Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

Això no obstant, també podríem pensar que l’ús de les alternances de codi no és
intencionat perquè l’escriptor no seguia un criteri concret. Això es pot comprovar en les
enumeracions o en les llistes que fa d’animals o de plantes. Per tant també podria ser
que en alguns casos hi hagués un cert desconeixement de la llengua castellana per part
de l’autor que ni acostumava a llegir molt en castellà –ho feia molt més en francès– ni
era un estudiós d’aquesta llengua i, perquè no, també per una certa deixadesa
–intencionada o no–: d’una banda, formalment no sembla que seguís cap criteri, és a dir,
uns cops escrivia les paraules catalanes en cursiva, uns altres entre cometes, uns altres
sense cap marca…; d’una altra banda, com que el seu objectiu principal era comunicar,
segurament no li preocupava massa utilitzar alternances de llengua perquè aquestes no
limitaven la comunicació.
Pel que fa a les interferències lingüístiques pròpiament dites, el segon fenomen que hem
estudiat, hem de dir, primer de tot, que hem trobat força exemples però no tants com ens
esperàvem. La poca bibliografia escrita sobre aquest tema descriu que hi ha molts calcs
de frases fetes en els seus llibres i d’aquí va sorgir la idea del present treball. Nosaltres
n’hem documentat uns quants però no és el fenomen més recurrent en la seva obra.
El corpus generat està format per interferències lèxiques-semàntiques i gramaticals.
Creiem que, igual que en els casos de les alternances de codi, Josep Pla utilitzava les
primeres intencionadament. Es tracta de calcs frases fetes catalanes que no tenen cap
equivalent en castellà (“pagando San Pedro canta”, “soñar tortillas”, etc.). A part de no
tenir una equivalència en castellà, són incomprensibles per a algú que no sigui
catalanoparlant. A més, com que l’escriptor coneixia altres llengües romàniques
(francès, italià…) podem afirmar que sabia perfectament quines frases fetes
funcionaven en una llengua i quines no.
73