Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

A partir d’aquestes dues definicions en podem elaborar una que s’adapti a les
característiques del nostre corpus. Així, entendrem per interferència qualsevol aparició
d’un element propi d’una llengua A en el context d’una llengua B.
Hi ha diferents tipus d’interferències, tot i que en aquest treball ens limitarem a parlar de
la lèxica-semàntica i de la gramatical, que són les que apareixen majoritàriament en les
obres analitzades de Josep Pla. Per fer-ho ens basarem en Baetens (1989), Payrató
(1985) i Hernández (1998).
En primer lloc, el tipus d’interferència que trobem més sovint és la lèxica-semàntica.
Aquestes interferències poden produir calcs formals i semàntics. En el nostre corpus
n’hem trobat més del primer tipus. Podem parlar de calcs formals si es calca l’estructura
d’una expressió catalana, en el nostre cas, pel que el resultat és una paraula o expressió
inexistent en castellà, i de calcs semàntics si es produeix un desplaçament, una
ampliació o una restricció del significat (Hernaández, 1998b, 70).
Aquesta interferència afecta les diferents categories lèxiques de maneres divergents. Els
noms són la categoria més fàcil de transferir d’una llengua a una altra. Hi ha quatre
factors estructurals que faciliten l’aparició d’aquest tipus d’interferència: l’economia
(l’ús d’una forma lèxica per a les dues llengües, l’ús d’una forma simple en lloc d’una
composta, l’ús de lexemes d’abast semàntic molt ampli); la intel·ligibilitat també pot
actuar com a fre de les interferències però en alguns casos la pot afavorir; l’estabilitat i
la cohesió dels sistemes així com el grau d’integració de cada element, i la freqüència de
les unitats. Alguns exemples que apareixen en les obres analitzades per a aquest treball
són:
24