Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

«Sobre els Canyisos se forma un morro de rocas, en el promontorio del cual se
levanta la Torre de Calella.» (Pla, 1941, 121)
En aquesta frase hi ha una interferència gramatical, ja que en castellà el valor
possessiu del relatiu s’indica amb el pronom “cuyo”.
«…me dí cuenta que un cerdo es más presentable muerto que vivo.» (Pla, 1945,
54)
En aquest exemple, ens trobem davant d’un cas on hi falta la preposició de
davant de la conjunció que perquè sigui una construcció correcta en castellà.
Com que en català no hi ha de ser, podem parlar d’un cas d’interferència
gramatical.
A part de les interferències lèxiques i gramaticals, en l’obra de Pla trobem algunes
estructures que, tot i no ser incorrectes en castellà, probablement són més freqüents en
les zones de contacte amb el català que en les zones monolingües. A continuació en
citem algun exemple:
«La lección es válida aun para aquellos a los cuales la embriaguez del hipo ha
convertido en superhombres grotescos.» (Pla, 1945, 75)
El pronom relatiu compost és més habitual en català que en castellà. Tot i que
no és incorrecte en aquesta segona llengua, és més freqüent en les zones de
contacte amb el català.
• Alternança de codi
L’alternança de codi és un dels altres fenòmens que es pot produir quan hi ha contacte
entre dues llengües i és molt habitual en les obres de Josep Pla que hem analitzat.
Segons Payrató (1985), l’alternança consisteix en l’ús de més d’una llengua en un
enunciat sense adaptar-ne els elements, ni morfològicament ni fonològicament, a la
26