Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner
Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner
Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
5. CONCLUSIONS<br />
Amb aquest treball hem int<strong>en</strong>tat analitzar alguns <strong>de</strong>ls f<strong>en</strong>òm<strong>en</strong>s lingüístics que<br />
apareix<strong>en</strong> <strong>en</strong> les obres que <strong>Josep</strong> Pla va escriure <strong>en</strong> castellà –a causa <strong>de</strong>l franquisme–<br />
<strong>en</strong>tre els anys 1939 i 1945. Ens hem c<strong>en</strong>trat, però, només <strong>en</strong> aquells que són una<br />
conseqüència directa <strong>de</strong>l contacte amb el català, que era la ll<strong>en</strong>gua emprada per Pla.<br />
Com hem pogut comprovar <strong>en</strong> aquest treball, la relació <strong>en</strong>tre el català i el castellà ha<br />
tingut una influència clara <strong>en</strong> les obres <strong>de</strong> l’autor. Ara bé, els seus viatges per altres<br />
països li van permetre conèixer altres cultures, escriptors, realitats, etc. i, sobretot,<br />
posar-se <strong>en</strong> contacte amb la cultura francesa, cultura que és el refer<strong>en</strong>t bàsic <strong>de</strong>l seu<br />
bagatge literari. Per això, també hem trobat <strong>en</strong> la nostra anàlisi influències d’aquesta<br />
cultura i d’altres ll<strong>en</strong>gües, tot i que no tan nombroses.<br />
Com que l’anàlisi d’aquests f<strong>en</strong>òm<strong>en</strong>s <strong>en</strong> l’obra <strong>de</strong> Pla és un tema poc estudiat i, per<br />
tant, hi ha molt poques referències <strong>en</strong> la bibliografia sobre l’autor, hem triat quatre obres<br />
<strong>de</strong> Pla –Costa Brava (1941), Viaje <strong>en</strong> autobús (1942), Humor honesto y vago (1942) i<br />
La huida <strong>de</strong>l tiempo (1945)–, a partir <strong>de</strong> les quals hem creat un corpus que <strong>en</strong>s ha servit<br />
<strong>de</strong> base per elaborar la nostra anàlisi. Aquesta s’ha fixat <strong>en</strong> els f<strong>en</strong>òm<strong>en</strong>s segü<strong>en</strong>ts:<br />
alternances <strong>de</strong> codi, <strong>interferències</strong> <strong>lingüístiques</strong> i els casos <strong>de</strong> freqüències d’ús. A més,<br />
tot i no ser conseqüència <strong>de</strong>l contacte <strong>en</strong>tre ll<strong>en</strong>gües, quan analitzàvem aquests<br />
f<strong>en</strong>òm<strong>en</strong>s hem trobat alguns neologismes que <strong>en</strong>s han semblat prou interessants per<br />
afegir-los, tot i que no són una part important <strong>de</strong> l’estudi.<br />
71