Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

criteris seguia Josep Pla per produir-los, saber si els utilitzava intencionadament, sempre
tenint clara la idea que el seu objectiu principal era comunicar.
El treball l’hem estructurat en dues parts. La primera està formada per les qüestions
teòriques que hem definit per a aquest estudi. Consta d’una presentació teòrica de tres
aspectes: una aproximació a la vida de Josep Pla (2.1.1), a la seva obra (2.1.2), a l’estil
de la seva redacció (2.1.3) i a les característiques de la llengua que utilitzava (2.1.4);
una breu descripció dels fenòmens lingüístics que apareixen en el nostre corpus
–l’alternança de codi (2.2.1), les interferències lingüístiques (2.2.2), les freqüències d’ús
(2.2.3) i els neologismes (2.2.4)-, i una breu explicació de la història del contacte entre
el català i el castellà a Catalunya.
La segona part del treball comença amb l’apartat de metodologia que dóna pas al quart
apartat, l’anàlisi pròpiament dita, on s’han treballat els següents fenòmens: alternança
de codi (4.1), interferències lèxiques i gramaticals (4.2), casos de freqüència d’ús (4.3) i
neologismes (4.4).
Els exemples corresponents a cadascun d’aquests fenòmens han estat documentats en
gramàtiques i diccionaris, i s’ha intentat establir la relació que poden tenir amb les
estructures catalanes, a causa del contacte que tenen aquestes dues llengües, en el
context on vivia Pla, que és Catalunya.
Per finalitzar aquesta introducció, volem aclarir que hem intentat recollir el major
nombre d’interferències possibles en les obres de Josep Pla, però que no n’hem fet una
anàlisi quantitativa. Aquesta tasca quedaria pendent per a un altre treball.
2