Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

del castellà. Per aquest motiu creiem que és important emmarcar, d’una manera breu, la
història del contacte lingüístic d’aquestes dues llengües 10 .
Ens hem de remuntar al segle VII per comprendre l’estreta relació que han tingut
sempre el castellà i el català a Catalunya. Com totes les llengües romàniques, el català i
el castellà es van anar desenvolupant de manera independent al llarg de l’Edat Mitjana.
Aquesta situació va canviar lleugerament quan al segle XV es van començar a adoptar
algunes paraules castellanitzants en el català de la gent culta, tot i que no van arribar
mai al poble. El Segle d’or de la literatura castellana i la decadència de la literatura
catalana van ser els causants de l’ús del castellà per part dels escriptors catalans. No
obstant això, la llengua col·loquial continuava sent el català.
L’any 1716, amb la publicació del Decret de Nova Planta, el català va deixar de formar
part tant dels àmbits administratius i judicials, com de l’ensenyament. El castellà es va
convertir en la llengua emprada en situacions formals i per escriure, mentre que el català
va passar a situacions informals, familiars i orals. No va ser fins al segle XIX, gràcies a
la Renaixença, moviment literari català de mitjans del segle XIX, que la llengua
catalana va tornar al poble a través del llibres de Jacint Verdaguer o Àngel Guimerà.
Ja en el segle XX, a partir de 1907, l’Institut d’Estudis Catalans es va encarregar de dur
a terme la normativització del català per tal que es difongués a la premsa, editorials,
organismes públics, literatura, història, ciències… Durant l’època republicana es van
viure els millors moments de la llengua catalana: el català va esdevenir llengua oficial
de Catalunya juntament amb el castellà. Aquest fet va permetre emissions de ràdio en
català, publicacions de premsa diària en català a Barcelona –tot i que no era
majoritària–, edicions de llibres en català, etc., és a dir, un cert “revifament”.
10 Per fer aquest resum ens hem basat en les informacions de Hernández, 1998a, 63-71.
29