Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

5. CONCLUSIONS
Amb aquest treball hem intentat analitzar alguns dels fenòmens lingüístics que
apareixen en les obres que Josep Pla va escriure en castellà –a causa del franquisme–
entre els anys 1939 i 1945. Ens hem centrat, però, només en aquells que són una
conseqüència directa del contacte amb el català, que era la llengua emprada per Pla.
Com hem pogut comprovar en aquest treball, la relació entre el català i el castellà ha
tingut una influència clara en les obres de l’autor. Ara bé, els seus viatges per altres
països li van permetre conèixer altres cultures, escriptors, realitats, etc. i, sobretot,
posar-se en contacte amb la cultura francesa, cultura que és el referent bàsic del seu
bagatge literari. Per això, també hem trobat en la nostra anàlisi influències d’aquesta
cultura i d’altres llengües, tot i que no tan nombroses.
Com que l’anàlisi d’aquests fenòmens en l’obra de Pla és un tema poc estudiat i, per
tant, hi ha molt poques referències en la bibliografia sobre l’autor, hem triat quatre obres
de Pla –Costa Brava (1941), Viaje en autobús (1942), Humor honesto y vago (1942) i
La huida del tiempo (1945)–, a partir de les quals hem creat un corpus que ens ha servit
de base per elaborar la nostra anàlisi. Aquesta s’ha fixat en els fenòmens següents:
alternances de codi, interferències lingüístiques i els casos de freqüències d’ús. A més,
tot i no ser conseqüència del contacte entre llengües, quan analitzàvem aquests
fenòmens hem trobat alguns neologismes que ens han semblat prou interessants per
afegir-los, tot i que no són una part important de l’estudi.
71