Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

Un cop acabat el buidatge de cada llibre, hem agrupat els fenòmens creant un quadre per
a cadascun perquè hem cregut que d’aquesta manera era més entenedor i, d’alguna
manera, es podien veure les diferències entre uns i altres. Aquests quadres mostren el
fenomen en qüestió destacat en negreta, el llibre d’on prové i la pàgina on l’hem trobat.
En el cas de les interferències lèxiques, però, hem creat un quadre per a cada exemple
per tal de poder explicar amb més detall cadascun dels casos documentats.
Per a cada apartat hem fet primer una anàlisi on apareixen els quadres i les explicacions
dels diccionaris i les gramàtiques i, en segon lloc, unes conclusions on hem resumit les
característiques dels fenòmens presents en el nostre corpus.
Per a cada exemple del nostre corpus hem consultat a la bibliografia, si es tractava d’una
interferència o si era una construcció correcta en castellà i hem buscat la seva possible
relació amb les estructures en català. Per dur a terme l’anàlisi hem utilitzat diferents
obres de referència catalanes i castellanes.
En català hem consultat: el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (a partir d’ara
ens hi referirem com a DIEC), perquè és el diccionari normatiu; el Gran Diccionari de
la Llengua Catalana (GDLC), ja que pel seu caràcter descriptiu ens ha permès ampliar
les informacions del DIEC, i la Gramàtica de la Llengua Catalana de Badia i Margarit
(Badia) perquè ens ha semblat la més completa i la que ens podia aportar més
informació.
En castellà hem utilitzat: Diccionario de la Real Academia Española (des d’ara DRAE)
perquè és el diccionari normatiu; el Diccionario de uso del español de María Moliner
(Moliner) perquè recull molts casos d’ús que expliquen molts dels fenòmens del nostre
32