Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

Els motius que tindria l’escriptor per utilitzar aquest tipus d’interferència podrien ser
dos. En primer lloc, buscar un apropament amb els lectors, és a dir, trobar una certa
complicitat amb ells i, en segon lloc, podria utilitzar-les amb una finalitat reivindicativa.
Pla sabia que el lector seria conscient de la llengua subjacent dels seus textos i que
entendria igualment les frases perquè era catalanoparlant, com ja hem explicat.
Pel que fa al segon tipus d’interferències, a les gramaticals, hem de dir que hem trobat
bastants tipus diferents en tot el corpus estudiat (absència de la preposició davant del
complement directe, vacil·lacions entre deber de i deber, etc.). En aquest cas, pensem
que Pla no les utilitzava intencionadament. És evident que l’ús d’aquests fenòmens no
aporta res a la comunicació. A més, es tracta d’errors derivats de les diferències
gramaticals existents entre el català i castellà, que són llengües d’estructura gramatical
semblant, i que, per tant, pot provocar més fàcilment els lapsus d’aquest tipus.
En aquest cas se’ns fa difícil d’imaginar que busqués una complicitat amb el lector
perquè els exemples que hem trobat no són fenòmens que es detectin a primer cop d’ull.
Creiem que aquest fenomen es repeteix en els seus llibres bé perquè no es fixa prou a
l’hora d’escriure, bé, perquè té un cert desconeixement de la llengua castellana. Si es
tractava d’una distracció o d’un error dependria de la importància que el propi autor
donés al procés de revisió dels llibres.
L’últim fenomen que hem analitzat en aquest treball són els casos de freqüència d’ús.
L’escriptor, com a membre d’una comunitat bilingüe, utilitzava algunes estructures en
castellà que, tot i que eren correctes, no eren tan freqüents en altres zones de parla
castellana. En alguns casos, fins i tot, hem pogut comprovar que només feia servir
aquestes construccions (“haber de + infinitiu”, ús del pronom realtiu cual, etc.).
74