Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

Quant al criteri que seguia l’autor a l’hora de fer servir una alternança diríem, després
d’analitzar tots aquests exemples, que no en seguia cap de gaire concret. I això ho
pensem perquè, tot i que utilitza moltes alternances quan parla de fenòmens propis de la
natura o el camp, no ho fa sistemàticament. Com ja hem explicat, en alguns casos es
refereix a un vent en català i en d’altres en castellà. Creiem que caldria una anàlisi molt
més detallada d’aquestes obres i d’algunes altres per poder treure’n una conclusió més
clara. No sabem si les utilitzava perquè en el moment en què escrivia una frase no
recordava l’equivalent d’una paraula en castellà, o si ho feia per raons d’estil –que com
ja hem explicat en l’apartat teòric (2.2) pot ser un dels recursos utilitzat per alguns
escriptors.
I no voldríem acabar sense comentar la manera com, tot sovint, Josep Pla presenta les
alternances, fent servir clixés com ara en mi país llamamos, en Cataluña, en mi
comarca, la gente de mi país dice, popularmente dicho, es la forma catalana, en
vernáculo… En certa manera sembla que d’aquesta manera les justifiqui. Però aquest
recurs també pot voler dir que, en molts casos, l’escriptor utilitzava l’alternança de codi
com un recurs estilístic més: per apropar-se a la seva gent, ja que normalment utilitza
aquestes expressions per introduir una realitat catalana (explicada en castellà) o,
directament, una paraula catalana difícil d’entendre per algú que no sigui català.
4.2 Interferències lingüístiques
4.2.1 Interferència lèxica-semàntica
Recordem, breument, que la interferència lèxica-semàntica pot produir calcs formals si
es calca l’estructura d’una expressió catalana, fet que produeix una paraula inexistent en
castellà, o calcs semàntics si es produeix un desplaçament, una ampliació o una
restrinció del significat.
4.2.1.1 Calcs de frases fetes
51