Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

El primer dels fenòmens analitzats és l’alternança de codi. Aquest és, amb diferència, el
fenomen del que hem documentat més casos. Creiem que l’ús d’aquest recurs per part
de l’escriptor empordanès és intencionat en la majoria dels exemples. Això és força
evident en els casos de les cites o de les reiteracions, per exemple. Dels altres casos,
quan fa referències a noms o en les enumeracions, no n’hem tret una conclusió clara.
Podria ser que l’escriptor els utilitzés intencionadament o no. A continuació explicarem
les raons que ens porten a pensar una cosa o una altra.
Podríem dir que fa servir intencionadament les alternances si tenim en compte que els
seus lectors són catalans. Això ho sabem perquè abans d’aquest període Josep Pla
escrivia en català i ja tenia un públic consolidat. A més, la temàtica de les seves obres
−descripcions de paisatges, festes, menjars, etc. propis de la realitat catalana– ens fa
reforçar aquesta idea. Volem dir amb això que el lector potencial d’obres com Costa
Brava, en aquell moment, era o bé català o bé coneixedor de la realitat catalana. A més,
l’escriptor escrivia setmanalment a la revista Destino, el públic de la qual era
majoritàriament català.
Com que els destinataris dels seus llibres coneixien el català, i Pla ho sabia, amb l’ús de
les alternances de codi possiblement buscava més intel·ligibilitat, és a dir, fer-se
entendre millor alhora que una certa complicitat amb els seus lectors. Això ho
aconseguia utilitzant el català per referir-se a termes propis de la llengua oral –per parlar
d’alguns animals, de plantes, de menjars, noms propis, etc.–, és a dir, termes que la gent
coneixia per tradició oral i no perquè els estudiés o perquè els trobés escrits en llibres.
Segurament, en molts casos, si l’escriptor hagués optat per escriure l’equivalent castellà
d’aquests noms, al públic li hagués costat més entendre’l.
72