gent molt interessant
i pobles molt bonics de tota la geografia
catalana i sempre deia que era la Pubilla
de Cassà. El poble em va fer un
homenatge per haver estat pubilla de les
comarques gironines, el dia de la festa
dels músics de Cassà, que és un acte que
sempre m’ha agradat molt, i el vam acabar
amb un cremat. Perfecte.
Explica com ha transcorregut la teva
vida: treball, aficions, casament, fills.
etc,etc.
Després de tot aquest enrenou vaig anar
a estudiar a Barcelona: primer Disseny
d’Interiors i després Belles Arts amb
l’especialitat de restauració d’obres d’art.
Vaig fer moltes feinetes d’estudiant, però
quant vaig acabar vaig entrar en un sala
de subhastes d’art on vaig conèixer el meu
marit, en Raimon. Ens vàrem casar el 92,
després de les Olimpíades de Barcelona,
al Monestir de Poblet i tenim dos fills
adolescents, en Kevin, nascut a Manresa,
i la Raisa, a Ucraïna. No ens perdem mai
les trobades de pares adoptius de Cassà,
cada dos anys, on parlem amb molts amics
i gaudim d’un ventall de nens i nenes
cassanenques nascuts arreu del món.
Sempre he estat vinculada al món de la
cultura i, a part de les subhastes, he treballat
a l’Institut de Cultura de l’Ajuntament
de Barcelona, que és l’institut que organitza
tots els actes culturals de la ciutat (Grec,
Mercè, Sta. Eulàlia, Carnestoltes, Museu
Picasso i altres, teatre del Mercat de les
Flors, festivals de poesia, Cavalcada de
Reis, conferències, etc.) i ara des de fa
més de sis anys sóc la cap de patrocinis i
mecenatge del Teatre Nacional de
Catalunya. També m’he continuat formant
amb un postgrau de gestió cultural i ara
estic fent un màster de protocol, relacions
institucionals i gestió dels esdeveniments.
Records de Cassà?
Molts; sobretot amb les meves amigues
de les Escoles: L’Alba Abulí (també pubilla),
La Dolors de ca la Tàlia, l’Olga Horta,
la Roser Figueres, La Dolors de la Floristeria,
la Marta Pi i em deixo molts noms i
NÚM. 721 - MARÇ 2013
La Montse i en Xevi,
a la plaça Petita.
ara quedaré malament. Els meus pares,
que són valencians, varen marxar del
poble quant jo tenia vint anys, però
sempre hi he continuat vinculada perquè
he vingut per la Festa Major, les trobades
dels 40 i ara fa molt poc les dels 50 anys,
amb l’Enric Bagué com alcalde i que havia
sigut company d’escola. M’agrada anar
amb la família a fer un toc al Centro i sobretot
passejar pels carrers. Anar a la Pl.
Petita, davant de casa meva, on jugava
amb els meus germans i on ens reuníem
amb els amics de més grans. Recordar
les botigues que hi havien: Can Avellaneda,
la Ferreteria, el Sastre Rich, la carnisseria,
la papereria de ca l’Arpa, el pub
(gran novetat quant es va inaugurar i on
els meus germans, en Xevi i en Jordi, van
treballar de cambrers), la pastisseria de
la família Adroher, la corseteria de ca la
Manolita o la sabateria de la Sra. Abellí.
Ara et confessaré que molts cops de camí
a Begur, on ens vam conèixer amb tu a
la festa dels Indians, ens desviem i passem
pel mig del poble, donem un tomb a
la plaça de la Coma i continuem el camí.
Joventut...
Vaig viure a Cassà dels 13 als 20 de
forma regular i són els millors records que
porto amb mi. Crec que és per això que
encara quant em pregunten d’on sóc dic
de Cassà tot hi haver nascut a Sabadell i
haver viscut a Terrassa i a Barcelona on
hi sóc des de l’època de la Universitat.
Recordo els preparatius de la Cavalcada
de Reis on hi vaig participar durant molts
anys amb l’organització i maquillatge i
quan acompanyàvem a Ses Majestats a
les cases on hi havia nens malalts per
portar-los els regals. Totes les cases ens
obrien les portes de bat a bat. Al cap dels
anys he participat a l’organització de les
Cavalcades de Barcelona però l’ambient,
tot i ser molt màgic, ja no era el mateix.
Parlem de la família?
Tinc una família molt extensa i molt
repartida: Sabadell, Terrassa, Barcelona,
Begur, Menorca, València (on viuen els
meus pares, amb bona salut
afortunadament, amb 79 i 85 anys i els
germans petits en Jordi i l’Esther, amb les
seves famílies. L’Esther també hagués
pogut ser pubilla si no hagués marxat),
Alacant i Madrid (on viu el gran, en Xevi,
que va trencar molts cors a Cassà i que te
un fill, en Joan, que parla un català perfecte
tot i només fer-ho amb el seu pare tot l’any
i durant les vacances i festes amb
nosaltres). Quant vinc a Cassà encara em
trobo gent que em pregunta pels pares i
sobretot pels germans i m’agrada veure
que vam deixar bon record entre tots.
Com et defineixes políticament?
Catalanista i amb el desig que
Catalunya sigui aviat un nou Estat
d’Europa, sense entrebancs per part del
govern espanyol, perquè així ho hem
decidit entre tots lliure i democràticament.
Com veus la situació actual de
Catalunya- Espanya?
Molt malament perquè interpreten que
el nostre desig d’independència és anar
contra ells i no entenent que podem anar
de costat i fent el camí junts, com a iguals
i no com a subordinats. No és una lluita
contra els espanyols si no un afany de ser
independents d’Espanya.
Passa el temps volant quan estàs en
bona companyia i l’entrevista amb la
Montserrat ha estat molt interessant. Durant
la xerrada que hem tingut se li notava a la
mirada l’alegria de las vivències viscudes
els anys com a cassanenca. Ens desitgem
molta sort en el futur.
Xevi Carrera i Bosch
23

Cassà prepara un seguit d'actes per viure
intensament el centenari de la Selvatana
La Selvatana complirà 100 anys d’història
el proper 13 d’octubre. El passat 21 de
febrer, en una roda de premsa de
presentació a Can Nadal, l’orquestra i
l’Ajuntament van anunciar un acord per
organitzar conjuntament molts dels actes
de celebració, que es repartiran al llarg
de l’any i tindran com a epicentre el nostre
municipi.
De la mà del tenora Josep Farràs, els
integrants de La Selvatana van desglossar
un extens i variat calendari, amb molts
actes de gran repercussió a Cassà,
bressol de la prestigiosa cobla-orquestra,
que compta amb una Creu de Sant Jordi
de la Generalitat de Catalunya i que és
tota una referència arreu del nostre país.
Farràs va recordar que amb aquestes
celebracions «honrarem Cassà, honrarem
Catalunya i honrarem la música en cada
acte, el nostre bressol és Cassà de la
Selva, però tots els pobles que ens han
anat contractant al llarg dels anys són
iguals per a nosaltres perquè han cregut
en La Selvatana i ens han donat suport».
El calendari per aquest any 2013 serà
aquest:
- 3 de març (ja es va celebrar): Audició
de sardanes i ball a la festa dels socis
dels Amics de la Sardana al pavelló
poliesportiu
- 24 de maig: Exposició a Can Trinxeria
que recollirà premis, instruments i molts
altres objectes històrics de La Selvatana.
- 24 de maig: Nit dels Músics
(demanaran a tots els músics que hagin
tocat amb la Selvatana que hi assisteixin
per retre un gran homenatge al grup i a la
sardana).
- 27 de maig: La Selvatana participarà
a la Festa Major amb el tradicional Ball de
la nit i l’elecció de l’Hereu i la Publilla.
Espai gastronòmic
Devissy
vinoteca
rebost
tastets
Apassionats del món de la sardana, músics i autoritats, junts en la presentació
dels actes que es faran a Cassà amb motiu del centenari de la Selvatana.
- 28 maig: Organitzen el ‘Cassà es
vesteix de música’, on es repartiran
actuacions arreu de tots els mítics carrers
de Cassà com el Músic Coll, el Mossèn
Cinto, el Carrer Ample, el Raval, el
Passeig Vilaret i o la Plaça de la Coma.
- 11 de juliol: ‘La Selvatana cobla i veu’:
formació de 17 persones amb cobla i
veus, donant a conèixer moltes sardanes
oblidades.
- 13 d’Octubre: Gran acte de celebració
el dia en què va néixer La Selvatana. Tots
els músics assistiran a un dinar de
germanor amb actuacions sorpresa i gent
que ha format part de l’orquestra al llarg
de la història.
La gran novetat que es presentarà al
llarg d’aquests actes commemoratius serà
un concert creat explícitament per celebrar
els 100 anys d’història de La Selvatana.
El Concert del Centenari és «especial i
molt representatiu «, segons explicaven
els membres de l’orquestra, i el faran
durant tot aquest any, sempre el mateix,
als diferents indrets on els contractin.
En representació del consistori
cassanenc, l’alcalde Enric Bagué, que va
estar acompanyat en la presentació dels
actes pel regidor Eduard Ayach, va afirmar
que «el fet que Cassà sigui conegut per la
música és gràcies, en gran part, a La
Selvatana. La música i la cultura estan
en un moment complicat econòmicament
però l’orquestra sempre s’ha mantingut,
s’ha adaptat i ha anat renovant-se».
En la propera Festa Major La Selvatana
estrenarà el primer Concert Especial
dedicat al centenari. La Selvatana també
ha anunciat que llançarà al mercat tres
treballs recopilatoris, amb creacions
exclusives i pròpies, d’altres històriques i
oblidades, i molts treballs de gran qualitat.
Text i foto: Eduard Llinàs
C/de la Mel, 8 baixos
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 50 58
24 NÚM. 721 - MARÇ 2013

METEOROLÒGIQUES
FEBRER 2013
Temperatures:
10
Mitjana del mes: 6,18º C La
mitjana de febrer de Cassà és de
8,19º C (- 2,01)
5
Màxima absoluta: 19,7,2º C el dia
1 a ¼ i 7 minuts de les dues de la 0
tarda.
Mínima absoluta: - 6,1 ºC el dia
-5
24 a les 7 del matí.
Mitjana de les màximes: 12,25 ºC
Mitjana de les mínimes: 0,1 ºC -10
La temperatura ha baixat dels 0
graus setze dies: del 3 al 10; del 12 al 14; el 20 i del 23 al 27.
Pluges:
Sis dies amb precipitació significativa:
Dia 2 5,7 l
Dia 21 1,9 l
Dia 22 6,7 l
Dia 23 0,7 l
Dia 27 3,2 l
Dia 28 19,2 l
Precipitació total: 38,7 litres (la mitjana global de tots els
mesos de febrer és de 47,17 litres)
Vent dominant: NNE (Gregal) durant 9 dies
Ràfega més forta de vent : NNE (Gregal) el dia 3 entre 12 i 1
del migdia: 45 Km/h (Dates tretes del Meteocat)
Especialitat Especialitat en en Arrossos
Arrossos
Servei de carta i menú diari
Menú especial cap de setmana
Servei de bar i entrepans tot el dia
Preus especials per a colles
Esmorzar de forquilla
Tel. 972 464 980
C/ Església, 26 - 17450 Campllong
ad.el.: reserves@restaurant localsocial.cat
Segueix-nos a www.facebook.com/
Restaurantlocalsocial
NÚM. 721 - MARÇ 2013
20
15
Màximes, mínimes i pluges de FEBRER de 2013
Temp. mitjana : 6,18 ºC Pluja total : 38,4 litres
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
FEBRER FRED I SEC
Aquest mes el podem força fred si considerem les temperatures
habituals per l’època. Hem de tenir en compte que hi ha hagut
gelada en setze dies i que la mitjana del mes ha estat dos graus
per sota del que sol fer. El període més fred va correspondre a
finals de mes i també remarcarem que, durant dos dies, el 23 i el
25 va caure alguna espurna de neu. Pel que fa a la pluja, la
major part del temps s’ha caracteritzat per la baixa precipitació,
llevat del darrer dia, que es va iniciar una temporal de Llevant i
en el qual varen caure prop de 20 litres.
Encara que no sigui de febrer, ja podem avançar que l'1 de
març va continuar la forta llevantada, plovent tot el dia fins a la
quantitat de 57,5 litres i igualant en 24 hores el que sol caure en
tot el mes i acabant, de moment la forta sequera que patíem.
POLICIA LOCAL
ACCIDENTS FEBRER 2013
Accidents amb danys materials: Dia 5: C/ Provincial, 232.
Vehicle implicat: BMW X5. Dia 18: Vt. de les Serres, 65. Vehicles
implicats: Opel Astra i Seat Ibiza. Dia 23: Rotonda C/ Marina-
Provincial. Vehicle implicat: Citroen Xsara
Accident amb ferits: Dia 18: C/ Provincial, 2. Vehicle implicat:
Citroen Xsara Picasso.
25

M. Teresa
Rodà
Quintana
(4 de juny
de 1926 - 13
de febrer de
2013)
FEBRER 2013
DEFUNCIONS
La M. Teresa va néixer el dia 4 de juny
de 1926 a les 16 hores. Va ser batejada el
dia 13 de juny pel seu oncle Mossèn Lluís
Rodà.
Va créixer amb el caliu amorós dels seus
pares. Després va anar al col·legi de
religioses del Cor de Maria.
El dia 12 de juliol de 1933 vingué al
mon el seu germà Jordi, amb qui es va
completar la joia familiar.
El dia 27 de gener de 1951, a les 9 del
matí, va morir el seu estimat pare, Ferran
Rodà Alemany a l’edat de 57 anys. Era
una persona idealista i oberta a tothom,
bon músic, que tant feia un paper còmic
als Pastorets com dirigia la Coral de La
Capella per Nadal, sempre que Mossèn
Alfons no podia fer-ho. Treballava en la
indústria del suro, en la fàbrica familiar,
abans de la guerra, i a can Serra, després.
La seva mort va ser molt sentida. Ens
Dimarts, tancat per
descans setmanal
diu la M. Teresa en el seu diari: «...havíem
viscut estimant-nos com si fóssim un sol
ser, amb senzillesa i amb molt d’amor».
El dia 19 d’abril de 1954, la M. Teresa
va contraure matrimoni amb en Joan Puig
Prunell. Es van casar a l’altar de la
Puríssima Concepció a les 10 del matí
acompanyats de molts familiars i amics.
La M. Teresa treballava com a
planxadora. Amb l’ajut de la la seva
estimada mare, Teresa, i el treball
incansable de totes dues i en Joan, van
aconseguir donar a la casa pairal la forma
d’una acollidora llar.
No van venir fills, però sí que van venir
alguns nebots,que omplien la casa de
rialles. La Judit, la Rut, en Ferran, en
Marcel, la Roser, als queals ara s’han afegit
set nebots nets!
El dia 27 d’octubre de 1971 ens va
deixar la mare i àvia Teresa, després de
molts mesos de malaltia. Recordem el seu
amor, dedicació i il·lusió per tot.
La fotografia que acompanya aquest
escrit es va fer en la celebració de les
noces d’or de la Mª Teresa i en Joan. La
seva expressió és també la del seu
acolliment a les persones estimades.
Fa un mes que la M. Teresa ens va
deixar. Recordem amb tristor la seva lluita
per aconseguir la millora de la seva
malaltia seguint els diferents tractaments
que se li aconsellaven. Els va seguir amb
paciència i ganes de viure. Va tenir tot
l’amor i dedicació del seu espòs, Joan,
qui va estar sempre al seu costat,
estimant-la i tenint cura de tot allò que
necessitava amb una gran abnegació. Va
rebre també visites freqüents de sers
estimats als quals feia arribar el calor del
seu agraïment.
En Joan ens diu sovint «la M.Teresa
estimava a tothom i segur que és al cel,
perquè si ella no hi és, qui hi deu ser?»
M. Teresa, t’estimem; gràcies pel teu
exemple de vida!
Mercè
Torrent
Rabaseda
VVa morir a Sant Antoni de Calonge el
dia 12 de febrer de 2013, a l’edat de 85
anys.
Era filla de Cassà de la Selva.
Deixa espòs, Joaquim Casellas; fills,
Josep i Roser; néts Cristina, Joan i Jordi.
Admirem la teva valentia fins a l'últim
moment.
Domingo Torrent, germà
Naixements: Hola, som la PAULA PAGES MUNDET i l'ISONA MUNDET
COSTA La Paula va neixèr el dia 26-12-12 i l'Isona va neixèr el dia 13-02-13.
Enhorabona, pares!
26 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Jordi Rovira Pujadas: l'home tranquil
En Jordi era un home tranquil, que va
dedicar la seva vida a la família i a la
fàbrica on treballava: La Selva.
La família va ser un dels seus dos pilars
fonamentals; la Maria Àngels, la seva
dona i sempre propera, la Clara i en Jordi,
els seus fills, els joves, els seus estimats
nets, l’Edu, l’Arnau, en Pau i en Pere, els
pares, sogres i germans.
Amb tots ells compartia tots els
moments lliures que li deixava la vida
laboral. Sempre pacient, dialogant,
comprensiu i model involuntari dels qui
vàrem tenir la sort de compartir-hi
sobretaules, festes tradicionals i
esdeveniments familiars.
La fàbrica era la seva altra passió. Hi va
treballar des dels 15 anys oferint lleialtat
absoluta a un projecte d’empresa, passant
per diferents departaments i mostrant
encara més les seves qualitats humanes
i laborals.
Va ser constant, discret, esforçat,
sacrificat, abnegat, amb la consciència de
pertànyer a un col·lectiu que havia
d’empènyer en una sola direcció; bon
company, altruista, dialogant i orgullós de
pertànyer a una empresa, La Selva, que
va créixer en paral·lel a la seva pròpia
maduració personal. Lluïa un clauer
d’empresa que mostrava refet cada cop
que obria la porta de casa o del cotxe.
Així durant 50 anys. Va ser ben
mereixedor de la festa homenatge que li
van dedicar en la seva jubilació.
Va viure sempre sent un home tranquil,
pacient i reflexiu per trobar les millors
solucions a cada moment, i sobretot...va
ser un home bo i de pau.
Els teus fills: Clara, Jordi, Toni i
Sandra
NÚM. 721 - MARÇ 2013
UNA GRAN PERSONA
Se’ns ha mort una gran persona. Algú
que trobarem a faltar molt sovint perquè
encara que el vèiem poc sabíem que hi
era i ens agradava. Una d’aquelles
persones, com d’altres que han traspassat
en dates recents al nostre poble, que
omplia d’una manera especial: En Jordi
Rovira Pujadas. En Toni López, el seu
gendre, el va definir molt encertadament
en el funeral com algú que havia optat
per un ritme tranquil en la seva vida:
l’andante musical. I no parlem de
parsimònia ni d’ociositat estèril, sinó de
calma. Una calma ben amarada d’humor,
que tenyia sense proposar-s’ho el seu
entorn. Així és com el vam conèixer durant
tants anys de convivència a la feina. Així
és com l’han conegut en un discret i
fecund segon pla en tantes iniciatives
ciutadanes en les quals va col·laborar: el
Patronat de la Salle, el Foment... Però
sobretot era així en la quotidianitat de la
relació amb la família, amics i coneguts
que ell poc distingia en el seu tracte afable
d’una gran amistat. Et feia sentir bé. Què
més es pot demanar...?
I generava optimisme, però també
passió. Tenia el do, ben inusual, de
conservar la salabror adolescent, la
candidesa infantil. «Una cosa fora de
sèrie», etzibava il·lusionat per la darrera
descoberta que per molts resultaria
innòcua. No sé perquè em ve al cap la
seva descripció del primer dia que va
passar per l’Eix transversal: «És Suïssa»,
deia entusiasmat, «Tenim uns paisatges
increïbles que no coneixem!» I així amb
tot.
Va ser un company alegre.
Va ser un pare i marit vocacional. Llegia
fa ben poc una paradoxa divertida: no per
tenir fills un és realment pare, igual que
no per tenir un piano a casa un és pianista.
Ell sí que ho era.
Va ser un professional entregat, a qui
l’empresa (i jo personalment) devem molt.
I ara és un record inalterable com
d’altres que hem paït i d’altres que en
vindran fins que la roda ens encalci. Un
home que, com tots, i potser un xic més
perquè sense proposar-s’ho era un gran
home, ha deixat pàtina allà on ha passat i
al seu poble, que era el seu món, Cassà.
Xavier Albertí
En record de Jordi Roveira i Pujadas
que va morir el14 de febrer passat a
Cassà de la Selva a l’edat de 79 anys.
Era casat amb M. Àngels Guarro Mir i
deixa dos fills.
Telèfon 972.460.434 Telefax 972.463.700
e-mail: roser@roser.es web: www.roser.es
17244 Cassà de la Selva
27

Pasqua
Pensant que aquest número de «Llumiguia» sortirà
per Pasqua, m’ha semblat adient transcriure un
poema pasqual, que P. J. YNARAJA (capellà) va escriure
fa temps. En aquest escrit, l’autor, com diu ell mateix,
desitja el goig de la millor esperança.
POEMA PASQUAL
Si encara la Lluna
travessant les fulles dels arbres arriba a la soca
i amb meravella mirem el que es veu i com era,
és que hi ha vida nova a la Terra.
I si encara el foc ens colpeix en la nit
i imaginem noves formes, nous colors,
nous dons generosos, noves vides canviants,
és que hi ha joventut a la Terra.
I si encara un poble, un home tan sols,
camina ferm pel que és gris,
de l’avui i de l’aquí,
sense dubtes ni pors,
és que hi ha creixement a la Terra.
I si encara algú, per petit i únic que sigui,
somnia un país bonic, un instant feliç
i els seus ulls s’humitegen d’emoció i de joia,
és que hi ha esperança a la Terra.
I si encara el Crist té lloc en el fons del nostre
interior,
per omplir d’optimisme,
de coratge i de Fe el nostre cor,
és que hi ha salvació a la Terra.
I si encara ens obrim confiats a l’amor i al futur,
a l’estrany i al misteri,
al de prop i al que ens crema,
llavors, germans,
ÉS PASQUA A LA TERRA .
CELEBRACIONS DEL TEMPS DE PASQUA
Al llarg de les setmanes de Pasqua, fins arribar a la Pentecosta (final
del temps pasqual, 18 i 19 de maig), la parròquia duu a terme un seguit
de celebracions, que és bo tenir-les ben presents.
La Vetlla Pasqual (a 2/4 de 9 del vespre del dissabte 30 de març) i
l’Eucaristia del dia de Pasqua (a 2/4 de 10 i a les 12 del matí) són les
celebracions cabdals.
El dilluns de Pasqua, es celebra, a Santa Pellaia, la Festa del Roser
(a les11 del matí).
També té un relleu especial la celebració de la Confirmació, el dia
20 d’abril (a les 8 vespre). Sis nois i noies de la parròquia de Cassà i
quatre de Riudellots rebran el sagrament de la Confirmació, a l’església
parroquial de Cassà, després d’haver participat a la catequesi, de dos
cursos de durada. Cal felicitar, ja des d’ara, aquests joves de quinze
anys pel procés que han seguit, la seva constància i el compromís que
prenen.
El 4 de maig (a les 8 del vespre) l’Anna, la Brenda i la Joselín faran
la Professió de Fe, dins el procés de creixement cristià (el que en altre
temps es deia la «Comunió Solemne»).
Finalment, hi haurà les celebracions de la Primera Comunió: seran
els dies 1 de maig (a la 1 del migdia), 4 de maig (a les 5 de la tarda) i
5 de maig (a les 12 del migdia). Un total de 39 nens i nenes participaran
per primera vegada de l’Eucaristia, després de dos cursos de catequesi.
Us convido a celebrar el goig pasqual i a participar -hi. BONA
PASQUA!
Enric Plantés i Badosa
28 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Vivim el carnaval! elaboració al darrera. Van ser les mateixes persones grans que
El passat divendres 22 de febrer vàrem celebrar un concurs de
disfresses a la residència. El motiu de celebrar-lo desprès de la
data tradicional és per fer-lo coincidir amb la festa de Sants i
Aniversaris que celebrem l’últim divendres de mes.
Aquest any es va disfressar i va concursar molta gent. Això fa
que tinguem la diversió assegurada -com podeu veure a les
imatges- malgrat que el jurat ho va tenir d’allò més difícil a l’hora
de decidir els guanyadors.
Són tres les categories de premis. En la primera, la millor
persona gran disfressada va ser per Maria Figueras que ens va
sorprendre amb una clàssica però molt divertida disfressa de
monja. En la categoria de disfressa més original i divertida es va
endur el premi un treballador del centre, Eugeni Diaz, caracteritzat
de ballarina brasilera. Finalment la millor comparsa, sense cap
mena de dubte, la varen guanyar un grup de treballadores, Nuri
Gibert, Maria Guatllas i Olga Domenèch caracteritzant i
interpretant un grup de gàngsters. Els premis van consistir en un
trofeu acompanyat de cava o bombons. Però no va ser el premi
material el més important, sinó la bona estona compartida.
Cal fer una menció especial a totes les persones grans que es
van disfressar; fer-se gran no significa perdre el bon humor o la
capacitat de passar-ho bé. De fet, només es van disfressar els
qui en van tenir ganes, ja que no a tothom li agrada, encara que
els que van optar per no fer-ho també s’ho van passar bé.
El carnestoltes és una festa divertida i a la que hi dediquem
moltes ganes i esforç. Tots els vestits tenien molt detalls i molta
NÚM. 721 - MARÇ 2013
participen als tallers de manualitats qui les van fer. Aquest any,
al centre s’han fet disfresses de la temàtica dels contes de la
Blancaneus, els tres porquets i la Ventafocs, ja que estem
treballant com a centre d’interès en activitats al voltant dels contes
tradicionals.
Agraïm a tots el voluntaris, familiars, treballadors, i persones
grans que es van disfressar i van participar a la desfilada. En
festes així cal i necessitem la col·laboració de tothom.
29

Els nens i nenes de la llar ens hem disfressat d'abelles i hem tingut la visita d'en Xevi Compte
El Carnestoltes ha arribat i
ben disfressats hem quedat!
Ha estat una setmana de moltes il·lusions!
Va arribar a l’escola el Rei Carnestoltes, amb
una llista plena de consignes que vam haver
de seguir. El dilluns, vam haver d’anar a
l’escola vestits tots d’un mateix color; el
dimarts tots portàvem un mitjó de cada color;
el dimecres anàvem amb la cara pintada; el
dijous portàvem alguna cosa posada al cap
i el divendres, tots havíem de venir de casa
amb uns pantalons foscos.
Durant tota la setmana, grans i petits, vam
anar confeccionant part de la disfressa.
Teniu curiositat per saber de què anàvem
disfressats? Doncs... zummm... d’abelles
simpàtiques de totes mides!
Portàvem una samarreta negra plena de
ratlles grogues i unes ales a l’esquena; al
cap dúiem unes antenes decorades pels
nostres dits i a la punta tenien unes boletes
de paper de cel·lofana groc.
Al matí vam anar tots els petits a la sala
polivalent, a on ens esperava una sorpresa
30 NÚM. 721 - MARÇ 2013

plena de sons; un espectacle preparat per
a nosaltres: Els sons de l’univers, d’en Xevi
Compte.
Tot explicant-nos un conte, a través dels
sons que feien diferents instruments ètnics,
vam quedar bocabadats!
Els més grans van gaudir molt de
l’espectacle i van participar activament a
l’hora de tocar els instruments musicals.
Aquests eren nous per a tots nosaltres, ja
que venien de molt lluny. Uns venien del
Tibet, eren com uns bols de totes les mides,
de color daurat. En el bol més gros hi van
posar aigua, i quan el tocaven, les
vibracions feien que de dins de l’aigua
sortissin com bombolles cap amunt i ens
esquitxessin! També vam veure una mena
de guitarra feta amb una carbassa seca;
li’n deien tampura i venia de l’Índia. I altres
instruments, dels quals no recordem el
nom, que venien de Grècia, d’Austràlia...
En Xevi també ens va ensenyar com es
canten harmònics... Ens sembla que en va
aprendre a... Mongòlia !
A la tarda,l’AMPA ens va convidar a berenar a tots i així vam
acabar de passar un dia de Carnestoltes molt divertit.
Moltes gràcies AMPA!
Esperem que tothom hagi pogut celebrar el Carnestoltes amb
molta gresca i xerinola! Fins aviat!
Imatges de
les
activitats
que hem
fet a la llar
NÚM. 721 - MARÇ 2013
31

Diversos moments de la festa dels 38 anys d'Amics de la
Sardana amb la cobla-orquestra Selvatana
El 38 aniversari d'Amics de la Sardana
enceta el centenari de la Selvatana
El dia 3 de març, al Pavelló Polivalent
Municipal es varen encetar els actes del
centenari de la cobla-orquestra la
Selvatana. En aquesta vetllada, que va
tenir una gran afluència de públic, hi va
haver unes paraules adreçades a la
formació cassanenca per part de Quim
Massa, president d’Amics de la Sardana i
d’Enric Bagué. alcalde de Cassà.
La festa coincidia amb el 38è aniversari
de l’entitat sardanista cassanenca que,
per celebrar-ho va oferir als assistents
unes galetes amb moscatell i vi ranci. Hi
va haver sessió de ball i una audició de
sardanes oferts per la cobla centenària.
L’acte, fet en col·laboració de
l’Ajuntament de Cassà va ser el tret de
sortida de tota una sèrie d’esdeveniments
que tindran lloc al llarg de l’any per a
celebrar els cent anys de la prestigiosa
cobla-orquestra cassanenca.
Baixada de la Coma, 12 Tel. i fax: 972 46 40 88 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
32 NÚM. 721 - MARÇ 2013

L’esbart, que està participant a la
roda d’Esbarts Catalònia,. i dos
moments de la celebració de
l’aniversari d’Amics de la Sardana.
RODA D’ESBARTS
INFANTILS
Un any més l’esbart infantil de Cassà
participa a Roda d’Esbarts Infantils i
Juvenils Catalònia.
El diumenge 17 de febrer, a les 12 del
migdia, es va fer la primera actuació que
precisament va ser al nostre poble. A
Cassà van presentar els seus balls
l’esbart del Pla del Penedès, l’esbart de
Granollers i l’associació dansaires
Tiorbins de Sant Andreu de la Barca.
Els nostres nens i nenes van interpretar
tres danses molt treballades que els van
quedar molt bé i que el públic va aplaudir
molt. Les danses són «La Tarantel·la» del
Rosselló, «Marineres» i «Jocs al peu del
canó» (peça de nova creació inspirada en
el canó de Palamós i que és obra del
director del nostre esbart senyor Joan
Gonzalez Baqué).
Per cloure la trobada vam convidar a
un petit aperitiu a tots els joves dansaires.
L’hora convidava a picar alguna coseta i
a beure algun refresc.
El dia 10 de març es varen desplaçar
fins el poble de Gualba. Els grups
participants, a part de nosaltres, van ser
els esbarts de l’Hospitalet, el de Montsoriu
i els amfitrions, l’esbart jove de Gualba. El
NÚM. 721 - MARÇ 2013
grup de Cassà va repetir el mateix
programa. Cal felicitar-los perquè, tot i les
baixes que aquest dia vam tenir, els nostre
joves van demostrar un bon nivell de ball,
fins i tot els dansaires que fa pocs mesos
que s’han incorporat a l’esbart.
CURSET D’ENSENYAMENT
El Curset d’Ensenyament ve fent-se els
dissabtes al matí al Pati de les Escoles.
Des del Curset, a part d’impartir els
coneixements bàsics del punteig,
s’intenta motivar els menuts, perquè
s’engresquin en la dansa i assoleixin una
«cultura sardanista bàsica».
AGENDA D’ABRIL
Dia 21, a 2/4 de 5 de la tarda, a la Coma,
ballada de sardanes amb la participació
dels alumnes del Curset d’Ensenyament.
Cobla Infantil Santa Maria de Blanes.
Seguidament Actuació de l’Esbart
dansaire de Cassà.
Dia 28, a partir de les 11 del matí, a la
Pineda Fosca (Polivalent en cas de mal
temps): primera part de la Diada del Soci
amb missa, sardanes, havaneres i
arrossada popular
Passades de guatlla, ulls de
cadernera,
penes de minyona que amenaça el
plor.
Picarol que dringa, festa casolana,
Lluïssor d’estrelles, grill serení...
de tot té una mica la fresca sardana
feta amb la tenora i el tamborí.
I si és ploranera, si és agra o és fina,
si el sol l’aclapara, si xiula amb els
vents
a dalt a muntanya o a baix a marina
sempre és la música dels
engrescaments.
Fragment del poema: La sardana, de
Josep Maria de Segarra
33

La Selvatana: 100 anys (2)
Els primers anys
Després de la seva fundació, les actuacions, sobretot a la nostra
vila, són molt freqüents. El seu lloc més normal és «El Centre
Econòmic».
Per la diada de Carnestoltes de l’any 1914 va tenir lloc un
esdeveniment important pels habitants de Cassà: en una mateixa
ballada van actuar la cobla Selvatana i la Unió (recordem que
molts dels fundadors de la Selvatana havien estat instrumentistes
de la Unió i, precisament per unes desavinences, deixaren
aquesta cobla per a formar-ne una altra). El marc fou la plaça de
la Coma, testimoni tantes vegades de fets transcendents en el
camp musical i en d’altres de la vida de la població. Ambdues
cobles s’enfrontaren musicalment i el públic va seguir amb
vertader deler les seves interpretacions. Naturalment, hi va haver
comentaris i opinions per a tots els gustos.
En aquella època els desplaçaments eren difícils i dificultosos.
Pràcticament no hi havia cotxes, i les anades a les diverses
poblacions es feien com es podia. A vegades, per anar fins a
Girona o a alguna població propera calia agafar el carrilet de
Sant Feliu. De fet, hi havia contractes en llocs on el tren no arribava
i calia fer un bon tros a peu; llavors s’havia de caminar, una bona
A l'esquerra, una formació de la Selvatana als anys 20 i, a
la dreta,la cobla a l’any 1925; a sota, portada d'unfull de
propaganda del 1927.
estona, amb els instruments sota el braç. Però, potser, el mitjà
més usual emprat en aquella època a Cassà, era una tartana,
«la Llarga» de can Fullaca, que tenia precisament onze places i
que permetia encabir perfectament instrumentistes i instruments.
Dels primers contractes de la Selvatana cal destacar el de la
Festa Major de Cornellà de Terri (no oblidem que hi havia 4
músics fills d’aquest indret). Va ser la Pasqua de 1914. La
Selvatana va cobrar 30 duros i la vida: 10 duros per dia, que Déu
n’hi do!.
34 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Les fotos que acompanyaven
el futlletó informatiu de l’any
1927
A Girona el 1916, es va
convocar un concurs de cobles.
El primer premi el va guanyar la
Principal de la Bisbal, i en segon
lloc es va classificar la Selvatana.
Val l’anècdota que els
components de la Selvatana no
estigueren d’acord amb el
veredicte i el protestaren
aïradament. En aquest concurs,
per cert, ja no hi va actuar de primer tenora
Ra-món Serrat, perquè feia un any que hi
havia entrat un joveníssim Josep Coll.
Precisament aquest frec a frec amb la
Principal de la Bisbal als 3 anys de la seva
fundació demostra la línia ascendent de
la Selvatana des del seus inicis.
L’anomenada de bona orquestra es va
anar escampant i es va anar fent un
merescut prestigi.
Pràcticament a partir del segon any, és
a dir, del 1915, van començar a efectuarse
canvis a les seves files.
El primer flabiol fou Enric Abella; l’any
15 hi va en-trar un excel·lent músic, Josep
Gravalosa, que era fill de Santa Coloma
de Farners i tenia un bon bagatge musical.
L’Abella, durant les dues temporades en
què hi va haver Gravalosa, va agafar el
trombó i, quan aquest va marxar, va
retornar al flabiol.
Tal i com ja hem esmentat, el tenor
fundacional, en Ramón Serrat, hi va estar
només dos anys; llavors hi va ingressar
Josep Coll i Ligora, de dots excepcionals,
fill de Llançà. Hi va romandre 9 anys, fins
l’any 24. Més tard hi tornaria.
El lloc de segon tenor el va ocupar
Josep Coma i a principis de l’any 16 es va
incorporar en Pere Solà, de Vidreres,
germà d’en Miquel, un dels fundadors. Hi
NÚM. 721 - MARÇ 2013
va estar fins el 1928.
Pel que fa al trombó, el qui va començar
fou Miquel Roca, i va deixar el seu lloc,
l’any 1915, a l’Abella. Després hi va
arribar en Josep Cla, de Girona que va
assumr les tasques de director musical i
més tard, en Josep Serra, també de
Girona.
I, finalment, parlem del contrabaix. Del
1913 al1920, en què morí, el va interpretar
en Josep Casadevall, substituint-lo
després Miquel Solà, que va deixar el
se-gon tenor.
Referent als tibles i fiscorns, durant la
primera dècada hi hagué més estabilitat.
PROPAGANDA DE LA
COBLA-ORQUESTRA
Us transcrivim el contingut d’un fulletó
de propaganda de la cobla-orquestra LA
SELVATANA de l’any 1917 (hem respectat
l’ortografia original)
A l’oferir-se novament al públic
l’Orquestra-Cobla LA SELVATANA, ho fá, si
cab, amb més entussiasme i predilecció
qu’altres vegades, convencuda de son
progrés artístic i capacitat de sos
professors.
L’ auriola llegítimament obtinguda en el
decurs de sa llarga existencia, s’es
afermada per la continuitat i l’unió que l’
integra, permeten aixó pen-dre volades
que ben poques orquestres alcancen, en
els diverses genres de músique objecte
de sa especialitat, tals com, sardanes, balls
i concerts.
Amb l’afany de complaurer i deixar
sentada sa justa fama, afegeix a son extens
repertori, entre altres composicions, les
famoses Rapsodies Húngares de Liszt,
números 2, 12, i 14, totes elles
d’indiscutible mérit, especialment l’última,
inconeguda encare per no haverla executat
cap altre orquestra.
Així tením l’honor de presentar-nos en
el gran i únic concurs justicier del públic
assabentad i lliure per a emétre el dictámen
desinteressat i noble que cal presideixi en
aitals actes.
No duptant veurers honorats amb ses
ordres, que correspondrá justificant lo
transcrit
Per les contractes: Pere Arpa i Miquel
Solà»
Notes: El text és part del llibre dels 75
anys de la Selvatana d’en Robert Roqué-
Les fotos de la cobla són tretes del Blog
fotosformacionsmusicalsdecatalunya
d’en Josep Loredo.
35

Jaume Roser i Carles Torrent Pagès ens van donar explicacions sobre com es fan les escultures
Plàstica: l'escultura arriba a l'escola
Durant aquest mes de febrer tota l’escola
hem fet un treball, des de l’àrea de
plàstica, sobre diferents escultors de
Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas,
Mútua General de Catalunya, CASER
Cassà. Per aquest motiu ens han visitat
els escultors estudiats i hem fet un petit
taller on érem nosaltres els escultors.
A Educació Infantil hem treballat l’obra
d’en Carles Torrent i Pagès, un artista
de Cassà de la Selva que fa unes
36 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Ció Abellí i Lídia Masllorens també ens van mostrar els secrets de l'escultura i el modelatge.
escultures molt originals. En el taller
vam treballar modelatge amb pasta de
sal i ens va ensenyar a fer remolins
com els de les seves escultures d’aigua.
Gràcies, Carles, per la paciència i
l’entusiasme de portar a terme el taller
amb els més menuts de l’escola.
A primer i tercer hem fet un treball sobre
l’escultor Jaume Roser. Durant el primer
trimestre vam fer la sortida al Parc Art, on
vam veure totes les seves obres. Fa unes
NÚM. 721 - MARÇ 2013
setmanes, ells ens va venir a visitar a
l’escola. Ens va explicar com treballava i
vam poder observar una de les seves
maquetes. Després vam fer una de les
seves escultures.
A segon i quart ens hem dedicat a
l’escultora Ció Abellí. Vàrem fer un taller
molt divertit amb fang, i ja tenim la nostra
primera escultura.
Per últim, la Lídia Masllorens va visitar
els alumnes de Cicle Superior. Ens va
Tel. 972 46 34 74
explicar un munt de secrets a l’hora de
treballar el fang.
LA FESTA DEL
CARNESTOLTES
La setmana de Carnaval va arribar el
Rei Carnestoltes a l’escola i cada dia ens
va manar unes consignes per venir vestits
amb colors diferents.
37

Les celebracions del carnestoltes van
ser molt divertides!
El divendres 8 de febrer vàrem celebrar
la festa de Carnestoltes.
El matí es va organitzar un CONCURS
MUSICAL molt divertit: el primer
XOUALDRIC de la història de la nostra
escola.
Es varen presentar 17 grups d’alumnes
de diferents cursos de primària! Cadascun
va preparar un número musical que podia
ser una cançó, un ball amb coreografia o
un «playback».
El jurat va valorar les actuacions dels
participants, tenint en compte el vestuari,
la coreografia, la interpretació, el nivell de
dificultat... La decisió va ser difícil per l’alt
nivell dels grups i les votacions renyides;
però finalment els guanyadors foren Les
Estrelles de Colors.
Va ser tot un èxit de participació i tota
l’escola va gaudir d’un matí estel·lar
insuperable!
A la tarda, tots disfressats lliurement,
vàrem convidar les famílies a una
BALLARUGA molt divertida.
Havíem assajat una coreografia del ball
de moda «Gangam Style» i vam engrescar
tothom a ballar-la, junt amb altres
músiques adients al carnaval.
Va ser una tarda freda d’hivern; sort de
la deliciosa XOCOLATADA amb melindros
que ens varen preparar els pares i mares
de l’AFA. Des d’aquí aprofitem aquest
escrit per agrair-los la disposició i la
col·laboració en les activitats de l’escola.
Moltes gràcies!
XERRADA DEL MUSEU
DEL CINEMA
El passat dimecres, dia 30 de gener, als
nens i nenes de tercer de l’ escola l’ Aldric
de Cassà de la Selva, ens van venir a fer
una xerrada sobre el cinema.
38 NÚM. 721 - MARÇ 2013

PLANTEM UNA OLIVERA COM A SÍMBOL
DEL NOSTRE PAS PER L’ALDRIC
Aquest és el nostre darrer curs a l’Aldric i ens ha fet molta
il·lusió plantar una olivera, que serà un bonic record del nostre
pas per l’escola. Anirà creixent igual que nosaltres i quan
passem per davant de l’Aldric i la veiem, sabrem que totes les
experiències viscudes al llarg d’aquests cursos són ben
presents amb aquest símbol: la nostra OLIVERA.
Alumnat de sisè del cicle superior de primària
Vam veure els primitius aparells de cinema
Va venir una noia del Museu del Cinema de Girona que es
deia Sònia, com la nostra senyoreta, i primer ens va passar unes
diapositives on es veia com vivien els nostres besavis i
besàvies.Vam veure com anaven al cinema a Girona en carro i
també que, per promocionar una pel.lícula hi havien uns cotxes
amb el nom de la pel.lícula perquè la gent l’anés a veure. També
ens va parlar dels germans Nicolau de Barcelona, que van
inventar el Cine Nic on feien servir dibuixos de Walt Disney.
A continuació, ens va ensenyar diferents aparells que es feien
servir com a joguines abans de l’ invent del cinema, com ara el
zoòtrop, el traumàtrop, el praxinoscopi o el fenaquitoscopi.
Per grups, vam anar jugant amb tots els aparells i ens ho vam
passar molt bé, la veritat.
Finalment, ens va donar una tira de paper a cadaescú per
poder fer uns dibuixos per posar en el zoòtrop o en el
feniquinoscòpi. Els que van acabar van poder provar-ho en el
NÚM. 721 - MARÇ 2013
EXCURSIÓ AL PUIG DE LES
CADIRETES
El passat 27 de
febrer de 2013, els
alumnes de cicle
mitjà de l’escola
l’Aldric vam anar
d’excursió al puig
de les Cadiretes,
Llagostera.
Ens van
acompanyar els
monitors: Cesc, Marc i Eugeni, de l’empresa Sorbus.
Durant la ruta, els monitors ens anaven explicant el
paisatge del nostre entorn. Vam aprendre que aquest l’han
fet tres pintors: el relleu, la vegetació i l’home.
Abans d’arribar al massís de les Cadiretes, vam trobar
el enhir d’en Llach, redreçat des del 1981.
Des del massís de les Cadiretes vam poder veure la
costa abrupte que va des de Palamós i Sant Feliu de Guíxols
fins a Blanes, el delta de la Tordera i el massís del
Montnegre. Mirant cap a l’interior, es pot veure, el Montseny,
les Guillaries, les planes de la Selva i el Gironès, la
Garrotxa, el Pirineu i el massís de les Gavarres. Tota una
lliçó de geografia entre mar i la plana.
Referent a la vegetació, vam poder veure l’alzina surera,
el pi, el cirerer d’arboç, el bruc i el marfull.
L’excursió va acabar amb la visita del dolmen Pedra
Sobre Alta, on per poder-hi entrar vam haver de passar
per un corriol estret ben ajupits per no donar-nos un cop al
cap.
mateix aparell, els altres ho hem hagut d’acabar a casa.
Ens ho vam passar molt bé. Ens han vingut ganes d’ anar a
visitar el Museu del Cinema de Girona.
SILUETES D’ARBRES D’HIVERN
Els alumnes de cicle mitjà han dut a terme un projecte on han
dibuixat la silueta d’un arbre d’hivern sobre un fons d’aquarel·la.
També han experimentat la reacció química que es dóna quan
la sal entra en contacte amb la pintura. Han gaudit de
l’experimentació i de l’art durant l’activitat i els resultats han
estat fantàstics.
39

Les famílies van poder visitar l'escola que podria ser la dels seu fills, en la jornada de portes obertes
Celebrem la jornada de portes obertes
El dissabte 9 de març hem tingut l’escola
oberta a totes les famílies que ens hagin
volgut visitar. A partir de dilluns 11de març
començaven les preinscripcions pel curs
2013/2014. Totes les famílies que tenen
mainada que el curs que ve farà P-3 han
pogut conèixer una mica més a fons
l’escola, parlar amb els mestres i les
senyoretes, veure la manera de treballar,
els espais, els recursos, ...
També han pogut veure, les famílies
dels alumnes que ja són a l’escola, l’espai
on els seus fills passen moltes hores cada
dia. Per a totes elles també ha estat oberta
l’escola.
Tot plegat ha sigut un dia en el que tota
la comunitat educativa ens hem trobat al
Puig d’Arques per compartir una estona
dedicada a comentar el procés
d’ensenyament escolar.
Desitgem que us hagi agradat la visita,
que hàgiu conegut una mica de la nostra
vida quotidiana i moltes gràcies a totes
les famílies que confieu en l’equip humà
del nostre centre.
PROJECTES A EDUCACIÓ
INFANTIL
Un dels treballs que estem portant a
terme a P3 és el projecte dels Peixos i els
Elefants. A partir de tot el material que
estem aportant per part de tots, adquirim
nou vocabulari, descobrim curiositats... Al
Ctra. Provincial, 89 17244 CASSÀ DE LA SELVA
Tel. 972 46 00 92 / Fax: 972 46 33 13 (Girona)
40 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Els de P-3, descobrim cada dia noves coses...
blog de P3 http://blocs.xtec.cat/puigdarques2009/ hi hem penjat
dos symbaloo perquè cada nen/a que vulgui des de casa pugui
jugar amb els pares, pugui escoltar cançons i contes i també
explicar tot el que va comprenent.
Les dues classes de P4 dins del projecte «Grans pintors» estem
treballant Vicent Van Gogh, la seva biografia, obra... El treball és
a tots nivells: matemàtiques, llengua, plàstica...
Som petits Gaudís!! A P5 hem après molt i ens ho hem passat
molt bé dibuixant, pintant i construint rèpliques de la Sagrada
Família, la Casa Batlló i la Pedrera.
NÚM. 721 - MARÇ 2013
... Els de P-4 treballem en Van Gogh...
... i els de P-5, en Gaudí. Representant "la rateta que escombrava l'escaleta"
Outlet
50%
LA RATETA QUE ESCOMBRAVA
L’ESCALETA
Des de l’àrea d’expressió oral, els alumnes de primer de cicle
inicial han estat preparant l’obra de teatre «La rateta que
escombrava l’escaleta».
Per concloure aquest treball, els alumnes la van representar
als més petits de l’escola.
41

Mostra de targes de Sant Valentí
VALENTINE’S AWARDS
Ja fa molt anys que els alumnes de cicle
superior de la nostra escola, quan
s’acosta Sant Valentine’s day, participem
d’un concurs de Valentine Cards. Aquest
«Els nens de 3r i 4t vam anar a Sant Cristòfol el dijous. Vam
sortir de l’escola i vam travessar el carrer. Al cap d’una
estona van arribar a l’institut i ens vam parar a esmorzar.
Vam continuar caminant i ja érem a Matamala, i vam veure
Can Matabous, una casa molt maca. Vam continuar i vam
arribar a Can Comas. Ja ens faltava poc. Vam veure molts
arbres, és clar, perquè estàvem en el bosc. Un cop vam
arribar ens van dir on deixar les motxilles; vam jugar, vàrem
veure caçadors i també les escopetes. Quan vam marxar
SORTIDA AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
El dijous 8 de febrer els alumnes de segon de cicle inicial vàrem anar al Palau de
la Música Catalana a veure l’espectacle «Trencadís de Cançons» que prèviament
havíem treballat dins l’àrea de música. Vam gaudir molt de l’obra amb músics i
ballarins i vam tenir el plaer de conèixer un dels edificis més emblemàtics del
modernisme català. Ens ho vam passar molt bé i per poder recordar aquest dia,
ens van regalar a cadascú el CD de l’obra.
EXCURSIÓ A SANT CRISTÒFOL
vam continuar jugant i ja era l’hora de dinar. Jo vaig dinar
amb els meus amics, els altres no ho sé. Un cop dinats
vam jugar més estona. Va venir més gent, portaven un gos
i com que no el deixaven estar jo me’n vaig anar a jugar.
Vam descobrir llocs interessants, eren molt guais.
Desprès vam tornar, passant pels mateixos llocs del camí
d’anada. Ens ho vam passar molt bé, va ser fantàstic!»
Marc Porsell / 3rB
42 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Dos moments del comiat de la
senyoreta Mascort. A reveure!
concurs el convoca el departament d’anglès
i els participants han de fer una postal per
felicitar algú a qui estimen. Els dibuixos són
amb motius amorosos i els textos fan
referència a frases treballades a l’aula i a
frases de collita pròpia també amb sentiment
positiu. Agraïm la participació de tots els
alumnes de cicle superior i especialment als
que han resultat premiats. Enhorabona!!
Els premiats d’aquest any són:
The best: Carla Prat i Laura Basacoma 6è
Best text: Oscar López 5è
The funniest: Nerea Fontanilla 5è
The most romantic: Solo Yurkiv i Ariadna
Restoy 6è
A lovely work: Núria Gener i Anna Vilar 6è
Something different: Adrià
Reacasens i Genís Córdoba 5è
Hard work: Lucas Moreno 5è
Fantastic Work: Anna Sureda i
Laura Alba 6è
An artistic valentine: Eva Pascual i
Ana Torres 6è.
LA SENYORETA
MASCORT S’HA JUBILAT
A principi del mes de febrer era la
senyoreta Elena qui es jubilava i el dia
22 dels mateix mes li va tocar el torn a
la senyoreta (Anna Maria) Mascort. Ella
deixa la seva feina després de 41 anys
FENT ESCOLA. La festa de comiat va
seguir el mateix patró que la que
havíem fet a principi de mes. Les
alumnes i els alumnes de sisè que ha
tingut l’Anna Maria enguany, en
representació de totes les generacions
d’alumnes que han passat per les
seves mans, li han dedicat unes
estrofes de cançó improvisada a ritme
de jota. Aquestes feien referència a la
seva tasca i dedicació al llarg de tants
anys. La festa ha continuat amb una
cançó dedicada a ella de part dels seus
companys actuals i tot ambientat amb
elements egipcis, que és un tema que
l’apassiona. Els capgrossos egipcis del poble i la rèplica
del gegant de Cassà d’en Vicenç Vilà també hi han volgut
esser. Gràcies per haver-vos afegit a la festa. A la seva
cançó dedicada hem aprofitat per dir-li que trobarem a
faltar tot allò que ha aportat al centre i al poble. Per suposat
no podia faltar el ram de flors i les paraules del director.
Abans d’acabar l’acte li hem fet una foto amb dos alumnes.
Un de la primera classe que va tenir, que actualment és
mestre a l’escola, el sr. Josep Trallero, i un alumne del
seu darrer grup. Gràcies senyoreta Mascort per tot i fins
quan vulguis.
NÚM. 721 - MARÇ 2013
43

S'ha signat un conveni amb la Universitat de Girona
L’Institut de Cassà de la Selva podrà
organitzar exàmens de Cambridge
Com ja havíem explicat en una altra
crònica, l’Institut de Cassà de la Selva està
portant a terme un ambiciós projecte que
pretén potenciar les llengües estrangeres
en horari escolar. Es tracta del Projecte
Cambridge-DELF, una iniciativa pionera
en l’ensenyament públic de les nostres
comarques. L’objectiu és la potenciació
de les llengües estrangeres (anglès i
francès) a l’ESO i al Batxillerat
especialment en el cas dels alumnes amb
més capacitats en aquest camp. Des de
l’institut s’encoratja els estudiants a
presentar-se a exàmens oficials
reconeguts internacionalment,
concretament el KET (Key English Test),
el PET (Preliminary English Test) i el FCE
(First Certificate in English), tots tres de la
Universitat de Cambridge, i el DELF
(Diplôme d’études en langue française)
expedit pel Ministeri d’Educació de la
República Francesa.
Aquests exàmens es prepararan al
propi centre en hores lectives mitjançant
matèries optatives, llevat del cas de 2n
d’ESO, que es fa a través de la matèria
comuna d’anglès, la qual ha augmentat
una hora setmanal.
Els exàmens es faran a l’Institut de
Cassà a final de curs, en hores no lectives,
i vindran examinadors de la Universitat
de Girona (per l’idioma anglès) i de
l’Alliance Française de Girona (francès).
El projecte permet que un alumne pugui
examinar-se de les dues llengües, si es
dóna el cas (no hi ha incompatibilitat). El
mes de juny de 2013 ja es faran aquests
exàmens per primer cop.
A dalt, la cap de
Departament d’Anglès,
Laia Nadal, el director
de l’INS Cassà de la
Selva, Josep Poch, el
vicerector de la UdG,
Joaquim M. Puigvert, i
la responsable dels
exàmens de Cambridge
a la UdG, Vivien
Greatorex, signant el
conveni entre les dues
entitats. A l'esquerra, el
professorat de llengües
estrangeres de l'institut
que porta a terme el
projecte d'anglès i
francès.
El cost dels exàmens serà inferior al que suposaria si l’estudiant
s’examinés pel seu compte per tractar-se d’un examen fet en un
centre educatiu per un grup d’estudiants. A més a més, els
alumnes que s’examinin tindran una beca de l’AMPA de l’institut
que cobrirà una part del cost de la matrícula. L’AMPA també ha
dotat de material informàtic i bibliogràfic als departaments
d’anglès i francès.
Per la seva banda, Alliance Française de Girona, entitat que
depèn del Ministeri d’Educació de la República Francesa, va
comunicar fa poc a l’Institut de Cassà de la Selva que becarà el
millor alumne de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat que s’hagi
examinat, amb un curs de 100 hores de francès en aquesta
institució el curs vinent. Aquests cursos estan valorats en uns
700 € cadascun.
Per tal de portar a terme aquesta iniciativa, l’Institut de Cassà
ha signat sengles convenis amb la Universitat de Girona i
44 NÚM. 721 - MARÇ 2013

A dalt,dos moments de l'esquiada de 4t d'ESO; a sota, tres imatges de l'intercanvi.
l’Alliance Française. Cal dir que la totalitat
dels professorat d’anglès i francès del
centre educatiu participen activament en
el projecte.
Fins ara, només escoles privades i
acadèmies d’idiomes de les comarques
gironines portaven a terme iniciatives
d’aquest tipus. L’INS Cassà de la Selva
és, doncs, el primer institut
d’ensenyament públic de la demarcació
de Girona en organitzar exàmens
d’aquestes dues llengües.
VIATGE A ALEMANYA I
ESQUIADA DELS ALUMNES
DE 4T D’ESO
Un any més, els alumnes de 4t d’ESO
de l’Institut han pogut triar entre participar
en l’intercanvi amb un institut europeu o
bé anar uns dies al Pirineu a fer una
activitat d’esquí.
L’intercanvi ha tingut lloc aquest any
amb un institut amb el qual ja hem tingut
projectes d’aquest tipus en el passat,
Gesamtschule Ebsdorfergrud de Heskem,
NÚM. 721 - MARÇ 2013
poblet situat a prop de la bonica ciutat de
Marburg, al land de Hesse, que té per
capital Frankfurt. Els estudiants van estar-
se a casa de les famílies alemanyes i van
visitar les ciutats que acabem d’esmentar,
van participar en activitats al propi institut
45

i a fora i van socialitzar-se amb els
alumnes alemanys i les seves famílies en
anglès, la llengua vehicular d’aquest
projecte. Per les fotos podem deduir que
s’ho van passar molt bé.
L’esquiada de 4t d’ESO, que ja té uns
quants anys de tradició, també va tenir un
gran èxit. Les activitats d’esquí,
snowboard, combinades amb les estones
de lleure amb gaudiment de les aigües
termals, també van constituir un bonic
viatge de final d’etapa, pels alumnes que
aquest any acaben l’educació secundària
obligatòria.
ENS VISITA L’ESCRIPTORA
LAILA KARROUCH
En Miquel Rodríguez Anglada, alumne
de 2n d’ESO, ens explica la visita que va
fer aquesta escriptora a l’institut:
La Laila Karrouch, escriptora del llibre
De Nador a Vic, que hem llegit l’alumnat
de 2n. d’ESO en l’assignatura de Català,
va venir al nostre institut divendres dia 1
de març de 2013.
Ens va explicar la seva història –que ja
coneixíem en gran part gràcies a la lectura
que havíem fet del seu llibre- des que ella
recorda. Ella va néixer l’any 1977 a
Nador, al nord del Marroc: va venir a
Catalunya, a la ciutat de Vic, quan tenia
vuit anys. El seu pare va venir abans que
la resta de la seva família: la situació
econòmica al Marroc era difícil i a
Catalunya se li oferien més possibilitats
tant laborals com per poder estudiar els
seus fills. Ell no podia venir sovint per veure
la seva família: els enviava cada mes
diners per ajudar-los. De fet, la Laila no
coneixia el seu pare quan era petita i una
vegada que ell va venir a visitar-los, ella
el va picar perquè es pensava que era un
senyor estrany. Li havien ensenyat que
no es podia refiar de ningú que fos
desconegut: en un poble petit, al poble
dels Karrouch, es coneix tothom.
El contacte amb Vic va ser impactant
per ella ja que era molt diferent d’allò que
havia conegut fins llavors. Al principi, ella
no estava a gust i de fet volia marxar. La
situació a casa tampoc era fàcil: la seva
mare no sortia de casa i es passava el
temps plorant d’enyorança. Li va costar
d’adaptar-se perquè no coneixia la
llengua i no entenia res del que li deien:
la van posar en una aula «normal» i ella
tenia dos anys menys que la resta dels
seus companys. Ens contava que no
comprenia l’horari i com que no sabia
quan li tocava educació física, per no venir
sense la roba adient, sempre anava a
l’escola amb xandall. També deia que
quan li donaven algun paper per portar a
casa, com que no entenien el que hi deia,
ella sempre es preparava dos entrepans
per si era alguna excursió. Ha de ser dur
no comprendre i sentir-se perdut.
JORNADA DE PORTES OBERTES
A primers de març s’ha celebrat la jornada de portes obertes
del centre, que va portar centenars de persones a visitar el
nostre institut. Els futurs alumnes i pares van poder veure les
instal·lacions. L’INS Cassà el curs vinent canviarà d’horari ja
que el Consell Escolar del centre va aprovar demanar a
Ensenyament poder realitzar la jornada compactada, que
consistirà en fer classe de 8 del matí a 14.45h del migdia,
amb dos descansos de 25 minuts i 20 minuts respectivament.
La majoria d’instituts de Catalunya ja estan fent aquest horari
o un de similar.
Potser per això, ella al principi se sentia
diferent de l’altra gent: volia ser blanca
com les altres nenes; va arribar a posarse
cremes que havia anat a demanar a la
farmàcia per tenir la pell més clara i així
no semblar diferent. Els seus cabells
arrissats també la feien sentir diferent, així
és que ella va agafar la planxa de la roba
i va intentar allisar-se’ls. Fins que un dia
que anava amb presses no es va poder
«maquillar»: la seva sorpresa va ser gran
quan una seva companya li va dir que
estava ben bonica. Això la va animar molt
i va deixar d’intentar amagar el seu origen.
Amb el pas del temps va aprendre que el
problema no és ser diferent sinó que et
tractin com a inferior pel fet de ser diferent.
De fet, tots som diferents per molt que
estiguem aquí més o menys anys.
De més gran, va descobrir que a les
noies els passava alguna cosa i ja es
transformaven en dones. Quan li va venir
la regla, ella es va espantar: es pensava
que es moriria ja que li sortia molta sang.
No li havien explicat què era això de la
menstruació i tenia por d’explicar-ho a
casa, perquè llavors ja la considerarien
una dona i no la deixarien anar a atletisme
i li farien assumir més feines a casa. Tenia
confiança amb la seva àvia del Marroc
però no podia parlar amb ella ja que no
tenien telèfon i es trobava molt lluny.
Necessitava explicar-ho a algú: es
pensava que es moria. Amb les seves
amigues no tenia prou confiança. Tot i que
CONSTRUCCIONS SANGÜESA, S.L.
Venda de parcel·les al Vi Novell
Opció de casa
Preu tancat
C/ Esport, núm. 1, baixos - Tels. 972 46 35 70 / 616 487 026 - vullunacasa@gmail.com
46 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Laila Karrouch signant llibres als seus
joves admiradors
a la seva germana gran, la Hayat, no li havia
confiat mai res, va haver de fer el cor fort i
explicar-l’hi. Aquesta es va burlar d’ella
perquè era una ignorant que no sabia que
això era la menstruació. Li va prometre que
no ho diria, i ho va complir, però només fins
les cinc de la tarda quan va acabar l’escola.
Llavors, els seus pares ho van saber i ella
va experimentar els inconvenients de ser
dona en una cultura patriarcal.
Ella sempre havia tingut clar que volia
estudiar. La seva mare havia estat educada
d’una altra manera i creia que les dones
musulmanes han d’estar-se a casa tenint
cura de tota la família, especialment dels
homes. El seu pare no posava obstacles
mentre no tragués males notes: però ella
sabia que en el moment que vingués amb
qualificacions baixes, la retiraria d’estudiar.
Per això s’escarrassava per rendir bé:
arribava a l’extrem d’haver-se d’esperar que
tothom dormís per posar-se a fer els deures en pau i estudiar
quasi d’amagat. Va haver de posar-se a treballar, es va examinar
per lliure de la formació professional fins que va aconseguir el
seu somni: tenir un títol d’auxiliar d’infermeria.
Pel que fa a les relacions amb les persones del sexe contrari,
JORNADA D’ORIENTACIÓ UNIVERSITÀRIA
Aquest mes també hem organitzat la 17a Jornada
d’Orientació Universitària i Professional, amb sis taules
rodones i una conferència. Els alumnes de 1r i 2n de
batxillerat van poder escoltar com és l’experiència
professional d’un enginyer, un periodista, un metge o un
educador social. La conferència va anar a càrrec de Jordi
Gasau, jove emprenedor que ens va explicar la seva
experiència laboral local i internacional i va donar bons
consells als estudiants que aviat hauran de decidir el seu
futur acadèmic. Molts dels ponents eren antics alumnes del
centre.
NÚM. 721 - MARÇ 2013
quan era adolescent, va conèixer un noi que li agradava:
dissimulaven fins i tot anant cadascú per una vorera, fins que un
dia li va presentar a una veïna que al seu torn ho va explicar a
casa seva. La seva mare la va renyar i li va donar una bufetada.
A ella li tenien destinat l’Omar –un seu cosí- que vivia al Marroc
i que era germà del nuvi de la seva germana gran, la Hayat. Van
arribar a casar-se, ell va venir a Catalunya, van tenir una nena,
i fa aproximadament un any i mig que són separats.
Trobo que la conferència va estar molt bé perquè ha completat
molts aspectes que són difícils de recollir en un llibre: el testimoni
en directe diu molt –anècdotes i fets molt semblants als que es
poden trobar adolescents nouvingudes avui dia- i encara
emociona més. Catalunya sempre ha sigut un país obert a totes
aquelles persones que han volgut respectar la seva cultura i
aportar-ne una altra. Per a mi, els meus companys marroquins
són també catalans perquè es pot ser les dues coses al mateix
temps. Ella sempre ha agraït el recolzament que ha rebut dels
seus companys i amics. Som diferents i això ens enriqueix: no
necessitem que deixin la seva cultura sinó que ens aportin coses
interessants i que acceptin la nostra. Som iguals i cadascú té
dret a ser com és: ser diferents no és cap problema si sabem
viure junts sense menysprear-nos o voler-nos dominar. La nostra
pell podrà ser diferent, però l’essència, la nostra sang, és idèntica.
Enhorabona Laila i tants companys i companyes nouvinguts que
heu sabut fer-vos un lloc entre nosaltres. Benvinguts!
47

Rangers i Guies fem una aturada en el nostre raid per fer-nos una foto.
Les aventures d'un raid
Els Ring’s ja hem fet una de les grans
sortides de la nostra unitat: el raid. Aquesta
vegada ha estat a les Guilleries, on hem
fet una part de la ruta de les ermites.
Els caps ens varen donar un mapa amb
indicacions i fotografies, juntament amb el
llibret per acompanyar el camí de reflexions
i jocs. En grups de sis o set nens i nenes
vàrem començar a caminar seguint les
indicacions. Els grans ajudàvem els més
petits a tirar endavant. Va ser un camí ple
d’aventures: alguns vàrem trobar una vaca
que ens perseguia, d’altres remuntàrem
un riu i ens vàrem batejar; també vàrem
trobar una casa abandonada... Això va fer
que el camí fos molt més curt del que ens
pensàvem i a primera hora de la tarda
arribàvem al monestir de Sant Pere
Cercada, allà on passaríem el vespre i
dormiríem. Una tarda plena de jocs, un
sopar cuinat per nosaltres mateixos, una
vetllada amb uns guitarristes inesperats
i... a dormir! L’endemà al matí vàrem
arribar caminant fins al Castell de
Farners, on ens esperaven les mares i
pares.
Ràngers i Noies Guia
A PLE HIVERN, A LA
PLATJA
El cap de setmana del 24 i 25 de febrer,
els Pioners i Caravel·les de La Claca vam
anar de sortida, en tren,a Pineda de Mar.
El dissabte ens vam trobar tots a
l’estació de Caldes de Malavella. Quan
vam arribar, vam fer un seguit d’activitats
que nosaltres mateixos havíem preparat
anteriorment, i a la nit vam poder fer
activitats a la platja i gaudir de la
tranquil·litat que hi ha a l’hivern.
El diumenge, en Pep (cap de
l’Agrupament Montpalau de Pineda) ens
va fer una visita guiada pel poble i entorns,
que, a part de tenir mar té una altra cara
que és la muntanya. Ens va explicar
curiositats sobre el passat de la població,
que va tenir des d’habitants romans fins a
pirates turcs que van anar a saquejar els
masos d’aquella època. Vam pujar fins a
les ruïnes del castell de Montpalau i també
vam visitar les restes de l’aqüeducte romà.
Aquesta sortida ens ha servit tant per a
reflexionar com per a fer cohesió de grup.
A més, hem descobert que Pineda de Mar
no s’assembla gens a un típic poblet de
costa, desert durant l’hivern i ple de
turistes durant l’estiu.
Aina Cardús
48 NÚM. 721 - MARÇ 2013

A l'esquerra, sortida del PiC's i, a sota,
un grup de Castors i Llúdrigues.
MERCAT DE SEGONA MÀ
Els temps que corren són difícils i
plens d’entrebancs econòmics. La crisi
avança i el consumisme ha de quedar
enrere. Confiem en la reutilització de
materials a preus simbòlics a benefici
d’entitats sense ànim de lucre.
Conscients de la situació social del
nostre entorn, l’AEIG la Claca organitza
un mercat de segona mà a Cassà de la
Selva. És per això que necessitem la
vostra col·laboració a l’hora de recollir els
objectes que podrem revendre.
Què recollirem?
1. Roba, llibres, joguines,
electrodomèstics, objectes electrònics,
mobiliari…, i tot tipus d’objectes que encara
es puguin utilitzar i estiguin en bon estat.
2. Disposarem d’un punt de recollida d’aliments que es
destinaran a Càritas de Cassà de la Selva.
3. Disposarem d’un punt de recollida de materials que es
destinaran a la Protectora d’animals
On ho recollirem?
- Cada dissabte, de 16 a 18, al nostre cau (plaça de Sant Pere,
3 de Cassà de la Selva)
Quan serà el mercat de segona mà?
- Diumenge 21 d’abril
- Horari: de 2/4 d’11 fins les 2 del migdia
- Lloc: Passeig Vilaret
- També farem jocs, pintarem cares, cantarem, tallers de màgia,
tallers de circ, tallers de cuina…, i moltes altres coses!
Si teniu qualsevol dubte sobre alguna d’aquesta qüestió
telefoneu al 600 761 203 (Laura).
Ens ajudeu? Comptem amb vosaltres!
NÚM. 721 - MARÇ 2013
Els caps de la Claca Sempre a punt!
SALVEM LA PUÇA PUDENTA A
AMER
Una de les activitats més importants que hem fet aquest mes els
Castors i Llúdrigues de La Claca ha estat salvar el municipi d’Amer
dels malèfics encanteris de la Puça Pudenta.
Tot va començar quan vam veure una notícia al diari que deia
que la vila d’Amer havia estat coberta per una boira molt fastigosa
de color verd marró. Al cap de poc l’alcalde ens va enviar una
carta preguntant si sabíem què podia estar passant al seu poble,
i com que som molt espavilats i trempats vam fer via cap a Amer.
Amb l’ajuda dels mags del bosc dels cinc arcs, els Castors i
Llúdrigues de la Claca vam poder fer fora la puça pudenta del
poble, i Amer va tornar a ser una vila sana i agradable. Per poderho
aconseguir vam haver de pujar a l’ermita de Santa Brígida, una
llarga caminada que vam superar amb bona nota.
En aquesta sortida, a part de salvar Amer, vam iniciar el projecte,
a través d’una descoberta i d’una pluja d’idees. Després de debatre
entre tots quin podia ser el millor projecte vam arribar a un consens:
farem un circ!
Castors i Llúdrigues
49

Tres imatges de la jornada de portes obertes que va coincidir amb els actes del 132 anys del col·legi La Salle Cassà
Portes obertes i 132 anys de La Salle Cassà
Després de la llevantada de finals de febrer
tinguérem un esplèndid cap de setmana
(fou un breu i encertat parèntesi
meteorològic), amb el sol que acompanyà
i poguérem celebrar una lluïda Jornada
de Portes Obertes, amb una gran
assistència de famílies que s’interessaren
pel nostre projecte educatiu. El Sr.
Alcalde, també present, fou atès pel Gmà.
Director i els membres del Patronat. Les
xerrades i explicacions dels diferents
mestres, fetes per nivells, orientaren els
pares i mares en el caràcter propi de
l’escola (horaris, línia pedagògica,
projectes innovadors, ús de les TIC,
educació en valors, activitats
extraescolars...), i donaren pas a la visita
a les diferents instal·lacions. També
observàrem joves de més edat (alguns
avis i besavis) passejant-se per les aules
amb un punt de nostàlgia... Quants
records que els deuen venir a la ment!
La jornada, però, s’havia iniciat amb jocs
i tallers de maquillatge a càrrec dels
finalistes, els de 4t d’ESO, per entretenir
la mainada, i seguí amb les explicacions i
exposicions a les famílies dels treballs del
projecte FAIG, fetes per alumnes d’ESO, i
amb les demostracions en l’ús de la
robòtica d’aquells que participen en la
First Lego League, amb les quals ens
deleitaren. A tots ells els volem donar les
gràcies! I acabà amb el pica-pica ofert per
50 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Els alumnes d'educació infantil, al
tetatre de Salt per veure ombres
xineses
l’AMPA (arribat el migdia s’agraeix!) i amb
els nostres gegants ballant al so dels
acords del grup de Grallers i Timbalers,
posant un immillorable punt i final a un
matí de diumenge ben diferent i bonic.
FESTA DEL 132È
ANIVERSARI
Amb la Missa d’acció de gràcies del
passat diumenge dia 3 encetàrem els
actes de la Jornada de Portes Obertes,
però el verdader motiu d’aquesta
celebració religiosa fou la commemoració
del 132è aniversari de la fundació de
l’escola. Ens hem de remuntar, doncs, a
l’any 1881. La tasca educativa s’inicià amb
l’esforç d’uns Germans vinguts de França
i amb només tres aules i amb els recursos
propis de l’època, és a dir, poqueta cosa...
Amb el pas del temps hem assolit les vinti-sis
aules, que donen cabuda a uns 650
alumnes d’Eduació Infantil, Primària i
Secundària obligatòria. L’escola,
d’inspiració cristiana, però respectuosa
amb totes les confessions, fou
reconeguda l’any 2005 amb la Creu de
Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya,
NÚM. 721 - MARÇ 2013
ESMORZARS SOLIDARIS
Un total de 1746,31 euros són els que hem recollit en els 8
dies del mes de febrer en què ens hem ofert, els uns als
altres, els deliciosos esmorzars solidaris d’aquest curs. Pernil
dolç, formatge i crema de cacau ha estat el menú a escollir,
i batuts de cacau i sucs de fruita les begudes per acompanyarlos.
Agraïm al Forn Sant Antoni i a Embotits La Selva la seva
col·laboració, un cop més. I també a tothom que d’una
manera o altra ha posat el seu granet de sorra per construir
aquest piló que, mica en mica, va agafant forma i cada
vegada fa més goig. Hi tornarem pel mercat i el sopar solidari.
Gràcies a tots!
pels seus 125 anys de tasca educativa; i
el curs 2010-2011 aconseguí la
Certificació de Qualitat en la gestió dels
seus processos educatius amb la ISO
9001-2008.
Els reptes que s’apropen ens
esperonen a continuar treballant en el
difícil però alhora fascinant món de
l’educació i l’ensenyament. La causa s’ho
val, ja que tot el que ara, tots junts,
sembrem, haurà de servir per a una bona
collita en el futur.
ACTIVITATS A EDUCACIÓ
INFANTIL
El passat mes de febrer vam celebrar el
nostre carnestoltes particular! A les tres
51

XERRADA PER ALS PARES DE 6È
En clau informativa tingué lloc el passat dijous dia 21 de
febrer una xerrada per als pares dels nostres alumnes de 6è
per tal de presentar-los el projecte d’ESO a l’escola i explicarlos
el canvi que suposa passar a aquesta nova Etapa
educativa. Després de la benvinguda i presentació feta pel
Gmà. Director, agafaren la paraula les Tutores de 6è, que
incidiren en els avantatges que comporta el fet de seguir a la
mateixa escola, fent esment, també, de les novetats amb
què es trobaran els seus fills. A continuació fou el Cap
d’Estudis d’ESO qui prengué la paraula per informar dels
aspectes pedagògics i de l’estil propi del nostre Centre i,
finalment, fou el Gmà. Director qui convidà les famílies a
mostrar les seves inquietuds davant del canvi, encetant un
torn de dubtes i/o suggeriments que aprofitaren els pares i
mares presents.
L’assistència fou nombrosa i les famílies sortiren agraïdes
de l’explicació detallada tant dels programes propis com del
Alumnes de 4t d'ESO fent les proves de competències
bàsiques
de la tarda tots ens vam començar a vestir a les nostres aules i
ens vam disfressar de les millors gotes hagudes i per haver!
Cada curs es va adaptar la disfressa de gota al seu gust i van
sortir unes comparses espectaculars!! Seguidament, i amb un
nerviosisme que es palpava a l’ambient, vam fer les coreografies
per cursos, al nostre pati. La comparsa de P3 ens va oferir uns
moviments acompanyats de música ben moderna, els de P4
van ballar al so de la música més actual i amb molt de «...style»
funcionament de l’Etapa. Ara només cal desitjar-los a tots
que el canvi sigui lleu i l’adaptació ràpida. Així ho esperem!
i els grans del cicle van fer la seva interpretació a la perfecció!!
Sense cap mena de dubte vam riure, compartir i gaudir una tarda
plegats!! Ara ja cal començar a pensar en la propera festa...!.
L’últim dia del mes tots els infants d’educació infantil vam anar
al Teatre Municipal de Salt a veure una obra de teatre d’ombres
xineses. Després del treball previ a l’aula, per fi vam poder-nos
fer una idea real del que eren aquest tipus d’espectacles.
L’experiència va ser molt divertida ja que ens van demanar la
nostra col·laboració cantant cançons i seguint els
embarbussaments que anaven encadenant la història. Vam veure
molts personatges! Des del Sol solet, l’arc de Sant Martí, el cargol
treu banya i la gallina Ponicana fins al peix peixet, els mariners i
la lluna la Pruna!! En tot moment la pluja ens va seguir la petja
però nosaltres vam poder evitar-la en nombroses ocasions! I a la
tarda del mateix dia, amb la memòria ben fresca del que havíem
vist, vam poder fer uns dibuixos sobre l’obra molt bonics!! Esperem
poder repetir l’experiència ben aviat!
COMPETÈNCIES BÀSIQUES A 4T D’ESO
Igual que la resta d’estudiants finalistes de l’etapa de
secundària obligatòria, els nostres alumnes realitzaren els
passats 14 i 15 de febrer les proves de Competències bàsiques
de la Generalitat. Les matemàtiques i les llengües catalana,
castellana i anglesa foren les matèries a les que s’hagueren
d’enfrontar. A hores d’ara estem a l’espera dels resultats i tant
bon punt els tinguem us els farem saber. Esperem que hagin
52 NÚM. 721 - MARÇ 2013

estat positius i que tots els coneixements i
habilitats que han anat adquirint durant tots
aquests anys els siguin d’utilitat en les etapes
postobligatòries que tenen a tocar. Aquí en
teniu l’opinió d’un d’ells:
«Les proves van ser molt similars entre si.
El dijous, durant les dues primeres hores, vam
realitzar la prova de català que consistia en
llegir uns textos i respondre solucions tipus
test i posteriorment la de matemàtiques que
simplement consistia en resoldre problemes.
I el divendres, la de castellà, que va ser
exactament igual que la de català, i la
d’anglès, que consistia a escoltar unes
conversacions, respondre preguntes tipus
test i llegir una sèrie de textos i respondre
correctament. En general, tant professors
com alumnes, creiem que van ser
relativament fàcils, tot i que compreníem que
es tractava de coneixements mínims i la
dificultat no podia ser excessiva.
Personalment, crec que les de llengua van
ser més senzilles que no pas la de
matemàtiques, però potser simplement ho
crec perquè tinc més facilitat per les lletres.»
NÚM. 721 - MARÇ 2013
Pol Esteba / 4t ESO A
XERRADA INTERNET SEGURA
Amb una bona afluència de públic tingué
lloc aquesta xerrada per part dels Mossos
d’esquadra a la Sala Galà el passat 27 de
febrer. Fou una encertada iniciativa
organitzada per les diferents associacions de
pares i mares de les escoles i institut de
Cassà. Precisament a ells anava dirigida, als
pares i mares, per tal d’orientar-los sobre com
enfocar l’ús que els seus fills haurien de fer
d’Internet, explicant alguns consells, els
avantatges i desavantatges de la xarxa, i
incidint, sobretot, en els continguts nocius i
fins i tot els il·legals amb els que cal anar
molt en compte. De ben segur que els pares
i mares en sortiren ben orientats i ara, el que
cal, és posar-ho en pràctica i fer-ne un ús
correcte i adequat, extraient-ne la seva part
positiva.
TECNOLOGIA A ESO
La mestra de tecnologia ens va demanar de fer algun projecte amb materials
reciclats i que fos útil. Nosaltres vam fer una pluja d’idees i vam mirar que
servís per a totes les persones però sobretot per als nens. Després de molt
pensar, se’ns va acudir que podríem fer un ninot que tenia tres forats
rectangulars a la part del tronc i cada un era un contenidor diferent: un per al
plàstic, un per al vidre i un per al paper. Vam fer servir una caixa quadrada per
al cap i dues caixes rectangulars enganxades amb silicona calenta. Vàrem
folrar la caixa del cap i les caixes del cos amb paper d’embalar i les vam
decorar una mica amb un paper de regal. Li vam posar un llaç al coll, i al cap li
vam dibuixar un nas. La boca la vam fer amb una cinta i li vam dibuixar uns
llavis, i els ulls els vam fer amb càpsules de cafè. També li vam dibuixar unes
pestanyes i, al final, li vam enganxar trossos de fil al cap, d’un en un, per fer els
cabells. Vam posar-li un llaç al cap de color platejat. Aquest va ser el nostre
treball de Tecnologia de 1r d’ESO.
Kadi Diallo i Abril Martí / 1r ESO A
FELICITACIÓ
Des d’aquestes ratlles volem felicitar
l’exalumne de l’escola Xavier Gispert, de
Llagostera, per haver estat guardonat
durant aquest passat febrer amb una
beca per estudiar Enginyeria Informàtica
Marc Pagès Ruscalleda
Osteòpata per la
Universitat
E.O.B.(Barcelona) i
per la Universitat
de Maidstone
(Anglaterra)
Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93
a la UPC, amb motiu d’haver obtingut la
millor nota de tot Catalunya en les PAU
(proves d’accés a la universitat), conegudes
com a Selectivitat, del juny de
2012.
La qualificació fou de 9,76.
Enhorabona i molta sort en els teus
estudis, Xavier!
53

XERRADES DE TUTORIA A 4T D’ESO
El divendres 15 de febrer vam rebre una xerrada del senyor
Bernat Recasens Vert, empresari i pare d’un nostre company
de 4t i dels seus germans que també són alumnes de l’escola.
La xerrada anava orientada cap el sector informàtic en el
qual està especialitzat. Ens va explicar el funcionament d’una
empresa de software i de com encaminar un treball
empresarial i, per acabar, va mostrar el seu últim projecte, un
programa innovador creat per la seva pròpia empresa, en el
qual es destaca la participació activa dels treballadors en el
seu funcionament.
Yaya Susso i Pau Jordan / 4t ESO B
DIMECRES DE CENDRA
Un cop passats el dijous gras i el carnaval arribà el dimecres de
cendra i, amb ell, entràrem a la Quaresma. Fou un dia en què a
l’escola s’organitzaren diverses celebracions amb la imposició
de la cendra, que ens recorda que en aquesta vida només hi
estem de pas. Cants, pregàries, reflexions i silencis, enmig de
tantes presses, no venen gens malament, …i no deixàrem passar
l’ocasió.
PRÀCTIQUES DE LABORATORI
Al laboratori els de 1r d’ESO s’han fet les pròpies
preparacions microscòpiques que posteriorment han
observat per aprendre a distingir les cèl·lules animals de les
vegetals: la forma, el tamany, la posició del nucli... També
han comprovat la importància de la llum solar en el procés
de la fotosíntesi, així com la producció d’aliment (la glucosa
i el midó) a càrrec de les plantes. Els de 3r han treballat amb
els lípids: han fet emulsions, han mirat la solubilitat amb
diferents dissolvents, etc., i també amb els pròtids, fent
reaccions de reconeixement i mirant l’efecte que els causen
els àcids, les bases i els canvis de temperatura.
54 NÚM. 721 - MARÇ 2013

AGENDA DEL MES
D’ABRIL
- Dissabte 6 d’abril
Últim llibre per entregar els
punts de llibre del 10è
concurs de punts de llibre
- Dissabte 20 d’abril
Veredicte del 10è concurs
de punts de llibre. A les 12 del
migdia.
- Del dissabte 20 d’abril al
divendres 24 de maig:
exposició dels participants del
10è concurs de punts de llibre
NÚM. 721 - MARÇ 2013
TALLER DE MÀSCARES
I després del maquillatge van venir les màscares. Com cada
any, tots els nens i nenes que van voler van poder construir la
seva pròpia màscara i marxar ben disfressats cap a casa. La
màscara que més va triomfar va ser la d’en Doraemon. Van assistir
al taller, celebrat el 16 de febrer, una vintena d’infants i van passar
un matí de dissabte d’allò més entretingut. A la foto podeu veure
un moment de la sessió.
HORA DEL CONTE
CONTAMOIXAINES PER A NADONS
Aquest cop, el 7 de març, l’hora del conte anava dirigida
als més petits, als nens i nenes de 0 a 3 anys. La companyia
el Borinot Groc va realitzar l’espectacle «Contamoixaines
per a nadons». Un conte contat amb alegria també pot ser
una moixaina a una cançó de fil i cotó... Amb titelles, sons,
cants, petons i abraçades, els més petits van entrar en el
món de les sensacions i s’ho van passar d’allò més bé.
Podeu veure un moment de la sessió a la foto de l’esquerra.
TALLER DE MAQUILLATGE
El 9 de febrer passat, com en anys anteriors a la Biblioteca
vam fer el taller de maquillatge. Més de 50 nens i nenes es
van apropar a la biblioteca per maquillar-se d’allò que més
els agradava: pirates, pallassos, princeses, animals, etc...
El taller va anar a càrrec de les alumnes de l’IES St. Feliu,
amb la col·laboració de l’Eva Sáez. A la foto, podeu veure
un moment de la sessió.
55

Alumnes de la Giroxarxa pintant al passeig marítim de Tossa. I un d'ells contemplant l’obra de Marc Chagall. A sota,
entrant al Museu de Tossa.
A la Xarxa d'Escoles d'Art, Giroxarxa,
comencem a fer activitats conjuntes
El passat diumenge dia 17 de febrer,
ens vàrem reunir un grup d’alumnes i
professors de: l’Escola d’Art Pere
Mayol de Llagostera, l’Escola Riudart
de Riudellots de la Selva i l’Escola
Municipal d’Art de Cassà de la Selva
per anar a visitar el Museu Municipal
de Tossa de Mar – MMdT – i tot i que
feia una mica de fred, vàrem aprofitar
per fer alguns esbossos d’aquesta
bonica vila.
Va ser la primera sortida organitzada
des de GIROXARXA i la veritat és que
estem molt contents ja que va suposar
un motiu per posar en contacte un grup
de persones que tenen en comú la
sensibilitat i el gust per l’art, així com el
fet de poder compartir coneixements i
alhora passar una bona estona.
Vàrem pensar que Tossa de Mar i en
concret el Museu Municipal d’aquesta
PRESENTACIÓ DE LA GIROXARXA AL
GIROSCOPI
El passat 22 de febrer, en Carles Torrent junt amb altres
responsables de les escoles d’art que formen la Giroxarxa
(Llagostera, Riudellots i Vidreres) varen presentar aquest
projecte al Giroscopi.
El Giroscopi és una trobada de tècnics culturals que pretén
coordinar la gestió de la cultura a les comarques de Girona.
De forma pionera, hi ha quatre escoles, inclosa la nostra,
que s’han agrupat per tal de viure de forma conjunta l’art
gironí. La presentació de la Giroxarxa al Giroscopi segueix
en la línia de la reunió de regidors i tècnics que vàrem publicar
a l’últim número.
vila era un lloc idoni per iniciar aquesta
sèrie de visites conjuntes. Es tracta d’un
museu molt interessant amb obres
d’artistes nacionals i internacionals, que
va ser creat l’any 1935 per intel·lectuals i
artistes que sojornaven Tossa aquella
època, entre els que podem destacar els
pintors catalans Rafel Benet i Pere
Créixams, l’escultor Enric Casanovas, la
pintora Lola Bech i el pintor txec George
Kars; i actualment mostra obres de molts
altres artistes catalans i estrangers, la més
important d’elles, és una pintura de Marc
Chagall. També s’hi poden veure les
troballes arqueològiques de la Vil·la dels
Ametllers de l’època romana. La
proximitat geogràfica ens va permetre
donar un format de matinal en aquesta
primera visita cultural.
Amb aquesta jornada es pretenia donar
el punt d’inici a un seguit de sortides que
56 NÚM. 721 - MARÇ 2013

ens permetran conèixer llocs interessants
i diferents formes d’expressió artística i
cultural, aprendre d’una manera directa,
divertida i pràctica i alhora anar ampliant
la nostra xarxa de manera que aquesta
NÚM. 721 - MARÇ 2013
gran família que s’ha anat formant al
voltant de l’EMAC – l’Escola Municipal
d’Art de Cassà – sigui cada dia més gran
i més rica.
Les següents sortides previstes seran
SORTIDA FOTOGRÀFICA AL PARCART
El passat 23 de gener, els alumnes del Curs de Fotografia
General, que s’imparteix dins la programació de cursos que
ofereix la Sala Galà, varen fer una visita fotogràfica al ParcArt.
El motiu de la sortida era posar en pràctica els coneixements
teòrics que s’han treballat en les darreres classes. Tot i el fred
els alumnes van poder gaudir de les possibilitats que ofereix
l’espai, a la vegada que contemplaven una de les col·leccions
d’escultura contemporània més interessants de tota la
província. La quantitat i diversitat d’escultures que hi podem
trobar fan del ParcArt un espai altament fotogènic i singular. A
les imatges podeu veure el grup i les fotos fetes pels alumnes
Albert Llorens i Ester Poaté.
Marcel Asso
al Museu d’Art Modern de Ceret, a França
i al Museu Can Framis de Barcelona. Us
hi esperem a tots!
NOVA DECORACIÓ: PREPARANT ELS
DEU ANYS DE LA SALA GALÀ
Carles Torrent
El proper 10 de maig el Centre Cultural Sala Galà celebra
el seu 10è aniversari. Per tal d’anar-nos preparant per
aquesta efemèride s’està decorant l’edifici. A l’entrada
principal hem penjat el quadre col·lectiu realitzat pels
alumnes d’art del curs 2011-2012. Aquesta obra que es va
presentar per primera vegada a la Mostra de creacions
col·lectives de Can Trinxeria el passat mes de setembre,
ara es queda de forma indefinida decorant la Sala Galà. A
la foto podem veure el nostre conserge, en Víctor, i el fuster
en el moment del muntatge de l’obra col·lectiva.
També el mòbil de l’alumnat de joieria, l’hem penjat al
sostre del punt d’informació del centre, per tal que tots en
puguem gaudir.
57

El Cassà celebra el tercer gol contra l'Aro mentre els jugadors visitants van a protestar; a la dreta, l'àrbitre abandona el
camp sense voler acabar el partit del qual s'hauran de jugar els 12 minuts finals.
El Cassà no desisteix a lluitar per l’ascens
El conjunt de David Martín segueix de ple
en la lluita per una de les dues places que
donen dret a pujar a Segona Catalana
després de recuperar les sensacions en
l’últim partit contra el Sils (4-1). L’inesperat
empat (2-2) en un camp molt complicat com
el de l’Hostalric va fer planar els dubtes
sobre les possibilitats del primer equip
però una setmana després aquests nervis
s’han esvaït i ara els jugadors estan
centrats a guanyar tots els partits fins que
arribin els duels directes i decisius per
aconseguir la segona posició. Tordera i
Llagostera B són els grans competidors
que haurà de tombar el Cassà per poder
guanyar-se aquest privilegi. Tots dos
segueixen amb pas ferm però de ben segur
també fallaran en algun partit. Els
cassanencs tenen a les seves mans
derrotar aquests dos equips i a la vegada
pujar fins al segon lloc, que ara queda a
set punts però amb un partit menys per als
blanc-i-blaus a causa del surrealista partit
contra l’Aro, on els visitants van tenir una
actitud lamentable i van obligar l’àrbitre a
suspendre el partit quan l’Aro estava amb
8 i a falta de 12 minuts. Aquests minuts
s’hauran de disputar tal i com es va acabar
el matx (11 contra 8), segons la resolució
de la FCF. Una retallada de tres punts a
cada un d’ells significaria comprimir molt
la zona d’ascens i deixar la lluita amb una
emoció que fa anys que el primer equip
no pot assaborir.
CASSÀ 4 - 1 SILS
Cassà: Angel, Sergio, Gauchi, Arxer,
Massegur, Gaba, Codolà, Akaba,
Cristian, Juwara i Edgar (Aleix, Yousuff,
Òscar, Otero i Moha).
Sils: Isra, Moisès, Eduard, Taberner,
Planiol, Aranda, Albó, Ponce, Garcia,
Daoud i Rovira (Roura, Aragón i López).
Gols: 1-0, Edgar (17’); 2-0, Cristian
(41’); 3-0, Gaba (51’); 4-0, Juwara (83’);
4-1, Ponce (87’).
Gran victòria del Cassà davant del Sils
en un duel que només va tenir un equip
sobre el camp. Els visitants es van rendir
davant del bon joc dels de Martín, que
van recuperar molt bones sensacions
per encarar els partits complicats que els
vindran d’aquí al final de la temporada.
HOSTALRIC 2-2 CASSÀ
Hostalric: Perez, Gomez, Sauri, Pinos,
Moya, Cladellas, Morales, Rodriguez,
Bonet, Javi i Alberto (Dani, Cayuela,
Belmonte i Pintu).
Cassà: Ali, Sergio, Massegur, Troy,
Akaba, Jose Maria, Arxer, Juwara, Edgar,
Gauchi i Codolà (Oscar, Otero, Aleix,
Youssuff i Cristian).
Gols: 1-0, Manuel (14’); 1-1, Codolà
(28’); 2-1, Rodríguez (82’); 2-2, Otero (89’).
Inesperat empat en un camp que va
parar una autèntica emboscada
futbolística al primer equip. L’Hostalric va
motivar-se d’allò més sabent que el
Cassà era superior i va situar-se ben
aviat per davant en el marcador. Tot i el
gran gol de l’empat de Codolà amb el
cap, els locals van posar el 2-1 a falta de
només 8 minuts pel final. Otero va salvar
un punt al límit.
OBISPADO 1-3 CASSÀ
Obispado: Cristian, Taberner,
Gallardo, Palermo, Perez, Gratovil, Morer,
Alonso, Ayats, Jimenez i David (Guti,
Vienre, Sebastian i Codina).
Cassà: Àngel, Sergio, Massegur, Troy,
Arxer, Oscar, Moha, Juwara, Edgar,
Codolà i Otero (Gaba, Cristian, Aleix i
Gauchi).
Gols: 0-1, Moha (32’); 1-1, Palermo (42’);
1-2, Massegur (81’); 1-3, Edgar (87’).
Treballada victòria en un terreny de joc
molt complicat i davant d’un rival que mai
es rendia. El Cassà va anar empatant fins
al minut 80 però Massegur va fer justícia
i Edgar va sentenciar a falta d’un minut.
CASSÀ 3-3 ARO (S.A.)
Lamentable actitud dels jugadors de
58 NÚM. 721 - MARÇ 2013

l’Aro, que no en van tenir prou amb el
seu qüestionable comportament durant
el partit i quan el Cassà va aconseguir
empatar el partit a falta de 12 minuts, van
voler agredir l’àrbitre, que es va veure
obligat a suspendre l’enfrontament. Els
minuts restants s’hauran de jugar amb el
Cassà amb 11 homes i l’Aro amb 8, tal i
com va acabar.
CASSÀ B
El Cassà B ha seguit la tònica de la
temporada passada i està fent una segona
volta sublim. Al marge de la derrota a casa
del líder, un equip de categoria superior,
el conjunt de Robert Batllosera està oferint
una imatge molt bona a cada
enfrontament i surt satisfet de les seves
actuacions a cada partit. Un equip que va
començar amb problemes d’efectius i que
ara sembla un altre en una categoria gens
fàcil i un grup molt igualat, on ben pocs
punts separen el tercer classificat del
dotzè. El punt negatiu del mes va ser la
derrota contra el tercer, el Tordera B (1-3),
que hauria posat al filial en una posició
molt bona.
Palafolls 3-1 Cassà B
Sant Hilari 1-1 Cassà B
Cassà B 1-3 Tordera B
JUVENIL A
El juvenil A està fent els deures en
aquesta campanya i ja té la permanència
gairebé lligada. Les grans expectatives
que va generar l’inici de la temporada no
han de fer pensar que la lliga és fàcil, ja
que hi ha grans equips i el Cassà està
NÚM. 721 - MARÇ 2013
fent grans actuacions.
Baix Ter 2-3 Cassà
Cassà 1-1 Can Gibert
Roses 3-2 Cassà
JUVENIL B
El juvenil B està molt més amunt del
què pensava a l’inici de la lliga i això és
motiu d’orgull per a un equip que està
format gairebé íntegrament per nois de
primer any. Aquest mes, dues victòries i
una derrota, amb 14 gols a favor i 7 en
contra.
Guíxols B 4-3 Cassà B
Palafrugell B 2-3 Cassà B
Cassà B 8-1 Sant Gregori B
CADET A
Gran mes per a un cadet A que ha
aconseguit dues victòries, un valuós
empat a Quart i un derrota.
Blanes 4-0 Cassà
Quart 0-0 Cassà
Ter Brugent 1-2 Cassà
Cassà 9-1 Juncària
CADET B
El Cadet B està millorant moltíssim. Amb
un inici difícil per l’edat dels nois, els de
Font i Tarrés s’estan adaptant a la
categoria i han aconseguit lluitar i
competir en tots els partits. Aquest mes,
una victòria.
Fornells B 1-2 Cassà B
Cassà B 0-4 Riudarenes
Farners B 2-0 Cassà B
Gamma
comercial
Cassà B 0-1 Llagostera
INFANTIL A
Gran victòria per a un Infantil que està
a la part baixa però té tres rivals per sota.
Una categoria molt difícil, la Primera
Divisió, es vol mantenir i la lluita serà molt
dura. Gran victòria per deu gols davant
del Palafrugell.
Cassà 10-0 Palafrugell
Peralada 5-1 Cassà
Cassà 2-3 Llagostera
INFANTIL B
Gran victòria aquest mes de l’Infantil B
davant del Guíxols. L’equip ha d’agafarse
aquests tres punts com un punt
d’inflexió i tan de bo n’aconsegueixin
molts més.
Cassà B 4-1 Guíxols
Cristinenc 5-2 Cassà B
Cassà B 0-3 Pals
ALEVÍ A
Un gran aleví A va aconseguir un punt
contra el poderós Olot a casa. Tres a Tres
en un partidàs on els de Codina van firmar
una gran actuació. La llàstima de l’aleví
és que no tradueix el seu bon futbol en
gols i molts partits se li escapen.
Cassà 2-2 Gironès Sàbat
Figueres 7-0 Cassà
Cassà 3-6 Bisbalenc
Cassà 3-3 Olot
Text: Eduard Llinàs
Fotos: Eduard Duran
59

A dalt, Eduard Massaguer, a dalt el podi com a campió al trofeu federació catalana i els esportistes del Jorsan
participants al campionat català infantil; a sota, a l'esquerra amb pitrall blau -al trofeu promoció cadet -Cristina Fusté; a la
dreta, amb protector vermell, Bilal Ghouzali al trofeu federacio catalana.
Bons resultats per al Tekwondo Jorsan
(2,50e)
(7e)
4 ORS AL TROFEU PROMOCIÓ CADET
El primer dels campionats d’aquest 2013 es va disputar en el
pavelló de la Mar Bella de Barcelona el passat 27 de gener. Va
ser la segona edició del Trofeu promoció cadet. Un campionat
on podien participar-hi tots aquells nens i nenes nascuts els
anys 2001, 2000 i 1999 que no tinguessin medalla en campionats
d’Espanya. Del nostre club van participar-hi un total de vuit
esportistes repartits en les diferents categories segons el pes.
Després de fer totes les rondes de combat els nostres alumnes
van tornar a casa amb un total de 4 medalles d’or que van ser
per: Laura Miquel (pes gall, 33-37 kg.), Hristina Ivanova (pes
super-lleuger, 44-47 kg.), Adrià de Dios (pes mini-mosca, -33
kg.) i Lluís Ventura (pes semi-mig, 53-57 kg.)
També van participar-hi, però no van aconseguir pujar al
60 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Aniol Salanova, campió a Marina d'Or Participants del Jorsan a l'open internacional Marina d'Or
pòdium Arnau Company, Ismael
Sánchez, Arnau Brugués i
Cristina Fusté. L’Àlex Viñas
no va poder participar degut
a una lesió en el dit d’una mà
que es va fer tres dies abans
del campionat. Des d’aquí us
volem desitjar molta sort pels
propers campionats
TÍTOL PER A EDUARD
MASSAGUER
El 27 de gener, es disputà el trofeu
federació catalana sènior junt amb el
trofeu promoció cadet. Aquest campionat
podríem dir que és per gent que comença
a competir, ja que es fan dos grups segons
el cinturó dels participants i no poden
participar-hi els que tenen medalla d’or o
de plata en campionats de Catalunya
júniors, sub-21 o sèniors.
Del nostre club només van participar-hi
Eduard Massaguer a la categoria mosca
(54-58 kg.) i Bilal Ghouzali a la categoria
gall (58-63 kg.).
En Bilal malgrat guanyar la primera
ronda no es va classificar en les posicions
de podi. Per altre costat l’Eduard va
guanyar les quatre rondes que va fer i per
tant es va classificar en la primera posició.
5 TÍTOLS AL CATALÀ
INFANTIL DE COMBAT
El següent dels campionats va ser el
campionat de Catalunya infantil de
combat que es va disputar el passat 17
de febrer en el pavelló de la Mar Bella de
Barcelona. Va reunir uns vuit-cents
esportistes de tot Catalunya que van
participar repartits en grups segons l’edat
i en categories segons el pes.
NÚM. 721 - MARÇ 2013
Del nostre club van
participar-hi dinou
alumnes que van
tornar cap a casa
amb una bona
collita de medalles
ja que
ens vam endur 5
medalles d’or, 2 de plata i
6 de bronze, que van quedar
repartides de la següent manera:
GRUP A (nascuts el 2005): Sergi Sàbat,
or.
GRUP B (nascuts el 2004): Hicham
Belhaj, or; Yaiza Rostan, bronze.
GRUP C (nascuts el 2003): Alberto C.
Ailisoaie, or; Jofre Salanova, bronze; Biel
Pérez, bronze.
GRUP D (nascuts el 2002): Carla
Rodríguez, or; Lídia Fuertes, or; Maria
Jiménez, plata; Anna Teixidor, bronze.
GRUP E (nascuts el 2001): Cristina
Moisa, plata; Mar Diaz, bronze; Remy
Zambrana, bronze.
També van participar-hi malgrat no van
aconseguir estar entre els tres primers de
la seva categoria l’Aniol Company, en
Sergi Puig, l’Oriol Jiménez, en Marc
Hurtado, l’Oriol Pericot i en Marc Casellas.
Des d’aquí us volem animar a continuar
entrenant per aconseguir millors resultats
en un proper campionat.
OBERT INTERNACIONAL
MARINA D’OR
Aquest obert es va disputar el passat 9
de març en el Palau d’Or de Marina d’Or
(Oropesa de Mar) i va reunir uns 900
participants procedents de tot Espanya i
d’Andorra. Cal destacar l’alt nivell que es
va poder veure en els combats i cal dir
que en les categories cadet i júnior hi
havia varis participants amb títols a nivell
estatal i alguns a nivell europeu.
Del nostre club van participar-hi un total
de disset esportistes repartits en les
diferents categories del campionat i van
tornar cap a casa amb tres medalles d’or
i quatre de bronze. Aquestes medalles van
quedar repartides de la següent manera:
Categoria infantil (05/04): Hicham Belhaj
(-24kg.), 1r; Yaiza Rostan (-24kg.), 3a.
Categoria pre-cadet (03/02): Anna
Teixidor (28-31 kg.), 1a.; Biel Pérez (34-
37 kg.), 3r; Alberto Ailisoaie (37-40 kg.),
3r.
Categoria cadet (nascuts 2001/2000/
1999): Laura Miquel (33-37 kg.), 3a
Categoria júnior (nascuts 1998/1997/
1996): Aniol Salanova (63-68 kg.), 1r.
Moltes felicitats a tots i ja sabeu, a seguir
entrenant per anar millorant.
Xavier Pla i Buscató
61

El grup de xou del Foment amb la seva delegada Sandra Aparicio i el seu entrenador Jordi Dalmau després de recollir la
copa de 3rs classificats al Trofeu Xou Girona.
Intens inici de la temporada 2013
La temporada 2013 de patinatge artístic
ha donat el seu tret de sortida en la
modalitat individual amb un seguit de
proves i un munt de patinadors del FD
Cassanenc participant -hi.
PROVA DE CERTIFICAT
És la prova mare per excel·lència del
patinatge perquè et permet iniciar la
competició individual i de xou a nivell
territorial. De les 3 participants del Foment,
Carla Masgrau, Cristina Lamiel i Marina
Tomàs, les dues darreres van executar la
coreografia, salts i cabrioles de la prova
amb el vist-i-plau dels jutges.
Cristina Lamiel: Té 12 anys, és de
Campllong, està estudiant 1r. ESO a l’IES
Cassà i va iniciar-se en la pràctica del
patinatge artístic a l’octubre del 2005. Hi
ha dues pistes per les que la Cristina té
predilecció: la seva, Cassà i la del poble
veí, Santa Cristina (serà pel seu nom); són
aquelles en les que ha aconseguit els
seus èxits esportius:
Promoció 1 març del 2009 (Cassà)
Iniciació B juliol 2010 ( Cassà)
Iniciació A novembre 2011 ( Cassà)
Certificat d’aptitud en patinatge artístic
(Santa Cristina)
En les darrers anys ha format part de
l’equip de promoció-xou coreografiant:
Campions, Mecànica del cor, Nostàlgia
Oriental i Revelació
Participarà en el campionat infantil
territorial aquest proper juny.
Marina Tomàs: Té 10 anys, és de
Campllong, està estudiant 5è de primària
a l’Escola Puig d’Arques i va entrar a la
secció de patinatge del Foment el 2008
iniciant-se amb un curset de juliol sobre
de rodes. A la Marina se li va entrebancar
la prova d’iniciació B però la resta ha estat
relativament fàcil atès el seu esforç en
l’aprenentatge de salts i cabrioles i una
bona execució coreogràfica. Millors
resultats:
Preliminar Març 2009 (La Jonquera)
Campionat de preliminar juny 2009
grup B queda 13a (Vidreres)
Promoció 1 febrer 2010 (Fornells)
Promoció 2 octubre 2010 (Anglès)
Campionat de Promoció desembre
2010. Grup B queda 14a (Maçanet)
Iniciació B novembre 2011(La
Jonquera)
Iniciació A març 2012 (Anglès)
Certificat d’aptitud en patinatge artístic
62 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Les patinadores de preliminar a Breda: Nerea Fontanilla, Dúnia Nogué, Berta
Gratacós, Nora Carreras, Maria Juncà i Anna Viejo
(Santa Cristina)
En les darrers anys ha format part de
l’equip de promoció-xou coreografiant:
Mecànica del cor, Nostàlgia Oriental i
Revelació.
Participarà en el campionat aleví
territorial aquest proper juny
PROVA D’INICIACIÓ C
Aquesta prova, celebrada a Breda, s’ha
introduït a la territorial de Girona, per
substituir la promoció 1 de les temporades
anteriors; passa a ser obligatòria.
D’aquesta manera s’ha unificat el criteri
de proves a tota la Federació Catalana
amb els mateixos noms i integratius.
Això va provocar que hi haguessin més
de 300 patinadors de les comarques
gironines participants en aquestes
proves, dels quals, una trentena del Fd
Cassanenc.
L’any passat es va iniciar de nou la
pràctica de la modalitat de Figures
obligatòries en el Foment i aquesta
temporada l’entrenador Jordi Dalmau
pretén que tota la secció vagi passant les
primeres proves.
Els 8 participants d’escola: David
Canyet, Lídia Casanova, Laura Alba,
Carla Masgrau, Cristina Lamiel, Anna
Sureda, Marta Sureda i Marina Tomàs van
superar la primera prova de la modalitat.
Dels 21 participants de modalitat lliure,
12 van superar la prova i la resta queden
emplaçats a la propera convocatòria a
l’abril: Lídia Candalija, Jordina Piovan,
Iasmina Moisa, Berta Sastre, Mireia
Gratacós, Aina Rodríguez, Mar Carrera,
Anca Beldea, Abril Nogué, Estel Mestres,
Míriam Masdevall, Miquel Freixa, Judit
NÚM. 721 - MARÇ 2013
Cullell, Mireia Bargalló, Xia Yun Boada,
Ariadna Omella, Berta Mestres, Berta
Casadevall, Mireia Juanals, Anna Fusté i
Queralt Julià.
PROVA PRELIMINAR
De nou vam anar a Breda, a la primera
prova de preliminar de la temporada. Del
nostre club hi havia 6 participants: Nerea
Fontanilla, Dúnia Nogué, Nora Carreras,
Maria Juncà, Anna Viejo i Berta Gratacós,
aquesta darrera no va superar la prova
per una petita errada a l’execució de la
cabriola amb 2 peus, tot i fer un ball molt
ben executat.
TROFEU XOU GIRONA
El mateix dia hi havia el Trofeu Xou
Girona, trofeu per promocionar la
modalitat de xou, on Cassà hi pren part
des de la primera convocatòria ara fa 4
any, en categoria xou-gran. Aquest any
coreografien REVELACIONS on exploren
el gran ventall emocional de la condició
humana, des del dolor més profund, a
l’esclat més autèntic.
Es van classificar en tercera posició,
amb menys puntuació que els quarts
classificats, però la prevalença de majoria
de jutges, els va ser favorable.
Enhorabona a totes 20: Aina Rodríguez,
Judit Cullell, Lídia Candalija, Judit Currius
, Ana Torres, Júlia Sastre, Núria Tomàs,
Irene Carreras, Iona Serra, Carla Prat,
Clàudia Rebugent, Laura Cullell, Paula
Rodríguez, Marina Tomàs, Anna i Marta
Sureda, Cristina Lamiel, Lídia Casanovas,
Laura Alba i Lígia Vegas.
Marina Tomàs i Cristina Lamiel
després d'aconseguir el certificat.
Classificació:
1. Dansa Tribal. Olot
2. S’escaparan?. Celrà
3. Revelacions. Cassà
4. Gel. Quart
63

L'equip sènior masculí del Foment es
consolida com a lider de 3a catalana
La bona ratxa de l’equip sènior masculí
de bàsquet del Foment Deportiu
Cassanenc s’ha consolidat aquests
darrers dies amb el liderat assolit al seu
grup de tercera catalana.
Repassem tot seguit els resultats de les
diferents categories dels equips de
bàsquet del Foment.
SÈNIOR MASCULÍ 3A
CATALANA
C. B. Banyoles BENCRIADA 55 - F. D.
Cassanenc DIVUIT 68
Cassanenc: Rubirola (20), Nuell,
Casadevall, Comas, Arderiu, Fernández,
Horta, Bertran (13), Mayor (5), Ayach (2),
Boadella (14), Xifra (14).
Àrbitres: Serrat i Crego.
Parcials: 10-23, 22-35, 40-46, 55-68.
Bon partit de l’equip cassanenc, que
malgrat les baixes d’Horta, Arderiu i
Comas, s’ha pogut mantenir a bon nivell,
portant sempre la iniciativa en el marcador.
Al tercer temps els cassanencs han
afluixat una mica en defensa cosa que ha
aprofitat el Banyoles per acostar-se en el
marcador (40-46). Als darrers 10 minuts
els cassanencs han tornat a posar la
directa imposant-se de 13 punts: 55-68.
F. D. Cassanenc DIVUIT 89 - C. B.
Grifeu de LLançà 61
Cassanenc: Robirola (16), Nuell (8),
Casadevall (9), Comas, Arderiu,
Fernández (4), Horta, Bertran (16), Mayor
(6), Ayach (6), Boadella (6), Xifra (14).
Àrbitres: Vila i González.
Parcials: 19-12, 35-23, 60-42, 89-61.
Partit avançat i jugat el dimecres 6 de
Febrer a las 9 del vespre. El nostre equip
ha fet un bon partit davant d’un Llançà
amb jugadors amb molta experiència i
veterania, però només han aguantat deu
minuts.
Al final de la primera part els locals ja
guanyaven de 12 (35-23). El bon joc de
Rubirola i l’encert en el tir de Bertran i Xifra,
han culminat al final dels 40 minuts amb
una victòria clara i contundent per 89-61.
C. E. Caldes de Malavella 70 - F. D.
Cassanenc DIVUIT 79
Cassanenc: Rubirola (7), Nuell (9),
Casadevall (9), Fernández, Horta (13),
Bertran (16), Mayor (6), Ayach (2),
Boadella (9), Xifra (8).
Àrbitres: Renart i Roch.
L'equip de bàsquet preinfantil femení del Foment
Parcials: 13–25, 26–45, 48-60, 70-79.
L’equip cassanenc s’ha posat líder del
Campionat, en solitari, degut a la derrota
del C. E. Onyar que va perdre a la pista
del Bisbal Bàsquet B per 77 – 70. El nostre
equip ha fet un bon partit a la pista de
Caldes de Malavella, sobretot els primers
20 minuts, amb una molt bona defensa,
un bon control del rebot i un bon
contraatac (26-45).
La segona part ha estat una altre
història, ja que el Caldes no s’ha enfonsat,
ha continuat lluitant i els nostres jugadors
han perdut ritme; la defensa ja no ha estat
com els primers 20 minuts, cosa que ha
aprofitat el Caldes per reduir diferències
en el marcador, i al minut 37 s’han posat a
5 punts 65 – 70; l’últim minut ha estat molt
llarg per les faltes que ha fet l’equip local;
els cassanencs han estat prou encertats
en els tirs lliures (9 de 14). Al final aquest
70 -79 i liderat pel Foment.
F. D. Cassanenc DIVUIT 87 - C. B.
Bescanó 81 (amb prórroga)
Cassanenc: Artero (3), Rubirola (15),
Nuell (5), Fernández (5), Horta (11),
Bertran (21), Mayor (8), Ayach (8),
Boadella (11), Xifra.
Àrbitres: Vinyoles i Nadal.
Parcials: 21-15, 39-35, 55-53, 67-67.
5 minuts de pròrroga: 69-67, 74-69, 79-
71, 87-81.
Partit molt intens durant els 45 minuts,
ja que al final dels 40 minuts hi havia
empat a 67-67. El Bescanó ha posat les
coses difícils i les diferències sempre han
estat mínimes (a l’anada el Foment va
perdre a Bescanó per 85-80) .
Als minuts finals els nervis han fet una
mala passada al Foment, ja que no ha
sabut jugar bé (67-61 a dos minuts pel
final), cosa que ha aprofitat el Bescanó
per empatar el partit a l’últim segon.
A la pròrroga el nostre equip ha estat
molt encertat en els tirs lliures (9 de 10) i
s’ha pogut assolir una victòria molt
important, que ens permet continuar
líders del Campionat.
Volem ressaltar que a la mitja part del
partit els nens i nenes de l’equip de Mini
del Foment han fet el seu partidet, una
bona iniciativa per part de la Junta; las
grades del pavelló, s’han vist molt més
poblades que altres partits i esperem que
la iniciativa tingui continuïtat.
C. B. Sant Narcís 64 - F. D. Cassanenc
DIVUIT 71
Cassanenc: Rubirola (11), Nuell,
64 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Ens agrada el bàsquet: som els
millors!
Casadevall, Comas (2), Arderiu,
Fernández (5), Horta (11), Bertran, Mayor
(11), Ayach (4), Boadella (19), Xifra (8).
Parcials: 15- 15, 29-33, 45-45, 64-71.
Àrbitres: X. Girbal i Vinyoles.
L’equip cassanenc ha assolit una nova
victòria a la sempre difícil pista del Sant
Narcís. Ha estat un partit molt treballat,
en el que tots dos equips han lluitat fins
al darrer segon; les diferents alternatives
en el marcador han donat molta emoció
al partit. Al final la victòria ha estat per
l’equip cassanenc, que ha estat molt
millor en els darrers segons del partit.
Amb el resultat 64-67, els tirs lliures de
Xifra (2 de 2) i de Fernández (2 de 2) han
sentenciat el 64-71. El Foment continua
líder en solitari.
A.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.
Correduria d'assegurances
NÚM. 721 - MARÇ 2013
SÈNIOR FEMENÍ A
C. B. Quart 45 -F. D. Cassanenc A 54
F. D. Cassanenc A 50 - Banyoles B
63
Porqueres 30 - F. D. Cassanenc A 62
F. D. Cassanenc A 72 - C. B. Adepaf
46
SÈNIOR FEMENÍ B
F. D. Cassanenc B 47 -Nou Caulés
33
F. D. Cassanenc B 45 - Bisbal B. B 34
C. E. Caldes19 - F. D. Cassanenc B
52
F. D. Cassanenc B - Bàsquet Lloret
SUB 21 MASCULÍ
L’equip cassanenc ha acabat la
primera fase en primer lloc. A la segona
fase tindrà com a rivals: C. B. Vilablareix,
C. B. Sant Gregori i C. B. Adepaf de
Figueres.
F. D. Cassanenc 73 - C. B. Adepaf 53
Sant Gregori 43 - F. D. Cassanenc 75
JÚNIOR MASCULÍ A
F. D. Cassanenc 51 - B. C. Torroella
60
C. B. Castelló 52 - F. D. Cassanenc 64
F. D. Cassanenc 62 - C. B. Olot 37
Arbúcies A 49 - F. D. Cassanenc 44
CADET MASCULÍ A
C. B. Quart 53 - F. D. Cassanenc A 36
F. D. Cassanenc A 56 -Sant Narcís 65
Farners A 51 - F. D. Cassanenc A 66
CADET MASCULÍ B
Sta. Eugènia B 81 -Cassanenc B 62
F. D. Cassanenc B 69 - Bisbal 72
C. B. Salt B - F. D. Cassanenc B
F. D. Cassanenc B 55 - Hostalric 69
CADET FEMENÍ A
F. D. Cassanenc 57 - C. B. Salt 50
Pia Olot 60 - F. D. Cassanenc 63
F. D. Cassanenc 63 - V. Palamós 40
C. B. Blanes A 36 - F. D. Cassanenc 43
PREINFANTIL MASCULÍ B
C. B. Bescanó 52 - F. D. Cassanenc 60
F. D. Cassanenc 51 - B. C. Maçanet 71
U. E. Ripoll 66 - F. D. Cassanenc 16
PREINFANTIL FEMENÍ B
F. D. Cassanenc 40 - Montessori P. 49
C. B. Salt 27 - F. D. Cassanenc 34
F. D. Cassanenc 59 - C. B. Anglés 8
MINI MASCULÍ B
F. D. Cassanenc 36 - C. E. Caldes 51
Bisbal B. 83 - F. D. Cassanenc 51
F. D. Cassanenc 77 - C. B. Palafolls 65
Torroella 100 - F. D. Cassanenc 61
MINI FEMENÍ
C. B. Castelló 58 - F. D. Cassanenc 73
F. D. Cassanenc 50 - C. B. Quart 55
F. D. Cassanenc 53 - A. E. Fornells 38
Les Alzines 41 - F. D. Cassanenc 58
PREMINI MASCULÍ
F. D. Cassanenc 13 - Sta. Eugènia 63
F. D. Cassanenc 5 - Unió Maristes 55
B. C. Fontejau 50 - F. D. Cassanenc 0
ASSESSORIA FISCAL
COMPTABLE I LABORAL
Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: aroqueta@cassa.com
65

Imatges de l'equip d'infantils en els partits jugats a Lloret i Girona (fotos: Pere Vallès)
Actualitat de l'hoquei cassanenc
Repasem els resultats dels diversos
equips d'hoquei patins del Foment
Deportiu Cassanenc en les darreres
jornades:
PRE-INICIACIÓ A
CASSA 3 – 0 FIGUERES
BLANES 1 – 2 CASSA
GIRONA 2 – 1 CASSA
PRE-INICIACIÓ B
CASSA 2 – 1 GIRONA
FIGUERES 1 – 2 CASSA
PRE-BENJAMINS
OLOT 1 – 2 CASSA
CASSA 2 – 1 PALAFRUGELL
BENJAMINS
CASSA 5 – 8 OLOT
ALEVI
TARADELL 9 – 10 CASSA
CASSA 1 – 2 RIPOLL
SHUM 6 – 6 CASSA
INFANTIL A
LLORET 6 – 3 CASSA
CASSA 8 – 6 PALAFRUGELL
TORDERA 4 – 4 CASSA
INFANTIL B
CASSA 7 – 5 FARNERS
OLOT 6 – 2 CASSA
CASSA 8 – 3 BIGUES
1a CATALANA
CASSA 6 – 3 VOLTREGA
MARTINENC 4 – 2 CASSA
CASSA 2 – 6 GEIEG
2a CATALANA
CASSA 3 – 9 FARNERS
BREDA 5 – 7 CASSA
2ª CATALANA FEMENÍ
LLORET 5 – 2 CASSA
VILANOVA 1 – 0 CASSA
PAU ESTEVE, PRESELECCIONAT
El jugador, Pau Esteve, de la categoria infantil ha
estat preseleccionat per la federació Catalana de
patinatge de la territorial de Girona i seguint les
instruccions dels seleccionadors Xavier Bosch i David
Grabulosa.
Desprès de fer uns entrenaments tècnics durant
diversos mesos, un cop al mes, amb molts jugadors de
la província de Girona. En Pau finalment ha estat
preseleccionat. Són 16 jugadors i 4 porters que durant
dos mesos entrenaran junts dos vegades al mes. D’aquí
sortirà la selecció catalana gironina que participarà en
els campionats de Catalunya i Espanta. Esperem que
en Pau sigui un dels seleccionats.
66 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Entre el 23 de febrer i el 3 de març, a Pontevedra, es van disputar
els campionats estatals de tennis taula en què de nou les
jugadores cassanenques van mostrar el seu potencial als
Campionats d’Espanya, i fins a quatre vegades van pujar al
podi. Els resultats van ser els següents:
COPA DE LA REINA
L’Equip femení de La Selva Foment Deportiu Cassanenc va
superar la fase de grups en segona posició després de perdre
per 3-1 amb el Club Leka Enea del País Basc i derrotar els
equips gallecs del San Xoan Cidade de Naron per 3-0 i SETGA
per 3-1. En la fase final l’encreuament no va ser bo, ja que ens
van creuar amb l’equip que seria campió, l’UCAM Cartagena
TM, que ens va derrotar per 3-0.
Estatal ABSOLUT
Dos podis van marcar aquesta competició: les jugadores
Elisabeth Granados i Anna Badosa varen aconseguir arribar a
JORNADA D'ESPORT FEMENÍ: "DONA"
NÚM. 721 - MARÇ 2013
UN PAS A L'ESPORT
El tennis de taula cassanenc acompanyat per la secció de
patinatge i hoquei va estar present el dia 10 de març a aquest
esdeveniment organitzat a Girona (Plaça de la Constitució)
per la Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona i
Ajuntament de Girona, per donar un impuls a la dona per la
seva integració a l’esport. Carles Font entrenador i les
jugadores Anna Badosa, Elisabeth Granados, Mireia Badosa
i Laura Pibernat i varen col·laborar.
Mireia Badosa i Clàudia Caymel, parella de dobles infantil;
a l'esquerra, Elisabet Granados i Anna Badosa, a la
semifinal femenina.
Quatre podis als campionats esttals
una semifinal en la prova de dobles, en què Nadina Riera, del
Vic, i Raquel Bonilla, de l’Arteal, es van imposar per un ajustat
marcador ( per 3 a 2).
Anna Badosa, en la prova individual, va superar la fase de
grups en primer lloc i ja en la fase final es va creuar en semifinals
amb la que seria campiona, Sara Ramirez.
Estatal INFANTIL
L’equip de La Selva, format per Laura Pibernat i Claudia
Caymel, va fer un excel·lent campionat i va superar la fase de
grups en primera posició derrotant el conjunt canari del CD
DEDALOS TM en quarts de final. I ja en semifinals, i amb un
avantatge de 2 jocs a 0, va caure derrotat pel conjunt alacantí
(Alicante TM) en l’últim joc per un ajustadíssim 2 a 3.
La mateixa parella, en la prova de dobles, també va ser
derrotada per les campiones Mireia Cifuentes, del DOS DE MAYO
de Madrid, i Silvia Alvarez, del OROSSO.
Estatal JUVENIL
La participació de l’equip masculí no va ser l’esperada i com
que no superaren la fase de grups —amb dos derrotes pel
mateix resultat, 3-1, contra el AD Collado Mediano de Madrid i
l’Arteal de La Corunya—, van caure eliminats de la competició.
L’equip cassanenc juvenil femení (Mireia Badosa i Claudia
Caymel) sí que va aconseguir el pas a la fase final amb nota,
després de superar quatre equips: Collosa, de Valladolid; CD
TM Rivas, de Madrid; CTT Ripollet, de Barcelona i Marnys
Cartagena TM, de Murcia. L’única derrota la varen patir amb el
conjunt Aviles Tm Las Rozas.
Ja a quarts de final ens vàrem creuar amb el conjunt gironí de
Bàscara, que ens va superar i ens va barrar el pas a semifinals.
67

Pablo Piovan i Amador Repiso, finalistes del torneig; a la dreta, el campió de consolació, Francesc Alba.
Finals del campionat social de tennis
A mitjans de febrer es va acabar el
campionat social de tennis d’hivern,
iniciat al novembre. El mal temps i les
pistes glaçades durant uns quants dies
van fer retardar l’acabament.
Després de la lligueta feta a cada un
dels dos grups en que es van repartir els
Tot en aliances
de casament
jugadors , es van haver d’enfrontar els dos
primers de cada grup i els dos segons.
Finalistes en consolació foren Francesc
Nuell i Francesc Alba. Va guanyar l'Alba
després d’un interessant i renyit partit.
La final la van fer dos dels tennistes
que en aquest moment es mostren més
C/ Barraquetes, 13
Tel. 972 46 32 29
17244
CASSÀ DE LA SELVA
en forma de tots els participants : en Pablo
Piovan i l’Amador Repiso. El mal temps,
un vent molt fort, va impossibilitar fer-la el
dia assenyalat. Uns dies més tard la van
disputar. En Pablo fou el guanyador clar
aquesta vegada. L’Amador ja espera la
revenja en un altra campionat.
Tot per a les
comunions
68 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Com tenir un somriure sa i bonic
Tots volem tenir una boca
sana, lluir un somriure bonic
i porder menjar i relacionarnos
amb els altres sense
patiments, limitacions ni
complexos. Quan la nostra
boca està molt deteriorada,
s’ha de buscar una solució
integral i definitiva. Això és
possible mitjançant la
rehabilitació oral. Però en
què consisteix?
Per començar, cal saber que la pròtesi IJA, com a recurs
odontològic, consisteix en la ubicació de restauracions sobre
les dents o implants dentals que el pacient no pot remoure a
voluntat; és a dir, són pròtesis cimentades o cargolades, cosa
que li dóna la condició de fixes.
Un dels objectius fonamentals que compleixen aquests
aparells és reemplaçar dents i queixals perduts; per això les
dents veïnes o implants col·locats en els maxil·lars són utilitzats
com a pilars que suportaran una o més dents a reemplaçar.
D’altra banda, la pròtesi fixa també s’ocupa de restaurar dents
que presenten defectes importants (pròtesi fixa unitària o corona
o funda), com ara: destrucció a causa de càries extenses,
traumatismes (fractures), anomalies del desenvolupament,
indicacions cosmètiques (per estètica), tincions, correcció
d’anomalies de forma dentària i/o color, tancament de diastemes,
etc.
La rehabilitació oral és una especialitat dins de l’odontologia
que combina de forma integral les àrees de pròtesi fixa, pròtesi
removible, operatòria, oclusió i implantologia. Realitza el
diagnòstic i pla de tractament adequat al pacient d’alta
complexitat, que requereix recuperar la seva salut bucal a través
de les tècniques més modernes de rehabilitació. Al seu torn,
estableix estreta relació amb les altres disciplines de
l’odontologia, com la periodòncia, l’endodòncia i l’ortodòncia
Amb les tecnologies modernes aplicades als coneixements
científics clínics actuals, en tan sols un mes i mig pot rehabilitar
completament la seva boca; No cal dir que de forma indolora i
sense quedar mai sense peces dentals, ja que sempre portarà
unes pròtesis provisionals que li permetran seguir amb la seva
rutina diària sense alteracions.
Som conscients de la importància de l’estètica, però també de
les falses expectatives brindades a molts pacients que busquen
resultats immediats a problemes que en alguns casos
requereixen un treball més detallat. La finalitat principal no és
obtenir estereotips de somriures prefabricats, sinó millorar, amb
ajuda de la tecnologia i dels coneixements, l’aspecte estètic del
NÚM. 721 - MARÇ 2013
somriure del pacient. Però
per sobre de tot, la
importància de la salut i la
funció.
Ara ve la gran pregunta:
«Això ha de ser molt car?»
Si bé en salut no hi ha res
car perquè la satisfacció
que produeix el poder tenir
una boca sana i bella no té
preu, cal que el pacient
sàpiga que amb les mútues pot tenir pressupostos fins a un
40% inferiors i de la mateixa qualitat que privadament i que tots
els nostres centres dentals disposen d’un sistema propi de
finançament que permet als pacients triar una quota mensual
que no afecti la seva economia. El preu d’un tractament ja no
és excusa per abandonar la seva boca. No dubti a consultar;
l’informarem exhaustivament de les possibilitats reals que té de
gaudir d’una correcta masticació i d’un
somriure digne d’admiració!
Manuel López de Calatayud Gaio
Llicenciat en Odontologia/ COEC 3800
Màster en implantologia-periodòncia i
rehabilitació oral (ESORIB) (New York
University - Université de Paris)
Membre de la SEI. Diplomat en cirurgia
general i implantologia
C/ Raval, 8 - Tel. 972 46 04 53 - CASSÀ DE LA SELVA
C/ Baixada de la Piscina, 6
Tel. 972 46 18 13
17244 Cassà de la Selva
Financem els tractaments en 12 mesos
Treballem amb mútues
Visiteu la nostra web: www.dentalinfo.es
69

Prendre el sol
CONSELLS PER TENIR UNA
RELACIÓ SALUDABLE AMB
EL SOL
Estar bronzejat està de moda, però
exposar-se al sol també envelleix la pell i
pot causar càncer de pell.
Com ens podem
protegir del sol?
• Els dies previs a
prendre el sol va bé
posar-se crema hidratant
a la cara i el cos. Cal
posar-nos la crema a
casa, una mitja hora
abans d’exponsar-nos al
sol i tornar-nos-la a
posar després de cada bany i cada dues
hores.
• Prendre el sol durant les hores en què
el sol és més suau: abans de les 12 del
migdia i després de les 5 de la tarda.
• Utilitzar cremes adequades amb factor
de protecció solar alt i resistents a l’aigua.
Aplicar-ne una capa generosa per tot el
cos, les orelles, les parpelles i els llavis.
• Protegir-nos amb roba, gorres, ulleres
i para-sols. Cal saber que el sol es
reflecteix a la sorra, l’aigua del mar, la neu
o l’herba i que ens podem cremar sota el
para-sol.
• Beure molta aigua mentre ens
exposem al sol i després de fer-ho.
• Dutxar-nos i posar-nos crema hidratant
després d’haver pres el sol.
QUI POT PRENDRE EL
SOL I QUAN HO PODEM
FER?
• Les persones de pell més blanca, són
les que s’han de protegir més; han
d’utilitzar una crema amb factor de
protecció 30 o més. Les persones que
es posen morenes amb facilitat també
han d’utilitzar crema, com a mínim amb
factor de protecció 15.
• Els infants s’han de protegir encara
més, perquè la seva pell no està
preparada i el sol els fa més mal.
• Les dones embarassades han de
protegir-se bé per evitar que els surtin
taques fosques a la cara.
• Si teniu alguna malaltia de la pell,
pregunteu al metge si us convé prendre
el sol.
I RECORDEU
• Les colònies i perfums poden
ocasionar taques quan es pren el sol.
• No utilitzeu cremes de la temporada
passada, perquè caduquen.
• Els raigs UVA artificials també
envelleixen i poden causar càncer de pell.
• També ens hem de protegir del sol a
l’hivern.
Equip d’Atenció Primària
CAP CASSÀ DE LA SELVA
70 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Una mirada a l'Olimp
Crec que tots, en un moment o altre de la
nostra vida, hem sentit parlar dels
meravellosos déus de l’Olimp que
despertaven la nostra admiració i la nostra
enveja: Com n’era de forçut Herculi, capaç
d’aixecar les muntanyes que ens separen
de França per fer-hi la tomba de la seva
estimada Pirene. Qui no ha sentit a dir
que una noia bella i esplendorosa sembla
una Venus perquè recorda la bellesa de
la deessa d’aquest nom?, o no ha sentit
esmentar les fletxes de Cupido per parlar
d’un enamorament?, etc. etc.
Però no us penseu que per anomenarlos
déus de l’Olimp eren cap model de
virtut ni cap exemple a seguir. Tenien
muntada cada història i feien cada
bestiesa!
Mireu sinó, per tenir-ne una idea, la que
va muntar Júpiter amb les seves aventures
extra matrimonials:
Júpiter era fill de Saturn, el qual, a la
vegada, era fill d’Uranus, el déu més antic
de tots que s’havia casat amb Cibele, és
a dir, la Terra: Saturn es va casar amb
Rhea i, com en totes les llegendes
meravelloses, varen tenir molts fills però,
com que Saturn havia donat ordres que
cada cop que naixés un mascle se l’havia
de matar, Rhea els amagava i es varen
poder salvar. Els més famosos foren
Júpiter, Neptú i Plutó.
Un dia Saturn es va cansar de la seva
avorrida vida allà dalt l’Olimp, sempre envoltat
de déus i va decidir baixar a la terra,
fer-se pagès, conrear els camps i que tots
els homes fossin iguals. Va ser una època
tan feliç que els romans celebraven, molts
mil·lennis després, les Saturnals, festa en
la qual, durant tres dies, s’imposava la
igualtat a tothom; no hi havia amos ni
esclaus i la llibertat es va convertir en
llicència.
Però tornem al nostre protagonista,
Júpiter, al qual, en la intimitat, tothom anomenava
Jupí. Quan va decidir casar-se
va escollir Juno que, com que era molt orgullosa,
no volia deixar perdre l’ocasió
d’esdevenir la mestressa de l’Olimp i
dirigir, des del seu tron, homes i déus i
NÚM. 721 - MARÇ 2013
fins i tot el seu espòs. Però Júpiter, com li
havia passat abans a Saturn, va començar
a trobar monòtona l’existència celestial i
pensà que una escapadeta a la terra no li
vindria malament. No us faré una llista de
totes les beutats que se li varen rendir, les
nimfes belles i seductores que se li oferien.
Sabeu qui va guanyar tota l’adoració
d’aquell déu olímpic? La filla del rei de
Fenícia, Europa. Però el que no sabia la
parella era que Juno, molt gelosa i
desconfiada, els estava vigilant i va decidir
convertir-se en un bell animal carinyós
que conquistà l’afecte d’Europa –tot per
treure-se-la del davant, com podeu
comprendre- i acabà portant-la, a la força,
mar enllà, cap una terra desconeguda que
des de llavors prengué el seu nom:
Europa. Però Júpiter la va salvar i
acabaren, com passa sempre, pares de
família. El seu fill fou Minos.
Però, com segueix passant a la vida real,
el fet de ser pare no li va restituir el seny i
seguí perseguint nimfes, princeses i totes
les beutats que se li posaven a tret. Juno,
dona de mal caràcter, irascible i rabiosa –
que tampoc les deesses eren cap model
de virtut- buscava la manera de venjarse.
Total, que aquell matrimoni tan diví,
era un desastre.
Aquesta vegada la culpable de la seva
gelosia era Io, la filla del rei d’Argus –
Júpiter no era prou romàntic com per
enamorar-se d’una plebea!- i quan el
nostre déu olímpic es va adonar que la
seva iracunda esposa s’havia adonat
també del seu nou rampell amatori, va
decidir, per salvar a Io, convertir-la en una
bonica vedelleta blanca.
La que es va muntar de nou! Com per
sortir a Tele 5! Juno, a cop de carícies i
afalags va guanyar-se la confiança del joliu
animal i quan la tenia ben conquistada
la va entregar al pastor Argus per tal que
la vigilés i no deixés que ningú se li
apropés. Tenia a favor seu que Argus no
era un pastor qualsevol: tenia un centenar
d’ulls i podia vigilar, de cop, a totes
bandes. Pobre Júpiter, estava ben guarnit!
No us perdeu l’embolic: Júpiter demana
Júpiter i Juno de Gavin Hamilton
a Mercuri que mati Argus. Argus intenta
fer-lo fora. Mercuri pren la seva flauta
màgica –Mozart encara no havia nascut- i
deixa Argus tan embadalit que se li van
anar tancant els cent ulls perquè escoltava
amb les seves cent orelles i amb tant de
rebombori acabà adormint-se i morí a
mans de Mercuri.
Us penseu que la set de venjança de
Juno s’havia acabat? Què va! Va fer caure
uns insectes verinosos sobre la blanca
pell de Io-vedelleta, blanca pell que quedà
tota tacada de sang i Io acabà creuant, tot
nedant, tota la Mediterrània fins anar a
parar a Egipte on li feren un temple amb
el nom de Isis i on Júpiter la trobà i com en
tots els contes va arribar el final i feliç
desenllaç. Varen tenir també un fill que es
va dir Epafus i Juno, més enrabiada que
mai agafà els cent ulls d’Argus i els va
sembrar damunt la cua del seu ocell
preferit, un paó. Per fi sé d’on provenen
aquells bonics cercles que embelleixen
les seves plomes!
Quan us avorriu repasseu la mitologia
grega: hi trobareu explicació per a tot i si
us ve de gust us ho podeu creure- Se us
acabaran els dubtes i les preguntes. O
potser no.
M. Dolors Godoy
Llibreria Can
Karlus,
Us esperem al
carrer del Remei
71

La Roca de les Trenta Creus
«La Roca de les Trenta
Creus» és una muntanya de
192 metres que es troba entre
els municipis de Cassà de la
Selva i Llambilles a la comarca
el Gironès.
La roca és un bloc de gneis,
situat en un indret pendent i
inhòspit. Hi ha gravades un
nombre indeterminat de creus.
Són de diferents mides i
aprofiten diversos plans de la
roca. Algunes s’assemblen a les
creus de Malta. Fa anys (1924)
l’investigador Joan Gener i Roca
en va voler esbrinar l’origen,
però no en va treure l’aigua
clara. Segons li havien explicat
la pedra fou posada pel dimoni
i les creus hi eren per «treure
els dimonis que a les dotze de
la nit feien gatzara» Altres
versions deien que «s’hi sentien
molts terratrèmols i pudor, i que
tothom que s’hi acostava no en
tornava».
Joan Gener va constatar-ne
l’existència des del segle XVIII i
opina que pot tractar-se d’un
record de la guerra dels
Remences, tot i que és difícil
precisar-ne la data de
realització i fins i tot el motiu.
Les creus tenen un cert aire de
solemnitat que fan pensar que
hi devia passar algun fet tràgic.
El que és molt clar és que
no hi ha les unces d’or que suposadament s’hi amagaven. Prou
que les han cercades. L’únic que n’han tret és escapçar-ne una
part.
Des del Centre BTT del Gironès, ubicat a Quart, tenen una ruta
que passa per Llambilles, Erols, ermita i font de Sant Cristòfol i
Roca de les Trenta Creus.»
A la web mountain bike hi ha un itinerari que sortint de Sant
Feliu de Guixols arriba fins a la Pedra de les 30 Creus i Sant
Tel. 972 46 22 22 / Fax: 972 46 27 91
Cristòfol del Bosc, i retorna als
inicis.
« Bonic itinerari d’una
seixantena de quilòmetres
que ens permetrà enllaçar la
Pedra de les Trenta Creus
amb l’ermita de Sant Cristòfol
del Bosc. Ens mourem pels
primers relleus gavarrencs
entre Cassà i Llambilles; a
l’anada travessarem els plans
de Panedes i la Verneda i pel
veïnat de Llebrers de Dalt
(Cassà de la Selva) anirem a
trobar l’enigmàtica Pedra de
les Trenta Creus; es tracta d’un
bloc de pedra en forma de
monòlit amb una trentena de
creus gravades de diferents
dimensions; els estudiosos
han conclòs que el significat
de les creus podria tenir
relació amb alguns fets
ocorreguts durant la guerra
dels Remences. Per un corriol
emboscat accedim a la conca
del Bugantó i anem a
enllaçar amb la pista que ens
portarà a l’ermita de Sant
Cristòfol del Bosc; l’ermita
primitiva data del 1300 i fou
restaurada l’any 1984; el seu
absis té forma de quilla de
barca i es creu que pot ser en
homenatge a Sant Cristòfol
patró dels barquers;
l’indret és net i endreçat; hi
trobem algunes taules de pedra i servei de barbacoes; cada any
s’hi celebra un aplec molt concorregut. Des de l’ermita baixem a
la Font de Sant Cristòfol situada en un indret ombrívol i acollidor
i protegida per una volta de pedra. Iniciem el retorn passant per
l’esplèndid pla de Matamala; continuem fins a les Dues Rieres i
can Vilallonga per encarar la pista de can Sardanes fins a can
Bota de la Verneda; arribem a la Cabra Penjada i travessem els
boscos de Panedes per anar a trobar el GR que ens deixarà al
carril-bici a l’altura del pont de Salenys des d’on retornarem a
Sant Feliu. Un recorregut ideal per aquells que vulguin sortir a
«rodar» i conèixer aquestes interessants planes agrícoles
(Panedes, la Verneda, Matamala); explorar els primers
contraforts de les Gavarres de l’entorn de Sant Cristòfol del Bosc
intentant esbrinar els aires de misteri que envolten la Pedra de
les Trenta Creus».
Aquesta informació ha estat localitzada a diferents webs
d’Internet, a través del Google i sota el títol «La Roca de les
Trenta Creus».
A la Roca de les Trenta Creus hi ha una data gravada que
sembla que diu 1471. La primera guerra remença va acabar el
1472. Per tant és molt possible que la suposició de Joan Gener
i Roca sigui real.
Text: Joan Maymí i Coloreu
Foto: Joan Carles Codolà
72 NÚM. 721 - MARÇ 2013

Mots encreuats 322
1.- () Dirigí el centre penitenciari. 1.- () Destí marcat pels
astres. 2.- Tot just ara que es jubila m’adono que té el mateix
nas que el seu pare. 3.- Terroristes al servei de l’Anna Tarrés.
4.- I aquest és el cap dels sicaris. 5.- Dibuixi les línies d’una
figura de baix a dalt. 6.- Expressarà amb paraules. 7.- A les
acaballes del dia. 8.- () Consonant trencadissa. 8.- ()
Caràcters marcats també pels astres. 9.- Obvietats profètiques.
10.- Nom de dona. 11.- Dues de dintre el cove. 12.- Agredir per
aconseguir una medalla. 13.- () Una mica més que el mig
amic d’en Peret. 13.- () Capgirat municipi de la comarca de
l’Anoia. 14.- Acabar de finir. 15.- Fer les dents d’una serra de
dreta a esquerra. 16.- Petard per a dies de tempesta. 17.-
Castell humà format per dos pilars d’escaquistes. 18.-
Abeuradores. 19.- Acapara. 20.- Extremament devot, de dreta
a esquerra. 21.- () Són capaços. 21.- () Moneda anglesa.
22.- En té cinc al davant. 23.- Músic d’un antic poble germànic
que toca un instrument de vent. 24.- Coincideixen de fosc a
dintre el bosc. 25.- Expedient de regulació d’ocupació. 26.-
Inclòs dins la setmana santa, com aquest encreuat. 27.- Tija de
ferro punxeguda de baix a dalt. 28.- () Prefix sense fixació.
28.- Partit comunista ben informatitzat. 29.- Article. 30.- Crit
amb veu aguda i penetrant. 31.- Compact disc. 32.- Acaben de
fer ple. 33.- Situades dins la plantació de cànnabis.
1 2 3 4 5 6 7 8 9
10 11
12 13
14 15 16
17 18 19
20 21
22 23 24
25 26 27
28 29 30 31 32
Solució als mots encreuats 321
UNA SECCIÓ DE JOSEP M. FUSTÉ
LES SOLUCIONS, AL NÚMERO PROPER
NÚM. 721 - MARÇ 2013 73
33
D I A L I S I I B
E M P A T A V A R
M A O E V A D I A
A G R A R I M M M
N I T A E R I E S
E N E S S I S O
U A S C A S N A
R B A L L I B
O I U P I L O T A
M A N C A D A E T

Actuació d'en Vicentet Cañigueral (1954)
El 3 de febrer de 1954 es va celebrar a Cassà la festa del 15è
aniversari de «la liberación», commemoratiu de l’entrada de les
tropes «nacionals» a la nostra vila al final de la guerra civil, al
1939.
Segons recorda el «Luz y Guía» núm 109 de febrer de 1954, la
festa va ser presidida pel governador civil de Girona, Pedro
Bretcha Galí i va consistir en una sèrie d’actes que s’iniciaren
amb una missa amb Te Deum ofrena de flors als «Caídos» i un vi
d’honor al Cercle Recreatiu; en aquest acte els parlaments de
l’alcalde de Cassà, Josep M. Vidal, i el governador civil van
servir per instar a treballar en la millora del poble i aconseguir
portar l’aigua potable a les llars dels convilatans, una necessitat
que es resoldria dos anys més tard. A la tarda hi va haver
sardanes, una traca i la representació teatral de Terra Baixa que
es va tancar amb un fi de festa on va actuar Vicentet Cañigueral,
del qual se’n recordava una convilatana el mes passat en
aquesta revista a l’apartat Diuen els lectors.
La imatge d’aquest mes, que ens ha proporcionat Narcís
Dalmau, ens permet veure l’actuació de Vicenç Cañigueral
interpretant Sombrero en mano entré en España.
A la foto hi podem veure: Rosa Baus (?), M. Teresa Puig, Teresa
Grau, Rosa M. Rutllant, Estrella Gruart, Paquita Planas,
Concepció Dalmau i Vicenç Cañigueral.
74 NÚM. 721 - MARÇ 2013