Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner
Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner
Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Això no obstant, quan va finalitzar la Guerra Civil espanyola, es va com<strong>en</strong>çar un procés<br />
<strong>de</strong> persecució <strong>de</strong> la cultura i la ll<strong>en</strong>gua catalanes per fer-les <strong>de</strong>saparèixer i imposar-ne<br />
unes altres. El franquisme t<strong>en</strong>ia una visió unitària d’Espanya i no n’acceptava la seva<br />
pluralitat. El català va <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> ser la ll<strong>en</strong>gua oficial i es va prohibir qualsevol<br />
manifestació <strong>en</strong> català a l’Administració pública, l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, els mitjans <strong>de</strong><br />
comunicació, la publicació <strong>de</strong> llibres, etc.<br />
Va ser <strong>en</strong> aquell mom<strong>en</strong>t quan <strong>Josep</strong> Pla va haver d’escriure llibres <strong>en</strong> castellà i, gràcies<br />
a l’ajuda <strong>de</strong> <strong>Josep</strong> Vergés, va com<strong>en</strong>çar a col·laborar amb la revista Destino. Des<br />
d’aquesta plataforma sempre es va mant<strong>en</strong>ir fi<strong>de</strong>l a les seves i<strong>de</strong>es 11 : un home <strong>de</strong> dretes<br />
però antifranquista, antifalangista i reaccionari, anticomunista i poc amic <strong>de</strong> lligar-se<br />
amb ningú. Així ho <strong>de</strong>mostra <strong>en</strong> una carta adreçada a Vergés sobre l’almanac que va<br />
treure a Destino:<br />
«Podríem fer grans diners amb l’almanac si el féssim més barat i per pagesos i<br />
mariners amb indicació <strong>de</strong> coses útils, però suposo que la vostra int<strong>en</strong>ció és fer<br />
una colloneria literària amb l’estil residual <strong>de</strong> la Falange, que és el que impera al<br />
setmanari.» (Geli, Huertas, 1990, 22)<br />
L’any 1945 la situació <strong>de</strong>l país va canviar i es va com<strong>en</strong>çar a permetre la publicació <strong>de</strong><br />
llibres <strong>en</strong> català, les repres<strong>en</strong>tacions <strong>de</strong> teatre, la creació d’editorials <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a llibres<br />
<strong>en</strong> català… Tot i això, el castellà continuava s<strong>en</strong>t la ll<strong>en</strong>gua dominant <strong>en</strong> tots els àmbits<br />
públics. Amb el final <strong>de</strong> la dictadura <strong>de</strong> Franco es va repr<strong>en</strong>dre el procés <strong>de</strong><br />
normalització lingüística que s’havia interromput l’any 1939.<br />
11 En la bibliografia que hem consultat per a aquest treball, hem observat que hi ha una certa ambigüitat<br />
sobre l’adscripció política <strong>de</strong> <strong>Josep</strong> Pla. En un article publicat a La Vanguardia rec<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t, 20/8/2000, es<br />
recull un fragm<strong>en</strong>t <strong>de</strong>l llibre Retorno s<strong>en</strong>tim<strong>en</strong>tal <strong>de</strong> un catalán a Gerona, on l’autor fa alguns com<strong>en</strong>taris<br />
una mica <strong>de</strong>spectius sobre els republicans.<br />
30