Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

entendrà expressions de l’estil «soñar tortillas». També podria ser que Josep Pla utilitzés
aquestes interferències com un recurs de reivindicació o de protesta.
L’anàlisi és diferent pel que fa al segon grup d’interferències. No podem afirmar que
siguin intencionades o no ho siguin. Hi ha força exemples de diferents tipus
d’interferències gramaticals i els hem intentat agrupar tots. Hem de recordar que no hem
fet una anàlisi quantitativa i que per tant, en les obres de Pla, podríem trobar més
exemples dels fenòmens descrits o d’un altre tipus.
4.3 Freqüència
Un altre fenomen força comú en totes les obres de Josep Pla que formen el nostre
corpus de treball és la freqüència d’algunes construccions i estructures que són més
usuals en català que en castellà. Tot i no ser incorrectes en aquesta segona llengua i que
les gramàtiques o diccionaris les recullen, suposem que en el castellà que es parla a
Catalunya són més habituals segurament pel contacte entre el català i el castellà
–evidentment necessitaríem un estudi de freqüència per tal de comprovar-ho. Les que
hem documentat més cops en totes les obres de Josep Pla són:
4.3.1 Relatiu compost
En castellà, el pronom relatiu compost, format amb cual, és absolutament correcte i
sobretot es fa servir precedit de preposicions, com ho mostren les gramàtiques o
diccionaris (GRAE, 1991, 218-226). Tot i ser correcte en castellà, l’ús del pronom de
relatiu compost és molt més freqüent en català. Hem afegit aquesta construcció en
63