Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

infinitiu amb funció de complement directe, tot i que no sigui el més habitual
(Badia, 1994, 220-221). Per aquest motiu es poden produir interferències.
Llibre Pàgina Interferència
Humor honesto
y vago
211 Evitemos cuidadosamente de suponer que somos unos
canallitas.
• Invitar a/en. En castellà, el verb invitar va seguit de la preposició a per indicar “a
que se invita”, tal i com mostren els exemples documentats a María Moliner (1998,
93, 2n.vol): Me invitó a sentarme a su lado. A més, l’exemple que hem recollit en el
nostre corpus porta implícita l’acció de “invitar (a ir) a su casa”, la qual cosa
reforçaria que la preposició correcta és a ja que és la que s’utilitza per indicar
direcció (Moliner, 1998, 1, 1r vol.).
Llibre Pàgina Interferència
La huida del
tiempo
275 …que le invite a uno un millonario en su casa por el placer de
tiritar.
• Valer la pena de. En castellà, la construcció valer o merecer la pena no ha d’anar
seguida de preposició, quan el que segueix a pena és el subjecte de la frase, és a dir,
allò que “val la pena” (Seco, 1995, 286). En canvi, en català, si la frase «de +
infinitiu» és el subjecte de l'oració, com en el cas de l'expressió «valer la pena de +
infinitiu», es considera una construcció correcta i, a més, molt recomanable perquè
és molt genuïna (Badia, 1994, 222). Aquest fet explica que hi hagi interferències
com les que hem recollit a continuació:
Llibre Pàgina Interferència
Costa Brava 40 …valía la pena de defender este rincón y se quedaron.
Costa Brava 180 …vale la pena de transcurrirla…
Llibre Pàgina Interferència
Viaje en autobús 63 Vale la pena de hablar de estas cosas…
61