Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

llengua d’arribada. Aquest fenomen segueix unes regles que poden venir donades pel
tema, el codi que s’estigui utilitzant, la situació i els participants.
Segons Baetens (1989) l’alternança de codi pot tenir diverses funcions i, per tant, es pot
utilitzar en diferents casos:
En les cites, ja siguin directes o de discurs indirecte. Ex: «Preservan eix Principat De
contagi i pestilencia…» (Pla, 1941, 139)
En l’especificació del destinatari del missatge, l’alternança de codi indica a quin dels
possibles interlocutors va adreçat el missatge. Però aquest és un fenomen propi del
diàleg, per la qual cosa, no hi ha exemples en el nostre corpus.
L’alternança de codi també es pot usar com una interjecció o bé com un sentence filler
(elements com ara «em», «mm», «er»). Ex: «…a veces se oye perfectamente un ¡Ai,
Senyor!, o simplemente un ai como comprimido por un peso.» (Pla, 1945, 178)
En les reiteracions, un missatge en una llengua es repeteix en una altre, ja sigui paraula
per paraula o lleugerament modificat. Normalment la repetició serveix per emfasitzar el
missatge, encara que també pot servir per aclarir-lo. Ex: «La langosta que hace el arroz
–dicho sea al pasar– un poco húmedo (moll), se cocina aquí con los elementos aparentemente
más extravagantes: con el pollo y hasta con los caracoles.» (Pla, 1941, 162-163)
En la qualificació del missatge. L’alternança de codi pot servir també per qualificar una
construcció, com quan una còpula va seguida d’un complement de frase, d’un
complement verbal o d’un predicat.
En la personalització/objectivització, l’alternança de codi ve donada per contrastos com
ara la distinció entre parlar d’una acció i el parlar com a acció; fins a quin punt el
parlant està involucrat en el missatge; si la frase es refereix a una opinió personal o no; i
si es refereix a un cas concret o a un fet prou conegut. (Baetens, 1989, 122-123)
27