Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

Una vegada vistes les possibles funcions de l’alternança, cal afegir que per a què es
produeixi una alternança de codi hi ha d’haver una comunitat bilingüe mínima ja que, si
no, implicaria l’estruncament de la comunicació. En aquestes comunitats la inserció
d’elements aliens a una llengua pot ser intencionada, és a dir:
«Existeix la possibilitat que el parlant bilingüe decideixi fer ús del repertori
complet d’elements lingüístics que té a la seva disposició.» (Baetens, 1989, 119)
És un mecanisme conscient i es fa més evident quan s’utilitza amb finalitats retòriques.
Rayfeld (1970) considera que la funció estilística és un dels trets més importants de
l’alternança de codi i que la literatura fa servir aquesta tècnica força sovint.
En les obres de Josep Pla que hem analitzat hi ha molts exemples d’alternances i
aquestes tenen diverses funcions de les que hem explicat en aquest apartat. A més, hem
afegit algunes altres funcions que es corresponguessin amb els exemples del nostre
corpus, ja que amb les definides per Baetens (1989) no n’hi havia prou. Les funcions
que hem afegit són: per fer referència a noms propis, a noms de vents, a noms
d’animals, a tipus de menjar, a noms de plantes i arbres, a objectes, a noms d’oficis, en
els casos de denominació, i per a altres referències. Com veurem a les conclusions de
l’apartat d’anàlisi, creiem que l’ús d’aquests fenòmens compleix uns criteris estilístics.
2.3. Història del contacte lingüístic català-castellà
La vida i l’obra de Josep Pla es veu influenciada pels canvis que han anat experimentant
la cultura i la llengua catalanes al llarg del S.XX. L’època del franquisme i de la
dictadura espanyola va provocar un gir important en la seva vida. Al llarg d’aquest
treball hem pogut comprovar que Josep Pla fa un ús molt peculiar tant del català com
28