Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

dels seus objectius principals: independitzar-se econòmicament i convertir la seva
vocació en una professió.
El seu aprenentatge va començar a prendre cos primer a Las Noticias l’estiu del 1919,
d’on el van acomiadar als pocs mesos, i després a la redacció de La Publicidad. París va
ser el punt d’origen d’un seguit de viatges per tot el món (Madrid, Itàlia, Berlín, Rússia,
Anglaterra, Estocolm i Grècia) des d’on va escriure articles, cròniques i reportatges.
L’estada a París va marcar la línia dels següents deu anys de la seva vida: la descoberta
de les agències internacionals de premsa, de les biblioteques i llibreries, de la vida
quotidiana, del pes de la història i de la vida política.
L’any 1922, tot i la venda i la catalanització de La Publicitat, Josep Pla hi va continuar
col·laborant. Va intercalar els seus articles en aquesta publicació amb d’altres, de caire
més polític, a la Revista de Catalunya, a El Sol de Madrid i a El Día de Palma de
Mallorca. A causa de la seva estreta relació amb el polític de la Lliga, Francesc Cambó,
va deixar la redacció de La Publicitat, a finals de 1928, per exercir de redactor i de
corresponsal de La veu de Catalunya, per a la qual escriuria les notícies relacionades
amb la vida política i parlamentària de Madrid.
Quan va esclatar la guerra, Pla era, a més d’una figura prestigiosa en el món periodístic,
un personatge polèmic en els medis intel·lectuals pel to de les seves cròniques. Aquesta
situació li va crear una angoixa que el va conduir a retirar-se al mas familiar de Llofriu,
a viatjar a Roma, on hi viuria dos anys de la manera més “normal” possible i a passar
per França, per Sant Sebastià i Burgos. De nou a Barcelona el 1939, es va adonar –com
1 Informació extreta del capítol dedicat a Josep Pla de la Història de la literatura catalana, escrit per
Marina Gustà.
4